Está en la página 1de 68

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Idea conceptual i creació Núria Canals Sangrà, Núria Cruset Tonietti i Lluís Pagespetit Blancafort, viladraueducació.com Disseny Blanca Vigas Esquís, Fundació Vincles Correcció Rosa M. Llucià Santanach i Anna Puente Llucià

No hauria estat possible sense la participació de: Imma Esquerrà, Gilbert Sandoval, Maria Bassagaña, Rosa M. Deitg, Anna Montmany, Roser Ballús, M. Carme Salvans, M. Carme Font, M. Sònia Loureiro, Agnès Márquez, Sandra Petitbo, Maria Roura, Pilar Salmanca, Miquel Vilaró, Gemma Blasi, Eva Castan, Assumpta Pujol, Irene Roquet, Elisabet Torrents, Noelia Vallejo, Imma Castany, Assumpta Codina, Griselda Arrey, Tina Pecellín, Eugènia Juanola, Núria Izern, Marta Zenzen, Rocio de Sardi, M. Dolors Tortades, Olga Mayans, M. Mercè Valero, Marta Ricart, Emili Bagué i Sira Puig. Dels centres ESC Segimon Comas, ESC Vilanova de Sau, Col∙legi Fedac-Prats, ESC Lluçanès, ESC Marta Mata, ESC Pompeu Fabra, ESC Mare de Déu del Sòl del Pont, Col∙legi Vedruna Tona, ESC Vall del Ges, Col∙legi Sagrat Cor, ESC Sant Marc, INS Antoni Pous i Argila, Col∙legi Pare Coll, Col∙legi La Salle Manlleu, ESC Quatre Vents, EBM Els Picarols, Col∙legi Casals-Gràcia, ESC Dr. Joaquim Salarich, Col∙legi l’Escorial, EBM Colors, Col∙legi Carme Vedruna i SES Bisaura.

Amb la col∙laboració de: Antoni Serrat, Mercè Punti, Anna Riera , Jordi Valldeoriola, Glòria Valadés. CRP , Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i Margarida Feliu.

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Presentació 5 Introducció 7 Estructura, continguts i orientacions metodològiques Relació curricular de continguts, eix temàtic de residus Recursos didàctics 1 Què en sabem? 2 Trobem la còpia i ordenem la seqüència 3 De residu a producte 4 Veig el doble 5 Toquem i encertem. Què hi ha al contenidor? 6 Dibuixa el residu 7 Concentrem-nos 8 A la recerca de... “safari al pati” 9 El senyor Multiproducte 10 Fem el nostre joc de cartes 11 Atrapem deixalles 12 L’acròstic de la planta de triatge 13 Arribem al contenidor 14 Qui sóc? 15 On vaig? Sudoku 16 Expliquem una història 17 Escoltem, cantem i ballem 18 Escoltem, cantem, ballem i escrivim 19 Com pot acabar la història 20 Què en sabem? Deu preguntes 9 11 19 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57

Annexes 59 Annex 1. Trobem la còpia i ordenem la seqüència 59 Annex 2. De residu a producte 60 Annex 3. L’acròstic de la planta de triatge 62 Per saber-ne més Recicla i guanya. Un joc en què tots guanyem Llibres de la maleta per a consultar Altres recursos bibliogràfics

CD amb materials complementaris

La maleta «A Osona, Multiproducte! – Multirecursos per a tria selectiva» i la guia que l’acompanya és fruit d’un treball col∙lectiu dut a terme entre diferents escoles de la comarca d’Osona en col∙laboració amb viladraueducació.com, amb la voluntat que esdevingui una eina educativa per fomentar l’hàbit del reciclatge. Osona és una comarca pionera pel que fa a quantitat de residus reciclats, cosa que representa una mostra de la consciència cívica de la població. Des de l’Administració s’ha fet, durant anys, una bona feina en aquest àmbit i cal fer-la extensiva a tota la població. No cal dir que la feina que es faci des de l’escola serà primordial per conèixer els diferents tipus de residus que es generen diàriament i aprendre tot el que podem fer per al medi ambient. El procés d’aprenentatge és molt extens i s’ha d’encarar des de diverses àrees. Saber fer bé les coses i portar-les a terme requereix un procés de transferència de l’aprenentatge. Amb l’ús de la maleta es pretén parlar dels residus d’una manera didàctica i clara per afavorir els seus cicles de vida i reduir així l’impacte ambiental. Esperem que sigui una eina útil a les vostres aules i que serveixi per fer arribar el resultat de l’aprenentatge a les llars.

Joan Roca Tió President del Consell Comarcal d’Osona

Passar a l’acció no és fàcil, ja que pensar i conèixer són processos que no determinen necessàriament actuar en conseqüència. Per això, entre saber i fer hi ha aquest procés compartit tan enriquidor que ens delata com a creadors de nous aprenentatges col∙lectius. Aquesta guia de la maleta pedagògica “MULTIRECURSOS per a la tria selectiva” vol ser una proposta clara i pautada, amb un fort component ludicodidàctic, perquè,sense gaires complicacions, ens ajudi a parlar del que ens sobra després de fer servir béns i recursos, i de la coresponsabilitat a l’hora de triar els residus, per reduir així la nostra petjada ecològica. L’objectiu és ajudar a facilitar l’aprenentatge dels alumnes. Es tracta, intencionadament, d’un recull de propostes sorgides del professorat. Després d’aquest procés de creació col∙lectiva ens hem adonat que el resultat és una bateria de recursos i jocs procedimentals que es poden utilitzar simultàniament a l’aula des del treball en parella, en petit grup i per a tota la classe. Aquests recursos han estat fruit de la feina amb el professorat de la comarca durant tres sessions el darrer trimestre del curs 2012/13, de dos seminaris d’educació ambiental, del Pla de Formació de Zona (PFZ), als quals el professorat ha participat amb molta il∙lusió per buscar-ne l’encaix en les seves programacions curriculars i, amb la voluntat de donar suport i complementarietat a les altres propostes didàctiques que ja s’estaven desenvolupant a les aules. Volem donar les gràcies una vegada més als trenta-cinc mestres i professors/professores que han col∙laborat en l’inici del projecte amb les seves valuoses aportacions. Professionals i companys de camí que, malgrat els vents adversos, encara mantenen la il∙lusió en la seva feina i la convicció que l’educació dels infants i joves és un dels elements bàsics per a la millora de la societat.

7

Primer es presenta la relació de continguts curriculars referents a l’eix temàtic de residus per a educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Tot i que no pretén ser exhaustiva, ens és molt útil per contextualitzar els diferents continguts de cada nivell i àrea a l’hora de crear les propostes didàctiques que us presentem. A la maleta hi trobem també una pancarta que podrem penjar a un lloc visible i exterior de l’escola. És important divulgar i donar a conèixer el que fem a l’escola a la resta de la comunitat educativa. Cada proposta d’activitat s’explica en una fitxa amb la descripció metodològica. Quan el recurs és un joc aquest també va acompanyat, si cal, de la fitxa amb les instruccions d’ús.

Les competències bàsiques que més es treballen són: Transversals: Competències comunicatives - Lingüística i audiovisual - Artística i cultural - Tractament de la informació i competència digital - Aprendre a aprendre - Autonomia i iniciativa personal

Competències metodològiques

Competència personal

Específiques:

Coneixement i interacció amb el món físic Social i ciutadania

Vint recursos per conèixer d’una manera diferent (tocant, parlant, movent-nos, imaginant, dibuixant i escoltant) amb la finalitat de fomentar en grup les vivències sensorials i afectives. Hem procurat també que les activitats proposades estiguin estructurades tenint en compte el multinivell, és a dir, escollides per la seva adaptabilitat a les diferents edats i als coneixements previs dels alumnes, amb la voluntat d’assolir nous aprenentatges socials per a una bona tria i gestió dels nostres residus. En la majoria d’activitats es fa incidència en la posada en comú final, per tal reflexionar de manera cooperativa i així detallar i concretar els conceptes clau de la correcta selecció en origen i del triatge per allargar el cicle d’ús dels recursos i reduir l’impacte ambiental del nostre consum. Els recursos estan orientats als tres àmbits següents: reconeixement i comprensió, aplicació i anàlisi, síntesi i valoració. Tinguem en compte que la primera fa referència als coneixements previs i que la darrera és una activitat d’avaluació, que ens ajudarà a esbrinar què recorden i què saben del multiproducte els nostres alumnes després de treballar alguns dels recursos. També hem utilitzat aquest criteri per formular l’índex. Cada un dels recursos disposa d’un número per tal que sigui més fàcil buscar-los a la maleta. Per complementar i ampliar els continguts, també s’hi inclouen quatre llibres publicats recentment i un llistat d’altres títols que ens poden ser útils.

9

DESCOBERTA DE L’ENTORN 2N CICLE Exploració de l’entorn • Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn. • Respecte pels elements de l’entorn natural i social, participació en actuacions per a la conservació del medi. • Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o la ciutat. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i presa de consciència les relacions que s’hi estableixen. • Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials,tot establint relacions de respecte i col∙laboració amb les persones de l’entorn proper.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL CI Matèria i energia • Distinció d’objectes d’un sol material o de diversos materials. Aplicació de criteris de separació i selecció als residus urbans. Participació en la reducció, reutilització i reciclatge de residus a l’escola. • Manteniment de la neteja i col∙laboració en l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola. Persones, cultures i societats • Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida domèstica, escolar i social relacionades amb la reducció, reutilització i reciclatge de residus de l’escola.

CM

L’entorn i la seva conservació • Observació i descripció de l’impacte de l’activitat humana en l’entorn. • Identificació d’actuacions responsables orientades a l’ús sostenible de l’entorn,valorant les repercussions globals que té, per exemple, la gestió local dels residus. 11

Matèria i energia • Responsabilització en el manteniment de la neteja, l’ordre i l’estalvi de materials i energia a l’escola i a casa. Persones, cultures i societats • Desenvolupament d’actituds i estratègies personals i col∙lectives de consum responsable. Compra verda a l’escola i a casa. • Observació directa de l’entorn proper i de les dades.

CS

Matèria i energia • Observació de canvis químics en relació als fenòmens quotidians: combustions, oxidacions i fermentació. Aplicació a l’obtenció del compost. L’entorn i la seva conservació • Realització d’un treball d’investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l’entorn proper mitjançant el treball cooperatiu.

EDUCACIÓ ARTÍSTICA CI CM • No s’esmenta • No s’esmenta

CS

Interpretar i crear • Reutilització d’objectes i imatges de l’entorn amb la finalitat d’explicar visualment experiències, desitjos i valoracions crítiques de l’entorn.

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA CI • No s’esmenta

CM CS

• No s’esmenta Identitat i autonomia • Identificació d’actitud i estratègies personals i col∙lectives de consum responsable i cura del medi.

12

Convivència i valors cívics • Identificació de drets i deures per mitjà de l’aplicació de conductes de responsabilitat i preservació en el seu ús. Pertinença i ciutadania. • Defensa i cura de l’entorn, valorant les repercussions que té globalment la gestió local dels recursos i identificant les bones pràctiques alternatives i les estratègies de consum responsable.

MATEMÀTIQUES CI Relacions i canvi • Selecció, classificació i ordenació d’objectes segons diferents criteris.residus de l’escola.

CM

• No s’esmenta

CM

Aplicació de tècniques i instruments adequats per mesurar • Disseny de l’estratègia adequada per fer una mesura en un context significatiu. Crear i resoldre problemes.

CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R CICLE La matèria • Anàlisi del cicle de materials d’ús habitual. Identificació de les matèries primeres: d’on provenen, els diferents passos en el seu procés d’obtenció i ús, i on van a parar els productes de rebuig que es generen al llarg de tot el procés. • Elaboració d’un projecte per a un ús més sostenible d’alguns dels materials. Col∙laboració en grup per a la recerca d’informació i la presa de decisions. La tecnologia i el procés tecnològic. Eines i materials de tecnologia. • Valoració de la necessitat de fer un ús responsable dels materials, en vista del possible estalvi, la reutilització i el reciclatge.

13

2N CICLE

FÍSICA I QUÍMICA (optativa) Continguts comuns • Ús dels conceptes apresos per fonamentar l’actuació i per interpretar aplicacions tecnològiques i problemes socioambientals. Les reaccions químiques • Anàlisi d’algun procés d’obtenció de materials d’ús quotidià. Discussió sobre els aspectes que cal tenir en compte per minimitzar l’impacte del procés de producció o del seu ús en el medi.

BIOLOGIA i GEOLOGIA (optativa) Continguts comuns • Ús dels conceptes apresos per fonamentar l’actuació i per interpretar aplicacions tecnològiques i problemes socioambientals. • Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat d’interrelacionar models teòrics provinents de diferents disciplines per donar-hi resposta. Interacció entre els subsistemes de la Terra i l’activitat humana • Anàlisi de les causes, processos i conseqüències d’alguns problemes ambientals, com ara la generació de residus, la pluja àcida, la disminució de la capa d’ozó i l’augment del diòxid de carboni atmosfèric. Argumentació de mesures preventives i correctores per afrontar alguns d’aquests problemes i concreció de propostes d’actuació a l’entorn proper. La Terra, un planeta que canvia • Aproximació a la conceptualització de la Terra com un sistema que s’autoregula. Anàlisi de les conseqüències d’algunes activitats humanes en funció de la teoria de Gaia.

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA 1R CICLE ESO • No s’esmenta

2N CICLE ESO

Ciutadania en un món global • Assumir i practicar estratègies de consum racional i responsable.

14

TECNOLOGIA 1R CICLE ESO Processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana • Valoració de l’impacte de la transformació de matèries primeres en el medi.

2N CICLE ESO

Els projectes tecnològics • Valoració de l’estalvi de material: reciclatge, reutilització i economització.

TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1R CURS Materials • Valoració de l’impacte ambiental produït per l’obtenció, la transformació i les deixalles de materials. Processos de fabricació • Valoració de l’impacte ambiental dels procediments de fabricació. Determinació dels tractaments dels residus industrials.

2N CURS

Materials • Descripció dels procediments de reciclatge de materials.

CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1R CURS El sistema Terra i el medi ambient • Descripció de l’explotació dels recursos naturals al llarg de la història. Diferenciació o comparació entre recursos renovables i no renovables. Identificació dels recursos energètics convencionals i alternatius. Valoració de l’ús racional en l’explotació dels recursos. Relació entre alguns consums i els residus que en deriven. • Definició del concepte d’impacte ambiental. Caracterització d’alguns impactes ambientals a diferents escales. • Caracterització del concepte de gestió ambiental. Valoració de les conseqüències de les accions humanes sobre el medi ambient. Identificació de diferents postures ideològiques davant els problemes ambientals. Relació entre «creixement econòmic» i «problemes ambientals»: comparació entre el conservacionisme i el desenvolupament sostenible. 15

2N CURS

Gestió ambiental i desenvolupament sostenible • Definició del concepte de residus sòlids. Identificació i caracterització dels residus urbans, agrícoles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposició i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gestió. Anàlisi de la producció i gestió dels residus urbans en una ciutat. • Exposició i comprensió del concepte de gestió ambiental i dels seus instruments. Descripció i aplicació de mesures preventives: ús de les normatives i aplicació a un estudi de cas per avaluar l’impacte ambiental. Anàlisi d’algun exemple de gestió ambiental. • Valoració del conflicte entre alguns sistemes econòmics i el desenvolupament sostenible. Caracterització dels trets bàsics de l’educació ambiental i de la sostenibilitat. Anàlisi crítica d’algunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible i la viabilitat dels acords presos.

GEOGRAFIA 1R CURS • No s’esmenta

2N CURS

Continguts comuns a tots els blocs • Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos, de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’unes pautes de comportament individual i col∙lectiu responsable. Apreciació de la diversitat de paisatges i de la necessitat de gestionar-los i preservar-los. Medi ambient i paisatges • Identificació del paper dels factors naturals, socioeconòmics, tècnics, polítics i culturals en la configuració, dinàmica i transformació dels espais geogràfics. Territori i activitats econòmiques • Anàlisi del creixent protagonisme dels serveis i de la seva heterogeneïtat. Valoració de la dimensió econòmica, ambiental i d’impacte social del sector dels transports i les comunicacions en la producció i el consum. Anàlisi del paper econòmic i de la incidència mediambiental dels espais turístics. Valoració dels serveis socials i les polítiques referides a l’educació i la sanitat.

16

18

CM i CS 30 minuts Classe 7 pòsters DIN A3 6 jocs de 19 cartes 1 joc de 9 cartes per al dinamitzador

Coneixement del medi natural social i cultural.

- Associar els productes que han d’anar al contenidor del multiproducte. - Reconèixer la diversitat de materials dels residus que van al contenidor blau i groc.

Per començar a jugar farem sis grups de quatre o cinc alumnes cadascun. A cada grup li donarem un pòster DIN A3 i un joc de dinou cartes. Un pòster DIN A3 se’l queda el dinamitzador del joc. Cada grup ha d’agrupar les cartes segons el tipus de material que mostren: els diversos tipus de plàstics, paper, cartró, llaunes, brics, vidre, rebuig... Quan tots els grups han acabat, el dinamitzador ensenya el seu DINA3 i va mostrant les cartes de la seva baralla, una a una. D’allà en surten els nou tipus de residus que van al contenidor multiproducte: cartró, metalls, paper, plàstic film, brics, plàstic mixt, alumini, plàstic PET, plàstic PEAD.

Tractament de la informació i competència digital. Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadania.

Agrupar correctament els productes segons el material amb el qual estan produïts.

19

CI i CM 20 minuts Petit grup 1 joc de 24 fitxes

Coneixement del medi natural, social i cultural

- Relacionar les imatges iguals. - Reproduir el procés de la planta de triatge de multiproducte d’Osona.

Aquest recurs està pensat per dur a terme en grups de sis alumnes com a màxim. Es giren totes les fitxes de manera que no es pugui veure cap imatge i s’escampen sobre la taula. S’estableix un ordre de joc. El primer jugador tria una fitxa i la gira; després n’escull una altra i també la gira. Si les imatges destapades són iguals, el jugador es queda amb la parella de fitxes i torna a començar el procés. Si no són iguals, les torna a deixar al mateix lloc de cap per avall. El següent jugador fa el mateix. Pot girar una de les fitxes que ha girat el jugador anterior, o bé dues de diferents. El joc s’acaba quan s’han trobat totes les parelles. Les imatges que s’han anat destapant són part del procés de selecció i separació de residus que es porta a terme a la planta de triatge de multiproducte d’Osona. Per tant, un cop tenim totes les fitxes aparellades, es proposa al grup que les ordenin per tal de reproduir els passos que segueixen els residus del contenidor de multiproducte fins que estan a punt per portar a les plantes de reciclatge. En aquesta activitat, tot i que s’entén el procés, hem reduït el nombre de passos respecte a la realitat de la Planta de Triatge. Per fer la seqüència es poden fer dos grups, ja que tenim totes les imatges repetides. Podem fer la visita virtual i consultar-ho a: www.ccosona.net/planta_de_triatge

Tractament de la informació i competència digital. Aprendre a aprendre.

- Identificar imatges iguals. - Relacionar cada imatge amb la part d’un procés i construir-ne la seqüenciació.

SOLUCIÓ Mirar l’Annex 1. Trobem la còpia i ordenem la seqüència

21

CM i CS 20 minuts Petit grup 1 joc de 24 fitxes

Coneixement del medi natural, social i cultural Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

- Reconèixer quins productes van al contenidor blau i groc. - Relacionar cada residu amb el producte reciclat que se’n treu.

Aquest recurs està pensat per dur a terme en grups de sis alumnes com a màxim. Es giren totes les fitxes de manera que no es pugui veure cap imatge i s’escampen sobre la taula. S’estableix un ordre de joc. El primer jugador tria una fitxa i la gira; després n’escull una altra i també la gira. L’objectiu del joc es trobar un residu amb el producte en què es converteix un cop seleccionat i reciclat. Quan les dues fitxes que destapem estan relacionades, el jugador es queda la parella de fitxes i torna a començar el procés. Si no estan relacionades, les torna a deixar al mateix lloc de cap per avall, i passa el torn al jugador següent. El joc s’acaba quan s’han trobat totes les parelles.

Aprendre a aprendre. Coneixement i interacció amb el món físic.

- Associar la recollida selectiva a un fet quotidià. - Entendre que podem donar valor de nou a materials ja utilitzats.

SOLUCIÓ Mirar l’Annex 3. De residu a producte

23

CM i CS 20 minuts petit grup 56 cartes circulars

Coneixement del medi natural, social i cultural. Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania.

- Reconèixer quins productes van al contenidor blau i groc. - Associar dibuixos i imatges de residus que van al contenidor de multiproducte.

Veig el doble! és un recurs per jugar en grups de sis alumnes com a màxim i es pot dur a terme de tres maneres diferents: - El contenidor infernal. Es reparteix una carta a cada jugador i es posa la resta de cartes al centre de la taula, de cap per avall. Es gira la primera carta de la baralla central i,quan es fa un senyal, tots els jugadors giren la seva carta. El primer jugador que troba que un dels dibuixos de la seva carta és igual que un dels dibuixos de la carta central, ha de dir el nom d’aquesta imatge en veu alta i agafar la carta de la baralla central. Aleshores es gira una altra carta del centre i es torna a repetir el mateix procediment. Així successivament fins acabar les cartes de la baralla central. Guanya el jugador que més cartes ha aconseguit. - De multiproducte a multiproducte. Es reparteix el mateix nombre de cartes a cada jugador. Posem una carta al centre de manera que en puguem veure els dibuixos. Cada jugador té al davant la seva pila de cartes girades. Quan es fa el senyal, els jugadors giren la primera carta de la seva pila. A partir d’aquest moment han de buscar que un dels dibuixos de la seva carta sigui igual a un dels dibuixos de la carta central. Quan el trobin han de dir el nom de la imatge en veu alta i tapar la carta central amb la seva carta. Quan es torna a fer el senyal, els jugadors giren la carta següent de sobre la seva pila i així successivament. Es va repetint el mateix procediment fins que tothom es queda sense cartes. Guanya el jugador que s’ha quedat sense cartes més aviat. - Allibera’t del multiproducte. Es reparteix una carta tapada a cada jugador. La resta de cartes queden a un costat, perquè s’utilitzaran durant les següents rondes. Expliquem una ronda: un cop es fa el senyal, tots els jugadors giren les cartes de manera que tothom pugui veure clarament les cartes dels altres jugadors. Quan un jugador troba el símbol idèntic entre la seva carta i la d’un altre jugador, diu el símbol en veu alta i passa la carta al jugador amb el símbol idèntic al seu, de manera que el jugador que rep la carta té una nova carta sobre la que ja tenia. Es continua jugant, i si la persona que veu el símbol idèntic ja té dues cartes, passa totes les cartes al jugador que té un símbol idèntic al seu, de manera que al final de la ronda un jugador s’haurà quedat amb totes les cartes. Es torna a repartir. El joc s’acaba quan s’han jugat totes les cartes.

Tractament de la informació i competència digital. Aprendre a aprendre. 25 - Saber identificar ràpidament els objectes que van al contenidor de multiproducte. - Desenvolupar conductes actives per jugar tot desenvolupant les possibilitats i limitacions d’un mateix.

CI / variant per a CS 15 minuts classe 5 bosses i residus

Coneixement del medi natural social i cultural i educació artística

- Reconèixer un objecte amb el tacte. - Relacionar els materials que es toquen amb un residu.

Per començar a jugar hem de preparar cinc bosses amb vuit o nou objectes (reals) del contenidor de multiproducte a cada una. Podem demanar als alumnes que portin objectes de casa. És recomanable que preparem nosaltres mateixos les cinc bosses, ja que és convenient que els alumnes no vegin els objectes que hi ha a dins. La bossa, per tant, hauria de ser opaca. Per començar a jugar farem grups de cinc o sis alumnes i donarem una bossa amb residus a cada grup. Una persona del grup és l’encarregada de la bossa i de posar un residu sota la funda, sense que la vegin la resta de participants. Els quatre jugadors restants posen la mà dins la funda, de manera que no puguin tocar l’objecte de forma directa sinó que hi tinguin roba entremig. La finalitat de l’activitat és descobrir l’objecte amagat. El primer que identifica correctament l’objecte el diu en veu alta i se’l queda. Un cop s’ha descobert l’objecte es canvia la persona que amaga objectes, i un altre jugador fica un nou objecte al fons de la bossa. Es repeteix el mateix procediment fins que s’han palpat tots els residus. Variant per a Cicle Superior: un cop es reconeix l’objecte, s’ha de dir el nom en tres idiomes diferents (català, castellà i anglès o francès).

Comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

- Identificar els materials dels diferents residus que van al contenidor del multiproducte. - Reconèixer diferents materials. - Saber dir els objectes amb diferents idiomes (per a CS).

27

CM i CS 1 hora classe 1 joc de 51 cartes 2 pissarres 4 retoladors 4 esborradors

Coneixement del medi natural social i cultural i educació artística

- Reproduir un text amb un dibuix. - Associar dibuixos a una acció. - Relacionar accions amb la temàtica que s’està treballant.

Es fan dos grups, i un grup juga contra l’altre. Cada grup se situa en una part de l’aula o de l’espai on estiguem fent l’activitat. Es reparteix una pissarra, dos retoladors i un esborrador a cada grup. El dinamitzador es queda amb les cartes entremig dels dos grups. Cada grup escull una persona que dibuixarà. Aquesta ha d’anar fins al dinamitzador, que els mostra una carta en què hi ha escrita una paraula que pot ser una acció o un objecte. Cada jugador torna a la taula amb el seu grup i, quan el dinamitzador faci el senyal, comença a dibuixar. El grup que encerti abans l’objecte o acció representat al dibuix té un punt. Es torna a repetir el procediment canviant la persona que dibuixa. Es pot anar fent fins que s’acabin els dibuixos o posant un límit de temps.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Social i ciutadana.

- Relacionar cada paraula amb un dibuix. - Desenvolupar una producció artística amb confiança, respecte i satisfacció.

29

CM i CS 1 hora individual Caixeta MINIARCO Quadern

Educació artística

- Estimular la capacitat de concentració i observació. - Experimentar i indagar les possibilitats expressives de la imatge.

Obriu l’estoig i col∙loqueu les fitxes amb els números de cap per amunt sobre la tapa de l’estoig. Podeu veure els números de l’1 al 12, vermell a les fitxes i negres a les caselles dels fons de l’estoig. Recordeu que els números de les preguntes i les fitxes són sempre vermells, i que els de les respostes i caselles són sempre negres. Agafeu qualsevol de les pàgines del quadern i mireu el primer dibuix de la primera columna. Busqueu el que és igual de la segona columna. Amb la fitxa d’aquest segon, tapeu la casella corresponent. Una vegada col∙locades totes les fitxes a l’estoig, comprovareu fàcilment si les vostres respostes són correctes si feu el següent: tanqueu l’estoig amb cura, doneu-li la volta i obriu-lo per darrere. Hi apareixerà una figura: si aquesta coincideix amb la que hi ha dalt la pàgina ho heu fet bé.

Artística i cultural. Tractament de la informació i competència digital. Autonomia i iniciativa personal.

- Observar i relacionar diferents imatges. - Comprovar els encerts d’un mateix. Autocorregir-se i refer l’activitat fins a fer-la bé.

31

CM i CS 25 minuts Classe 30 petos Una bossa per a cada 4/5 exploradors Llapis i paper

Coneixement del medi natural, social i cultural

- Reconèixer objectes que no són al lloc que els correspon. - Millorar i fomentar els bons hàbits per tenir cura de l’entorn.

Aquesta activitat es pot fer al pati del centre educatiu o en un espai públic del municipi proper al centre. Al pati o espai que haguem escollit es fan equips de quatre o cinc alumnes. Aquests equips han de buscar diferents objectes per l’entorn. Cada grup disposa d’una llista amb els objectes que han de buscar prioritàriament, tot i que si troben altres objectes que no són a la llista també els poden recollir. Es posa un límit de temps per buscar objectes. Quan s’ha esgotat el temps, cada grup presenta els objectes que ha trobat. Hem donat una puntuació per a cada objecte, que dependrà del cost ambiental que té cada objecte (de major a menor impacte), tot i no que no tindrem en compte la quantitat, que és un dels factors importants que cal considerar. Brics i porexpan - 5 punts Plàstic film (bosses) - 4 punts Plàstic dur - 3 punts Llaunes, ferralla i paper alumini - 3 punts Ampolles de plàstic - 2 punts Paper i cartró - 2 punts Rebuig i altres - 1 punt Cada grup suma els punts que ha aconseguit.

Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana.

- Associar una actuació un espai proper a una bona pràctica per tenir cura de l’entorn. - Conèixer els diferents materials dels quals estan fetes les deixalles. - Augmentar el sentit de pertinença i de protagonisme en la millora de l’entorn proper. 33

CI 20 minuts Classe/Parella 2 titelles mitjó del senyor Multiproducte, 1 mural, 1 joc de 30 cartes i agulles d’estendre

Descoberta de l’entorn

- Identificar el material que s’ha de dipositar al contenidor blau i groc.

Presentarem als alumnes el «Senyor Multiproducte» i pengem el mural. Es pregunta als nens i nenes què és el dibuix del mural i per a què serveix. Un cop els alumnes han respost, fem servir el titella del senyor Multiproducte per explicar que els jocs que faran serveixen per aprendre que cada deixalla s’ha de llençar al seu contenidor, i que avui parlarem de les deixalles que van al contenidor de multiproducte. Es reparteix una carta a cada alumne. El dinamitzador agafa el titella i cada alumne li va ensenyant la seva carta. Si és un residu que va al contenidor del multiproducte, l’agafa i la guarda a la caixa; si no, fa passar de llarg l’alumne que li mostra la carta. Cada alumne, abans de passar per davant del titella, dirà si creu que el senyor Multiproducte l’hi agafarà o no. Aquesta activitat també es pot fer en parella. Es col∙loca cada una de les cartes en una agulla d’estendre, i s’escampen per sobre la taula de manera que quedin dretes. Cada un dels dos jugadors es posa el titella a la mà i té trenta segons per recollir tants residus de la fracció multiproducte com sigui possible.

Tractament de la informació i competència digital. Aprendre a aprendre.

- Reconèixer alguns dels residus del contenidor multiproducte. - Relacionar un joc i un personatge amb accions quotidianes.

35

CS 45 minuts Classe 48 cartes (anvers blanc i revers amb dibuix. Cal imprimir-ho del CD) i llapis de colors

Educació artística, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, coneixement del medi natural, social i cultural.

- Reconèixer els diferents tipus de residus que es poden dipositar al contenidor multiproducte. - Experimentar i indagar les possibilitats expressives de la imatge. Apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions.

Entre tots els alumnes de la classe volem crear una baralla de cartes tradicional amb dibuixos dels residus que podem llençar al contenidor multiproducte. Els quatre pals seran: Plàstics: PEAD, PET, film i mixt. Brics Paper i cartró. Metalls: materials fèrrics i aluminis. Es poden fer quatre grups i que cada grup elabori les dotze cartes de cada pal, imitant una baralla espanyola però amb dibuixos dels residus de cada pal. El revers de les cartes està al cd que acompanya aquest dossier.

Comunicativa artística i cultural Aprendre a aprendre

- Observar els diferents residus i identificar la manera d’agrupar-los. - Expressar de forma senzilla el que ens porti la imaginació.

37

CM i CS 1 hora Classe 4 tires de roba per penjar, 1 joc de 33 cartes amb plàstics identificadors i 30 petos.

Educació física. Coneixement del medi natural, social i cultural.

- Associar la gran quantitat de deixalles que va al multiproducte. - Diferenciar els diferents productes i saber a quin contenidor van. - Identificar aquells productes compostos per diferents materials.

Aquest és un joc per fer al pati del nostre centre o en un espai ampli per poder córrer. A les quatre cantonades de l’espai escollit situem les quatre lones amb dibuixos dels diferents contenidors de recollida de residus: multiproducte, orgànic, rebuig i vidre. S’escull un alumne, que serà el recollidor, i es reparteix una carta a la resta d’alumnes. El recollidor ha d’atrapar les deixalles (companys) i portar-les al contenidor correcte, és a dir, les ha d’acompanyar fins al contenidor on li sembla que ha d’anar aquell residu. El company atrapat deixa el seu residu enganxat a la lona i passa a ser un nou recollidor. Un cop ja no queden companys per atrapar, quan tots els jugadors són recollidors, agafem les diferents lones amb els residus enganxats i fem una posada en comú. Posada en comú: fem preguntes a tota la classe sobre la quantitat i la procedència dels residus que hem anat col∙locant a cada contenidor, quin tipus de residus són i què creiem que se’n pot fer una vegada es trien a la planta de triatge. ATENCIÓ! Alhora de fer la possada en comú cal parlar de que hi ha productes (plàstic identificador, pot de vidre amb tap, bossa del té, mantega amb paper alumini...) que poden estar compostos de diferents materials, i que, per tant, per ser llençats al contenidor corresponent, s’haurien de separar els diferents materials que els formen abans de llençar-los al contenidor, per tal que es puguin reciclar correctament.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadania.

- Separar els diferents tipus de residus. - Adonar-se que hi ha residus de composició múltiple que s’han de separar per poder reciclar-los.

39

CS 1 hora Classe/Parella ordinadors per als alumnes, projector, fitxa amb l’acròstic de la planta de triatge (Cal imprimir-ho del CD).

Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural i informàtica

- Conèixer el procés que segueixen els residus un cop arriben a la planta de triatge. - Identificar els diferents elements que se separen a la planta de triatge.

Es comença l’activitat amb tota la classe fent una visita virtual a la planta tractament de triatge de multiproducte d’Osona, a Vic: www.ccosona.net/planta_de_triatge Amb la visita virtual a la planta de tractament de triatge d’Osona descobrim quin és el recorregut que segueixen els residus i en quantes fraccions se separen els diferents tipus de residus. La segona part de l’activitat es pot fer per parelles, i consisteix a descobrir la paraula amagada de l’espiral de mots. Per trobar aquesta paraula, s’ha de buscar quines són les paraules que corresponen a les definicions. Per ajudar a resoldre l’acròstic, s’ha de tornar a fer la visita virtual a la planta tractament de triatge.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Autonomia i iniciativa personal

- Resoldre l’acròstic. - Descriure el procés que segueixen els residus un cop han arribat a la planta de tractament de triatge de Vic.

Podeu utilitzar també com a guia l’esquema de l’Annex 1. “Trobem la còpia i ordenem la seqüència”

41

CI, CM i CS 30 minuts Classe 30 Petos, 2 mocadors i 4 jocs de 15 cartes (2 jocs grocs i 2 jocs blaus)

Educació física. Coneixement del medi natural, social i cultura

- Reconèixer diferents residus que es llencen al contenidor multiproducte. - Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats físiques i les habilitats motrius per resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstàncies de cada situació. - Participar activament en el treball en grup.

Es divideix la classe en dos grups en un espai obert, i a cada grup se li dóna un mocador. Per començar a jugar es reparteix una targeta del color del grup a cada alumne. A cada grup hi ha un jugador que té el mocador amb el dibuix del contenidor. L’objectiu del joc es trobar l’alumne que porta el mocador amb el contenidor. Hauran de pensar una estratègia perquè l’equip contrari no trobi el mocador del seu grup. Cada targeta té un número i un dibuix. El número serveix per indicar el grau d’aquella targeta, de manera que el grau més alt guanya tots els inferiors excepte l’1, que guanya el 8. Quan dos alumnes, un de cada grup, es trobin, s’hauran d’ensenyar la targeta. L’alumne que tingui un grau de targeta més elevat es quedarà amb la targeta de l’altre (s’han de fixar amb el text de cada carta, que recorda el seu valor), i aquest podrà anar a buscar una nova targeta, que el mestre li repartirà a l’atzar (per això disposarem de dos jocs més). A mesura que els alumnes van recollint cartes, les hauran de tornar al dinamitzador. 8. Safata de porexpan (1 carta) 7. Ampolla d’aigua (1 carta) 6. Llauna de refresc (3 cartes) 5. Ampolla de detergent (3 cartes) 4. Llauna de sardines (3 cartes) 3. Paper de diari (2 cartes) 2. Caixa de cartró (1 carta) 1. Bossa de plàstic (1 carta) 0. Contenidor (1 mocador) Quan un grup aconsegueix trobar l’alumne que guarda el mocador (el contenidor)s’acaba el joc.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal. 43 - Preparar una estratègia per aconseguir l’objectiu del joc. - Descriure diferents residus de la fracció multiproducte i la necessitat de reciclar-los.

CI, CM i CS 1 hora Parelles 15 cintes i 30 cartes (15 imatges de color groc i 15 iguals de color blau)

Coneixement del medi natural social i cultural. Llengües

- Identificar els residus que van al contenidor de multiproducte. - Descriure un objecte. - Preveure el missatge que el company transmet.

Podem jugar amb parelles, es reparteix a cada parella una cinta i dues cartes, una groga i una blava amb diferents imatges, es posen la cinta amb la imatge al cap. S’han de preguntar: «Qui sóc?». El company/a li ha de descriure l’objecte que hi ha a la imatge sense dir el seu nom fins que l’altre l’endevini. Un cop ho ha endevinat, agafa una altra carta (un nou residu) i torna a preguntar «Qui sóc?» al seu company. Un cop ho hagi fet tres vegades es canvia el rol i ara serà la parella qui es posarà la cinta al cap i agafarà les targetes. Aquesta proposta es pot fer fent la descripció oral de l’objecte, fent mímica o dibuixant, també es proposa utilitzar el recurs per a practicar l’anglès.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre. Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana.

- Expressar (amb paraules, mímica o dibuix) de forma senzilla el que podem observar amb la vista. - Descriure diferents residus que van al contenidor multiproducte.

45

CS 20 minuts Petit grup /Parelles 4 cartells DIN A3 8 retoladors

Matemàtiques

- Combinar els dibuixos per solucionar el sudoku. - Preveure una combinació de dibuixos per obtenir el resultat que busquem.

En grups de tres o quatre alumnes. Es reparteix un cartell DIN A3 amb el sudoku buit i dos retoladors a cada grup. S’ha de completar la graella col∙locant els números a cada quadrant sense que se’n repeteixi cap ni en una mateixa fila ni en una mateixa columna.

Matemàtiques Aprendre a aprendre

- Treballar en equip per aconseguir resoldre el sudoku. - Observar i preveure totes les opcions per aconseguir l’objectiu.

47

CS 20 minuts Classe 6 jocs de 3 daus de fusta

Educació per al coneixement personal i la ciutadania. Llengua catalana i literatura

- Avaluar bones pràctiques en la gestió de residus. - Fomentar actituds correctes per a la convivència. - Estimular la imaginació. - Organitzar un text amb coherència i cohesió amb l’ajuda de pautes i utilitzant els coneixements lèxics i morfosintàctics de l’edat corresponent.

En petits grups, de quatre o cinc persones,ens inventem una petita història relacionada amb les imatges del dau. L’activitat es pot realitzar de dues formes diferents: Jugar en grup de forma individual. Cada alumne llança els cubs a la taula i explica alguna història amb sentit que connecti les tres imatges que han quedat a la part superior dels cubs. La frase ha de començar amb «Hi havia una vegada...». Es comença pel dibuix que més ha cridat l’atenció. Un cop la persona que ha llançat els cubs s’ha inventat la història, l’escriu o la dibuixa. El dinamitzador de l’activitat concertarà l’extensió de la història abans de començar el joc (història curta, de quatre o sis línies...). Jugar en grup de forma cooperativa. El primer alumne que llança el cub comença la història amb la frase «Hi havia una vegada...».Quan aquest ja ha relacionat totes les imatges que li han aparegut a la part superior del cub, un altre alumne llança els cubs i continua la història relacionant les imatges. Aquest mateix procés, tirar els cubs i continuar la història, el fan tots els components del grup, de manera que finalment queda una història d’entre quinze i vint frases en què han participat de forma directa tots els integrants del grup. No hi ha respostes incorrectes: l’objectiu és que les imatges despertin la imaginació dels participants.

Comunicativa lingüística i audiovisual Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana.

- Saber descriure actituds que afavoreixin una bona convivència. - Utilitzar els coneixements lèxics i morfosintàctics per a la cohesió del text.

49

CI 20 minuts Classe projector, cd i equip de música.

Educació artística Educació física Llengües

- Saber escoltar. - Opinar i explicar el contingut de la cançó. - Interpretar la cançó a través de l’expressió corporal.

Tot el grup classe escolta la cançó “Reciclem”. Es pot mostrar la lletra projectant-la amb el projector o fer-ne còpies per cada grup de 4/5 alumnes. Desprès d’escoltar la cançó cada grup s’ha d’aprendre la cançó de memòria i preparar un ball per fer davant els altres grups.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana.

- Saber explicar què diu la cançó. - Participar del ball per interpretar la cançó.

51

CM i CS 20 minuts Classe projector i CD. La lletra de la cançó (Cal imprimir-ho del CD)

Educació artística Educació física Llengües

- Saber escoltar. - Entendre el contingut de la cançó. - Identificar les paraules importants de la cançó. - Aprendre a comunicar una idea a la resta de persones.

Tot el grup classe escolta i aprèn la «La rumba del reciclatge». Escoltem, cantem i comuniquem. Un cop s’ha escoltat la cançó, en petits grups es prepara una petita exposició a través de dibuixos o fotos en què el grup comuniqui el que ha entès de «La rumba del reciclatge». Es pot pensar una forma original de presentar l’exposició. Escoltem, cantem i escrivim. Després d’escoltar la cançó, en petits grups es fa una llista de les paraules que es consideren més importants de la cançó (vuit paraules).Un cop escollides, es proposa crear una nova cançó utilitzant la llista de paraules importants. Com a base de la nova cançó es pot utilitzar la melodia d’una cançó coneguda.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Coneixement i la interacció amb el món físic.

- Saber comunicar i expressar el que volem explicar. - Utilitzar totes les paraules de la llista de paraules importants. - Crear una cançó amb sentit.

53

CS 1 hora Classe Conte

Llengües. Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Coneixement del medi natural social i cultural.

- Elaborar una història seqüenciada i argumentada en grup. - Comunicar els resultats de diferents interpretacions i conèixer el valor de la prevenció o reducció de l’impacte de les activitats sobre el medi.

Fem la lectura individual o en grup a classe. Es fan quatre o cinc grups de cinc membres, que s’han de posar d’acord i escriure la continuació d’aquesta visita a la planta de triatge. En un full han d’escriure unes deu línies. Cada un dels membres del grup pren el paper d’un dels protagonistes i després de fer un petit assaig, posen a prova les seves dots d’interpretació i presenten als altres companys de classe la continuació i final de la història. Posem-hi una mica d’imaginació! No tots han de fer el mateix final ni encertar la continuació de la visita. Si estan encallats, com a guia podem proposar unes preguntes com: - En quantes parts trien les escombraries en Joan, la Núria, en Roger i la Berta a casa seva? - Com han arribat les seves deixalles a la planta de triatge? - Què és la maquineta que ha vist en Roger a la cadena de triatge? - Que farà la Berta quan arribi a casa seva?

Aprendre a aprendre. Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana.

- Identificar els diferents productes i residus. Saber en quantes fraccions recollim les deixalles al nostre municipi. - Situar-se en l’entorn, desplaçar-se, i localitzar determinats elements. - Construir un argument escrit en petit grup i transformar-lo en un petit guió per a la teatralització.

55

CI, CM i CS 1 hora Per parelles Dau de preguntes

Coneixement del medi natural social i cultural

- Relacionar continguts treballats a través d’altres activitats. - Avaluar els coneixements adquirits de forma individual.

Un component de la parella obre el dau i agafa una targeta de pregunta.Llegeix la pregunta en veu alta. El company ha de respondre la pregunta correctament. Si la pregunta s’ha respost correctament, el company es queda la carta; en cas contrari, es torna a ficar la targeta sota el piló de preguntes. És pot fer també amb el grup classe, en aquesta opció serà el mestre el que llegeix la pregunta i l’alumne que sap la resposta aixeca la mà. És convenient també fer-ne la reflexió conjunta.

Comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Matemàtiques Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana.

- Respondre correctament el màxim nombre de preguntes. - Saber relacionar continguts treballats a través d’altres activitats amb la pregunta que s’ha fet.

57

Un PROCÉS COMPLEX...
2
Bàscula Zona de recepció Selecció manual de voluminosos Cabina de triatge manual de voluminosos Obridor de bosses

Plàstics

1

3

4

Llaunes Brics

Contenidor multiproducte

Camions de recollida

Cartró Paper

Bales:

11
Garbell giratori
Material gran >15 cm

Sitges:

Estocatge

Premsa

Cartró

5

Materials fèrrics
Material mitjà 8-15 cm Material fi

< 8 cm

6
Cabina de triatge manual
Material lleuger Material pesat

7
Electroimant Electroimant

Paper Tramuja vibratòria

Plàstic film
Material petit

Brics

9
Selecció manual d’afinament Inductor de Foucault
No plàstics No plàstics

8
Separador òptic Separador òptic
Plàstics

Plàstic mixt

Alumini Separador òptic

Selecció manual d’afinament

10

12
Rebuig

Plàstic PET

Plàstic PEAD

Dipòsit controlat

1. Contenidor 5. Garbell giratori ... amb una VALORITZACIÓ FINAL

2. Camió recollida 3. Selecció manual voluminosos 4. Obridor de bosses

6. Tramuja vibratòria 7. Electroimant 8. Separador òptic

9. Inductor de Foucault 10. Selecció manual d'afinament 11. Premsa i estocatge 12. Dipòsit controlat

59

60

61

MU L T I P ROD UC T E MA N U A L B À S CU L A GA R B E L L T R EMU J A I ND UC T OR P R EMS A R E C I C L A R ÒP T I C D E N S I T A T F OUCA U L T CON T E N I DO R T R I A T GE
E L E C T R O I MAN T
62

Tipus de separació que es realitza a la cabina de triatge. Es troba a l’entrada de la planta de triatge i és on s’aturen tots els camions per saber quants quilos de deixalles han recollit. Cilindre amb diversos orificis que separa els residus segons la mida. És vibratòria, a la planta separa els residus per densitat segons si son fins lleugers o pesants. Separa i repèl les llaunes d’alumini. Màquina que compacta cada un dels materials classificats al llarg del procés de triatge. D’ella en surten bales de paper, cartró, alumini, etc. Acció que es realitza un cop s’han separat els productes a la planta de triatge per a convertir-los en nous productes. Dispositiu infraroig que separa diferents materials. A la planta de triatge en trobem 3. Relació inversa entre massa i volum, la tremuja vibratòria separa segons aquest tipus de mesura. Inductor que separa les llaunes d’alumini de la resta de residus. El del multiproducte és de color blau amb la tapa groga. Acció de classificar totes les deixalles recollides als contenidors del multiproducte. Mecanisme que separa els materials fèrrics (llaunes, tapes, xapes,…) de la resta de residus.

- Les deixalles i el reciclatge al teu abast. Textos de Gérard Bertolini i Claire Delalande. Il∙lustracions de Nicolas Hubesch. Ed. Empúries, col∙lecció El món estimat. Un llibre per reflexionar sobre la classificació de les deixalles i sobre el que comprem. Amb algunes propostes de bones pràctiques i un petit diccionari. - El meu petit manual de desenvolupament sostenible. Energies renovables, reciclatge, comerç just. Textos de Mélanie Perez. l∙lustracions de Sandrine Lamour. Edicions Philippe AUZOU, Paris (2010). De l’edició catalana: Editorial Zendrera Zariquiey, Barcelona 2010. A partir de 6 anys. Un llibre amb propostes d’experiments científics per divertir-se. Parla de l’efecte hivernacle i del desglaç de les glaceres. - Manualidades ecológicas para niños. Kate Lilley de MINIECO. Fotografies de Carolyn Barber. Publicat originariament per Ryland Peters & Small, Londres (2012). Traducció castellana per Editorial Juventud S.A., Barcelona (2012) 35 trabajos creativos para que los más pequeños y los adultos se diviertan juntos. - Com es fan les coses? Què hi ha darrere dels objectes quotidians. Text de Christiane Dorion. Disseny i manipulació de paper Andy Mansfield. Publicat originariament a la Gran Bretanya per The Templar Company plc (2012). Editorial Cruïlla, Barcelona (2012). - 10 coses que puc fer per ajudar el meu món. Melanie Walsh. Publicat originalment per Walker Books (2008). RBA Libros S.A. (2008). 10 coses ben senzilles que pots fer per millorar el món on vivim.

63

CICLE INICIAL - TURNBULL, S. La basura y el reciclaje. Fox, C. (il.). Barcelona: Usborne, 2007. A partir de 7 anys. Llibre il∙lustrat, sobre els residus: la recollida, el transport, la gestió, etc. A la part final hi ha un petit glossari per comprendre el significat d’alguns conceptes. - GUTIÉRREZ, M. Juegos ecológicos con... botellas de plástico. Barcelona: Inde, 2006. A partir de 6 anys. Material didàctic orientat principalment a professorat d’Educació física. Proposa una extensa relació de jocs i activitats que només requereixen l’ús de material reciclat, en aquest cas ampolles de plàstic que es troben fàcilment i no requereixen cap cost addicional. - AGRAMUNT, X.; MARÍ, H. Juega y crea reciclando. Carrillo, L. E. (fot.). Barcelona: Monsa, 2004. A partir de 5 anys. Els exercicis que es proposen estan adreçats als educadors i educadores que volen ensenyar manualitats a nenes i nens. - GUSTI. Basur-arte: crear, divertirse y reciclar. Barcelona: Océano Travesía, 2009. A partir de 3 anys . presenta diferents maneres de reutilitzar els residus produïts en creacions d’objectes sorprenent. Al començament explica la problemàtica actual de la gran quantitat d’escombraries que produïm. - CAPDEVILA, C. Les Tres bessones i les tres erres. Capdevila, R. Barcelona: Icaria, Intermón Oxfam, Cromosoma, 2001. A partir de 4 anys. Una història de les 3 bessones centrada en les 3R. - THEULET-LUZIÉ, B. Reciclem!: creacions amb material recuperat. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 2003. - NAVARRO, A. Crea i recicla. Barcelona: circulo de lectores,2011. A partir de 5 anys. Proposta d’activitats de destresa i habilitat manual fomentant el lleure i la creativitat. - GUILLAUME,V. Reciclatge creatiu. Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey, 2009. A partir de 5 anys. 11 creacions divertides, pràctiques i decoratives explicades pas a pas amb materials que podem trobar a casa, tant per a infants petits com per als més grans per fer en família o a l’escola. - DE ROSAMEL, G. Personatges simpàtics. Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey, 2009. A partir de 5 anys.1 2 creacions de diferents personatges divertides, pràctiques i decoratives explicades pas a pas amb materials que podem trobar a casa, tant per a infants petits com per als més grans per fer en família o a l’escola. - LLIMÓS,A. Reciclatge. Barcelona: Parramón, 2007. A partir de 5 anys. En cinc passos es poden realitzar totes les manualitats que es proposen, a través de tècniques senzilles i materials comuns.

65

- RIPOLL,O.; MARTÍN,F.;. Com construir les teves joguines. Cuxart,B. Barcelona: Grupo editorial 62, S.L.U, Etrella polar, 2010. A partir de 6 anys. Segueix pas a pas les instruccions i veuràs com n’es de fàcil fer les teves pròpies joguines amb material fàcil de trobar a casa.

CICLE MITJÀ - BOUTTIER-GUÉRIVE, G.; THOUVENOT, T. Ajudo el meu planeta: a protegir la natura i salvar els animals. Barcelona: Greenpeace, WWF, 2008 - LUNA, G. Residus? Quins residus?: una publicació sobre els nous models de gestió de residus. Bauer, M. (il.). Barcelona: Mediterrània, 2007. A partir de 8 anys. Lectura per reflexionar i debatre sobre la gran quantitat de deixalles que genera la nostra societat. Explica com funcionen diferents instal∙lacions de tractament i gestió de residus: un ecoparc, una planta de triatge, una de compostatge, etc. - CALDERS, P. Raspall. Solé, C. (il.). Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, Magenta Universal Production, 2009. A partir de 8 anys. Una bona lectura per explicar com se li pot donar un altre ús ben diferent a coses que són considerades residu. - TUBAU, V. Manufacturas: 30 ideas sencillas para fabricar objetos con residuos. Barcelona: Combel editorial, 2010. Un llibre per divertir-se, construir, imagiunar, crear i apendre a fabricar objectes amb cartró, ampolles de plàstic, retalls de tela i totes aquelles coses que ja no necessitem. - CHILD, L. Tingues cura del teu planeta. Barcelona: RBA Libros, 2008. A partir de 6 anys. Conte d’en Carles i la Laia on aquesta comença a llençar moltes de les seves coses i el seu germà li pregunta “I perquè no recicles?” - PEREZ, M. El meu petit manual de desenvolupament sostenible: energies renovables, reciclatge, comerç just. Lamour, S (il.). Garriga, P .; Sala, A. (trad.).Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey, 2010. Conjunt d’experiments senzills i variats, explicats pas a pas, per comprendre millor els reptes ecològics del dia de demà. - GUSTI. Basurarte: crear, divertirse y reciclar. Barcelona: Océano Travesía, 2009. A partir de 3 anys . presenta diferents maneres de reutilitzar els residus produïts en creacions d¡objectes sorprenent. Al començament explica la problemàtica actual de la gran quantitat d’escombraries que produïm. - FRITH, A. Conoce por dentro el reciclaje y la basura. Allen, P (il.). Barcelona: Usborne, 2007. A partir de 7 anys. Llibre il∙lustrar¡t, sobre els residus: la recollida, el transport, la gestió, etc.

66

Realitzat per:

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge