Está en la página 1de 68

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Idea conceptual i creació Núria Canals Sangrà, Núria Cruset Tonietti i Lluís Pagespetit Blancafort, viladraueducació.com Disseny Blanca Vigas Esquís, Fundació Vincles Correcció Rosa M. Llucià Santanach i Anna Puente Llucià

No hauria estat possible sense la participació de: Imma Esquerrà, Gilbert Sandoval, Maria Bassagaña, Rosa M. Deitg, Anna Montmany, Roser Ballús, M. Carme Salvans, M. Carme Font, M. Sònia Loureiro, Agnès Márquez, Sandra Petitbo, Maria Roura, Pilar Salmanca, Miquel Vilaró, Gemma Blasi, Eva Castan, Assumpta Pujol, Irene Roquet, Elisabet Torrents, Noelia Vallejo, Imma Castany, Assumpta Codina, Griselda Arrey, Tina Pecellín, Eugènia Juanola, Núria Izern, Marta Zenzen, Rocio de Sardi, M. Dolors Tortades, Olga Mayans, M. Mercè Valero, Marta Ricart, Emili Bagué i Sira Puig. Dels centres ESC Segimon Comas, ESC Vilanova de Sau, Col∙legi Fedac-Prats, ESC Lluçanès, ESC Marta Mata, ESC Pompeu Fabra, ESC Mare de Déu del Sòl del Pont, Col∙legi Vedruna Tona, ESC Vall del Ges, Col∙legi Sagrat Cor, ESC Sant Marc, INS Antoni Pous i Argila, Col∙legi Pare Coll, Col∙legi La Salle Manlleu, ESC Quatre Vents, EBM Els Picarols, Col∙legi Casals-Gràcia, ESC Dr. Joaquim Salarich, Col∙legi l’Escorial, EBM Colors, Col∙legi Carme Vedruna i SES Bisaura.

Amb la col∙laboració de: Antoni Serrat, Mercè Punti, Anna Riera , Jordi Valldeoriola, Glòria Valadés. CRP , Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i Margarida Feliu.

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Presentació 5 Introducció 7 Estructura, continguts i orientacions metodològiques Relació curricular de continguts, eix temàtic de residus Recursos didàctics 1 Què en sabem? 2 Trobem la còpia i ordenem la seqüència 3 De residu a producte 4 Veig el doble 5 Toquem i encertem. Què hi ha al contenidor? 6 Dibuixa el residu 7 Concentrem-nos 8 A la recerca de... “safari al pati” 9 El senyor Multiproducte 10 Fem el nostre joc de cartes 11 Atrapem deixalles 12 L’acròstic de la planta de triatge 13 Arribem al contenidor 14 Qui sóc? 15 On vaig? Sudoku 16 Expliquem una història 17 Escoltem, cantem i ballem 18 Escoltem, cantem, ballem i escrivim 19 Com pot acabar la història 20 Què en sabem? Deu preguntes 9 11 19 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57

Annexes 59 Annex 1. Trobem la còpia i ordenem la seqüència 59 Annex 2. De residu a producte 60 Annex 3. L’acròstic de la planta de triatge 62 Per saber-ne més Recicla i guanya. Un joc en què tots guanyem Llibres de la maleta per a consultar Altres recursos bibliogràfics

CD amb materials complementaris

.

Saber fer bé les coses i portar-les a terme requereix un procés de transferència de l’aprenentatge. Esperem que sigui una eina útil a les vostres aules i que serveixi per fer arribar el resultat de l’aprenentatge a les llars. Joan Roca Tió President del Consell Comarcal d’Osona .La maleta «A Osona. amb la voluntat que esdevingui una eina educativa per fomentar l’hàbit del reciclatge. durant anys. Amb l’ús de la maleta es pretén parlar dels residus d’una manera didàctica i clara per afavorir els seus cicles de vida i reduir així l’impacte ambiental. una bona feina en aquest àmbit i cal fer-la extensiva a tota la població. El procés d’aprenentatge és molt extens i s’ha d’encarar des de diverses àrees. Multiproducte! – Multirecursos per a tria selectiva» i la guia que l’acompanya és fruit d’un treball col∙lectiu dut a terme entre diferents escoles de la comarca d’Osona en col∙laboració amb viladraueducació. No cal dir que la feina que es faci des de l’escola serà primordial per conèixer els diferents tipus de residus que es generen diàriament i aprendre tot el que podem fer per al medi ambient. cosa que representa una mostra de la consciència cívica de la població. Des de l’Administració s’ha fet.com. Osona és una comarca pionera pel que fa a quantitat de residus reciclats.

.

d’un recull de propostes sorgides del professorat. de dos seminaris d’educació ambiental. encara mantenen la il∙lusió en la seva feina i la convicció que l’educació dels infants i joves és un dels elements bàsics per a la millora de la societat. en petit grup i per a tota la classe. Per això.Passar a l’acció no és fàcil. Aquesta guia de la maleta pedagògica “MULTIRECURSOS per a la tria selectiva” vol ser una proposta clara i pautada.sense gaires complicacions. 7 . ja que pensar i conèixer són processos que no determinen necessàriament actuar en conseqüència. als quals el professorat ha participat amb molta il∙lusió per buscar-ne l’encaix en les seves programacions curriculars i. Després d’aquest procés de creació col∙lectiva ens hem adonat que el resultat és una bateria de recursos i jocs procedimentals que es poden utilitzar simultàniament a l’aula des del treball en parella. amb un fort component ludicodidàctic. entre saber i fer hi ha aquest procés compartit tan enriquidor que ens delata com a creadors de nous aprenentatges col∙lectius. intencionadament. i de la coresponsabilitat a l’hora de triar els residus. amb la voluntat de donar suport i complementarietat a les altres propostes didàctiques que ja s’estaven desenvolupant a les aules. per reduir així la nostra petjada ecològica. ens ajudi a parlar del que ens sobra després de fer servir béns i recursos. Professionals i companys de camí que. Aquests recursos han estat fruit de la feina amb el professorat de la comarca durant tres sessions el darrer trimestre del curs 2012/13. del Pla de Formació de Zona (PFZ). malgrat els vents adversos. Es tracta. perquè. Volem donar les gràcies una vegada més als trenta-cinc mestres i professors/professores que han col∙laborat en l’inici del projecte amb les seves valuoses aportacions. L’objectiu és ajudar a facilitar l’aprenentatge dels alumnes.

.

Hem procurat també que les activitats proposades estiguin estructurades tenint en compte el multinivell. imaginant. En la majoria d’activitats es fa incidència en la posada en comú final. 9 .Primer es presenta la relació de continguts curriculars referents a l’eix temàtic de residus per a educació infantil. Quan el recurs és un joc aquest també va acompanyat. si cal. ens és molt útil per contextualitzar els diferents continguts de cada nivell i àrea a l’hora de crear les propostes didàctiques que us presentem. també s’hi inclouen quatre llibres publicats recentment i un llistat d’altres títols que ens poden ser útils.Lingüística i audiovisual . amb la voluntat d’assolir nous aprenentatges socials per a una bona tria i gestió dels nostres residus.Tractament de la informació i competència digital . secundària i batxillerat. és a dir. És important divulgar i donar a conèixer el que fem a l’escola a la resta de la comunitat educativa.Artística i cultural . escollides per la seva adaptabilitat a les diferents edats i als coneixements previs dels alumnes. de la fitxa amb les instruccions d’ús. Les competències bàsiques que més es treballen són: Transversals: Competències comunicatives .Autonomia i iniciativa personal Competències metodològiques Competència personal Específiques: Coneixement i interacció amb el món físic Social i ciutadania Vint recursos per conèixer d’una manera diferent (tocant. per tal reflexionar de manera cooperativa i així detallar i concretar els conceptes clau de la correcta selecció en origen i del triatge per allargar el cicle d’ús dels recursos i reduir l’impacte ambiental del nostre consum. També hem utilitzat aquest criteri per formular l’índex. movent-nos. que ens ajudarà a esbrinar què recorden i què saben del multiproducte els nostres alumnes després de treballar alguns dels recursos. Cada un dels recursos disposa d’un número per tal que sigui més fàcil buscar-los a la maleta. aplicació i anàlisi. Tot i que no pretén ser exhaustiva. A la maleta hi trobem també una pancarta que podrem penjar a un lloc visible i exterior de l’escola. dibuixant i escoltant) amb la finalitat de fomentar en grup les vivències sensorials i afectives. Per complementar i ampliar els continguts. primària.Aprendre a aprendre . síntesi i valoració. parlant. Tinguem en compte que la primera fa referència als coneixements previs i que la darrera és una activitat d’avaluació. Cada proposta d’activitat s’explica en una fitxa amb la descripció metodològica. Els recursos estan orientats als tres àmbits següents: reconeixement i comprensió.

.

Aplicació de criteris de separació i selecció als residus urbans. SOCIAL I CULTURAL CI Matèria i energia • Distinció d’objectes d’un sol material o de diversos materials. • Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials. Persones. escolar i social relacionades amb la reducció. reutilització i reciclatge de residus de l’escola. la gestió local dels residus. cultures i societats • Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida domèstica. reutilització i reciclatge de residus a l’escola. Participació en la reducció. per exemple. al grup classe. participació en actuacions per a la conservació del medi. a l’escola. • Manteniment de la neteja i col∙laboració en l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola. el carrer. • Observació i identificació de l’entorn social: l’escola. • Respecte pels elements de l’entorn natural i social. Reconeixement de pertinença a la família.tot establint relacions de respecte i col∙laboració amb les persones de l’entorn proper.valorant les repercussions globals que té. i presa de consciència les relacions que s’hi estableixen. CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL. el barri. • Identificació d’actuacions responsables orientades a l’ús sostenible de l’entorn. el poble o la ciutat.DESCOBERTA DE L’ENTORN 2N CICLE Exploració de l’entorn • Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn. 11 . CM L’entorn i la seva conservació • Observació i descripció de l’impacte de l’activitat humana en l’entorn.

• Observació directa de l’entorn proper i de les dades. cultures i societats • Desenvolupament d’actituds i estratègies personals i col∙lectives de consum responsable. Aplicació a l’obtenció del compost. oxidacions i fermentació. Persones. L’entorn i la seva conservació • Realització d’un treball d’investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l’entorn proper mitjançant el treball cooperatiu. EDUCACIÓ ARTÍSTICA CI CM • No s’esmenta • No s’esmenta CS Interpretar i crear • Reutilització d’objectes i imatges de l’entorn amb la finalitat d’explicar visualment experiències. CS Matèria i energia • Observació de canvis químics en relació als fenòmens quotidians: combustions. desitjos i valoracions crítiques de l’entorn. Compra verda a l’escola i a casa. 12 . l’ordre i l’estalvi de materials i energia a l’escola i a casa. EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA CI • No s’esmenta CM CS • No s’esmenta Identitat i autonomia • Identificació d’actitud i estratègies personals i col∙lectives de consum responsable i cura del medi.Matèria i energia • Responsabilització en el manteniment de la neteja.

MATEMÀTIQUES CI Relacions i canvi • Selecció.residus de l’escola. Eines i materials de tecnologia. valorant les repercussions que té globalment la gestió local dels recursos i identificant les bones pràctiques alternatives i les estratègies de consum responsable. la reutilització i el reciclatge. • Defensa i cura de l’entorn. classificació i ordenació d’objectes segons diferents criteris. Identificació de les matèries primeres: d’on provenen. en vista del possible estalvi. i on van a parar els productes de rebuig que es generen al llarg de tot el procés. La tecnologia i el procés tecnològic. 13 . • Valoració de la necessitat de fer un ús responsable dels materials. Crear i resoldre problemes. CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R CICLE La matèria • Anàlisi del cicle de materials d’ús habitual. Pertinença i ciutadania.Convivència i valors cívics • Identificació de drets i deures per mitjà de l’aplicació de conductes de responsabilitat i preservació en el seu ús. els diferents passos en el seu procés d’obtenció i ús. Col∙laboració en grup per a la recerca d’informació i la presa de decisions. CM • No s’esmenta CM Aplicació de tècniques i instruments adequats per mesurar • Disseny de l’estratègia adequada per fer una mesura en un context significatiu. • Elaboració d’un projecte per a un ús més sostenible d’alguns dels materials.

La Terra. • Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat d’interrelacionar models teòrics provinents de diferents disciplines per donar-hi resposta. EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA 1R CICLE ESO • No s’esmenta 2N CICLE ESO Ciutadania en un món global • Assumir i practicar estratègies de consum racional i responsable. Discussió sobre els aspectes que cal tenir en compte per minimitzar l’impacte del procés de producció o del seu ús en el medi. BIOLOGIA i GEOLOGIA (optativa) Continguts comuns • Ús dels conceptes apresos per fonamentar l’actuació i per interpretar aplicacions tecnològiques i problemes socioambientals.2N CICLE FÍSICA I QUÍMICA (optativa) Continguts comuns • Ús dels conceptes apresos per fonamentar l’actuació i per interpretar aplicacions tecnològiques i problemes socioambientals. un planeta que canvia • Aproximació a la conceptualització de la Terra com un sistema que s’autoregula. Anàlisi de les conseqüències d’algunes activitats humanes en funció de la teoria de Gaia. Interacció entre els subsistemes de la Terra i l’activitat humana • Anàlisi de les causes. Les reaccions químiques • Anàlisi d’algun procés d’obtenció de materials d’ús quotidià. com ara la generació de residus. Argumentació de mesures preventives i correctores per afrontar alguns d’aquests problemes i concreció de propostes d’actuació a l’entorn proper. la disminució de la capa d’ozó i l’augment del diòxid de carboni atmosfèric. processos i conseqüències d’alguns problemes ambientals. 14 . la pluja àcida.

Determinació dels tractaments dels residus industrials. Valoració de les conseqüències de les accions humanes sobre el medi ambient. TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1R CURS Materials • Valoració de l’impacte ambiental produït per l’obtenció. 2N CURS Materials • Descripció dels procediments de reciclatge de materials. Processos de fabricació • Valoració de l’impacte ambiental dels procediments de fabricació. Caracterització d’alguns impactes ambientals a diferents escales. CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1R CURS El sistema Terra i el medi ambient • Descripció de l’explotació dels recursos naturals al llarg de la història. • Caracterització del concepte de gestió ambiental. Identificació dels recursos energètics convencionals i alternatius. Relació entre «creixement econòmic» i «problemes ambientals»: comparació entre el conservacionisme i el desenvolupament sostenible. Relació entre alguns consums i els residus que en deriven. Identificació de diferents postures ideològiques davant els problemes ambientals. 15 . la transformació i les deixalles de materials. Diferenciació o comparació entre recursos renovables i no renovables. reutilització i economització. Valoració de l’ús racional en l’explotació dels recursos. • Definició del concepte d’impacte ambiental. 2N CICLE ESO Els projectes tecnològics • Valoració de l’estalvi de material: reciclatge.TECNOLOGIA 1R CICLE ESO Processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana • Valoració de l’impacte de la transformació de matèries primeres en el medi.

industrials i radioactius. Apreciació de la diversitat de paisatges i de la necessitat de gestionar-los i preservar-los. socioeconòmics. sanitaris. dinàmica i transformació dels espais geogràfics. Anàlisi del paper econòmic i de la incidència mediambiental dels espais turístics. • Exposició i comprensió del concepte de gestió ambiental i dels seus instruments. Anàlisi d’algun exemple de gestió ambiental. Anàlisi de la producció i gestió dels residus urbans en una ciutat. Medi ambient i paisatges • Identificació del paper dels factors naturals. ambiental i d’impacte social del sector dels transports i les comunicacions en la producció i el consum. 16 . Anàlisi crítica d’algunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible i la viabilitat dels acords presos. Identificació i caracterització dels residus urbans. Caracterització dels trets bàsics de l’educació ambiental i de la sostenibilitat. • Valoració del conflicte entre alguns sistemes econòmics i el desenvolupament sostenible. Territori i activitats econòmiques • Anàlisi del creixent protagonisme dels serveis i de la seva heterogeneïtat. tècnics. Descripció i aplicació de mesures preventives: ús de les normatives i aplicació a un estudi de cas per avaluar l’impacte ambiental. GEOGRAFIA 1R CURS • No s’esmenta 2N CURS Continguts comuns a tots els blocs • Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos. polítics i culturals en la configuració. forestals. Valoració dels serveis socials i les polítiques referides a l’educació i la sanitat. Valoració de la dimensió econòmica. de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’unes pautes de comportament individual i col∙lectiu responsable. agrícoles. Exposició i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gestió. ramaders.2N CURS Gestió ambiental i desenvolupament sostenible • Definició del concepte de residus sòlids.

.

18 .

. Coneixement i interacció amb el món físic. Quan tots els grups han acabat. metalls. cartró. paper. plàstic film. el dinamitzador ensenya el seu DINA3 i va mostrant les cartes de la seva baralla. Social i ciutadania. D’allà en surten els nou tipus de residus que van al contenidor multiproducte: cartró. rebuig. llaunes. brics. brics. plàstic PET.. vidre. 19 . plàstic PEAD. . Tractament de la informació i competència digital. A cada grup li donarem un pòster DIN A3 i un joc de dinou cartes. Per començar a jugar farem sis grups de quatre o cinc alumnes cadascun..CM i CS 30 minuts Classe 7 pòsters DIN A3 6 jocs de 19 cartes 1 joc de 9 cartes per al dinamitzador Coneixement del medi natural social i cultural. alumini.Associar els productes que han d’anar al contenidor del multiproducte. Agrupar correctament els productes segons el material amb el qual estan produïts. plàstic mixt. Cada grup ha d’agrupar les cartes segons el tipus de material que mostren: els diversos tipus de plàstics. una a una. Un pòster DIN A3 se’l queda el dinamitzador del joc. paper.Reconèixer la diversitat de materials dels residus que van al contenidor blau i groc.

.

el jugador es queda amb la parella de fitxes i torna a començar el procés. Aprendre a aprendre. Les imatges que s’han anat destapant són part del procés de selecció i separació de residus que es porta a terme a la planta de triatge de multiproducte d’Osona. En aquesta activitat. hem reduït el nombre de passos respecte a la realitat de la Planta de Triatge. Es giren totes les fitxes de manera que no es pugui veure cap imatge i s’escampen sobre la taula. o bé dues de diferents. després n’escull una altra i també la gira. social i cultural . Si les imatges destapades són iguals. un cop tenim totes les fitxes aparellades. Per tant.CI i CM 20 minuts Petit grup 1 joc de 24 fitxes Coneixement del medi natural.Relacionar cada imatge amb la part d’un procés i construir-ne la seqüenciació. les torna a deixar al mateix lloc de cap per avall. . S’estableix un ordre de joc. tot i que s’entén el procés. . SOLUCIÓ Mirar l’Annex 1. El següent jugador fa el mateix. es proposa al grup que les ordenin per tal de reproduir els passos que segueixen els residus del contenidor de multiproducte fins que estan a punt per portar a les plantes de reciclatge. El joc s’acaba quan s’han trobat totes les parelles. Aquest recurs està pensat per dur a terme en grups de sis alumnes com a màxim.net/planta_de_triatge Tractament de la informació i competència digital.Reproduir el procés de la planta de triatge de multiproducte d’Osona. Podem fer la visita virtual i consultar-ho a: www. Trobem la còpia i ordenem la seqüència 21 . Si no són iguals. . Pot girar una de les fitxes que ha girat el jugador anterior. El primer jugador tria una fitxa i la gira.Relacionar les imatges iguals. ja que tenim totes les imatges repetides. Per fer la seqüència es poden fer dos grups.ccosona.Identificar imatges iguals.

.

S’estableix un ordre de joc. Coneixement i interacció amb el món físic. i passa el torn al jugador següent. Es giren totes les fitxes de manera que no es pugui veure cap imatge i s’escampen sobre la taula. social i cultural Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania .Relacionar cada residu amb el producte reciclat que se’n treu.Associar la recollida selectiva a un fet quotidià. L’objectiu del joc es trobar un residu amb el producte en què es converteix un cop seleccionat i reciclat.CM i CS 20 minuts Petit grup 1 joc de 24 fitxes Coneixement del medi natural.Entendre que podem donar valor de nou a materials ja utilitzats. les torna a deixar al mateix lloc de cap per avall. .Reconèixer quins productes van al contenidor blau i groc. Quan les dues fitxes que destapem estan relacionades. Si no estan relacionades. El primer jugador tria una fitxa i la gira. . De residu a producte 23 . . SOLUCIÓ Mirar l’Annex 3. Aprendre a aprendre. Aquest recurs està pensat per dur a terme en grups de sis alumnes com a màxim. després n’escull una altra i també la gira. el jugador es queda la parella de fitxes i torna a començar el procés. El joc s’acaba quan s’han trobat totes les parelles.

