Fitxes Reforç Mates 4

FITXA
UNITAT 1
Nombres de fins a sis xifres: descomposici

Nom Data
REFOR
Recorda
Els
nombres de cinc xifres estan formats per desenes de miler (DM), unitats de miler (UM), centenes (C), desenes (D) i unitats (U). nombres de sis xifres estan formats per centenes de miler (CM), desenes de miler (DM), unitats de miler (UM), centenes (C), desenes (D) i unitats (U).
Els
1 Completa aquestes equivalncies.

7 DM 5 3 DM 5
U U
5 DM 5 6 CM 5
U U
7 CM 5 8 CM 5
U U
2 Escriu com es llegeixen aquests nombres.

40.000 c
600.000 c 900.000 c
3 Completa la descomposici de cada nombre.
34.975
c 3 DM 1
UM 1
C1
D1
30.000 1
CM 1
1
DM 1
1
UM 1
1
D1 U
653.098
980.562
4 Escriu el valor en unitats de la xifra 8.

28.245 c
U U

842.005 c 745.108 c
U U
983.063 c
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL
FITXA
UNITAT 1
Nombres de fins a sis xifres: lectura i escriptura

Nom
Recorda
Data
REFOR cinquanta mil noranta c 650.090 Cinc-cents setanta-nou mil dos-cents Sis-cents mil vuit-cents cinquanta Vint mil vuit-cents dos
23.089 c vint-i-tres mil vuitanta-nou
Sis-cents
1 Escriu com es llegeix cada nombre.

34.956 c
709.521 c 931.067 c 600.805 600.850 20.802 905.950 20.950
2 Llegeix i encercla els nombres que sindiquen. groc verd blau
579.200
3 Escriu aquests nombres amb xifres. Quatre-cents cinquanta-quatre mil quatre-cents Trenta mil vuit-cents vuitanta Nou-cents vint-i-cinc mil setanta-cinc 4 Llegeix el text i respon les preguntes amb xifres. Fa uns cinquanta anys, al poble de Ribera vivien, aproximadament, sis-centes mil persones. En lactualitat noms hi viuen unes dues-centes cinquanta mil persones.
Quantes
persones vivien a Ribera fa cinquanta anys? Quantes persones viuen a Ribera en lactualitat?
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL
FITXA
UNITAT 1
Nombres de fins a sis xifres: comparaci

Nom Data
REFOR
Recorda Per comparar nombres de sis xifres, es comparen successivament, i mentre siguin iguals, les centenes de miler, les desenes de miler, les unitats de miler, les centenes, les desenes i les unitats.
1 Escriu el signe < o > segons que correspongui en cada cas.
2.347 56.978 78.090
21.760 35.900 85.000
92.870 74.650 97.000
98.000 75.000 93.000
34.056 73.200 65.342
34.060 73.100 65.324
2 Compara aquestes parelles de nombres i escriu el signe < o >.
134.000 456.600 654.780
234.000 346.000 754.780
362.000 789.000 503.965
363.000 786.000 504.000
102.200 561.900 823.760
102.000 561.800 823.763
3 Ordena els nombres i escriu el signe corresponent. De ms petit a ms gran
120.000 89.000 210.000

De ms gran a ms petit
675.000 675.100 875.050

4 Llegeix les preguntes i respon-les.

Quin nombre s ms gran: 830.004 o 829.006? Quin nombre s ms petit: 49.999 o 120.000? Quin nombre s ms gran: 235.089, 235.098 o 235.908?
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
FITXA
UNITAT 1
Nombres de set xifres: descomposici

Nom
Recorda
Data
REFOR
10 centenes de miler 5 1 unitat de mili 1 unitat de mili 5 1.000.000 dunitats c 1 U. de mili 5 1.000.000 U 1.000.000 es llegeix un mili.

1 U. de mili 5 4 U. de mili 5
U U
6 U. de mili 5 7 U. de mili 5
U U
2 Relaciona cada nombre amb la seva lectura.
2.000.000
8.000.000
5.000.000
7.000.000
9.000.000
vuit milions
dos milions
set milions
cinc milions
nou milions
3 Completa la descomposici de cada nombre.
2.154.763

2 U. de mili 1 1 CM 1 5 DM 1 2.000.000 1 100.000 1 6.385.291 1
UM 1
C1
D1
U. de mili 1
CM 1
DM 1
UM 1
C1
D1
1 8.427.428
FITXA
UNITAT 1
Nombres de set xifres: lectura i escriptura

Nom Data
REFOR
Recorda
2.300.095 c dos milions tres-cents mil noranta-cinc

milions vint-i-cinc mil set-cents c 5.025.700
Cinc
1 Escriu com es llegeixen aquests nombres.

1.670.590 c 5.700.095 c 8.090.460 c 9.008.067 c
2 Escriu aquests nombres amb xifres.
Tres milions cinc-cents vint-i-cinc mil nou-cents vuitanta Quatre milions divuit mil set-cents trenta-quatre Sis milions nou mil vuit-cents noranta-cinc Set milions setanta-nou mil nou Nou milions nou-cents vint mil quinze
c c c c c
3 Observa els nombres i escriu com es llegeixen.
3.890.750 8.500.799 5.076.084 9.006.060 7.006.003
El nombre que t 9 unitats de mili.
c
8
FITXA
UNITAT 1
Nombres de set xifres: comparaci

Nom
Recorda Per comparar nombres de set xifres, es comparen successivament, i mentre siguin iguals, les unitats de cada ordre (unitats de mili, centenes de miler, desenes de miler, unitats de miler, etc.).
Data
REFOR
1 Ordena els nombres i fes servir el signe corresponent. De ms petit a ms gran
2.890.000 3.900.000 2.990.000

De ms gran a ms petit
8.200.000 8.200.002 9.200.000
2 Pensa i escriu aquests nombres. Quatre nombres ms grans que 1.000.000 i ms petits que 1.000.020
3 Observa el nombre dhabitants de cada poble i respon les preguntes.
Montrod 1.300.000 habitants
Fontdepoc 1.320.000 habitants
Castellinat 1.375.000 habitants
Q uins pobles tenen ms dun milin tres-cents mil habitants?
Q uins pobles tenen menys dun mili tres-cents cinquanta mil habitants?
FITXA
UNITAT 1
Aproximacions
Nom Data
REFOR
Recorda
Per Per Per
aproximar un nombre a les desenes, compara la xifra de les unitats amb 5. aproximar un nombre a les centenes, compara la xifra de les desenes amb 5. aproximar un nombre als milers, compara la xifra de les centenes amb 5.
1 Aproxima cada nombre a la unitat que sindica. Desena ms propera Centena ms propera Miler ms proper
56 c 42 c 78 c
134 c 278 c 416 c
1.664 c 3.275 c 5.780 c
2 Aproxima cada nombre tal com sindica.
148 234 569
Desena ms propera Desena ms propera Desena ms propera
F F F
1.321 4.876 5.118
Centena ms propera Centena ms propera Centena ms propera
F F F
3 Fixat en els preus i respon les preguntes.
uins articles valen 50 aproximadament? Q uin article val 300 aproximadament? Q uin article val 2.000 aproximadament? Q
1.820
49
39
1.350
320
380
Quin article val 1.000 aproximadament?
10
FITXA
UNITAT 1
Els nombres romans

Nom
Recorda Per escriure amb nombres romans, es fan servir aquestes set lletres. Cada lletra t un valor. I
.
Data
REFOR V
.
X
.
L
.
C
.
D
.
M
.
10
50
100
500
1.000
1 Aplica la regla que sindica i escriu el valor de cada nombre.

Regla de la suma Una lletra collocada a la dreta duna altra que t el mateix valor o ms, li suma el seu valor.

XXXIII c
c LXXX c CVII c
LXI IX XL XLIV
c DCL c MDC c
CXXV MMDL c
Regla de la resta Les lletres I, X o C, collocades a lesquerra duna de les dues lletres de ms valor que les segueixen, li resten el seu valor.
c c
c XLIX c
c XCIX c CDIX c
XCIV CMIV
Regla de la multiplicaci Una lnia horitzontal collocada a sobre duna lletra o dun grup de lletres en multiplica el valor per 1.000.
V X VII VI
c c c c
IX XI XX XL
c c c c
2 Uneix cada nombre amb el nombre rom corresponent.
12
26
38
42
27
19
XXVII
XXVI
XII
XIX
XXXVIII
XLII
11
FITXA
UNITAT 2
Prova de la resta
Nom Data
REFOR
Recorda Una resta est ben feta si es compleix que la suma del subtrahend i la diferncia s igual al minuend.
Minuend Subtrahend Diferncia
F F F F F F
49 225 24
25 124 49
Subtrahend Diferncia Minuend
1 Colloca els nombres i fes les restes. Desprs, fes la prova per comprovar-ne el resultat.
63 2 28
214 2 136
803 2 156
412 2 156
2 Calcula el minuend de cada resta.
2 14 5 37
2 251 5 192
12
10
FITXA
UNITAT 2
Propietats commutativa i associativa de la suma

Nom
Recorda
Propietat
Data
REFOR
commutativa. En una suma de dos sumands, si canviem lordre dels sumands, el resultat no varia. associativa. En una suma de tres sumands, si canviem lagrupaci dels sumands, el resultat no varia.
Propietat
1 Aplica la propietat commutativa i comprova que obtens el mateix resultat.
13 1 5 5
F
1
F
17 1 6 5
F
1
F
4 1 19 5
F
1
F
2 Aplica la propietat associativa i comprova que obtens el mateix resultat.
( 3 1 7) 1 6 5 3 1 (
F
( 4 1 8) 1 9 5 4 1 (
F
3 Aplica la propietat associativa i calcula de dues maneres diferents quantes flors hi ha.
12
F F F
1
F
( 6 1 8) 1 5 5
F
F
1(
F
1
F
1
F
5
F
1
F
1
F
5
F
1
F
1
F
( 7 1 9) 1 2 5
F
1(
F
1
F
1
F F
5
F
1
F
1
F
5
F
1
F
10
14
13
11
REFOR
FITXA
UNITAT 2
Estimaci de sumes i restes

Nom
Recorda
Data
Per fer estimacions de sumes, aproximem els sumands i desprs sumem. fer estimacions de restes, aproximem el minuend i el subtrahend i desprs restem.
Per
1 Fes estimacions daquestes sumes i restes aproximant com sindica. A les desenes A les desenes
49 131
64 217
A les centenes
A les centenes
468 1712
673 2528
2 Fes estimacions de les sumes i restes aproximant com sindica. A les desenes A les centenes Als milers
89 1 34 5 672 2 338 5 3.278 1 6.960 5
3 Resol aquest problema. Ahir un autobs va recrrer 415 quilmetres i avui nha recorregut 380. Quants quilmetres ha recorregut aproximadament entre els dos dies?
Soluci: 14
12
FITXA
UNITAT 2
Sumes i restes combinades

Nom
Recorda
Sumes
Data
REFOR
i restes sense parntesis. Es fan les operacions en lordre en qu apareixen, desquerra a dreta. i restes amb parntesis. Es fan primer les operacions que sn dins dels parntesis.
Sumes
1 Resol aquestes sumes i restes sense parntesis.
6132224
F
8261523
F
9222418
F
2 Resol aquestes sumes i restes amb parntesis. (6 2 4) 1 3 2 5

F
3 Resol les segents sumes i restes combinades.
F F
2
F
2 2
F
1
F
2 2
F
2
F
1 1
F
F F
9 2 (3 2 2) 1 4
F
8 2 (3 1 4) 1 5
F
1
F
2 2
F
2
F
1 1
F
2
F
1 1
F
8152427
(7 2 5) 1 8 2 2
15
13
REFOR
FITXA
UNITAT 2
Recta, semirecta i segment

Nom
Recorda
Una Un La
Data
recta no t principi ni final.
punt divideix una recta en dues semirectes.
part de la recta que es troba entre dos punts s un segment.
1 Escriu a sota de cada dibuix recta, semirecta o segment segons el que correspongui.
Ara defineix cada concepte amb les teves paraules.
Segment:
Semirecta:
2 Dibuixa aquestes lnies.

Una Una Un
recta que passi pel punt A. semirecta que tingui lorigen al punt B.
segment els extrems del qual siguin els punts C i D.
C s
3 Observa la figura i repassa cada segment dun color diferent. Desprs, respon la pregunta.
r t
Quants
segments hi ha?
16
14
FITXA
UNITAT 3
Propietats commutativa i associativa de la multiplicaci

Nom
Recorda
Data
REFOR
ropietat commutativa. En una multiplicaci de dos factors, si canviem P lordre dels factors, el producte no varia. ropietat associativa. En una multiplicaci de tres factors, si canviem P lagrupaci dels factors, el producte no varia.
1 Relaciona cada operaci amb la propietat que shi aplica.
19 3 4 5 4 3 19
(12 3 2) 3 5 5 12 3 (2 3 5)
P ropietat associativa P ropietat commutativa
2 Aplica la propietat commutativa i comprova que el resultat s el mateix.
9 3 4 5
F
3
F
9 3 8 5
F
3
F
3 Aplica la propietat associativa i comprova que el resultat s el mateix. (2 3 4) 3 5 5 2 3

F
(
3
F
3
F
(3 3 2) 3 9 5
F
3 5 5
(
3
F
3
F
3
F
5 5
3
F
2 3 (5 3 6) 5
F
3
F
)3
3
F
8 3 (5 3 3) 5
F
3
F
)3
3
F
3
F
5
F
3
F
5
F
17
15
REFOR
FITXA
UNITAT 3
Multiplicacions per nombres de dues xifres

Nom
Recorda Per fer la multiplicaci 345 3 36, segueix aquests passos: 1. Multiplica 345 3 6. 2. Multiplica 345 3 3 i colloca aquest producte deixant un espai buit a la dreta. 3. Suma els productes obtinguts.
Data
REFOR
345 3 36 2070 1035 12420
1 Colloca els nombres i fes les multiplicacions.
23 3 54
136 3 53
45 3 36
382 3 63
2 Resol aquest problema. Han arribat 123 caixes de retoladors a la papereria den Mrius. Cada caixa cont 12 retoladors. Quants retoladors han portat? Soluci: 18
16
FITXA
UNITAT 3
El transportador
Nom
Recorda La mesura dun angle sexpressa en graus i es mesura amb el transportador.
Data
REFOR graus graus graus graus graus graus graus graus graus graus graus graus 19
1 Escriu quants graus mesura cadascun dels angles segents.
2 Mesura aquests angles amb un transportador i escriu la mesura en graus.
17
REFOR
FITXA
UNITAT 4
Multiplicacions per un nombre de tres xifres

Nom
Recorda Per resoldre la multiplicaci 1.753 3 125, segueix aquests passos: 1. Multiplica 1.753 3 5. 2. Multiplica 1.753 3 2 i colloca aquest producte deixant un lloc buit a la dreta. 3. Multiplica 1.753 3 1 i colloca aquest producte deixant un lloc buit a la dreta. 4. Suma els productes obtinguts.
Data
1753 3125 8765 3 5 06 17 5 3 2 1 9 1 2 5
1 Colloca els nombres i fes les multiplicacions.
273 3 351
469 3 824
865 3 150
754 3 230
564 3 307
683 3 406
20
18
FITXA
UNITAT 4
Propietat distributiva de la multiplicaci

Nom
Recorda
Propietat
Data
REFOR
F
distributiva de la multiplicaci respecte de la suma. Per multiplicar un nombre per una suma, es multiplica el nombre per cada sumand i, desprs, es sumen els productes obtinguts.
3 3 (2 1 4) 5 3 3 2 1 3 3 4 5 6 1 12 5 18
Propietat
distributiva de la multiplicaci respecte de la resta. Per multiplicar un nombre per una resta, es multiplica el nombre per cada terme i, desprs, es resten els productes obtinguts.
F
2 3 (7 2 4) 5 2 3 7 2 2 3 4 5 14 2 8 5 6
1 Aplica la propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la suma.

F F
3 3 (2 1 5) 5 2 3 (4 1 6) 5 5 3 (3 1 4) 5 6 3 (5 1 2) 5
3 3 3 3
1 1 1 1
3 3 3 3
5 5 5 5
1 1 1 1
5 5 5 5
2 Aplica la propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la resta.

2 3 (5 2 3) 5 3 3 (6 2 2) 5 4 3 (7 2 3) 5 5 3 (8 2 4) 5
3 3 3 3
2 2 2 2
3 3 3 3
5 5 5 5
2 2 2 2
5 5 5 5
3 Llegeix el problema i resol-lo aplicant la propietat distributiva de la multiplicaci. La Laia t a la seva floristeria 4 gerros amb flors. A cada gerro hi ha 9 roses i 2 margarides. Quantes flors hi ha en total als gerros? Soluci:
21
19
REFOR
FITXA
UNITAT 4
Estimaci de productes
Nom
Recorda Per fer lestimaci dun producte, aproximem un dels factors i desprs multipliquem per laltre factor.
Data
1 Fes lestimaci daquest productes aproximant-los a lordre que sindica. A les desenes A les desenes
53 34
131 37
A les centenes
A les centenes
462 35
243 33
2 Fes lestimaci daquests productes aproximant-los a lordre que sindica en cada cas. A les desenes A les centenes Als milers
74 3 4 5 486 3 5 5 7.350 3 8 5
3 Resol aquest problema. Cada mes, la Virgnia cobra 1.050 . Quant cobra aproximadament en 6 mesos?
Soluci: 22
20
FITXA
UNITAT 4
Classificaci dangles
Nom
Recorda angle recte mesura 90. Un angle agut mesura menys de 90. Un angle obts mesura ms de 90.
Un
Data
REFOR graus. . Mesura Angle graus. . Mesura Angle graus. . dos angles rectes dos angles aguts dos angles obtusos
1 Mesura aquests angles amb un transportador, escriu quant mesuren i de quin tipus sn.
Mesura Angle
2 Observa la figura segent i repassa-la seguint la clau de colors. vermell blau verd
3 Segueix les instruccions i esbrina quin angle es forma en cada cas. Desprs, completa les frases.
F G
A
En En En
I
. . . 23
unir el punt A amb B i aquest amb C, es forma un angle: unir el punt D amb E i aquest amb F, es forma un angle: unir el punt G amb H i aquest amb I, es forma un angle:
21
REFOR
FITXA
UNITAT 5
Divisi exacta i divisi entera

Nom
Recorda
Una Una
Data
divisi s exacta si t el residu igual a zero. divisi s entera si t el residu diferent de zero.
1 Primer, fes les operacions. Desprs, pinta-les seguint la clau. vermell les divisions exactes blau les divisions enteres
45 3
873 4
4176 8
68 7
468 6
2911 9
89 4
784 2
3257 5
2 Llegeix aquests problemes i resol-los. LEmili va comprar 6 piruletes iguals per 96 cntims. Quant li va costar cada piruleta?
Soluci: La Jlia necessita 8 boletes per fer un collaret. Si t 284 boletes, quants collarets podr fer? Quantes boletes li sobraran? Soluci: 24
22
FITXA
UNITAT 5
Prova de la divisi
Nom
Recorda Una divisi est ben feta si es compleixen aquestes dues relacions:

Data
REFOR Dividend 5 divisor 3 quocient 1 residu
El residu s ms petit que el divisor. El dividend s igual al divisor pel quocient ms el residu.
1 Resol les divisions i fes-ne la prova.
78 3
69 2
86 4
93 6
77 7
274 8
644 5
317 3
369 9
2 Calcula el dividend de cada divisi.
19 36 0
4 149
14 09 2
7 121
04 14 2
3 214
25
23
REFOR
FITXA
UNITAT 5
Divisions amb zeros al quocient

Nom
Recorda Si quan dividim ens surt un nombre ms petit que el divisor, sescriu 0 al quocient i es baixa la xifra segent del dividend.
Data
764 064 001
7 109
1 Colloca els nombres i fes les divisions.
618 : 3
807 : 2
537 : 5
364 : 6
1.836 : 9
4.024 : 8
26
24
FITXA
UNITAT 5
El rellotge digital
Nom
Recorda
Un
Data
REFOR
dia t 24 hores. Desprs del migdia, per saber quina hora s, restem 12 al nombre dhores indicat al rellotge.
Una
hora t 60 minuts. Per llegir lhora, hem de dir el nombre que indica les hores i, desprs, el que indica els minuts, tamb la podem expressar com en el rellotge de busques.
1 Dibuixa les busques perqu els dos rellotges marquin la mateixa hora.
2 Escriu lhora que marca cada rellotge digital de dues maneres diferents.
c c
Les 2 Les
o b o b .
3 Completa aquestes frases.

La pellcula sacaba a les 19 hores. La fruiteria tanca a les 21 hores. El tren surt a les 23 hores.
c La pellcula sacaba a les c La fruiteria tanca a les c El tren surt a les

de la nit.
de la tarda. de la nit.
4 Llegeix el problema i resol-lo. La Cristina va entrar a la biblioteca a les 16:10. Hi va estar llegint durant 1 hora i 20 minuts. A quina hora va sortir de la biblioteca?
27
25
REFOR
FITXA
UNITAT 6
Divisions amb divisor de dues xifres (I)

Nom
Recorda Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre ms gran o igual que el divisor, sagafen les dues primeres xifres del dividend per comenar a dividir.
Data
504 21 084 24 00
86 : 21
95 : 23
326 : 14
541 : 25
9.054 : 28
4.287 : 35
28
26
FITXA
UNITAT 6
Divisions amb divisor de dues xifres (II)

Nom
Recorda Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre ms petit que el divisor, sagafen les tres primeres xifres del dividend per comenar a dividir.
Data
REFOR
1358 24 0 1 5 8 5 6 14
138 : 43
345 : 53
271 : 92
157 : 34
2.176 : 64
6.345 : 71
29
27
REFOR
FITXA
UNITAT 6
Propietat de la divisi exacta

Nom
Recorda Si multipliquem o dividim el dividend i el divisor duna divisi exacta pel mateix nombre, el quocient no varia.
Data
1 Multiplica o divideix el dividend i el divisor pel nombre indicat i fes les divisions. 33 35 32
12 : 4 5 8:25 20 : 4 5
: : :
5 5 5
: 4 : 3 : 5
32 : 8 5 18 : 6 5 45 : 15 5
: : :
5 5 5
2 Elimina el mateix nombre de zeros al dividend que al divisor i resol les divisions.

140 : 20 5 14 : 2 5 600 : 300 5 800 : 40 5

: :
5 5

5.600 : 700 5 9.000 : 300 5 4.500 : 90 5

:
: :
5 5 5
3 Llegeix els problemes i resol-los.
28 persones del club de muntanya

han anat dexcursi al Pedraforca. Al club han preparat 112entrepans. Quantsentrepans podr menjar cada excursionista?
A lexcursi al Montseny hi ha anat el doble de persones que al Pedraforca. Al club han preparat el doble dentrepans que el dia del Pedraforca. Quants entrepans podr menjar cada excursionista?
30
28
FITXA
UNITAT 6
Problemes de dues operacions

Nom
Recorda Per resoldre un problema, segueix aquests passos: 1. Llegeix atentament el problema. 2. Pensa si s un problema duna operaci o de dues. 3. Planteja les operacions i resol-les. 4. Comprova que la soluci obtinguda s raonable.
Data
REFOR 31
1 Llegeix aquests problemes i resol-los. Aquest mat, han deixat al forn den Cesc un cistell amb 125 barres de pa i un altre cistell amb 95. Ha venut un total de 195 barres. Quantes barres li han sobrat? Soluci:
La Nerea ha comprat un diccionari de 18 , un comps de 9 i una llibreta de 3 . Paga amb 40 . Quants diners li tornen? Soluci:
En Baldiri ha collit un total de 1.400 quilos de pomes. Ja se nhan endut 40 caixes amb 25 quilos cada una. Quants quilos de pomes li queden? Soluci:
29
REFOR
FITXA
UNITAT 7
Fraccions: representaci i lectura

Nom
Recorda Les fraccions tenen dos termes: numerador i denominador.
Data
c 4
c c
Numerador: nombre de parts pintades. Denominador: nombre de parts iguals en qu est dividida la figura.
1 Escriu la fracci que representa la part pintada de cada figura.
2 Pinta a cada figura la fracci que sindica. Desprs, escriu com es llegeix cada fracci.
1 4
c
Un quart
2 5
3 6
3 Fixat b en els mitjons i respon les preguntes.
Quina fracci dels mitjons sn grisos? Quin s el numerador daquesta fracci? Qu indica el numerador? Quin s el denominador daquesta fracci? Qu indica el denominador?
32
30
FITXA
UNITAT 7
Comparaci de fraccions
Nom
Recorda
De
Data
REFOR
dues fraccions amb el mateix denominador, s ms gran la fracci que t el numerador ms gran. dues fraccions amb el mateix numerador, s ms gran la fracci que t el denominador ms petit.
De
1 Primer, escriu la fracci que representa la part pintada de cada figura. Desprs, compara les fraccions que has obtingut.
1 4
2 4
2 Primer, escriu la fracci que representa cada part pintada. Desprs, compara les fraccions.
3 Escriu el signe < o > segons que correspongui.
2 4
1 4
3 5
3 6
4 2
2 3
2 7
6 9
2 9
33
31
REFOR
FITXA
UNITAT 7
Fracci dun nombre

Nom
Recorda Per calcular la fracci dun nombre, se segueixen aquests passos: 1. Es divideix el nombre entre el denominador. 2. Es multiplica el quocient pel numerador. de 12
Data
2 3
12 : 3 5 4 43258
1 Calcula les fraccions indicades de cada nombre.
de 24 c de 18 c de 36 c de 40 c
3 4 4 6 2 9 7 8
2 Llegeix aquests problemes i resol-los. En Pau t una collecci de 80 cromos. Dos cinquens dels cromos sn de plantes. Quants cromos de plantes t en Pau?
A la classe de lElena hi ha 28alumnes. Tres quarts dels alumnes practiquen nataci. Quants alumnes practiquen nataci? La Paula ha comprat un ram de72flors. Cinc vuitens de lesflors sn roses i la resta sn lliris. Quantes flors de cada tipus hi ha al ram de la Paula?
34
32
FITXA
UNITAT 7
Unitats de temps
Nom
Recorda
Un
Data
REFOR dcada sn 10 anys.
Un Un
any t 12 mesos i un any sn 365 dies. trimestre sn 3 mesos. semestre sn 6 mesos. segle sn 100 anys.
Una Un

1 trimestre 5 1 3 3 5 4 trimestres 5 1 semestre 5 1 3 6 5 7 semestres 5
mesos. mesos. mesos. mesos.
1 dcada 5 1 3 10 5 8 dcades 5 1 segle 5 1 3 100 5 9 segles 5
anys. anys. anys. anys.
2 Observa les quotes i respon les preguntes.
Gimns Hrcules Quota mensual c 38

Gimns Msculs Quota trimestral c 98

. . .
Quina ser la quota trimestral del gimns Hrcules? Quina ser la quota anual del gimns Msculs? Quina ser la quota semestral del gimns Hrcules?
3 Calcula les dates i completa els fulls del calendari.
ABRIL
JUNY
JULIOL
AGOST
15
setmana desprs
27
mes desprs
28
trimestre desprs
6
semestre desprs
35
33
REFOR
FITXA
UNITAT 8
Unitat, dcima i centsima

Nom
Recorda
Quan
Data
dividim una unitat en 10 parts iguals, cada part s una dcima. Una dcima sescriu 1/10 o 0,1. dividim una unitat en 100 parts iguals, cada part s una centsima. Una centsima sescriu 1/100 o 0,01.
Quan
1 unitat 5 10 dcimes 5 100 centsimes
1 Pinta del mateix color les figures que representen el mateix nombre.
1 dcima 1 10 0,4
0,08
centsimes
27
0,1
27 100 8
8 100
4 dcimes
centsimes
0,27
4 10
2 Escriu la part pintada en forma de fracci i en forma decimal.
5 dcimes 5
5 0,
7 dcimes 5
5 0,
34 centsimes 5
72 centsimes 5
3 Escriu en forma de fracci i en forma decimal.

4 dcimes 5 3 dcimes 5
5 5
5 4 centsimes 5 3 8 centsimes 5
5 5
36
34
FITXA
UNITAT 8
Nombres decimals: lectura i escriptura

Nom
Recorda part entera 7,12 part decimal Els nombres decimals es poden llegir de dues maneres:
Data
REFOR Set coma dotze o set unitats i dotze centsimes Part entera Part decimal Part entera Part decimal
7,12
1 Escriu la part entera i la part decimal de cada nombre.
2 ,1 6 ,89
c c c c
3 2,03 1 6,5
Part entera Part decimal Part entera Part decimal
c c c c
2 Escriu com es descompon i com es llegeix cada nombre.
5,4 5 5 U 1 5,4
Es llegeix
d dcimes

56,87 5 56,87
Es llegeix
c Cinc coma c Cinc unitats i c c
3 Quin nombre es descompon aix? Escriu-lo.

5 D 1 3 U 1 7 d 1 2 c c 6 U 1 5 d 1 8 c 9 U 1 4 c
7 C 1 1 U 1 8 c c 6 U 1 8 d 1 9 c c 3 d 1 2 c
c c
4 Escriu aquests nombres amb xifres.

Divuit coma seixanta-dos c Cinc unitats i tres centsimes c Vint-i-set unitats i trenta centsimes c 37
35
FITXA
UNITAT 8
Suma de nombres decimals

Nom
Recorda Per fer la suma 23,67 1 3,86, segueix aquests passos: 1. Colloca els nombres de manera que coincideixin a la mateixa columna les unitats del mateix ordre. 2. Sumals com si fossin nombres naturals i escriu una coma al resultat, a sota de la columna de les comes. DU dc 23,67 13,86 27,53
Data
1 Colloca els nombres i fes les operacions.
13,89 1 1,09
727,4 1 28,1
13,71 1 6,82
17,2 1 24,6
3,84 1 76,3
86,3 1 2,34
38
36
FITXA
UNITAT 8
Resta de nombres decimals

Nom
Recorda Per resoldre la resta 23,67 3,86, segueix aquests passos: 1. Colloca els nombres de manera que coincideixin a la mateixa columna les unitats del mateix ordre. 2. Restals com si fossin nombres naturals i escriu una coma al resultat, a sota de la columna de les comes. DU dc 23,67 23,86 19,81
Data
REFOR
1 Colloca els nombres i fes les operacions.
34,19 2 12,34
27,8 2 8,9
53,21 2 11,82
86,1 2 52,3
67,32 2 16,6
96,2 2 9,72
39
37
REFOR
FITXA
UNITAT 8
Situacions de compra
Nom
Recorda

Data
1 5 100 cntims. 4,05 5 4 i 5 cntims. 164 cntims 5 1,64 .
1 Expressa en euros aquestes quantitats.

283 cntims 5 532 cntims 5 7 64 cntims 5
5 5 5
. . .
2 Compta bitllets i monedes i calcula quants diners hi ha.
En total hi ha c
cntims 5
En total hi ha c
cntims 5
3 Llegeix aquest problema i resol-lo. LAnna ha anat al mercat amb15euros. Ha comprat un quilo de pomes a 1,50 euros, 1 quilo de costelles a 12 euros i un litre de llet a 85 cntims. Quants diners li queden?
40
38
FITXA
UNITAT 9
Metre, decmetre, centmetre i millmetre

Nom
Recorda El decmetre, el centmetre i el millmetre sn unitats de longitud ms petites que el metre.
Data
REFOR
c 1 m 5 10 dm. 1 metre s igual a 100 centmetres c 1 m 5 100 cm. 1 metre s igual a 1.000 millmetres c 1 m 5 1.000 mm.

1 metre s igual a 10 decmetres
1 Observa les mesures indicades en cada objecte i completa les taules.
1m 5m 2m 4m
Mesura en decmetres
Televisor Cami Arbre Nevera
1m 5 10 dm
Televisor Cami Arbre Nevera
Mesura en centmetres
Mesura en millmetres
Televisor
Cami
Arbre
Nevera
41
39
REFOR
FITXA
UNITAT 9
Unitats ms grans que el metre

Nom
Recorda Les unitats de longitud ms grans que el metre sn el quilmetre, lhectmetre i el decmetre.

Data
1 quilmetre s igual a 1.000 metres c 1 km 5 1.000 m. 1 hectmetre s igual a 100 metres c 1 hm 5 100 m. 1 decmetre s igual a 10 metres c 1 dam 5 10 m.

2 km 5 2 3 1.000 5 5 km 5 1 2 km 5
m m m
8 hm 5 8 3 100 5 45 hm 5 90 hm 5
m m m
6 dam 5 6 3 10 5 6 0 dam 5 9 9 dam 5
m m m
2 Observa el plnol i expressa en metres les distncies segents.
3 hm i 170 m
8 dam i 250 m
2 km i 120 m

Del museu al zoo Del zoo al parc Del museu al parc
c c c
42
40
FITXA
UNITAT 9
Esdeveniment segur, possible i impossible

Nom
Recorda
Els Els Els
Data
REFOR
esdeveniments segurs sn els que es compleixen sempre. esdeveniments possibles sn els que es poden complir de vegades. esdeveniments impossibles sn els que no es compleixen mai.
1 Observa les fruiteres i encercla lopci correcta en cada cas. a. Agafar sense mirar una pera s un esdeveniment segur. b. Agafar sense mirar un pltan s un esdeveniment possible.
a. Agafar sense mirar una cirera s un esdeveniment segur. b. Agafar sense mirar un pltan s un esdeveniment possible.
a. Agafar sense mirar una maduixa s un esdeveniment segur. b. Agafar sense mirar una pinya s un esdeveniment possible.
2 Com s cada esdeveniment? Observa els dibuixos i completa les frases. Agafar sense mirar un mitj de ratlles
s un esdeveniment
, perqu .
Agafar sense mirar una magdalena
s un esdeveniment
, perqu .
Agafar sense mirar una raqueta
s un esdeveniment
, perqu . 43
41
REFOR
FITXA
UNITAT 10
Litre, decilitre i centilitre

Nom
Recorda El decilitre i el centilitre sn unitats de capacitat ms petites que el litre.

Data
1 litre s igual a 10 decilitres c 1 5 10 d. 1 litre s igual a 100 centilitres c 1 5 100 c.

2 5 2 3 10 5 15 5 92 5
d d d
8 5 8 3 100 5 45 5 90 5
c c c
2 Expressa aquestes capacitats en la unitat indicada.

3 i 3 d 5 8 i 6 d 5 14 i 7 d 5 25 i 12 d 5 5 i 8 c 5 9 d i 7 c 5 16 , 4 d i 9 c 5 23 , 11 d i 8 c 5
En decilitres
En centilitres
3 Llegeix aquest problema i resol-lo.
LAlfred va beure 50 d de suc detaronja i la seva germana, 25 d. Quants centilitres de suc va beure lAlfred ms que la seva germana?
44
42
FITXA
UNITAT 10
Quilogram i gram
Nom
Recorda El gram s una unitat de massa ms petita que el quilogram.

Data
REFOR g g

1 quilogram s igual a 1.000 grams c 1 kg 5 1.000 g.

12 kg 5 21 kg 5
14.000 g 5 52.000 g 5
kg kg
2 Fes clculs i completa les equivalncies segents.

2 kg i 3 g 5 9 kg i 815 g 5 21 kg i 730 g 5
g g g
7.005 g 5 9.300 g 5 12.125 g 5
kg i kg i kg i
g g g
3 Quants grams sn? Calcula-ho i escriu-ho.

mig kilo 5 un quart de quilo 5 tres quarts de quilo 5
g g g
4 quilos i mig 5 8 quilos i quart 5 6 quilos i tres quarts 5
g g g
4 Llegeix aquests problemes i resol-los. LAlcia va comprar 6 llaunes desprrecs de mig quilo cada llauna. Quants quilos desprrecs va comprar lAlcia?
LErnest t 12 paquets decaf. Cada paquet pesa unquart de quilo. Quants grams pesen els 12 paquets?
45
43
REFOR
FITXA
UNITAT 10
Quilogram i tona
Nom
Recorda La tona s una unitat de massa ms gran que el quilogram.

Data
1 tona s igual a 1.000 quilograms c 1 t 5 1.000 kg.
1 Quin s el pes de cada objecte? Encerclal.
15 kg
700 g
8t
4t
10 kg
100 g
10 kg
2t
150 g

1 t 5 1.000 kg 6t5 13 t 5 20 t 5
kg kg kg
4.000 kg 5 4 t 15.000 kg 5 32.000 kg 5 48.000 kg 5

t t t
3 Expressa el pes daquests animals en quilos.
c 2 t i 150 kg 5
kg
c 4 t i 50 kg 5
kg
c 30 t i 12 kg 5
kg
46
44
FITXA
UNITAT 10
Ms probable i menys probable

Nom
Recorda Per exemple, si en un bombo hi ha 10 boles blaves i 3 de vermelles, i en traiem una sense mirar: s ms probable que sigui blava que vermella i s menys probable que sigui vermella que blava.
Data
REFOR
Quantes Si
1 Observa les flors del gerro i respon les preguntes. flors hi ha?
agafes una flor sense mirar, qu s ms probable que sigui, una
margarida o una rosa?

Si
agafes una flor sense mirar, de quin tipus s menys probable
que sigui? 2 Llegeix aquesta situaci i completa les frases. LAnna t 10 figures geomtriques en una capsa: 2 sn triangles, 5 sn quadrats i 3 sn hexgons.
Si
treu una figura sense mirar, s que un hexgon. treu una figura sense mirar, s que un hexgon. treu una figura sense mirar, s que un quadrat.
probable que sigui un quadrat probable que sigui un triangle probable que sigui un triangle
Si
Si
3 Pinta les estrelles perqu les oracions segents siguin certes.
Hi Hi Si
ha ms estrelles grogues que de cap altre color. ha ms estrelles vermelles que blaves. agafes una estrella sense mirar, el menys probable s que sigui blava. 47
45
REFOR
FITXA
UNITAT 11
Classificaci dels triangles

Nom
v Recorda
Segons
Data
els costats, els triangles poden ser equilters, si tenen els 3 costats iguals; issceles, si tenen 2 costats iguals, o escalens, si tenen els 3 costats desiguals.
Segons
els angles, els triangles poden ser rectangles, si tenen un angle recte; acutangles, si tenen 3 angles aguts, i obtusangles, si tenen un angle obts.
1 Mesura els costats daquests triangles i pintals seguint el codi de colors. vermell blau verd triangle equilter triangle issceles triangle escal
Ara fixat en els angles i encerclals.

negre marr vermell triangle acutangle triangle rectangle triangle obtusangle
2 Observa els triangles segents i marca amb una creu les caselles que corresponguin a cadascun.
1
Equilter 1 2 3 4 Issceles
2
Escal
3
Rectangle
4
Acutangle Obtusangle
48
46
FITXA
UNITAT 11
Classificaci dels quadrilters

Nom
Recorda Els quadrilters poden ser:
Parallelograms, Trapezis,
Data
REFOR si tenen els costats parallels dos a dos. si noms tenen dos costats parallels. si no tenen cap costat parallel. trapezi trapezoide parallelogram
costats
Trapezoides,
1 Escriu paralleles o secants a sota de cada parella de lnies.
2 Relaciona cada figura amb la seva caracterstica. parallels dos a dos dos costats parallels costat parallel
noms
cap
3 Repassa del mateix color els costats parallels. Desprs, escriu parallelogram, trapezi o trapezoide a sota de cadascun.
49
47
REFOR
FITXA
UNITAT 11
Classificaci dels parallelograms

Nom
v Recorda Els parallelograms poden ser:

Data
Quadrats, si tenen 4 costats iguals i 4 angles rectes. Rectangles, si tenen els costats iguals 2 a 2 i 4 angles rectes. Rombes, si tenen 4 costats iguals i els angles iguals 2 a 2. si tenen els costats iguals 2 a 2 i els angles iguals 2 a 2.
Romboides,
1 Escriu el nom de cada parallelogram.
2 Completa la taula amb el nom dels parallelograms.

Els 4 costats iguals Els 4 angles rectes Els angles iguals 2 a 2 Els costats iguals 2 a 2
3 Dibuixa les figures que es descriuen i escriu-ne el nom. Els 4 costats iguals i els angles iguals 2 a 2 Els costats iguals 2 a 2 i els angles iguals 2 a 2
50
48
FITXA
UNITAT 12
Prismes: elements i classificaci

Nom
Recorda
Els
Data
REFOR 51
elements dels prismes sn: bases, cares laterals, vrtexs i arestes. prismes es classifiquen segons el polgon que tenen a les bases.
vrtex aresta
base cara lateral
Els
base
1 Escriu el nom dels elements daquest prisma. Desprs, comptals.
Nombre de cares laterals Nombre de vrtexs Nombre darestes Nombre de bases Polgon de les bases Nom del prisma
c c c c c c
2 Escriu el nom daquests prismes. Recorda que els prismes prenen el nom del polgon que tenen a les bases.
49
REFOR
FITXA
UNITAT 12
Pirmides: elements i classificaci

Nom
Recorda
Els
Data
vrtex aresta
elements de les pirmides sn: base, cares laterals, vrtexs i arestes. pirmides es classifiquen segons el polgon que tenen a la base.
cara lateral
Les
base
1 Escriu el nom dels elements daquesta pirmide. Desprs, respon les preguntes.
Quantes bases t una pirmide? Quantes bases t un prisma?
2 Completa la taula.
Nombre de bases Forma de la base Nombre de cares laterals Forma de les cares laterals Nombre de vrtexs Nombre darestes Nom
52
50
FITXA
UNITAT 12
Cossos rodons
Nom
Recorda
Els El
Data
REFOR El cos rod que tingui el radi ms gran que 1 centmetre. El cos rod que tingui el radi igual a 1 centmetre. El cos rod que tingui el radi ms petit que 1 centmetre. 53
cossos geomtrics amb superfcies corbes es diuen cossos rodons.
cilindre, el con i lesfera sn cossos rodons.
1 Completa les fitxes.
Nombre de bases Nombre de vrtexs Nom
c c c
c c c
2 Pinta cada cos del color que correspongui. vermell blau verd
c c c
51
REFOR
FITXA
UNITAT 12
Mitjana
Nom
Recorda Per calcular la mitjana dun grup de dades se sumen totes les dades i es divideix la suma entre el nombre de dades.
Data
1 Calcula en cada cas la mitjana que es demana.
Edat mitjana
50 anys

17 anys
1 1 :
14 anys
5 5
35 anys
Suma de les edats: Nombre de persones:
Edat mitjana:
anys.
Alada mitjana
9m

10 m
8m
16 m
12 m
Suma de les alades: Nombre darbres: Alada mitjana:
Pes mitj
18 kg

12 kg
25 kg
5 kg
Suma dels pesos: Nombre de maletes: Pes mitj:
54

Fitxes Reforç Mates 4

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Fitxes Reforç Mates 4

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

FITXA

Nombres de fins a sis xifres: descomposici

1 Completa aquestes equivalncies.

2 Escriu com es llegeixen aquests nombres.

3 Completa la descomposici de cada nombre.

4 Escriu el valor en unitats de la xifra 8.

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

Nombres de fins a sis xifres: lectura i escriptura

23.089 c vint-i-tres mil vuitanta-nou

1 Escriu com es llegeix cada nombre.

709.521 c 931.067 c 600.805 600.850 20.802 905.950 20.950

2 Llegeix i encercla els nombres que sindiquen. groc verd blau

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

Nombres de fins a sis xifres: comparaci

1 Escriu el signe < o > segons que correspongui en cada cas.

2.347 56.978 78.090

21.760 35.900 85.000

92.870 74.650 97.000

98.000 75.000 93.000

34.056 73.200 65.342

34.060 73.100 65.324

2 Compara aquestes parelles de nombres i escriu el signe < o >.

134.000 456.600 654.780

234.000 346.000 754.780

362.000 789.000 503.965

363.000 786.000 504.000

102.200 561.900 823.760

102.000 561.800 823.763

3 Ordena els nombres i escriu el signe corresponent. De ms petit a ms gran

120.000 89.000 210.000

675.000 675.100 875.050

Nombres de set xifres: descomposici

1 Completa aquestes equivalncies.

2 Relaciona cada nombre amb la seva lectura.

3 Completa la descomposici de cada nombre.

2 U. de mili 1 1 CM 1 5 DM 1  2.000.000 1 100.000 1 6.385.291 1

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Nombres de set xifres: lectura i escriptura

2.300.095 c dos milions tres-cents mil noranta-cinc

1 Escriu com es llegeixen aquests nombres.

1.670.590 c  5.700.095 c  8.090.460 c  9.008.067 c 

2 Escriu aquests nombres amb xifres.

3 Observa els nombres i escriu com es llegeixen.

3.890.750 8.500.799 5.076.084 9.006.060 7.006.003

El nombre que t 9 unitats de mili. 

El  nombre que t 7 unitats de mili.

El nombre que t 8 unitats de mili. 

Nombres de set xifres: comparaci

1 Ordena els nombres i fes servir el signe corresponent. De ms petit a ms gran

2.890.000 3.900.000 2.990.000

8.200.000 8.200.002 9.200.000

3 Observa el nombre dhabitants de cada poble i respon les preguntes.

Montrod 1.300.000 habitants

Fontdepoc 1.320.000 habitants

Castellinat 1.375.000 habitants

Q  uins pobles tenen ms dun milin tres-cents mil habitants?

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

134 c 278 c 416 c

1.664 c 3.275 c 5.780 c

2  Aproxima cada nombre tal com sindica.

148 234 569

Desena ms propera Desena ms propera Desena ms propera

1.321 4.876 5.118

2 U. de mili 1 1 CM 1 5 DM 1 2.000.000 1 100.000 1 6.385.291 1

1.670.590 c 5.700.095 c 8.090.460 c 9.008.067 c

El nombre que t 9 unitats de mili.

El nombre que t 7 unitats de mili.

El nombre que t 8 unitats de mili.

Q uins pobles tenen ms dun milin tres-cents mil habitants?

2 Aproxima cada nombre tal com sindica.

Quin article val 1.000 aproximadament?

89 1 34 5 672 2 338 5 3.278 1 6.960 5

P ropietat associativa P ropietat commutativa