La vaga de lloguers Captol Greuges infinits, respostes directes, del llibre Venjana de classe.

Causes profundes de la violncia revolucionria a Catalunya el 1 !" , de lhistoriador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Pre isa!e"t, la i"e#i $ ia de les i"stitu io"s republi a"es, la de ep i% i"i ial i la des o"#ia"&a respe te les veritables i"te" io"s dutilitzar lhabitat'e per portar a ter!e polti(ues de o"trol so ial e!pe")e" els a#e tats a la i% dire ta. *+s e"ll$ de la risis i la deso upa i% ra!pa"t de la d, ada dels tre"ta, +s la"ar(uis!e a!b els seus pri" ipis e(uitatius i la seva pr$ ti a e" l acci# directa el (ue e!pe") !ilers de #a!lies a desa#iar oberta!e"t, "o -a les i"stitu io"s, si"% el propi siste!a e" el (ual es #o"a!e"ta lestat. .e" eta, do" s, u" perode dinsu$%issi# econ&%ica (ue propi iar$ u" "ou p$"i !oral e"tre les lasses propiet$ries. Co!e"&e! per u" testi!o"i de l,po a a partir de les !e!/ries de lhistoriador 0bel Paz1 Con la entrada en el ao 1932 todas las ilusiones que la Repblica haba hecho concebir a las gentes estaban ya marchitas. l paro obrero haba ido en aumento. !as huelgas de la calle eran m"s #recuentes y las bombas tambi$n estaban haciendo saltar trans#ormadores el$ctricos %...& 'ambi$n en este comien(o de 1932 la huelga de alquileres lleg) a nuestro con*entillo. +ubo amena(as, como era l)gico. !a compaa de la lu( cort) el #luido, pero despu$s de aquel corte pasaron al poco tiempo otros empleados de la Compaa que conectaron la lu(. sa era la t"ctica que seguan los obreros de la Compaa. -nos cumpliendo )rdenes, cort"ndola, y otros, del .indicato, tras ellos, la ponan en marcha. n el con*entillo se sigui) la t)nica general de de#ensa. n el portal)n que daba acceso a las *i*iendas siempre estaba cerrado y nosotros, los chiquillos, mont"bamos guardia en las calles para pre*enir a las gentes de adentro, caso que *i$ramos *enir hacia nosotros camionetas de guardias de asalto, que eran quienes hacan los desalo/os. .e nos haba aleccionado bien. 0eneralmente, durante el da los hombres que estaban parados se iban por la maana a los sindicatos o en busca de traba/o. !a consigna era que solamente las mu/eres y los chiquillos hici$ramos #rente a los guardias, pues se pensaba que no habiendo hombres de por medio no habra detenciones. Aquella huelga dur varios meses durante los que no se pagaron los alquileres, luz ni agua. 1ero los guardias no asomaron por el con*entillo, seguramente porque lo de/aron aislado. n otros lugares s aparecieron los guardias de asalto para e#ectuar deshaucios. 2 hubo *erdaderas batallas campales entre las mu/eres, chiquillos y guardias. 0eneralmente estos en#rentamientos se (an/aban a #a*or de las deshauciados, porque los guardias, ante la tremenda di#icultad con que trope(aban, abandonaban el campo y se iban. l $3ito corra de boca en boca y la gente se estimulaba para ser an m"s radicales en su de#ensa 41a(, 199567897:;.

El #et es (ue la vaga de lloguers 'negar(se a pagar el lloguer o fer()o en una *uantitat considerada justa' "o va sor'ir del "o2res. Du"a ba"da la C34 -a havia prestat ate" i% a la (5esti% de lhabitat'e al llar' de la o"#li tivitat de 161721628 e" el !ar de lespiral i"#la io"$ria de la 'ra" 'uerra 9Pri!era :uerra *u"dial;. 4a"!atei<, -a shavie" do"at altres e<e!ples si!ilars al'u"s a")s aba"s. 0 la iutat de =ue"os 0ires, el 1607, la "e'ativa de !olts i"(uili"s de #er #ro"t a pu-ades abusives va" provo ar u" e<it%s !ovi!e"t de protesta. Esdeve"i!e"ts se!bla"ts havie" su e>t a 3ova ?or@ o al llar' de la d, ada dels vi"t a Vera rus, *,<i . Aa se"sa i% (ue la ai'uda de la di tadura suposava u"a oportu"itat dor per propi iar u"a a!pa")a de boi ot auspi iada pel diari o"#ederal .olidaridad <brera, a"u" iada e" u" arti le publi at el 16 do tubre de 1680, BEl pre io de los al(uileresC e" el (ual es de"u" iava (ue una *uarta part del salari dels tre$alladors era a$sorvit per l+)a$itatge , i paralDlela!e"t de"u" iava le< essiu be"e#i i (ue suposava per als propietaris lestat de les oses (e"tre u" E i u" 1FG del apital i!!obiliari). Ae!pit-ora!e"t de le o"o!ia, a!b le<te"si% de la deso upa i% i le" ari!e"t dels ali!e"ts b$si s, va" #er (ue el (ue e" altres ir u!st$" ies "o ha'u+s estat altra osa (ue u" arti le dopi"i% des#er!+s u"a apa itat aut/"o!a dor'a"itza i% i sobrs u" #ro"t vi , paralDlel a les lluites si"di als o"ve" io"als. El #et es (ue el orre"t dopi"i% arriba a atalitzar e" u"a auto o"stitu>da BCo!issi% de De#e"saC vi" ulada a la H0I i al ra! de la Co"stru i%, a!b 0rtur Parera i .a"tia'o =ilbao o! a aps visibles. El !atei< dia de les ele io"s del 12 dabril de 1681 si"i ia a(uest !ovi!e"t (ue, e"tre altres !esures o! les -a es!e"tades de Bbosses de treballC per ate"uar els e#e tes de la risi, de!a"a la i"i ia i% da(uesta ca%panya per regular la despesa *ue )a d+i%plicar l+)a$itatge d+acord a%$ l+ingr,s o$rer . .e'o"s els seus $l uls, alia u"a rebai<a i!!ediata du" J0G e" la !e"sualitat. 0l ap i a la #i, e" u" perode di" ertesa i arestia, el seu le!a era BCo!e bie", ) si "o tie"es di"ero, "o pa'ues el al(uilerC. Aes autoritats republi a"es podrie" haver #et al'u"a osa o"tra lespe ula i%. 4a"!atei<, lK"i a resposta o"sist e" u" lai(e( #aire a!b els !atei<os be"e#i iaris i per-udi ats (ue e" el passat i!!ediat. Aabs," ia de 'estos o idees #eu (ue u"a resposta a>llada e" u"a o"#er," ia re'io"al i!pli(u+s una de les ca%panyes %,s espectaculars de deso$edincia civil *ue co%port l+aplicaci# de la gimnstica revolucionria a la *uotidianitat. - partir d+un %ovi%ent d+asse%$lees de $arri l+acci# directa co%en a i%plantar(se. Ls possible (ue i"i ial!e"t es pla"te'+s o! a !esura de pressi% o"tra les a abades de o"stituir autoritats republi a"es per tal de"'e'ar polti(ues pKbli(ues i de re'ula i%. 3atural!e"t, labs," ia 'estual #eu r+i<er el !ovi!e"t #i"s (ue pre"'u+ vida pr/pia. La Co%issi# de .efensa esti%, a finals de juliol de 1 !1, *ue a la ciutat de /arcelona 01.222 in*uilins es negaven a pagar el lloguer. -l sete%$re ja n+)i )avia %,s de 122.222 i seste"ia a diverses pobla io"s o! Calella o Vila"ova. Dava"t al'u"s t!ids i"te"ts !u"i ipals de #er de !it-a" ers e"tre llo'aters i propietaris, el o!it, si"hibia. Du"a ba"da, la propietat urba"a era po #iable Mera habitual, per part dels propietaris, i" o!plir a ordsM, i de laltre, la platafor%a constitu3da es considerava co% una si%ple coordinadora *ue no controlava el %ovi%ent en ell %atei4 aut&no% i espontani. 5ot i ai4&, no es pot negar *ue els anarcosindicalistes *ue encapalaven el %ovi%ent utilit6aven una estratgia d+acci# directa per transfor%ar radical%ent les relacions de poder e" (u, o!er ia"ts o propietaris utilitzave" la per!issivitat o o""iv," ia de les autoritats per e<treure el !$<i! be"e#i i de la pre $ria situa i% de la lasse obrera.

E" erta !esura la vaga de lloguers represe"tava (uel o! !+s (ue u"a protesta per la arestia de preus. Esdeve"ia una activitat %,s de la gimnstica revolucionria, ,s a dir, l+acci# directa *ue desafiava l+ordre glo$al i tractava de resoldre els conflictes no %itjanant la negociaci# entre elits i representants pol7tics, sin# a%$ la su$versi# de l+ordre capitalista a trav,s de la participaci# col8lectiva. 0 la pr$ ti a era u" assai' de les olDle tivitza io"s (ue bus ava el si"di alis!e, ar es tra tava del control de la propietat per part de la co%unitat. 4a!b+ esdeve"ia u"a es ola revolu io"$ria (ue a"ava !+s e"ll$ de lads rip i% ideol/'i a o del !ovi!e"t pr/pia!e"t si"di alista, per(u, els participants eren persones de tota condici# i seste"ia a les do"es, als i"a tius i a les riatures. Espe ial!e"t les do"es, prota'o"istes se!pre dels aldarulls pel preu de les subsist," ies, te"ie" u" paper prepo"dera"t, ta"t e" la presa de de isio"s o! e" els co%$ats de carrer *ue es produiran a cada intent de desnona%ent. 0 la ve'ada, la "aturalesa del !ovi!e"t provo ava u"a presa de conscincia col8lectiva M"o!+s la solidaritat +s apa& de !a"te"ir u"a protesta (ue o!porta be"e#i is ta"'iblesM, de cooperaci# ve3nal i de presa de decisi# aut&no%a . 4ot ple'at u"a e<peri," ia i!porta"t a lhora de visualitzar la revoluci# col8lectivista co% un projecte facti$le i no pas co% una utopia, co% sovint s+)a presentat el so%ni revolucionari. Pre isa!e"t a(uesta e#erves ," ia ve>"al atalitz$ e" altres auses olDlaterals apa es de posar e" risi lurba"is!e apitalista i desre'ulador propi de les autoritats M#ossi" di tatorials o republi a"esM. 0i< aparei< la idea de la gratu3tat i la %illora en l+acc,s del transport p9$lic, els serveis de salut, la necessitat d+una 4ar4a escolar i sanitria universal no discri%inat&ria, i la reivi"di a i% du" urba"is!e sot!,s a la l/'i a del be"estar i "o pas a la del be"e#i i privat. 0 !+s, es procedei4 a un proc,s de reallotja%ent i ocupaci# de pisos $uits per acollir les fa%7lies sense sostre o procedents de les diferents rees de $arra*ues. .+acord a%$ la %atei4a l&gica a%$ *ue ,s repri%ei4 el %ovi%ent o$rer, les autoritats van tractar a*uest %ovi%ent d+insu$%issi# c7vica co% una si%ple *:esti# d+ordre p9$lic. Els propietaris va" ta" ar lai'ua i la llu!. 0i< !atei<, o! e"s ilDlustre" les !e!/ries d0bel Paz, treballadors de la o!pa")ia si"di ats "o tri'ave" a reposar el servei o alli&o"ar els i"(uili"s sobre o! #er2ho. ;osterior%ent s+usa la gurdia d+assalt per fer efectius es desnona%ents. <ls ve3ns s+organit6en per evitar(los als $arris on la vaga de llogaters ,s %ajoritria. Aes do"es i!pedei<e" le"trada dels 'u$rdies, !e"tre (ue sovi"t les riatures rebe" la poli ia a ops de pedra. .ovi"t els a'utzils, e" arre'ats de<e utar els des"o"a!e"ts, s%" v ti!es data s a"/"i!s i a!e"a&ats de !ort. E" altres asos, al'u"s propietaris s%" i"ti!idats, sovi"t a!b u"a ar!a a la !$, o propietats seves s%" i"te" io"ada!e"t deteriorades. E" a(uestes ir u!st$" ies la i% de lordre es #a di# il, #et (ue i!pli a (ue deter%inades rees de la ciutat s#n alli$erades de l+orde $urgs. <n altres ocasions les fa%7lies desnonades, aco%panyades en ple per la co%unitat ve3nal, reocupen els seus pisos o s#n reallotjades en )a$itatges $uits. 0(uestes vi t/ries tra!eses de bo a2orella (per(u, el diari .olidaridad <brera, "e<e du"i% dels va'uistes i #o"t di"#or!a i% de les a!pa")es so ials, +s peri/di a!e"t i"tervi"'ut, e"surat o lausurat), !al'rat (ue se!bli" par ials o pre $ries, re#or e" la !oral i el presti'i dels a"ar(uistes. La revoluci# no co%ena l+estiu del 1 !". =o fa %olt a$ans.

4ot i ai</, les autoritats republi a"es va" #er es#or&os per de!ostrar (ue podie" ser ta"t o !+s e#i a es (ue els r,'i!s autoritaris a"teriors a lhora de preservar lordre #avorable a la propietat i!!obili$riaN el :over" Civil i la Ca!bra de la Propietat r$pida!e"t va" posar2se da ord e" l+estratgia repressiva. Es va e!preso"ar els !e!bres de la Co!issi% de De#e"sa, se"se $rre s i per !+s du" a"), i ta!b+ es va" dete"ir les #a!lies (ue reo upave" els habitat'es dels (uals havie" estat des"o"ats. De #et la !ey de =e#ensa de la Repblica per!etia e!preso"ar preve"tiva!e"t, i se"se $rre , a tot a(uell a usat dalterar lordreN de !a"era (ue, e" !at,ria de repressi%, es #eia di# il disti"'ir e"tre !o"ar(uia i repKbli a. 4ot i ai</, "o +s #$ il o",i<er M"o hi ha estudis prou a#i"atsM "i resse'uir levolu i% del (ue represe"t$ la protesta c7vica %,s espectacular del per7ode. E" al'u"s llo s, els !+s a>llats 'eo'r$#i a!e"t, la va'a perd+ e!bra"zida, tot i (ue sovi"t +s va" a abar pa ta"t rebai<es de preus o"siderables a!b els propietaris. E" altres, espe ial!e"t e" al'u"s 'rups de Cases =arates, la tua i% de la :u$rdia Civil i la poli ia #ou viole"ta i e<itosa. Hi"al!e"t, als espais %,s allunyats de la ciutat, a les perifries industrials en *ue precisa%ent la desocupaci# era %,s present, es va arri$ar a %antenir la deso$edincia civil al llarg de tot el per7ode repu$lic. Pre isa!e"t sera" els espais !+s radi alitzats als i"i is de la revolu i% i els (ui la de#e"sara" a!b !+s o"tu"d," ia a llar' del putsch republi a"o o!u"ista de !ai' de 1687. .e"s dubte estava lar (ue !olts treballadors "o (uali#i ats havie" e<tret la lli# *ue l+acci# directa i%plicava %illores i%%ediates, i no pas les pro%eses electorals o l+acci# pol7tica. 4a!b+ va alli&o"ar les lasses !it-a"es, al'u"es delles propiet$ries, (ue o"siderave" o! u"a a!e"a&a des o"trolada a(uells (ue "i e"te"ie", "i volie" e"te"dre, i a (ui per por o o!oditat des de la seva pre!sa titllave" de Bdetritus so ialC. 0i< se"t+", do" s, (ue e" els pri!ers dies de la revolu i%, u"a de les de isio"s i!!ediates del Co%it, de >il8l7cies -ntifei4istes #os decretar una re$ai4a dels lloguers a la %eitat dels seu valor vigent. ..... BAa va'a de llo'uersC, cap7tol B:reu'es i"#i"its, respostes dire tesC, del lli$re BVe"-a"&a de lasse. Causes pro#u"des de la viol," ia revolu io"$ria a Catalu")a el 168FC, de l+)istoriador ?avier .ie6 (Virus Editorial, 2010).