Está en la página 1de 3

4

|
Llibertat sota fiana per a lalcalde de Sant Hilari

EL PUNT AVUI DILLUNS, 18 DE FEBRER DEL 2013

Poltica

El jutge li imputa els delictes de suborn, trfic dinfluncies, prevaricaci i malversaci

Filologia poltica espanyola


BIAIX Les esmenes proposades en la nova edici del diccionari de la Real Academia Espaola introdueixen interpretacions ms espanyolistes de termes bsics del procs catal CLAU Les definicions de la RAE solen ser referncia per als tribunals
scar Palau
BARCELONA

A ms despanyol, el diccionari de la Real Academia Espaola (RAE), el principal referent filolgic del mn hispnic, s espanyolista. La ideologia ja es podia constatar al llarg dels 300 anys dhistria de la instituci, per ara, en un moment en qu perilla la unitat de lEstat, ha reaparegut sense manies. I ho ha fet amb una discreta intervenci des dun flanc a priori tan inofensiu com el lexicogrfic, per que pot arribar a ser decisiu en el terreny jurdic i, al cap i a la fi, poltic. Aix ho denuncien Montse Alberte i Silvia Senz, dues llicenciades en filologia hispnica i especialitzades en estudis sobre la RAE, que desprs dun laboris treball en els ltims mesos han comprovat com les esmenes que sestan proposant de pocs anys en en el diccionari vigent, publicat el 2001, introdueixen modificacions gens irrellevants en la definici de termes clau per al procs sobiranista que ha emprs Catalunya. Per ara sn tan sols propostes, que es poden consultar al web de la RAE, per, si res no les fa reconsiderar, aix s com sinclouran en la nova edici del diccionari, la 23a, que es preveu publicar el segon semestre del 2014. Una denncia que va aparixer a loctubre en el diari digital Vilaweb sobre el canvi de significat proposat per a referndum, que de fet no era el primer retoc en aquesta lnia, va posar en alerta Senz i Alberte. Les fillogues van iniciar un buidatge de tots els canvis que proposa la RAE, que ha servit per compro-

El web de la Real Academia Espaola recull totes les noves definicions proposades, que sinclouran en la nova edici en paper del diccionari EL PUNT AVUI

La frase

Tots els canvis, fins i tot en accepcions que podien obrir escletxes, tenen un sol objectiu: tancar-nos portes
Silvia Senz
FILLOGA, COAUTORA DELS ESTUDIS SOBRE LA REAL ACADEMIA ESPAOLA

var com almenys una quinzena de paraules lligades a lesfera poltica, molt dactualitat en el procs catal, shan retocat de manera atabalada, sospitosa i camuflada, segons Alberte. I no cal dir que les reinterpretacions, siguin subtils o flagrants, escombren sempre cap a casa, s a dir, cap a les visions favorables a la unitat dEspanya. Aix si no copien directament el significat ms restrictiu

que apareix en la Constituci o les lleis estatals... Hi ha moltes esmenes fetes amb la voluntat dentorpir el procs nacionalista i blindar la posici espanyola, conclou Senz. Reprodum en la pgina segent la part ms rellevant de la llista. Hi trobem un grapat dexemples: des de lequiparaci duna consulta popular a un referndum (fet que invalidaria ja dentrada la llei de consultes no referendries que tramita el Parlament, basada en el fet que sempre han tingut significats jurdics diferents) fins a la desaparici de lentrada sobirania nacional per desactivar-ne aix qualsevol intent, passant per la introducci de matisos gens banals en termes com ara estat, estat de setge i au-

Les acadmies americanes han de ser consultades


El castell es parla a gran part dAmrica, i el diccionari de la RAE s com per a tots els hispanoparlants, per la qual cosa totes les esmenes es treballen conjuntament en peu digualtat, i han de ser sotmeses a laprovaci vinculant de les 22 acadmies de la llengua espanyola que hi ha arreu del mn. Alberte i Senz, per, sospiten que, almenys en els mots denunciats, les institucions americanes, que sovint creuen que es deixen dur per un excessiu servilisme vers la mare ptria, ni tan sols han estat consultades. Si no, no sexpliquen com han pogut donar per bones noves definicions com la destat federal, que, tal com est formulada, noms podria identificar Sussa, i obviaria els quatre pasos amb acadmia de llengua espanyola que sn estats federals: Mxic, lArgentina, Ve-

neuela i els Estats Units. A ms, recorden les fillogues, una pila de noves definicions es basen estrictament en les lleis espanyoles, sense tenir en compte que el mateix terme pot significar una altra cosa en les legislacions americanes. En aquest cas, la RAE ni tan sols ha tingut la delicadesa de posar al davant la marca ESP, que indicaria que el terme s un localisme usat sols a Espanya.

todeterminaci. Fins i tot sequipara nacionalisme amb independentisme; es nega aix que pugui ser estatal i es deixa fora de joc poltics com ara Duran i Lleida... s fonamental la demonitzaci del naciona-

lisme dels altres, i la negaci del propi, destaca Senz. El degoteig de paraules, de fet, no cessa: sempre amb connotacions similars, en lltima setmana han detectat canvis en quatre definicions o sub-

entrades ms: poder, estat lliure associat, autonomia de la voluntat i ciutad. Les fillogues admeten que no han pogut confirmar en quin moment exacte de lltima dcada, des que es va iniciar el pro-

EL PUNT AVUI DILLUNS, 18 DE FEBRER DEL 2013

| Poltica | 5

Algunes de les esmenes poltiques de la Real Academia Espaola


DEFINICI VIGENT (Diccionari 2001) PROPOSTA DE CANVI
referndum. 1. m. Procedimiento por el que se someten al voto popular leyes o decisiones polticas con carcter decisorio o consultivo.

COMENTARI
Deixa de ser un procediment jurdic, i en lloc dactes administratius ara sotmet al vot decisions poltiques. A ms, ja no es parla de ratificaci del poble, i el seu resultat ara s'especifica que pot ser consultiu.

DEFINICI VIGENT (Diccionari 2001)

PROPOSTA DE CANVI
autodeterminacin. 1. f. Decisin de los ciudadanos de un territorio determinado sobre su futuro estatuto poltico. 2. f. Capacidad de una persona para decidir por s misma algo.

COMENTARI
Deixa de parlar de pobladors (que es podria entendre com a empadronats en un municipi) per parlar de ciutadans (que s ms proper a censats per lEstat). I ja no es parla dunitat territorial sin dun territori determinat.

referndum
referndum. 1. m. Procedimiento jurdico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos cuya ratificacin por el pueblo se propone.

autodeterminacin
autodeterminacin. 1. f. Decisin de los pobladores de una unidad territorial acerca de su futuro estatuto poltico.

iniciativa
iniciativo, va. 6. f. Procedimiento establecido en algunas constituciones polticas, mediante el cual interviene directamente el pueblo en la propuesta y adopcin de medidas legislativas; como sucede en Suiza y en algunos Estados de Norteamrica. iniciativa. ~ popular. 1. f. Der. Procedimiento establecido en algunas constituciones polticas, mediante el cual el pueblo interviene directamente a travs de referndum en la propuesta, y en su caso adopcin, de medidas legislativas o de derogacin de leyes vigentes. 2. f. Iniciativa que en el orden administrativo se reconoce a los ciudadanos, especialmente en el mbito local. Sincorpora la subentrada, per ara el poble noms interv en la proposta a travs de referndum. Les iniciatives legislatives populars (ILP), com la dels toros o la daci en pagament, per exemple, queden fora de la definici.

plebiscito
plebiscito. 2. m. Consulta que los poderes pblicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre soberana, ciudadana, poderes excepcionales, etc. plebiscito. 2. m. Consulta que los poderes pblicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre una cuestin poltica o legal. Deixa despecificar que es pot referir a propostes com ara la sobirania, i generalitza que pot ser sobre qualsevol qesti poltica o legal.

soberana
soberana. 2. f. Autoridad suprema del poder pblico. ~ nacional. 1. f. La que reside en el pueblo y se ejerce por medio de sus rganos constitucionales representativos. soberana. 2. f. Poder poltico supremo que corresponde a un Estado independiente. Directament selimina la subentrada sobirania nacional, que era la que residia en el poble i sexercia per mitj drgans constitucionals. I s que, malgrat que al final va caure de larticulat de lEstatut, Catalunya encara encaixa perfectament en una de les accepcions de naci segons la RAE... Ara sespecifica que la sobirania noms pot correspondre a un Estat independent.

estado
estado. 5. m. Conjunto de los rganos de gobierno de un pas soberano. 6. m. En el rgimen federal, porcin de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estn sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno comn. ~ de alarma. 1. m. Situacin oficialmente declarada de grave inquietud para el orden pblico, que implica la suspensin de garantas constitucionales. ~ de excepcin. 1. m. En ciertos pases, situacin semejante al estado de alarma. ~ de guerra. 1. m. El de una poblacin en tiempo de guerra, cuando la autoridad civil resigna sus funciones en la autoridad militar. 2. m. El que segn ley se equipara al anterior por motivos de orden pblico, aun sin guerra exterior ni civil. ~ de sitio. 1. m. estado de guerra. ~ federal. 1. m. El compuesto por estados particulares, cuyos poderes regionales gozan de autonoma e incluso de soberana para su vida interior. estado. 5. m. Pas soberano, reconocido como tal en el orden internacional, asentado en un territorio determinado y dotado de rganos de gobierno propios. 6. m. Forma de organizacin poltica, dotada de poder soberano e independiente, que integra la poblacin de un territorio. ORTOGR. Escr. con may. inicial. 7. m. Conjunto de los poderes y rganos de gobierno de un pas soberano. ORTOGR. Escr. con may. inicial. 8. m. En ciertos pases organizados como federacin, cada uno de los territorios autnomos que la componen. Estado autonmico. 1. m. Estado organizado territorialmente en comunidades autnomas. Espaa es un Estado autonmico segn la Constitucin de 1978. Estado de derecho. 1. m. Estado democrtico en el que los poderes pblicos ntegramente se someten a las leyes y reconocen las garantas constitucionales. ~ de excepcin. 1. m. El que segn la Constitucin, generalmente con autorizacin del Parlamento, declara el Gobierno en el supuesto de perturbacin grave del orden pblico o del funcionamiento de las instituciones democrticas, y que implica la suspensin de garantas constitucionales y el reforzamiento de la autoridad administrativa. ~ de guerra. 1. m. estado de sitio. 2. m. estado de una poblacin en tiempo de guerra, cuando la autoridad civil resigna sus funciones en la autoridad militar. ~ de sitio. 1. m. Situacin declarada por el Parlamento cuando se pueda producir un atentado contra la soberana o independencia del Estado o contra su integridad. Estado federal. 1. m. El compuesto por Estados particulares, cuyos poderes territoriales gozan de una autonoma sometida al orden constitucional. Deixa de tenir una definici merament administrativa (5), i passa a definir-se com a pas sobir que ara ha de ser reconegut com a tal en l'ordre internacional. Tot i que canvia, es mant similar (8) la definici d'estat com a ens autnom que forma part d'un rgim federal. Aix s, la subentrada Estat federal substitueix la destat federal, i en la nova hi ha la possibilitat que els estats que el formen tinguin sobirania per a la seva vida interior, ja que ara shan de sotmetre a lordre constitucional. A ms, segons la nova definici, un Estat federal est compost per Estats (amb majscula, que vol dir estat sobir per a la RAE), per la qual cosa en la prctica noms pot significar Estat confederal, i noms nhi ha un: Sussa. Alemanya, els Estats Units, i fins i tot Mxic o lArgentina, que formen part de la RAE, quedarien negats per la nova definici. A banda, es fa una definici totalment nova destat de setge, que fins ara sequiparava a estat de guerra. Ara es concreta i es parla expressament que sigui declarat quan es pugui produir un atemptat contra la sobirania o la integrat dun Estat. Vaja, com diu la llei espanyola. Igualment, es concreta molt ms la definici destat dexcepci, donant-li un caire molt ms jurdic i parlant de suspensi de garanties constitucionals i reforament de lautoritat administrativa. Tamb sinclouen com a noves entrades Estat autonmic, referint-se noms a lespanyol i apellant a la Constituci, i Estat de dret, en qu els poders pblics han de reconixer les garanties constitucionals.

autogobierno
--autogobierno. 1. m. Der. Facultad concedida a una colectividad o a un territorio para administrarse por s mismo. Las provincias con entidad nacional histrica podrn acceder a su autogobierno. Apareix com a neologisme, ja que no existia fins ara, i posa un exemple ben estrany, referit a provncies amb entitat nacional histrica. Se suposa que noms sn les basques.

parlamento
parlamento. 1. m. Cmara o asamblea legislativa, nacional o provincial. parlamento. 1. m. Cmara o asamblea legislativa, nacional o regional. A diferncia de la paraula anterior, aqu selimina la referncia provincial per la regional... El Parlament Europeu no entraria en la definici, ni abans ni ara.

consulta
consulta. --consulta. ~ popular. 1. f. Der. referndum (procedimiento por el que las leyes se someten al voto popular). Fins ara no existia lentrada especfica, per es crea per equiparar-la a referndum, quan les lleis i la jurisprudncia existents diferencien clarament entre els dos termes.

provincia
provincia. 1. f. Cada una de las grandes divisiones de un territorio o Estado, sujeta por lo comn a una autoridad administrativa. provincia. 1. f. Cada una de las demarcaciones territoriales administrativas en que se organizan algunos Estados. Deixa dhaver destar sotmesa generalment a una autoritat administrativa.

nacionalismo
nacionalismo. 1. m. Apego de los naturales de una nacin a ella y a cuanto le pertenece. 2. m. Ideologa que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones polticas muy diversas. 3. m. Aspiracin o tendencia de un pueblo o raza a tener una cierta independencia en sus rganos rectores. nacionalismo. 1. m. Sentimiento fervoroso de pertenencia a una nacin y de identificacin con su realidad y con su historia. 2. m. Ideologa de un pueblo que, afirmando su naturaleza de nacin, aspira a constituirse como Estado. Passa a tenir dues niques accepcions. La primera s un sentiment fervors de pertinena a una naci. Laltra s la ideologia que aspira a constituir-se com un Estat, a diferncia de lanterior definici, en qu es fonien aspiracions poltiques molt diverses. Amb aix, un nacionalista passa a equiparar-se forosament a un independentista, i es nega el nacionalisme espanyol com ideologia.

Nota: Les paraules en blau i vermell sn les parts de definicions en qu hi ha hagut canvis remarcables.

cs de revisi del diccionari, han estat plantejats la majoria dels canvis, ja que tots shan anat penjant al web de la RAE en cinc tongades (abans, a ms, noms es publicaven en un butllet intern). Tenen in-

dicis, per, que pot ser aproximadament de lany 2010 en. s evident, llegint-les, que la seva incorporaci s molt recent, indica Senz. Alberte, aix s, recorda que, si b quan es pengen ja hi ha hagut un

debat previ que sol acabar prevalent, aquesta no necessriament ser la versi definitiva, ja que encara es poden corregir errors i ferse enrere daqu al juny del 2014. Per aix, confia encara a revertir la situaci.

I s que, ms enll de lancdota, tot plegat no s gens innocu si es comprova i nhi ha abundants exemples en la tradici i la jurisprudncia espanyola que les definicions terminolgiques que sn al dic-

cionari per norma es fan servir com a referncia vlida en qualsevol tribunal. s habitualssim que la RAE interpreti qu volen dir les paraules davant dun jutge; de facto se li ha donat aquesta facultat,

explica Senz, que lliga caps: Shan posat a revisar paraules per acomodar-les tant com han pogut a la llei espanyola, ja que el diccionari de la RAE s una autoritat en la interpretaci legal.

6 Poltica

EL PUNT AVUI DILLUNS, 18 DE FEBRER DEL 2013

FUNCI La Real Academia Espaola va ser creada pel rei Felip V per tenir cura del castell, per histricament sha usat com un instrument ms del centralisme espanyol HOSTIL Ha anat sempre contra la normalitzaci del catal a lescola, interv en la justcia a travs del Consell dEstat i introdueix noves definicions i esmenes poltiques a gust del poder vigent

Subtilment des del 1714


scar Palau
BARCELONA

a Real Academia Espaola va ser creada el 1713 a iniciativa del marqus de Villena, si b la data que es considera oficial s el 3 doctubre de 1714 tot just tres setmanes desprs de la caiguda de Rafael de Casanova en la defensa de Barcelona durant la guerra de Successi, quan Felip V la va situar sota la seva empara i protecci, i li va donar el rang dinstituci reial. Des del principi, la fita bsica va ser tenir cura de la llengua castellana, buscant la major puresa i elegncia dels seus vocables, i daqu ve la famosa llegenda adoptada en el seu escut: Limpia, fija y da esplendor. Tot i que amb els anys ha anat adaptant els estatuts, els objectius originals no han variat gaire, si b avui afegeixen la missi principal de mantenir lessencial unitat de lidioma a tot el mn hispnic. Tal com ja feien augurar les circumstncies histriques de la seva fundaci, per, lacadmia ha estat al llarg daquests tres segles un instrument destat tradicionalment hostil a Catalunya, i en especial al catal, el qual, com la resta de llenges espanyoles, no ha dubtat a mirar de minoritzar, tal com les fillogues Montse Alberte i Silvia Senz, juntament amb altres collaboradors, expliquen en el llibre El dardo en la Academia, publicat en dos volums per Editorial Melusina fa poc ms dun any. Un llibre, per cert, molt crtic tamb amb altres preses de posici ideolgiques de lens espanyol vers el sexisme o la religi, a ms del nacionalisme, i arran del qual les autores han continuat amatents als moviments de la instituci des del 2010, quan havien tancat la investigaci inicial. La RAE ha estat una eina al servei de lEstat centralitzat i homogenetzat, de la purificaci de la llengua, per tamb de substituci lingstica, ja que es pot vetllar pel castell sense anar contra el catal, denuncia Senz. Depisodis, sen poden trobar una pila en el llibre, que recorda per exemple com la denncia de la RAE a principi del segle XX contra la reintroducci del catal en leducaci a Catalunya va desencadenar un agre enfrontament amb lInstitut

definici de termes com ara catalanisme, introdut per primer cop el mateix 1925 com a: Partit poltic, o doctrina de tal partit, que aspira que Catalunya tingui autonomia ms o menys limitada. Aix es va mantenir en totes les edicions del diccionari fins al 1992, quan va passar a diferenciar-se de nacionalisme, amb un significat segurament ms precs: Moviment que propugna el reconeixement poltic de Catalunya i defensa els seus valors histrics i culturals. Ara b, misteriosament, el 2001, i ja amb majoria absoluta dAznar, la definici va passar a ser tan lacnica com folklrica, despullada de tot sentit poltic: Amor o afecci a les coses caracterstiques o tpiques de Catalunya. Aquesta fallera per canviar al seu gust el significat de les paraules, per, no sempre ha estat reeixida. No fa ni tres anys, el maig del 2010, la RAE va proposar una esmena al ter

El maig del 2010 ja va intentar canviar la definici de nacionalitat, per va acabar admetent lerror

Montse Alberte, a lesquerra, i Silvia Senz shan especialitzat en estudis sobre la RAE ANDREU PUIG

I al mn? No a
tot arreu els diccionaris de la llengua tenen tant pes jurdic. A Alemanya, per exemple, les mateixes lleis defineixen els termes que poden crear dubtes. Als Estats Units, dun s gaireb nul fa 25 anys sha passat avui a un ter de les sentncies estatutries de la cort suprema basades en el diccionari, fet que ja hi est creant debat.

dEstudis Catalans. Una denncia, de fet, que es va reproduir gaireb idntica un segle ms tard, ja que el Manifiesto por la lengua comn del 2008, contra la suposada discriminaci del castell, va ser promogut sobretot per acadmics, a ms de professors de lInstituto Cervantes, una altra instituci af que vetlla per la promoci i difusi del castell. Els tentacles de la RAE, per, sestenen ms enll, ja que el seu president forma part per llei del Consell dEstat, el principal rgan consultiu del govern espanyol. Un rgan que el 2010, sense anar ms lluny, va emetre un dictamen decisiu que recomanava dur al Tribunal Constitucional la llei de consultes populars aprovada pel Parlament, emparant-se bsicament en la uti-

litzaci que feia del terme referndum, reservat en exclusiva per la Constituci al govern estatal. Si en alguna cosa, per, ha destacat la RAE s a anar canviant definicions de paraules amb certa connotaci poltica, fent-sho venir b sempre per portar laigua al seu mol, s a dir, al poder central espanyol. Durant la seva histria, la RAE ha anat sempre vinculada al govern del moment i aix continua avui, constata Alberte. Senz ho confirma: s habitual que les paraules apareguin o sesmenin en funci del context histric, i de la veu del poder. La revisi del 1925, sota la dictadura de Primo de Rivera, s la primera per exemple que inclou la subentrada estat de guerra. Tamb s curis, en aquest sentit, veure levoluci en la

me nacionalitat, que el diccionari del 2001 defineix com a: Condici i carcter peculiar dels pobles i habitants duna naci. El significat no devia agradar gaire als acadmics, tenint en compte que la tercera accepci de naci, que no shan atrevit a tocar fins ara, s ben aplicable a Catalunya: Conjunt de persones dun mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradici comuna. Igual que amb la pila desmenes que proposa ara, lens volia canviar la definici de nacionalitat per: Condici de pertinena a un estat per ra de naixement o de naturalitzaci. s a dir, que deixava de tenir res a veure amb la naci... Quan es van fer pbliques les intencions, la majoria de grups poltics, i fins i tot el PP catal, van aixecar la veu en contra, i es va acusar la instituci de fer poltica. Tot i la defensa de veus com ara el socialista Alfonso Guerra, al cap de poc temps la RAE va admetre lerror, es va fer enrere i va tornar a la definici del 2001. Tot just la mateixa rectificaci que les fillogues esperen ara en els termes que han denunciat.