Reseas

245

El tercer captulo est dedicado a la relacin entre patrones entonativos fonolgicos y diferencias dialectales; Sousa analiza una misma oracin pronunciada como declarativa e interrogativa por cuatro hablantes peninsulares de diferentes procedencias (Sevilla, Barcelona, Pamplona y Madrid) y por siete hispanoamericanos (respectivamente de Buenos Aires, Bogot, Ciudad de Mxico, San Juan de Puerto Rico, Caracas, La Habana y Lima). Segn el autor la diferencia dialectal puede ser fonolgica (distintos elementos subyacentes), fontica (diferente implementacin de las mismas formas) o de distribucin (los elementos subyacentes son los mismos pero con posiciones diferentes). Compara tambin las realizacines de preguntas pronominales, pero en este caso las oraciones analizadas son diferentes para cada hablante. Los resultados le permiten afirmar que las diferencias de entonacin que para un oyente pueden parecer muy grandes son en realidad consecuencia de una desigualdad en la implementacin fontica o en la distribucin de los tonos. Por otro lado los grandes puntos de contacto observables entre realizaciones peninsulares e hispanoamericanas le permiten refutar la teora segn la cual la caracterstica entonacin de estas ltimas no es debida a influencia de un sustrato indgena, como apuntan varios autores. El autor termina con un captulo en el cual ofrece un resumen de los principales puntos tratados y aporta un listado bibliogrfico donde estn recogido las obras ms representativas de los estudios entonativos tanto generales como espaoles. El libro de Juan Manuel Sousa ofrece al lector un excelente compendio de las diferentes teoras y mtodos de trabajo a partir de datos fonticos suprasegmentales. La descripcin fonolgica que propone es adems una optima base para trabajos comparativos tanto en el mbito de la dialectologa como para adentrarse en el poco estudiado campo de la expresin de las emociones. Valeria Salcioli Guidi EFE XI, 2001, pp.243-245

DANIEL RECASENS i Ma. DOLORS PALLARS (2001): De la fontica a la fonologia. Les consonants i assimilacions consonntiques en catal, Barcelona, Ariel Practicum, Ariel. El llibre que tenim a les mans sinsereix en la tendncia, relativament recent, dencetar el cam de superaci de la divisi tradicional entre la fontica i la

246

Reseas

fonologia ja des del seu suggerent ttol. Aquest inters s especialment evident des de les teories de la fonologia articulatria duna banda iniciada als anys vuitanta per Browman i Goldstein i, de laltra, des de diversos treballs sobre fontica experimental articulatria, s el cas del llibre que ens ocupa. La intenci dels autors es fa explcita a la primera lnia del prembul: Aquest llibre s una contribuci al coneixement de la base fontica dels processos fonolgics (p.7). El subttol que el segueix anuncia que concretar aquest anhel a travs de la llengua catalana. De la fontica a la fonologia es presenta al lector dividit formalment en dues grans parts, la segona aproximadament amb el doble dextensi que la primera. La primera la constitueix el propi treball que segueix lordre dexposici cientfica escrupulosament: introducci, mtode, resultats, discussi i bibliografia. La segona part la formen els grfics i taules de dades analitzats al cos del treball de la primera part. Aquest apndix, per la seva banda, est desdoblat en dos: lapndix 1 fa refncia a les consonants intervocliques i lapndix 2, en canvi, a les seqncies consonntiques. Al primer captol, introducci, la part ms interessant s la que cont el punt 1.2 Processos en la qual sexposa la proposta terica fonamental dels autors que consisteix a interpretar els processos dadaptaci lingual entre consonants en contacte no de manera bipartita (processos assimilatoris i no assimilatoris) sino tripartita (processos coarticulatoris, assimilatoris i de mescla gestual). La proposta terica sembla encertada per caldria arrodonir-la ms ja que queda una mica confosa la definici dels processos assimilatoris perqu la indeterminaci temporal que cont la prpia definici (durant tota o bona part de la durada de p.15) xoca amb el fet de tractar-se dun procs categric i no gradual, segons els autors, la qual cosa fa que en alguns casos sigui difcil distingir-los dels processos coarticulatoris, de carcter eminentment gradual. En aquest captol tamb sexposa explcitament lobjectiu general del llibre: Lobjectiu fonamental daquest estudi s contribuir a un coneixement ms acurat dels mecanismes de producci i dels processos fonolgics en seqncies heterosil.lbiques del catal, molt especialment pel que fa a aquells aspectes que no poden sser identificats mitjanant laudici o la introspecci articulatria (p.19). Les tcniques experimentals utilitzades en lestudi presentat, lelectropalatografia i la magnetometria, sexposen breument al captol 2 dedicat a la metodologia, juntament amb el corpus utilitzat, els ndex als quals han estat reduts els grfics de contacte linguopalatal i una explicaci sobre com cal interpretar els grfics dels apndix.

Reseas

247

Els resultats presentats al tercer captol ens parlen del punt darticulaci de diverses consonants intervocliques del catal, en primer lloc, i del punt darticulaci i levoluci temporal dels contactes en seqncies consonntiques, en segon lloc. En aquest apartat hi ha afirmacions molt interessants amb les que estem plenament dacord com, per exemple, el fet dexposar clarament com algunes consonants alveolars poden assimilar-se a altres consonants alveolars; per discreparem en alguns aspectes puntuals com, per exemple, que [t] intervoclica sigui tractada exclusivament com a consonant dental ja que veient les dades electropalatogrfiques adjuntades s evident que tots tres parlants presenten fora contactes en les files anomenades alveolars, especialment DR i JS. Semblaria ms encertat tractar-la com a dentoalveolar dacord amb el que fan altres autors. Pel que fa a les seqncies consonntiques, tamb hagus estat interessant trobar casos de [s]+[t] ja que es tracta dun grup controvertit i els autors rebutgen la dentalitzaci de la fricativa (La consonant fricativa alveolar no esdev dental davant de consonant dental, p.50) per el cas de grup consonntic que tracten s [zV] en el qual laproximant moltes vegades s emesa interdental i, en tot cas, evidentment es tracta duna articulaci ms relaxada que loclusiva sorda. Finalment, el captol 4 est dedicat a la discussi dels resultats obtinguts i a la relaci entre aquests resultats i la teoria proposada al captol inicial. La col.lecci Ariel Practicum en qu ha aparegut el llibre de D. Recasens i M.D. Pallars estava incialment pensada com a una eina de divulgaci de diferents aspectes de la lingstica i, per tant, adreada principalment a estudiants i a tots aquells interessats per aquestes qestions per sense coneixements profunds de la matria. En aquest sentit, el llibre objecte de reflexi s segurament massa dens per a aquest pblic, sobre tot en el captol de resultats. Per aix tampoc hagus estat superflu adjuntar algun grfic que il.lustrs les explicacions donades per exemple al final del captol metodolgic sobre, justament, com interpretar els grfics. Pel que fa a la bibliografia, apartat que tanca la primera part del llibre, donada la filosofia de la col.lecci en qu sha publicat lestudi, caldria haver distingit entre les referncies del text, articles puntuals que poden ampliar els punts tractats i una bibliogrfia mnima bsica. Una classificaci daquest tipus a la bibliografia es troba a faltar perqu hauria orientat el lector-estudiant i hauria assolit un objectiu ms didctic. Un mrit important daquest llibre s justament el doferir gran quantitat de grfics i de dades articulatries per fonamentar les explicacions donades al cos del text.

248

Reseas

Ben segur que consituiran una referncia per a daltres autors i daltres treballs. Quant a la reflexi global de lestudi, val a dir que qualsevol recerca ben feta que il.lumini el cam, no tan llarg, entre la fontica i la fonologia amb dades explcites s important i ha de ser ben rebuda per la comunitat cientfica. Ana Ma. Fernndez Planas EFE XI, 2001, pp.245-248