1. ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS D’ETAPA I INTEGRACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

Les finalitats de l’educació infantil i l’educació primària es concreten en els objectius de l’etapa i en les competències bàsiques. Atenent les característiques del nostre alumnat i el context socioeconòmic de la nostra escola, així quedarien els objectius de l’etapa contemplats conjuntament amb les competències bàsiques a desenvolupar: L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: a) Descobrir i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències. b) Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants. c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en l’organització de les seqüències temporals i espacials quotidianes. d) Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més seguretat i confiança en si mateixos. e) Relacionar-se positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i de relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió: - Iniciar-se en la comunicació en una llengua estrangera. - Iniciar-se en la lectura i l’escriptura, en el moviment, el gest, el ritme i en els llenguatges visual, artístic i musical. - Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació. g) Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemàtiques. h) Gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn, conèixer les més identificatives de les Illes Balears i respectar les d’altres llocs. i) Adoptar hàbits bàsics de salut corporal i alimentària. j) Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement L’educació primària ha d’aconseguir els següents objectius generals:

a) Conèixer els valors i les normes de convivència per actuar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica. b) Desenvolupar una actitud responsable i solidària que afavoreixi un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència.

c) Desenvolupar hàbits de treball individual i col·lectiu, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge. d) Adquirir habilitats per a la prevenció i la resolució pacífica de conflictes, que li permetin actuar amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relaciona. e) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes, i la no-discriminació de persones amb discapacitat. f) Conèixer i utilitzar adequadament la llengua catalana i la llengua castellana, tant oralment com per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llengües de comunicació i d’aprenentatge. g) Adquirir la competència comunicativa necessària en una llengua estrangera per desenvolupar-se en situacions quotidianes. h) Adquirir l’hàbit de la lectura com una via d’accés a la informació, al coneixement i al plaer. i) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història, el patrimoni artístic i cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears i més en concret a l’illa d’Eivissa i els dels altres territoris de parla catalana, reforçant així el sentiment de pertinença a l’àmbit cultural i lingüístic català, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus. j) Valorar la tasca ben feta com a condició necessària per a l’aprofitament eficaç dels aprenentatges. k) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, donant especial importància a la funcionalitat d’aquests aprenentatges. l) Conèixer i valorar l’entorn natural, social i cultural i així contribuir a despertar actituds i hàbits positius per aplicar-los a l’entorn immediat i mediat. m) Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant els missatges que rep i elabora. n) Iniciar-se en la valoració i en la producció de les diverses manifestacions artístiques, com a mitjà d’expressió i comprensió per desenvolupar la sensibilitat estètica i la comunicació en aquests llenguatges.

o) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social. p) Conèixer i valorar els altres éssers vius i adoptar maneres de comportament que afavoreixin la seva cura. q) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes. r) Adquirir els elements bàsics d’una correcta educació viària i actituds de respecte que incideixen en la prevenció d’accidents de tràfic.

2. RELACIÓ ENTRE LES ÀREES I LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Per poder desenvolupar correctament cadascuna de les competències bàsiques són d’especial importància les diferents àrees del currículum. Les diferents disciplines poden contribuir a desenvolupar diverses competències. A l’hora de confeccionar les diferents taules hem volgut plasmar com es construeix cada competència des del treball realitzat a les diferents àrees, tot seqüenciant-ho per cicles. Per relacionar les competències bàsiques amb cadascuna de les àrees ens hem basat en les dimensions de cada una de les vuit competències i les hem adaptat a la realitat del nostre centre.

Castellà

C. Medi

1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Ser capaç d’intervenir a una conversa o a una situació comunicativa quotidiana o escolar. Parlar, escoltar, conversar. Comprendre i valorar textos orals, captar el sentit global i obtenir informació del propi text. Escoltar, memoritzar i recitar textos curts i jocs lingüístics senzills o de tradició oral. Comprensió i expressió de missatges breus i senzills: saludar i acomiadar-se, identificar-se i presentar-se, donar les gràcies, demanar disculpes, demanar permís i camps semàntics treballats en LE. Comprensió de diferents tipus de textos escrits (cartes, contes, horaris, invitacions, avisos, poemes...), tot identificant les informacions més rellevants del text. Ús d'estratègies senzilles per a la comprensió de textos escrits: títol, anticipació del contingut a partir dels elements gràfics, formulació i comprovació d'hipòtesis, deducció d’informació, relectura, etc. Participació en jocs lingüístics per millorar la lectura comprensiva: embarbussaments, endevinalles, acudits, tirallongues, sopes de lletres, jeroglífics, etc. Lectura personal, guiada i expressiva, de textos narratius de literatura infantil i d’altres adequats a l’edat i als interessos. Producció de textos propis: escolars, quotidians, propers a l’alumnat o propis dels mitjans de comunicació (ex. Horaris, felicitacions, cartes, notícies, cartells, murals...) amb l’ús d’estratègies bàsiques del procés de producció de textos: planificació (observació de models, identificació de la funció, del destinatari, del tipus de text, estructura, etc.), redacció d’esborranys i revisió del text per millorar-lo (reescriptura). Emprar les normes ortogràfiques pròpies del cicle (el punt, majúscula i minúscula, signes d’interrogació i d’exclamació...) i presentar els textos amb un mínim de traç, ordre i claredat. Iniciar-se a la lectura, l’escriptura i al reconeixement de grafies en LE. Iniciar-se en el coneixement dels següents continguts: enunciat, paraula, síl·laba, noms comuns, noms propis, gènere i nombre. Camps semàntic, sinonímia, antonímia i polisèmia. Temps verbals: passat, present i futur. Usar estructures elementals pròpies de la llengua estranger: colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, fórmules de cortesia i altres conceptes d’interès per als alumnes. Respondre en LE davant d’instruccions senzilles i preguntes per donar informació sobre la localització d’objectes, persones, animals, els gustos, els sentiments i les habilitats bàsiques.

x x x

x x x x x x

x x

x x

x x

x x x x x

x x x x x x

x x

x x

1r cicle

Llegir i escriure

x

x

x x

x

x

x x x

Conèixer la llengua

Ad. Art.

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Ed. C.

x x x

x x x x

Castellà

C. Medi

1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Participar en situacions de comunicació sent capaç de parlar amb ordre, claredat, respectar el torn de paraula i escoltar, emprar un vocabulari adequat, i incorporar les intervencions dels altres. (*AIP) Comprendre i expressar el sentit integral dels textos orals, reconeixent-ne les idees principals i les secundàries Escoltar, memoritzar i recitar textos curts i jocs lingüístics senzills o de tradició oral. Comprendre i expressar instruccions, missatges orals breus i explicacions, així com interaccions reals o simulades.

x x x

x x x x x

x x

x x

x x

Parlar, escoltar, conversa r.

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, tant en suport paper com digital, de manera ordenada i adequada, utilitzant la planificació i la revisió dels textos, posant esment a les normes gramaticals i ortogràfiques i a la presentació formal. (*TICD)
Ús d’estratègies de producció de textos: planificació (funció, destinatari, selecció de la informació, del tipus de text, de l’estructura del contingut, etc.), redacció de l'esborrany i revisió del text per millorar-lo. Comprendre textos adequats a l’edat i de diferents tipus (amb especial incidència amb les notícies i les cartes al director), sent capaços d’extreure el sentit global del text i les informacions detallades, i sent crítics en la seua interpretació. Llegir expressivament i en veu alta, amb pronunciació, ritme i entonació adequats. Llegir de forma guiada diferents tipus de textos (tradicionals, rondallístic, teatre, poesia...). Utilitzar estratègies de comprensió dels textos escrits: informacions importants, deduccions, relectures, recerca al diccionari, comprensió global, síntesi... Participar en jocs lingüístics (embarbussaments, endevinalles, acudits, tirallongues, mots encreuats, sopes de lletres, jeroglífics, etc.), per millorar la pròpia competència lectora. Llegir, comprendre i escriure textos adaptats a la competència lingüística en LE de l’alumnat. Emprar les normes ortogràfiques bàsiques pròpies del cicle . Conèixer i emprar els següents continguts: text, classes de paraules (nom, verbs, adjectius i article) enunciat, paraula, síl·laba, noms (comuns, propis, individuals i col·lectius) gènere i nombre. Camps semàntic, sinonímia, antonímia i polisèmia. Temps verbals: passat, present i futur.(i els propis del cicle de la LE). Utilitzar estratègies de localització i recuperació d’informació per planificar treballs i durlos a terme de forma clara i ordenada, amb ús de noves tecnologies. Ser capaços de transmetre la informació obtinguda (fer presentacions breus). (*TICD, *CAA, *CSC, *AIP).

x x x x x x x x x

x x x x x x x x x x x x x x x x x

x x x x x x x x x x x

2n cicle

Llegir i escriure

Conèixer la llengua

x

x

Ad. Art.

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Ed. C.

x x x

x

Castellà

C. Medi

1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Expressar- se i participar en situacions de comunicació sent capaç de parlar amb ordre, claredat, respectar el torn de paraula i escoltar, emprar un vocabulari adequat, i incorporar les intervencions dels altres. (farem especial èmfasi en aquelles situacions que afavoreixen la convivència i resolen conflictes). (*AIP, *CSC) Comprendre i expressar el sentit integral dels textos orals, reconeixent-ne les idees principals i les secundàries, proporcionant diferents tipus de textos, incloent-hi una tipologia més formal.
Escoltar i comprendre en LE instruccions, explicacions, interaccions orals dirigides i altres missatges orals de progressiva complexitat per obtenir informació global i específica.

Parlar, escoltar, conversa r.

x

x

x

x

x

x

x

x x

x

x

x

x

Comprendre textos escrits de diferent tipologia (contes, notícies, planes web, revistes infantils, reglaments, normes, publicitats...), emprant estratègies per identificar les idees principals i les secundàries. 3r cicle
Participar en jocs lingüístics motivadors que facilitin la comprensió lectora (endevinalles, acudits, dites, refranys, sopes de lletres, mots encreuats, etc.).

x x x

x x x

x x x

x

x

Llegir i escriure

Redactar escrits propers a la vida social, a l’àmbit educatiu o al mitjans de comunicació social (cartes, normes, convocatòries, plans de feina, entrevistes, ressenyes, cartes al director, esquemes, resums, enquestes, descripcions, cartells, còmics...). Ús d’estratègies de producció de textos: planificació (funció, destinatari, selecció de la informació, del tipus de text, de l’estructura del contingut, etc.), redacció de l'esborrany i revisió del text per millorar-lo.
Transposar textos (dramatització d'un relat, conversió d'un relat en còmic, pràctica del pas d'estil directe a indirecte en la narració, etc.) per millorar la composició de textos escrits. Llegir, comprendre i escriure textos adaptats a la competència lingüística en LE de l’alumnat.

x

x

x x

x x x

x

x

Educació Literària

Llegir expressivament (en veu alta o de forma personal) amb pronunciació, ritme i entonació adequats. Llegir de forma guiada diferents tipus de textos (tradició oral, obres clàssiques adaptades, literatura infantil actual i altres gèneres).

x

x

x

Ad. Art.

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Ed. C.

x

x

x x x

x

Conèixer la llengua

Conèixer, definir i emprar els següents continguts: text, classes de paraules (nom, verbs, adjectius i article) enunciats (interrogatius, imperatius, exclamatius, declaratius i exhortatius), paraula, síl·laba tònica i àtona, noms (comuns, propis, individuals i col·lectius, concrets i abstractes), enllaços, preposicions, conjuncions, gènere i nombre. Camps semàntic, sinonímia, antonímia, locucions i frases fetes, i polisèmia. Temps i modes verbals. Subjecte i predicat. Utilitzar estratègies de localització i recuperació d’informació per planificar treballs i dur-los a terme de forma clara i ordenada, amb ús de noves tecnologies. Ser capaços de transmetre la informació obtinguda (fer presentacions). (*TICD, *CAA, *CSC, *AIP).
Utilitzar formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera.

x

x

x

x x

x

x

x

x

x

Castellà

C. Medi

2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

1r cicle

Llegir i escriure nombres naturals fins a tres xifres. Utilitzar en situacions familiars de la suma i la resta (sense dur-ne). Emprar estratègies de càlcul mental (doble, meitat, sumes i restes) i de càlcul aproximat. Realització d’operacions amb nombres naturals, utilitzant els algoritmes estàndard en contextos de resolució de problemes: suma, resta, multiplicació i divisió per un nombre d’una xifra. Resoldre problemes que impliquin la realització de càlculs (amb nombres de fins a tres xifres), explicant oralment el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes. Comparar objectes segons llargada, capacitat o pes/massa, de manera directa o indirecta, amb diferents eines, tant convencionals com no. Usar de les unitats de mesura del temps: el temps cíclic (dia, setmana, mes i anys, lectura del calendari) i els intervals de temps (lectura del rellotge convencional: les hores senceres i les mitges hores). Usar i manejar el sistema monetari en contextos reals. Valor de les diferents monedes i bitllets. Iniciar-se a la devolució del canvi. Descriure posicions i moviments d’objectes de l’entorn respecte de si mateix i d’altres punts de referència, localitzar objectes a l’espai, i elaborar, interpretar i descriure verbalment croquis d’itineraris. Identificar figures planes (triangles, quadrilàters i cercles) i cossos geomètrics (cubs, piràmides, cilindres i esferes) en objectes i espais quotidians/familiars. Iniciació a la representació de dades amb gràfics senzills: pictogrames, barres, etc.

X X

X X

X

X X X

X X

X

X X X

X

X

X

X

x

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Ad. Art.

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Ed. C.

Castellà

C. Medi

2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

X

X

X

X

X

X X X

2n cicle

X

Llegir i escriure nombres naturals fins a sis xifres, i comparar els valors numèrics. Reconèixer, emprar i comparar amb fraccions senzilles. Utilitzar en situacions familiars la multiplicació i la divisió. Utilitzar estratègies personals de càlcul mental i estimació del resultat d’una operació entre dos nombres, valorant si la resposta és raonable. Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigeixin certa planificació, aplicant dues operacions amb nombres naturals com a màxim, així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies personals de resolució. Utilitzar en situacions de la vida quotidiana les unitats de mesura pròpies del cicle i expressar una mesura en diferents unitats i convertir-les en altres equivalents. Lectura correcta en rellotges analògics i digitals, utilitzant unitats de mesura del temps (segon, minut). Reconeixement del valor i d’equivalències entre diferents monedes i bitllets manejant preus d’articles quotidians. Obtenir informació puntual i descriure una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol d’una pista, etc.) prenent com a referència objectes familiars. Reconèixer i descriure figures planes i cossos geomètrics (polígons, cercles, cubs, prismes, piràmides, cilindres, esferes), anomenant i identificant els seus elements bàsics (costats, vèrtexs, cares, arestes, angles, diagonals i eixos de simetria).

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Ad. Art.

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Ed. C.

Castellà

2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

X

X

X

X

X X

3r cicle

Llegir, escriure i ordenar, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters. Realització d’operacions i càlculs numèrics senzills amb diferents procediments, inclòs el càlcul mental, que facin referència implícita a les propietats de les operacions en situacions de resolució de problemes. Resoldre problemes de la vida quotidiana, mitjançant l’ús de les operacions aritmètiques, comprovant els resultats de manera raonada, utilitzant estratègies personals per a la resolució de problemes de càlcul, del sistema mètric decimal, del sistema monetari i de la magnitud de temps. Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals fins les centèsimes. Operar amb fraccions i nombres decimals. Resoldre problemes senzills en els quals s’utilitzin la fracció, el nombre decimal, la seva relació, l’arrodoniment i el tant per cent. Utilitzar correctament les unitats de mesura de magnituds de longitud, superfície, capacitat, massa i temps. Expressar en una mesura les unitats més adequades i convertirles en altres equivalents. Realitzar, llegir i interpretar representacions gràfiques. Construir taules senzilles de recollida de dades, per facilitar la representació mitjançant gràfics, i calcular la mitjana aritmètica. Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, perímetre i superfície per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana. Interpretar una representació espacial d’objectes o situacions familiars (croquis d’un itinerari, plànols de cases i maquetes).

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Ed. C.

Castellà

X

X X

Ed. C.

3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

X X X X

X

X

X

1r cicle

Percebre l’espai físic des de l’entorn immediat fins a gran escala. Moure’s en l’espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició. Reconèixer les principals parts del cos humà i relacionar-les amb la seva funció, relacionantho amb la higiene, l'alimentació equilibrada, l'exercici físic i el descans com bones pràctiques per al cos. Ser conscient del propi cos, de les seus possibilitats i les seus limitacions, adoptant una actitud responsable per tenir uns hàbits saludables. Ser conscient de la influència de l’ésser humà sobre el medi. Reconèixer, identificar i posar exemples senzills sobre les diverses professions. Identificar diferències en les propietats físiques observables, elementals, dels materials (massa, color, duresa, estat o capacitat de dissolució en aigua), relacionant-ne algunes amb els seus usos, i reconèixer els efectes visibles de les forces sobre els objectes. Identificar els mitjans de transport més comuns a les Illes Balears, tant els interiors com els de relació amb l’exterior, i conèixer les normes bàsiques com a vianants i com a usuaris dels mitjans de locomoció. Ordenar temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar i/o de l'entorn pròxim.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

X

X

X X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Castellà

2n cicle

Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per situar-se en l'entorn, per localitzar i descriure la situació dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plànols i mapes amb escala gràfica per orientar-se i desplaçar-se. Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hàbits d'alimentació, d’higiene, d’exercici físic i de descans. Ser conscient del propi cos, de les seus possibilitats i les seus limitacions, adoptant una actitud responsable per tenir uns hàbits saludables. Ser conscient de la influència de l’ésser humà sobre el medi. Identificar i classificar, segons criteris científics, animals, plantes i roques. Reconèixer i explicar, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació, etc.) i les formes de vida i actuacions de les persones, valorant l'adopció d'actituds de respecte per l'equilibri ecològic de l’entorn. Ordenar temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar i/o de l'entorn pròxim.

X

Ed. C.

3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

X X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

X

X

X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Castellà

3r cicle

Realitzar, interpretar i utilitzar plànols i mapes (representacions gràfiques de l'espai) tenint en compte els signes convencionals i l'escala gràfica. Identificar característiques importants d’èpoques passades a Espanya: prehistòria, clàssica, medieval, dels descobriments, del desenvolupament industrial i segle XX. Emprar línies de temps. Realitzar investigacions senzilles sobre els cossos i la llum, l'electricitat, el magnetisme, la calor o el so. Saber comunicar-ne els resultats. Construir objectes i màquines senzilles. Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hàbits d'alimentació, d’higiene, d’exercici físic i de descans. Ser conscient del propi cos, de les seus possibilitats i les seus limitacions, adoptant una actitud responsable per tenir uns hàbits saludables. Reconèixer quan el comportament humà influeix de manera positiva o negativa sobre el medi ambient; (contaminació sobre les persones, animals, plantes i els seus entorns, alternatives per prevenir-la o reduir-la, exemples de malbaratament de recursos com l'aigua, mostrant actituds de conservació). Analitzar alguns agents físics i humans que conformen el paisatge espanyol i posar exemples de l'impacte de les activitats humanes en el territori i de la importància de conservar-lo. Identificar i localitzar els principals òrgans implicats en la realització de les funcions vitals del cos humà, establint algunes relacions fonamentals entre ells i determinats hàbits de salut (alimentació, higiene, exercici físic i descans).

X

Ed. C.

3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

X

X

X

X

X

X X X

X X X X X X

X

X

X

X

X

X

X

X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Castellà

X X

X X

X X

X X

X X

Ed. C.

4. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

2n cicle

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X X X X X X X X X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

3r cicle

X

X

X

X

X X X

X

X

X

1r cicle

Iniciar-se en el maneig d’aparells i programes multimèdia. Saber comunicar en diferents formats adaptats a l’edat els coneixements adquirits Emprar estratègies per accedir a informació de diferent tipus i en diferents suports (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia). Emprar les TIC de manera ètica, responsable i segura. Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos. Conèixer el maneig d’aparells i programes multimèdia. Iniciar-se en la utilització de recursos compartits en una xarxa. Emprar el vocabulari bàsic de l’ordinador. Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan sigui necessari. Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports i amb diferents recursos expressius. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa. Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports i amb diferents recursos expressius. Manejar aparells i programes multimèdia. Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan sigui necessari. Comprendre la informació, analitzar-la de forma crítica i reflexiva.

X X

X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Castellà

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

x

X

X

X

X

Tots els cicles

Realitzar raonaments crítics sobre situacions reals i dialogar per millorar col·lectivament la comprensió de la realitat Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els distints col·lectius, i en particular entre homes i dones Practicar i acceptar les normes de convivència d’acord amb els valors democràtics, i exercitar els drets i els deures cívics, les llibertats i les responsabilitats Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidaria i responsable Tenir consciència dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlar-los i autorregular-los. Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista. Resoldre els conflictes amb actitud constructiva, practicant el diàleg i la negociació. Identificar alguns trets, costums i tradicions dels països on es parla la llengua estrangera.

X

X

X

X

X

X

Ed. C.

5. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

x

x

X

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Castellà

x

x

x

x x x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

Tots els cicles

Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb l’art i amb les manifestacions culturals. Apreciar la creativitat: música, literatura, arts visuals i escèniques, arts populars... Valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural i la importància del diàleg intercultural. Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics per interpretar les manifestacions artístiques i per a la pròpia expressió. Tenir un coneixement bàsic de les obres, autors/es i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural. Aplicar i valorar habilitats de treball cooperatiu

x x

x x

x x

x

x x

x x

Ed. C.

6. COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

x x x

x

x

x

x

x

x

x

x x

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Castellà

x

x

x

x

x

x

x x x x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

Tots els cicles

Ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre Ser conscient de les possibilitats i limitacions pròpies. Acceptar els errors i aprendre d’ells. Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació Emprar les estratègies d’organització, d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma Generalitzar i extrapolar aprenentatges Aprendre de i amb els altres. Saber treballar en equip. Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autorregular-se Seleccionar i organitzar la informació i integrar-la a través de resums, esquemes, mapes conceptuals...

x

x

x

x

x

x

Ed. C.

7. COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

x x x x x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Castellà

Adquirir confiança en un mateix i autoestima Participació i col·laboració activa en el treball en equip i l’aprenentatge organitzat a partir de la investigació sobre situacions reals, respectant el treball dels altres. Tenir capacitat d’escollir, de calcular i assumir riscos i d’afrontar problemes Afrontar problemes, trobar solucions i dur-les a la pràctica Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible Saber posar-se al lloc de l’altre, dialogar i negociar Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres

x

x

x

x

x

x

x x x x x x x x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

Tots els cicles

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

Ad. Art.

C. Medi

Ed. Fís.

Anglès

Mates

Català

Ed. C.

8. AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

3. ACORDS DE CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
La introducció de les CB al sistema educatiu suposa que des del nostre centre acordem una sèrie de línies d’actuació per poder fer que aquesta introducció de les competències sigui el més exitosa possible. Per aquesta raó hem realitzat unes taules on es vol indicar amb la màxima claredat que farem al nostre centre per tractar les competències bàsiques.

PROJECTES DE CENTRE
A QUI VA ADREÇAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACIÓ AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA Anualment s’haurà d’establir un objectiu de revisió de la CC a la PGA. S’empraran els mecanismes establerts a la memòria final de curs per avaluar aquesta programació. La CCP s’encarregarà de revisar les programacions i veure l’adequació que tenen amb el que es pretén metodològicament a la Concreció Curricular S’empraran els mecanismes establerts a la memòria final de curs per avaluar aquest pla. Anàlisi dels resultats de l’activitat i reunions posteriors a la mateixa

Concreció Curricular

PGA

PROFESSORAT Programacions didàctiques

Canvi de metodologia Totes respecte l’actual per afavorir la presència de les CCBB. Establir uns objectius Es veurà als anuals que tinguin en objectius de la PGA a compte el treball en cada curs competències. Incidir en una metodologia que afavoresqui un treball globalitzat de les competències. Totes

CCP (elaboració) Claustre (aprovació)

CCP Cicles Claustre

Cicles

ALUMNAT

Pla d’acció tutorial i Donar una educació Ed. en valors integral amb una forta presència de les bones formes d’actuar. Setmana de la Llengua Desenvolupar diferents aspectes essencials al

CSC AIP

E. Suport Tutors/es CCP

Totes

Comissió Lingüística CCP Claustre

Pla Mediambiental

Pla Lector

currículum mitjançant activitats d’interès, i significatives per l’alumnat Continuar amb la tasca de la comissió mediambiental per proporcionar al centre activitats com les que es fan a l’actualitat Recollir totes aquelles activitats que es fan al centre per facilitat els aspectes relacionats amb la lectura

CCIMF CSC AIP

Comissió mediambient Coordinador/a mediambiental Tot el professorat

Projecte Jocs de Pati

Desenvolupar en l’alumnat habilitats socials i capacitat d’integració a un grup. Pla de Suport a la Millorar els processos Lectoescriptura d’expressió, tant oral com escrita. Informàtica Donar l’oportunitat a l’alumnat que s’iniciï en el coneixement de les TIC.

CL AA AIP CSC TICD CM CA AIP CSC

CCP Cicles

per veure la seua adequació al treball per competències (CCP, cicles, C. Lingüística...) S’analitzaran les conclusions de la memòria del Pla de mediambient per veure si s’ha adaptat al treball en CCBB. Memòria final de curs.

E. Suport C. Lingüística CCP CCP Cap d’estudis 2n cicle Cap d’estudis Coordinador/a TIC Mestres encarregats

CL AA CM TICD Altres (segons els continguts treballats)

Valoracions per part de l’equip de suport i la CCP. Memòria final de curs. Memòria del Pla de Suport a la Lectoescriptura. Memòria final de curs.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
A QUI VA ADREÇAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACIÓ AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA Fulls de valoració de la sortida. Memòria final de curs.

Programació sortides

de

les Adequar les sortides Totes als continguts als que donam preferència a les línies metodològiques del centre. les Adequar les visites o Totes activitats al complementàries a l’escola als continguts als que donam preferència a les línies metodològiques del centre. Concretar a una CSC activitat festiva el CA treball d’educació en valors que es fa al llarg del curs. en Emprar possibilitat aquesta AIP per AA

CCP Cicles

PROFESSORAT

Programació de activitats complementàries centre

CCP Cicles

Fulls de valoració de l’activitat. Memòria final de curs.

Dia de la Pau

CCP Cicles

ALUMNAT Participació concursos

Reunions Cicles i CCP posteriors als dia de la Pau. Memòria final de curs

CCP Cicles

Memòria final de curs

motivar a l’alumnat i que aquest s’interessi per aquest tipus d’activitat. Tradicions i festes

CSC Altres (segons el contingut del concurs) CCP Cicles Memòria final de curs.

Conèixer les principals CIMF tradicions de l’illa i AA com se celebren.

ÚS I GESTIÓ DE RECURSOS
A QUI VA ADREÇAT PROFESSORAT ALUMNAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACIÓ AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA Reunions de cicle d’inici de curs on es tracta el tema dels horaris. Memòria final de curs. Reunions de la CCP on es tracti el tema en qüestió. Reunions de cicle on es tracti el tema en qüestió. Reunions de cicle de principi de curs on es tracten els horaris. Memòria final de curs.

Desdoblament d’àrees Permetre que les Totes àrees instrumentals tinguin una atenció sobre l’alumnat més individualitzada. Zones internivells Major aprofitament Totes (depenent dels dels espais comuns i continguts) possibilitar que alumnes de diferents classes interactuïn entre ells. Horaris Flexibilització dels Totes horaris per permetre una metodologia més adequada pel tractament de les CCBB. Aula d’anglès Proporcionar un espai CL concret on es puguin reunir tots els recursos didàctics per donar una llengua estrangera. Aula d’informàtica Introduir TICD

Cap d’estudis

CCP Cicles

Cap d’estudis

E. Directiu Mestres d’anglès

Memòria final de curs

Cap d’estudis

Memòria final de curs.

S’Àgora

Usos múltiples

Taller Logopèdia

paulatinament a tot l’alumnat l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Disposar d’un lloc on realitzar diferents activitats artístiques i d’ús comú pel centre en xerrades o tallers. Disposar d’un lloc on realitzar diferents activitats, principalment psicomotricitat a infantil, però també festivals, obres de teatre, contacontes... Prevenir possibles dificultats de la parla a posteriors edats. Conèixer i practica diferents jocs tradicionals i/o populars. Integrar a l’alumnat que estigui al pati sense mantenir

CM CL CCIMF

Coordinador/a TIC

CCA CSC AIP

CCP Direcció

Memòria final de curs (a l’apartat en qüestió).

CCA CSC Altres

CCP Direcció

Memòria final de curs (a l’apartat en qüestió).

CL AIP AA AIP CSC

AL

ALUMNAT

Zones jocs de pati

Cap d’estudis Comissió Lingüística Equip de suport

Memòria dels tallers que s’inclou a la memòria de final de curs. Avaluació del projecte de jocs de pati tal i com indica l’esmentat projecte.

Biblioteca de centre

Horts i jardí

Laboratori

Tallers

relacions amb els altres. Aprendre l’ús d’una biblioteca. Gaudir de la lectura en un ambient adequat. Conèixer el procés de cultiu i recol·lecció de diferents espècies, conèixer les plantes autòctones, i apreciar la natura i la sostenibilitat dels cultius ecològics. Realitzar experiments de diferent tipus com a mitjà d’assolir els objectiu d’una forma pràctica. Realitzar i aprendre diferents tipus d’activitats mitjançant la pràctica (cuina, titelles, cultura, ball...).

CL AA AIP CSC CCIMF AIP CSC

Direcció Professorat

Memòria final de curs.

Cap d’estudis Coordinador/a mediambiental

Memòria de la comissió de mediambiental.

CCIMF AA

Coordinador/a mediambiental Direcció

Memòria de la comissió mediambiental.

AA Totes (depenent del taller)

CCP

Memòria final de curs.

RELACIÓ ENTRE ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
A QUI VA ADREÇAT PROFESSORAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACIÓ AMB LES CCBB RESPONSABLES AVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA Es recolliran a les actes del propi Consell.

Consell Escolar

Conèixer, decidir i aprovar els principals projectes i plans del centre. Intercanviar informació i així poder resoldre situacions problemàtiques sobre els alumnes derivats a SS o Menors. Decidir sobre diferents qüestions pedagògiques (programacions, metodologia, avaluacions, canvi de cicle...) Possibilitar als alumnes que participin activament

Consell Escolar

Reunions en xarxa

-

EOEP Serveis Socials Menors Cap d’estudis

Full de seguiment de l’alumnat.

Reunions Professorat

-

CCP Cap d’estudis Claustre

Memòria final de curs.

ALUMNAT

Consell de Delegats/des.

AIP CSC

Cap d’estudis Tutors/es Delegats/des

Actes de les reunions del Consell de Delegats/des.

en la millora l’escola.

de

Activitats amb famílies Implicar a les famílies a les diferents activitats que es fan al centre (Set. de la Llengua, Protagonista, exposicions, festes, tallers...). Reunions Tutorials Informar a les famílies i demanar la seua col·laboració en el procés educatiu del seu fill/a.

AIP AA

CCP Cicles Claustre

Memòria final de curs

Totes

Cap d’estudis Tutors/es

Actes de les reunions amb les famílies amb el seguiment dels acords presos.

RELACIONS AMB L’ENTORN
A QUI VA ADREÇAT ALUMNAT ACTIVITATS OBJECTIU PREFERENT RELACIÓ AMB LES CCBB AIP CSC RESPONSABLES AVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA Seguiment orientacions de Inspecció Educativa

Programacions

Facilitar que l’alumne/a tingui un ensenyament proper al context en el que viu. Aprendre diferents objectius relacionats amb l’interés de l’alumne/a i les línies d’actuació del centre. Donar a conèixer a l’alumnat totes aquells elements propers a la vida de l’illa d’Eivissa (llengua, cultura, art, gastronomia...). Tenir una font d’informació de l’escola, que sigui propera i que tingui com a protagonista a

Claustre

i la

Sortides

CCIMF Totes (depenent de la sortida)

CCP Cicles Turors/es

Valoracions recollides a la memòria final de curs.

Setmana de la Llengua

CL CCIMF AA CCA CSC AIP TICD

Comissió lingüística Cap d’estudis

Revista “S’Àgora”

Cap d’estudis Claustre

Valoració que realitza la Comissió Lingüística després de la realització de la Set. de la Llengua, tenint en compte l’opinió de tots els cicles. Comprovar que es publiquen les tres revistes anualment.

l’alumnat. Plana WEB i blocs del centre Disposar d’uns mitjans d’informació per als alumnes i per les famílies, perquè coneguin tot allò que està passant al centre. TICD Cap d’estudis Professorat Memòria de final de curs.

4. CONCRECIÓ DE LA METODOLOGIA DEL CENTRE.
Les competències bàsiques suposen un canvi de mirada. Es deixen en un segon terme els continguts i els sabers, per valorar més l‘aplicació del que sabem en situacions pràctiques, essent aquest el principal objectiu. El coneixement és important, és clau per a l’aprenentatge, però s’ha d’entendre que l’educació va més enllà de la transmissió dels coneixements, la competència implica la utilització d’aquest coneixement en un context. Per tot això són claus els conceptes que a continuació explicam i que impregnaran tot el procés d’ensenyament – aprenentatge:  Significativitat: les activitats que es realitzen han de ser significatives, ja que es construeix la realitat atribuint significats, per tant, cal partir de situacions properes a l’alumne, perquè quan es relacionen amb allò que l’alumne ja sap, s’assimilen a la seva estructura cognoscitiva. Funcionalitat; també hauran de ser funcionals perquè tinguin sentit quan s’apliquin en qualsevol context o situació diferent d’aquella en què varen ser apreses i, a més, serviran per a futurs aprenentatges. Transferència: l’enfocament per competències ens permet desenvolupar habilitats per fer front a aquests entorns variables i per aprendre a continuar aprenent.

 

Les competències no s’ensenyen directament, però sí que es poden adquirir en l’àmbit educatiu mitjançant experiències diverses. Per això necessitarem una sèrie de canvis en la nostra organització:      flexibilitat en els agrupaments. major obertura del centre a l’entorn. cooperació amb les famílies. emprar entorns virtuals d‟aprenentatge. flexibilitat de les àrees als horaris.

Les competències bàsiques s’han de desenvolupar a totes les àrees, per aquesta raó s’han de modificar algunes pràctiques que al llarg dels anys s’han vist al món de l’educació en general i al nostre centre en particular. Aquestes modificacions seran:     integrar els continguts i treballar-los de forma interdisciplinar. emprar uns mètodes globalitzadors. proposar situacions reals que necessitin una resposta. desenvolupament de la capacitat d’utilitzar els continguts.

A l’hora d’aplicar unes metodologies concretes en la nostra pràctica diària que afavoreixin la integració de les competències bàsiques haurem de tenir en compte diferents aspectes en el moment de planificar la nostra acció educativa:

a) Prioritzar la reflexió i el pensament crític de l’alumnat, així com l’aplicació del coneixement, per tal de tenir un alumnat reflexiu. b) Proposar diferents situacions d’aprenentatge per desenvolupar el funcionament cognitiu global de l’alumnat. c) Contextualitzar els aprenentatges perquè connectin amb la realitat perquè els aprenentatges tinguin un caràcter més significatiu i perdurable. d) Treballar a partir de tasques relacionades amb la solució de problemes reals que puguin ser funcionals per altres situacions. e) Potenciar metodologies d’investigació. f) Diversificar actuacions, activitats i situacions d’aprenentatge. g) Emprar diferents fonts d’informació i de documentació, potenciant la lectura i el tractament de la informació com a estratègies d’aprenentatge. h) Implicar l’alumnat en el procés, que sigui capaç d’aprendre a aprendre. i) Afavorir la creació d’un clima escolar en què sigui present la participació, col·laboració, relació amb l’entorn i interacció entre alumnat i professorat. j) Potenciar el treball cooperatiu.

Tots aquests aspectes de la nostra planificació ens duran a emprar diferents metodologies. A l’àmbit del cicle s’hauran de fer l’elecció de la metodologia específica que es farà servir per cadascun dels objectius. Cap de les metodologies que a continuació enumerarem podrà tenir un percentatge d’ús excessivament elevat sobre les altre. Això és, s’ha de buscar l’equilibri entre les diferents metodologies, perquè l’alumnat conegui diferents formes de treballar i aprendre, per afavorir per igual els diferents interessos dins de l’aula, perquè cada contingut pot ser tractat d’una forma millor segons amb quina metodologia es vulgui dur a terme ni per afavorir el treball per competències:

METODOLOGIA
Enfocament per tasques.

DESCRIPCIÓ
Seqüència didàctica organitzada per ajudar els alumnes a aconseguir la realització d’una activitat relacionada amb la seva experiència vital que sorgeix de l’interès dels alumnes per un tema. El professorat haurà d’intervenir segons les necessitats manifestades pels alumnes. Treball de forma interdisciplinar, amb uns objectius definits, contextualitzats, estructurats seqüencialment, amb continguts significatius encaminats a aconseguir un producte final; es respecten els nivells d’aprenentatge, els recursos són variats i l’alumnat ha de desenvolupar habilitats i destreses diverses com: planificar, prendre decisions, cercar informació i elaborar hipòtesi i es promouen la iniciativa, el pensament crític o el treball en grup. Les tècniques cooperatives són aquelles que promouen l’aprenentatge com a conseqüència del treball en petits grups heterogenis i amb interdependència dels seus membres. La comunicació és l’eix de tot aprenentatge: escoltant, argumentant, debatent, raonant i interactuant amb els altres. Se sustenta en el conflicte cognitiu que suposa enfrontar-se a situacions que estimulen l’aprenentatge. La solució de problemes reals, contextualitzats, afavoreix la funcionalitat d’aquests aprenentatges, que podran ser aplicats en altres situacions. Dur diferents tipus d’aprenentatge al seu origen per fer una tasca pràctica sobre el terreny. Emprar els diferents mitjans de comunicació, en els seus diferents formats, per treballar diferents continguts d’una forma més real, ja que partirem de situacions reals.

Aprenentatge per projectes.

El treball cooperatiu.

Resolució de problemes.

Treball de camp.

Estudis a partir de notícies.

Jocs de simulació.

Emprar el joc com a mitjà per assolir els objectius d’aprenentatge, fent simulacions funcionals que puguin servir a l’alumnat per poder transferir allò que estan simulant a la vida real. Són activitats on els alumnes aprenen mitjançant la demostració i l’experimentació. El procés és actiu i s’experimenta al mateix temps que s’aprèn. Normalment es tracta d’habilitats manipulatives. Es pot aplicar en diferents activitats, ja que hem d’acostumar al nostre alumnat a buscar informació, contrastar-la i ser crítics amb allò que s’ha trobat, per després aplicar-ho a les activitats que s’han programat. Combinarem les diferents metodologies abans explicitades per realitzar diferents activitats amb el denominador comú de la pràctica i la funcionalitat per a l’alumnat. Facilitar diferents entorns d’aprenentatge dins de l’aula (o a llocs comuns, en el cas que es facin racons intercicles) on l’alumnat aprengui diferents continguts, sempre orientat pel professorat. Fomenten l’autonomia i atenen les particularitats pròpies de cada alumne/a. Metodologia tradicional que podrem usar per aquells continguts que el professorat cregui oportuns. -

Tallers.

L’ús de fonts d’informació diversificades.

Projectes de centre (S. Llengua, Mediambient, Comenius...)

Racons.

Llibre de text

Altres: Investigacions, experiències...

Totes aquestes metodologies es concretaran en activitats d’ensenyament – aprenentatge que hauran d’acomplir les següent condicions:  Facilitar que l’alumnat treballi de forma autònoma i amb responsabilitat.  Fer que l’alumnat reflexioni sobre el que fa, ho raoni i ho comuniqui.  Permetre que l’alumnat doni respostes obertes, plantegi dubtes per anar reelaborant el coneixement, i sigui conscient que està aprenent.  Provocar que l’alumnat treballi en situacions on pugui aplicar amb eficàcia allò que aprèn, que transfereixi els seus aprenentatges a l’anàlisi i la resolució de noves situacions i posi en pràctica els valors i les normes de convivència.  Complementar el treball individual i el cooperatiu, facilitant que els companys i companyes s’ajudin entre si.  Presentar diferents graus de complexitat.

5. AVALUACIÓ.
L’avaluació és un procés que implica recollir informació, analitzar-la, extreure conclusions i prendre qualsevol tipus de decisió pedagògica al respecte. Si s’empra aquesta anàlisi només per valorar els resultats ens limitarem a qualificar. Al CP Can Misses entenem l’avaluació com a una acció contínua, global, integrada en el procés d’ensenyament i aprenentatge que ha de permetre regular i orientar els aprenentatges, comprendre què ha passat i reorientar tot el procés mantenint els aspectes que donen bons resultats, que suposen avenços, i modificant aquells que no afavoreixin el progrés de l’alumnat, en definitiva una valuació formativa. Per a què l’avaluació compleixi la seua funció pedagògica, és a dir, per a què permeti proporcionar ajuts personalitzats (individualització) i poder assolir les competències bàsiques a través d’una determinada assignatura, el seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge ha de ser continu, en el sentit que ha d’estar plenament integrat dins aquest procés i no ser com un element aïllat i totalment diferent de tot el que es fa a l’aula habitualment. L’avaluació contínua no consisteix en passar proves als alumnes amb molta freqüència, sinó en afrontar el procés d’ensenyament i aprenentatge tenint molt en compte que qualsevol de les seues fases constitueix una oportunitat per a introduir ajusts en l’actuació docent i que aquests ajusts serveixin per a donar resposta a les necessitats del grup i de cada alumne.

a) QUAN?
S’ha de parlar de tres moments en l’avaluació:  Avaluació inicial: per diagnosticar i prendre consciència dels objectius. Ens donarà pistes sobre el que saben els nostres alumnes, sobre com l’expliciten i argumenten, què pensen o què esperen de l’activitat; és el moment per a què el docent comuniqui què pretén amb l’activitat, quins aprenentatges espera aconseguir. Caldrà dissenyar activitats específiques, no és suficient amb simples preguntes i respostes orals.

Avaluació formativa (durant el procés): al mateix temps que s’està ensenyant o aprenent, per identificar on són les dificultats i comprendre les seves causes. La fase de desenvolupament els permetrà, entre d’altres: anticipar, planificar, fer els primers productes, debatre, compartir tasques amb el grup, confrontar les idees inicials amb les produccions, reflexionar sobre els errors i regular el seu propi procés de construcció del coneixement. El professorat podrà avaluar les diferents capacitats que es posen en joc i orientar el procés. Aquesta avaluació és la que rep el nom d’avaluació formativa. Es pot considerar l’avaluació formativa com a clau des del moment que avalua processos, no resultats, que té una funció orientadora i d’ajuda i la seva funció bàsica és de retroinformació, tant per al professorat com per a l’alumnat.

37

Avaluació final: per identificar els aprenentatges i valorar la qualitat del procés d’ensenyament que s’ha planificat. Aquí els referents seran l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les diferents àrees. En tot cas determinarem prèviament els criteris d’avaluació que són indicadors de cadascuna de les competències i quins comportaments i tasques esperam dels alumnes per adquirir-les i mostrar-les.

b) COM?
Aquesta avaluació no serà només per part dels docents i haurem de tenir en compte les estratègies d’autoavaluació i de coavaluació. Avaluar les competències bàsiques implica no només l’adquisició de coneixements, sinó que també diversificar les tècniques, els instruments i els contextos per aplicar i transferir aquests coneixements a noves situacions. Els instruments que emprarem per realitzar l’avaluació seran:               Observació de l’alumnat tant en el treball individual com de grup. Experiments. Elaboració de projectes. Recerques. Debats. Simulacions. Webquests. Proves orals. Proves escrites. Dossiers. Valoracions de les tasques diàries. Diaris de classe. Autoavaluació. Coavaluació.

En resum, no contemplarem l’avaluació de les competències de forma directa, sinó que avaluarem els comportaments i les conductes a través dels continguts objecte dels aprenentatges amb el referent dels criteris d’avaluació i emprant recursos, procediments i instruments variats.

C) QUÈ?
Avaluar competències consisteix a comprovar la capacitat de reorganitzar allò après, per transferir-ho a noves situacions i contextos.

38

És important establir criteris d´avaluació coherents amb la definició d´objectius, continguts i activitats que tenen com a referent el desenvolupament de les competències bàsiques. Per saber que hem d’avaluar em establert una sèrie de criteris d’avaluació a les programacions de cada cicle diferenciats per disciplines, sempre des d’una visió d’assoliment d’objectius i competències bàsiques.

D) CRITERIS DE PROMOCIÓ.
Els criteris de promoció es varen acordar a nivell de Claustre el curs 2010/2011, a partir de les propostes dels diferents cicles, tot i seguint els documents que són normatius a nivell d’avaluació (Ordre de 22 de desembre de 2008 sobre l’avaluació de l’aprenentatge en primària).

ASPECTES GENERALS A TENIR EN COMPTE

Els següents punts s’hauran de tenir presents quan s’hagi de prendre la decisió de no promoció d’un alumne/a. Són aspectes generals a tots els cicles de l’educació primària:         Possible aprofitament per part de l’alumne/a de la no promoció. Nivell d’integració dins de l’actual grup (relació amb companys/es, amb el tutor/a, amistats…). Possibilitat d’adaptació en el grup en el que romandrà l’alumne/a una vegada no hagi promocionat (característiques, professorat, alumnat NESE, famílies…). Grau de maduresa de l’alumne/a. Possibilitat d’assolir els objectius no aconseguits en el curs següent amb l’ajuda de reforç i possibles adaptacions. Esforç realitzat i interès mostrat al llarg del curs. Reunió de l’equip docent on s’escoltarà a tot el professorat implicat, tenint en especial consideració el criteri del tutor/a (reunió d’avaluació final). Entrevista amb la família per escoltar la seua opinió, malgrat que no tenen poder de decisió. La possibilitat de no promoció ha de ser comunicada al llarg del curs i no es pot deixar pel tercer trimestre per evitar situacions problemàtiques amb les famílies. I finalment, el grau d’assoliment dels objectius, i sobretot, l’adquisició del criteris de promoció que a continuació detallam:

39

CRITERIS DE PROMOCIÓ DEL PRIMER CICLE Els següents criteris estan redactats en funció de les competències bàsiques que s’han d’assolir: COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. 1. Sap posar exemples d'elements i recursos fonamentals del medi físic (sol, aigua, aire), i la seva relació amb la vida de les persones i el seu ús responsable. 2. Reconeix les principals parts del cos humà, les relaciona amb la seva funció i posa exemples associats a la cura del cos com a manera de mantenir la salut. 3. Ordena temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar i/o de l'entorn pròxim. COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 4. Fa preguntes i utilitza instruments adequats per obtenir informació sobre una observació. 5. Empra algunes estratègies bàsiques per aprendre a aprendre (demana ajuda, acompanya la comunicació amb gestos, pregunta als mestres, etc.). COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA. 6. Participa en situacions de comunicació i s’expressa oralment, amb pronunciació correcta i utilitzant un vocabulari adequat i respectant les normes d’intercanvi comunicatiu. 7. Compren i llegeix el sentit global dels textos orals i escrits, identificant la informació més rellevant. 8. Redacta diferents textos seguint models clars i adequats al seu nivell, amb lletra lligada i llegible. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. 9. Realitzar, en situacions quotidianes, càlculs numèrics bàsics amb les operacions de suma i resta. 10. Realitzar mentalment càlculs de sumes i restes sense dur-ne. 11. Resoldre problemes senzills relacionats amb objectes, fets i situacions de la vida quotidiana, seleccionant les operacions de suma i resta. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 12. Reconèixer les monedes i bitllets de curs legal. 13. Descriure i representar la situació d’un objecte de l’espai proper i del desplaçament en relació amb si mateix, utilitzant els conceptes esquerra/dreta, davant/darrere, a dalt/a baix, a prop/lluny i proper/llunyà.

40

CRITERIS DE PROMOCIÓ DEL SEGON CICLE Els següents criteris estan redactats en funció de les competències bàsiques que s’han d’assolir: COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. 1. Explica la relació entre factors bàsics del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació, etc.) i les actuacions de les persones, valorant actituds de respecte. 2. Identifica i classifica, segons criteris científics bàsics, animals, plantes i roques. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 3. Coneix i explica les conseqüències per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hàbits d'alimentació, d’higiene, d’exercici físic i de descans. COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE. 4. Empra algunes estratègies bàsiques per aprendre a aprendre (demana ajuda, acompanya la comunicació amb gestos, pregunta als mestres, etc.). COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA. 5. S’expressa oralment i participa en situacions de comunicació, dir igides o espontànies, amb una estructura coherent i utilitzant un vocabulari, pronunciació, entonació i ritme adequats. 6. Llegeix, comprèn i expressa el sentit integral dels textos orals i escrit, reconeixentne les idees principals i les secundàries, tot i fent un petit resum. 7. Elabora textos senzills treballats al llarg del curs, amb un mínim de correcció ortogràfica i amb un ordre adequat per al cicle. 8. Entén i escriu frases i textos curts en interaccions orals i escrites dirigides sobre temes coneguts, en llengua estrangera. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. 9. Utilitzar, en contextos quotidians, la lectura i l’escriptura de nombres naturals de fins a sis xifres, interpretant el valor posicional de cadascuna. 10. Calcular sumes, restes i productes, i dividir un nombre de fins a sis xifres per un altre nombre d’una xifra, comprovant la correcció del resultat obtingut. 11. Utilitzar estratègies personals de càlcul mental en càlculs relatius a la suma, resta i multiplicació. 12. Resoldre problemes relacionats amb l’entorn, aplicant d ues operacions amb nombres naturals com a màxim. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 13. Utilitzar les monedes i bitllets de curs legal, reconeixent equivalències entre diferents monedes i bitllets i manejant preus d’articles quotidians. 14. Obtenir informació puntual i descriure una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol d’una pista, etc.) prenent com a referència objectes familiars.

41

CRITERIS DE PROMOCIÓ DEL TERCER CICLE Els següents criteris estan redactats en funció de les competències bàsiques que s’han d’assolir: COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA. 1. Concreta exemples en els quals el comportament humà influeixi de manera positiva o negativa sobre el medi ambient. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. 2. Caracteritza els principals paisatges espanyols establint comparacions entre ells. 3. Identifica i localitza els principals òrgans implicats en la realització de les funcions vitals del cos humà. 4. Realitza, interpreta i utilitza plànols i mapes. COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. 5. Presenta informes, utilitzant suport paper i/o digital, sobre problemes o situacions senzilles, recollint informació de fonts diverses. 6. Empra algunes estratègies bàsiques per aprendre a aprendre (demana ajuda, acompanya la comunicació amb gestos, pregunta als mestres, etc.). COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA. 7. S’expressa oralment i participa en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes que regeixen la comunicació, amb un vocabulari, entonació i ritme adequats. 8. Llegeix, comprèn i expressa el sentit integral dels textos orals i escrits, reconeixent-ne les idees principals i les secundàries, resumint de manera ordenada els mateixos. 9. Redacta diferents textos, de manera ordenada i adequada, emprant de manera habitual els procediments de planificació i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura del traç, l'ordre i la presentació. 10. Elabora textos escrits i s’expressa de forma oral adequadament al nivell del cicle, i entén diferents comunicacions orals i escrites en llengua estrangera. Utilitza formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera (ritme, accentuació i entonació en diferents contextos comunicatius). COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. 11. Llegeix, escriu i ordena, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters. 12. Realització d’operacions i càlculs numèrics senzills amb diferents procediments, inclòs el càlcul mental, que facin referència implícita a les propietats de les operacions en situacions de resolució de problemes. 13. Operar i resoldre problemes senzills amb fraccions i nombres decimals. 14. Expressar i operar amb precisió amb mesures de longitud, superfície, massa, capacitat i temps.

42

E) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.
A desenvolupar pels cicles

F) AVALUACIÓ DEL PROCÉS.
Per millorar la nostra pràctica docent, és de vital importància que a banda de l’avaluació de l’alumnat, avaluem el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per això, hem de revisar en profunditat totes les nostres actuacions, així com els recursos dels que disposem. Es pot dir que hi ha tres moments claus per al desenvolupament d’aquest procés d’avaluació de la pròpia practica educativa: Moment Afecta a... Programacions La programació de cicle, la programació d’aula i les unitats bàsiques de programació. Posada en Desenvolupament pràctica de les unitats de programació. Dia a dia a l’aula. Metodologia. Recursos. Inclou Aspectes Totes aquelles  Revisió d’objectius i decisions sobre continguts. com estructurar les  Temporització. diferents àrees.  Recursos.  Criteris d’avaluació. Accions dutes a - Participació de terme durant el l’alumnat. procés. - Utilització dels recursos. - Resolució de problemàtiques. - Adequació de la metodologia. - Motivació/interès de l’alumnat. Reflexió Allò que els - Objectius assolits /no Avaluació alumnes han assolits. Resultats treballat, han - Procés de millora de Proves de diagnòstic assolit o les l’alumnat. mancances que - Cohesió entre la presenten. metodologia i l’avaluació. - Criteris d’avaluació ajustats a la realitat. - Tipus d’activitats realitzades. - Autoavaluació.

Valoració/ Avaluació

També seria bo que es fes una autoavaluació del propi professorat sobre la sobre pràctica , identificant els punts forts i els punts febles. Per això també pot ser útil una avaluació del procés per part de l’alumnat mitjançant un qüestionari o la prese`ncia

43

d’algun tipus d’observador extern, partint dels propis companys/es que entren a l’aula (membres de l’equip de suport).

F) PLA D’ANÀLISI DE L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.
La reflexió dels resultats de l’avaluació, tant interna com externa, ens pot donar una sèrie de conclusions que ens servirà per millorar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, i al mateix temps, per identificar les mancances que tenim en qualsevol dels aspectes de l’educació. Per fer aquesta reflexió i arribar a les pertinents conclusions, durem a terme el següent procés: ACTUACIÓ RESPONSABLES Posar a l’abast dels cicles els resultats de l’avaluació i les CCP diferents comparatives. Anàlisi dels resultats de cadascuna de les avaluacions, amb les Cicles comparatives entre els nostres resultats i els de la resta de l’illa i els de la resta de les Illes Balears. Reflexió sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge i els Cicle i CCP diferents aspectes que el componen (programacions, UDs, metodologia, avaluació...). Recollida, anàlisi i comentari de les dades recollides dels cicles sobre la valoració de les diferents avaluacions. Conclusions recollides a les reunions de l’Equip de Suport sobre tots aquells aspectes relatius al procés d’ensenyamentaprenentatge, sobretot pel que fa referència a l’alumnat NESE. Reunions amb l’institut per analitzar els resultats de l’avaluació inicial i de la 1a avaluació. Realització de les proves d’avaluació i diagnòstic de l’IAQSE. CCP E. Suport i Cap d’estudis. Cap d’estudis i tutories.

E. Directiu i tutories de 4t. Correcció de les proves de diagnòstic de l’IAQSE i anàlisi de E. Directiu i resultats. tutories de 4t. Realització del Pla de Millora amb les intervencions que es CCP/Cicles duran a terme per intentar millorar tots aquells aspectes que s’hagin detectat com a febles.

44

6. MECANISMES DE COORDINACIÓ ENTRE ELS CICLES.
6.1 . COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA. Aquesta comissió està formada per cada coordinador/a de cicle, pel coordinador/a de l’Equip de Suport, el/la cap d’estudis i la Direcció del centre. El coordinador/a de cada cicle fa d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió i treballa per aconseguir que els acords presos es compleixin. Cada setmana es reuneix aquesta comissió per tractar diferents aspectes rellevants al centre:          S’estableixen les directrius generals per l’elaboració i revisió de les programacions. S’elabora la proposta d’organització de l’orientació educativa i el pla d’acció tutorial. S’elabora la proposta de criteris i procediments prevists per realitzar les adaptacions curriculars adequades a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Recull les aportacions dels cicles per diferents aspectes de la vida del centre. Vetlla pel compliment i posterior avaluació de les programacions de cicle. Es fomenta l’avaluació de totes les activitats i projectes del centre. Informa i coordina les diferents sortides i activitat complementàries. Organitza les diferents festivitats que se celebren al centre. Analitza els resultats de les avaluacions ordinàries i de les avaluacions de diagnòstic.

6.2. COORDINACIONS DE CICLE. El nostre centre prioritza el treball dins del cicle i la coordinació entre els diferents membres del mateix. En aquestes reunions, de periodicitat setmanal, l’equip de cicle desenvolupa tota una tasca molt important pel centre.  • • •  • • • • • • Coordina la seqüenciació per àrees del currículum, organitza una estructuració adient de la programació. Actualitza el material de consulta del cicle amb les propostes de comanda de llibres o material adient. Estructura i estudia l’avaluació contínua i trimestral de l’alumnat i els criteris d’avaluació. Col·labora en les reunions d’avaluació i en el seguiment de l’alumnat que porta a terme cada tutor/a. Té cura dels acords presos en les reunions programades. Organitza una metodologia de feina conjunta. Organitza les tasques per desenvolupar les competències bàsiques. Prepara activitats amb les famílies. Decideix i organitza les sortides escolars. Segueix a l’alumnat amb necessitats educatives. Programar activitats conjuntes entre els cicles.

45

  

Cada cicle té un coordinador/a que és l’encarregat/a de dinamitzar la feina de l’equip de cicle i dur les seves propostes a les reunions de Comissió de Coordinació Pedagògica. Decidir sobre els objectius i les línies d’actuació de la PGA. Elaborar la memòria de final de curs en l’apartat corresponent.

6.3. COORDINACIONS AMB L’EQUIP DE SUPORT. L’Equip de Suport del nostre centre està compost per professorat de suport (PT, AL, AD, AT), el cap d’estudis i els membres de l’EOEP. Les seves funcions principals estan relacionades amb l’organització de recursos humans, l’atenció a la diversitat i la detecció de necessitats educatives especials, així com el seguiment, valoració i actuacions en casos ja detectats. El centre disposa d’un protocol per derivar l’avaluació psicopedagògica o l’orientació diagnòstica per a possibles casos d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu. La tasca de l’Equip de Suport està enfocada cap a l’assoliment d’una resposta educativa el més normalitzada possible de l’alumnat amb NESE.  •   L’Equip de Suport col·labora amb els tutors/es en el disseny i l’execució de models organitzatius, flexibles, adaptats a les necessitats de l’alumnat. Ajuden a l’elaboració de les adaptacions curriculars i a l’informe corresponent. Duen a terme tasques de coordinació i col·laboració amb els serveis externs al centre (serveis socials, menors, oficina de la dona...). Passen les proves necessàries per determinar el grau de maduresa de l’alumne (proves inicials, proves de lecto-escriptura, observacions de l’alumne dins l’aula i relació amb els companys, grau d’assoliment dels continguts adaptats, etc.) i elaboren l’informe pertinent. Parlen amb les famílies de l’alumnat amb NESE i posen els mitjans necessaris perquè les famílies es beneficiïn de les ajudes externes al centre, com ara beques, ajudes dels serveis socials, ajudes de distintes fundacions, gabinets psicopedagògics, ajudes de l’Ajuntament, etc. En el nostre centre hi ha un membre de l’Equip de Suport inscrit a cada un dels cicles. Això ens dóna una visió conjunta de les necessitats del centre. Realitzen els seus horaris en funció de l’alumnat i conjuntament amb el cap d’estudis, fent al llarg del curs totes les modificacions que siguin necessaris.

 

6.4. COORDINACIONS INTERCICLES. La coordinació intercicles té un paper fonamental dins el nostre centre per una sèrie de qüestions: • • • • • Donar continuïtat des de l’etapa d’Educació Infantil a l’etapa de Primària. Passar informació rellevant d’un cicle a un altre. Mantenir una coherència metodològica en tot el centre. Solucionar possibles mancances d’infants amb necessitats educatives. Compartir i coordinar criteris i valors de forma coherent.

46

 • •

Per desenvolupar i revisar tasques i activitats conjuntes que ajudin a assolir les competències bàsiques proposades. Saber què es fa a les aules de cada cicle o etapa i compartir experiències i bones pràctiques. Desenvolupar activitats de formació conjuntes que ens ajudin a millorar la pràctica diària.

6.5. COORDINACIÓ DE TOT EL CENTRE. Totes aquelles qüestions que han de resoltes per tot el claustre es tractaran coordinadament amb tot el professorat. Aquest treball proporciona avantatges al centre i beneficia una tasca més coordinada i efectiva. El treball per competències implica cada vegada més que l’assoliment dels diversos coneixements, per tant, es creu que és difícil que puguin abordar-se únicament des de plantejaments únics des d’una assignatura. En conseqüència, obliga al professorat a impulsar propostes interdisciplinàries a partir de les programacions realitzades. L’Equip Docent del centre concreta a les seves programacions de cicle les competències, d’acord amb la realitat dels diferents grups classe i de l’alumnat. L’Equip Directiu proporciona la formació i assessorament pertinents per desenvolupar les competències bàsiques així com el temps necessaris de coordinació. Les diferents reunions que se celebren entre tots els membres del claustre podran ser Claustres o reunions de treball. Les temàtiques que es treballaran seran les següents:        Redacció i revisió de dels diferents documents de centre que els són adients. Aprovació de diferents documents de centre. Adscripció del professorat i horaris. Organització general del centre. Informació dels comptes del centre. Formació permanent del professorat. Informacions d’interès (reunions de Direcció amb diferents estaments, simulacres d’incendis, obres al centre, organització de festes...).

6.6. ALTRES. a) Comissió Lingüística: una vegada al mes, els dimarts de 8 a 9 hores, per tractar tots els temes que tenen a veure amb el PLC. d) Comissió mediambiental: una vegada al mes, els divendres de 8 a 9 hores, per tractar tots els temes que tinguin a veure amb el Projecte Mediambiental. c) Consell Escolars: quan sigui necessari, complint el mínim establert per la normativa.

En general, podem dir que l’objectiu de totes les coordinacions dutes a terme en el centre és cercar la millora en els resultats de les competències bàsiques en base a un treball amb metodologia activa que aproparà a l’alumnat a l’entorn social i cultural que es troba fora del centre escolar.

47

Tot el funcionament i treball desenvolupat per les diferents coordinacions queda avaluat en la Memòria Anual que s’elabora al finalitzar el curs escolar.

7. CRITERIS PER ELABORAR MESURES QUE CONTRIBUEIXIN A MILLORAR L’ÈXIT ESCOLAR.
Aquest apartat l’hem dividit en dos. El primer seria les mesures que es duen a terme a l’escola des de fa alguns cursos i que fan que la pràctica educativa sigui més individualitzada, procurant contribuir a uns millors resultats. a) Desdoblaments: a les àrees instrumentals, el tutor/a o el mestre que realitza la classe es queda amb mig grup, per poder fer unes classes amb només 12/13 alumnes i poder prestar una atenció més individualitzada. L’altre mig grup farà l’àrea d’anglès, música o educació física amb la meitat del grup de l’altra línia. b) Flexibilitat dels suports: les modificacions al llarg del curs per fer els suport és una eina bàsica ja que permet per ajustaments d’hores i alumnes que reben suport. Els suport no seran equitatius entre les classes, ja que tindrem en compte l’alumnat que ha de ser atès en cadascuna de les aules. c) Tallers: s’ha iniciat el treball de tallers al 1r cicle per comprovar el seu funcionament i en posteriors cursos s’ampliaran a altres cicles. Quatre mestres es reparteixen als cinquanta alumnes d’un nivell durant dues sessions, per treballar raonament lògic, expressió i comprensió, cultura popular i dramatitzacions. d) Tallers de logopèdia: com hem esmentat anteriorment, el/la mestre/a AL del centre va una tasca de prevenció de dificultats a l’etapa d’infantil amb aquest tallers. e) Incorporació tardana: l’alumnat nouvingut rep durant un període específic l’ajuda del mestre/a d’AD quan presenta dificultats de coneixement de les llengües oficials de la comunitat autònoma. f) Reunions setmanals cicles- equip de suport- EOEP: per fer un seguiment de l’alumnat de cada cicle que és NESE o podria presentar dificultats. A partir de l’anàlisi de l’avaluació del professorat, la comparació entre línies paral·leles, els resultats i les reunions que es fan amb els instituts de referència i els resultats de les proves de diagnòstic establim les següents propostes de millora:

48

ACTUACIÓ DE MILLORA Comprensió de diferents - Realitzar diferents tipus de missatges de tipus de pràctiques forma escrita. que afavoresquin una millor comprensió de textos escrits. - Emprar el temps de lectura de cadascuna de les àrees per treballar la comprensió.

PUNT FEBLE

SEGUIMENT I AVALUACIÓ - Anticipació a la lectura a través del títol. Tot el Avaluacions del - Lectura d’enunciats trampa. professorat. centre. - Lectures col·lectives a l’aula, amb l’orientació - Cap d’estudis. - Proves de diagnòstic del mestre/a. de 4t. - Fomentar l’ús de la biblioteca d’aula i de la Resultats i biblioteca del centre. conclusions obtingudes - Treball d’extracció de la idea principal d’un a l’institut. text. - Lectura de textos d’instruccions reals i funcionals perquè l’alumnat hagi d’entendre el que s’ha de fer. - Resum de textos de dificultat creixent adequat a l’edat de l’alumnat.

ACTIVITATS TIPUS

RESPONSABLES

Expressió oral de forma -Treballar adequada i segons la sistemàticament situació. l’expressió oral en les diferents llengües, tot donant-li la importància que té.

- Jocs de rol. Tot el - Dramatitzacions de situacions real. professorat. - Recitacions de textos. - Explicació de fets de la vida pròpia (caps de setmana, activitats, vacances...). - Debats. - Ficció de programes de ràdio o de televisió. Expressió escrita de - Introduir diferents - Sistematitzar l’esquema de redacció d’un diferents missatges estratègies de text: planificació, esborrany, relectura i adequats a l’edat. redacció de tot tipus redacció definitiva. de text. - Treball de diferents tipologies textuals.

- Emprar activitats escrites properes a la realitat: cartes, cartes al director, articles periodístics, notes de compra, receptes, instruccions, descripcions... Veure les matemàtiques des d’un punt de vista més proper a la realitat de cada dia. Resolució de problemes matemàtics i raonament lògic. Adaptar els continguts i les diverses activitats a l’entorn proper de l’alumnat. Diversificar les estratègies de treball amb problemes. Adaptar les situacions donades a la realitat de l’alumnat. Introduir en qualsevol activitat de qualsevol àrea el treball d’interpretació de dades. - Consensuar unes pautes similars a tot el centre i seqüenciades per cicles. - Millorar les relacions - Revisió de l’agenda. família-escola. - Quadre de deures d’aula (amb l’objectiu de

Interpretació i extracció de dades, mapes, plànols, gràfiques, diagrames...

Resumen d’un text. Extracció de la informació més rellevant. Tècniques de subratllat. Hàbits de feina, tant a l’aula com a casa.

50

Càlcul mental.

Manca de motivació.

- Establir unes pautes unificades de seguiment del treball dels alumnes. - Emprar les TIC. - Sistematitzar el treball de càlcul mental. - Donar estratègies per millorar aquest apartat. Aplicar la metodologia adequada, funcional i significativa.

no acumular moltes feines pel mateix dia). - Reunions amb les famílies.

- Activitats amb diferents programes informàtics o de la xarxa. - Activitat oral a classe de forma habitual. - Repetició de càlculs amb la mateixa estratègia per sistematitzar el procés. - Resolució de problemes senzills. - Jocs matemàtics. - Projectes. - Treballs d’investigació. - Activitats properes a la vida de l’alumnat.

51

8. TRACTAMENT DE LA LECTURA, DE LES TIC I DELS VALORS.
8.1. TRACTAMENT DE LA LECTURA Al centre tenim aprovat un Pla Lector que és on s’explicita tot el que fem al centre a nivell de lectura. Aquest Pla Lector és el que a continuació es detalla: PLA LECTOR DE CENTRE 1. JUSTIFICACIÓ Al nostre centre es desenvolupen de forma habitual i consensuada per tot el professorat diferents activitats que faciliten la millora del nostre alumnat dels aspectes relacionats amb la lectura i l’escriptura. Des de fa cursos, dos dels pilars fonamentals de l’educació al nostre centre han set l’ensenyament en català i donar a conèixer la cultura i les tradicions de la nostra illa. Aquestes dues línies educatives han fet que un gran nombre d’activitats es duguin a terme al centre. Aquesta bateria d’activitats ha fet necessari que existesqui un document com el present per recollir tot allò que es fa i tot el professorat del centre, tant el fixe com el que arriba nouvingut, conegui un dels aspectes característic de l’escola. A més, ens servirà per anar revisant-lo periòdicament i poder ampliar-lo amb noves activitats que es vagin incorporant a la nostra pràctica educativa. 2. ACTIVITATS Per presentar les diferents activitats realitzades al nostre centre, hem preparat una taula que permeti veure d’una forma senzilla i aclaridora totes les activitats, amb les seus característiques i els objectius bàsics que es volen aconseguir:

ACTIVITAT 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Es tracta d’un temps específic de lectura de 30 minuts, que és normatiu, ja que la Conselleria d’Educació així ho manifesta a les Instruccions de Funcionament de Centres que cada inici de curs ens remet als centres.

BIBLIOTECA D’AULA

Lloc disposat dins de l’aula on hi ha la possibilitat de demanar llibres en préstec, de llegir en temps lliure o de treballar algun tipus d’activitat relacionada amb els llibres de lectura que es

CARACTERÍSTIQUES - Es realitza a les àrees de català, castellà, anglès, coneixement del medi i matemàtiques. - A les àrees lingüístiques es pot fer amb una lectura o amb diferents activitats de comprensió, expressió (tant oral com escrita) o d’animació lectora. - A les àrees científiques es pot fer de diferents maneres, prioritzant a coneixement del medi la comprensió de textos i l’anàlisi de dades, i a les matemàtiques la resolució de problemes, la interpretació de gràfics i taules, i la lectura de enigmes matemàtics adaptats a l’edat. - L’horari per desenvolupar el temps de lectura serà fixat per la prefectura d’estudis a principi de cada curs. - Els continguts tractats al temps de lectura s’hauran de fer constar a les programacions de cicle que es realitzen en iniciar el curs. - En cada aula hi haurà un lloc on l’alumnat pugui disposar de llibres de lectura en ambdues llengües per practicar la lectura i la comprensió mitjançant diferents estratègies. - El centre proporcionarà a cada tutoria un pressupost anual per l’adquisició de llibres per ampliar i actualitzar la biblioteca d’aula. - Cada mestre dins de la seua àrea serà responsable de la coordinació de les estratègies de lectura i de

OBJECTIUS - Millorar la comprensió de textos escrits i orals de l’alumnat. - Millorar l’expressió escrita i l’expressio oral. - Resoldre problemes gràcies a la comprensió de l’enunciat de la situació. - Desenvolupar el gust i l’interès per la lectura i l’escriptura.

- Desenvolupar el gust i el gaudi per la lectura. - Establir estratègies d’animació lectora perquè els alumnes arriben a ser bons lectors. - Conèixer el funcionament del préstec de llibres per després poder realitzar-lo a biblioteques públiques.

53

ADQUISICIÓ DE LLIBRES

disposen. Es tracta d’una activitat on les diferents classes adquireixen diversos exemplars d’un mateix llibre de lectura, bé siguin préstec o mitjançant una compra, per poder treballar dins l’aula el mateix títol i així realitzar activitats conjuntes.

RACÓ LLENGUÀTIC

Són diverses zones situades a diferents passadissos del centre, on es realitzen diferents activitats. Animació lectora, cançons que s’escolten al fil musical del centre, refranys, embarbussaments, dites, jocs de pati que es promocionen,

les instruccions de funcionament de les biblioteques. - Els exemplars es poden demanar en préstec pel programa que ofereix la Conselleria d’Educació, establint contactes amb les diferents biblioteques públiques o gràcies a altres institucions (Institució de les Lletres Catalanes). - La compra d’exemplars es farà amb el pressupost que el centre ofereix per a la biblioteca d’aula, amb els sous disponibles de l’ingrés que realitzen les famílies per material o amb una compra individual per alumne. Als dos primers casos els llibres seran propietat del centre. - Les activitat que es poden dur a terme dins d’aquesta estratègia són molt diverses. - Existeix la possibilitat de convidar al centre l’autor/a del llibre per fer una xerrada amb l’alumnat de l’aula en qüestió. - Les activitats que aquí es van desenvolupant són proposades i realitzades per la comissió lingüística. - Hi ha una gran varietat de possibilitats. - Es pretén que la llengua catalana arribi fora de l’aula. - Els tutors/es poden programar diferents activitats amb la utilització dels racons.

- Treballar diferents estratègies de lectura, comprensió lectora i animació lectora amb tot un grup-classe. - Potenciar la motivació de l’alumnat cap a la lectura.

- Propiciar l’ús de la llengua fora de l’esplai aula. - Conèixer diferents elements de la llengua en un context lúdic. - Facilitar el treball de les tutories.

54

CANÇONER

Passaparaula, etc. S’empren diferents cançons i activitats sobre les cançons per assolir diferents objectius.

VISITES I XERRADES D’ESCRIPTORS/ES

Una vegada treballat un determinat llibre, es tramita la visita dels escriptors/es de l’obra per fer una xerrada al centre.

SETMANA DE LA LLENGUA

La Setmana de la Llengua és una de les activitats més importants del centre. És tracta d’una setmana plena de propostes

- Les cançons poden ser de diferents tipus. - Totes elles es treballen de forma que es promociona la lectura. - Les cançons poden ser creades pels propis alumnes (lletres noves en cançons conegudes) per treballar diferents continguts de l’aula. - També poden ser creades pel mestre de música o per altres mestres del centre. - Altres possibilitats es treballar cançons locals o en català per tractar diferents continguts de les programacions. - Es pot tramitar la visita mitjançant els diferents organismes competents, les editorials o directament amb els autors/es. - Es fa una pressa de contacte amb els diferents cicles per veure quin autor/a està treballant i tramitar la visita per la Setmana de la Llengua. - A l’etapa d’infantil i al primer cicle de primària s’ha d’intentar que l’autor/a pugui fer una mena de contacontes perquè l’edat de l’alumnat així o requereix. - Es realitza durant setmana que estigui pròxima al dia del llibre (23 d’abril). - Cada cicle té, aproximadament, la visita d’un escriptor, un taller i la realització d’una activitat per exposar al vestíbul del centre. - A més, es realitzen un taller de cuina per tot el

- Tractar els continguts d’una manera més lúdica. - Assolir els objectius de les programacions a través de la cançó. - Proporcionar a l’alumnat un altre recurs per treballar la lectura.

- Motivar a l’alumnat en la lectura d’una obra mitjançant la visita de l’escriptor/a. - Desenvolupar altres tasques, com la investigació o la recerca, aprofitant la visita. - Totes aquells objectius relacionats pròpiament amb la lectura.

- Apreciar les diferents manifestacions artístiques i culturals que es desenvolupen al llarg de la Setmana de la Llengua.

55

CONCURSOS

perquè l’alumnat aprengui, conegui i gaudesqui amb activitats culturals que tracten diferents aspectes: música, folklore, literatura, gastronomia, pintura, art, agricultura, etc. A l’escola s’intenta participar als diferents concursos de creació literària que es reben des de les institucions o altres organismes o associacions. A més, dins de la Setmana de la Llengua, organitzam el nostre propi concurs literari. La biblioteca del centre està dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell d’Eivissa. L’alumnat del centre la pot emprar dins l’horari lectiu (amb el professorat o sense

centre i el concurs literari. - També hi ha actuacions musicals i/o teatrals al llarg de la setmana. - Es fa una festa d’inauguració o de cloenda de la Setmana cada any.

BIBLIOTECA DE CENTRE

- Mitjançant la CCP es transmet als cicles les informacions que arriben al centre respecte els concursos. Després els cicles decideixen quin són els més adequats per participar-hi. - El concurs literari del centre rep des del curs 2010/11 el nom Pedro Asensio, en honor a l’antic company que va desenvolupar la seua tasca de mestre des de la inauguració del centre i que va ser director del mateix. Es comença a treballar un mes abans de la Setmana de la Llengua, i els guanyadors/es es coneixen al llarg d’aquesta setmana. - El professorat pot fer-la servir per donar a conèixer el seu alumnat el funcionament de la mateixa. - Els alumnes la poden emprar també durant la mitja hora d’esplai o per la tarda, dins l’horari obert al públic en general. - Es poden dur a terme diferents estratègies d’animació lectora.

- Desenvolupar el gust per la creació i per l’escriptura. - Conèixer diferents estratègies de creació de textos.

- Conèixer l’ús i l’organització d’una biblioteca. - Desenvolupar el gust i l’interès per la lectura. - Apreciar l’ambient que hi ha dins un espai així.

56

REVISTA ESCOLAR “S’ÀGORA”

PLANA WEB

ell, en la mitja hora de l’esplai), o dins l’horari de tarda d’apertura general al públic. La revista “S’Àgora” apareix al final de cadascuna de les avaluacions i en ella es poden trobar les activitats més importants que s’han fet al llarg del trimestre en cadascuna de les classes i en el centre en general. Plana web on es pengen totes aquelles notícies que tenen a veure amb el centre: www.cpcanmisses.com

- Cada grup-classe té aproximadament un full per destacar allò que vulguin del trimestre. - Els especialistes també disposen d’aquest espai. - La revista està impresa en color per apreciar millor el treball realitzat per l’alumnat. - El cost de la revista és d’un euro.

- Gaudir de la lectura de la seua pròpia feina. - Apreciar la feina realitzada al llarg del trimestre. - Iniciar-se en la redacció d’escrits amb estil periodístic. - Gaudir de la feina realitzada.

- Tot el professorat pot demandar que aparegui una notícia a la plana web. - Les notícies d’interès general del centre sortiran per iniciativa de prefectura d’estudi. - També apareixen llistats d’alumnes (admesos al període de matrícula) documents del centre (PEC, CCC, PLC, PAT, ROF) i vídeos de les activitats.

- Fomentar l’ús de la lectura mitjançant les noves tecnologies amb la motivació de ser notícies relacionades amb el propi alumnat.

57

8.2. TRACTAMENT DE LES TIC. El centre disposa en l’actualitat de una sala d’ús específic per les TIC i de diferents classes preparades per poder dur a terme activitats o desenvolupar continguts mitjançant les TIC. Les classe del tercer cicle disposen de PDI i d’un ordinador ultraportàtil per cada alumne/a. Les classes del 1r cicle també disposen de PDI, A infantil hi ha un PC en cadascuna de les classes i s’intentarà en la mesura del possible dotar a les aules del 2n cicle del major nombre de recursos informàtics. Cada grup – classes de primària compta a l’horari amb una hora desdoblada on poden anar a l’aula d’informàtica a treballar diferents continguts mitjançant les TIC. El centre disposa d’una plana web (www.cpcanmisses.com) on podem trobar moltes àrees: notícies, relació família-escola, iniciatives escolars i extraescolars, sortides, premis, Consell Escolar, documentació i legislació, etc. 8.3. TRACTAMENT DELS VALORS. A la PGA del curs 2011/12 es va incloure l’objectiu de desenvolup ar a nivell general del centre una educació en valors que permetés un desenvolupament integral de l’alumnat, ja que cada vegada més ens troben amb conductes i actituds que fan necessària una intervenció per part del professorat. Per aquest motiu, l’equip de suport del centre ha decidit, orientat per la Direcció, realitzar un document amb títol Pla d’Educació en Valors, que constarà d’un recull d’activitats seqüenciades per cursos perquè siguin aplicades pels tutors/es i poder prevenir o corregir diferents tipus de problemes que vagin sorgint en el dia a dia.

58