.

perquè s’utilitzaran durant les següents rondes. Quan un jugador troba el símbol idèntic entre la seva carta i la d’un altre jugador. els jugadors giren la carta següent de sobre la seva pila i així successivament. Es reparteix una carta a cada jugador i es posa la resta de cartes al centre de la taula. Es gira la primera carta de la baralla central i. ha de dir el nom d’aquesta imatge en veu alta i agafar la carta de la baralla central.CM i CS 20 minuts petit grup 56 cartes circulars Coneixement del medi natural.Allibera’t del multiproducte. de manera que al final de la ronda un jugador s’haurà quedat amb totes les cartes.Saber identificar ràpidament els objectes que van al contenidor de multiproducte. Veig el doble! és un recurs per jugar en grups de sis alumnes com a màxim i es pot dur a terme de tres maneres diferents: . Es va repetint el mateix procediment fins que tothom es queda sense cartes.Associar dibuixos i imatges de residus que van al contenidor de multiproducte. Així successivament fins acabar les cartes de la baralla central. passa totes les cartes al jugador que té un símbol idèntic al seu. Aleshores es gira una altra carta del centre i es torna a repetir el mateix procediment.Reconèixer quins productes van al contenidor blau i groc. Es reparteix una carta tapada a cada jugador. de manera que el jugador que rep la carta té una nova carta sobre la que ja tenia. els jugadors giren la primera carta de la seva pila. Es torna a repartir. . 25 . Guanya el jugador que més cartes ha aconseguit. Guanya el jugador que s’ha quedat sense cartes més aviat. social i cultural. El primer jugador que troba que un dels dibuixos de la seva carta és igual que un dels dibuixos de la carta central. Es continua jugant.Desenvolupar conductes actives per jugar tot desenvolupant les possibilitats i limitacions d’un mateix. Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania.El contenidor infernal. . . . Tractament de la informació i competència digital. Posem una carta al centre de manera que en puguem veure els dibuixos. La resta de cartes queden a un costat. Quan es fa el senyal. Quan el trobin han de dir el nom de la imatge en veu alta i tapar la carta central amb la seva carta. A partir d’aquest moment han de buscar que un dels dibuixos de la seva carta sigui igual a un dels dibuixos de la carta central. El joc s’acaba quan s’han jugat totes les cartes. i si la persona que veu el símbol idèntic ja té dues cartes. de cap per avall. diu el símbol en veu alta i passa la carta al jugador amb el símbol idèntic al seu. tots els jugadors giren la seva carta. Expliquem una ronda: un cop es fa el senyal. Aprendre a aprendre. .De multiproducte a multiproducte. tots els jugadors giren les cartes de manera que tothom pugui veure clarament les cartes dels altres jugadors. Quan es torna a fer el senyal.quan es fa un senyal. Cada jugador té al davant la seva pila de cartes girades. Es reparteix el mateix nombre de cartes a cada jugador. .

.

El primer que identifica correctament l’objecte el diu en veu alta i se’l queda.Reconèixer diferents materials. per tant. Variant per a Cicle Superior: un cop es reconeix l’objecte. Els quatre jugadors restants posen la mà dins la funda. Comunicativa lingüística i audiovisual. .CI / variant per a CS 15 minuts classe 5 bosses i residus Coneixement del medi natural social i cultural i educació artística . Coneixement i interacció amb el món físic. Per començar a jugar hem de preparar cinc bosses amb vuit o nou objectes (reals) del contenidor de multiproducte a cada una. hauria de ser opaca. sense que la vegin la resta de participants. És recomanable que preparem nosaltres mateixos les cinc bosses. .Identificar els materials dels diferents residus que van al contenidor del multiproducte. i un altre jugador fica un nou objecte al fons de la bossa. 27 . Podem demanar als alumnes que portin objectes de casa. . s’ha de dir el nom en tres idiomes diferents (català. La finalitat de l’activitat és descobrir l’objecte amagat. Un cop s’ha descobert l’objecte es canvia la persona que amaga objectes. Es repeteix el mateix procediment fins que s’han palpat tots els residus. Una persona del grup és l’encarregada de la bossa i de posar un residu sota la funda. de manera que no puguin tocar l’objecte de forma directa sinó que hi tinguin roba entremig.Relacionar els materials que es toquen amb un residu. . La bossa.Reconèixer un objecte amb el tacte.Saber dir els objectes amb diferents idiomes (per a CS). ja que és convenient que els alumnes no vegin els objectes que hi ha a dins. castellà i anglès o francès). Per començar a jugar farem grups de cinc o sis alumnes i donarem una bossa amb residus a cada grup.

.

Associar dibuixos a una acció. . que els mostra una carta en què hi ha escrita una paraula que pot ser una acció o un objecte. 29 . . Es fan dos grups. El dinamitzador es queda amb les cartes entremig dels dos grups. Comunicativa lingüística i audiovisual.Relacionar cada paraula amb un dibuix. Es reparteix una pissarra. i un grup juga contra l’altre. . Es torna a repetir el procediment canviant la persona que dibuixa.Desenvolupar una producció artística amb confiança.Reproduir un text amb un dibuix. Es pot anar fent fins que s’acabin els dibuixos o posant un límit de temps. Aquesta ha d’anar fins al dinamitzador.CM i CS 1 hora classe 1 joc de 51 cartes 2 pissarres 4 retoladors 4 esborradors Coneixement del medi natural social i cultural i educació artística . Cada jugador torna a la taula amb el seu grup i. Cada grup se situa en una part de l’aula o de l’espai on estiguem fent l’activitat. Social i ciutadana. . Cada grup escull una persona que dibuixarà. dos retoladors i un esborrador a cada grup. comença a dibuixar. El grup que encerti abans l’objecte o acció representat al dibuix té un punt. quan el dinamitzador faci el senyal. Artística i cultural. respecte i satisfacció.Relacionar accions amb la temàtica que s’està treballant.

.

. Podeu veure els números de l’1 al 12.CM i CS 1 hora individual Caixeta MINIARCO Quadern Educació artística . Obriu l’estoig i col∙loqueu les fitxes amb els números de cap per amunt sobre la tapa de l’estoig.Estimular la capacitat de concentració i observació. . Autocorregir-se i refer l’activitat fins a fer-la bé. Hi apareixerà una figura: si aquesta coincideix amb la que hi ha dalt la pàgina ho heu fet bé. Recordeu que els números de les preguntes i les fitxes són sempre vermells.Experimentar i indagar les possibilitats expressives de la imatge. Artística i cultural. i que els de les respostes i caselles són sempre negres.Observar i relacionar diferents imatges. Amb la fitxa d’aquest segon. Tractament de la informació i competència digital. Una vegada col∙locades totes les fitxes a l’estoig. . vermell a les fitxes i negres a les caselles dels fons de l’estoig. Busqueu el que és igual de la segona columna. comprovareu fàcilment si les vostres respostes són correctes si feu el següent: tanqueu l’estoig amb cura. Agafeu qualsevol de les pàgines del quadern i mireu el primer dibuix de la primera columna. Autonomia i iniciativa personal. 31 .Comprovar els encerts d’un mateix. tapeu la casella corresponent. doneu-li la volta i obriu-lo per darrere.

.

Reconèixer objectes que no són al lloc que els correspon.4 punts Plàstic dur . cada grup presenta els objectes que ha trobat. . Aquests equips han de buscar diferents objectes per l’entorn. Al pati o espai que haguem escollit es fan equips de quatre o cinc alumnes. que dependrà del cost ambiental que té cada objecte (de major a menor impacte).3 punts Ampolles de plàstic .Augmentar el sentit de pertinença i de protagonisme en la millora de l’entorn proper. . Coneixement i interacció amb el món físic. 33 .5 punts Plàstic film (bosses) .2 punts Rebuig i altres . tot i que si troben altres objectes que no són a la llista també els poden recollir.2 punts Paper i cartró .3 punts Llaunes. social i cultural . que és un dels factors importants que cal considerar. Aquesta activitat es pot fer al pati del centre educatiu o en un espai públic del municipi proper al centre. Quan s’ha esgotat el temps.Associar una actuació un espai proper a una bona pràctica per tenir cura de l’entorn. Social i ciutadana. .1 punt Cada grup suma els punts que ha aconseguit. ferralla i paper alumini . Brics i porexpan . . Es posa un límit de temps per buscar objectes. tot i no que no tindrem en compte la quantitat.Conèixer els diferents materials dels quals estan fetes les deixalles.CM i CS 25 minuts Classe 30 petos Una bossa per a cada 4/5 exploradors Llapis i paper Coneixement del medi natural. Cada grup disposa d’una llista amb els objectes que han de buscar prioritàriament.Millorar i fomentar els bons hàbits per tenir cura de l’entorn. Hem donat una puntuació per a cada objecte.

.

. abans de passar per davant del titella.Reconèixer alguns dels residus del contenidor multiproducte. Aprendre a aprendre. i que avui parlarem de les deixalles que van al contenidor de multiproducte. Presentarem als alumnes el «Senyor Multiproducte» i pengem el mural. 35 . Cada alumne. Un cop els alumnes han respost. Tractament de la informació i competència digital. El dinamitzador agafa el titella i cada alumne li va ensenyant la seva carta. Cada un dels dos jugadors es posa el titella a la mà i té trenta segons per recollir tants residus de la fracció multiproducte com sigui possible.Relacionar un joc i un personatge amb accions quotidianes. Es col∙loca cada una de les cartes en una agulla d’estendre. i s’escampen per sobre la taula de manera que quedin dretes. Aquesta activitat també es pot fer en parella. fa passar de llarg l’alumne que li mostra la carta. si no. Es reparteix una carta a cada alumne. 1 joc de 30 cartes i agulles d’estendre Descoberta de l’entorn . fem servir el titella del senyor Multiproducte per explicar que els jocs que faran serveixen per aprendre que cada deixalla s’ha de llençar al seu contenidor. 1 mural. Es pregunta als nens i nenes què és el dibuix del mural i per a què serveix.Identificar el material que s’ha de dipositar al contenidor blau i groc. Si és un residu que va al contenidor del multiproducte. dirà si creu que el senyor Multiproducte l’hi agafarà o no.CI 20 minuts Classe/Parella 2 titelles mitjó del senyor Multiproducte. l’agafa i la guarda a la caixa. .

.

educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. coneixement del medi natural. film i mixt.CS 45 minuts Classe 48 cartes (anvers blanc i revers amb dibuix. . 37 . Apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències. Els quatre pals seran: Plàstics: PEAD.Expressar de forma senzilla el que ens porti la imaginació. Metalls: materials fèrrics i aluminis. Es poden fer quatre grups i que cada grup elabori les dotze cartes de cada pal.Experimentar i indagar les possibilitats expressives de la imatge.Observar els diferents residus i identificar la manera d’agrupar-los. PET. Brics Paper i cartró. . Comunicativa artística i cultural Aprendre a aprendre . a les idees i a les emocions.Reconèixer els diferents tipus de residus que es poden dipositar al contenidor multiproducte. Entre tots els alumnes de la classe volem crear una baralla de cartes tradicional amb dibuixos dels residus que podem llençar al contenidor multiproducte. El revers de les cartes està al cd que acompanya aquest dossier. . imitant una baralla espanyola però amb dibuixos dels residus de cada pal. Cal imprimir-ho del CD) i llapis de colors Educació artística. social i cultural.

.

social i cultural. .Adonar-se que hi ha residus de composició múltiple que s’han de separar per poder reciclar-los. ATENCIÓ! Alhora de fer la possada en comú cal parlar de que hi ha productes (plàstic identificador. les ha d’acompanyar fins al contenidor on li sembla que ha d’anar aquell residu. és a dir.CM i CS 1 hora Classe 4 tires de roba per penjar.Associar la gran quantitat de deixalles que va al multiproducte. El company atrapat deixa el seu residu enganxat a la lona i passa a ser un nou recollidor. Un cop ja no queden companys per atrapar. Coneixement del medi natural. Comunicativa lingüística i audiovisual. . i es reparteix una carta a la resta d’alumnes. orgànic. .Separar els diferents tipus de residus. Artística i cultural. que serà el recollidor. bossa del té. S’escull un alumne. 1 joc de 33 cartes amb plàstics identificadors i 30 petos. . El recollidor ha d’atrapar les deixalles (companys) i portar-les al contenidor correcte. i que. per tant. rebuig i vidre.) que poden estar compostos de diferents materials. pot de vidre amb tap. Coneixement i interacció amb el món físic.. 39 . . per tal que es puguin reciclar correctament. quin tipus de residus són i què creiem que se’n pot fer una vegada es trien a la planta de triatge. s’haurien de separar els diferents materials que els formen abans de llençar-los al contenidor. Social i ciutadania. Educació física. A les quatre cantonades de l’espai escollit situem les quatre lones amb dibuixos dels diferents contenidors de recollida de residus: multiproducte. per ser llençats al contenidor corresponent..Diferenciar els diferents productes i saber a quin contenidor van. Aquest és un joc per fer al pati del nostre centre o en un espai ampli per poder córrer.Identificar aquells productes compostos per diferents materials. mantega amb paper alumini. agafem les diferents lones amb els residus enganxats i fem una posada en comú. Posada en comú: fem preguntes a tota la classe sobre la quantitat i la procedència dels residus que hem anat col∙locant a cada contenidor. quan tots els jugadors són recollidors.

.

La segona part de l’activitat es pot fer per parelles. coneixement del medi natural. s’ha de tornar a fer la visita virtual a la planta tractament de triatge. Es comença l’activitat amb tota la classe fent una visita virtual a la planta tractament de triatge de multiproducte d’Osona.Conèixer el procés que segueixen els residus un cop arriben a la planta de triatge. a Vic: www. fitxa amb l’acròstic de la planta de triatge (Cal imprimir-ho del CD).net/planta_de_triatge Amb la visita virtual a la planta de tractament de triatge d’Osona descobrim quin és el recorregut que segueixen els residus i en quantes fraccions se separen els diferents tipus de residus.ccosona.Resoldre l’acròstic. Àmbit de llengües.Descriure el procés que segueixen els residus un cop han arribat a la planta de tractament de triatge de Vic. Tractament de la informació i competència digital. .Identificar els diferents elements que se separen a la planta de triatge. i consisteix a descobrir la paraula amagada de l’espiral de mots. Per ajudar a resoldre l’acròstic. projector. Per trobar aquesta paraula. s’ha de buscar quines són les paraules que corresponen a les definicions. “Trobem la còpia i ordenem la seqüència” 41 . Autonomia i iniciativa personal . Podeu utilitzar també com a guia l’esquema de l’Annex 1.CS 1 hora Classe/Parella ordinadors per als alumnes. . social i cultural i informàtica . Comunicativa lingüística i audiovisual.

.

Utilitzar el coneixement del propi cos. Comunicativa lingüística i audiovisual. El número serveix per indicar el grau d’aquella targeta. i aquest podrà anar a buscar una nova targeta. Per començar a jugar es reparteix una targeta del color del grup a cada alumne. que guanya el 8. Llauna de sardines (3 cartes) 3. que recorda el seu valor). Quan dos alumnes. Bossa de plàstic (1 carta) 0. Ampolla d’aigua (1 carta) 6. . . Hauran de pensar una estratègia perquè l’equip contrari no trobi el mocador del seu grup. Autonomia i iniciativa personal. s’hauran d’ensenyar la targeta.Descriure diferents residus de la fracció multiproducte i la necessitat de reciclar-los. de manera que el grau més alt guanya tots els inferiors excepte l’1. Es divideix la classe en dos grups en un espai obert. . social i cultura . les capacitats físiques i les habilitats motrius per resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstàncies de cada situació.Preparar una estratègia per aconseguir l’objectiu del joc. que el mestre li repartirà a l’atzar (per això disposarem de dos jocs més). Coneixement del medi natural.CI. es trobin. A mesura que els alumnes van recollint cartes. L’objectiu del joc es trobar l’alumne que porta el mocador amb el contenidor. Llauna de refresc (3 cartes) 5. Ampolla de detergent (3 cartes) 4. un de cada grup. A cada grup hi ha un jugador que té el mocador amb el dibuix del contenidor. L’alumne que tingui un grau de targeta més elevat es quedarà amb la targeta de l’altre (s’han de fixar amb el text de cada carta. les hauran de tornar al dinamitzador. CM i CS 30 minuts Classe 30 Petos. Contenidor (1 mocador) Quan un grup aconsegueix trobar l’alumne que guarda el mocador (el contenidor)s’acaba el joc. i a cada grup se li dóna un mocador. Cada targeta té un número i un dibuix.Participar activament en el treball en grup. 8. 2 mocadors i 4 jocs de 15 cartes (2 jocs grocs i 2 jocs blaus) Educació física. Caixa de cartró (1 carta) 1. .Reconèixer diferents residus que es llencen al contenidor multiproducte. Safata de porexpan (1 carta) 7. 43 . Paper de diari (2 cartes) 2.

.

Descriure diferents residus que van al contenidor multiproducte. mímica o dibuix) de forma senzilla el que podem observar amb la vista.CI. Comunicativa lingüística i audiovisual. El company/a li ha de descriure l’objecte que hi ha a la imatge sense dir el seu nom fins que l’altre l’endevini. Coneixement i interacció amb el món físic. .Descriure un objecte. Un cop ho ha endevinat. Aquesta proposta es pot fer fent la descripció oral de l’objecte. CM i CS 1 hora Parelles 15 cintes i 30 cartes (15 imatges de color groc i 15 iguals de color blau) Coneixement del medi natural social i cultural. Un cop ho hagi fet tres vegades es canvia el rol i ara serà la parella qui es posarà la cinta al cap i agafarà les targetes. . Social i ciutadana. una groga i una blava amb diferents imatges.Identificar els residus que van al contenidor de multiproducte. . també es proposa utilitzar el recurs per a practicar l’anglès. Podem jugar amb parelles. fent mímica o dibuixant.Preveure el missatge que el company transmet. Aprendre a aprendre. es reparteix a cada parella una cinta i dues cartes. 45 . agafa una altra carta (un nou residu) i torna a preguntar «Qui sóc?» al seu company. es posen la cinta amb la imatge al cap.Expressar (amb paraules. . S’han de preguntar: «Qui sóc?». Llengües .

.

Treballar en equip per aconseguir resoldre el sudoku.CS 20 minuts Petit grup /Parelles 4 cartells DIN A3 8 retoladors Matemàtiques . . Es reparteix un cartell DIN A3 amb el sudoku buit i dos retoladors a cada grup.Preveure una combinació de dibuixos per obtenir el resultat que busquem. En grups de tres o quatre alumnes. .Combinar els dibuixos per solucionar el sudoku. Matemàtiques Aprendre a aprendre .Observar i preveure totes les opcions per aconseguir l’objectiu. 47 . S’ha de completar la graella col∙locant els números a cada quadrant sense que se’n repeteixi cap ni en una mateixa fila ni en una mateixa columna.

.

Es comença pel dibuix que més ha cridat l’atenció.ens inventem una petita història relacionada amb les imatges del dau. tirar els cubs i continuar la història. l’escriu o la dibuixa.. . 49 .».Organitzar un text amb coherència i cohesió amb l’ajuda de pautes i utilitzant els coneixements lèxics i morfosintàctics de l’edat corresponent. .».). Jugar en grup de forma cooperativa.. Cada alumne llança els cubs a la taula i explica alguna història amb sentit que connecti les tres imatges que han quedat a la part superior dels cubs. Comunicativa lingüística i audiovisual Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal Coneixement i interacció amb el món físic. En petits grups.. El dinamitzador de l’activitat concertarà l’extensió de la història abans de començar el joc (història curta.. el fan tots els components del grup.Estimular la imaginació. un altre alumne llança els cubs i continua la història relacionant les imatges.Avaluar bones pràctiques en la gestió de residus. El primer alumne que llança el cub comença la història amb la frase «Hi havia una vegada. . La frase ha de començar amb «Hi havia una vegada. Aquest mateix procés. de manera que finalment queda una història d’entre quinze i vint frases en què han participat de forma directa tots els integrants del grup. Llengua catalana i literatura . .Fomentar actituds correctes per a la convivència. de quatre o sis línies.. No hi ha respostes incorrectes: l’objectiu és que les imatges despertin la imaginació dels participants. Un cop la persona que ha llançat els cubs s’ha inventat la història..Saber descriure actituds que afavoreixin una bona convivència. .Utilitzar els coneixements lèxics i morfosintàctics per a la cohesió del text.Quan aquest ja ha relacionat totes les imatges que li han aparegut a la part superior del cub. L’activitat es pot realitzar de dues formes diferents: Jugar en grup de forma individual.CS 20 minuts Classe 6 jocs de 3 daus de fusta Educació per al coneixement personal i la ciutadania. Social i ciutadana. de quatre o cinc persones.

.

Coneixement i interacció amb el món físic. Es pot mostrar la lletra projectant-la amb el projector o fer-ne còpies per cada grup de 4/5 alumnes. Comunicativa lingüística i audiovisual. .Saber explicar què diu la cançó. Artística i cultural. . cd i equip de música.Opinar i explicar el contingut de la cançó.Saber escoltar.Interpretar la cançó a través de l’expressió corporal. Tot el grup classe escolta la cançó “Reciclem”. Social i ciutadana.Participar del ball per interpretar la cançó. Desprès d’escoltar la cançó cada grup s’ha d’aprendre la cançó de memòria i preparar un ball per fer davant els altres grups.CI 20 minuts Classe projector. . Educació artística Educació física Llengües . 51 . .

.

Tot el grup classe escolta i aprèn la «La rumba del reciclatge».CM i CS 20 minuts Classe projector i CD. Escoltem. en petits grups es prepara una petita exposició a través de dibuixos o fotos en què el grup comuniqui el que ha entès de «La rumba del reciclatge».Crear una cançó amb sentit. . . en petits grups es fa una llista de les paraules que es consideren més importants de la cançó (vuit paraules). cantem i comuniquem. Després d’escoltar la cançó. Comunicativa lingüística i audiovisual. es proposa crear una nova cançó utilitzant la llista de paraules importants.Saber escoltar. Es pot pensar una forma original de presentar l’exposició. Un cop s’ha escoltat la cançó. 53 . .Un cop escollides.Aprendre a comunicar una idea a la resta de persones. Com a base de la nova cançó es pot utilitzar la melodia d’una cançó coneguda. . Escoltem.Utilitzar totes les paraules de la llista de paraules importants.Entendre el contingut de la cançó.Saber comunicar i expressar el que volem explicar.Identificar les paraules importants de la cançó. . Artística i cultural. . cantem i escrivim. Coneixement i la interacció amb el món físic. La lletra de la cançó (Cal imprimir-ho del CD) Educació artística Educació física Llengües .

CS 1 hora Classe Conte

Llengües. Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Coneixement del medi natural social i cultural.

- Elaborar una història seqüenciada i argumentada en grup. - Comunicar els resultats de diferents interpretacions i conèixer el valor de la prevenció o reducció de l’impacte de les activitats sobre el medi.

Fem la lectura individual o en grup a classe. Es fan quatre o cinc grups de cinc membres, que s’han de posar d’acord i escriure la continuació d’aquesta visita a la planta de triatge. En un full han d’escriure unes deu línies. Cada un dels membres del grup pren el paper d’un dels protagonistes i després de fer un petit assaig, posen a prova les seves dots d’interpretació i presenten als altres companys de classe la continuació i final de la història. Posem-hi una mica d’imaginació! No tots han de fer el mateix final ni encertar la continuació de la visita. Si estan encallats, com a guia podem proposar unes preguntes com: - En quantes parts trien les escombraries en Joan, la Núria, en Roger i la Berta a casa seva? - Com han arribat les seves deixalles a la planta de triatge? - Què és la maquineta que ha vist en Roger a la cadena de triatge? - Que farà la Berta quan arribi a casa seva?

Aprendre a aprendre. Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana.

- Identificar els diferents productes i residus. Saber en quantes fraccions recollim les deixalles al nostre municipi. - Situar-se en l’entorn, desplaçar-se, i localitzar determinats elements. - Construir un argument escrit en petit grup i transformar-lo en un petit guió per a la teatralització.

55

CI. És convenient també fer-ne la reflexió conjunta. Si la pregunta s’ha respost correctament.Llegeix la pregunta en veu alta. . Social i ciutadana. . en cas contrari.Avaluar els coneixements adquirits de forma individual. Tractament de la informació i competència digital.Relacionar continguts treballats a través d’altres activitats. Un component de la parella obre el dau i agafa una targeta de pregunta. es torna a ficar la targeta sota el piló de preguntes. Comunicativa lingüística i audiovisual. CM i CS 1 hora Per parelles Dau de preguntes Coneixement del medi natural social i cultural .Respondre correctament el màxim nombre de preguntes. El company ha de respondre la pregunta correctament. Matemàtiques Coneixement i interacció amb el món físic.Saber relacionar continguts treballats a través d’altres activitats amb la pregunta que s’ha fet. en aquesta opció serà el mestre el que llegeix la pregunta i l’alumne que sap la resposta aixeca la mà. el company es queda la carta. . És pot fer també amb el grup classe. 57 .

.

Selecció manual voluminosos 4. amb una VALORITZACIÓ FINAL 2. Camió recollida 3. Obridor de bosses 6. Tramuja vibratòria 7... Separador òptic 9. Premsa i estocatge 12. Contenidor 5.. Dipòsit controlat 59 . 2 Bàscula Zona de recepció Selecció manual de voluminosos Cabina de triatge manual de voluminosos Obridor de bosses Plàstics 1 3 4 Llaunes Brics Contenidor multiproducte Camions de recollida Cartró Paper Bales: 11 Garbell giratori Material gran >15 cm Sitges: Estocatge Premsa Cartró 5 Materials fèrrics Material mitjà 8-15 cm Material fi < 8 cm 6 Cabina de triatge manual Material lleuger Material pesat 7 Electroimant Electroimant Paper Tramuja vibratòria Plàstic film Material petit Brics 9 Selecció manual d’afinament Inductor de Foucault No plàstics No plàstics 8 Separador òptic Separador òptic Plàstics Plàstic mixt Alumini Separador òptic Selecció manual d’afinament 10 12 Rebuig Plàstic PET Plàstic PEAD Dipòsit controlat 1.. Electroimant 8. Garbell giratori . Inductor de Foucault 10.Un PROCÉS COMPLEX. Selecció manual d'afinament 11.

60 .

61 .

És vibratòria.MU L T I P ROD UC T E MA N U A L B À S CU L A GA R B E L L T R EMU J A I ND UC T OR P R EMS A R E C I C L A R ÒP T I C D E N S I T A T F OUCA U L T CON T E N I DO R T R I A T GE E L E C T R O I MAN T 62 Tipus de separació que es realitza a la cabina de triatge. D’ella en surten bales de paper. cartró. . A la planta de triatge en trobem 3. Acció que es realitza un cop s’han separat els productes a la planta de triatge per a convertir-los en nous productes. xapes. tapes. Relació inversa entre massa i volum. Màquina que compacta cada un dels materials classificats al llarg del procés de triatge. etc.…) de la resta de residus. Es troba a l’entrada de la planta de triatge i és on s’aturen tots els camions per saber quants quilos de deixalles han recollit. Cilindre amb diversos orificis que separa els residus segons la mida. Dispositiu infraroig que separa diferents materials. a la planta separa els residus per densitat segons si son fins lleugers o pesants. Separa i repèl les llaunes d’alumini. alumini. Acció de classificar totes les deixalles recollides als contenidors del multiproducte. El del multiproducte és de color blau amb la tapa groga. Inductor que separa les llaunes d’alumini de la resta de residus. Mecanisme que separa els materials fèrrics (llaunes. la tremuja vibratòria separa segons aquest tipus de mesura.

