Está en la página 1de 58

1. ADEQUACI DELS OBJECTIUS DETAPA I INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES.

Les finalitats de leducaci infantil i leducaci primria es concreten en els objectius de letapa i en les competncies bsiques. Atenent les caracterstiques del nostre alumnat i el context socioeconmic de la nostra escola, aix quedarien els objectius de letapa contemplats conjuntament amb les competncies bsiques a desenvolupar: Leducaci infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: a) Descobrir i conixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats dacci i aprendre a respectar les diferncies. b) Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte daix i un esperit crtic, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants. c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en lorganitzaci de les seqncies temporals i espacials quotidianes. d) Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb ms seguretat i confiana en si mateixos. e) Relacionar-se positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivncia i de relaci social, aix com exercitar-se en la resoluci pacfica de conflictes. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes dexpressi: - Iniciar-se en la comunicaci en una llengua estrangera. - Iniciar-se en la lectura i lescriptura, en el moviment, el gest, el ritme i en els llenguatges visual, artstic i musical. - Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. g) Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemtiques. h) Gaudir de les manifestacions culturals presents a lentorn, conixer les ms identificatives de les Illes Balears i respectar les daltres llocs. i) Adoptar hbits bsics de salut corporal i alimentria. j) Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement Leducaci primria ha daconseguir els segents objectius generals:

a) Conixer els valors i les normes de convivncia per actuar dacord amb aquestes, preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat democrtica. b) Desenvolupar una actitud responsable i solidria que afavoreixi un clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i la convivncia.

c) Desenvolupar hbits de treball individual i collectiu, desfor i de responsabilitat en lestudi aix com actituds de confiana en si mateix, sentit crtic, iniciativa personal, responsabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge. d) Adquirir habilitats per a la prevenci i la resoluci pacfica de conflictes, que li permetin actuar amb autonomia en lmbit familiar i domstic, aix com en els grups socials amb els quals es relaciona. e) Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes, i la no-discriminaci de persones amb discapacitat. f) Conixer i utilitzar adequadament la llengua catalana i la llengua castellana, tant oralment com per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llenges de comunicaci i daprenentatge. g) Adquirir la competncia comunicativa necessria en una llengua estrangera per desenvolupar-se en situacions quotidianes. h) Adquirir lhbit de la lectura com una via daccs a la informaci, al coneixement i al plaer. i) Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de la cultura i la histria, el patrimoni artstic i cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears i ms en concret a lilla dEivissa i els dels altres territoris de parla catalana, reforant aix el sentiment de pertinena a lmbit cultural i lingstic catal, i entendre la diversitat lingstica i cultural com un dret dels pobles i dels individus. j) Valorar la tasca ben feta com a condici necessria per a laprofitament efica dels aprenentatges. k) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de problemes que requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, donant especial importncia a la funcionalitat daquests aprenentatges. l) Conixer i valorar lentorn natural, social i cultural i aix contribuir a despertar actituds i hbits positius per aplicar-los a lentorn immediat i mediat. m) Iniciar-se en la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i desenvolupar un esperit crtic davant els missatges que rep i elabora. n) Iniciar-se en la valoraci i en la producci de les diverses manifestacions artstiques, com a mitj dexpressi i comprensi per desenvolupar la sensibilitat esttica i la comunicaci en aquests llenguatges.

o) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social. p) Conixer i valorar els altres ssers vius i adoptar maneres de comportament que afavoreixin la seva cura. q) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes. r) Adquirir els elements bsics duna correcta educaci viria i actituds de respecte que incideixen en la prevenci daccidents de trfic.

2. RELACI ENTRE LES REES I LES COMPETNCIES BSIQUES.


Per poder desenvolupar correctament cadascuna de les competncies bsiques sn despecial importncia les diferents rees del currculum. Les diferents disciplines poden contribuir a desenvolupar diverses competncies. A lhora de confeccionar les diferents taules hem volgut plasmar com es construeix cada competncia des del treball realitzat a les diferents rees, tot seqenciant-ho per cicles. Per relacionar les competncies bsiques amb cadascuna de les rees ens hem basat en les dimensions de cada una de les vuit competncies i les hem adaptat a la realitat del nostre centre.

Castell

C. Medi

1. COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA


Ser capa dintervenir a una conversa o a una situaci comunicativa quotidiana o escolar. Parlar, escoltar, conversar. Comprendre i valorar textos orals, captar el sentit global i obtenir informaci del propi text. Escoltar, memoritzar i recitar textos curts i jocs lingstics senzills o de tradici oral. Comprensi i expressi de missatges breus i senzills: saludar i acomiadar-se, identificar-se i presentar-se, donar les grcies, demanar disculpes, demanar perms i camps semntics treballats en LE. Comprensi de diferents tipus de textos escrits (cartes, contes, horaris, invitacions, avisos, poemes...), tot identificant les informacions ms rellevants del text. s d'estratgies senzilles per a la comprensi de textos escrits: ttol, anticipaci del contingut a partir dels elements grfics, formulaci i comprovaci d'hiptesis, deducci dinformaci, relectura, etc. Participaci en jocs lingstics per millorar la lectura comprensiva: embarbussaments, endevinalles, acudits, tirallongues, sopes de lletres, jeroglfics, etc. Lectura personal, guiada i expressiva, de textos narratius de literatura infantil i daltres adequats a ledat i als interessos. Producci de textos propis: escolars, quotidians, propers a lalumnat o propis dels mitjans de comunicaci (ex. Horaris, felicitacions, cartes, notcies, cartells, murals...) amb ls destratgies bsiques del procs de producci de textos: planificaci (observaci de models, identificaci de la funci, del destinatari, del tipus de text, estructura, etc.), redacci desborranys i revisi del text per millorar-lo (reescriptura). Emprar les normes ortogrfiques prpies del cicle (el punt, majscula i minscula, signes dinterrogaci i dexclamaci...) i presentar els textos amb un mnim de tra, ordre i claredat. Iniciar-se a la lectura, lescriptura i al reconeixement de grafies en LE. Iniciar-se en el coneixement dels segents continguts: enunciat, paraula, sllaba, noms comuns, noms propis, gnere i nombre. Camps semntic, sinonmia, antonmia i polismia. Temps verbals: passat, present i futur. Usar estructures elementals prpies de la llengua estranger: colors, nombres, formes, mesures, noms dobjectes habituals de laula i de la llar, parts del cos, membres de la famlia, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfric, frmules de cortesia i altres conceptes dinters per als alumnes. Respondre en LE davant dinstruccions senzilles i preguntes per donar informaci sobre la localitzaci dobjectes, persones, animals, els gustos, els sentiments i les habilitats bsiques.

x x x

x x x x x x

x x

x x

x x

x x x x x

x x x x x x

x x

x x

1r cicle

Llegir i escriure

x x

x x x

Conixer la llengua

Ad. Art.

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Ed. C.

x x x

x x x x

Castell

C. Medi

1. COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA


Participar en situacions de comunicaci sent capa de parlar amb ordre, claredat, respectar el torn de paraula i escoltar, emprar un vocabulari adequat, i incorporar les intervencions dels altres. (*AIP) Comprendre i expressar el sentit integral dels textos orals, reconeixent-ne les idees principals i les secundries Escoltar, memoritzar i recitar textos curts i jocs lingstics senzills o de tradici oral. Comprendre i expressar instruccions, missatges orals breus i explicacions, aix com interaccions reals o simulades.

x x x

x x x x x

x x

x x

x x

Parlar, escoltar, conversa r.

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, tant en suport paper com digital, de manera ordenada i adequada, utilitzant la planificaci i la revisi dels textos, posant esment a les normes gramaticals i ortogrfiques i a la presentaci formal. (*TICD)
s destratgies de producci de textos: planificaci (funci, destinatari, selecci de la informaci, del tipus de text, de lestructura del contingut, etc.), redacci de l'esborrany i revisi del text per millorar-lo. Comprendre textos adequats a ledat i de diferents tipus (amb especial incidncia amb les notcies i les cartes al director), sent capaos dextreure el sentit global del text i les informacions detallades, i sent crtics en la seua interpretaci. Llegir expressivament i en veu alta, amb pronunciaci, ritme i entonaci adequats. Llegir de forma guiada diferents tipus de textos (tradicionals, rondallstic, teatre, poesia...). Utilitzar estratgies de comprensi dels textos escrits: informacions importants, deduccions, relectures, recerca al diccionari, comprensi global, sntesi... Participar en jocs lingstics (embarbussaments, endevinalles, acudits, tirallongues, mots encreuats, sopes de lletres, jeroglfics, etc.), per millorar la prpia competncia lectora. Llegir, comprendre i escriure textos adaptats a la competncia lingstica en LE de lalumnat. Emprar les normes ortogrfiques bsiques prpies del cicle . Conixer i emprar els segents continguts: text, classes de paraules (nom, verbs, adjectius i article) enunciat, paraula, sllaba, noms (comuns, propis, individuals i collectius) gnere i nombre. Camps semntic, sinonmia, antonmia i polismia. Temps verbals: passat, present i futur.(i els propis del cicle de la LE). Utilitzar estratgies de localitzaci i recuperaci dinformaci per planificar treballs i durlos a terme de forma clara i ordenada, amb s de noves tecnologies. Ser capaos de transmetre la informaci obtinguda (fer presentacions breus). (*TICD, *CAA, *CSC, *AIP).

x x x x x x x x x

x x x x x x x x x x x x x x x x x

x x x x x x x x x x x

2n cicle

Llegir i escriure

Conixer la llengua

Ad. Art.

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Ed. C.

x x x

Castell

C. Medi

1. COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA


Expressar- se i participar en situacions de comunicaci sent capa de parlar amb ordre, claredat, respectar el torn de paraula i escoltar, emprar un vocabulari adequat, i incorporar les intervencions dels altres. (farem especial mfasi en aquelles situacions que afavoreixen la convivncia i resolen conflictes). (*AIP, *CSC) Comprendre i expressar el sentit integral dels textos orals, reconeixent-ne les idees principals i les secundries, proporcionant diferents tipus de textos, incloent-hi una tipologia ms formal.
Escoltar i comprendre en LE instruccions, explicacions, interaccions orals dirigides i altres missatges orals de progressiva complexitat per obtenir informaci global i especfica.

Parlar, escoltar, conversa r.

x x

Comprendre textos escrits de diferent tipologia (contes, notcies, planes web, revistes infantils, reglaments, normes, publicitats...), emprant estratgies per identificar les idees principals i les secundries. 3r cicle
Participar en jocs lingstics motivadors que facilitin la comprensi lectora (endevinalles, acudits, dites, refranys, sopes de lletres, mots encreuats, etc.).

x x x

x x x

x x x

Llegir i escriure

Redactar escrits propers a la vida social, a lmbit educatiu o al mitjans de comunicaci social (cartes, normes, convocatries, plans de feina, entrevistes, ressenyes, cartes al director, esquemes, resums, enquestes, descripcions, cartells, cmics...). s destratgies de producci de textos: planificaci (funci, destinatari, selecci de la informaci, del tipus de text, de lestructura del contingut, etc.), redacci de l'esborrany i revisi del text per millorar-lo.
Transposar textos (dramatitzaci d'un relat, conversi d'un relat en cmic, prctica del pas d'estil directe a indirecte en la narraci, etc.) per millorar la composici de textos escrits. Llegir, comprendre i escriure textos adaptats a la competncia lingstica en LE de lalumnat.

x x

x x x

Educaci Literria

Llegir expressivament (en veu alta o de forma personal) amb pronunciaci, ritme i entonaci adequats. Llegir de forma guiada diferents tipus de textos (tradici oral, obres clssiques adaptades, literatura infantil actual i altres gneres).

Ad. Art.

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Ed. C.

x x x

Conixer la llengua

Conixer, definir i emprar els segents continguts: text, classes de paraules (nom, verbs, adjectius i article) enunciats (interrogatius, imperatius, exclamatius, declaratius i exhortatius), paraula, sllaba tnica i tona, noms (comuns, propis, individuals i collectius, concrets i abstractes), enllaos, preposicions, conjuncions, gnere i nombre. Camps semntic, sinonmia, antonmia, locucions i frases fetes, i polismia. Temps i modes verbals. Subjecte i predicat. Utilitzar estratgies de localitzaci i recuperaci dinformaci per planificar treballs i dur-los a terme de forma clara i ordenada, amb s de noves tecnologies. Ser capaos de transmetre la informaci obtinguda (fer presentacions). (*TICD, *CAA, *CSC, *AIP).
Utilitzar formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera.

x x

Castell

C. Medi

2. COMPETNCIA MATEMTICA

1r cicle

Llegir i escriure nombres naturals fins a tres xifres. Utilitzar en situacions familiars de la suma i la resta (sense dur-ne). Emprar estratgies de clcul mental (doble, meitat, sumes i restes) i de clcul aproximat. Realitzaci doperacions amb nombres naturals, utilitzant els algoritmes estndard en contextos de resoluci de problemes: suma, resta, multiplicaci i divisi per un nombre duna xifra. Resoldre problemes que impliquin la realitzaci de clculs (amb nombres de fins a tres xifres), explicant oralment el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes. Comparar objectes segons llargada, capacitat o pes/massa, de manera directa o indirecta, amb diferents eines, tant convencionals com no. Usar de les unitats de mesura del temps: el temps cclic (dia, setmana, mes i anys, lectura del calendari) i els intervals de temps (lectura del rellotge convencional: les hores senceres i les mitges hores). Usar i manejar el sistema monetari en contextos reals. Valor de les diferents monedes i bitllets. Iniciar-se a la devoluci del canvi. Descriure posicions i moviments dobjectes de lentorn respecte de si mateix i daltres punts de referncia, localitzar objectes a lespai, i elaborar, interpretar i descriure verbalment croquis ditineraris. Identificar figures planes (triangles, quadrilters i cercles) i cossos geomtrics (cubs, pirmides, cilindres i esferes) en objectes i espais quotidians/familiars. Iniciaci a la representaci de dades amb grfics senzills: pictogrames, barres, etc.

X X

X X

X X X

X X

X X X

Ad. Art.

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Ed. C.

Castell

C. Medi

2. COMPETNCIA MATEMTICA

X X X

2n cicle

Llegir i escriure nombres naturals fins a sis xifres, i comparar els valors numrics. Reconixer, emprar i comparar amb fraccions senzilles. Utilitzar en situacions familiars la multiplicaci i la divisi. Utilitzar estratgies personals de clcul mental i estimaci del resultat duna operaci entre dos nombres, valorant si la resposta s raonable. Resoldre problemes relacionats amb lentorn que exigeixin certa planificaci, aplicant dues operacions amb nombres naturals com a mxim, aix com els continguts bsics de geometria o tractament de la informaci i utilitzant estratgies personals de resoluci. Utilitzar en situacions de la vida quotidiana les unitats de mesura prpies del cicle i expressar una mesura en diferents unitats i convertir-les en altres equivalents. Lectura correcta en rellotges analgics i digitals, utilitzant unitats de mesura del temps (segon, minut). Reconeixement del valor i dequivalncies entre diferents monedes i bitllets manejant preus darticles quotidians. Obtenir informaci puntual i descriure una representaci espacial (croquis dun itinerari, plnol duna pista, etc.) prenent com a referncia objectes familiars. Reconixer i descriure figures planes i cossos geomtrics (polgons, cercles, cubs, prismes, pirmides, cilindres, esferes), anomenant i identificant els seus elements bsics (costats, vrtexs, cares, arestes, angles, diagonals i eixos de simetria).

Ad. Art.

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Ed. C.

Castell

2. COMPETNCIA MATEMTICA

X X

3r cicle

Llegir, escriure i ordenar, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters. Realitzaci doperacions i clculs numrics senzills amb diferents procediments, incls el clcul mental, que facin referncia implcita a les propietats de les operacions en situacions de resoluci de problemes. Resoldre problemes de la vida quotidiana, mitjanant ls de les operacions aritmtiques, comprovant els resultats de manera raonada, utilitzant estratgies personals per a la resoluci de problemes de clcul, del sistema mtric decimal, del sistema monetari i de la magnitud de temps. Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals fins les centsimes. Operar amb fraccions i nombres decimals. Resoldre problemes senzills en els quals sutilitzin la fracci, el nombre decimal, la seva relaci, larrodoniment i el tant per cent. Utilitzar correctament les unitats de mesura de magnituds de longitud, superfcie, capacitat, massa i temps. Expressar en una mesura les unitats ms adequades i convertirles en altres equivalents. Realitzar, llegir i interpretar representacions grfiques. Construir taules senzilles de recollida de dades, per facilitar la representaci mitjanant grfics, i calcular la mitjana aritmtica. Utilitzar les nocions geomtriques de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana. Interpretar una representaci espacial dobjectes o situacions familiars (croquis dun itinerari, plnols de cases i maquetes).

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Ed. C.

Castell

X X

Ed. C.

3. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC

X X X X

1r cicle

Percebre lespai fsic des de lentorn immediat fins a gran escala. Moures en lespai i resoldre situacions en qu intervenen objectes i la seva posici. Reconixer les principals parts del cos hum i relacionar-les amb la seva funci, relacionantho amb la higiene, l'alimentaci equilibrada, l'exercici fsic i el descans com bones prctiques per al cos. Ser conscient del propi cos, de les seus possibilitats i les seus limitacions, adoptant una actitud responsable per tenir uns hbits saludables. Ser conscient de la influncia de lsser hum sobre el medi. Reconixer, identificar i posar exemples senzills sobre les diverses professions. Identificar diferncies en les propietats fsiques observables, elementals, dels materials (massa, color, duresa, estat o capacitat de dissoluci en aigua), relacionant-ne algunes amb els seus usos, i reconixer els efectes visibles de les forces sobre els objectes. Identificar els mitjans de transport ms comuns a les Illes Balears, tant els interiors com els de relaci amb lexterior, i conixer les normes bsiques com a vianants i com a usuaris dels mitjans de locomoci. Ordenar temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar i/o de l'entorn prxim.

X X

X X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Castell

2n cicle

Utilitzar les nocions espacials i la referncia als punts cardinals per situar-se en l'entorn, per localitzar i descriure la situaci dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plnols i mapes amb escala grfica per orientar-se i desplaar-se. Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hbits d'alimentaci, dhigiene, dexercici fsic i de descans. Ser conscient del propi cos, de les seus possibilitats i les seus limitacions, adoptant una actitud responsable per tenir uns hbits saludables. Ser conscient de la influncia de lsser hum sobre el medi. Identificar i classificar, segons criteris cientfics, animals, plantes i roques. Reconixer i explicar, les relacions entre alguns factors del medi fsic (relleu, sl, clima, vegetaci, etc.) i les formes de vida i actuacions de les persones, valorant l'adopci d'actituds de respecte per l'equilibri ecolgic de lentorn. Ordenar temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar i/o de l'entorn prxim.

Ed. C.

3. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC

X X X

X X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Castell

3r cicle

Realitzar, interpretar i utilitzar plnols i mapes (representacions grfiques de l'espai) tenint en compte els signes convencionals i l'escala grfica. Identificar caracterstiques importants dpoques passades a Espanya: prehistria, clssica, medieval, dels descobriments, del desenvolupament industrial i segle XX. Emprar lnies de temps. Realitzar investigacions senzilles sobre els cossos i la llum, l'electricitat, el magnetisme, la calor o el so. Saber comunicar-ne els resultats. Construir objectes i mquines senzilles. Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hbits d'alimentaci, dhigiene, dexercici fsic i de descans. Ser conscient del propi cos, de les seus possibilitats i les seus limitacions, adoptant una actitud responsable per tenir uns hbits saludables. Reconixer quan el comportament hum influeix de manera positiva o negativa sobre el medi ambient; (contaminaci sobre les persones, animals, plantes i els seus entorns, alternatives per prevenir-la o reduir-la, exemples de malbaratament de recursos com l'aigua, mostrant actituds de conservaci). Analitzar alguns agents fsics i humans que conformen el paisatge espanyol i posar exemples de l'impacte de les activitats humanes en el territori i de la importncia de conservar-lo. Identificar i localitzar els principals rgans implicats en la realitzaci de les funcions vitals del cos hum, establint algunes relacions fonamentals entre ells i determinats hbits de salut (alimentaci, higiene, exercici fsic i descans).

Ed. C.

3. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC

X X X

X X X X X X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Castell

X X

X X

X X

X X

X X

Ed. C.

4. TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

2n cicle

X X X X X X X X X X X

3r cicle

X X X

1r cicle

Iniciar-se en el maneig daparells i programes multimdia. Saber comunicar en diferents formats adaptats a ledat els coneixements adquirits Emprar estratgies per accedir a informaci de diferent tipus i en diferents suports (oral, imprs, audiovisual, digital o multimdia). Emprar les TIC de manera tica, responsable i segura. Emprar tcniques i estratgies diverses per accedir a la informaci dacord amb la font i el suport que sutilitzi (oral, imprs, audiovisual, digital o multimdia), en situacions i contextos diversos. Conixer el maneig daparells i programes multimdia. Iniciar-se en la utilitzaci de recursos compartits en una xarxa. Emprar el vocabulari bsic de lordinador. Mostrar una actitud crtica i reflexiva en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan sigui necessari. Comunicar la informaci i els coneixements adquirits en diferents suports i amb diferents recursos expressius. Utilitzar les tecnologies de la informaci i de la comunicaci com eina per organitzar la informaci, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats daprenentatge, de feina i doci prviament establerts Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa. Comunicar la informaci i els coneixements adquirits en diferents suports i amb diferents recursos expressius. Manejar aparells i programes multimdia. Mostrar una actitud crtica i reflexiva en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan sigui necessari. Comprendre la informaci, analitzar-la de forma crtica i reflexiva.

X X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Castell

Tots els cicles

Realitzar raonaments crtics sobre situacions reals i dialogar per millorar collectivament la comprensi de la realitat Valorar les diferncies i reconixer la igualtat entre els distints collectius, i en particular entre homes i dones Practicar i acceptar les normes de convivncia dacord amb els valors democrtics, i exercitar els drets i els deures cvics, les llibertats i les responsabilitats Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidaria i responsable Tenir conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlar-los i autorregular-los. Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista. Resoldre els conflictes amb actitud constructiva, practicant el dileg i la negociaci. Identificar alguns trets, costums i tradicions dels pasos on es parla la llengua estrangera.

Ed. C.

5. COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Castell

x x x

Tots els cicles

Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb lart i amb les manifestacions culturals. Apreciar la creativitat: msica, literatura, arts visuals i escniques, arts populars... Valorar la llibertat dexpressi, el dret a la diversitat cultural i la importncia del dileg intercultural. Tenir un coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics per interpretar les manifestacions artstiques i per a la prpia expressi. Tenir un coneixement bsic de les obres, autors/es i les manifestacions ms destacades del patrimoni cultural. Aplicar i valorar habilitats de treball cooperatiu

x x

x x

x x

x x

x x

Ed. C.

6. COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA

x x x

x x

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Castell

x x x x

Tots els cicles

Ser conscient dall que se sap i del que cal aprendre Ser conscient de les possibilitats i limitacions prpies. Acceptar els errors i aprendre dells. Desenvolupar estratgies que facilitin la comprensi, lexpressi, latenci, la concentraci, la memoritzaci, el raonament i la motivaci Emprar les estratgies dorganitzaci, daprenentatge i destudi de manera cada cop ms autnoma Generalitzar i extrapolar aprenentatges Aprendre de i amb els altres. Saber treballar en equip. Relacionar els continguts que shan daprendre amb els aprenentatges previs i amb lexperincia personal Ser capa dautoavaluar-se i dautorregular-se Seleccionar i organitzar la informaci i integrar-la a travs de resums, esquemes, mapes conceptuals...

Ed. C.

7. COMPETNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

x x x x x

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Castell

Adquirir confiana en un mateix i autoestima Participaci i collaboraci activa en el treball en equip i laprenentatge organitzat a partir de la investigaci sobre situacions reals, respectant el treball dels altres. Tenir capacitat descollir, de calcular i assumir riscos i dafrontar problemes Afrontar problemes, trobar solucions i dur-les a la prctica Conixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible Saber posar-se al lloc de laltre, dialogar i negociar Comunicar als altres les prpies idees i decisions aix com valorar les idees dels altres

x x x x x x x x

Tots els cicles

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fs.

Angls

Mates

Catal

Ed. C.

8. AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

3. ACORDS DE CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES.


La introducci de les CB al sistema educatiu suposa que des del nostre centre acordem una srie de lnies dactuaci per poder fer que aquesta introducci de les competncies sigui el ms exitosa possible. Per aquesta ra hem realitzat unes taules on es vol indicar amb la mxima claredat que farem al nostre centre per tractar les competncies bsiques.

PROJECTES DE CENTRE
A QUI VA ADREAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACI AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACI I PROPOSTES DE MILLORA Anualment shaur destablir un objectiu de revisi de la CC a la PGA. Sempraran els mecanismes establerts a la memria final de curs per avaluar aquesta programaci. La CCP sencarregar de revisar les programacions i veure ladequaci que tenen amb el que es pretn metodolgicament a la Concreci Curricular Sempraran els mecanismes establerts a la memria final de curs per avaluar aquest pla. Anlisi dels resultats de lactivitat i reunions posteriors a la mateixa

Concreci Curricular

PGA

PROFESSORAT Programacions didctiques

Canvi de metodologia Totes respecte lactual per afavorir la presncia de les CCBB. Establir uns objectius Es veur als anuals que tinguin en objectius de la PGA a compte el treball en cada curs competncies. Incidir en una metodologia que afavoresqui un treball globalitzat de les competncies. Totes

CCP (elaboraci) Claustre (aprovaci)

CCP Cicles Claustre

Cicles

ALUMNAT

Pla dacci tutorial i Donar una educaci Ed. en valors integral amb una forta presncia de les bones formes dactuar. Setmana de la Llengua Desenvolupar diferents aspectes essencials al

CSC AIP

E. Suport Tutors/es CCP

Totes

Comissi Lingstica CCP Claustre

Pla Mediambiental

Pla Lector

currculum mitjanant activitats dinters, i significatives per lalumnat Continuar amb la tasca de la comissi mediambiental per proporcionar al centre activitats com les que es fan a lactualitat Recollir totes aquelles activitats que es fan al centre per facilitat els aspectes relacionats amb la lectura

CCIMF CSC AIP

Comissi mediambient Coordinador/a mediambiental Tot el professorat

Projecte Jocs de Pati

Desenvolupar en lalumnat habilitats socials i capacitat dintegraci a un grup. Pla de Suport a la Millorar els processos Lectoescriptura dexpressi, tant oral com escrita. Informtica Donar loportunitat a lalumnat que sinici en el coneixement de les TIC.

CL AA AIP CSC TICD CM CA AIP CSC

CCP Cicles

per veure la seua adequaci al treball per competncies (CCP, cicles, C. Lingstica...) Sanalitzaran les conclusions de la memria del Pla de mediambient per veure si sha adaptat al treball en CCBB. Memria final de curs.

E. Suport C. Lingstica CCP CCP Cap destudis 2n cicle Cap destudis Coordinador/a TIC Mestres encarregats

CL AA CM TICD Altres (segons els continguts treballats)

Valoracions per part de lequip de suport i la CCP. Memria final de curs. Memria del Pla de Suport a la Lectoescriptura. Memria final de curs.

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS


A QUI VA ADREAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACI AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACI I PROPOSTES DE MILLORA Fulls de valoraci de la sortida. Memria final de curs.

Programaci sortides

de

les Adequar les sortides Totes als continguts als que donam preferncia a les lnies metodolgiques del centre. les Adequar les visites o Totes activitats al complementries a lescola als continguts als que donam preferncia a les lnies metodolgiques del centre. Concretar a una CSC activitat festiva el CA treball deducaci en valors que es fa al llarg del curs. en Emprar possibilitat aquesta AIP per AA

CCP Cicles

PROFESSORAT

Programaci de activitats complementries centre

CCP Cicles

Fulls de valoraci de lactivitat. Memria final de curs.

Dia de la Pau

CCP Cicles

ALUMNAT Participaci concursos

Reunions Cicles i CCP posteriors als dia de la Pau. Memria final de curs

CCP Cicles

Memria final de curs

motivar a lalumnat i que aquest sinteressi per aquest tipus dactivitat. Tradicions i festes

CSC Altres (segons el contingut del concurs) CCP Cicles Memria final de curs.

Conixer les principals CIMF tradicions de lilla i AA com se celebren.

S I GESTI DE RECURSOS
A QUI VA ADREAT PROFESSORAT ALUMNAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACI AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACI I PROPOSTES DE MILLORA Reunions de cicle dinici de curs on es tracta el tema dels horaris. Memria final de curs. Reunions de la CCP on es tracti el tema en qesti. Reunions de cicle on es tracti el tema en qesti. Reunions de cicle de principi de curs on es tracten els horaris. Memria final de curs.

Desdoblament drees Permetre que les Totes rees instrumentals tinguin una atenci sobre lalumnat ms individualitzada. Zones internivells Major aprofitament Totes (depenent dels dels espais comuns i continguts) possibilitar que alumnes de diferents classes interactun entre ells. Horaris Flexibilitzaci dels Totes horaris per permetre una metodologia ms adequada pel tractament de les CCBB. Aula dangls Proporcionar un espai CL concret on es puguin reunir tots els recursos didctics per donar una llengua estrangera. Aula dinformtica Introduir TICD

Cap destudis

CCP Cicles

Cap destudis

E. Directiu Mestres dangls

Memria final de curs

Cap destudis

Memria final de curs.

Sgora

Usos mltiples

Taller Logopdia

paulatinament a tot lalumnat ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Disposar dun lloc on realitzar diferents activitats artstiques i ds com pel centre en xerrades o tallers. Disposar dun lloc on realitzar diferents activitats, principalment psicomotricitat a infantil, per tamb festivals, obres de teatre, contacontes... Prevenir possibles dificultats de la parla a posteriors edats. Conixer i practica diferents jocs tradicionals i/o populars. Integrar a lalumnat que estigui al pati sense mantenir

CM CL CCIMF

Coordinador/a TIC

CCA CSC AIP

CCP Direcci

Memria final de curs (a lapartat en qesti).

CCA CSC Altres

CCP Direcci

Memria final de curs (a lapartat en qesti).

CL AIP AA AIP CSC

AL

ALUMNAT

Zones jocs de pati

Cap destudis Comissi Lingstica Equip de suport

Memria dels tallers que sinclou a la memria de final de curs. Avaluaci del projecte de jocs de pati tal i com indica lesmentat projecte.

Biblioteca de centre

Horts i jard

Laboratori

Tallers

relacions amb els altres. Aprendre ls duna biblioteca. Gaudir de la lectura en un ambient adequat. Conixer el procs de cultiu i recollecci de diferents espcies, conixer les plantes autctones, i apreciar la natura i la sostenibilitat dels cultius ecolgics. Realitzar experiments de diferent tipus com a mitj dassolir els objectiu duna forma prctica. Realitzar i aprendre diferents tipus dactivitats mitjanant la prctica (cuina, titelles, cultura, ball...).

CL AA AIP CSC CCIMF AIP CSC

Direcci Professorat

Memria final de curs.

Cap destudis Coordinador/a mediambiental

Memria de la comissi de mediambiental.

CCIMF AA

Coordinador/a mediambiental Direcci

Memria de la comissi mediambiental.

AA Totes (depenent del taller)

CCP

Memria final de curs.

RELACI ENTRE ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA


A QUI VA ADREAT PROFESSORAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACI AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACI I PROPOSTES DE MILLORA Es recolliran a les actes del propi Consell.

Consell Escolar

Conixer, decidir i aprovar els principals projectes i plans del centre. Intercanviar informaci i aix poder resoldre situacions problemtiques sobre els alumnes derivats a SS o Menors. Decidir sobre diferents qestions pedaggiques (programacions, metodologia, avaluacions, canvi de cicle...) Possibilitar als alumnes que participin activament

Consell Escolar

Reunions en xarxa

EOEP Serveis Socials Menors Cap destudis

Full de seguiment de lalumnat.

Reunions Professorat

CCP Cap destudis Claustre

Memria final de curs.

ALUMNAT

Consell de Delegats/des.

AIP CSC

Cap destudis Tutors/es Delegats/des

Actes de les reunions del Consell de Delegats/des.

en la millora lescola.

de

Activitats amb famlies Implicar a les famlies a les diferents activitats que es fan al centre (Set. de la Llengua, Protagonista, exposicions, festes, tallers...). Reunions Tutorials Informar a les famlies i demanar la seua collaboraci en el procs educatiu del seu fill/a.

AIP AA

CCP Cicles Claustre

Memria final de curs

Totes

Cap destudis Tutors/es

Actes de les reunions amb les famlies amb el seguiment dels acords presos.

RELACIONS AMB LENTORN


A QUI VA ADREAT ALUMNAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACI AMB LES CCBB AIP CSC RESPONSABLES AVALUACI I PROPOSTES DE MILLORA Seguiment orientacions de Inspecci Educativa

Programacions

Facilitar que lalumne/a tingui un ensenyament proper al context en el que viu. Aprendre diferents objectius relacionats amb linters de lalumne/a i les lnies dactuaci del centre. Donar a conixer a lalumnat totes aquells elements propers a la vida de lilla dEivissa (llengua, cultura, art, gastronomia...). Tenir una font dinformaci de lescola, que sigui propera i que tingui com a protagonista a

Claustre

i la

Sortides

CCIMF Totes (depenent de la sortida)

CCP Cicles Turors/es

Valoracions recollides a la memria final de curs.

Setmana de la Llengua

CL CCIMF AA CCA CSC AIP TICD

Comissi lingstica Cap destudis

Revista Sgora

Cap destudis Claustre

Valoraci que realitza la Comissi Lingstica desprs de la realitzaci de la Set. de la Llengua, tenint en compte lopini de tots els cicles. Comprovar que es publiquen les tres revistes anualment.

lalumnat. Plana WEB i blocs del centre Disposar duns mitjans dinformaci per als alumnes i per les famlies, perqu coneguin tot all que est passant al centre. TICD Cap destudis Professorat Memria de final de curs.

4. CONCRECI DE LA METODOLOGIA DEL CENTRE.


Les competncies bsiques suposen un canvi de mirada. Es deixen en un segon terme els continguts i els sabers, per valorar ms laplicaci del que sabem en situacions prctiques, essent aquest el principal objectiu. El coneixement s important, s clau per a laprenentatge, per sha dentendre que leducaci va ms enll de la transmissi dels coneixements, la competncia implica la utilitzaci daquest coneixement en un context. Per tot aix sn claus els conceptes que a continuaci explicam i que impregnaran tot el procs densenyament aprenentatge: Significativitat: les activitats que es realitzen han de ser significatives, ja que es construeix la realitat atribuint significats, per tant, cal partir de situacions properes a lalumne, perqu quan es relacionen amb all que lalumne ja sap, sassimilen a la seva estructura cognoscitiva. Funcionalitat; tamb hauran de ser funcionals perqu tinguin sentit quan sapliquin en qualsevol context o situaci diferent daquella en qu varen ser apreses i, a ms, serviran per a futurs aprenentatges. Transferncia: lenfocament per competncies ens permet desenvolupar habilitats per fer front a aquests entorns variables i per aprendre a continuar aprenent.

Les competncies no sensenyen directament, per s que es poden adquirir en lmbit educatiu mitjanant experincies diverses. Per aix necessitarem una srie de canvis en la nostra organitzaci: flexibilitat en els agrupaments. major obertura del centre a lentorn. cooperaci amb les famlies. emprar entorns virtuals daprenentatge. flexibilitat de les rees als horaris.

Les competncies bsiques shan de desenvolupar a totes les rees, per aquesta ra shan de modificar algunes prctiques que al llarg dels anys shan vist al mn de leducaci en general i al nostre centre en particular. Aquestes modificacions seran: integrar els continguts i treballar-los de forma interdisciplinar. emprar uns mtodes globalitzadors. proposar situacions reals que necessitin una resposta. desenvolupament de la capacitat dutilitzar els continguts.

A lhora daplicar unes metodologies concretes en la nostra prctica diria que afavoreixin la integraci de les competncies bsiques haurem de tenir en compte diferents aspectes en el moment de planificar la nostra acci educativa:

a) Prioritzar la reflexi i el pensament crtic de lalumnat, aix com laplicaci del coneixement, per tal de tenir un alumnat reflexiu. b) Proposar diferents situacions daprenentatge per desenvolupar el funcionament cognitiu global de lalumnat. c) Contextualitzar els aprenentatges perqu connectin amb la realitat perqu els aprenentatges tinguin un carcter ms significatiu i perdurable. d) Treballar a partir de tasques relacionades amb la soluci de problemes reals que puguin ser funcionals per altres situacions. e) Potenciar metodologies dinvestigaci. f) Diversificar actuacions, activitats i situacions daprenentatge. g) Emprar diferents fonts dinformaci i de documentaci, potenciant la lectura i el tractament de la informaci com a estratgies daprenentatge. h) Implicar lalumnat en el procs, que sigui capa daprendre a aprendre. i) Afavorir la creaci dun clima escolar en qu sigui present la participaci, collaboraci, relaci amb lentorn i interacci entre alumnat i professorat. j) Potenciar el treball cooperatiu.

Tots aquests aspectes de la nostra planificaci ens duran a emprar diferents metodologies. A lmbit del cicle shauran de fer lelecci de la metodologia especfica que es far servir per cadascun dels objectius. Cap de les metodologies que a continuaci enumerarem podr tenir un percentatge ds excessivament elevat sobre les altre. Aix s, sha de buscar lequilibri entre les diferents metodologies, perqu lalumnat conegui diferents formes de treballar i aprendre, per afavorir per igual els diferents interessos dins de laula, perqu cada contingut pot ser tractat duna forma millor segons amb quina metodologia es vulgui dur a terme ni per afavorir el treball per competncies:

METODOLOGIA
Enfocament per tasques.

DESCRIPCI
Seqncia didctica organitzada per ajudar els alumnes a aconseguir la realitzaci duna activitat relacionada amb la seva experincia vital que sorgeix de linters dels alumnes per un tema. El professorat haur dintervenir segons les necessitats manifestades pels alumnes. Treball de forma interdisciplinar, amb uns objectius definits, contextualitzats, estructurats seqencialment, amb continguts significatius encaminats a aconseguir un producte final; es respecten els nivells daprenentatge, els recursos sn variats i lalumnat ha de desenvolupar habilitats i destreses diverses com: planificar, prendre decisions, cercar informaci i elaborar hiptesi i es promouen la iniciativa, el pensament crtic o el treball en grup. Les tcniques cooperatives sn aquelles que promouen laprenentatge com a conseqncia del treball en petits grups heterogenis i amb interdependncia dels seus membres. La comunicaci s leix de tot aprenentatge: escoltant, argumentant, debatent, raonant i interactuant amb els altres. Se sustenta en el conflicte cognitiu que suposa enfrontar-se a situacions que estimulen laprenentatge. La soluci de problemes reals, contextualitzats, afavoreix la funcionalitat daquests aprenentatges, que podran ser aplicats en altres situacions. Dur diferents tipus daprenentatge al seu origen per fer una tasca prctica sobre el terreny. Emprar els diferents mitjans de comunicaci, en els seus diferents formats, per treballar diferents continguts duna forma ms real, ja que partirem de situacions reals.

Aprenentatge per projectes.

El treball cooperatiu.

Resoluci de problemes.

Treball de camp.

Estudis a partir de notcies.

Jocs de simulaci.

Emprar el joc com a mitj per assolir els objectius daprenentatge, fent simulacions funcionals que puguin servir a lalumnat per poder transferir all que estan simulant a la vida real. Sn activitats on els alumnes aprenen mitjanant la demostraci i lexperimentaci. El procs s actiu i sexperimenta al mateix temps que saprn. Normalment es tracta dhabilitats manipulatives. Es pot aplicar en diferents activitats, ja que hem dacostumar al nostre alumnat a buscar informaci, contrastar-la i ser crtics amb all que sha trobat, per desprs aplicar-ho a les activitats que shan programat. Combinarem les diferents metodologies abans explicitades per realitzar diferents activitats amb el denominador com de la prctica i la funcionalitat per a lalumnat. Facilitar diferents entorns daprenentatge dins de laula (o a llocs comuns, en el cas que es facin racons intercicles) on lalumnat aprengui diferents continguts, sempre orientat pel professorat. Fomenten lautonomia i atenen les particularitats prpies de cada alumne/a. Metodologia tradicional que podrem usar per aquells continguts que el professorat cregui oportuns. -

Tallers.

Ls de fonts dinformaci diversificades.

Projectes de centre (S. Llengua, Mediambient, Comenius...)

Racons.

Llibre de text

Altres: Investigacions, experincies...

Totes aquestes metodologies es concretaran en activitats densenyament aprenentatge que hauran dacomplir les segent condicions: Facilitar que lalumnat treballi de forma autnoma i amb responsabilitat. Fer que lalumnat reflexioni sobre el que fa, ho raoni i ho comuniqui. Permetre que lalumnat doni respostes obertes, plantegi dubtes per anar reelaborant el coneixement, i sigui conscient que est aprenent. Provocar que lalumnat treballi en situacions on pugui aplicar amb eficcia all que aprn, que transfereixi els seus aprenentatges a lanlisi i la resoluci de noves situacions i posi en prctica els valors i les normes de convivncia. Complementar el treball individual i el cooperatiu, facilitant que els companys i companyes sajudin entre si. Presentar diferents graus de complexitat.

5. AVALUACI.
Lavaluaci s un procs que implica recollir informaci, analitzar-la, extreure conclusions i prendre qualsevol tipus de decisi pedaggica al respecte. Si sempra aquesta anlisi noms per valorar els resultats ens limitarem a qualificar. Al CP Can Misses entenem lavaluaci com a una acci contnua, global, integrada en el procs densenyament i aprenentatge que ha de permetre regular i orientar els aprenentatges, comprendre qu ha passat i reorientar tot el procs mantenint els aspectes que donen bons resultats, que suposen avenos, i modificant aquells que no afavoreixin el progrs de lalumnat, en definitiva una valuaci formativa. Per a qu lavaluaci compleixi la seua funci pedaggica, s a dir, per a qu permeti proporcionar ajuts personalitzats (individualitzaci) i poder assolir les competncies bsiques a travs duna determinada assignatura, el seguiment del procs densenyament i aprenentatge ha de ser continu, en el sentit que ha destar plenament integrat dins aquest procs i no ser com un element allat i totalment diferent de tot el que es fa a laula habitualment. Lavaluaci contnua no consisteix en passar proves als alumnes amb molta freqncia, sin en afrontar el procs densenyament i aprenentatge tenint molt en compte que qualsevol de les seues fases constitueix una oportunitat per a introduir ajusts en lactuaci docent i que aquests ajusts serveixin per a donar resposta a les necessitats del grup i de cada alumne.

a) QUAN?
Sha de parlar de tres moments en lavaluaci: Avaluaci inicial: per diagnosticar i prendre conscincia dels objectius. Ens donar pistes sobre el que saben els nostres alumnes, sobre com lexpliciten i argumenten, qu pensen o qu esperen de lactivitat; s el moment per a qu el docent comuniqui qu pretn amb lactivitat, quins aprenentatges espera aconseguir. Caldr dissenyar activitats especfiques, no s suficient amb simples preguntes i respostes orals.

Avaluaci formativa (durant el procs): al mateix temps que sest ensenyant o aprenent, per identificar on sn les dificultats i comprendre les seves causes. La fase de desenvolupament els permetr, entre daltres: anticipar, planificar, fer els primers productes, debatre, compartir tasques amb el grup, confrontar les idees inicials amb les produccions, reflexionar sobre els errors i regular el seu propi procs de construcci del coneixement. El professorat podr avaluar les diferents capacitats que es posen en joc i orientar el procs. Aquesta avaluaci s la que rep el nom davaluaci formativa. Es pot considerar lavaluaci formativa com a clau des del moment que avalua processos, no resultats, que t una funci orientadora i dajuda i la seva funci bsica s de retroinformaci, tant per al professorat com per a lalumnat.

37

Avaluaci final: per identificar els aprenentatges i valorar la qualitat del procs densenyament que sha planificat. Aqu els referents seran lassoliment de les competncies bsiques i els criteris davaluaci de les diferents rees. En tot cas determinarem prviament els criteris davaluaci que sn indicadors de cadascuna de les competncies i quins comportaments i tasques esperam dels alumnes per adquirir-les i mostrar-les.

b) COM?
Aquesta avaluaci no ser noms per part dels docents i haurem de tenir en compte les estratgies dautoavaluaci i de coavaluaci. Avaluar les competncies bsiques implica no noms ladquisici de coneixements, sin que tamb diversificar les tcniques, els instruments i els contextos per aplicar i transferir aquests coneixements a noves situacions. Els instruments que emprarem per realitzar lavaluaci seran: Observaci de lalumnat tant en el treball individual com de grup. Experiments. Elaboraci de projectes. Recerques. Debats. Simulacions. Webquests. Proves orals. Proves escrites. Dossiers. Valoracions de les tasques diries. Diaris de classe. Autoavaluaci. Coavaluaci.

En resum, no contemplarem lavaluaci de les competncies de forma directa, sin que avaluarem els comportaments i les conductes a travs dels continguts objecte dels aprenentatges amb el referent dels criteris davaluaci i emprant recursos, procediments i instruments variats.

C) QU?
Avaluar competncies consisteix a comprovar la capacitat de reorganitzar all aprs, per transferir-ho a noves situacions i contextos.

38

s important establir criteris davaluaci coherents amb la definici dobjectius, continguts i activitats que tenen com a referent el desenvolupament de les competncies bsiques. Per saber que hem davaluar em establert una srie de criteris davaluaci a les programacions de cada cicle diferenciats per disciplines, sempre des duna visi dassoliment dobjectius i competncies bsiques.

D) CRITERIS DE PROMOCI.
Els criteris de promoci es varen acordar a nivell de Claustre el curs 2010/2011, a partir de les propostes dels diferents cicles, tot i seguint els documents que sn normatius a nivell davaluaci (Ordre de 22 de desembre de 2008 sobre lavaluaci de laprenentatge en primria).

ASPECTES GENERALS A TENIR EN COMPTE

Els segents punts shauran de tenir presents quan shagi de prendre la decisi de no promoci dun alumne/a. Sn aspectes generals a tots els cicles de leducaci primria: Possible aprofitament per part de lalumne/a de la no promoci. Nivell dintegraci dins de lactual grup (relaci amb companys/es, amb el tutor/a, amistats). Possibilitat dadaptaci en el grup en el que romandr lalumne/a una vegada no hagi promocionat (caracterstiques, professorat, alumnat NESE, famlies). Grau de maduresa de lalumne/a. Possibilitat dassolir els objectius no aconseguits en el curs segent amb lajuda de refor i possibles adaptacions. Esfor realitzat i inters mostrat al llarg del curs. Reuni de lequip docent on sescoltar a tot el professorat implicat, tenint en especial consideraci el criteri del tutor/a (reuni davaluaci final). Entrevista amb la famlia per escoltar la seua opini, malgrat que no tenen poder de decisi. La possibilitat de no promoci ha de ser comunicada al llarg del curs i no es pot deixar pel tercer trimestre per evitar situacions problemtiques amb les famlies. I finalment, el grau dassoliment dels objectius, i sobretot, ladquisici del criteris de promoci que a continuaci detallam:

39

CRITERIS DE PROMOCI DEL PRIMER CICLE Els segents criteris estan redactats en funci de les competncies bsiques que shan dassolir: COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC. 1. Sap posar exemples d'elements i recursos fonamentals del medi fsic (sol, aigua, aire), i la seva relaci amb la vida de les persones i el seu s responsable. 2. Reconeix les principals parts del cos hum, les relaciona amb la seva funci i posa exemples associats a la cura del cos com a manera de mantenir la salut. 3. Ordena temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar i/o de l'entorn prxim. COMPETNCIA DAPRENDRE A APRENDRE. COMPETNCIA DAUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 4. Fa preguntes i utilitza instruments adequats per obtenir informaci sobre una observaci. 5. Empra algunes estratgies bsiques per aprendre a aprendre (demana ajuda, acompanya la comunicaci amb gestos, pregunta als mestres, etc.). COMPETNCIA LINGSTICA. 6. Participa en situacions de comunicaci i sexpressa oralment, amb pronunciaci correcta i utilitzant un vocabulari adequat i respectant les normes dintercanvi comunicatiu. 7. Compren i llegeix el sentit global dels textos orals i escrits, identificant la informaci ms rellevant. 8. Redacta diferents textos seguint models clars i adequats al seu nivell, amb lletra lligada i llegible. COMPETNCIA MATEMTICA. 9. Realitzar, en situacions quotidianes, clculs numrics bsics amb les operacions de suma i resta. 10. Realitzar mentalment clculs de sumes i restes sense dur-ne. 11. Resoldre problemes senzills relacionats amb objectes, fets i situacions de la vida quotidiana, seleccionant les operacions de suma i resta. COMPETNCIA MATEMTICA. COMPETNCIA DAUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 12. Reconixer les monedes i bitllets de curs legal. 13. Descriure i representar la situaci dun objecte de lespai proper i del desplaament en relaci amb si mateix, utilitzant els conceptes esquerra/dreta, davant/darrere, a dalt/a baix, a prop/lluny i proper/lluny.

40

CRITERIS DE PROMOCI DEL SEGON CICLE Els segents criteris estan redactats en funci de les competncies bsiques que shan dassolir: COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC. 1. Explica la relaci entre factors bsics del medi fsic (relleu, sl, clima, vegetaci, etc.) i les actuacions de les persones, valorant actituds de respecte. 2. Identifica i classifica, segons criteris cientfics bsics, animals, plantes i roques. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC. COMPETNCIA DAUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 3. Coneix i explica les conseqncies per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hbits d'alimentaci, dhigiene, dexercici fsic i de descans. COMPETNCIA DAPRENDRE A APRENDRE. 4. Empra algunes estratgies bsiques per aprendre a aprendre (demana ajuda, acompanya la comunicaci amb gestos, pregunta als mestres, etc.). COMPETNCIA LINGSTICA. 5. Sexpressa oralment i participa en situacions de comunicaci, dir igides o espontnies, amb una estructura coherent i utilitzant un vocabulari, pronunciaci, entonaci i ritme adequats. 6. Llegeix, comprn i expressa el sentit integral dels textos orals i escrit, reconeixentne les idees principals i les secundries, tot i fent un petit resum. 7. Elabora textos senzills treballats al llarg del curs, amb un mnim de correcci ortogrfica i amb un ordre adequat per al cicle. 8. Entn i escriu frases i textos curts en interaccions orals i escrites dirigides sobre temes coneguts, en llengua estrangera. COMPETNCIA MATEMTICA. 9. Utilitzar, en contextos quotidians, la lectura i lescriptura de nombres naturals de fins a sis xifres, interpretant el valor posicional de cadascuna. 10. Calcular sumes, restes i productes, i dividir un nombre de fins a sis xifres per un altre nombre duna xifra, comprovant la correcci del resultat obtingut. 11. Utilitzar estratgies personals de clcul mental en clculs relatius a la suma, resta i multiplicaci. 12. Resoldre problemes relacionats amb lentorn, aplicant d ues operacions amb nombres naturals com a mxim. COMPETNCIA MATEMTICA. COMPETNCIA DAUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 13. Utilitzar les monedes i bitllets de curs legal, reconeixent equivalncies entre diferents monedes i bitllets i manejant preus darticles quotidians. 14. Obtenir informaci puntual i descriure una representaci espacial (croquis dun itinerari, plnol duna pista, etc.) prenent com a referncia objectes familiars.

41

CRITERIS DE PROMOCI DEL TERCER CICLE Els segents criteris estan redactats en funci de les competncies bsiques que shan dassolir: COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC. COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA. 1. Concreta exemples en els quals el comportament hum influeixi de manera positiva o negativa sobre el medi ambient. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC. 2. Caracteritza els principals paisatges espanyols establint comparacions entre ells. 3. Identifica i localitza els principals rgans implicats en la realitzaci de les funcions vitals del cos hum. 4. Realitza, interpreta i utilitza plnols i mapes. COMPETNCIA DAPRENDRE A APRENDRE. COMPETNCIA DAUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 5. Presenta informes, utilitzant suport paper i/o digital, sobre problemes o situacions senzilles, recollint informaci de fonts diverses. 6. Empra algunes estratgies bsiques per aprendre a aprendre (demana ajuda, acompanya la comunicaci amb gestos, pregunta als mestres, etc.). COMPETNCIA LINGSTICA. 7. Sexpressa oralment i participa en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes que regeixen la comunicaci, amb un vocabulari, entonaci i ritme adequats. 8. Llegeix, comprn i expressa el sentit integral dels textos orals i escrits, reconeixent-ne les idees principals i les secundries, resumint de manera ordenada els mateixos. 9. Redacta diferents textos, de manera ordenada i adequada, emprant de manera habitual els procediments de planificaci i revisi dels textos aix com les normes gramaticals i ortogrfiques i tenint cura del tra, l'ordre i la presentaci. 10. Elabora textos escrits i sexpressa de forma oral adequadament al nivell del cicle, i entn diferents comunicacions orals i escrites en llengua estrangera. Utilitza formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera (ritme, accentuaci i entonaci en diferents contextos comunicatius). COMPETNCIA MATEMTICA. 11. Llegeix, escriu i ordena, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters. 12. Realitzaci doperacions i clculs numrics senzills amb diferents procediments, incls el clcul mental, que facin referncia implcita a les propietats de les operacions en situacions de resoluci de problemes. 13. Operar i resoldre problemes senzills amb fraccions i nombres decimals. 14. Expressar i operar amb precisi amb mesures de longitud, superfcie, massa, capacitat i temps.

42

E) CRITERIS DE QUALIFICACI.
A desenvolupar pels cicles

F) AVALUACI DEL PROCS.


Per millorar la nostra prctica docent, s de vital importncia que a banda de lavaluaci de lalumnat, avaluem el procs densenyament-aprenentatge. Per aix, hem de revisar en profunditat totes les nostres actuacions, aix com els recursos dels que disposem. Es pot dir que hi ha tres moments claus per al desenvolupament daquest procs davaluaci de la prpia practica educativa: Moment Afecta a... Programacions La programaci de cicle, la programaci daula i les unitats bsiques de programaci. Posada en Desenvolupament prctica de les unitats de programaci. Dia a dia a laula. Metodologia. Recursos. Inclou Aspectes Totes aquelles Revisi dobjectius i decisions sobre continguts. com estructurar les Temporitzaci. diferents rees. Recursos. Criteris davaluaci. Accions dutes a - Participaci de terme durant el lalumnat. procs. - Utilitzaci dels recursos. - Resoluci de problemtiques. - Adequaci de la metodologia. - Motivaci/inters de lalumnat. Reflexi All que els - Objectius assolits /no Avaluaci alumnes han assolits. Resultats treballat, han - Procs de millora de Proves de diagnstic assolit o les lalumnat. mancances que - Cohesi entre la presenten. metodologia i lavaluaci. - Criteris davaluaci ajustats a la realitat. - Tipus dactivitats realitzades. - Autoavaluaci.

Valoraci/ Avaluaci

Tamb seria bo que es fes una autoavaluaci del propi professorat sobre la sobre prctica , identificant els punts forts i els punts febles. Per aix tamb pot ser til una avaluaci del procs per part de lalumnat mitjanant un qestionari o la prese`ncia

43

dalgun tipus dobservador extern, partint dels propis companys/es que entren a laula (membres de lequip de suport).

F) PLA DANLISI DE LAVALUACI DE LALUMNAT.


La reflexi dels resultats de lavaluaci, tant interna com externa, ens pot donar una srie de conclusions que ens servir per millorar tot el procs densenyament-aprenentatge, i al mateix temps, per identificar les mancances que tenim en qualsevol dels aspectes de leducaci. Per fer aquesta reflexi i arribar a les pertinents conclusions, durem a terme el segent procs: ACTUACI RESPONSABLES Posar a labast dels cicles els resultats de lavaluaci i les CCP diferents comparatives. Anlisi dels resultats de cadascuna de les avaluacions, amb les Cicles comparatives entre els nostres resultats i els de la resta de lilla i els de la resta de les Illes Balears. Reflexi sobre el procs densenyament-aprenentatge i els Cicle i CCP diferents aspectes que el componen (programacions, UDs, metodologia, avaluaci...). Recollida, anlisi i comentari de les dades recollides dels cicles sobre la valoraci de les diferents avaluacions. Conclusions recollides a les reunions de lEquip de Suport sobre tots aquells aspectes relatius al procs densenyamentaprenentatge, sobretot pel que fa referncia a lalumnat NESE. Reunions amb linstitut per analitzar els resultats de lavaluaci inicial i de la 1a avaluaci. Realitzaci de les proves davaluaci i diagnstic de lIAQSE. CCP E. Suport i Cap destudis. Cap destudis i tutories.

E. Directiu i tutories de 4t. Correcci de les proves de diagnstic de lIAQSE i anlisi de E. Directiu i resultats. tutories de 4t. Realitzaci del Pla de Millora amb les intervencions que es CCP/Cicles duran a terme per intentar millorar tots aquells aspectes que shagin detectat com a febles.

44

6. MECANISMES DE COORDINACI ENTRE ELS CICLES.


6.1 . COMISSI DE COORDINACI PEDAGGICA. Aquesta comissi est formada per cada coordinador/a de cicle, pel coordinador/a de lEquip de Suport, el/la cap destudis i la Direcci del centre. El coordinador/a de cada cicle fa dinterlocutor/a entre el propi cicle i la comissi i treballa per aconseguir que els acords presos es compleixin. Cada setmana es reuneix aquesta comissi per tractar diferents aspectes rellevants al centre: Sestableixen les directrius generals per lelaboraci i revisi de les programacions. Selabora la proposta dorganitzaci de lorientaci educativa i el pla dacci tutorial. Selabora la proposta de criteris i procediments prevists per realitzar les adaptacions curriculars adequades a lalumnat amb necessitats educatives especials. Recull les aportacions dels cicles per diferents aspectes de la vida del centre. Vetlla pel compliment i posterior avaluaci de les programacions de cicle. Es fomenta lavaluaci de totes les activitats i projectes del centre. Informa i coordina les diferents sortides i activitat complementries. Organitza les diferents festivitats que se celebren al centre. Analitza els resultats de les avaluacions ordinries i de les avaluacions de diagnstic.

6.2. COORDINACIONS DE CICLE. El nostre centre prioritza el treball dins del cicle i la coordinaci entre els diferents membres del mateix. En aquestes reunions, de periodicitat setmanal, lequip de cicle desenvolupa tota una tasca molt important pel centre. Coordina la seqenciaci per rees del currculum, organitza una estructuraci adient de la programaci. Actualitza el material de consulta del cicle amb les propostes de comanda de llibres o material adient. Estructura i estudia lavaluaci contnua i trimestral de lalumnat i els criteris davaluaci. Collabora en les reunions davaluaci i en el seguiment de lalumnat que porta a terme cada tutor/a. T cura dels acords presos en les reunions programades. Organitza una metodologia de feina conjunta. Organitza les tasques per desenvolupar les competncies bsiques. Prepara activitats amb les famlies. Decideix i organitza les sortides escolars. Segueix a lalumnat amb necessitats educatives. Programar activitats conjuntes entre els cicles.

45

Cada cicle t un coordinador/a que s lencarregat/a de dinamitzar la feina de lequip de cicle i dur les seves propostes a les reunions de Comissi de Coordinaci Pedaggica. Decidir sobre els objectius i les lnies dactuaci de la PGA. Elaborar la memria de final de curs en lapartat corresponent.

6.3. COORDINACIONS AMB LEQUIP DE SUPORT. LEquip de Suport del nostre centre est compost per professorat de suport (PT, AL, AD, AT), el cap destudis i els membres de lEOEP. Les seves funcions principals estan relacionades amb lorganitzaci de recursos humans, latenci a la diversitat i la detecci de necessitats educatives especials, aix com el seguiment, valoraci i actuacions en casos ja detectats. El centre disposa dun protocol per derivar lavaluaci psicopedaggica o lorientaci diagnstica per a possibles casos dalumnat amb necessitats educatives de suport educatiu. La tasca de lEquip de Suport est enfocada cap a lassoliment duna resposta educativa el ms normalitzada possible de lalumnat amb NESE. LEquip de Suport collabora amb els tutors/es en el disseny i lexecuci de models organitzatius, flexibles, adaptats a les necessitats de lalumnat. Ajuden a lelaboraci de les adaptacions curriculars i a linforme corresponent. Duen a terme tasques de coordinaci i collaboraci amb els serveis externs al centre (serveis socials, menors, oficina de la dona...). Passen les proves necessries per determinar el grau de maduresa de lalumne (proves inicials, proves de lecto-escriptura, observacions de lalumne dins laula i relaci amb els companys, grau dassoliment dels continguts adaptats, etc.) i elaboren linforme pertinent. Parlen amb les famlies de lalumnat amb NESE i posen els mitjans necessaris perqu les famlies es beneficin de les ajudes externes al centre, com ara beques, ajudes dels serveis socials, ajudes de distintes fundacions, gabinets psicopedaggics, ajudes de lAjuntament, etc. En el nostre centre hi ha un membre de lEquip de Suport inscrit a cada un dels cicles. Aix ens dna una visi conjunta de les necessitats del centre. Realitzen els seus horaris en funci de lalumnat i conjuntament amb el cap destudis, fent al llarg del curs totes les modificacions que siguin necessaris.

6.4. COORDINACIONS INTERCICLES. La coordinaci intercicles t un paper fonamental dins el nostre centre per una srie de qestions: Donar continutat des de letapa dEducaci Infantil a letapa de Primria. Passar informaci rellevant dun cicle a un altre. Mantenir una coherncia metodolgica en tot el centre. Solucionar possibles mancances dinfants amb necessitats educatives. Compartir i coordinar criteris i valors de forma coherent.

46

Per desenvolupar i revisar tasques i activitats conjuntes que ajudin a assolir les competncies bsiques proposades. Saber qu es fa a les aules de cada cicle o etapa i compartir experincies i bones prctiques. Desenvolupar activitats de formaci conjuntes que ens ajudin a millorar la prctica diria.

6.5. COORDINACI DE TOT EL CENTRE. Totes aquelles qestions que han de resoltes per tot el claustre es tractaran coordinadament amb tot el professorat. Aquest treball proporciona avantatges al centre i beneficia una tasca ms coordinada i efectiva. El treball per competncies implica cada vegada ms que lassoliment dels diversos coneixements, per tant, es creu que s difcil que puguin abordar-se nicament des de plantejaments nics des duna assignatura. En conseqncia, obliga al professorat a impulsar propostes interdisciplinries a partir de les programacions realitzades. LEquip Docent del centre concreta a les seves programacions de cicle les competncies, dacord amb la realitat dels diferents grups classe i de lalumnat. LEquip Directiu proporciona la formaci i assessorament pertinents per desenvolupar les competncies bsiques aix com el temps necessaris de coordinaci. Les diferents reunions que se celebren entre tots els membres del claustre podran ser Claustres o reunions de treball. Les temtiques que es treballaran seran les segents: Redacci i revisi de dels diferents documents de centre que els sn adients. Aprovaci de diferents documents de centre. Adscripci del professorat i horaris. Organitzaci general del centre. Informaci dels comptes del centre. Formaci permanent del professorat. Informacions dinters (reunions de Direcci amb diferents estaments, simulacres dincendis, obres al centre, organitzaci de festes...).

6.6. ALTRES. a) Comissi Lingstica: una vegada al mes, els dimarts de 8 a 9 hores, per tractar tots els temes que tenen a veure amb el PLC. d) Comissi mediambiental: una vegada al mes, els divendres de 8 a 9 hores, per tractar tots els temes que tinguin a veure amb el Projecte Mediambiental. c) Consell Escolars: quan sigui necessari, complint el mnim establert per la normativa.

En general, podem dir que lobjectiu de totes les coordinacions dutes a terme en el centre s cercar la millora en els resultats de les competncies bsiques en base a un treball amb metodologia activa que apropar a lalumnat a lentorn social i cultural que es troba fora del centre escolar.

47

Tot el funcionament i treball desenvolupat per les diferents coordinacions queda avaluat en la Memria Anual que selabora al finalitzar el curs escolar.

7. CRITERIS PER ELABORAR MESURES QUE CONTRIBUEIXIN A MILLORAR LXIT ESCOLAR.


Aquest apartat lhem dividit en dos. El primer seria les mesures que es duen a terme a lescola des de fa alguns cursos i que fan que la prctica educativa sigui ms individualitzada, procurant contribuir a uns millors resultats. a) Desdoblaments: a les rees instrumentals, el tutor/a o el mestre que realitza la classe es queda amb mig grup, per poder fer unes classes amb noms 12/13 alumnes i poder prestar una atenci ms individualitzada. Laltre mig grup far lrea dangls, msica o educaci fsica amb la meitat del grup de laltra lnia. b) Flexibilitat dels suports: les modificacions al llarg del curs per fer els suport s una eina bsica ja que permet per ajustaments dhores i alumnes que reben suport. Els suport no seran equitatius entre les classes, ja que tindrem en compte lalumnat que ha de ser ats en cadascuna de les aules. c) Tallers: sha iniciat el treball de tallers al 1r cicle per comprovar el seu funcionament i en posteriors cursos sampliaran a altres cicles. Quatre mestres es reparteixen als cinquanta alumnes dun nivell durant dues sessions, per treballar raonament lgic, expressi i comprensi, cultura popular i dramatitzacions. d) Tallers de logopdia: com hem esmentat anteriorment, el/la mestre/a AL del centre va una tasca de prevenci de dificultats a letapa dinfantil amb aquest tallers. e) Incorporaci tardana: lalumnat nouvingut rep durant un perode especfic lajuda del mestre/a dAD quan presenta dificultats de coneixement de les llenges oficials de la comunitat autnoma. f) Reunions setmanals cicles- equip de suport- EOEP: per fer un seguiment de lalumnat de cada cicle que s NESE o podria presentar dificultats. A partir de lanlisi de lavaluaci del professorat, la comparaci entre lnies paralleles, els resultats i les reunions que es fan amb els instituts de referncia i els resultats de les proves de diagnstic establim les segents propostes de millora:

48

ACTUACI DE MILLORA Comprensi de diferents - Realitzar diferents tipus de missatges de tipus de prctiques forma escrita. que afavoresquin una millor comprensi de textos escrits. - Emprar el temps de lectura de cadascuna de les rees per treballar la comprensi.

PUNT FEBLE

SEGUIMENT I AVALUACI - Anticipaci a la lectura a travs del ttol. Tot el Avaluacions del - Lectura denunciats trampa. professorat. centre. - Lectures collectives a laula, amb lorientaci - Cap destudis. - Proves de diagnstic del mestre/a. de 4t. - Fomentar ls de la biblioteca daula i de la Resultats i biblioteca del centre. conclusions obtingudes - Treball dextracci de la idea principal dun a linstitut. text. - Lectura de textos dinstruccions reals i funcionals perqu lalumnat hagi dentendre el que sha de fer. - Resum de textos de dificultat creixent adequat a ledat de lalumnat.

ACTIVITATS TIPUS

RESPONSABLES

Expressi oral de forma -Treballar adequada i segons la sistemticament situaci. lexpressi oral en les diferents llenges, tot donant-li la importncia que t.

- Jocs de rol. Tot el - Dramatitzacions de situacions real. professorat. - Recitacions de textos. - Explicaci de fets de la vida prpia (caps de setmana, activitats, vacances...). - Debats. - Ficci de programes de rdio o de televisi. Expressi escrita de - Introduir diferents - Sistematitzar lesquema de redacci dun diferents missatges estratgies de text: planificaci, esborrany, relectura i adequats a ledat. redacci de tot tipus redacci definitiva. de text. - Treball de diferents tipologies textuals.

- Emprar activitats escrites properes a la realitat: cartes, cartes al director, articles periodstics, notes de compra, receptes, instruccions, descripcions... Veure les matemtiques des dun punt de vista ms proper a la realitat de cada dia. Resoluci de problemes matemtics i raonament lgic. Adaptar els continguts i les diverses activitats a lentorn proper de lalumnat. Diversificar les estratgies de treball amb problemes. Adaptar les situacions donades a la realitat de lalumnat. Introduir en qualsevol activitat de qualsevol rea el treball dinterpretaci de dades. - Consensuar unes pautes similars a tot el centre i seqenciades per cicles. - Millorar les relacions - Revisi de lagenda. famlia-escola. - Quadre de deures daula (amb lobjectiu de

Interpretaci i extracci de dades, mapes, plnols, grfiques, diagrames...

Resumen dun text. Extracci de la informaci ms rellevant. Tcniques de subratllat. Hbits de feina, tant a laula com a casa.

50

Clcul mental.

Manca de motivaci.

- Establir unes pautes unificades de seguiment del treball dels alumnes. - Emprar les TIC. - Sistematitzar el treball de clcul mental. - Donar estratgies per millorar aquest apartat. Aplicar la metodologia adequada, funcional i significativa.

no acumular moltes feines pel mateix dia). - Reunions amb les famlies.

- Activitats amb diferents programes informtics o de la xarxa. - Activitat oral a classe de forma habitual. - Repetici de clculs amb la mateixa estratgia per sistematitzar el procs. - Resoluci de problemes senzills. - Jocs matemtics. - Projectes. - Treballs dinvestigaci. - Activitats properes a la vida de lalumnat.

51

8. TRACTAMENT DE LA LECTURA, DE LES TIC I DELS VALORS.


8.1. TRACTAMENT DE LA LECTURA Al centre tenim aprovat un Pla Lector que s on sexplicita tot el que fem al centre a nivell de lectura. Aquest Pla Lector s el que a continuaci es detalla: PLA LECTOR DE CENTRE 1. JUSTIFICACI Al nostre centre es desenvolupen de forma habitual i consensuada per tot el professorat diferents activitats que faciliten la millora del nostre alumnat dels aspectes relacionats amb la lectura i lescriptura. Des de fa cursos, dos dels pilars fonamentals de leducaci al nostre centre han set lensenyament en catal i donar a conixer la cultura i les tradicions de la nostra illa. Aquestes dues lnies educatives han fet que un gran nombre dactivitats es duguin a terme al centre. Aquesta bateria dactivitats ha fet necessari que existesqui un document com el present per recollir tot all que es fa i tot el professorat del centre, tant el fixe com el que arriba nouvingut, conegui un dels aspectes caracterstic de lescola. A ms, ens servir per anar revisant-lo peridicament i poder ampliar-lo amb noves activitats que es vagin incorporant a la nostra prctica educativa. 2. ACTIVITATS Per presentar les diferents activitats realitzades al nostre centre, hem preparat una taula que permeti veure duna forma senzilla i aclaridora totes les activitats, amb les seus caracterstiques i els objectius bsics que es volen aconseguir:

ACTIVITAT 30 MINUTS

DESCRIPCI Es tracta dun temps especfic de lectura de 30 minuts, que s normatiu, ja que la Conselleria dEducaci aix ho manifesta a les Instruccions de Funcionament de Centres que cada inici de curs ens remet als centres.

BIBLIOTECA DAULA

Lloc disposat dins de laula on hi ha la possibilitat de demanar llibres en prstec, de llegir en temps lliure o de treballar algun tipus dactivitat relacionada amb els llibres de lectura que es

CARACTERSTIQUES - Es realitza a les rees de catal, castell, angls, coneixement del medi i matemtiques. - A les rees lingstiques es pot fer amb una lectura o amb diferents activitats de comprensi, expressi (tant oral com escrita) o danimaci lectora. - A les rees cientfiques es pot fer de diferents maneres, prioritzant a coneixement del medi la comprensi de textos i lanlisi de dades, i a les matemtiques la resoluci de problemes, la interpretaci de grfics i taules, i la lectura de enigmes matemtics adaptats a ledat. - Lhorari per desenvolupar el temps de lectura ser fixat per la prefectura destudis a principi de cada curs. - Els continguts tractats al temps de lectura shauran de fer constar a les programacions de cicle que es realitzen en iniciar el curs. - En cada aula hi haur un lloc on lalumnat pugui disposar de llibres de lectura en ambdues llenges per practicar la lectura i la comprensi mitjanant diferents estratgies. - El centre proporcionar a cada tutoria un pressupost anual per ladquisici de llibres per ampliar i actualitzar la biblioteca daula. - Cada mestre dins de la seua rea ser responsable de la coordinaci de les estratgies de lectura i de

OBJECTIUS - Millorar la comprensi de textos escrits i orals de lalumnat. - Millorar lexpressi escrita i lexpressio oral. - Resoldre problemes grcies a la comprensi de lenunciat de la situaci. - Desenvolupar el gust i linters per la lectura i lescriptura.

- Desenvolupar el gust i el gaudi per la lectura. - Establir estratgies danimaci lectora perqu els alumnes arriben a ser bons lectors. - Conixer el funcionament del prstec de llibres per desprs poder realitzar-lo a biblioteques pbliques.

53

ADQUISICI DE LLIBRES

disposen. Es tracta duna activitat on les diferents classes adquireixen diversos exemplars dun mateix llibre de lectura, b siguin prstec o mitjanant una compra, per poder treballar dins laula el mateix ttol i aix realitzar activitats conjuntes.

RAC LLENGUTIC

Sn diverses zones situades a diferents passadissos del centre, on es realitzen diferents activitats. Animaci lectora, canons que sescolten al fil musical del centre, refranys, embarbussaments, dites, jocs de pati que es promocionen,

les instruccions de funcionament de les biblioteques. - Els exemplars es poden demanar en prstec pel programa que ofereix la Conselleria dEducaci, establint contactes amb les diferents biblioteques pbliques o grcies a altres institucions (Instituci de les Lletres Catalanes). - La compra dexemplars es far amb el pressupost que el centre ofereix per a la biblioteca daula, amb els sous disponibles de lingrs que realitzen les famlies per material o amb una compra individual per alumne. Als dos primers casos els llibres seran propietat del centre. - Les activitat que es poden dur a terme dins daquesta estratgia sn molt diverses. - Existeix la possibilitat de convidar al centre lautor/a del llibre per fer una xerrada amb lalumnat de laula en qesti. - Les activitats que aqu es van desenvolupant sn proposades i realitzades per la comissi lingstica. - Hi ha una gran varietat de possibilitats. - Es pretn que la llengua catalana arribi fora de laula. - Els tutors/es poden programar diferents activitats amb la utilitzaci dels racons.

- Treballar diferents estratgies de lectura, comprensi lectora i animaci lectora amb tot un grup-classe. - Potenciar la motivaci de lalumnat cap a la lectura.

- Propiciar ls de la llengua fora de lesplai aula. - Conixer diferents elements de la llengua en un context ldic. - Facilitar el treball de les tutories.

54

CANONER

Passaparaula, etc. Sempren diferents canons i activitats sobre les canons per assolir diferents objectius.

VISITES I XERRADES DESCRIPTORS/ES

Una vegada treballat un determinat llibre, es tramita la visita dels escriptors/es de lobra per fer una xerrada al centre.

SETMANA DE LA LLENGUA

La Setmana de la Llengua s una de les activitats ms importants del centre. s tracta duna setmana plena de propostes

- Les canons poden ser de diferents tipus. - Totes elles es treballen de forma que es promociona la lectura. - Les canons poden ser creades pels propis alumnes (lletres noves en canons conegudes) per treballar diferents continguts de laula. - Tamb poden ser creades pel mestre de msica o per altres mestres del centre. - Altres possibilitats es treballar canons locals o en catal per tractar diferents continguts de les programacions. - Es pot tramitar la visita mitjanant els diferents organismes competents, les editorials o directament amb els autors/es. - Es fa una pressa de contacte amb els diferents cicles per veure quin autor/a est treballant i tramitar la visita per la Setmana de la Llengua. - A letapa dinfantil i al primer cicle de primria sha dintentar que lautor/a pugui fer una mena de contacontes perqu ledat de lalumnat aix o requereix. - Es realitza durant setmana que estigui prxima al dia del llibre (23 dabril). - Cada cicle t, aproximadament, la visita dun escriptor, un taller i la realitzaci duna activitat per exposar al vestbul del centre. - A ms, es realitzen un taller de cuina per tot el

- Tractar els continguts duna manera ms ldica. - Assolir els objectius de les programacions a travs de la can. - Proporcionar a lalumnat un altre recurs per treballar la lectura.

- Motivar a lalumnat en la lectura duna obra mitjanant la visita de lescriptor/a. - Desenvolupar altres tasques, com la investigaci o la recerca, aprofitant la visita. - Totes aquells objectius relacionats prpiament amb la lectura.

- Apreciar les diferents manifestacions artstiques i culturals que es desenvolupen al llarg de la Setmana de la Llengua.

55

CONCURSOS

perqu lalumnat aprengui, conegui i gaudesqui amb activitats culturals que tracten diferents aspectes: msica, folklore, literatura, gastronomia, pintura, art, agricultura, etc. A lescola sintenta participar als diferents concursos de creaci literria que es reben des de les institucions o altres organismes o associacions. A ms, dins de la Setmana de la Llengua, organitzam el nostre propi concurs literari. La biblioteca del centre est dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell dEivissa. Lalumnat del centre la pot emprar dins lhorari lectiu (amb el professorat o sense

centre i el concurs literari. - Tamb hi ha actuacions musicals i/o teatrals al llarg de la setmana. - Es fa una festa dinauguraci o de cloenda de la Setmana cada any.

BIBLIOTECA DE CENTRE

- Mitjanant la CCP es transmet als cicles les informacions que arriben al centre respecte els concursos. Desprs els cicles decideixen quin sn els ms adequats per participar-hi. - El concurs literari del centre rep des del curs 2010/11 el nom Pedro Asensio, en honor a lantic company que va desenvolupar la seua tasca de mestre des de la inauguraci del centre i que va ser director del mateix. Es comena a treballar un mes abans de la Setmana de la Llengua, i els guanyadors/es es coneixen al llarg daquesta setmana. - El professorat pot fer-la servir per donar a conixer el seu alumnat el funcionament de la mateixa. - Els alumnes la poden emprar tamb durant la mitja hora desplai o per la tarda, dins lhorari obert al pblic en general. - Es poden dur a terme diferents estratgies danimaci lectora.

- Desenvolupar el gust per la creaci i per lescriptura. - Conixer diferents estratgies de creaci de textos.

- Conixer ls i lorganitzaci duna biblioteca. - Desenvolupar el gust i linters per la lectura. - Apreciar lambient que hi ha dins un espai aix.

56

REVISTA ESCOLAR SGORA

PLANA WEB

ell, en la mitja hora de lesplai), o dins lhorari de tarda dapertura general al pblic. La revista Sgora apareix al final de cadascuna de les avaluacions i en ella es poden trobar les activitats ms importants que shan fet al llarg del trimestre en cadascuna de les classes i en el centre en general. Plana web on es pengen totes aquelles notcies que tenen a veure amb el centre: www.cpcanmisses.com

- Cada grup-classe t aproximadament un full per destacar all que vulguin del trimestre. - Els especialistes tamb disposen daquest espai. - La revista est impresa en color per apreciar millor el treball realitzat per lalumnat. - El cost de la revista s dun euro.

- Gaudir de la lectura de la seua prpia feina. - Apreciar la feina realitzada al llarg del trimestre. - Iniciar-se en la redacci descrits amb estil periodstic. - Gaudir de la feina realitzada.

- Tot el professorat pot demandar que aparegui una notcia a la plana web. - Les notcies dinters general del centre sortiran per iniciativa de prefectura destudi. - Tamb apareixen llistats dalumnes (admesos al perode de matrcula) documents del centre (PEC, CCC, PLC, PAT, ROF) i vdeos de les activitats.

- Fomentar ls de la lectura mitjanant les noves tecnologies amb la motivaci de ser notcies relacionades amb el propi alumnat.

57

8.2. TRACTAMENT DE LES TIC. El centre disposa en lactualitat de una sala ds especfic per les TIC i de diferents classes preparades per poder dur a terme activitats o desenvolupar continguts mitjanant les TIC. Les classe del tercer cicle disposen de PDI i dun ordinador ultraporttil per cada alumne/a. Les classes del 1r cicle tamb disposen de PDI, A infantil hi ha un PC en cadascuna de les classes i sintentar en la mesura del possible dotar a les aules del 2n cicle del major nombre de recursos informtics. Cada grup classes de primria compta a lhorari amb una hora desdoblada on poden anar a laula dinformtica a treballar diferents continguts mitjanant les TIC. El centre disposa duna plana web (www.cpcanmisses.com) on podem trobar moltes rees: notcies, relaci famlia-escola, iniciatives escolars i extraescolars, sortides, premis, Consell Escolar, documentaci i legislaci, etc. 8.3. TRACTAMENT DELS VALORS. A la PGA del curs 2011/12 es va incloure lobjectiu de desenvolup ar a nivell general del centre una educaci en valors que permets un desenvolupament integral de lalumnat, ja que cada vegada ms ens troben amb conductes i actituds que fan necessria una intervenci per part del professorat. Per aquest motiu, lequip de suport del centre ha decidit, orientat per la Direcci, realitzar un document amb ttol Pla dEducaci en Valors, que constar dun recull dactivitats seqenciades per cursos perqu siguin aplicades pels tutors/es i poder prevenir o corregir diferents tipus de problemes que vagin sorgint en el dia a dia.

58