FEM-LOS FORA

en lluita
anticapitalisme i revoluci

octubre 2012 | nm. 17 | 1,20

Preu dajut 2

www.enlluita.org

PERQU NO VOLEM PAGAR EL DEUTE PER SER UN GOVERN ILLEGTIM PER ATURAR LES RETALLADES

La crisi econmica, el pagament del deute i les alternatives anticapitalistes

Pgines centrals

L ocupaci de lAfganistan i la lluita contra limperialisme

Pgina 3

El SAT, un sindicat combatiu a peu de curru

Pgina 5

45 anys de la mort del Che: la lluita per un mn millor

Pgina 10

@FesalChain Cansat de la campanya antiislam, s com si gran part de les persones es facin eco tard idiotesa de Bush ll i els seus falcons.

octubre 2012 | en lluita

Primera Lnia

Desprs de les mobilitzacions, necessitem un pla de lluites

La manifestaci del 25S va qestionar un sistema poltic antisocial
Malgrat que la manifestaci del 15 setembre ha estat posteriorment eclipsada per la del 25S i les segents mobilitzacions relacionades amb aquesta, no deixa de ser cert que les dues dates han deixat clar que hi ha molta gent molt descontenta, i amb voluntat de lluitar. El 15S, per la seva magnitud, va ser una enorme mostra del gran empipament que existeix. No obstant aix, hi va predominar un ambient ms aviat festiu que no pas de rbia. A ms, la falta total de continutat de la convocatria apunta que la manifestaci va servir de vlvula de descapament a CCOO i UGT per evitar haver de convocar una altra vaga general. La manifestaci del 25S, encara que fos molt ms petita, ha tingut bastant ms impacte. Sens dubte, la conducta vergonyosa de la policia va contribuir a la seva repercussi meditica, amb imatges dinltrades i ferides de bales de goma que van recrrer el mn. Per el plantejament de la mobilitzaci tamb va representar un aven important en trencar amb la idea, bastant generalitzada, que les i els poltics sn irrellevants, i que, en general, les nostres mobilitzacions no haurien dorganitzar-se entorn a all que aquests fan. Duna banda, s veritat que les institucions democrtiques sn noms representants dels poders econmics els bancs, inversors i grans empreses. Per no deixen de ser les institucions des don
Sam Robson

Portugal

Que es foti la Troica, volem viure!

Aquest passat setembre ha tingut lloc, a Portugal, una notable victria fruit de la mobilitzaci de les classes populars portugueses. El 7 de setembre, el primer ministre Passos Coelhos va anunciar una reforma impositiva retrgrada que consistia a augmentar les contribucions de les treballadores a la Seguretat Social dun 11% ns a un 18% i, al mateix temps, una reducci de les taxes empresarials del 23,75% ns al 18%. Davant daquesta baixada dels sous del 7%, van sorgir protestes espontnies els dies 15 i 21 convocades a travs dinternet sota el lema Que es foti la Troica, volem viure. Abraant ns a 1 mili de manifestants el dia 15, aquesta mostra de fora va fer trontollar el govern. Aix, el primer ministre va anunciar, el dia 26, la retirada de la reforma scal. Per cal estar a laguait, perqu el govern ha anunciat que buscar alternatives per recaptar els 2.000 milions deuros que no ha pogut robar directament a les treballadores.
Albert Portillo

Si volem aturar les retallades, necessitem entendre la centralitat de la classe treballadora.

simposen les mesures neoliberals daquests poders econmics. La protesta del 25S es basava en la ilegitimitat daquestes institucions i, per tant, els interessos que representen. A ms, plantejava una srie de mesures, els detalls dels quals es podrien discutir, per que, en la seva essncia, representen un altre tipus de democrcia per complet. Daqu ve la radicalitat de la convocatria i, per tant, la sensibilitat policial davant el que era un desaament directe a la democrcia burgesa. No obstant aix, malgrat les se-

ves moltes diferncies amb la convocatria del 15S, la del 25S tamb presenta qestions que plantegen cap a on anem. Malgrat la seva valentia, i el valor que t, en si mateixa, una protesta daquest tipus, el 25S no deixa de mancar duna estratgia de continutat. Aquesta estratgia ha danar ms enll de manifestacions puntuals, encara que siguin grans. El procs revolucionari egipci mostra precisament aix: la caiguda de Mubarak va ser provocada, nalment, quan la presncia de les masses als carrers es va veure reforada, decisi-

vament, per una onada de vagues. La combinaci de la mobilitzaci massiva als carrers i la fora de la classe treballadora organitzada per aturar leconomia ser clau per aconseguir canvis poltics. Unir mobilitzacions com les del 15S i 25S amb vagues com les del transport pblic de Madrid i Barcelona, o la vaga general dEuskal Herria, ser un pas important en aquesta direcci. Alhora, un pla de lluites que doni continutat i massivitat a les mobilitzacions podria fer trontollar els governs de les retallades.

Grcia

Primera batalla contra el nou govern

El 26 de setembre passat va tindre lloc, a Grcia, una vaga general en resposta a les noves retallades anunciades pel primer ministre conservador, Andonis Samaras. Lajust de ns a 11.600 milions a lestat del benestar es trauria dallargar la jubilaci ns als 67 anys, i de retallar sous de treballadores, entre altres mesures dausteritat. Aquesta vaga general ha tingut un gran seguiment arreu del pas, no noms als centres industrials. De fet, les manifestacions han estat de masses, no noms a les principals ciutats, sin tamb a daltres localitats, com Alexandroupoli o Herakleion, on no passat aix. Fins i tot, una part important dels petits comerciants van tancar tamb. Nova Democrcia, el partit de Samaras, esperava comptar amb ms temps per aplicar les retallades, desprs dhaver format un govern tripartit amb el PASOK i DIMAR escissi de lala dreta de SYRIZA. Com explica Panos Garganas, editor del diari del SEK, el govern est visiblement sorprs, i ha denfrontar-se a una votaci al Parlament sobre les retallades. I s que les bases sindicals esperen que les mobilitzacions continun, i sengeguin noves vagues, ns a aturar aquestes retallades.
Redacci

Campanya dEn lluita

Transport pblic

#PagarElDeute s trending topic

Durant ms de tres hores, el passat divendres 21 de setembre, el hastag #PagarElDeute va ser trending topic a tot lEstat espanyol. Era el tret de sortida de la campanya dEn lluita pel no pagament del deute pblic. Amb aquesta campanya volem visibilitzar les nefastes conseqncies socials de pagar un deute que no ha estat originat per la gent treballadora, sin per les grans empreses i bancs que van fer fortuna mentre durava el boom immobiliari. Moltes persones van participar amb tuits com Pagar el deute s lexcusa perfecta perqu les empreses ens baixin encara ms els sous i ens facin treballar ms hores, o Si pagar el deute fos bo, el pagarien els rics. A la tarda del mateix dia, es va fer la presentaci dels cartells i adhesius de la campanya. En total, sn set models diferents que mostren a canvi de qu paguem el deute: menys sanitat pblica, ms destrucci
Redacci @enlluita

Les vagues aturen Madrid i Barcelona

El passat 16 de setembre, el sector del transport pblic de Barcelona i Madrid van concrrer en una reeixida vaga. Laturada de les plantilles de metro i autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Rodalies i Regionals de Renfe-Adif dambdues capitals va aconseguir, en general, un seguiment superior al 90%. Metro i autobusos de Madrid van repetir una segona vaga el 21, mentre que el metro de Barcelona tamb va fer vaga el 23. Aquestes convocatries tamb van tenir un seguiment prcticament total. Les seves principals reclamacions sn contra la reforma laboral i la nova retallada del 7% en els sous per laplicaci del Reial decret 29/2012, que elimina la paga de desembre i destrueix la negociaci collectiva. En el cas de les plantilles de Renfe i Adif, alerten del procs en marxa de liberalitliver Martnez @oliverhospi

ambiental, menys educaci pblica, ms taxes per a la universitat, ms opressi per a les dones i el collectiu LGTB, ms atur i acomiadaments, i ms crisi. Aquest va ser noms el primer acte de la campanya, que continuar amb xerrades, accions i enganxades massives de cartells

No pagar un deute que no hem generat s un pas ineludible per sortir de la crisi
i adhesius a Barcelona, Crdova, Mallorca, Madrid i Sevilla, entre altres localitats. Lobjectiu s impulsar el no pagament del deute com a eix transversal de les lluites contra les retallades. Si volem una sortida de la crisi justa per a les classes populars, no pagar un deute que no hem generat s un pas ineludible.

zaci del sector amb privatitzacions encobertes. A TMB, els treballadors exigeixen la readmissi dAndreu de Cabo, acomiadat de TMB en represlia per la seva lluita sindical. Salbiren noves vagues en les properes setmanes. En el moment de tancar aquesta edici, els autobusos de Barcelona tenen prevista una jornada de vaga de 24 hores l1 doctubre, a partir de la qual hi haur aturades de 2 hores al dia de forma indenida. Aquest mateix dia, metro i autobusos de Madrid tamb faran vaga.

octubre 2012 | en lluita

Orient Mitj

Crisi alimentria

Ira contra limperialisme i pels drets laborals

El vdeo La innocncia dels musulmans ha tornat a atiar la islamofbia en la major part de lanomenat mn occidental. Els prejudicis, la desconana i lodi cap a les persones musulmanes no s quelcom nou al mn cristi, per va ser especialment explotat polticament pel govern de Bush en la seva guerra contra el terror per justicar les poltiques imperialistes, un cop havia desaparegut lenemic sovitic. Des de llavors, sha convertit en una lent distorsionada a travs de la qual es mira el mn rab i musulm. Molts comentaristes i mitjans occidentals han qualicat les protestes contra el lm com laltra cara de la moneda de les revolucions rabs fent reviure el vell estereotip de lrab musulm incivilitzat que amenaa les llibertats democrtiques. Aquesta visi ha calat ja als Estats Units han collocat cartells contra les persones musulmanes al metro de Nova York i a Frana el ministre dInterior, Manuel Valls, ha aprovat lexpulsi de qualsevol que alteri lordre pblic en nom de lIslam. Aquesta lectura, i la prpia cobertura dels esdeveniments, poc tenen a veure amb la realitat, i s amb la voluntat desborrar les simpaties que havien despertat les revolucions rabs a tot el mn, com tamb establir un boc expiatori per canalitzar el descontentament social. La realitat s que la denominada ira islmica, portada de la revista Newsweek segona revista de major difusi als EUA, va mobilitzar uns pocs milers de persones, davant les milions de persones que van participar a les revolucions rabs. s ms, abans daquest vdeo, Egipte va viure mobilitzacions de masses que no han tingut ni una desena part de latenci meditica dedicada a aquesta ira islmica. Per exemple, el 27 dagost milers de persones van omplir els carrers per exigir salaris dignes i millors condicions laborals. Segons Marc Almodvar, periodista catal establert a Alexandria, el Ministeri dInterior egipci
Luis Zhu @irene_grau

El capitalisme mata de gana a milions de persones

Un dels grans xits del capitalisme s la capacitat de produir aliments, manufactures i serveis com mai no shavia fet abans. No obstant aix, milions de persones passen gana i moren cada any. Aquest estiu, la premsa informava dun nou augment dels preus dels aliments el cereal ha pujat un 17%, fet que posa en risc la vida de moltssimes persones de les zones ms empobrides del planeta. Lexplicaci de la majoria dels mitjans apunta les sequeres a EUA i Rssia. No obstant aix, tal com explica leconomista Bernardo Kliksberg, el problema no s de producci, sin de distribuci i accs al menjar. Els productes agrcoles bsics sn objecte despeculaci ja des de fa anys. Per exemple, entre 2003 i 2008, el valor dels derivats nancers basats en els aliments va augmentar de 13.000 milions a 260.000 milions un 1.900% ms. A aix, shi ha dafegir que un ter de la poblaci mundial disposa de menys de lequivalent de 1,25 dlars al dia.
Redacci

Qu pensa En lluita Continuar ns a tombar-los

La gran mobilitzaci del 25 de setembre, va reunir a prop de 50.000 persones a una convocatria que sota la idea denvoltar el Congrs espanyol pretenia posar en el punt de mira al govern. Les mobilitzacions constants al juliol i setembre, amb el parntesi dagost, est posant en tensi als governs que estan aplicant lausteritat. Manifestacions constants del sector pblic, vagues sectorials al costat de mobilitzacions centrals com les del 15S i el 25S sassembla als cicles mobilitzadors que shan donat en altres pasos rescatats, com Portugal o Grcia, i que han arribat a enderrocar governs. La violncia policial desfermada contra el 25S i la vaga general a Euskadi i Navarra mostra la debilitat poltica duns governs que es desgasten. La proximitat de les eleccions gallegues ha relaxat el discurs pro austeritat, en una picada dullet electoral fruit de la pressi popular. No obstant aix, les frries demandes dels mercats i les instncies de la UE posaran als executius que surtin dels comicis entre lespasa i la paret. El govern del PP, fent s de les eines de lestat i amb la crisi de pretext, ha pres la decisi de castigar amb retallades als treballadors i treballadores per poder complaure els interessos de la banca europea. El 27 de setembre es va anunciar, als pressupostos generals de lestat pel 2013, una partida de 40.000 milions deuros destinats al pagament del deute. Aix deixa clar la veritable missi dels governs tant del PP com de CiU : salvaguardar els benecis de les grans empreses i bancs. Sota la pressi dels mercats, noves retallades sestan cuinant en els gabinets dels governs. Per exemple el govern andals, format per PSOE i IU, es veur forat, desprs de demanar rescat, a retallar la despesa pblica abans que acabi lany. Si la visi poltica del moviment dels carrers assenyala al govern, lestratgia per fer-li escac ha de ser ampliar les lluites trencant lallament dels actuals conictes: connectar joves amb feines precries i persones sense feina amb el sindicalisme de base. En denitiva, interrelacionar lefervescncia del moviment amb la fora i la capacitat de canvi un real a travs de vagues de la classe treballadora organitzada. Empnyer amb lluites a les direccions de CCOO i UGT a no noms una vaga general, sin a ms duna, dins dun pla de lluites sostingut. Aquest mes doctubre es reuneixen els principals sindicats europeus per convocar una jornada de mobilitzaci conjunta que podria implicar a les treballadores i treballadors donze pasos i no es pot descartar que a lestat espanyol aquesta es concreti en una vaga general abans de nalitzar lany. Les vagues generals no solament sn importants per la capacitat de parar leconomia i aprofundir la crisi poltica, sin que tamb han de servir per organitzar a la gent i donar continutat a les mobilitzacions ns a imposar una sortida progressista a la crisi que posi per davant els interessos de la majoria.
En lluita | redaccio@enlluita.org | www.enlluita.org Telf. 93 176 68 56 | 646 788 180 Imprs a Lerigraf, Alcoletge (Lleida) Diposit legal B121732011

ha registrat ms de 1.400 protestes des de lagost, la majoria, laborals. Daltra banda, quelcom que comparteixen la immensa majoria drabs, musulmans o no, s una profunda antipatia cap a Estats Units, cosa que ha portat la mort a centenars de milers de persones a la zona noms a lagost, van assassinar 374 civils a Afganistan. En el fons, la clau s no tenir una visi monoltica i esttica de lislam poltic. Una part, sobretot, la dirigent, t una poltica molt conservadora en all social, i ultraliberal en all econmic. No obstant aix, les bases pateixen les mateixes penries que la majoria de la gent treballadora del mn. Com explica Hossam el-Hamalawy, periodista i destacat revolucionari egipci, molts militants dels Germans Musulmans, i tamb salastes, van participar activament en les protestes per enderrocar el dictador Hosni Mubarak, i desprs van continuar lluitant per ms drets democrtics i laborals. Aquestes persones musulmanes comparteixen la mateixa lluita enfront els explotadors siguin aquests laics, cristians o musulmans, i s en aquest procs en el qual millor se superen els sectarismes religiosos, tnics o de gnere, entre altres prejudicis que divideixen la classe treballadora.

Reforma Wert

La mala educaci
Si prospera la nova reforma del PP deixar leducaci lligada i ben lligada. Entre altres coses, el ministre dEducaci Wert, conegut per les seves freqents declaracions reaccionries, podr tenir un major control del contingut que simparteix a les aules per dues vies: la reducci dun 10% de temari que competeix a les comunitats, i la imposici de diverses revlides que condicionen lensenyament en els seus diferents trams. A ms, el ministre dEducaci tamb eliminar la democrcia interna dels centres els consells escolars en recuperar el cos de directors de lpoca franquista. A ms, la nova reforma preveu la segregaci de lalumnat entre FP i ESO des dels 15 anys i sense possibilitat de tornada al sistema educatiu.
Redacci

Laltra opini
Per Jonathan Neale*
a poc, lex ambaixador dEUA a lAfganistan va aparixer en un programa de la rdio pblica nord-americana. Va dir que locupaci havia de continuar per ajudar les forces de seguretat afganeses a enfortir-se per tal devitar la tornada dAl-Qaida. La primera trucada al programa va venir dun obrer del sud. Va dir que lambaixador deia troles. El seu ll estava servint a lAfganistan i li havia dit que, una vegada les tropes dEUA marxessin el 2014, el poder quedaria en mans dels qui ms odiaven els estatunidencs. La segona trucada va ser ms suau, ms amable, potser dun o cial. Havia realitzat set missions a lAfganistan, la ms recent dentre elles, a la provncia de Kunar. Va dir que la poltica a Kunar era complicada, que tenia moltes faccions enfrontades. Lnica cosa que totes elles compartien era el seu odi cap als EUA. Aquestes converses mostren una realitat fonamental. Tot el poble afgans, i totes les forces estatunidenques, saben ara que, el 2014, locupaci haur acabat. Un 69% de la poblaci dEUA pensa que el seu pas no hauria destar a Afganistan. Obama ha proms anar-sen, i el seu rival

Afganistan: lexrcit dels EUA est atemorit

republic Mitt Romney no parla del tema. El poble estatunidenc nest fart. Poc importar si es retiren el 2012 o el 2014. Aix doncs, les tropes dEstats Units saben que estan lluitant per no res, i que la majoria a lAfganistan no les vol. Tamb saben que poden morir en qualsevol moment. Aix explica el pnic del Pentgon davant els 51 soldats de lOTAN morts en el que va dany a mans de soldats i policies afganesos. No es tracta de terroristes sucides, i la majoria no sn talibans in ltrats. Sn afganesos farts del bullying, o que odien locupaci. Per als soldats estatunidencs, els militars i policies afganesos simbolitzen tot el que va malament en la seva missi. s a aquesta gent a la qual se suposa que han de donar suport i formar: lobjectiu central del que queda de la seva missi a lAfganistan. I els assassinats mostren quant els odien els afganesos. La primera reacci del Pentgon va ser enviar gurdies estatunidencs armats a totes les missions conjuntes. Va ser una bogeria. Ben rpidament, hi hauria hagut soldats dEUA espantats disparant primer, i batalles entre les unitats afganeses i les de lOTAN. Aix que el Pentgon va prohibir a les forces dEUA realitzar patrulles o formaci

amb les forces afganeses sense lautoritzaci dun general; des dun telfon lluny, aquest sempre negava el perms. Ara hi ha 100.000 soldats que mantenen les seves bases, per no poden ocupar res ms. Aix demostra al poble afgans que els estatunidencs sn febles, temorosos, i que marxen. Tamb, al seu torn, encoratja els talibans. Probablement, ser impossible deixar enrere forces especials, formadors, diplomtics o civils quan acabi locupaci. Els generals britnics estaven furiosos per la decisi de deixar de collaborar amb els afganesos. El Pentgon diu, ara, que la mesura s noms temporal, mentre que els afganesos segueixen molestos per la pellcula islamfoba. No sabem si s cert, perqu ho segueixen discutint a Washington, per el pnic del Pentgon s un signe de la pressi que pateixen els generals des de baix. Aquesta pressi augmentar conforme la data de la retirada sapropi, ms soldats sen vagin, i una resistncia embravida tanqui el cercle entorn de les bases restants. *Expert en imperialisme i autor de La otra historia de la guerra de Vietnam.

@jjnora El seguiment de la #vagageneral s majoritari en zones y empreses referents del sector industrial de EH Sud #grebaorokorra

En poques paraules La vaga: s til avui?

Manel Ros

octubre 2012 | en lluita

Euskadi

Les lluites socials prenen moltes formes. Per probablement una de les ms fortes, i a vegades ms polmica, s la vaga. Fer una vaga i guanyar-la mai s fcil. La de la mineria s un exemple duna vaga molt important que nalment va ser derrotada. Encara que ha estat una batalla perduda duna guerra no acabada, la seva derrota afecta directament a la conana de molts altres sectors. Per les derrotes no treuen importncia a una de les eines de lluita ms potents. Darrerament es parla cada cop ms de que les vagues ja no serveixen. Si mirem les vagues en educaci a Madrid lany passat, les dues vagues generals, o lexemple anterior dels miners, s fcil arribar a aquesta conclusi. Actualment una vaga general dun dia pot arribar a no aturar una mesura del Govern i lexemple podria ser les vagues generals de Grcia. I s que la crisi ha provocat que tant les empreses com els diferents governs no cedeixen tan fcilment i tinguin posicions molt ms enrocades. Malgrat tot, aix no vol dir que no hi hagi cap marge per guanyar millores, sin que la durada de les vagues, la seva extensi i la seva radicalitat han de ser ms fortes que abans. De fet, sense una vaga general de 24 hores no es pot arribar a fer vagues generals de 48 hores i engegar processos de lluita ms amples, que vagin sumant sectors. Fins hi tot si mirem Grcia es pot comprovar com les vagues generals i el moviment que sest creant al seu voltant, est impedint laplicaci de mesures encara ms dures per a la classe treballadora grega. Hi ha exemples recents que mostren que s una eina vlida pel segle XXI. Els miners de la mina de Marikana, a Sud-frica, desprs duna llarga i dura batalla, van guanyar un augment del 22% dels seus sous, quan els seus caps armaven dia rere dia que no hi havia marge per laugment. La vaga destudiants a Quebec, que ha durat mesos i que ha unit a estudiants i personal laboral, s un altre exemple de vaga radical, des de la base i amb una victria total (veure pgina 10). Un exemple encara ms recent s la victria del sector de leducaci a Xicago, que desprs de deu dies de vaga amb un gran seguiment han aconseguit que sels hi paguin les hores que sels hi volien imposar, millors condicions laboral i canvis en lavaluaci de lalumnat, donant menys pes als exmens. Per les vagues no es poden dur a terme en qualsevol moment a qualsevol preu. Ning mai pot assegurar la victria abans de comenar. I sens dubte lenemic est molt ben organitzat i far servir tot els mitjans possibles al seu abast per desactivar la vaga: amenaces, pressions individuals o negociacions a travs de les burocrcies sindicals que pacten a esquenes dels treballadors i treballadores. Les burocrcies sindicals sempre volen controlar els processos vagustics perqu no sels hi escapi del seu marc de negociaci. La seva negativa a impulsar lautoorganitzaci i assemblees amb temps s una mostra daix. Aqu, lesquerra combativa tindr molt a dir en les properes lluites que sens dubte sorgiran. Quant es porta a terme una vaga s essencial tamb la forma com es fa, no noms la ra. El ms important s treballar-les de la forma ms democrtica possible. Aix implica no noms organitzar assemblees en els llocs de treball on tots els treballadors i treballadores poden debatre i votar, sin que tamb implica tenir un recolzament sucient. Una vaga sense la participaci activa i conscient duna gran part de les persones implicades pot arribar a minar la conana dels que hi participen i portar-los a la desmoralitzaci. La mxima participaci i democrcia en el transcurs duna vaga s la forma dassegurar-se que aquesta ser el ms combativa possible, un altre factor clau per tenir ms possibilitats de victria. Noms es podr vncer si la unitat i la radicalitat suneixen a parts iguals. Per ltim, s fonamental que la vaga surti dels marges imposats pel sector o el lloc de treball buscant complicitats i solidaritat amb la resta de moviments laborals i socials. Per, alhora, tamb per fer de la vaga el que s: una lluita de tota la classe treballadora. Perqu quan perd una vaga perd tota la classe treballadora, per quan guanya, hi guanya tothom.
Segueix a @manelrosalvador

Bildu, entre les eleccions i la lluita des de baix

Les eleccions a Euskadi arriben en un moment de gran inestabilitat per a lEstat espanyol. Jess M. Castillo analitza els avanos en la lluita pels drets socials i democrtics que comportaria un bon resultat de Bildu.
En primer lloc, hem de celebrar que lesquerra abertzale pugui presentar-se a aquestes eleccions amb la seva formaci Euskal Herria (EH) Bildu, desprs dhaver estat autoritzada pel Tribunal Constitucional al maig de 2011. Centenars de milers de bascos i basques podran votar la seva opci poltica, la qual cosa no va ocrrer a les passades eleccions al Parlament Basc de mar de 2009. Tot i aix, per defensar una democrcia real hem de seguir exigint la derogaci de la infame Llei de Partits. Les properes eleccions a Euskadi del 21 doctubre arriben en un moment especialment important; es celebren en una tardor calenta amb la lluita contra les retallades i amb el moviment independentista catal ms fort que mai desprs de la massiva manifestaci de la Diada. Aix, els resultats daquestes eleccions marcaran el posicionament del Govern basc i la seva oposici, tant en la lluita contra les retallades socials que el govern de Patxi Lpez ha frenat parcialment com a estratgia electoral com en la batalla per la independncia dEuskal Herria. Les enquestes auguren un descens considerable del PSE i una baixada del PP, donant una victria ajustada al PNB dUrkullu sobre EH Bildu, del qual Laura Mintegi s la seva cap de llista. La diferncia entre PNB i Bildu a les generals de novembre de 2011 va ser noms duns 40.000 vots. El Parlament Basc tindr una contundent majoria nacionalista, amb la possibilitat que el PNB punxi a Araba (territori favorable al PP i en menor mesura al PSE) i Bildu obtingui la victria. El programa electoral dEH Bildu (els altres ja els coneixem prou b) gira entorn a tres eixos: la lluita contra la crisi econmica, el procs de normalitzaci poltica i els avanos per aconseguir ser un nou estat dEuropa. Destaquen mesures com un comproms ferm contra el frau scal, una reforma de lIRPF perqu aquest sigui ms progressiu, impostos sobre les grans fortunes, reducci de la jornada laboral, salari mnim interprofessional superior a 1.075 euros, jubilaci als 65 anys, prohibici de les ETTs, etc. La posici del PNB, ja sigui des del govern o des de loposici, sembla clara vista la seva histria i els seus moviments recents. s hostil a un acord de govern amb EH Bildu, acord que podria donar-se potser en la lnia independentista, per que seria molt ms difcil respecte a la poltica social. Lactuaci dUrkullu al govern seria tbia, jugant amb les retallades socials i, possiblement, sense impulsar iniciatives com el Pla Ibarretxe; encara que estaria inuda per les exigncies dindependncia a Catalunya. Lentrada de lesquerra abertzale (EH Bildu) a Ajuria Enea amb Laura Mintegi com a lehendakari obriria un panorama indit a Euskadi, molt interessant en un context de crisi econmica i massives reivindicacions independentistes a Catalunya. Dit aix, EH Bildu no defensa posicions anticapitalistes encara menys socialistes, sin keynesianes; advoca per reformes dutes a terme des de les institucions. Per aquest motiu molts i moltes activistes, ns i tot de la prpia esquerra abertzale, es pregunten si la coalici ser capa de vertebrar les lluites des de baix per la justcia social desitjades per una part important de la base abertzale. Tanmateix, una victria dEH Bildu seria un gran pas endavant. Un altre factor clau s la vaga general a Euskal Herria del 26 de setembre, convocada per la majoria sindical basca liderada per ELA i LAB (veure capsa). Enfront dun govern de Rajoy amb majoria absoluta, per amb peus de fang al context dun rescat total de lEstat espanyol, lluites fortes i coordinades des del nord ns al sud de lEstat espanyol contra lausteritat antisocial del PP, el PSOE, el PNB i CIU sn ms necessries que mai. La combinaci de la lluita des de baix contra lausteritat capitalista en un context de crisi econmica de molt llarga durada amb limpuls decidit dels processos dindependncia i la solidaritat entre els pobles de lEstat espanyol, podria fer caure el govern de Rajoy i afeblir lEstat espanyol, garant dels interessos de grans banquers i empresaris.
Segueix a @jeswonehouse

Segona vaga general contra el PP

a primera vaga general a la qual sha hagut denfrontar el govern de Rajoy sha produt a Euskal Herria, concretament a Euskadi i Navarra. El passat 26 de setembre les treballadores i treballadors bascos van parar nombrosos centres de treball convocats pels sindicats EHNE, HIRU, STEE-EILAS, CGT, CNT, ELA i LAB. Els convocants han xifrat el seguiment en un 56% en la indstria, al voltant dun 75% en lensenyament i dun 70% en lAdministraci autnoma dEuskadi, mentre que la incidncia a Navarra ha estat molt alta, sobretot a la zona nord. Les manifestacions a les principals ciutats han estat multitudinries i han expressat loposici generalitzada a les retallades socials del govern del PP. Limpacte daquesta vaga ha estat gran, per inferior a lanterior, la del 29 de mar, a la qual s es van afegir CCOO i UGT perqu van fer seva aquesta data per convocar la vaga estatal.

octubre 2012 | en lluita

@lamotoyyo Aquest any ens veiem a la Marxa Rota amb el SAT Diumenge 28 dOctubre. ANDALUSIA SENSE BASES MILITARS #OtanNoBasesFuera

El SAT, un sindicat a peu de curru

Juan Antonio Casado analitza com es va formar lactual Sindicat Andals de Treballadors, la seva histria i els seus mtodes de lluita i com aquest sha convertit en un referent per milers de treballadors i treballadores.

urant tot aquest estiu sha parlat molt del Sindicat Andals de Treballadors i Treballadores (SAT) i de lexpropiaci daliments bsics a dos supermercats per donar-los a famlies necessitades. Posteriorment, les marxes obreres per tota Andalusia han acabat amb un xit rotund de mobilitzaci i denncia social. Per, tot i aix, encara hi ha gent que desconeix quin s el funcionament daquest sindicat i quin s la seva histrica lluita, i pensen que totes aquestes accions docupacions de grans superfcies, bancs, terres, etc., sn una cosa nova. Per no s aix. El 1976, desprs dun parell danys de contactes entre comissions de jornalers es va celebrar a Antequera lAssemblea Fundacional del Sindicat dObrers del Camp (SOC), el primer sindicat legalitzat a Andalusia desprs de la dictadura franquista. Des del principi els seus integrants van haver de suportar una gran repressi amb multes, pallisses, empresonaments, etc. Va ser durant aquesta poca que les ocupacions de terres comencen a ser la seva principal forma de lluita. Entre aquestes lluites destaca la histrica vaga de fam de 700 persones el 1980 a Marinaleda per exigir millores en lantiga Empleo Comunitario, sent un xit i impulsant la lluita per la terra ns que al 1991, desprs de diversos anys docupacions, es cedeixen a Marinaleda 1.200 hectrees del Cortijo del Humoso del Duque del Infantado. Aix va permetre crear la cooperativa que avui dia fa que Marinaleda tingui prcticament plena ocupaci, no sense abans lluitar pel regadiu daquestes terres mitjanant locupaci del pant de la Cordobilla. Desprs daix el SOC va seguir amb les ocupacions, aconseguint posar en funcionament cooperatives a pobles com Pedrera, Los Corrales o Puerto Serrano amb 300 hectrees expropiades al empresari Ruiz Mateos. Des dels seus inicis, el SOC es va mostrar com un sindicat de carcter social i poltic, participant en diferents campanyes, per exemple, de suport als pobles palest i sahrau, o en defensa de les persones migrades, molts dells companys de feina. Des dels seus primers passos, el SOC ha defensat una reforma agrria justa per al poble andals. El sindicat sempre ha denunciat als terratinents i ha protestat, per exemple, quan el govern andals del PSOE va concedir a la Duquessa dAlba la medalla dAndalusia. Que el SOC shavia convertit en un referent de lluita del poble andals era una realitat per als jornalers, que es veien identicats i participaven de la seva lluita digna, pacca per alhora radical, i del seu funcionament democrtic mitjanant assemblees.

El SAT, abans SOC, porta ms de 30 anys lluitant pels drets de la classe treballadora.

Arribant a les ciutats El 2007, es va decidir que havia arribat lhora de portar lesperit de lluita del SOC ns a les ciutats, on cada vegada ms gent admirava la seva lluita i hi collaborava. En aquest cam el SOC es va unir a altres sindicats minoritaris andalusos donant forma al que avui coneixem com el SAT. Va ser constitut a Sevilla al setembre del 2007 declarant-se un sindicat de classe, alternatiu, anticapitalista, dacci directa, autnom, independent, solidari, internacionalista, pluralista, obert, antipatriarcal, confederal, republic, nacionalista andals i desquerres. El SAT segueix la lnia de lluita del SOC i, a poc a poc, va creixent a les ciutats sense renunciar a la histrica lluita jor-

nalera per la terra. Poc desprs de constituir-se, en declarar-se la crisi actual, el SAT comena a assenyalar als culpables mitjanant ocupacions de diferents bancs, grans superfcies, aeroports (Sevilla i Mlaga), la televisi pblica andalusa (Canal Sur) i nombroses nques dels ja coneguts terratinents. Des que el SAT va comenar la seva marxa el 2007 sha vist com anava creixent a les ciutats i com, a poc a poc, anava creant seccions sindicals en diferents empreses. Lexemple ms clar el tenim a la uni local de Sevilla, que no para de crixer tant en nombre daliats i aliades com en seccions sindicals. Sense anar ms lluny, sacaba de crear la secci sindical en LIPASAM, empresa de neteja sevillana on

Al 2007 havia arribat lhora de portar lesperit de lluita del SOC a les ciutats
molts treballadors i treballadores han de suportar una situaci precria. Per no es pot parlar dexemple de creixement en seccions sindicals sense esmentar al SAT-US (Universitat de Sevilla) que ha tingut un creixement i una activitat espectaculars, no noms en temes educatius, sin tamb donant suport i ajudant a organitzar a treballadors i treballadores que exerceixen la

La CUT de Gordillo ha de trencar amb IU

Jess Castillo En plena crisi econmica i davant les retallades socials ms fortes de la histria de la democrcia, vivim un moment clau en la situaci poltica andalusa. Lentrada dIU al Govern andals, amb Valderas al capdavant, ha signicat un frau per a molts dels seus votants que han vist com la coalici est ms preocupada per tocar poder i gestionar el sistema des de les institucions que per impulsar les lluites des de baix al carrer i els centres de treball per aturar les retallades. Amb IU al govern de Grin (PSOE) sha obert un enorme buit en lesquerra poltica andalusa. En aquesta situaci, el SAT ha irromput amb fora en lopini pblica amb la seva lluita exemplar per la justcia social. Molta gent est veient el SAT com una referncia ms enll del pla sindical, com un referent poltic anticapitalista. En aquest context, la responsabilitat del SAT s molt gran. El referent poltic del SAT al camp andals s el Collectiu Unitari de Treballadors-Bloc Andals dEsquerres (CUT-BAI) de Snchez Gordillo. Un partit poltic la direcci del qual porta anys amagant amb trencar amb IU i immersa en lluites internes de poder a la coalici. Ara s el moment que la CUT-BAI trenqui amb IU i exerceixi com a pol datracci per a lesquerra anticapitalista andalusa en la construcci dun reagrupamnt poltic cada dia ms necessari. Ha arribat el moment que la CUT demostri realment si vol traslladar lesperit i lluita histrica de Marinaleda a tota a Andalusia. Necessitem, en temps de crisi com aquests, reagrupar a lesquerra anticapitalista andalusa alhora que aquesta creix per frenar les retallades i construir un altre model de societat, i en aix la CUT t un paper essencial que ha de jugar fora dIU.

seva funci a la US. Shan creat seccions en les subcontractes de la US com EUROLIMP, la subcontracta de la neteja, on al juny passat es van celebrar eleccions i el SAT, malgrat que era la primera vegada que es presentava en aquesta empresa, va resultar guanyador. O a la subcontracta de models en viu de la facultat de Belles Arts, on la plantilla de 30 treballadors i treballadores aliades al SAT va guanyar amb una vaga una millora salarial del 17%, entre altres millores laborals. El potencial del SAT per organitzar a treballadores i treballadors al seu centre de treball s molt gran. En aquest sentit, seguir impulsant seccions sindicals del SAT als llocs de treball seguir sent clau. Al desembre de 2011, desprs dunes declaracions per televisi del ll de la duquessa dAlba Cayetano Martnez de Irujo, en les quals assegurava que els andalusos tenen poques ganes de treballar, criticant tamb la miserable ajuda del PER que reben els jornalers, la resposta del SAT no es va fer esperar i uns 500 sindicalistes van ocupar una de les seves nques per demostrar-li que, si alg no t ganes de treballar ni donar feina, s la casa dAlba. Aquesta acci ja va tenir un impacte meditic, per pocs podien imaginar el que passaria vuit mesos desprs. Seguint la seva forma de lluita dacci directa, el SAT va realitzar una expropiaci daliments a dos grans supermercats, un a cija (Sevilla) i un altre a Arcos de la Frontera (Cadis) amb lnim que la societat mirs cap a on est el veritable problema. Mirs a aquesta gent que no t per menjar, mentre aquestes grans superfcies tiren el menjar negant-se a donar-lo a menjadors o bancs daliments, que segueixen fent fora a gent de les seves cases mentre samunteguen les cases buides. Lobjectiu es va complir i ms tard siniciava la marxa obrera que ha recorregut Andalusia al llarg de ms de 350 km sota unes insultants i alhora intils forces de seguretat. Cada vegada que el SAT es proposava fer una acci sorpresa ocupant qualsevol banc o supermercat sempre saconseguia. Com a exemple recent, el passat mes de setembre el SAT-US va protagonitzar un tancament al rectorat de la US que va durar 24 hores. El seu principal objectiu era fer una crida a la comunitat universitria a mobilitzar-se i a anar massivament a lassemblea convocada per a nals de setembre amb vista a la convocatria duna vaga. Aquest cam de lluita i solidaritat s el que SAT ha de seguir, oblidant-se de sectarismes cap a les bases combatives daltres sindicats que tant de mal fan al moviment obrer.

@mireiachavarria Noms cal veure els comptes corrents dels que defensen que cal #pagareldeute per saber que el que cal s no pagar-lo

octubre 2012 | en lluita

Economia

LES RAONS DE LA CRISI

Luke Stobart, professor adjunt deconomia de la Universitat dHertfordshire i bloguer del diari angls The Guardian, ens explica, ms enll de tot el que sha dit ns ara, don ve realment la crisi i perqu sn inevitables en el capitalisme.
onstantment es parla als mitjans de comunicaci sobre les causes de lactual crisi i de la seva soluci. Per al Govern el comptador de la crisi noms es va activar quan lEstat es va endeutar, fent que lnica recepta fos el desmantellament de lestat de benestar. Intenten esborrar-nos de la memria els grans rescats al sistema nancer que ns ara, segons alguns clculs, representen el 21% del PIB estatal. Uns altres reconeixen que es van cometre errors abans de la crisi, per limitats a lexcs de totxo. La soluci, per a ells, passa per seguir pel mateix creixement neoliberal, per amb ms diversicaci econmica i transparncia. Aquesta idea es solapa bastant amb la crtica ms a fons realitzada per economistes de lesquerra combativa, segons els quals la causa de la crisi ha estat el model espanyol, basat en la construcci, les immobiliries i els bancs. Hi ha una mica de veritat en aquesta idea. Lany anterior a la crisi es van construir ms cases a lEstat espanyol que a Alemanya, Itlia i lEstat francs junts. El recent xit datreure a lEstat

el mega projecte Eurovegas demostra que aquest model continua en peu. No obstant aix, hi ha problemes amb veure la crisi en aquests termes. Primer, molts altres estats han patit o pateixen una gran bombolla immobiliria, com per exemple avui en dia Xina i Brasil. A ms sorgeix la pregunta: per qu les inversions de capital es concentren tant en certs sectors? Per contestar aquesta pregunta s til consultar les idees de Marx i deconomistes marxistes contemporanis.

La font de benecis

Marx va identicar dues divisions fonamentals en la societat. La primera divideix la classe minoritria que monopolitza els mitjans de producci (fbriques, ocines i eines) de la majoria, que per poder sobreviure necessiten treballar per als primers. Tenim el luxe de triar treballar per a un capitalista o un altre (si hi ha feina), per estem obligats a treballar per a la classe capitalista, que en conseqncia paga un salari molt inferior al valor real del nostre esfor i preparaci. Aix el treball assalariat s la font ltima de tots els benecis

A nivell global la classe capitalista empra menys persones en comparaci amb el capital invertit
en el sistema, inclosos els que desprs acaben en mans de banquers en forma dinteressos. El procs dexplotaci sintensica a causa duna altra divisi clau en el capitalisme:

la que es dna entre els propis capitalistes. En competir SEAT amb Renault, per exemple, i viceversa, sempre hi ha una carrera per reduir costos. Tamb els estats capitalistes competeixen per atreure inversions. La competncia intercapitalista necessita revolucionar els mitjans i mtodes de producci la qual cosa va fer que Marx reconegus el carcter dinmic de la producci capitalista com a resultat dintroduir noves mquines i eines per produir el mateix o ms amb menys treballadors (creixement de la

composici orgnica del capital segons el terme marxista). El primer empresari que inverteix en sistemes nous, obtindr lavantatge de ser el ms ecient, i a poc a poc els altres capitalistes seguiran la seva pauta per no quedar-se enrere. Per el que s lgic per a un sol capitalista, no sempre ho s per al sistema en el seu conjunt. A nivell global, ara la classe capitalista empra a menys persones en comparaci al capital invertit. El resultat s una crisi de rendibilitat, ats que s locupaci de persones (i no mquines) el que crea els benecis. Aix ho admeten indirectament els governs quan insisteixen a reduir els salaris per recuperar la rendibilitat. Diversos estudis sobre leconomia a lEstat espanyol de les ltimes dcades han identicat grans caigudes en la taxa de benecis (o benecis per inversi), la qual cosa desincentiva les inversions ja que el seu nic propsit s augmentar el seu valor. Els governs del PSOE i el PP han intentat contrarestar aquest declivi, i les diverses recessions que lacompanyen, per mitj de la precaritzaci de locupaci i altres poltiques a favor del capital. Com a conseqncia, juntament amb lestabilitat monetria creada per ladopci de leuro, va crixer leconomia, va baixar latur, per es van estancar els salaris i va augmentar la desigualtat social. Hi ha hagut una evoluci recent no tan diferent en altres

5 mesures per acabar amb la crisi

No al rescat dels poderosos, no al memorndum de condicions. Ni un euro ms per a la banca per continuar amb els seus benecis privats. Nacionalitzaci del conjunt de la banca sota el control democrtic del poble. No pagar el deute pblic. Sortida duna Uni Europea dissenyada per afavorir les nances i els interessos de les grans empreses. Pujada dimpostos als grans capitals i fortunes. Intervenci de les grans sumes de capital que les empreses no estan invertint per a nalitats socials i acabar amb la crisi ecolgica.

octubre 2012 | en lluita

pasos desenvolupats. Leconomista marxista Guglielmo Carchedi mostra clarament que al motor de leconomia mundial, els EUA, hi ha hagut una clara correlaci entre el creixement de la composici orgnica del capital i la caiguda en la taxa de benecis (veure el grc). Tamb destaca que el creixement de la proporci de treball respecte a la maquinria va ser ms rpid que laugment de la taxa dexplotaci, fent inevitable la crisi. Les tendncies identicades tamb van provocar la forma de lesclat: la crisi nancera-immobiliria. Davant una situaci general de baixa rendibilitat, els capitalistes van centrar les seves inversions en els valors a lala: primer, en les accions de les empreses puntcom; desprs, en lhabitatge; en aquest ltim cas fent disparar els seus preus. Lefecte riquesa resultant va animar a un perills i insostenible endeutament familiar que tamb ha estat un factor en la crisi. Quan va punxar la bombolla immobiliria, aquest sector va deixar dimpulsar el que era una economia feble en els seus fonaments per empenyer-la enrere. Va intoxicar massivament les caixes, fet que es va amagar ns fa poc i que els dos grans partits no van solucionar, en part pels seus enormes vincles amb la seva gesti. La crisi no s noms dun sector, o ni tan sols una crisi nancera; s clarament sistmica (tamb del sistema productiu). A ms s mundial, merc a processos similars en pasos com els EUA, on un collapse en un sol subsector immobiliari, va contagiar al sistema bancari mundial, a causa dunir deute dalt risc amb deute ms segur en nous productes nancers opacs. Aquests es van revendre en cadena avalat per les mercenries davaluaci creditcia. La crisi del deute dels estats (o sobirana) s noms la continuaci daquesta mateixa crisi. No es va reduir la crisi amb els histrics rescats sin que la va convertir en estatal. Quan esclata un altre banc, lltim el corrupte Bankia, i lestat torna al rescat, el contrast amb la seva passivitat davant els problemes molt pitjors de les persones es fa evident i ens recorda lorigen dels mals i qui hauria de pagar per ells.

Hem de pagar el deute? I sortir de leuro?

Gnere i classe Hip-hop, tertlies i sexisme

El sexisme recorre tot lentramat social. Forma part del conjunt didees que sostenen la realitat i est tan impregnada que fins i tot sescola als moviments socials i els espais de militncia de lesquerra, incloses les organitzacions de lesquerra revolucionria. Ms enll de la realitat laboral (els salaris de les dones sn una mitjana de prop dun 30% menors als dels seus homlegs masculins) i lassignaci vinculada al gnere de les tasques de cura i reproducci, actualment hem de tractar amb un nou sexisme fonamentat en actituds, idees i rols construts principalment en torn a la idea de que sha acabat amb lopressi de la dona, extremadament vinculat a la seva cosificaci. El cas de Los Chikos del Maiz (LCDM) s especialment interessant. LCDM s un grup de rap poltic, amb lletres contundents i amb una perspectiva clara de lluita de classes, rap per despullar la realitat, rap revolucionari i anticapitalista. Per posar un exemple, la tornada duna de les seves lletres s Pasin de talibanes: revolucin. Socialicemos los medios de produccin. Pasin de Talibanes, oye, oye: todo el poder para los soviets. A ms daix, algunes de les seves lletres tenen referncies interessants a lopressi de la dona: dedicado a la clase trabajadora, dedicado a las madres con jornadas de 20 horas. Tot i aix, els texts de les seves lletres sn una mostra clara daquest nou sexisme que hipersexualitza a la dona en nom dun suposat alliberament sexual que esdev cosificaci i converteix a les dones en objectes. actituds tan sexistes. No s que LCDM obvin lopressi de la dona, segur que per a ells s important com a revolucionaris; tot i aix, s obvi que shan de replantejar com tracten el tema, i sobretot com deixar de reproduir aquestes idees a linterior de lesquerra revolucionria. Recentment una altra cara visible de lesquerra radical, Pablo Iglesias, ha jugat amb aquests rols de gnere i la provocaci que el sol caracteritzar. El seu petit enfrontament amb Cristina Cifuentes, delegada del Govern a Madrid, a la que demanava al monleg inicial dun dels programes de debat de La Tuerka que el convids al sof de casa seva a explicar-li de qu parlava

El debat sobre la sortida de Grcia de leuro continua.

La resposta a la primera pregunta s no. No pot quedar ms clar que hem dexigir el no pagament immediat del deute, arma que sutilitza per sotmetre als pobles. No pagar, sens dubte, xocar frontalment amb els interessos dels poderosos bancs centreeuropeus, els principals titulars del deute. La resposta a la segona pregunta s s. Hem de preparar-nos per a una sortida de leuro. No s real sostenir, com fa el partit antineoliberal grec Syriza, que es pot renegociar el pagament del deute radicalment a la baixa alhora que armen ser els que ms defensen leuro. Sortir de forma unilateral de leuro podria convertir-se en un exemple a seguir pels altres

estats en dicultats, cosa que no seria acceptada per les classes dirigents. Per assegurar que la sortida de leuro no resultaria massa problemtica a curt termini, ser necessari introduir altres mesures paralleles, com controls de capital o la nacionalitzaci de la banca sota control popular. Per si esperem que un govern millor adopti aquestes o altres mesures radicals, ser massa tard. Malgrat tot aix, si acceptem que la crisi s sistmica i no puntual, sabrem que aquestes mesures no serien sucients per si soles per acabar amb la crisi. Per tant la clau passa per ladopci dexigncies daquest tipus (veure caixa) en els moviments i espais desquerres existents, o en els espais nous que es pugin crear. L.S.

Matant al pacient

Una altra causa de la profunditat de la crisi en lEstat sn les poltiques dausteritat que imposen als pasos perifrics de leurozona, ja que deprimeixen la despesa quan menys es necessita fer-ho. Aix ho reconeix ns i tot el conseller dEconomia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas Colell, un retallador

en srie que havia atacat al PP per no fer reformes sucients. En una entrevista a la BBC va reconixer que la medicina de les retallades matava al pacient. En gran part aquestes reformes les imposen els lders europeus, encara que sense resistncia per part dels governants neoliberals de la perifria. Les retallades salvatges adoptades pel PP al juliol sn gaireb idntiques a les previstes al memorndum del rescat debatut al parlament alemany setmanes abans. Merkel i companyia no poden ignorar que el control europeu directe sobre Grcia, a on va substituir a un president triat per un banquer, va contribuir a enderrocar a dos governs pro austeritat, juntament amb

les vagues generals. Per tant, durant la crisi sobirana posterior en que va entrar lEstat espanyol, han intentat dissimular el seu control, o controlar indirectament, principalment marcant ferris mxims del dcit.
Segueix a @caminocielos

Referncies sexualitzades

Ms sobre crisi econmica, retallades i alternatives a la nova revista La Hiedra

Demana-la a info@enlluita.org

Reducci de la jornada laboral i repartiment del treball, sense baixar salaris, per acabar amb latur. Edat de jubilaci als 60 anys.

Expropiaci dels pisos en mans dels bancs per a la poblaci que necessita un habitatge.

Quan es tracta de dones socioliberals o dels partits que representen els interessos de la burgesia, les referncies passen constantment pel filtre de la seva sexualitat. Si es parla de la sexualitat dun poltic, s bastant probable que sigui per dir que samaga a larmari, o que no respon als cnons sexuals de virilitat que aquesta societat imposa. No s necessari abundar en els exemples, pegau una escoltada a qualsevol dels seus discs. Les idees de la gent no sn monoltiques i algunes vegades ens trobem amb alg que s un gran activista sindical, per alhora relega a la seva parella a les tasques de casa (encarregar-se dels nens o nenes, fer net, etc). El qu s estrany s trobar a gent que sautodefineix com revolucionria, anticapitalista i que vol transmetre un missatge poltic slid amb les seves lletres, reflectint

realment la srie The Wire, s una mostra ms daquest nou sexisme, no tan explicit, qu recorre lesquerra i reprodueix maneres de fer que sustenten lopressi de la dona. Necessitem acabar amb aquestes actituds. El repte consisteix en generar espais de militncia en que les dones es vegin cada cop menys sotmeses a aquests tics masclistes, on es puguin desenvolupar polticament allunyades daquesta realitat dopressi. bviament, les organitzacions revolucionries i els moviments no viuen allats de la realitat, aix que haurem de tractar contnuament amb aquestes actituds. No es tracta damagar lopressi rere la cortina dall polticament correcte, ni reduir-ho tot a una qesti lingstica. La clau s donar la rellevncia poltica necessria al tema i tractar-lo de forma collectiva, sense criminalitzar, si no s necessari, millorant dia a dia la nostra realitat i lespai poltic, evidenciant i esborrant des de la camaraderia les idees i formes de relacionar-nos marcades per una societat profundament sexista. El revolucionari rus Lenin deia que la revoluci s el festival dels oprimits; sense oblidar la importncia de la transformaci social per a lenderrocament de les arrels de lopressi, fem de cada dia una festa per anar construint.
Segueix a @servomac

Toni Piz

@FredericksPerez Recordeu que lesgla ms alt que pot assolir lespcie humana es ser revolucionaria (Ernesto Che Guevara)

octubre 2012 | en lluita

EL CHE I LA LLUITA PER UN NOU MN

45 anys desprs de lassassinat dErnesto Guevara, la seva vida i la seva mirada segueixen en la conscincia de milions de persones. En aquests moments de qestionament del sistema capitalista, s important, per enfrontar les lluites que vindran, analitzar i aprendre daquelles persones que van lluitar contra aquest. Per Marta Mouzo.

LA NOSTRA HISTRIA

rnesto Guevara va nixer el 1928 en una famlia acomodada a Argentina. Com qualsevol persona, Ernesto no va nixer comproms amb la lluita contra lopressi, sin que les circumstncies objectives, i les seves prpies experincies, el van portar a aix. De jove, va estudiar medicina, i va realitzar diversos viatges per Amrica Llatina de forma precria. El contacte amb les persones humils i treballadores dArgentina i de la resta dAmrica Llatina va enfortir el seu sentiment humanitari. El 1954 va presenciar a Guatemala un cop destat que, amb el suport dels Estats Units, va enderrocar un govern reformista. Aquesta experincia va marcar un punt dinexi en la polititzaci i praxi del Che. Desprs daix, Ernesto va marxar a Mxic i va prendre contacte amb altres exiliats, entre els quals es trobava Fidel Castro. Castro havia estat expulsat a Mxic desprs dencapalar el fracassat assalt a la Caserna Montcada el 26 de Juliol de 1953. Poc desprs de lassalt, el grup de Castro va crear el Moviment 26 de Julio, una organitzaci que tenia per nalitat lenderrocament del dictador cub Fulgencio Batista. El Che i Castro coincidien en les seves idees, volien lluitar contra lopressi, per no veien la soluci en els partits comunistes, que tenien una tradici de seguidisme amb la URSS, aliant-se amb qualsevol dictador que afavors els interessos de lestalinisme. Si hi havia alguna cosa amb la que sidenticaven era lantiimperialisme. A nals del 1956, es van embarcar rumb a Cuba en el vaixell Granma per iniciar la lluita guerrillera a lilla. La campanya militar inicial va fracassar, el rgim estava preparat per rebrels, dels 82 presents al vaixell, 19 van aconseguir sobreviure, entre ells, Che Guevara. A poc a poc, el petit grup va anar creixent i marcant victries militars, per mai no va arribar a superar la quantitat de mil guerrillers, sempre van ser un grup redut. En aquell moment, el rgim repressiu i corrupte de Batista estava en procs de descomposici, amb la corrupci interna i la lluita militar de la guerrilla, el dictador va resultar ser un defensor ineca dels interessos nord-americans, van ser suspesos els enviaments darmes, i Batista va fugir. No hi havia cap poder alternatiu, i les columnes guerrilleres van entrar a lHavana guiades per Fidel Castro i Che Guevara. Els guerrillers van ocupar el buit de poder. El comproms del grup guerriller estava en les reformes i la reconstrucci nacional, per aquestes reformes xocaven amb els interessos del gran capital, sobretot amb la indstria sucrera. Davant aix, els

bloquejos nord-americans van comenar, Estats Units ja no simpatitzaven amb aquests senyors de verd. A cada bloqueig, la guerrilla contestava amb una reforma encara ms gran, per, en un pas on prop del 80% del comer exterior depenia dEUA, el bloqueig suposava un dur cop. Davant aquesta situaci i en un mn dividit en dos blocs, la millor opci semblava ser apropar-se a laltre. La URSS va accedir a comprar tones de sucre per ajuda econmica i petroli. Va ser aquest linici del pas de la dependncia nord-americana de Cuba a la dependncia de la URSS. El Che i lestratgia de la lluita armada El moviment 26 de Julio sempre va estar constitut per un grup redut, tenia un fort suport i popularitat, per no una organitzaci de base. Aix pot entendres tenint en compte la fe del Che en la lluita armada com a forma daconseguir la revoluci. Lestratgia de la lluita armada es basava en derrotar lexrcit per mitj duna campanya militar realitzada, bsicament, per una minoria, sempre amb el suport de la majoria, per sense buscar la seva participaci activa. Se centrava, sobretot, en el camp, ja que era la millor regi per laven de la lluita armada, deixant de costat lorganitzaci de les treballadores a les principals fbriques de producci capitalista, les ciutats. El Che se centrava en la idea que un revolucionari no ha de quedar-se assegut a esperar que es donin les condicions per la revoluci. Aquesta idea s certa, per aix no signica que el revolucionari hagi de fer la revoluci, aix no s possible, lenderrocament de lexrcit no equival a la revoluci. Un revolucionari s un activador de les masses en la lluita contra el sistema capitalista, s a dir, un activador de revolucionaris. Noms la majoria de la poblaci pot fer la revoluci, i la classe treballadora s clau, ja que qualsevol reforma, qualsevol canvi per fer front al capitalisme, necessitar de la seva participaci activa. Aquesta va ser la ra per la qual el grup del Che i Castro va comenar a integrar el lideratge del Partit Comunista cub en ladministraci del pas, i la major base social daquest els permetia controlar la producci. Aix, el poder va passar de Batista al grup de Castro, i les treballadores van passar a estar controlades pels sindicats estalinistes. Les regnes de les vides daquestes treballadores, principals creadores de la producci i acumulaci capitalista, tornaven a estar fora del seu abast. Estava

ara a mans dun grup clarament ms progressista, i amb qui se sentien molt ms identicades, per una minoria, al cap i a la , el principal problema de la qual era que ella sola no podia lliurar-los del jou del capitalisme. Les discrepncies del Che amb la URSS Lestratgia de la URSS es basava en lluitar contra el bloc occidental per mitj de la tpica competici capitalista pels recursos, per, aquesta vegada, des del propi estat dominat per la burocrcia estalinista. Aquest estat era lamo dels mitjans de producci, i buscava lacumulaci de la riquesa per poder invertir i aconseguir aliances entre altres estats, s a dir, lestratgia era sobreviure contra lofensiva que pogus arribar del gran capital competint contra aquest. Aquesta prpia competncia porta necessriament a un capitalisme destat, a una explotaci i alienaci de la classe treballadora, ara en mans i sota el control de la burocrcia estatal, s a dir, a la prdua del socialisme. La lnia a seguir per part de Cuba va ser la mateixa, la prpia dinmica de supervivncia els va portar a alinear-se amb la URSS, callant quan la burocrcia estalinista oprimia les treballadores i les minories nacionals. El Che va tenir fortes discrepncies amb les propostes que venien de la URSS, el partit comunista i el socialisme en un sol pas. Tenia la ferma creena de la necessitat de la revoluci internacional per derrotar limperialisme. Aix el va portar a deixar Cuba el 1965 per intentar estendre la revolucia nivell internacional, era una revolta contra la prpia estratgia de la URSS. Va obrir diversos focus guerrillers a Amrica Llatina i frica, que encara que en alguns casos van assentar les bases per a futurs moviments guerrillers, totes les experincies guerrilleres van fracassar, inclosa Bolvia, on el grup va ser capturat, i el Che va ser assassinat el 9 doctubre de 1967. Aquests fracassos mostren, de nou, com lestratgia de la lluita armada no s sucient per derrotar a lexrcit, i molt menys al sistema capitalista. Noms la lluita de les masses, organitzades i actives, pot portar a la revoluci, perqu s en aquest procs en el que les masses actives poden alliberar-se de les velles idees. Com hem vist, aquesta lluita haur de ser, necessriament, internacional. O s que la classe oprimida dun pas ser capa de derrotar el capitalisme mundial sense lajuda de la resta de les oprimides, sense la resta del 99%?

Jess Hurt

Pel socialisme internacional

rotski va escriure, sobre la Revoluci Russa, que s un somni reaccionari i estret provar daconseguir el socialisme en un sol pas. La histria ens ha demostrat que tenia ra, que les revolucions que no sestenen arreu, com el cas de la Revoluci Russa, o sn esclafades pels estats capitalistes, o acaben burocratitzant-se i explotant la classe treballadora. El socialisme internacional volia que la URSS fos noms el primer pas, el focus de contagi que activs les treballadores de tot el mn. Lobjectiu no era la construcci dun nic pas socialista, lobjectiu era la propagaci de la revoluci. La classe treballadora s internacional, aix que la revoluci socialista tamb ha de ser-ho. La crisi actual s econmica, humanitria, social, de valors, etc., per el ms important s que s internacional. Bona part de la poblaci clama pel canvi. Quan les revolucions sestenen, poden canviar

la histria. Lesperit internacionalista dels primers anys de la Revoluci Russa va impulsar lluites arreu dEuropa, com la vaga de la Canadenca a Catalunya, amb la qual es va aconseguir la jornada de 8 hores. Lexpansi dinternet ha donat lloc a eines per desenvolupar i connectar les lluites de la classe treballadora arreu del mn. Les xarxes socials shan tornat claus a lhora de convocar i difondre mobilitzacions. La informaci corre a gran velocitat arreu i la gent pot veure que la direcci de la lluita s la mateixa per a totes: s una lluita contra el capitalisme. En aquest punt, s imprescindible la idea del socialisme internacional, ara ms actual que mai. Tenim els ponts fets, ara cal creuar-los, veure que la lluita s la mateixa, que els responsables de lexplotaci sn els mateixos arreu del mn, i combatrels. Hem de creure, desitjar, buscar aquest nou ordre social.

Llus Niell @lluisniell

octubre 2012 | en lluita

@IreneSharlotte2 #EsCulpaDeChavez que els nens estudiants de lescola bsica rebin llibres gratis de totes les rees destudi durant lany escolar!

Amb Chvez, per ms enll

Els sondejos apunten que Chvez guanyar les presidencials del 7 doctubre, davant una coalici opositora formada per diverses organitzacions neoliberals i conservadores. Pau Alarcn analitza la situaci.
El candidat de loligarquia, Henrique Capriles, es vesteix de progressista, viendo hacia la izquierda , i defensa xits del chavisme com les missions, els grans programes socials. s un viratge molt significatiu desprs del fracs de lestratgia desestabilitzadora. El mateix Capriles va participar al cop destat de 2001 que va nomenar breument president de Veneuela al president de la patronal. Avenos i contradiccions La gran popularitat de Chvez s perqu la seva entrada a lescena poltica va confluir amb una amplssima gamma de moviments socials de base i amb la indignaci contra un status quo neoliberal i corrupte. Des de les institucions sha refundat el marc poltic, amb ruptures per tamb amb continuismes. Recuperant gran part dels ingressos del petroli, shan impulsat programes de redistribuci de la riquesa (ara Veneuela s el pas menys desigual de lAmrica Llatina) i inversions socials (reducci drstica de la pobresa, grans millores en sanitat, educaci, legislaci laboral, pensions, etc.). Desprs de linici dun procs que semblava anar sempre en auge, durant els ltims anys alguns elements estan produint cert desgast, ms enll dels efectes de la crisi econmica, la resposta a la qual inclou mesures antisocials com la pujada de lIVA o la congelaci salarial. El problema central del procs apunta al burocratisme, a les tensions entre la gent que sorganitza des de la base i certs elements burocrtics, els quals posen traves a la radicalitzaci i extensi de les conquestes socials o fins i tot abracen la corrupci per enriquir-se (la menystinguda boliburguesa ). Al projecte bolivari lha acompanyat un procs revolucionari en termes dautoorganitzaci des de baix (als centres de treball, ocupacions de terres, a nivell de barri, de mitjans de difusi comunitaris). Per les collectivitzacions i cooperatives tenen un pes insignificant en el conjunt de leconomia veneolana, que segueix en mans de la poderosa burgesia parasitria. I davant aquesta realitat, com assenyala el corrent chavista Marea Socialista, tot i la retrica radical saplica una poltica de conciliaci amb importants sectors empresarials. En un joc de suma zero, com s la distribuci de la riquesa en un context de crisi,

Veneuela

Idees en acci
Explotaci, origen dels benecis
La segona columna de la srie dedicada a lanlisi de leconomia des duna perspectiva marxista. Se sol utilitzar el terme explotaci per fer referncia a un abs excepcional i tercermundista. Lanlisi marxista, en canvi, demostra que lexplotaci s la norma sota el capitalisme. s, de fet, lorigen dels benecis, ns i tot a les empreses ms avanades i respectables. Per entendre el perqu, tornem al que es va comentar a la primera columna daquesta srie: el valor dintercanvi duna mercaderia es basa en la quantitat de treball hum requerida per a la seva producci. Molta gent pensa que els benecis provenen de vendre les mercaderies a un preu superior al seu valor. Per una venda s, al capdavall, lintercanvi duna mercaderia per una altra, amb diners pel mig. Si sintercanvien dues mercaderies, s impossible que ambdues obtinguin ms del seu valor. Alguns capitalistes s aconsegueixen vendre els seus productes a un preu per sobre del seu valor real mitjanant patents, publicitat, monopolis, poder militar, etc. per aix noms comporta que altres productes es venguin per sota del seu valor. No es produeixen aix benecis en el conjunt del sistema. Per entendre els benecis, hem de tornar, de nou, al treball hum. En el capitalisme, la prpia capacitat humana de treballar s una mercaderia. Com qualsevol mercaderia, t el seu valor, basat en la quantitat de treball hum requerida per (re)produir-la. Perqu una persona pugui treballar en una fbrica, ocina, hospital, etc. ha de descansar i dormir prou, menjar, vestir-se, etc. A llarg termini, lexistncia de m dobra requereix que es formin a les properes generacions de la classe treballadora. Tot el treball hum pagat necessari per reproduir la fora de treball s a dir, la part corresponent a un dia constitueix el seu valor dintercanvi. (Destaquem que, per al capitalisme, les cures familiars sn com laire: imprescindibles per invisibles, i no produeixen valor dintercanvi). En els inicis del capitalisme, amb una baixa productivitat, una persona podia haver de treballar molt temps diguem sis hores diries noms per reproduir les seves prpies necessitats existencials. Aqu topem amb el joc del capitalisme. Es compra la capacitat per treballar un dia, per lextensi daquest dia s un tema obert. Tpicament lamo exigia que es treballessin no sis, sin deu, dotze o ms hores. Aquesta diferncia entre

Lexplotaci ens roba la vida.

Chvez va conuir amb els moviments socials de base.

la contradicci est servida. Aix mateix, la qesti clau del poder als centres productius nacionalitzats o collectivitzats sest decantant a favor de la burocrcia estatal, en detriment del control obrer i la democrcia de base. Aquestes contradiccions queden plasmades en la contesa electoral amb una frase popular: lelecci del 7 doctubre la guanya Chvez per estem molt malament als estats i alcaldies. Chvez personifica el procs de canvi de model poltic, de millores socials. Per lerosi del vot chavista a nivell local, regional o parlamentari mostra lerosi dun procs que, si no avana, retrocedeix. Podrem veure el problema de la boliburguesa com lexpressi de les contradiccions entre all nou que no acaba de nixer (una societat socialista) i all vell que no acaba de morir (el burocratisme estatal i la propietat privada dels mitjans de producci). Els grans avenos del procs vnen des de baix. Les

missions simpulsen grcies a lorganitzaci popular; el cop destat de 2001 el van aturar les masses als carrers; el tancament patronal i el sabotatge petrolier van sucumbir per lacci de les i els treballadors; les eleccions i el referndum revocatori de 2004 es van guanyar merc a lactivisme de milions de persones, etc. No obstant aix, des de 2007 en endavant el burocratisme ha anat deteriorant bona part de les emblemtiques missions i incrementant la ineficincia en la gesti pblica. Revoluci dins de la revoluci Davant lamenaa de magnicidi, Chvez va arribar a afirmar que si era assassinat el poble sabia el que havia de fer: prendre les fbriques, les terres, els barris, etc. Per no cal esperar, cal donar suport i impulsar la revoluci ara. Hi ha sectors dins del chavisme que defensen la idea duna revoluci dins la revoluci. s a dir, impulsar una radicalitzaci democrtica, amb noves formes dautogovern popular a tots els nivells, i estendre les collectivitzacions sota control obrer i camperol. Desprs de les eleccions, la contesa seguir. El procs bolivari ha despertat poderoses forces socials que encara tenen molta histria per escriure.
Segueix a @pau_latina_ment

Els grans avenos del procs vnen des de baix, simpulsen merc a lorganitzaci popular

les hores requerides per cobrir el valor de la fora de treball, i les hores que realment es treballen, s la font dels benecis, s la plusvlua. Per illustrar com funciona, seguim amb lexemple histric. Prenguem una treballadora duna fbrica txtil, amb una jornada laboral de dotze hores. Diguem que en aquest temps gasta matria primera, aix com una part proporcional de la maquinria, per un valor total de 24 hores. Aquestes se sumen a les dotze hores treballades per lempleada, de manera que el valor del producte total del dia serien 36 hores. Les 24 hores de matria primera i de maquinria gastada, lamo les ha de pagar, en general, al seu valor. La mercaderia produda la ven pel seu valor. Els benecis provenen del fet que paga el valor de la fora de treball, que sn sis hores, per rep a canvi dotze. Avui dia, saplica el mateix principi, encara que amb xifres fora diferents. Hi sol haver un valor molt ms gran de maquinria; la inversi necessria per establir una fbrica moderna s molt ms alta que fa 150 o 200 anys. En canvi, les jornades laborals solen ser menors de dotze hores. No obstant aix, amb la productivitat actual, el necessari per a la reproducci de la fora de treball el menjar del sper, la roba prefabricada, un pis de 50 o 70 metres, ns i tot un telfon mbil i un TV gran pot produir-se en molt menys temps del que calia el 1850 per a un nivell de vida ms bsic. El resultat s que ns i tot treballant noms vuit hores, i podent arribar a comprar el cotxe dels seus somnis (a terminis; no ens passem), el o la treballadora segueix patint explotaci. I aix s si t la sort de tenir una feina. Perqu la mateixa lgica del sistema fa que aquest entri en crisi, produint els nivells datur que veiem avui. Del perqu daix, en parlarem a la propera columna. David Al Yasari

10

@marinotperez A leducaci pblica la volen sablejar per tot arreu; no en teniem prou amb les retallades que ens cau la reforma de la Llei educativa!

octubre 2012 | en lluita

Educaci

Les vagues: una anlisi per a la continutat

Oscar Simn, professor de secundria i membre del sindicat USTEC, analitza la recent vaga deducaci i com pot avanar el moviment per aturar les retallades.

Quebec: victria contra lausteritat

El passat mes de febrer, els estudiants de Quebec van iniciar una vaga indenida per protestar per la pujada dun 75% del preu de les matrcules universitries. Durant els sis mesos de vaga, lnica resposta per part del govern del Partit Liberal va ser la repressi policial, les detencions massives (ms de 1.500), la criminalitzaci meditica i laprovaci duna llei que restringeix la llibertat de manifestar-se i criminalitza les protestes: la Llei 12 (anterior Projecte de Llei 78). Malgrat tot aix, el moviment va continuar unit, va aconseguir un suport social ms gran, i va acabar originant un histric moviment de protesta contra la corrupci, el neoliberalisme i les retallades en els serveis pblics, obligant el primer ministre de Quebec, Jean Charest, a convocar eleccions anticipades. El 4 de setembre, el Partit Liberal era expulsat del poder per primera vegada en 28 anys, i la nova primer ministra, Pauline Marois, del Partit Quebequs (PQ), de tendncia socialdemcrata i sobiranista, anunciava lanullaci de la pujada de taxes i la revocaci de la llei 12. Com construir una vaga de masses Fer caure el govern liberal ha estat una victria molt important per al moviment estudiantil i lesquerra a Quebec, i una experincia de la qual podem aprendre diverses llions a lhora denfrontar-nos a latac neoliberal contra la universitat i lonada de retallades socials a lEstat espanyol. La primera lli, per si mateix, fonamental en un escenari en el qual les classes dirigents semblen disposades a no retrocedir ni un millmetre, s que lausteritat es pot derrotar. La segona, s que tota resistncia s un procs. La vaga estudiantil no va sorgir del no-res; al contrari, Quebec s un dels llocs amb els moviments socials ms potents de lltima dcada: des de les protestes antiglobalitzaci del 2001 a la vaga estudiantil de masses del 2005, que va formar una generaci dactivistes estudiantils i va aturar una retallada de 103 milions de dlars en educaci, passant pel moviment antiguerra del 2003 que va aconseguir evitar la participaci ocial de Canad a la guerra. Tota aquesta experincia collectiva es va entrellaar el 2011 amb el moviment Occupy i la primavera rab, donant lloc al moviment anomenat printemps rable. La tercera lli s que no va ser noms la brutalitat dels atacs o lassemblearisme el que va produir espontniament una resistncia massiva. El discurs que dominava a les assemblees estava enfocat a construir un moviment ampli i, a la vegada, radical. Mentre que moltes persones en el centre del moviment creuen en una educaci gratuta, la vaga va comenar amb una demanda simple: no a laugment de taxes. Aix va mobilitzar unitriament el mxim de gent possible. En comptar amb un gran suport social, la participaci massiva resultant, no noms va permetre radicalitzar a lestudiantat, sin que va fer possible superar la repressi, donant lloc a les sorolloses casserolades de milers de joves acompanyades per les seves famlies contra la

a crisi sistmica que estem vivint est caracteritzada, a Europa, per una ofensiva de les classes dominants. Tanmateix, els governs han estat molt curosos en la seva estratgia, s a dir, han atacat els sectors esglaonadament. Daquesta manera, han intentat evitar la generalitzaci dels conflictes, a la vegada que han aplicat una poltica de bola de neu anunciant una mesura darrera laltra, incrementant la sensaci dimpotncia. A ms a ms, aquest esglaonament, no noms ha estat planificat sectorialment, sin que sha donat geogrficament, tant en el context europeu com estatal. Aix, cada comunitat autnoma ha obert els conflictes a lensenyament (per exemple) en moments diferents. Daquesta manera, quan a Madrid es van convocar vagues deducaci a linici de curs 2011-2012, a la resta de lestat no van fer res, i va passar el mateix al Pas Valenci, Castella-La Manxa, Astries i Catalunya. Ens trobem en una situaci en la qual les classes dominants europees i, per descomptat, les daqu, han llanat el que ells anomenen devaluaci interna (reducci de salari social, serveis pblics, i un atac a les condicions laborals). Per a l1%, constitueix lnica opci que veuen per no perdre el seu lloc dins la configuraci del capitalisme global. Els governs i multinacionals europees, en la seva competncia amb Xina, ndia, EUA, etc., estan decidides a demolir lestat del benestar, i tenen un pla.

El sector de leducaci est al capdavant de les lluites contra les retallades.

ces per impulsar la vaga de manera generalitzada, en certa manera, per la feblesa de les assemblees de zona. Possibles lnies dactuaci Les accions simbliques, o un sol dia allat de vaga, no aturaran les retallades ni suposaran la reincorporaci de les persones acomiadades. Per tant, necessitem un pla de lluites sostingut i progressiu, aix com una estratgia per construir-lo. No val noms anar convocant vagues puntuals des de les direccions sindicals, ni tampoc caure en avantguardismes. Les centrals sindicals deducaci sn molt febles, per, a la vegada, es troben poc exigides per la falta de dinmiques a la majoria dels centres. La fora real per defensar leducaci es troba en el professorat (tamb en lalumnat i les famlies). Per, si no saconsegueix, des del personal docent, aixecar un conflicte, difcilment les famlies pressionaran els governs. s imprescindible reforar les assemblees de centre i la coordinaci mitjanant les zones. Calen accions que permetin connectar aquestes dinmiques locals amb dinmiques generals a fi de superar la dispersi dels cursos anteriors. Per exemple, organitzar una marxa de mestres sense feina visitant centres podria servir per difondre la precarietat brutal entre el professorat inter i substitut. A la vegada, es podria organitzar un festival potent en defensa de lescola pblica durant aquest primer trimestre. Aquestes accions permetrien generalitzar el conflicte de leducaci. Tenint en compte que la legislaci sobre educaci recau en les comunitats autnomes i el govern central, cal comenar a tenir en compte dinmiques de lluita estatals, per exemple, per derogar el decret Wert. La vaga indefinida discontnua no representa, a priori, una dinmica ascendent, i, econmicament, suposa un desgast que no es tradueix en un bloqueig important. Dos dies setmanals suposen entre vuit i deu dies al mes i, en canvi, el problema social de la criana i educaci de la infncia i joventut noms es fa pals dos dies a la setmana i s ms absorbible pel sistema. En canvi, una vaga progressiva, un dia la darrera setmana dun mes, tres dies a les dues segents i cinc al mes segent, suposen ms o menys el mateix esfor econmic, per distribut en tres mesos, i amb un impacte molt ms gran. Les vagues han de constituir lesquelet central del pla de lluites, i han de ser la conclusi lgica de la resta daccions que segur saniran desenvolupant.
Segueix a @simongorjeos

Les vagues, en aquest context La vaga s leina ms forta de la classe treballadora (veure pgina 4). No sha de caure en el discurs escptic o pessimista del fer vaga no serveix de res, sin tot el contrari. Ara b, de manera general, no s el mateix convocar vaga que organitzar-la; i, particularment, en el sector educatiu. En aquest cas, la fora principal de les vagues rau en la capacitat de generar un problema poltic pel govern de torn, no tant en detenir la producci. Per tant, s imprescindible aturar els centres destudi, per esdev clau tenir la capacitat dexplicar a les famlies i lalumnat per qu sest fent. Malauradament, les vagues dinici de curs a Catalunya, i la indefinida a Madrid, no han aconseguit les seves fites. Ni aturar les retallades, ni engegar una lluita capa de desbordar la dinmica conservadora de les centrals sindicals majoritries (la concentraci ms gran a Barcelona va ser dunes 700 persones sobre 75.000 convocades). De fet, la poca incidncia de les mobilitzacions convocades per les zones posen arguments en aquelles burocrcies sindicals que no volen saber-ne res. Tot i que, en contextos diferents, la principal mancana ha estat la falta de for-

El context de lluita contra lausteritat va permetre construir aliances amb altres moviments
Llei 12 i en defensa dels drets civils. Finalment, i a la vegada, el context contra lausteritat va permetre construir aliances amb altres moviments, en defensa del medi ambient o contra els acomiadaments de les treballadores, inspirant un moviment social veritablement massiu que ha estat capa de tombar el govern. A Quebec, sha guanyat una batalla contra lausteritat, per la guerra segueix. El moviment ha de continuar als carrers, als campus i als centres de treball per assegurar-se que el PQ compleix la seva paraula, i per impulsar la lluita ms enll. Aquest primer semestre de resistncia, no noms ha educat a centenars de milers destudiants, sin que ha de servir dinspiraci a Canad i a tot el mn. Albert Garca @algoliver

s imprescindible reforar les assemblees de centre i la coordinaci mitjanant les zones

octubre 2012 | en lluita

@Mineros_leon Jo ja he signat. I t, Ja has signat per labolici del torneig del Toro de la Vega? Dmosle la puntilla ahora.

Contracrtica

Cinema militant: una arma contra lalienaci

El cinema militant s, per denici, un tipus de cinema dintervenci social que pretn reectir els fets que sestan desenvolupant amb la ta dinuir en la seva evoluci. El cinema militant centra la seva atenci en la lluita de classes i en la classe obrera, i es caracteritza pel fet que, des de la creaci de les pellcules ns a la seva exposici, les pellcules tenen una difusi alternativa a les pellcules del sistema. El seus inicis es troben ni ms ni menys que en la mateixa Revoluci Russa, de la m del cineasta rus Eisenstein, on es produeixen pellcules centrades en la classe obrera, com La vaga (1924) o El cuirassat Potemkin (1925). En el context de la Revoluci Russa, grups de cineastes revolucionries van recrrer Rssia fent pellcules dagitaci poltica i social (agitprop, agitaci i propaganda) entre les obreres i la pagesia. Per el cinema militant, en els seus orgens, patia el defecte que el subjecte, la classe treballadora, adoptava un rol passiu davant la direcci i lequip tcnic. A aquest perode, 1917-1925, va seguir, al cap de poc temps, la repressi estalinista i lavortament de tot aprofundiment en aquest estil.
Albert Portillo

APUNTS I COMENTARIS Laltre 11 de setembre

Aquest passat 11 de setembre, com cada any, es va recordar el cop destat de Pinochet i la mort de Salvador Allende; latemptat de les torres bessones; es va celebrar una Diada multitudinria a Catalunya recordant al govern espanyol que les catalanes desitgen decidir sobre el seu futur. Per, aquest 11 de setembre, va ocrrer alguna cosa ms, alguna cosa que ocorre cada any des de lEdat mitjana: la celebraci del Torneig del Toro de la Vega a Tordesillas (Valladolid). Aquest torneig s un esdeveniment taur amb segles dantiguitat que consisteix en una lluita entre el toro i centenars de persones a cavall armades amb llances. Aquesta batalla desigual acaba amb la mort del toro, llancejat salvatgement. Aquest 11 de Setembre va morir el toro Volante a Tordesillas, per cada any mor un toro en aquest torneig. No solament aix, sin que, cada any, moren ms de 10.000 toros en esdeveniments taurins a lEstat espanyol. I aix, sense assenyalar els que sn maltractats i torturats per al gaudi de la gent, al voltant de 60.000, segons lAssociaci Nacional per a la Protecci i el Benestar dels Animals (Anpba). Totes aquestes morts es realitzen en nom de les tradicions i la cultura, morts que sn subvencionades amb diners pblics, en nom de totes. Les acionades a les corrides de toros cada vegada sn menys, amb la qual cosa la majoria de places sn decitries, per a totes sens imposa lobligaci scal de contribuir a cobrir aquest dcit. La majoria de places sn propietat dinstitucions pbliques, com ara ajuntaments o governs autonmics. Per aix, lorganitzaci de tancaments i corrides de toros noms s possible grcies als 564 milions deuros que reben en forma de subvencions cada any. Amb tots aquests diners es nancen escoles taurines, compra danimals, sou per als toreros, publicitat de corrides Per no inclou les subvencions que reben les ramaderes que crien toro de lidia, la qual cosa signica que, en realitat, el mn taur encara rep ms diners pblics. No cal oblidar tampoc que el PP ha catalogat la tauromquia com a Fet cultural, i el seu IVA sha quedat en el 10%, contrastant amb el 21% de la resta del mn de la cultura, a ms, que es gasta diners en fomentar la tauromquia als collegis de Madrid i Valladolid, entre altres llocs, perqu la joventut sanimi a veure aquests espectacles en comptes de perdre el temps veient teatre o altres esdeveniments culturals. Daltra banda, la contestaci popular en contra daquest torneig i de tots aquells en els quals es torturen i assassinen animals cada vegada s ms gran. Les corrides de toros sn una escletxa brutal de barbrie en la nostra societat.

11

El director Chris Marker va ser un dels mxims exponents del cinema militant. Malgrat que un altre director rus, Alexander Medvedkin, intent reemprendre el cam, les seves pellcules acabaren legitimant Stalin. Ms tard, en els anys 50 i 60, a lEstat francs, el cinema militant va arribar molt ms enll del que havia fet a Rssia, en el sentit que nous directors, com Ren Vautier i Chris Marker, entenen que, perqu el cinema sigui una eina que acabi realment amb lalienaci, ha de ser obra de les mateixes obreres. Les pellcules passen dadoptar una autoria individual a una autoria collectiva. Es funden els grups Medvedkin, en qu obreres i directores fan pellcules collectivament en el marc de vagues i ocupacions de fbriques, s a dir, per representar i mostrar les lluites de les obreres. En aquest sentit, sn notables pellcules com Ha mort un home, de Ren Vautier (1950) o encara ms, Classe de lluita, de Chris Marker (1969), pellcula produda i dirigida per obreres de la fbrica collectivitzada i autogestionada de Rhodiaceta. Si b, en el seu moment, aquestes experincies van patir la crtica del Partit Comunista Francs, que no volia la barreja dels seus quadres intellectuals amb les obreres, i que, malgrat lempenta del culminant Maig del 68, aquest estil tamb es va veure afectada per la crisi de la Internacional Situacionista i la desmobilitzaci posterior en els anys 70, es pot armar que, en el seu moment, van contribuir a la conscienciaci de les treballadores, a la difusi de les seves lluites i a la creaci duna contracultura cinematogrca.

Cartes
Qui s ens representa
Laltre dia vaig pujar a un tren de rodalies i, com s habitual, vaig trobar al meu vag un artista ambulant. Fins aqu, tot era com lhabitual, per, quan vaig comenar a escoltar, em vaig adonar que es tractava dun artista de Hip-Hop cantant rap sobre una base gravada en un altaveu porttil. Em va sobtar una mica, donat que havia escoltat al transport pblic tot tipus de artistes musicals, per mai un MC. En estar rodejat de gent amb poca aparena destar en contacte amb la msica rap, el primer que vaig pensar va ser aquest no guanyar un duro, el rap no s gaire conegut i menys entre el pblic aqu present. Per, contra tot pronstic, la seva actitud propera (apellant a la gent del vag, etc.) i, sobretot, unes lletres que parlaven del dia a dia de les persones de classe treballadora, que donaven un clar missatge poltic contra els explotadors, els corruptes, els poltics, els banquers Va generar

Comentaris, crtques, opini? Envia la teva: redaccio@enlluita.org | C/Ventall, 28 08025 Barcelona

una simpatia, per mi, sense precedents entre les persones del vag. Sincerament, mai abans no havia vist tanta gent donar diners a un artista del carrer. Crec que aquesta ancdota mostra clarament la situaci actual en la que la gent corrent es troba buida de referents i, qualsevol que dna un missatge i una imatge transformadora, representa ms al poble que totes aquelles institucions i estructures que constitueixen lanomenada democrcia. Diego, Barcelona

El 25S ha estat un xit

El lo dejo todo atado y bien atado de Francisco Franco sembla comenar a trontollar. Milers de persones van manifestar el seu suport massiu a la convocatria del 25 de setembre denvoltar el Congrs dels Diputats com a acte de protesta contra una falsa democrcia que comena a treures la mscara. La pantomima de la transici, en la qual, sota la por a la continutat de la dictadura, es va votar

lactual Constituci espanyola, cada vegada s menys creble. Lactuaci dels nostres poltics s cada segon ms miserable i menyspreada pel poble espanyol que, cada cop ms, sala contra all que diuen democrcia i no ho s. Ara, levident dictadura dels mercats recolzada i permesa pels nostres governants comena a ser un brou de cultiu veritablement perills per a lestabilitat del rgim espanyol. Aix es va demostrar el 25S al carrer, quan, per primera vegada, desprs de la transici, es va comenar de nou a posar en dubte la legitimitat dels nostres governants, fentse evident al carrer, davant del Congrs, smbol de la nostra suposada democrcia. Tristament, vam haver dassistir, de nou, a labusiva repressi policial exercida contra les manifestants, posant, un cop ms, de relleu el carcter de lEstat espanyol, que respon amb armes a les peticions del poble. La lluita continua, ara

ms que mai, quan ja no queden ms motos per vendre, quan ja no hi ha res a perdre i ens queda un mn per guanyar. Violeta, Crdoba

Manifestacions feixistes: No pasaran!

s un escndol que, el mateix dia de lenorme manifestaci sindical contra les retallades, el 15 de setembre, els feixistes deslessin pels carrers de Madrid, darrere duna pancarta en la que es podia llegir La crisi es diu democrcia. Convocada per La Falange i altres organitzacions obertament feixistes, la marxa va ser autoritzada per la Delegaci del Govern a Madrid. Mentre que la policia assetja i ataca les manifestacions dels moviments socials, va deixar via lliure als feixistes. s obvi que no ens podem rear de les autoritats per aturar-los, per estic segura que molta gent donaria suport a un moviment unitari contra la greu amenaa que representa lextrema dreta.

Aquest espectacle, absolutament anacrnic, encara s una xacra de la societat espanyola per culpa, sobretot, dels interessos econmics dunes poques, sense oblidar el beneplcit de lesglsia catlica cap a aquest tipus dactes. Organitzacions com a Partit Animalista, Pacma, CAS International, Humane Society International, entre moltes altres, lluiten per acabar amb aquesta matana, no solament a lEstat espanyol, sin a tot el mn. Sense oblidar les centenars dactivistes que es desplacen a aquest tipus dactes, com les que van anar el passat 11 de setembre a Tordesillas a boicotejar el torneig i van ser expulsades dall per la Gurdia Civil. Gandhi recordava, en una frase, que la grandesa duna naci i el seu progrs moral poden ser jutjats per la manera en qu es tracta els seus animals. I, veritablement, una bona revolucionria no ho ser si no tracta els animals com a ssers vius i no com a esclaus.

Sergio Loris @slb80z

@ceskfreixas La CUP ha de tenir cintura poltica i impulsar una candidatura #25N amb la Unitat Popular real: moviments socials, ecologistes i rupturistes

CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I NACIONALS

TRENQUEM EL RGIM
Guillem Boix @guillemics La manifestaci de l11 de setembre denguany, la ms gran de la histria, ha signicat un punt i a part en la poltica catalana. La situaci poltica desprs de l11S ens acosta a un escenari de ruptura democrtica, de manera no vista des de la transici. Una transici que en lloc de resoldres amb la consecuci dels drets democrtics nacionals i socials, va acabar amb un pacte que assegurava la continutat amb el rgim, ara democrtic, i que tirava per la borda els esforos duna generaci de lluitadores i lluitadors antifranquistes. Des de sempre la dreta catalana ha utilitzat la qesti nacional com a una cortina de fum per justicar les seves poltiques. El procs estatutari engegat pel govern tripartit es va saldar amb levidncia que, tal com defensvem des de lesquerra rupturista, lnica possibilitat de resoluci rau en lexercici del dret a lautodeterminaci. Ms enll daix, lEstat espanyol no noms sha mostrat incapa dencabir al seu si els anhels democrtics de Catalunya, sin que a ms, ens trobem davant duna ofensiva recentralitzadora que es tradueix en atacs constants contra tot el que tingui a veure amb lautogovern. El context de crisi i la resposta dels governs de lausteritat ha ajudat tamb a congurar una nova majoria social que per primer cop es declara obertament independentista. En poc temps, la histrica dada dun 20% dindependentistes ha passat al 51%. Igual que vam veure amb el moviment 15M o les grans mobilitzacions del 25S a Madrid, la resposta social a les retallades no es limita al pla econmic, sin que el component poltic i democrtic hi t un pes fonamental. Aquesta demanda duna democrcia real es tradueix en un creixement de les postures rupturistes. Lxit de la manifestaci, aix com el de lAssemblea Nacional Catalana, descansa en un procs de mobilitzacions que va molt ms enll de les aspiracions partidistes. Es tracta dun moviment que aglutina a amplis sectors de la societat, i que beu de tot un procs que comena amb les grans mobi-

25N: Cal una candidatura de lesquerra combativa

La conjuntura que sobre per a lesquerra anticapitalista est marcada per la coincidncia en el temps entre el rebuig als efectes de la crisi i de lausteritat i la voluntat cada cop ms massiva dexercir el dret de decidir. Cal apostar per qu la resposta poltica a les dues qestions tamb suneixi. Un procs cap a la lliure decisi de la independncia capitanejat pels sectors de la dreta liberal no noms t nmeros per resultar fallit, sin que tamb porta a un pas on sajuda als empresaris amb els diners que es retallen a la poblaci treballadora. Shan de disputar les retallades i sha de disputar dins la lluita per les llibertats nacionals. Aix shaur de fer sobretot en la mobilitzaci, als carrers, articulant respostes socials des de la base. Al mateix temps, tamb shan daprotar les convocatries electorals per fer arribar aquestes alternatives a molta ms gent i desplaar leix poltic cap a lesquera. Des dEn lluita, considerem que cal bastir una aliana de lesquerra combativa i conseqent amb la defensa dels drets nacionals per tirar endavant aquestes tasques. Ens cal una gran aliana de lesquerra combativa que inclogui des de les CUP, EUiA, les candidatures anticapitalistes darreu del territori ns a les organitzacions de lesquerra anticapitalista i que sigui capa de sumar a sectors en lluita, activistes dels moviments socials, sindicalistes de base, etc. Sectors que avui resten orfes duna alternativa electoral. La urgncia del moment poltic que estem vivint ho demana. En aquest sentit s en el que treballarem. Una candidatura de lesquerra combativa que combini loposici a totes les retallades, una estratgia basada en la mobilitzaci social, la demanda de no pagar el deute pblic, la intervenci de la banca sota control social, a ms de moltes altres mesures, junt amb la lluita per aconseguir exercir de forma real el dret dautodeterminaci, seria un pas important en el decisiu moment actual.

REFERNDUM JA

L11 de setembre va deixar clar que moltes persones no en tenen prou amb el pacte scal.

litzacions de 2006. El procs de consultes sobiranistes, a ms de 500 municipis de Catalunya, impulsat inicialment per la CUP, va tenir un paper clau perqu va permetre vehicular i arrelar un moviment que ha aconseguit congurar un nou bloc majoritari progressista i independentista. Eleccions anticipades Convergncia i Uni (CiU) est intentant monopolitzar el moviment per defensar els seus interessos, que sn els de la classe dirigent catalana. Lluny de suposar un monlit, la burgesia catalana est dividida, tot i que les principals organitzacions patronals ja han avisat que no veuen amb bons ulls la independncia. Lanunci de convocatria deleccions anticipades a Catalunya pel proper 25 de novembre respon a dos elements. Duna banda, CiU plantejar unes eleccions en clau de plebiscit nacional per tal de situar-se com a gran partit nacional defensor de lautodeterminaci. Daltra

banda, el de CiU i el del PP sn governs dbils, atemorits per lescalada de la resposta social a les poltiques dausteritat. Aquesta es plasmar, de ben segur, en un augment de la resistncia que tard o dhora posar contra les cordes aquests governs. s per aix que des de lesquerra anticapitalista no podem permetre que els arguments etapistes (primer la independncia i desprs ja parlarem del model de pas que volem) siguin hegemnics. De fet, CiU ja ha mostrat durant el temps que duu al govern quin s el seu model de pas: una Catalunya ultraliberal basada en lespoliaci dels drets socials. Actualment, s urgent que el conjunt de lesquerra social i poltica del pas spiga posar-se al capdavant de les reivindicacions nacionals per impedir que el projecte nacional catal sigui el de la dreta retalladora de CiU. Part de lesquerra, especialment la situada al voltant del PSC, segueix aferrada a una soluci federalista. En el context

actual, aquesta postura sembla cada cop ms un sucidi poltic. Des de lesquerra revolucionria hem de deixar clar quina s la nostra proposta: apostar per la realitzaci dun referndum que permeti al poble catal exercir el dret a lautodeterminaci, amb la perspectiva destablir vincles federals sobre una base progressista amb la resta de territoris dels Pasos Catalans. Hem de defensar que siguin realitzables totes les opcions basades en el dret a decidir del poble catal (federaci, confederaci, independncia, etc.). Per la relaci futura del poble catal amb la resta de pobles del mn no pot partir dun model tancat que condicioni lexercici del dret a lautodeterminaci. Lnica via per aconseguir una sobirania nacional plena, en el marc dun Estat espanyol basat per principi en la negaci dels drets nacionals dels pobles que el conguren, s a travs dun procs democrtic de trencament denitiu amb aquest estat.

#pagarELdeuTE

esmEsATUR mEscrisi menYssanitat mesdestrucciodelmedi menyseducacio ambient mEstaXESperlauniversiTat mEsopressioperalesdonesilgtb

Si vols participar a la campanya info@enlluita.org | www.enlluita.org | Facebook En lluita | @enlluita #pagareldeute

EL GOvern

esclafem