El meu petit manual de desenvolupament sostenible. Ed. Un llibre per reflexionar sobre la classificació de les deixalles i sobre el que comprem. Amb algunes propostes de bones pràctiques i un petit diccionari. RBA Libros S. Londres (2012). (2008). 10 coses ben senzilles que pots fer per millorar el món on vivim. Textos de Mélanie Perez. Melanie Walsh. Un llibre amb propostes d’experiments científics per divertir-se. Publicat originariament per Ryland Peters & Small. Fotografies de Carolyn Barber. Barcelona (2012). Kate Lilley de MINIECO. l∙lustracions de Sandrine Lamour.. A partir de 6 anys.A. col∙lecció El món estimat. Editorial Cruïlla.Manualidades ecológicas para niños. . De l’edició catalana: Editorial Zendrera Zariquiey. Edicions Philippe AUZOU. Paris (2010). Publicat originalment per Walker Books (2008). Barcelona 2010. Parla de l’efecte hivernacle i del desglaç de les glaceres. . Textos de Gérard Bertolini i Claire Delalande. 63 . .Com es fan les coses? Què hi ha darrere dels objectes quotidians. Il∙lustracions de Nicolas Hubesch.A.Les deixalles i el reciclatge al teu abast. Empúries. Energies renovables. reciclatge. Publicat originariament a la Gran Bretanya per The Templar Company plc (2012). Traducció castellana per Editorial Juventud S. comerç just. Barcelona (2012) 35 trabajos creativos para que los más pequeños y los adultos se diviertan juntos.10 coses que puc fer per ajudar el meu món. Text de Christiane Dorion.. Disseny i manipulació de paper Andy Mansfield. .

.

A partir de 5 anys..GUSTI. 2004. R. Reciclem!: creacions amb material recuperat. . (il. L. La basura y el reciclaje. la gestió. Barcelona: Zendrera Zariquiey.GUILLAUME. pràctiques i decoratives explicades pas a pas amb materials que podem trobar a casa.GUTIÉRREZ. Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey.THEULET-LUZIÉ. MARÍ. 65 . A partir de 5 anys. Barcelona: Parramón.. Cromosoma. X. 11 creacions divertides. Una història de les 3 bessones centrada en les 3R. Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey. . (fot. presenta diferents maneres de reutilitzar els residus produïts en creacions d’objectes sorprenent.). E. . . A partir de 6 anys. S.2011. Barcelona: Océano Travesía.DE ROSAMEL.1 2 creacions de diferents personatges divertides. 2009. A partir de 5 anys. a través de tècniques senzilles i materials comuns. botellas de plástico.. . 2006. M. H.A. tant per a infants petits com per als més grans per fer en família o a l’escola.AGRAMUNT. Barcelona: Inde. .). 2007. Proposa una extensa relació de jocs i activitats que només requereixen l’ús de material reciclat. 2007. Basur-arte: crear.LLIMÓS. A partir de 4 anys. C. Carrillo. A partir de 5 anys. Intermón Oxfam. Material didàctic orientat principalment a professorat d’Educació física. sobre els residus: la recollida. A partir de 7 anys. C. en aquest cas ampolles de plàstic que es troben fàcilment i no requereixen cap cost addicional. Personatges simpàtics. En cinc passos es poden realitzar totes les manualitats que es proposen. Capdevila.NAVARRO. . G. Barcelona: Icaria. etc. Al començament explica la problemàtica actual de la gran quantitat d’escombraries que produïm. pràctiques i decoratives explicades pas a pas amb materials que podem trobar a casa. Barcelona: Monsa. Els exercicis que es proposen estan adreçats als educadors i educadores que volen ensenyar manualitats a nenes i nens. el transport. 2003. Barcelona: Usborne.CAPDEVILA. B. A. Barcelona: circulo de lectores. Reciclatge creatiu. Llibre il∙lustrat. divertirse y reciclar. A partir de 3 anys . 2001.CICLE INICIAL .TURNBULL. . Les Tres bessones i les tres erres. 2009. Proposta d’activitats de destresa i habilitat manual fomentant el lleure i la creativitat. Crea i recicla. Fox. 2009. A la part final hi ha un petit glossari per comprendre el significat d’alguns conceptes. A partir de 5 anys. . Juega y crea reciclando.V. Reciclatge. tant per a infants petits com per als més grans per fer en família o a l’escola. Juegos ecológicos con.

2007. A partir de 6 anys. Barcelona: RBA Libros. P. etc. Tingues cura del teu planeta. ampolles de plàstic. A partir de 8 anys. 66 . Barcelona: Grupo editorial 62.. divertirse y reciclar. Barcelona: Combel editorial. retalls de tela i totes aquelles coses que ja no necessitem.CHILD. .. A partir de 7 anys. A partir de 3 anys . comerç just. Barcelona: Mediterrània. A. WWF. Manufacturas: 30 ideas sencillas para fabricar objetos con residuos. 2010. Al començament explica la problemàtica actual de la gran quantitat d’escombraries que produïm. . 2009. 2008 . CICLE MITJÀ . construir. Barcelona: Océano Travesía.). V.GUSTI.FRITH. Explica com funcionen diferents instal∙lacions de tractament i gestió de residus: un ecoparc. P (il. Lectura per reflexionar i debatre sobre la gran quantitat de deixalles que genera la nostra societat. G. M. presenta diferents maneres de reutilitzar els residus produïts en creacions d¡objectes sorprenent. El meu petit manual de desenvolupament sostenible: energies renovables. A partir de 6 anys. Raspall.BOUTTIER-GUÉRIVE. Bauer. Conjunt d’experiments senzills i variats. Un llibre per divertir-se. el transport. sobre els residus: la recollida. Ajudo el meu planeta: a protegir la natura i salvar els animals. Solé.PEREZ. Residus? Quins residus?: una publicació sobre els nous models de gestió de residus. . M. A. 2007. Conoce por dentro el reciclaje y la basura. (il. Allen. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. THOUVENOT. 2010. Magenta Universal Production. G.O.Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey.LUNA.F.L.). S (il. Lamour. per comprendre millor els reptes ecològics del dia de demà. P .).B. Cuxart. . imagiunar.CALDERS. A partir de 8 anys. Barcelona: Usborne. 2008. Barcelona: Greenpeace. Etrella polar. una de compostatge. S. una planta de triatge. Llibre il∙lustrar¡t.). la gestió.U.. C. L. Una bona lectura per explicar com se li pot donar un altre ús ben diferent a coses que són considerades residu. 2009. Garriga. MARTÍN. . Segueix pas a pas les instruccions i veuràs com n’es de fàcil fer les teves pròpies joguines amb material fàcil de trobar a casa. crear i apendre a fabricar objectes amb cartró. (trad.)... explicats pas a pas. Conte d’en Carles i la Laia on aquesta comença a llençar moltes de les seves coses i el seu germà li pregunta “I perquè no recicles?” .TUBAU. Com construir les teves joguines. reciclatge. Sala. etc. T.. Basurarte: crear.RIPOLL. (il. 2010.

.

Realitzat per: Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge .