DIVENDRES 21 DE JUNY DEL 2013

31

gran barcelona 3 Llarga nit de música

i compres a la Diagonal r P. 40
LLL

LA PROPOSTA 3 Festa major a Sant Pere,

Santa Caterina i la Ribera r P. 45

UNA ALTRA LLEGENDA URBANA

competència
LA XARXA, JUGADA GUANYADORA
LA REGULARITZACIÓ J El Govern central va aprovar la llei del joc el 27 de maig del 2011, amb la qual es regularitzava la situació dels operadors on line i de l’activitat de loteries i apostes que fins llavors es desenvolupava de manera alegal a internet. No obstant, no va ser fins a un any després que es va produir l’entrada en vigor de la norma, una moratòria que tenia la finalitat que les empreses poguessin adaptar la seva situació al nou marc regulador. JOVE I AMB ESTUDIS J El perfil tipus del ciberjugador és el d’un home de 25 a 44 anys, que treballa i té estudis universitaris. Les apostes esportives i el pòquer són les dues activitats que concentren la part més gran dels ingressos, amb el 48,4% i el 28,4%, respectivament, segons es desprèn de les dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc. UN MERCAT EN AUGE J L’afluència i la recaptació de bingos i casinos presencials cau en proporció a l’auge del joc al ciberespai. El 31 de desembre del 2012, 1.010.086 jugadors s’havien registrat en les llistes oficials habilitades pel Ministeri d’Hisenda per poder jugar en la xarxa. Les sumes apostades van augmentar més del 70% del segon semestre del 2011 al mateix període de l’any passat, fins als 2.727 milions d’euros. fa uns cinc anys amb la casa d’apostes esportives Sportium, pionera a instal·lar-se a Madrid. Un portaveu d’aquesta companyia explica que compta amb més de 500 punts de venda repartits per les diferents comunitats on s’ha regulat aquest tipus de jocs. El seu negoci ofereix 70 esports diferents sobre els quals apostar en uns jocs en què l’usuari es pot sumar en el moment que vulgui. Segons assenyala el mateix portaveu, l’adaptació del reglament permetrà «ampliar l’activitat, cosa «totalment necessària» en un moment de recessió. H

La mentida del ‘tampodka’
Professionals sanitaris neguen que els joves estiguin fent servir tampons amarats d’alcohol a la vagina i l’anus per col·locar-se H La pràctica tindria greus efectes per a la salut
VÍCTOR VARGAS LLAMAS BARCELONA

Poc importa si es mou, si es nota o si traspassa. Ni hi ha gaire interès a esbrinar quina olor fan els núvols. No hi ha creatiu publicitari que s’atreveixi a intervenir en aquest ús imprevist dels tampons. Una suposada pràctica que va més enllà dels seus fins higiènics per convertir-se en un element de l’imaginari etílic, entre la incredulitat i la fantasia dels joves i davant l’alarma dels més grans. El tampodka o tampax on the rocks és la xafarderia dels botellons i dels fòrums d’internet. Consisteix presumptament a impregnar el tampó d’alguna beguda alcohòlica, generalment vodka, abans de col·locar-lo a la vagina o a l’anus. Una nova forma de consumir alcohol més ràpida, més efectiva, segons diuen. Unisex i més arriscada, això segur. Són molts els que diuen que coneixen algú que ho ha fet. Però tant el personal sanitari com els psicòlegs i sociòlegs neguen que el fenomen sigui alguna cosa més que una nova llegenda urbana. De tots els hospitals catalans consultats, només el de Bellvitge ha registrat un únic cas d’intoxicació etílica en què aparegués aquest controvertit mètode. Va ser el d’un turista estranger que estiuejava a Salou, segons Beatriz Rosón, responsable del programa d’alcoholisme del centre. És molt probable que bona part de l’alcohol que va acabar a la seva sang fos ingerit. I és que pretendre embriagar-se per aquest mètode és missió gairebé impossible, com explica el responsable de la Unitat de Toxicologia de l’Hospital Clínic, Antoni Gual: «La quantitat d’alcohol que pot absorbir un tampó és ínfima al costat del que conté un got de vi, cervesa o licor». Al no passar per l’estómac, evitaria la primera etapa de metabolització, de manera que l’efecte seria més ràpid. Però el volum és la clau: «Aconseguir els efectes d’una borratxera seria impossible amb un tampó, seria necessari un cabal que només aportarien mètodes com l’ènema. Massa rocambolesc perquè sigui una pràctica estesa», ex-

plica Rosón. De tota manera, per als més temeraris, la doctora alerta que aquest flux d’alcohol tindria «conseqüències greus» en la salut, com infeccions i hemorràgies a les mucoses de la vagina i el recte.

Evitar el mal alè
També tindria efectes molt nocius l’eyeballing, consistent a aplicar directament el raig d’alcohol sobre l’ull. D’aquesta i d’altres pràctiques alertava el cap de la Unitat de Toxicologia de l’Hospital de València, Benjamín Climent, en un text publicat a la revista Anales de pediatría per avisar la comunitat mèdica. Climent advertia que aquesta arriscada manera de prendre alcohol causaria «greus lesions corneals» amb eventual evolució a ceguesa. El doctor afirmava que aquestes pràctiques estaven arribant a Espanya «importades dels Estats Units i la Gran Bretanya», com un pas més del fenomen binge drinking (afartada d’alcohol) i per evitar que els pares s’adonessin de la ingestió a l’evitar el mal alè... Jordi Bernabeu, psicòleg especialitzat en atenció i prevenció de drogues, adverteix que la situació està lluny de ser nova, i recorda que ja roda per internet des de finals del segle passat. «Totes les drogues són un món fosc, un bon caldo de cultiu per a mentides d’aquesta mena, sobretot quan la joventut està pel mig», afirma Bernabeu. I recorda que fa anys es va arribar a creure que el líquid de piles «puja». Eduardo Hidalgo, psicòleg i escriptor d’un llibre de llegendes urbanes sobre drogues, corrobora que del tampodka ja es parlava a la xarxa l’any 1999 i que hi ha fins i tot proves que es tracta només

Internet va ple d’altres mites, com beure licor per l’ull o prendre tequila «amb els 5 sentits»

d’una perversa aberració mental. Una la va aportar Danielle Crittenden, periodista del Huffington Post que ho va assajar en el seu propi cos «en interès de la ciència i dels pares del món». Entre particulars notes de la prova, va descriure la sensació com si algú li tirés «un misto encès» dins del cos, i va dir que el millor de l’experiència és la garantia que «no n’hi haurà una segona ocasió». Hidalgo recorda altres mentides sobre alcohol que podrien tornar a alarmar l’opinió pública fins i tot sense el més mínim fonament per donar-los crèdit. «Hi ha mites inofensius, com dir per exemple que puja més beure amb canyeta, i tonteries com que al prendre amfetamines no es dóna positiu d’alcoholèmia. O autèntiques barbaritats, com el chilly willy, prendre tequila amb els cinc sentits: beure el chupito, esnifar la sal i esprémer gotes de la llimona a l’ull». H

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful