Temps dEducaci, 30 1r semestre 2006

La formaci dels formadors dins lmbit de la formaci bsica de persones adultes

Jos Palos*

A lhora de definir les caracterstiques dun pla o programa de formaci, el context en qu sha de desenvolupar la formaci s fonamental. Les caracterstiques i els canvis que shan esdevingut en les darreres dcades entre daltres, la globalitzaci econmica, cultural i demogrfica; lenvelliment de la poblaci; lorganitzaci de xarxes telemtiques i limpacte que ha tingut en la comunicaci; la generalitzaci de les innovacions tecnolgiques i en especial la presncia de tots aquests canvis en la vida quotidiana dels ciutadans, fan que els professionals de leducaci i formaci hagin de revisar els seus plantejaments educatius. Per si ens situem en lmbit de la formaci bsica de persones adultes aquest fet encara s ms evident.

Nous contextos i noves necessitats de formaci

Per a una part important de la poblaci adulta, els canvis econmics, socials i tecnolgics actuals estan modificant molts dels codis dinterpretaci i comprensi de la dinmica social, i de les relacions socials i laborals. Est canviant la lgica del funcionament de la tecnologia, sestan desvaloritzant les competncies bsiques tradicionals per lactivitat professional i sest modificant lestructura, la composici i les relacions dels contextos de vida. Aix, un gran sector de poblaci, per ledat o per la formaci que t, es troba davant situacions conseqncia daquests canvis en qu la informtica; els codis dorientaci; les normes i hbits mediambientals; les noves formes de consum; la convivncia amb diversitat didiomes, de cultures i religions; les noves formes de treball, i les noves formes docupar el lleure li demanen una actualitzaci dels coneixements i de les competncies que ha adquirit. Una actualitzaci que no s puntual, sin que shaur de fer al llarg de tota la vida, perqu els canvis que es generen tamb seran permanents. Aquesta for-

(*) Doctor en Geografia i professor associat del Departament de Didctica de les Cincies Socials de la UB. Mestre especialista en cincies socials de la Subdirecci General de Formaci de Persones Adultes del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya. Cap de Secci de Formaci de Professorat de Persones Adultes, tcnic en formaci i formador de lICE de la UB. Adrea electrnica: jpalos@ub.edu

55

Jos Palos

maci permanent se lhan de proposar com una necessitat personal, per tamb com un dret per continuar participant en la societat. s en aquest sentit que el dret a la formaci al llarg de tota la vida hauria de quedar recollit en les directrius i programes poltics, i les administracions nhaurien dassegurar els recursos i les condicions perqu fos possible. Sembla evident que s necessari un canvi important en la cultura professional de tots els implicats en la formaci de les persones adultes (Arandia, 1997). Si aquest procs de formaci i actualitzaci no sesdev, es corre el risc daugmentar la marginaci i lexclusi social dels sectors de poblaci que no tinguin accs a una formaci i actualitzaci permanent que els permeti pujar al tren dels canvis. Els contextos educatius estan canviant, sestan generant necessitats noves i molt diverses en els diferents mbits de la formaci de persones adultes (formaci bsica i tecnolgica, formaci ocupacional i formaci pel lleure i la cultura).1 Aix obliga a pensar i diversificar molt loferta des de diferents fronts. Es tracta que la formaci hagi de permetre ajustar els coneixements i les capacitats de la ciutadania a les rpides transformacions en tots els mbits, per, per aquest mateix motiu, la formaci hauria dintentar anar ms enll de la funci dapedaar o dacomodar. Hauria daconseguir construir capacitats bsiques que permetessin als ciutadans no quedar endarrerits respecte als canvis socials i tecnolgics o, com a mnim, que els permetessin actualitzar-se sense gaires dificultats. Ens referim a la formaci dels ciutadans que sn els actors de la dinmica social en el present, amb responsabilitats personals, familiars, socials i poltiques per a les quals necessiten eines i competncies per transformar i construir la societat en qu vivim, i participar-hi. Sn ciutadans amb coneixements i valors construts i aplicats al llarg de la seva vida que necessiten una reconstrucci dels seus esquemes i una actualitzaci de coneixements, per sense oblidar que lestudi, possiblement, ja no podr ser la seva dedicaci prioritria. Malgrat aquest inconvenient, el ciutad percep la formaci com una necessitat immediata per poder continuar desenvolupant les seves activitats quotidianes i laborals, i, progressivament, tamb va consolidant el sentiment i la percepci del dret a una atenci i serveis de qualitat, sens dubte generada per la conscincia de viure en un sistema democrtic que va madurant i que li facilita aquests drets bsics i exigibles. Aquests fets obliguen a revisar conceptualment i metodolgicament alguns dels objectius que han estat bsics en la formaci de persones adultes, com ara la renovaci de les certificacions per poder accedir al mn laboral o lactualitzaci dels coneixements bsics per poder participar de forma permanent en la societat del coneixement ara ms que mai o la capacitaci per participar de forma activa i crtica en els processos socials, poltics i laborals. s a dir, sest imposant la revisi i definici dels coneixements i les competncies bsiques que actualment demana la societat i sobre la qual shauria de

1.

El 61% de la poblaci de ms de 18 anys t, com a mxim, estudis primaris, segons lestudi de Castells i Tubella (2002).

56

La formaci dels formadors dins lmbit de la formaci bsica de persones adultes

fonamentar la formaci bsica de les persones adultes, ats que la manca daquestes competncies t conseqncies evidentment personals, per tamb per a la collectivitat, perqu condicionen el desenvolupament social i econmic, i incrementen les desigualtats socials. De les caracterstiques apuntades sobre els nous contextos, sen deriven i sen perfilen tamb noves necessitats o canvis en la formaci bsica de persones adultes. Alguns dels trets de la formaci serien: - Organitzada, tant en forma de xarxa curricular com territorial, que permeti la interrelaci dels tres grans mbits: el bsic, el cultural i el professional. - Flexible, tant en lespai com en el temps, de forma que els aprenentatges sadaptin al mxim a les necessitats i interessos dels ciutadans. - Dinmica, que incorpori les transformacions del mn actual i aporti eines per fer front als canvis permanents. - Especfica, per a les necessitats de les persones adultes i per al seu rol social.2 Daqu es desprn que els continguts i les metodologies en la formaci de les persones adultes han de tenir una especificitat prpia i no poden ser cpies de les etapes escolars deducaci primria i secundria obligatries. Caldria pensar en la funci i les finalitats daquesta formaci, els continguts, la metodologia, lavaluaci i no menys important el model de centre i lorganitzaci que t, des de les caracterstiques de les persones adultes (formes daprendre, interessos, experincies, coneixements, activitats dominants, etc.) i des de les seves necessitats formatives. s a dir, des de la seva especificitat cal pensar entre altres aspectes, en un currculum especfic i flexible, en centres i espais especfics, en una tipologia diversa de models i dorganitzaci de centres, en horaris flexibles, en metodologies que siguin participatives i que considerin les diversitats, en la integraci de sistemes dautoformaci, en la flexibilitat dels rols durant el procs daprenentatge i ensenyament, i en un perfil divers de formador amb una formaci especfica que, entre daltres, reculli els aspectes anteriors.

Perfil del formador en competncies bsiques de les persones adultes i lnies dintervenci
Ens trobem davant el repte de definir el perfil dels formadors de les persones adultes, repte difcil i sobre el qual caldr continuar fent aportacions. La complexitat de lorganitzaci i programaci, la diversitat de persones usuries dels centres formatius i la gran variaci dactuacions ens situa davant perfils i funcions molt diverses. Per tant, i com es pot deduir tamb per les necessitats

2.

Caracterstiques semblants queden recollides, tamb, a Casamitjana, Casanovas i Formariz (2005).

57

Jos Palos

generades pels canvis en el context social, una de les caracterstiques s que hauria de ser divers, fins i tot amb lampliaci del perfil actual limitat als mestres de primria i llicenciats de secundria, i amb una formaci especfica en persones adultes. La complexitat i la multiplicitat de perfils professionals que podrien intervenir en la formaci de persones adultes suposa treballar coordinadament en el context del centre des duna mateixa concepci de la formaci que pretn el desenvolupament personal, el desenvolupament de la formaci bsica, el desenvolupament professional i cultural, i la participaci i implicaci en la vida pblica i laboral. Aix suposa que els equips de professionals han de treballar molt coordinats i en relaci molt directa amb els contextos locals i les administracions que en depenen. El formador de persones adultes es caracteritza per fer danimador, assessor, orientador, informador i provocador dinterrogants qestionadors de coneixements i experincies, de manera que generin processos de participaci en la construcci de nous aprenentatges. Les tasques daquests formadors van ms enll de la transmissi de coneixements. Es tracta de facilitar el procs de construcci o ms ben dit, en el cas de les persones adultes de reconstrucci dels coneixements en una permanent interrelaci entre la dimensi personal i social. Per poder organitzar i desenvolupar aquestes tasques, cal considerar el centre com una comunitat educativa en qu els rols dels diferents agents que intervenen en la formaci han destar clarificats i consensuats per aquesta comunitat. Aquest fet no suposa una limitaci ni un impediment del treball cooperatiu, sin una referncia que dna seguretat i estabilitat a tota la dinmica del centre. Malgrat la necessitat daquesta clarificaci, la dinmica i activitat que es generi en els centres ha de ser capa daprofitar les potencialitats, els coneixements i les experincies de tots els participants, les persones adultes. s cert que el docent t un rol important, i les persones adultes lhi atorguen. Per si considerem les caracterstiques dels centres i del seu alumnat, i des duna concepci crtica i cooperativa del fet educatiu, aquest rol no s patrimoni del docent, sin de tota la comunitat educativa, que t un gran potencial. I no hem doblidar, entre daltres, el pes dels mitjans de comunicaci, la vida i experincia laboral, i lmbit familiar, que interactuen tot configurant el bagatge cognitiu daquesta comunitat. Aix aporta nous elements de complexitat en la intervenci didctica que els formadors que formen part de la comunitat han de tenir present en el desenvolupament de les seves funcions. Per tant, a grans trets, podem apuntar algunes lnies dactuaci dels formadors de persones adultes en els centres.3 - Facilitar la reflexi sobre les idees, els coneixements i les experincies. - Detectar necessitats formatives de lalumnat, tant des del punt de vista personal com collectiu.

3.

Algunes daquestes lnies dactuaci queden recollides a Medina i Domnguez (1998).

58

La formaci dels formadors dins lmbit de la formaci bsica de persones adultes

- Inicialment programar i planificar de manera collegiada, i revisar i adequar de manera cooperativa, durant el procs daprenentatge i ensenyament. - Tenir present els contextos propers, les problemtiques i experincies ms significatives per a les persones adultes. - Intentar lligar o mostrar la relaci entre laprenentatge i el servei a la comunitat. - Generar situacions i processos de reflexi, participaci i dileg amb la intenci de construir o reforar bones prctiques ciutadanes. - Facilitar laprenentatge tenint present els coneixements, les competncies i experincies prvies, i orientar-les vers el desenvolupament personal i social, i les sortides laborals. - Cedir progressivament el procs de laprenentatge i ensenyament a les persones adultes. - Facilitar, gestionar i orientar en la recerca de recursos, incorporant-hi especialment les TIC, per fer ms autnom laprenentatge. - Aportar estratgies i tcniques destudi i treball. - Treballar de forma collaborativa i interrelacionada: projectes, intercanvi dexperincies, debats, resoluci de problemes, etc. - Integrar els sistemes dautoformaci en lorganitzaci i programaci global del centre. - Considerar lorganitzaci i els processos com a part de laprenentatge. - Crear estructures organitzatives que siguin flexibles i estiguin pensades per a la diversitat de formes i ritmes daprenentatge i ensenyament. - Integrar en lorganitzaci de laprenentatge els suports virtuals, i aportar flexibilitat a lorganitzaci i programaci. - Avaluar de forma compartida amb lalumnat, i amb equips de professors i formadors. - Analitzar i reflexionar sobre lacci i en lacci, i assumir la necessitat de la formaci com a part daquesta professi.

La formaci dels formadors en competncies bsiques de les persones adultes

Els formadors de persones adultes sn conscients que necessiten una actualitzaci i formaci especfica per fer front a aquest perfil que demana la dinmica de la societat i les caracterstiques del collectiu en qu intervenen. Aix, les deteccions de necessitats formatives fetes tant pel mateix professorat com pel claustre presenten una demanda que recull gran part daquestes lnies dactuaci.4 La prioritat de formaci dels claustres se centra en temes que poden ajudar a crear i consolidar equips, a innovar metodolgicament i a fer front a situacions complexes daquesta realitat.

4.

Deteccions de necessitats fetes directament a centres i a ttol personal a partir de les avaluacions de lescola destiu per a professorat de formaci bsica de persones adultes (lICE de la UB i la Direcci General de Formaci dAdults de la Generalitat de Catalunya entre 1999 i 2003, i la Direcci General de Formaci Professional i Educaci Permanent el 2004 i 2005).

59

Jos Palos

Alguns daquests temes sn la informtica com a recurs i la didctica de les TIC, la didctica de les llenges per a persones nouvingudes, lautoformaci integrada en els projectes de centre, la formaci a distncia, la funci del tutor, la programaci i lavaluaci. s significatiu que, com a necessitat personal de formaci, una part important del professorat tamb demana en gran mesura aquests cursos informtica i Internet com a recurs i daltres relacionats amb situacions daula dinmiques de grup, estratgies per al tractament de la diversitat, sense oblidar les demandes de didctiques especfiques com ara didctica de la llengua, didctica de les matemtiques o didctica de les cincies socials. s cert que aquestes demandes es fan en el context dun model de centre amb un professorat format bsicament per mestres i llicenciats, amb un currculum bsicament disciplinar i amb una oferta formativa fora condicionada. Segur que amb una concepci ms oberta a les necessitats dels nous contextos, que reculli tota la potencialitat dels centres, i amb equips de formadors ms diversos, la demanda podria tenir un perfil diferent. Per, sobretot, el perfil seria diferent qualitativament i en el seu potencial transformador, si aquestes demandes haguessin estat fruit dun procs de reflexi i anlisi sobre la prctica com a part de la cultura del centre. s necessari assegurar en els centres la cultura de la reflexi en la prctica com a font dinformaci i orientaci sobre nous projectes o plans dacci. s una manera daprendre i avanar collectivament. Segons les demandes i els suggeriments de gran part del collectiu del professorat, sembla que les modalitats formatives que hi poden donar millor resposta sn les que incideixen directament en els centres de treball. s en el centre educatiu on es poden definir i ajustar millor les necessitats formatives del collectiu i, per tant, tamb les caracterstiques de la intervenci. Tornem a remarcar la necessitat que les demandes haurien de ser fruit duna reflexi sobre lacci docent, i sobre el procs i factors que generen aquesta necessitat. De tota manera, farem un breu comentari de les modalitats que es consideren ms adients: - Assessorament i avaluaci de projectes globals de centres. Els assessoraments responen a la demanda directa del professorat i dels equips directius de cada centre. s la modalitat que t un impacte ms directe en lactivitat educativa del professorat. Lassessorament s un ajut per al desenvolupament de projectes globals de centres i/o daspectes parcials daquests projectes. Fer-ne avaluaci orienta els equips sobre el procs, els canvis, els errors i les aportacions que han fet. Els projectes de centre parteixen dinteressos collectius i dobjectius comuns en la tasca educativa, i fer-ne foment s una manera de potenciar equips i dinnovar a travs de la recerca en lacci docent. Els centres de formaci de persones adultes, per la singularitat que presenten, necessiten recerques i projectes de centres que ajudin a avanar en els models dorganitzaci, en la metodologia i en els recursos.

60

La formaci dels formadors dins lmbit de la formaci bsica de persones adultes

- Assessorament a centres sobre demandes especfiques. Aquests incideixen directament en les necessitats del professorat dels centres, alhora que creen o consoliden equips de treball, i lliguen la formaci amb lactivitat docent quotidiana. Tamb faciliten la innovaci didctica a laula i el desenvolupament de projectes. Els centres de formaci de persones adultes tenen plantilles de professorat poc nombroses i, per tant, es pot pensar en agrupar centres propers que tinguin els mateixos interessos o necessitats. - Organitzaci, assessorament i avaluaci de seminaris i grups de treball o tallers. Lobjectiu daquesta modalitat de formaci s potenciar la reflexi terica sobre la prctica, i crear materials i recursos. Una reflexi que shauria de fer en un context de diversitat de centres i/o disciplines. Es pretn apropar el coneixement teric a la prctica de les aules per construir nous coneixements contrastats i significatius per al professorat. - Organitzaci, assessorament i avaluaci de projectes de recerca. Els projectes de recerca sobre temes especfics han de servir per fer inferncies al corpus teric o a la didctica. Alguns temes de recerca, entre daltres, que actualment sn dinters tenen relaci amb el perfil de professorat de formaci de persones adultes: formes daprendre i dificultats daprenentatge de les persones adultes en rees o disciplines especfiques, lautonomia en laprenentatge, caracterstiques dels recursos didctics per a la formaci de persones adultes, etc. - Organitzaci de jornades de reflexi, formaci, i intercanvi dexperincies i recursos. Generalment les jornades puntuals serveixen com a trobades de reflexi i dactualitzaci. Per en el cas del professorat de persones adultes, aquestes haurien de servir tamb per difondre experincies, contrastar els resultats de les activitats dels seminaris, dels grups de treball i de recerca, i dels projectes de centre. - Organitzaci de seminaris i cursos presencials i semipresencials de formaci. Aquests cursos han de donar resposta a necessitats personals, per tamb collectives i de difcil satisfacci amb altres modalitats. Es poden organitzar de manera puntual, per tamb de manera peridica amb una programaci seqenciada de temes afins. Lespai virtual pot servir de complement i de suport formatiu. s una demanda que es fa amb insistncia per part del professorat. - Assessorament i formaci virtual. Cada vegada es demana ms formaci, seguiment i assessorament en plataforma virtual i, especialment, en la formaci de persones adultes per les caracterstiques del funcionament dels centres. Per les mateixes caracterstiques dels centres i dels equips de professors, aquesta formaci hauria de ser semipresencial amb un cert grau de presencialitat.

Els programes de formaci dels formadors de formadors

Des de lICE de la Universitat de Barcelona, durant aquests darrers anys, sha trobat la necessitat de consolidar equips diversos amb possibles especialitzacions de formadors de formadors, amb experincia en la formaci i/o 61

Jos Palos

educaci de persones adultes; s a dir que coneguin les caracterstiques dels centres i lespecificitat de lensenyament i aprenentatge de les persones adultes. Per que, a ms, hagin passat per un procs de reflexi crtica, canvi i millora de la prctica des de la seva experincia, i que alhora tinguin una formaci actualitzada, tant des del punt de vista disciplinar com psicopedaggic. Aquests formadors shaurien dactualitzar en programes especfics dissenyats especialment per a ells, que parteixin de la concepci de la formaci com un comproms del professorat amb la recerca i la prctica de noves formes de treball, amb la interrogaci, la indagaci i la cooperaci. Uns programes que, desenvolupats en marcs de dileg i dintercanvi, haurien daplicar i fomentar metodologies collaboratives, i la reflexi crtica.5 I retroaccionats amb la prctica, la reflexi i la detecci de necessitats reals sorgides a les aules. Per aix la recerca a les aules i als centres, i el foment de la reflexi i avaluaci de la prctica educativa haurien de formar part de la cultura dels centres, i, per tant, shauria de facilitar i potenciar des de ladministraci per exemple com a responsabilitat reconeguda. Si recuperem les necessitats formatives dels formadors, a partir de lexperincia tinguda a laula i les caracterstiques de la formaci amb persones adultes, els equips de formadors de formadors dels programes dactualitzaci, entre daltres, haurien dintervenir en diferents lnies. Haurien dintervenir en lactualitzaci tant de coneixements curriculars en el cas de les especialitzacions com de coneixements psicopedaggics. Aix tamb, haurien de fer un esfor en la formaci i actualitzaci del professorat en ls de les tecnologies de la informaci i comunicaci, i en fer-ne un s didctic tant com a recurs per a la formaci presencial com per a la de a distncia. Daltra banda, shaurien de centrar, tamb, en la formaci i actualitzaci en innovaci didctica i organitzativa en els centres i aules. En aquest sentit, cal fer especial atenci a lautoformaci i a la integraci daquesta en lorganitzaci i programaci dels centres, i el tractament de les diferents diversitats en augment en tots els centres. Caldria aprofundir en el procs davaluaci i, finalment, generar capacitat de reflexi i anlisi de lexperincia com a formadors per convertir aquesta reflexi en aprenentatges que generin una millora de la prctica. Lactualitzaci dels programes de formaci i dels equips de formadors que els conformen shauria de fer a travs de les activitats que han desenvolupat, i tenint present, de manera especial, les aportacions sorgides de la prctica en els centres i aules. Les caracterstiques especfiques de la formaci de persones adultes en els aspectes ja comentats i les experincies acumulades durant molts anys naconsellen la inclusi, anlisi i valoraci com a estratgia didctica i com a contingut en la formaci dels formadors. Per consegent, shauria destablir un sistema de participaci i de recollida dinformaci, experincies, reflexions, etc. que els permets estar actualitzats i informats sobre

5.

Sobre el desenvolupament de la reflexi i pensament crtic en les persones adultes, es poden trobar diferents captols en el llibre coordinat per Sez i Escarbajal (1998).

62

La formaci dels formadors dins lmbit de la formaci bsica de persones adultes

la realitat i necessitats formatives en tots els nivells de formaci: de laula, del centre de formaci bsica de persones adultes, dels formadors i dels formadors de formadors. Aix, entre daltres, la formaci daquests equips hauria de basar la formaci en la participaci, seguiment i anlisi de les avaluacions dels assessoraments a centres, de les aportacions dels grups de treball i seminaris, de les aportacions de la recerca, de les aportacions de jornades dintercanvi, de les avaluacions dels cursos, de lassessorament i avaluaci dels projectes globals de centre i de les reunions de coordinaci i formaci de formadors, i de lactualitzaci amb lectures de publicacions. Per aix, dins daquests programes, seria convenient facilitar i crear espais de reflexi i formaci conceptual, generar espais formatius per lintercanvi i actualitzaci de recursos i materials, facilitar espais dintercanvi i anlisi dexperincies didctiques i organitzatives, disposar espais de formaci en qu intervinguin peridicament i sinterrelacionin formadors de formadors, formadors i alumnat representatiu dels centres, i, sobretot, cal potenciar la recerca en el context dels centres com a font dinnovaci que cohesioni teoria i prctica. La formaci bsica de les persones adultes al llarg de tota la vida s una necessitat social immediata i creixent per a un sector molt important i tamb creixent de la poblaci. Els formadors tamb necessiten una actualitzaci professional per tal que la seva intervenci generi coneixement i canvi en les competncies dels ciutadans. Per aquesta formaci hauria de ser creativa i els formadors haurien de poder reflexionar, identificar, centrar-se, i desenvolupar les necessitats reals i emergents en els centres i aules de formaci per a persones adultes. Si no es creen aquestes condicions per part de les administracions, aix no ser possible.

Bibliografia
ARANDIA, M. Los educadores-as de personas adultas y su formacin ante un mundo en cambio. A: CABELLO, M. J. (coord.). Didctica y educacin de personas adultas. Una propuesta para el desarrollo curricular. Mlaga: Ed. Aljibe, 1997. CASAMITJANA, M.; CASANOVAS, M.; FORMARIZ, A. La formaci de persones adultes a Catalunya: propostes per afavorir la participaci i evitar la desigualtat. Debats, 2005, nm. 9. CASTELLS, M.; TUBELLA, I. La societat xarxa a Catalunya: anlisi emprica. Barcelona: UOC, 2002. LISTON, D. P.; ZEICHNER, K. M. Formacin del profesorado y condiciones sociales de la escolarizacin. Madrid: Ed. Morata, 1997 [2a edici]. MEDINA, A.; DOMNGUEZ, C. La profesionalizacin del formador de personas adultas. A: Enseanza y currculum, para la formacin de personas adultas. Madrid: Ediciones Pedaggicas, 1998, pp. 220-258. SEZ, J.; ESCARBAJAL, A. (coord.). La educacin de personas adultas. En defensa de la reflexividad cvica. Salamanca: Amar, 1998. UNESCO. Hacia las sociedades del conocimiento. Informe mundial de la Unesco. 2005. 63

Jos Palos

Paraules clau
formaci bsica de persones adultes, formaci de formadors de persones adultes, programes de formaci de formadors, canvis socials i formaci.

Abstracts
Los intensos y rpidos cambios de la sociedad actual estn modificando los contextos de la vida cotidiana, laboral y poltica de un gran sector de la poblacin adulta. Estas personas se estn encontrando en situaciones que, de forma urgente, les exigen una actualizacin de sus conocimientos y de sus competencias para poder continuar participando con plenitud en la construccin y transformacin de los diferentes mbitos de la sociedad. Son nuevos contextos que generan en los ciudadanos nuevas necesidades de formacin y que representan un reto en la redefinicin de los currculums y de los programas de formacin del profesorado. As en la formacin bsica de las personas adultas, entre otros, es urgente revisar los objetivos hasta ahora considerados prioritarios y el perfil de los formadores y sus programas de formacin, sin olvidar otras cuestiones como las competencias bsicas o los modelos de centros de formacin. Para ello es fundamental potenciar en los centros la cultura de la reflexin en la prctica como fuente de informacin orientacin, y mejora de la prctica educativa. Les bouleversements aussi intenses que rapides de la socit actuelle modifient les contextes de la vie quotidienne, professionnelle et politique dune grande portion de la population adulte. Ces personnes se trouvent aujourdhui dans des situations qui leur imposent, de manire urgente, une remise jour de leurs connaissances et de leurs comptences afin de pouvoir continuer participer pleinement la construction et la transformation des diffrents domaines de la socit. Il y a, en effet, de nouveaux contextes qui sont lorigine, chez les citoyens, de nouveaux besoins de formation et qui reprsentent un dfi pour la redfinition des cursus ainsi que des programmes de formation des enseignants. Ainsi, dans la formation de base des adultes, entre autres, il est urgent de revoir les objectifs considrs jusqu prsent comme prioritaires ainsi que le profil des formateurs et leurs programmes de formation, sans oublier dautres aspects tels que les comptences de base ou les modles des centres de formation. Pour ce faire, il est fondamental de renforcer dans les tablissements denseignement la culture de la rflexion dans la pratique comme source dinformation oriente, et damliorer la pratique ducative. The intense and rapid changes of our present day society are modifying the contexts of everyday life, labour and politics for a large section of the adult population. These people are finding themselves in situations that urgently demand that they update their knowledge and skills in order to participate fully in the building and transformation of different areas of society. These are new contexts that create new needs in the citizens in terms of training, representing a challenge in the redefinition of curriculum and teacher-training programmes. For this reason, in the basic training of adults, among others, it is urgent to revise the objectives that were until now considered priorities, as well as the profile of the trainers and their training programmes, not forgetting other issues like basic skills and training-centre models. To do this it is fundamental to encourage people to think of cultural centres in practical terms as a source of orientation information, and to improve educational practice.

64