Está en la página 1de 164

A R Q U I T E C T E S A R Q U I T E C T O S

A N D R E U
J AV I E R R U I - WA M B A

E N T R E E N T R E
E S TA N Y I

E N G I N Y E R S I N G E N I E R O S
S E R R A
M A R I O O N Z A I N

G L O R I A

I R I A R T E

Des de la nostra experincia darquitectes el fet de cohabitar amb enginyers i estar immersos en el seus mtodes i processos de desenvolupament dels projectes i les obres ha resultat sobretot en una aportaci de coneixements nous i complementaris a la nostra proIHVVLy&RQHL[HPHQWVGDVSHFWHVWqFQLFVGHOOHQJXDWJHGHFRGLVGHUHSUHVHQWDFLyJUjFDL tamb dorganitzaci que una vegada assimilats ens han perms projectar en aquest nou camp dactuaci de la mateixa manera que ho farem en arquitectura. Cal, per, dominar molts coneixements generals, normatives i procediments propis duna disciplina composada per especialitats molt diverses i sovint estanques entre elles, i tenir els coneixements bsics per tal de parlar i entendre un llenguatge com que permeti dissoldre les barreres que ha imposat cada professi.

Desde nuestra experiencia de arquitectos el hecho de cohabitar con ingenieros y estar inmersos en sus mtodos y procesos de desarrollo de los proyectos y las obras se ha traducido, sobre todo, en una aportacin de conocimientos nuevos y complementarios a nuestra profesin. Conocimientos de aspectos tcnicos, de lenguaje, de cdigos de representacin JUiFD\WDPELpQGHRUJDQL]DFLyQTXHXQDYH]DVLPLODGRVQRVKDQSHUPLWLGRSUR\HFWDUHQ este nuevo campo de actuacin de la misma manera que lo haramos en arquitectura. Sin embargo, hay que dominar muchos conocimientos generales, normativas y procedimientos propios de una disciplina compuesta por especialidades muy diversas y, a menudo, estancas entre ellas, y tener los conocimientos bsicos para hablar y entender un lenguaje comn que permita disolver las barreras que ha impuesto cada profesin.

ANDREU ESTANY I SERRA

IMATGE DE PORTADA: Un pont de fusta al mig de lestepa de Monglia. IMAGEN DE PORTADA: Un puente de madera en medio de la estepa de Mongolia.

Per a la difusi i el progrs de lEnginyeria i lArquitectura Para la difusin y el progreso de la Ingeniera y la Arquitectura

El maig de 1991 es va constituir la Fundacin Esteyco amb la finalitat de contribuir al progrs de lenginyeria i de larquitectura al nostre pas. La situaci de precarietat i incertesa en qu sha estat desenvolupant lenginyeria espanyola independent, ha exigit fins ara actituds bsicament de supervivncia. Lesfor dun creixent collectiu de professionals i drgans de lAdministraci ha anat consolidant, malgrat tot, un sector els serveis del qual sn considerats indispensables en una societat moderna i eficient. s temps de pensar en el futur, confiant que no trigar a fer-se present. Fomentem, amb aquest fi, un clima propici a la creativitat, en qu sexigeixi i es valori la feina ben feta. Contribum a una slida formaci dels professionals de lenginyeria, conscients que les organitzacions valen el que valen els seus membres i que en lenginyeria el valor de les persones es mesura pel nivell dels seus coneixements. Encoratgem unes millors i ms freqents collaboracions interprofessionals i eliminem fronteres innecessries. Reivindiquem un espai qualitativament destacat de lenginyeria en la societat i impulsem levoluci de la imperant cultura de fer cap a la cultura de fer pensant. Considerem les enginyeries com una prolongaci de la universitat, en la qual es consolida la formaci dels joves titulats, en els anys que seran decisius per al seu futur. Sentim-nos implicats amb la universitat i els centres dinvestigaci. Assegurem lestabilitat i la pervivncia de les nostres organitzacions i establim els mitjans perqu la seva vitalitat, garantia de futur, no es trobi llastada. Valorem la nostra independncia, no com una arma contra ning, sin fonamentalment com un atribut intellectual inherent als que tenen per ofici pensar, informar i decidir lliurement.
Javier Rui-Wamba Martija Enginyer de Camins, Canals y Ports President de la Fundacin Esteyco

A N D R E U

E S T A N Y

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

2008 Fundacin Esteyco 2008 Andreu Estany, Gloria Iriarte, Mario Onzain, Javier Rui-Wamba. Traducci / : Elisabet Kamal Editat per / : Fundacin Esteyco Imprs a Espanya / I.S.B.N.: 978-84-933-5533-3 Dipsit Legal / : M-55.757-2008 1 Edici. Desembre 2008 /

CONTINGUT

CONTENIDO

J a v i e r R U I - WA M B A A n d r e u E S TA N Y

PRECEDENTS A R Q U I T E C T E S E NTRE E N G I N Y E R S
L A C T I V I TAT P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A VIATJAR VIAJAR E L S P R O J E C T E S I N A C A B AT S ELS CLIENTS L A I G U A D E M I L L A U PROJECTES FER UNA CASA ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS

39 65 83 85 87 89 131 137 143 147

G l o r i a I R I A RT E Mario ONZAIN

DE GLORIA A MANERA DE BIOGRAFIA

PRECEDENTS

Gaireb vint anys treballant junts. La biografia professional de lAndreu, sense cap mena de dubte, ha estat estretament relacionada amb la meva. I la meva coincideix, en gran mesura, amb la biografia dEsteyco. Per aix s natural que quan lAndreu, desprs de pensar-sho molt, com acostuma a fer, va concebre lestructura daquest llibre, del qual s protagonista, em demans una introducci que sintetitzs la nostra trajectria professional fins a la seva incorporaci a Esteyco. Perqu aquest itinerari, que no podria haver estat qualsevol, explicaria i seria coherent amb la seva presncia entre nosaltres i apuntava en una direcci que des daleshores hem mantingut, en all que s essencial. Tot i que la geometria del cam professional que hem continuat obrint desprs no hagi estat una recta tangent en lorigen, ni lamplada del riu shagi mantingut inamovible. El meandre podria ser un smbol el de la curiositat i el de la recerca ms adequat que la recta per descriure la nostra geometria vital. I el nostre riu ha anat captant de manera progressiva aiges de conques ms cabaloses, diverses i amb coeficients descolament millorats. I lAndreu, un arquitecte entre enginyers, ens ha ajudat a navegar, de vegades, a travs desculls pertorbadors, fins a lhoritz inabastable del nostre dest professional com. La meva relaci amb arquitectes ve de molt lluny. Una pila dancdotes esquitxen una infinitat de collaboracions de molt diversa ndole. El record dalgunes, divertides i significatives, t cabuda en aquest relat i s coherent amb la finalitat que nha presidit la redacci. Comenava lany 70. El Nadal del 69 va marcar la frontera del final de la meva estada a Pars i de lorigen dEsteyco. Jo, amb 27 anys, dedicat plenament a posar-lo en funcionament, i altres companys, que es guanyaven la vida en altres afers denginyeria, donant-me

Casi veinte aos trabajando juntos. La biografa profesional de Andreu, no cabe duda, ha estado estrechamente relacionada con la ma. Y la ma coincide, en gran medida, con la biografa de Esteyco. Es natural, por ello, que cuando Andreu, tras mucho cavilar, como acostumbra a hacer, concibi la estructura de este libro, del que es protagonista, me pidiera una introduccin que sintetizara nuestra trayectoria profesional hasta su incorporacin a Esteyco. Porque dicho itinerario, que no podra haber sido cualquiera, explicara y sera coherente con su presencia entre nosotros, y apuntaba en una direccin que desde entonces hemos mantenido en lo esencial. Aunque la geometra del camino profesional que hemos continuado abriendo despus no haya sido una recta tangente en el origen, ni la anchura del cauce se haya mantenido inamovible. El meandro poda ser smbolo el de la curiosidad y el de la bsqueda ms adecuado que la recta, para describir nuestra geometra vital. Y el cauce de nuestro ro ha ido captando progresivamente aguas de cuencas ms caudalosas, diversas y con umbrales de escorrenta mejorados. Y Andreu, arquitecto entre ingenieros, nos ha ayudado a navegar a travs, a veces, de perturbadores escollos, hacia el inalcanzable horizonte de nuestro comn destino profesional. Mi relacin con arquitectos viene de muy lejos. Un montn de ancdotas salpican un sinfn de colaboraciones de muy diferente ndole. El recuerdo de algunas, divertidas y significativas, tiene cabida en este relato y es coherente con la finalidad que ha presidido su redaccin. Comenzaba el ao 70. Las Navidades del 69 marcaron la frontera del final de mi estancia en Pars y del origen de Esteyco. Yo, con 27 aos, dedicado plenamente a ponerlo en marcha, y otros compaeros, que se ganaban la vida en otros quehaceres ingenieriles, apoyndo9

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

suport des de certa llunyania. Les nostres primeres i modestes oficines llogades es van situar a lentresl dun edifici dhabitatges del carrer del General Margallo, al costat del carrer dOrense, a la zona nord de Madrid. A la porta del costat hi tenem un estudi darquitectes. En realitat, era destudiants de lltim curs darquitectura. En aquell temps eren ms freqents aquestes coses. Nosaltres, amb la cortesia i el formalisme que satribueixen als enginyers, un dia vam passar a saludar-los. Els vam explicar qui rem. Entre els meus companys nhi havia que estaven orientats cap a les carreteres, la geotcnia, els ports o la construcci. I jo tenia acumulades experincies interessants en el projecte i la construcci destructures i ponts a Espanya i a Frana. Els nostres vens, divertits i desperts, van quedar encantats amb les nostres explicacions. I una mica sorpresos. Ells ens van dir amb sornegueria eren cinc i shavien ajuntat tots cinc perqu a tots els agradava el mateix vi. Tot un manifest. Eren un grup conegut amb el sobrenom dEls Monroe. Nignoro els motius. Entre ells, recordo especialment en Jacinto Pico, un personatge extraordinari i un arquitecte excellent, amb qui vaig tenir una profunda amistat i amb qui vaig viure algunes experincies inoblidables, que em fan recordar-lo amb freqncia, tot i que aviat va desaparixer del panorama professional, i encara que ja hagin passat anys, massa, des de la seva mort prematura, que vaig lamentar profundament i de la qual em vaig assabentar per una esquela sufragada per alguns dels seus amics ms propers. Aquell estudi una espcie de pis franc professional era, a ms i tal vegada sobretot, un lloc de trobades i de tertlies, i un refugi contra la solitud. Hi va anar passant la flor i nata de tota una generaci darquitectes, madrilenys i assimilats. En vaig conixer molts i dalguns men vaig fer bon amic.
10

me desde una cierta lejana. Nuestras primeras y modestas oficinas alquiladas se ubicaron en la entreplanta de un edificio de viviendas de la calle General Margallo, junto a la calle Orense, en la zona norte de Madrid. Puerta con puerta tenamos un estudio de arquitectos. En realidad, de estudiantes del ltimo curso de arquitectura. Por entonces eran ms frecuentes estas cosas. Nosotros, con la cortesa y el formalismo que se nos atribuye a los ingenieros, pasamos un da a saludarlos. Les explicamos quines ramos. Entre mis compaeros los haba orientados hacia las carreteras, la geotecnia, los puertos o la construccin. Y yo tena acumuladas interesantes experiencias en el proyecto y la construccin de estructuras y puentes en Espaa y Francia. Nuestros vecinos, divertidos y despiertos, se quedaron encantados con nuestras explicaciones. Y una pizca asombrados. Ellos nos dijeron socarronamente eran cinco y se haban juntado los cinco porque a todos les gustaba el mismo vino. Todo un manifiesto. Eran un grupo conocido con el sobrenombre de Los Monroe. Ignoro los motivos. Entre ellos, recuerdo especialmente a Jacinto Pico, un extraordinario personaje y un excelente arquitecto, con el que tuve una profunda amistad y con el que viv algunas experiencias inolvidables, que me hacen recordarle con frecuencia a pesar de que pronto desapareci del panorama profesional y hayan pasado ya aos, demasiados, desde su prematura muerte, que lament profundamente y de la que me enter por una esquela sufragada por algunos de sus amigos ms prximos. Aquel estudio una especie de piso franco profesional era, adems, y tal vez sobre todo, lugar de encuentros y de tertulias, y un refugio contra la soledad. Por l fueron pasando la flor y nata de toda una generacin de arquitectos, madrileos y asimilados. Yo conoc a muchos de ellos y de algunos me hice

PRECEDENTS / PRECEDENTES

La meva amistat amb Jacinto Pico era una targeta de presentaci reveladora, una espcie dobret, ssam. Per, tot i aquest venat tan divertit i perills, el nostre estudi va preservar el seu ambient de treball. Fins al punt que quan els nostres vens arquitectes havien de rebre algun nou client potencial els cedem el nostre local, que presentaven com si fos seu. Tot aquell grup tan divers estava molt integrat en el Club de Rugby dArquitectura. I va ser aleshores quan va nixer al vell Madrid, al carrer de Sacramento, un bar que va tenir una gran notorietat en aquella poca i que era el quarter general de jugadors, directius, aficionats i amics del rugbi. Es va anomenar Scrum, un nom darrels rugbstiques inequvoques. Per crear-lo es va constituir una societat. Si no mequivoco, dels 40 socis que, a ttol individual, el van fer possible, tan sols jo no podria presumir de ser arquitecte. En aquell local datmosfera britnica, que en els seus inicis va estar tan ple de sabor i vida, hi vaig conixer molta gent divertida i valuosa. En aquell ambient, rugbi i arquitectura eren, dalguna manera, conceptes sinnims. Desprs, tot all, com tantes altres coses de la vida, va perdre el seu carcter i va acabar desapareixent. A mi, per descomptat, men va quedar el record, un conjunt damistats i, s clar, una certa decepci del que tamb era el mn de larquitectura, al qual, daltra banda, van estar molt lligats els nostres inicis com a enginyeria. s el moment de deixar enrere aquests records, per no ho vull fer sense compartir una ancdota que he explicat amb freqncia, perqu em sembla duna gran expressivitat. Arribada la democrcia, larquitecte Dionisio Hernndez Gil el Dioni, un clssic el van nomenar director general de Patrimoni al Ministeri de Cultura, o alguna cosa per lestil. Aviat va cridar al seu despatx oficial en Jacinto Pico, amb qui

buen amigo. Mi amistad con Jacinto Pico era una reveladora tarjeta de presentacin, una especie de brete, ssamo. Pero, a pesar de tan divertido y peligroso vecindario, nuestro estudio preserv su ambiente de trabajo. Hasta el punto de que cuando nuestros vecinos arquitectos tenan que recibir algn nuevo cliente potencial les cedamos nuestro local, que presentaban como suyo. Todo aquel grupo variopinto estaba muy integrado en el Club de Rugby de Arquitectura. Y fue por entonces cuando naci en el viejo Madrid, en la calle Sacramento, un bar que tuvo mucha notoriedad en aquella poca, y que era el cuartel general de jugadores, directivos, aficionados y amigos del rugby. Se llam Scrum, nombre de inequvocas races rugbsticas. Para crearlo se constituy una sociedad. Si no me equivoco, de los 40 socios que, a ttulo individual, lo hicieron posible, solamente yo no podra presumir de ser arquitecto. En aquel local de atmsfera britnica, que en sus inicios estuvo tan lleno de sabor y vida, conoc a mucha gente divertida y valiosa. En aquel ambiente, rugby y arquitectura eran, en cierto modo, conceptos sinnimos. Luego, todo aquello, como tantas cosas en la vida, perdi su carcter y acab desapareciendo. A m, desde luego, me qued el recuerdo, un conjunto de amistades y, qu duda cabe, una cierta percepcin de lo que tambin era el mundo de la arquitectura, al que, por otra parte, estuvieron muy ligados nuestros comienzos como ingeniera. Es tiempo de dejar atrs estos recuerdos, pero no quiero hacerlo sin compartir una ancdota que he relatado con frecuencia, pues me parece de una gran expresividad. Con la llegada de la democracia, al arquitecto Dionisio Hernndez Gil el Dioni, un clsico lo nombraron director general de Patrimonio en el Ministerio de Cultura, o algo por el estilo. Pronto llam a su despacho oficial a Jacinto Pico, ya que con
11

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

lunia una gran amistat personal, no exempta destima professional. En Jacinto, ja ho he dit abans i ara ho reitero, va ser un arquitecte excellent i desaprofitat. Un dia em va explicar que el seu amic, el director general, li havia ofert algun projecte entre els nombrosos encrrecs que gestionaven al seu departament. I en Jacinto li va contestar: I per qu en lloc dencarregar-me un projecte no em dnes els diners directament? Una resposta duna lucidesa i expressivitat extraordinries, que si shagus seguit al peu de la lletra i shagus ests el seu s, hauria evitat un gran nombre de disbarats dels que, talment un malson, ens agredeixen cada dia visualment. Quan nosaltres vam comenar, al gener del 70, el sector de lenginyeria estava en la seva primavera. Al final de la dcada dels 50 i en el transcurs dels 60 quan a Espanya, econmicament parlant, havia comenat a fer-se de dia, van nixer les primeres enginyeries, creades en el si de grups industrials o com a filials dempreses constructores i, algunes, entre les ms notables, promogudes per poderosos grups ideolgics, que tenien una presncia destacada en els sectors econmics dels governs de lpoca. Per en el camp de les infraestructures del transport, no existien societats o equips denginyeria independent. Aleshores van comenar a gestar-sen algunes. La nostra entre elles. Avui les societats denginyeria que es dediquen a les infraestructures han proliferat, i algunes han arribat a tenir una dimensi extraordinria, amb 500, 1.000 i ms empleats. Ms del 30% dels enginyers de camins treballem, en lactualitat, en empreses denginyeria. Un percentatge equiparable, i amb tendncia a crixer, al del sector de la construcci i molt superior que el de les administracions pbliques.
12

l le una una gran amistad personal, no exenta de estima profesional. Jacinto, ya lo he dicho antes y ahora lo reitero, fue un excelente y desaprovechado arquitecto. Un da me cont que su amigo, el director general, le ofreci algn proyecto entre los numerosos que se gestionaban en su departamento. Y Jacinto le contest: Y por qu, en lugar de encargarme un proyecto, no me das el dinero directamente? Respuesta de una lucidez y expresividad extraordinarias que, de haberse seguido al pie de la letra y extendido su uso, hubiese evitado numerosos desaguisados de los que, como pesadillas, nos agreden cada da visualmente. Cuando nosotros comenzamos, en enero del 70, el sector de la ingeniera estaba en sus albores. Al final de la dcada de los 50 y en el transcurso de los 60 cuando en Espaa, econmicamente hablando, haba comenzado a amanecer, nacieron las primeras ingenieras. Creadas en el seno de grupos industriales o como filiales de empresas constructoras y, algunas, entre las ms notables, promovidas por poderosos grupos ideolgicos, que tenan una destacada presencia en los sectores econmicos de los gobiernos de la poca. Pero, en el campo de las infraestructuras del transporte, no existan sociedades o equipos de ingeniera independiente. Por entonces, comenzaron a gestarse algunas. La nuestra entre ellas. Hoy las sociedades de ingeniera que se dedican a las infraestructuras han proliferado, y algunas han alcanzado una dimensin extraordinaria, con 500, 1.000 y ms empleados. Ms del 30% de los ingenieros de caminos trabajamos en la actualidad en empresas de ingeniera. Porcentaje equiparable, y con tendencia a crecer, al del sector de la construccin, y muy superior al de las administraciones pblicas.

PRECEDENTS / PRECEDENTES

La nostra biografia, i la de lAndreu tamb, est influda per un context que ha anat evolucionant i que conv conixer, si ms no pel que fa als seus trets ms genrics. Lenginyeria independent neix en el mn anglosax i aquest naixement est associat a la invenci de lelectricitat. El miracle de la llum va fer proliferar fabricants dartefactes i empreses installadores que soferien per electrificar ciutats, indstries i habitatges. Gaireb de sobte, es va crear un mercat immens. Van proliferar els venedors que, naturalment, oferien productes que ells representaven, i no pas els que convenien ms a una clientela que no tenia els coneixements necessaris per saber-ho. En societats liberals i emprenedores, com les dels EUA i el Regne Unit, van nixer les primeres societats denginyeria amb la vocaci de donar consell independent i suport tecnolgic a tothom individus, empreses o institucions qui sapuntava al progrs imparable associat amb lelectricitat. La revoluci elctrica va ser el brou de cultiu en qu es va desenvolupar la poderosa enginyeria anglosaxona, que va esgrimir com a condici distintiva i essencial la seva independncia de qualsevol fabricant o installador. La incipient i ms endavant poderosa FIDIC Federaci Internacional dEnginyers Consultors va acabar agrupant, a travs dorganitzacions nacionals, moltes de les enginyeries independents del mn, amb un predomini anglosax lgic. Quan va nixer lelectricitat, encara no havia nascut lautombil. Tot i que el ferrocarril, que ja havia arribat a la seva mxima esplendor, en entronitzar la velocitat, va assenyalar una sendera indefugible que va comenar a fer realitat Henry Ford (que no sha de confondre amb el seu germ Roque, de qui es diu que es va fer ric amb els formatges) amb aquells cotxes

Nuestra biografa, y la de Andreu tambin, est influida por un contexto que ha ido evolucionando y que conviene, al menos en sus rasgos ms genricos, conocer. La ingeniera independiente nace en el mundo anglosajn y dicho nacimiento est asociado a la invencin de la electricidad. El milagro de la luz hizo proliferar fabricantes de artilugios y empresas instaladoras que se ofrecan para electrificar ciudades, industrias y viviendas. Casi de repente, se cre un mercado inmenso. Proliferaron los vendedores que, naturalmente, ofrecan los productos que ellos representaban y no los que ms convenan a una clientela que careca de los conocimientos necesarios para saberlo. En sociedades liberales y emprendedoras, como las de EE.UU. y el Reino Unido, nacieron las primeras sociedades de ingeniera con la vocacin de dar consejo independiente y apoyo tecnolgico a quienes individuos, empresas o instituciones se apuntaban al imparable progreso asociado a la electricidad. La revolucin elctrica fue el caldo de cultivo en el que se desarroll la poderosa ingeniera anglosajona, que esgrimi como condicin distintiva y esencial su independencia de todo fabricante o instalador. La incipiente y luego poderosa FIDIC Federacin Internacional de Ingenieros Consultores acab agrupando, a travs de organizaciones nacionales, a muchas de las ingenieras independientes del mundo, con un lgico predominio anglosajn. Cuando naci la electricidad, an no haba nacido el automvil. Aunque el ferrocarril, que ya haba alcanzado su mximo esplendor, al entronizar la velocidad, seal un sendero insoslayable que empez a hacer realidad Henry Ford (que no hay que confundir con su hermano Roque, de quien se dice se hizo rico con los quesos) con aquellos coches clonados que
13

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

clonats que es van convertir en un smbol del somni americ de la llibertat individual i del progrs econmic. Per lautombil va nixer desquena a lelectricitat, malgrat que tots dos van nixer gaireb al mateix temps. Ara, desprs de ms de cent anys dignorar-se, el cotxe i lelectricitat es fan la cort i s molt a prop el seu matrimoni de convenincia, del qual naixer el cotxe elctric, que revolucionar el transport i acabar amb la dependncia exacerbada que avui pateix el cotxe del petroli. Les bateries elctriques substituiran els dipsits de combustible, i un paisatge dendolls per recarregar-les prendr el relleu de manera progressiva de les mnegues que cuegen en les gasolineres tradicionals, que hauran dadaptar al seu nom. La veritat s que la invenci del cotxe va exigir la construcci dinfraestructures especfiques. De la mateixa manera com el naixement del tren va impulsar la creaci de vies especialitzades per on poguessin circular locomotores i vagons de mercaderies i viatgers. Les enginyeries anglosaxones es van postular immediatament per participar en el desenvolupament de les carreteres asfaltades amb productes derivats del petroli, i van contribuir a establir criteris de projecte per a aquestes noves infraestructures, de funcionalitats indites. En maternitats americanes naixien cotxes que sexportaven per tot el mn, juntament amb coneixements sobre lenginyeria del traat i del transport i normatives que es van fer servir, amb ms o menys fortuna, en tots els pasos en qu els autombils van comenar a proliferar, fent-se els amos, a poc a poc, del paisatge i passant a ser una part significativa de leconomia de pasos cada vegada ms motoritzats. El llibre verd de lAASHTO es va convertir en la Bblia per a lenginyeria del
14

se convirtieron en smbolo del sueo americano de la libertad individual y del progreso econmico. Pero el automvil naci a espaldas de la electricidad, a pesar de haber nacido ambas casi al mismo tiempo. Ahora, tras ms de cien aos de ignorarse, el coche y la electricidad se cortejan, y est muy prximo un matrimonio de conveniencia del que nacer el coche elctrico, que revolucionar el transporte y acabar con la dependencia exacerbada que hoy padece el coche del petrleo. Las bateras elctricas sustituirn los depsitos de combustible, y un paisaje de enchufes para recargarlas tomar progresivamente el relevo de las mangueras que culebrean en las tradicionales gasolineras, que habrn de adaptar su nombre. Lo cierto es que la invencin del coche exigi la construccin de infraestructuras especficas. Como el nacimiento del tren impuls la creacin de vas especializadas por donde pudiesen circular locomotoras y vagones de mercancas y viajeros. Las ingenieras anglosajonas se postularon inmediatamente para participar en el desarrollo de las carreteras asfaltadas con productos derivados del petrleo, y contribuyeron a establecer criterios de proyecto para estas nuevas infraestructuras, de funcionalidades inditas. En maternidades americanas nacan coches que se exportaban por todo el mundo, junto con conocimientos sobre la ingeniera del trazado y del transporte y normativas que fueron utilizadas, con mayor o menor fortuna, en todos los pases en los que los automviles empezaron a proliferar, aduendose, poco a poco, del paisaje y pasando a ser parte significativa de la economa de pases crecientemente motorizados. El libro verde de la AASHTO se convirti en la Biblia para la ingeniera del tra-

PRECEDENTS / PRECEDENTES

traat, tot i que tampoc no es va fer servir sempre de la manera encertada. O en tot cas amb la perspectiva dels anys i la constataci de levoluci de lordre de valors imperant, es podria lamentar que aquell text magnfic contribus a fer que alguns posessin un mfasi excessiu en la geometria de les carreteres, oblidant la importncia de qestions tan importants i que sempre ho han estat com la integraci i lordenaci territorials, conceptes que, segons el meu parer, nengloben daltres, que ara estan tan en voga, com el medi ambient o el paisatge. En lEspanya daquella poca una Espanya de convenis i concordats, van comenar a aparixer amb comptagotes els prestigiosos, cobejats, espatarrants i cinematogrfics cotxes americans, ms alguns danglesos i dalemanys. Les noves infraestructures viries eren responsabilitat del Ministeri de Foment, o dObres Pbliques, o dObres Pbliques i Urbanisme, abans de tornar a ser una altra vegada de Foment. Espanya era un pas amb una organitzaci centralitzada, que seguia el model francs. I per aqu, igual que a la vena Frana, els projectes dinfraestructures els duien a terme, amb tots els seus detalls, les administracions pbliques, que desprs seleccionaven lempresa constructora que portaria a terme lexecuci de les obres, sota la direcci denginyers de camins, alts funcionaris de lEstat. Aquesta va ser una realitat que va retardar el desenvolupament de lenginyeria independent a Espanya i tamb a Frana, i la seva incorporaci a un model anglosax que sha anat consolidant de manera progressiva. Un fet rellevant, que no hauria de passar desapercebut i molt menys oblidar-se, va ser que als anys 60, la Direcci General de Carreteres del Ministeri dObres Pbliques va enviar als

zado, aunque tampoco fuese utilizada siempre acertadamente. O, en todo caso con la perspectiva de los aos y la constatacin de la evolucin del orden de valores imperante, se podra lamentar que aquel magnfico texto contribuyese a que, algunos, pusiesen un nfasis excesivo en la geometra de las carreteras, olvidando la importancia de cuestiones tan importantes y que siempre lo han sido como la integracin y la ordenacin territorial, conceptos que engloban, en mi opinin, a otros, ahora tan en boga, como el medio ambiente o el paisaje. En la Espaa de la poca Espaa de convenios y concordatos, comenzaron a aparecer con cuentagotas los prestigiosos, codiciados, despampanantes y cinematogrficos coches americanos, ms algunos ingleses y alemanes. Las nuevas infraestructuras viarias eran responsabilidad del Ministerio de Fomento, o de Obras Pblicas, o de Obras Pblicas y Urbanismo, antes de volver a ser de nuevo de Fomento. Espaa era un pas con una organizacin centralizada, siguiendo el modelo francs. Y, por aqu, como en la vecina e influyente Francia, los proyectos de infraestructuras se desarrollaban en todos sus detalles por las administraciones pblicas para, despus, seleccionar la empresa constructora que llevara a cabo la ejecucin de las obras bajo la direccin de ingenieros de caminos, altos funcionarios del Estado. sta fue una realidad que retras el desarrollo de la ingeniera independiente en Espaa y tambin en Francia, y su incorporacin a un modelo anglosajn que se ha ido consolidando progresivamente. Un hecho relevante, que no debera pasar desapercibido y, mucho menos, olvidarse, fue que, en los aos 60, la Direccin General de Carreteras del Ministerio de Obras Pblicas envi
15

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Estats Units, en el marc dun conveni de cooperaci, un conjunt de destacats enginyers funcionaris, que desprs duna estada duns quants mesos van estudiar les tcniques de lenginyeria viria ms avanada del mn. I quan van tornar van difondre els coneixements que havien aprs en aquell pas entre la comunitat denginyers funcionaris. Es van crear les Oficines Regionals de Projectes, que van ser un viver denginyers i professionals molt destacats que no ocultaven el que sabien i ens van ensenyar als que vam tenir el privilegi de treballar en el seu entorn. Al nostre pas, lenginyeria del transport, la planificaci viria i lenginyeria de traat van nixer, en bona part, fruit daquell viatge destudis innovador. Per la meva proximitat amb ell, vull recordar expressament Mario Romero Torrent, un dels viatgers. Quan, posteriorment, va deixar lAdministraci pblica, va dirigir Eyser, lenginyeria promoguda per Huarte, una empresa constructora admirable que tamb va tutelar Carlos Fernndez Casado, en temps difcils per a ell, i que va alimentar amb treballs lequip excepcional denginyers que es va gestar al voltant den Carlos, amb el seu fill Leonardo i Javier Manterola al capdavant. Eyser va ser un viver denginyers que, sota la batuta de Mario Romero, es van especialitzar en lenginyeria del transport i en estudis territorials. Molts dels companys que avui destaquen en aquests camps professionals tan importants van aprendre all all que ning no els havia pogut ensenyar a lescola. Les carreteres eren molt ms que geometria, i tenien una funci que podia i havia danar molt ms enll de les que exigien els vehicles que, amb rapidesa i seguretat, hi havien de circular. Daltra banda, al final de la dcada dels 60, es va produir un altre fet que va tenir conseqncies professionals rellevants. Es van posar en funcionament les primeres autopistes de peatge,
16

a los Estados Unidos, en el marco de un convenio de cooperacin, un conjunto de destacados ingenieros funcionarios, que tras una estancia de meses estudiaron las tcnicas de la ingeniera viaria ms avanzada del mundo. Y a su vuelta difundieron los conocimientos all aprendidos entre la comunidad de ingenieros funcionarios. Se crearon las Oficinas Regionales de Proyectos, que fueron un vivero de ingenieros y profesionales muy destacados que no ocultaban lo que saban y nos ensearon a los que tuvimos el privilegio de trabajar en su entorno. La ingeniera del transporte, la planificacin viaria y la ingeniera de trazado naci, en buena parte, en nuestro pas, como fruto de aquel innovador viaje de estudios. Por mi proximidad con l quiero recordar expresamente a Mario Romero Torrent, uno de los viajeros. Cuando, posteriormente, dej la Administracin pblica, dirigi Eyser, la ingeniera promovida por Huarte, empresa constructora admirable que tambin tutel a Carlos Fernndez Casado, en tiempos difciles para l, y que aliment con trabajos al equipo excepcional de ingenieros que se gest alrededor de don Carlos, con su hijo Leonardo y Javier Manterola al frente de ellos. Eyser fue un vivero de ingenieros que, bajo la batuta de Mario Romero, se especializaron en la ingeniera del transporte y en estudios territoriales. Muchos de los compaeros que hoy destacan en estos importantes campos profesionales aprendieron all lo que nadie les haba podido ensear en la Escuela. Las carreteras eran mucho ms que geometra, y tenan una funcin que poda y deba ir mucho ms all de las exigidas por los vehculos que, con rapidez y seguridad, haban de circular por ellas. Por otra parte, al final de la dcada de los 60, se produjo otro hecho que tuvo consecuencias profesionales relevantes. Se pusieron en marcha las primeras autopistas de peaje

PRECEDENTS / PRECEDENTES

promogudes amb sistemes concessionaris. Entre elles, la de Bilbao-Behovia i les autopistes catalanes. Entre altres coses, el desenvolupament dels projectes es van encomanar a enginyers de primera lnia i es van atreure, per portar-los a terme, enginyeries estrangeres, com la Dorsch alemanya o lEsboga, dorigen noruec. Larquitecte, enginyer i economista catal Jos M. Bosch Aymerich es va associar amb una enginyeria americana important i experimentada, amb la qual cosa es va crear Harris Bosch Aymerich, que tamb va ser un viver de professionals de primera lnia. Segurament a Espanya no shan fet mai els projectes dautopistes amb la qualitat que tenien els que es van fer en aquella poca. Amb criteris equiparables amb les millors autopistes europees i americanes. Recordem, per posar un exemple, que quaranta anys desprs, autopistes com lAP-7, entre Barcelona i la frontera francesa, encara continuen mostrant en el seu traat, en la concepci i en la geometria dels seus enllaos (que saprecien particularment b quan sobserven des del cel) una harmonia que tamb perceben els que les fan servir. Al mateix temps que es construen aquestes autopistes, per tota la costa mediterrnia i en els entorns de les ciutats ms importants hi brotaven edificacions horroroses, projectades per arquitectes derrotats o venuts a promotores oportunistes que feien a plaer, amb el beneplcit dadministracions pbliques dbils i influenciables, que no tenien funcionaris com els que governaven des del Ministeri dObres Pbliques les carreteres, en general, i les concessionades, en particular. Crec recordar que, aleshores, en aquells temps pioners, el sistema de concessions exigia al concessionari la presentaci al

promovidas con sistemas concesionales. Entre ellas, la Bilbao-Behovia y las autopistas catalanas. Entre otras cosas, el desarrollo de los proyectos se encomend a ingenieros de primera lnea y se atrajo, para llevarlos a cabo, a ingenieras extranjeras, como la Dorsch alemana y la Esboga, de origen noruego. El arquitecto, ingeniero y economista cataln Jos M Bosch Aymerich se asoci con una importante y experimentada ingeniera americana, con lo que se cre Harris Bosch Aymerich, que fue tambin un vivero de profesionales de primera lnea. Seguramente nunca se han hecho en Espaa los proyectos de autopistas con la calidad que tenan los que se hicieron en aquella poca. Con criterios equiparables a las mejores autopistas europeas y americanas. Recordemos, a modo de ejemplo, que cuarenta aos despus, autopistas como la AP-7, entre Barcelona y la frontera francesa, continan mostrando en su trazado, en la concepcin y la geometra de sus enlaces (que se aprecian particularmente bien cuando se los observa desde el cielo) una armona que tambin perciben quienes las utilizan. Al tiempo que se construan estas autopistas, por toda la costa mediterrnea y en el entorno de las ciudades ms importantes brotaban edificaciones horrendas, proyectadas por arquitectos derrotados o vendidos a promotores oportunistas, que hacan a sus anchas, con el beneplcito de administraciones pblicas dbiles e influenciables, que carecan de funcionarios como los que gobernaban desde el Ministerio de Obras Pblicas las carreteras, en general, y las concesionadas, en particular. Creo recordar que, por entonces, en aquellos tiempos pioneros, el sistema de concesiones exiga al concesionario la pre17

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Ministeri dun projecte de construcci redactat a partir dunes bases rigoroses i establertes de manera acurada, que formava part del contracte de concessi. Aix va comportar que les concessionries organitzessin importants departaments denginyeria, des dels quals es dirigien i es coordinaven projectes, redactats per enginyeries externes, i lexecuci de les obres. Aquelles enginyeries in-house van atreure enginyers, tamb, molt competents, que van organitzar equips molt eficients en els quals tamb es va formar una pliade denginyers de gran vlua, dels quals encara en queden alguns exemplars, molt notables, en el nostre panorama denginyers actual. Em va cridar latenci quan ho vaig saber i no ho he oblidat. Perqu em sembla un detall que manifesta una actitud admirable en les relacions professionals entre lAdministraci pblica i les concessionries i les enginyeries que van participar en aquells treballs. El contracte professional estipulava que lAdministraci assumiria i era un cost, evidentment, menor ladquisici, per part de la concessionria, de publicacions internacionals relacionades amb lenginyeria de carreteres. Amb una condici: que se nadquirissin dos exemplars, ja que un aniria destinat a nodrir la biblioteca del Ministeri i, per tant, a posar a labast dels enginyers funcionaris els coneixements, en matria de carreteres, ms avanats de lpoca. I finalment, per concloure aquest meandre del meu relat, i pel que t de referent per a la nostra trajectria professional, he de ressaltar la importncia que va tenir, en aquell temps, lempresa Harris Bosch Aymerich. Un arquitecte i enginyer catal emprenedor va promoure una de les enginyeries ms importants de
18

sentacin al Ministerio de un proyecto de construccin redactado a partir de unas bases rigurosas y cuidadosamente establecidas, que formaba parte del contrato de concesin. Ello conllev la organizacin, por parte de las concesionarias, de importantes departamentos de ingeniera, desde los que se dirigan y coordinaban proyectos, redactados por ingenieras externas, y la ejecucin de las obras. Aquellas ingenieras inhouse atrajeron a ingenieros, tambin, muy competentes, que organizaron equipos muy eficientes, en los que tambin se form una plyade de ingenieros de gran vala, de los que todava quedan algunos ejemplares, muy notables, en nuestro actual panorama ingenieril. Me llam la atencin cuando lo supe, y no lo he olvidado. Porque me parece un detalle que manifiesta una admirable actitud en las relaciones profesionales entra la Administracin Pblica y las concesionarias e ingenieras que participaron en aquellos trabajos. El contrato concesionario estipulaba que la Administracin asumira y era un coste evidentemente menor la adquisicin, por parte de la concesionaria, de publicaciones internacionales relacionadas con la ingeniera de carreteras. Con una condicin: que se adquiriesen dos ejemplares, uno de ellos destinado a nutrir la biblioteca del Ministerio y, por tanto, poner al alcance de los ingenieros funcionarios los conocimientos, en materia de carreteras, ms avanzados de la poca. En fin, para concluir este meandro de mi relato, y por lo que tiene de referente para nuestra trayectoria profesional, he de resaltar la importancia que tuvo, por entonces, la empresa Harris Bosch Aymerich. Un emprendedor arquitecto e ingeniero cataln promovi una de las ingenieras ms importan-

PRECEDENTS / PRECEDENTES

lEspanya daquella poca. Una enginyeria que, abans que projectes dinfraestructures viries, havia collaborat en el desenvolupament de les bases americanes a Espanya i que va dur a terme, a ms, un gran nombre de projectes darquitectura, en coherncia amb la professi del seu fundador. s cert, tamb, que Harris, com la coneixem aleshores, no va tenir una llarga vida, i no va sobreviure a les crisis de lpoca. Tal vegada va durar vint anys. Segurament el seu fundador es va retirar amb un patrimoni personal ms que notable. Per els qui treballaven per a ell van quedar desprotegits. Tamb va ocrrer, per duna altra manera, amb Esboga i amb Dorsch. En tot cas, la dispora de professionals consegent va alimentar la creaci denginyeries i va permetre que daltres, com la nostra, incorporessin professionals experimentats de primera categoria. Nhi ha alguns que fa trenta anys que sn amb mi i han estat peces clau en la nostra evoluci. I als qui avui estan amb mi no els passar el que els va passar als de llavors. Estem posant fonaments slids perqu es produeixi el canvi generacional i la nostra enginyeria perduri desprs de la meva absncia ineludible. Desprs daquest parntesi tan dilatat que pretn situar lorigen de la nostra enginyeria en el context duna poca que tanta influncia va tenir en lorientaci de les nostres activitats, en el ritme de creixement i en la nostra evoluci professional, reprenc el relat principal. En els nostres inicis no existien, com s que existeixen ara, unes institucions pbliques que contractessin serveis professionals especialitzats de manera sistemtica, anunciada, oberta a tothom i, de vegades rares, al principi, amb assignacions econmiques excellents. En tot cas, aleshores encara ms que ara, difcilment una enginyeria independent i jove com la

tes de la Espaa de la poca. Una ingeniera que, antes que proyectos de infraestructuras viarias, haba colaborado en el desarrollo de las bases americanas en Espaa y que realiz, adems, numerosos proyectos de arquitectura, en coherencia con la profesin de su fundador. Es cierto, tambin, que Harris, como la conocamos por entonces, no tuvo larga vida, y no sobrevivi a las crisis de la poca. Tal vez dur veinte aos. Seguramente su fundador se retir con un patrimonio personal ms que notable. Pero quienes trabajaban para l quedaron desprotegidos. Tambin ocurri, pero de otra manera, con Esboga, y con Dorsch. En todo caso, la dispora de profesionales consiguiente aliment la creacin de ingenieras y permiti a otras, como la nuestra, incorporar profesionales experimentados de primera categora. Algunos llevan conmigo treinta aos y han sido piezas clave en nuestra evolucin. Y a quienes estn ahora conmigo no les pasar lo que les pas a los de entonces. Estamos poniendo slidos cimientos para que se produzca el cambio generacional y nuestra ingeniera perdure a mi insoslayable ausencia. Tras este dilatado parntesis que pretende situar el origen de nuestra ingeniera en el contexto de una poca que tanta influencia tuvo en la orientacin de nuestras actividades, en el ritmo de crecimiento y en nuestra evolucin profesional, retomo el relato principal. No existan en nuestros inicios, como existen ahora, unas instituciones pblicas que contratasen servicios profesionales especializados de forma sistemtica, anunciada, abierta a todos y, en ocasiones raras al principio, con excelentes asignaciones econmicas. En todo caso, entonces an ms que ahora, difcilmente una ingeniera independiente y joven como la
19

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

nostra podia aspirar a contractar projectes institucionals. El que nosaltres aspirvem a vendre era el que sabem fer. I el cam que tenem ms a labast era collaborar, sense figurar-hi per a res, en el projecte de fonaments i estructures dedificaci directament amb els arquitectes responsables del projecte o de manera indirecta, cosa que era ms freqent, amb empreses constructores que tenien adjudicades les obres definides en un projecte en qu fonaments i estructures no havien rebut, diguem-ho aix, una atenci rellevant. En tot cas, es tractava dunes activitats de supervivncia que ens van permetre, daltra banda, conixer encara ms b i des duna perspectiva ms professional el mn de larquitectura i nombrosssims arquitectes. Entre ells, bastants amb qui, duna primera feina, va nixer una amistat que perdura, encara avui dia, ni que sigui en el record, que ha sobreviscut a labsncia dalguns de molt enyorats. Les nostres intervencions se solien reclamar, en general, per dur a terme projectes complexos. Era tradicional, en aquell temps, que les cases fabricants de biguetes de forjats regalessin el clcul als qui escollissin els seus productes per redactar projectes que, en general, eren convencionals i als quals, des de les estructures, sinsuflava una creativitat escassa. Per per abordar el dimensionament destructures ms complexes era imprescindible comenar per comprendre el projecte, dialogant amb els seus autors, guanyant-nos la seva confiana i proposant-los solucions que, sense desvirtuar les seves intencions conceptuals, les fessin tcnicament possibles. La necessitat de comprendre el projecte i dialogar amb els seus autors ens va permetre anar acumulant una experincia que ens ha estat duna gran utilitat. A ms de participar en alguns projectes complexos, ens vam especialitzar en tipologies estructurals que es comenaven a
20

nuestra poda aspirar a contratar proyectos institucionales. Lo que nosotros aspirbamos a vender era lo que sabamos hacer. Y el camino ms a mano era colaborar, sin figurar para nada, en el proyecto de cimientos y estructuras de edificacin directamente con los arquitectos responsables del proyecto o indirectamente, lo que era ms frecuente, con empresas constructoras que tenan adjudicadas las obras definidas en un proyecto en el que cimentaciones y estructuras no haban recibido, digmoslo as, una atencin relevante. En todo caso, se trataba de unas actividades de supervivencia que nos permitieron, por otra parte, conocer an mejor y desde una perspectiva ms profesional el mundo de la arquitectura y a numerossimos arquitectos. Entre ellos, bastantes con los que, de un primer trabajo, naci una amistad que perdura, an hoy en da, siquiera en el recuerdo, que ha sobrevivido a la ausencia de algunos muy aorados. Nuestras intervenciones se solan reclamar, en general, para desarrollar proyectos complejos. Era tradicional, por entonces, que las casas fabricantes de viguetas de forjados regalasen el clculo a quienes escogiesen sus productos para redactar proyectos que, en general, eran convencionales, y a los que, desde las estructuras, se insuflaba escasa creatividad. Pero, para abordar el dimensionamiento de estructuras ms complejas era imprescindible comenzar por comprender el proyecto, dialogando con sus autores, ganando su confianza y proponindoles soluciones que, sin desvirtuar sus intenciones conceptuales, las hiciesen tcnicamente posibles. La necesidad de comprender el proyecto y dialogar con sus autores nos permiti ir acumulando una experiencia que nos ha sido de una gran utilidad. Adems de participar en algunos proyectos complejos, nos especializamos en tipologas estructurales que se empezaban

PRECEDENTS / PRECEDENTES

introduir a Espanya. Els forjats reticulars es van comenar a construir en aquella poca i el seu dimensionament tenia una complexitat indubtable. Per descomptat, no estaven inclosos en les normes espanyoles, i els qui vam collaborar a dimensionar-los ens vam haver de basar en publicacions especialitzades, molt escasses, i en normatives alemanyes o anglosaxones. Les estructures convencionals patien el tallant, per en les lloses planes sotjava linsidis i mal conegut punxonament. Els seus avantatges funcionals, daltra banda, eren notables i va ser una tipologia molt ben rebuda en larquitectura. Aleshores es van comenar a comercialitzar els cassetons recuperables, que ara sn tan freqents. La primera obra daquesta naturalesa en qu recordo haver intervingut va ser la de laparcament soterrani i concessionat de Tudescos. El constructor i amic va decidir fer servir aquesta tipologia i, per fer-ho, va decidir fabricar, home decidit!, cassetons metllics, davant de labsncia dels de plstic, que al Regne Unit es feien servir en rgim de lloguer. Aviat va desembarcar a Espanya lempresa GKN, que, per impulsar la seva utilitzaci, oferia a arquitectes i constructors la nostra collaboraci per tal dadaptar el projecte de lestructura. Els jovenssims forjats reticulars van ser per a nosaltres una font de treball intens i comproms, que vam compartir, daltra banda, amb lestudi Juan Jos Arenas, que, compaginant-ho amb les seves activitats docents, havia iniciat la seva brillant i dilatada trajectria com a projectista destructures. GKN ens pagava, crec recordar, unes 25 pessetes per metre quadrat de forjat, i ens havem de comprometre a no sobrepassar unes quantitats dacer determinades. Si no mequivoco, eren 9,5 kg/m2 per a estructures amb mduls de lordre de 7,5 x 7,5 metres i forjats amb cassetons recuperables

a introducir en Espaa. Los forjados reticulares comenzaron a construirse por aquellos aos, y su dimensionamiento tena una indudable complejidad. No estaban, desde luego, recogidos en las normas espaolas, y quienes colaboramos en su dimensionamiento tenamos que apoyarnos en publicaciones especializadas, muy escasas, y en normativas alemanas o anglosajonas. Las estructuras convencionales padecan el cortante, pero en las losas planas acechaba el insidioso y mal conocido punzonamiento. Sus ventajas funcionales, por otra parte, eran notables y fue una tipologa muy bien recibida en la arquitectura. Comenzaron a comercializarse entonces los casetones recuperables, tan frecuentes ahora. La primera obra de esta naturaleza en la que recuerdo haber intervenido fue la del aparcamiento subterrneo y concesionado de Tudescos. El constructor y amigo decidi utilizar esta tipologa y, para ello, decidi fabricar, hombre decidido!, casetones metlicos, ante la ausencia de los de plstico, que en Reino Unido se utilizaban en rgimen de alquiler. Pronto desembarc en Espaa la empresa GKN, que, para impulsar su utilizacin, ofreca a arquitectos y constructores nuestra colaboracin para adaptar el proyecto de la estructura. Los jovencsimos forjados reticulares fueron para nosotros fuente de trabajo intenso y comprometido. Que compartimos, por otra parte, con el estudio de Juan Jos Arenas, quien, compaginndolo con sus actividades docentes, haba iniciado su brillante y dilatada trayectoria como proyectista de estructuras. GKN nos pagaba, creo recordar, unas 25 pesetas por metro cuadrado de forjado, y tenamos que comprometernos a no sobrepasar unas cuantas de acero determinadas. Si no me equivoco, eran 9,5 kg/m2 para estructuras con mdulos del orden de 7,5 x 7,5 metros y forjados con casetones recupera21

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

de 30 cm, 5 cm de capa de compressi i zones massissades al voltant dels pilars, per limitar el risc de punxonament. Daquesta manera es va introduir en aquells anys, al nostre pas, una tipologia estructural que avui s delecci tan freqent, el dimensionament de la qual est incls, en un lloc destacat, en totes les normes estructurals que sensenyen a les escoles. I no hi ha cap equip destructures ni cap empresa constructora que no tingui experincia a projectar-les i construir-les. Van ser temps difcils per estimulants, que ens van exigir relacionar-nos, encara ms, amb el mn de larquitectura i participar en projectes de complexitat creixent. A poc a poc, sens anava coneixent i, ara ja sense intermediaris, vam collaborar amb un gran nombre darquitectes, en projectes emblemtics en els quals les estructures de formig o acer es feien servir indistintament, i, en tot cas, sempre es consideraven opcions possibles. Daqu tamb va brotar la necessitat destar capacitats per projectar estructures de formig o acer: lheteroestructuralitat com a exigncia professional que anava una mica a contracorrent dels hbits homoestructurals, que estaven massa estesos i que sassociaven, amb freqncia, a ctedres especialitzades a les nostres escoles. Per aquell temps, Julio Martnez Calzn tamb intentava obrir-se un cam independent projectant estructures mixtes per a edificis amb sistemes de connexi originals ideats per ell. En Julio ha estat el patriarca de les estructures mixtes al nostre pas, tant en edificaci com en ponts, i de la seva collaboraci estreta amb Jos Antonio Fernndez Ordez que, en aquella poca, des de la seva empresa familiar de Pacadar impulsava la prefabricaci, va nixer lemblemtic, per molts motius, pont dEduardo Dato, al passeig de la
22

bles de 30 cm, 5 cm de capa de compresin, y zonas macizadas en el entorno de los pilares para limitar el riesgo de punzonamiento. As se introdujo por aquellos aos en nuestro pas una tipologa estructural que hoy es de eleccin tan frecuente, cuyo dimensionamiento est recogido, en un lugar destacado, en todas las normas estructurales que se ensean en las escuelas. Y no hay equipo de estructuras ni empresa constructora que no tenga experiencia en proyectarlas y construirlas. Fueron tiempos difciles pero estimulantes, que nos exigieron relacionarnos, an ms, con el mundo de la arquitectura y participar en proyectos de creciente complejidad. Poco a poco, se nos iba conociendo, y, ya sin intermediarios, colaboramos con numerosos arquitectos en proyectos emblemticos, en los que las estructuras de hormign o acero eran indistintamente utilizadas, y, en todo caso, siempre se consideraban opciones posibles. De ah tambin brot la necesidad de estar capacitados para proyectar estructuras de hormign o acero: la heteroestructuralidad como una exigencia profesional, que iba un tanto a contracorriente de los hbitos homoestructurales, que estaban demasiado extendidos y asociados, con frecuencia, a ctedras especializadas en nuestras escuelas. Por entonces, Julio Martnez Calzn trataba tambin de abrirse un camino independiente proyectando estructuras mixtas para edificios con originales sistemas de conexin ideados por l. Julio ha sido el patriarca de las estructuras mixtas en nuestro pas, tanto en edificacin como en puentes, y de su colaboracin estrecha con Jos Antonio Fernndez Ordoez que, a la sazn, desde su empresa familiar de Pacadar impulsaba la prefabricacin, naci el emblemtico, por muchos motivos, Puente de Eduardo Dato, en el paseo de

PRECEDENTS / PRECEDENTES

Castellana de Madrid, que va ser la posada de llarg de les estructures mixtes al nostre pas i la manifestaci de la importncia de les collaboracions interprofessionals per aconseguir obres amb qualitats no noms funcionals, a les quals tots haurem daspirar. Un altre referent destacat, per a nosaltres, per descomptat, i per als qui es van dedicar als ponts, va ser lobra de Carlos Fernndez Casado, del seu fill Leonardo i de Javier Manterola, que anaven construint, en general sota el patrocini de Huarte, una obra admirable. A ms de treballar en el mn de les estructures dedificaci, collaborant amb un gran nombre darquitectes, vam buscar i vam trobar, tamb, loportunitat de projectar ponts. En general per a autopistes, collaborant amb constructors. En concret, per a lAutopista de lAtlntic i per a les autopistes catalanes. Daquella poca sn les complexes estructures dels accessos a Vigo de lAutopista de lAtlntic, que vam projectar en collaboraci amb lenginyeria de la concessionria. Tot i que fiem projectes especfics de ponts, havem anat integrant en el nostre equip enginyers i professionals especialitzats en traats i amb coneixements slids de topografia, drenatge, geologia i geotcnia, plecs, mesures i pressupostos. Daquesta manera vam poder abordar projectes complets de trams dautovies interurbanes i daltres de carcter ms marcadament urb. En aquells temps la importncia dels ponts solia ser rellevant i procurvem, i aconseguem, que les seves tipologies, geometria i processos constructius sorgissin del dileg entre totes les especialitats que intervenen en aquest tipus de projectes, de molta ms complexitat que la que de vegades aparenten i a la qual alguns atribueixen. Es tractava, en certa manera, de plantejaments holstics que abordvem amb el bagatge de

la Castellana de Madrid, que fue la puesta de largo de las estructuras mixtas en nuestro pas y la manifestacin de la importancia de colaboraciones interprofesionales para lograr obras con cualidades no solamente funcionales, a las que todos deberamos aspirar. Otro referente destacado, para nosotros, desde luego, y para quienes se dedicaron a los puentes, fue la obra de Carlos Fernndez Casado, de su hijo Leonardo y de Javier Manterola, que iban construyendo, en general bajo el patrocinio de Huarte, una obra admirable. Adems de trabajar en el mundo de las estructuras de edificacin, colaborando con numerosos arquitectos, buscamos y encontramos, tambin, la oportunidad de proyectar puentes. En general para autopistas, colaborando con constructores. En concreto, para la Autopista del Atlntico y para las autopistas catalanas. De aquella poca son las complejas estructuras de los accesos a Vigo de la Autopista del Atlntico, que proyectamos en colaboracin con la ingeniera de la concesionaria. Aunque hacamos proyectos especficos de puentes, habamos ido integrando en nuestro equipo ingenieros y profesionales especializados en trazados y con slidos conocimientos en topografa, drenaje, geologa y geotecnia, pliegos, mediciones y presupuestos. As pudimos abordar proyectos completos de tramos de autovas interurbanas y otras de carcter ms marcadamente urbano. En todos ellos la importancia de los puentes sola ser relevante y procurbamos, y conseguamos, que sus tipologas, geometra y procesos constructivos surgiesen del dilogo entre todas las especialidades que intervienen en este tipo de proyectos, de mucha mayor complejidad de la que a veces aparentan y a la que algunos atribuyen. Se trataba, en cierto modo, de planteamientos holsticos que abordbamos con el bagaje de sensibilidades y
23

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

sensibilitats i experincies que, en part, si ms no, provenien de les nostres collaboracions amb el mn de larquitectura. La nostra feina es va anar diversificant ms i ms. Tenem capacitat i competncia per abordar projectes molt variats, la qual cosa va ser decisiva per sobreviure a les crisis econmiques freqents daquella poca. Ladaptabilitat s una condici imprescindible per perdurar professionalment. Aix recordo, per exemple, la nostra intensa participaci, en aquells temps, en el projecte de lobra civil de plantes de depuraci i tractaments daiges, quan es van impulsar des del govern plans i inversions en aquest camp relativament nou i amb futur. Dentrada, sens encarregava el projecte de lobra civil duna planta concebuda per empreses especialitzades, com Degremont, Cadagua o tantes altres, que lideraven aquells projectes, i socupaven de definir processos i seleccionar els equipaments i les installacions que les farien realitat. I a nosaltres ens tocava definir la urbanitzaci, els sistemes viaris i les estructures de decantadors, digestors i edificacions diverses que servirien de suport o donarien aixopluc als equips subministrats per les empreses de depuraci i tractament daiges. No ens vam conformar amb aix. No haurem fet b el que, de manera confusa, sens demanava i estrictament sens pagava. Tamb, en aquest cas, necessitvem comprendre el que havem de fer i, en fer-ho, proposvem ajustaments en la lnia daigua que estructurava el projecte i en lorganitzaci espacial de la planta. La nostra feina, basada en la comprensi i en el dileg, posava de manifest que lobra civil tenia una gran importncia, era rellevant i no podia ser el resultat duna implantaci pensada de manera exclusiva des dels processos industrials. Van ser moltes les plantes que vam projectar en
24

experiencias que, en parte al menos, provenan de nuestras colaboraciones con el mundo de la arquitectura. Nuestro trabajo se fue diversificando ms y ms. Tenamos capacidad y competencia para abordar proyectos muy variados, lo que fue decisivo para sobrevivir a las frecuentes crisis econmicas de la poca. La adaptabilidad es condicin imprescindible para perdurar profesionalmente. As recuerdo, por ejemplo, nuestra intensa participacin, por aquellos aos, en el proyecto de la obra civil de plantas de depuracin y tratamientos de aguas, cuando se impulsaron desde el gobierno planes e inversiones en este campo relativamente nuevo y con futuro. De entrada, se nos encargaba el proyecto de la obra civil de una planta concebida por empresas especializadas, como Degremont, Cadagua o tantas otras, que lideraban aquellos proyectos, y se ocupaban de definir procesos y seleccionar los equipamientos y las instalaciones que las haran realidad. Y a nosotros nos tocaba definir la urbanizacin, los sistemas viarios y las estructuras de decantadores, digestores y edificaciones diversas, que serviran de soporte o daran cobijo a los equipos suministrados por las empresas de depuracin y tratamiento de aguas. No nos conformamos con ello. No hubisemos hecho bien lo que, confusamente, se nos peda y estrictamente se nos pagaba. Tambin, en este caso, necesitbamos comprender lo que tenamos que hacer y, al hacerlo, proponamos ajustes en la lnea de agua que estructuraba el proyecto y en la organizacin espacial de la planta. Nuestro trabajo, basado en la comprensin y en el dilogo, pona de manifiesto que la obra civil tena gran importancia, era relevante y no poda ser el resultado de una implantacin pensada exclusivamente desde los procesos industriales. Muchas fueron las plantas

PRECEDENTS / PRECEDENTES

aquella poca, algunes en indrets tan allunyats com Iran, collaborant amb Degremont. Ms tard, a Fuenterraba, per exemple, vam collaborar en plantes on la integraci paisatgstica i la qualitat visual de les edificacions havien format part, grcies a arquitectes sensibles, dels objectius que, entre tots, havem dassolir. Sn nombrosssims, com ja he comentat, els arquitectes amb qui vam collaborar en els vint primers anys de la nostra trajectria professional. Entre ells recordo, per exemple, Ramn Vzquez Molezn, amb qui vam fer el projecte del Banco Pastor a la Castellana de Madrid. Recordo el seu estudi al semisoterrani dun edifici del carrer de Zurbano. A la dreta hi havia el despatx de Jos Antonio Corrales, a lesquerra el den Ramn. Per all corrien, delerosos i somrients, Rafael Olalquiaga i Salvador Molezn. Recordo lambient relaxat i professional daquell estudi i algun trajecte urb que vaig fer situat, sense casc, al seient del darrere de la poderosa moto den Ramn. Alejandro de la Sota, que exercia de gallec savi i subtil, el vaig conixer en lltima etapa de la seva vida, ja disminut fsicament, per amb una curiositat i una passi pel que feia extraordinries. Vaig arribar a tenir-hi una relaci personal excellent. Una setmana abans que mors em va trucar perqu ans pel seu estudi. Volia comentar amb mi imatges de ponts americans que li havien arribat a les mans i que el fascinaven. Per aquella trobada ja no va poder ser. Amb Javier Carvajal, un home complex i un arquitecte extraordinari, vam fer diversos projectes i, amb aquest motiu, freqentvem el seu estudi, situat en una planta alta ben

que proyectamos en aquella poca, alguna en lugares tan alejados como Irn, colaborando con Degremont. Ms tarde, en Fuenterraba, por ejemplo, colaboramos en plantas en las que la integracin paisajista y la calidad visual de las edificaciones haban estado, gracias a arquitectos sensibles, entre los objetivos que, entre todos, debamos alcanzar. Son numerossimos, como ya he comentado, los arquitectos con los que en los veinte aos primeros de nuestra trayectoria profesional colaboramos. Entre ellos recuerdo, por ejemplo, a Ramn Vzquez Molezn, con quien hicimos el proyecto del Banco Pastor en la Castellana de Madrid. Recuerdo su estudio en el semistano de un edificio de la calle Zurbano. A la derecha estaba el despacho de Jos Antonio Corrales, a la izquierda el de Ramn. Por all andaban afanados y sonrientes Rafael Olalquiaga y Salvador Molezn. Recuerdo el ambiente relajado y profesional de aquel estudio y algn trayecto urbano que hice ubicado, sin casco, en el asiento trasero de la poderosa moto de Ramn. A Alejandro de la Sota, que ejerca de gallego sabio y con retranca, le conoc en la ltima etapa de su vida, ya disminuido fsicamente, pero con una curiosidad y una pasin por lo que haca extraordinarias. Llegu a tener una excelente relacin personal con l. Una semana antes de su muerte me llam para que fuese por su estudio. Quera comentar conmigo imgenes de puentes americanos que haban llegado a sus manos y que le fascinaban. Pero ya no pudo ser aquel encuentro. Con Javier Carvajal, hombre complejo y extraordinario arquitecto, hicimos diversos proyectos y, con tal motivo, frecuentbamos su estudio, situado en una luminosa planta alta
25

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

lluminosa que donava a una plaa Coln que encara no havien bombardejat amb la bandera. Vam projectar plegats lhotel Prncep dAstries per a lExpo92 de Sevilla, amb els seus tres mduls cilndrics i unes cobertes singulars. Dibuixava extraordinriament b i, com que el seu estudi tal com passava amb tots, en general, sanava reduint, perqu els encrrecs sanaven distanciant, li va tocar dibuixar, tal com va fer un mes dagost ho recordo molt b, una pila de plans dacabats i fusteria daquell hotel. Treballar amb Javier Feducci va ser sempre una festa. Un home amb una cultura i un sentit de lhumor extraordinaris. I un dibuixant excepcional. Amb ell, i grcies a ell, lorganitzaci de lExpo92 ens va encarregar lemblemtic Pavell dels Descobriments, i junts jo vaig volar de Barcelona a Sevilla el dia que es va incendiar vam viure aquella tragdia. Quina tragdia va ser Per no ens va impedir acabar, aquell dia intens, sopant esplndidament i sense poder reprimir les ganes de riure, igual que abans havem reprimit les llgrimes, a la vista del desastre. En Javier se lhavia dagombolar perqu suportava malament les incompetncies i els ambients de confrontaci que se solen crear al voltant daquest tipus desdeveniments. LExpo, com diem aleshores, era un territori comanxe i quan arribvem a la sevillana illa de la Cartuja per a reunions de feina, aixecvem plegats la bandera blanca de rendici incondicional i recordvem que noms hi anvem a treballar. All, com en moltes altres ocasions, vaig poder constatar que quan es reparteixen diners o poder sacosten multituds. Per quan es tracta de treballar les files claregen i moltes vegades ens trobem els mateixos, noms uns quants.

que daba a una plaza de Coln a la que an no haban bombardeado con la bandera. Proyectamos juntos el hotel Prncipe de Asturias, para la Expo92 de Sevilla, con sus tres mdulos cilndricos y unas cubiertas singulares. Dibujaba extraordinariamente y como su estudio como pasaba en general con todos se iba reduciendo, porque los encargos se iban distanciando, le toc dibujar, como hizo un mes de agosto lo recuerdo muy bien, un montn de planos de acabados y carpinteras de aquel hotel. Trabajar con Javier Feducci fue siempre una fiesta. Un hombre con una cultura y un sentido del humor extraordinarios. Y un dibujante excepcional. Con l, y gracias a l, la organizacin de la Expo92 nos encomend el emblemtico Pabelln de los Descubrimientos, y juntos yo vol desde Barcelona a Sevilla el da que se incendi vivimos aquella tragedia. Qu tragedia fue, pero no nos impidi acabar, aquel da intenso, cenando esplndidamente y sin poder reprimir las risas, como antes habamos reprimido las lgrimas, a la vista del desastre. A Javier haba que arroparle, porque soportaba mal las incompetencias y los ambientes de confrontacin que se suelen crear en torno a este tipo de acontecimientos. La Expo, decamos entonces, era territorio comanche y cuando llegbamos a la sevillana Isla de la Cartuja para reuniones de trabajo, levantbamos juntos la bandera blanca de rendicin incondicional y recordbamos que bamos solamente a trabajar. All, como en muchas otras ocasiones, pude constatar que cuando se reparte dinero o poder se aproximan multitudes. Pero cuando se trata de trabajar clarean las filas y nos encontramos muchas veces los mismos, unos pocos.

26

PRECEDENTS / PRECEDENTES

Durant una llarga temporada vam tenir relaci professional amb Rafael Moneo i el seu estudi minscul i clandest del Viso madrileny. Hi niaven dos collaboradors excepcionals com Emilio Tuon i Luis Moreno, que ms endavant van emprendre el vol, i de quina manera!, com a Mansilla+Tuon. Amb ells, treballant molt estretament, vam collaborar en la rehabilitaci del palau de Villahermosa per transformar-lo en el Museu Thyssen, i desprs en lestaci de llarg recorregut dAtocha i en la urbanitzaci daquell entorn urb. Cosa que, per cert, va ser un encrrec conjunt que ens va fer el Ministeri i per al qual vam crear una UTE, entre el seu estudi i la nostra societat. Vam aconseguir portar a bon port el treball i solucionar sense conflictes les complicades qestions administratives que solen generar aquest tipus de treballs. No crec que en Rafael hagi tornat a tenir alguna experincia similar. A nosaltres ens en va quedar molt bon record. Desprs, a lobra de lestaci, les forces del mal, liderades per un enginyer funcionari que coneixem com el 666 i que tenem per una espcie de Tejero, van aconseguir canviar el projecte de la coberta de la sala hipstila, que havem projectat acuradament de formig i que avui s dacer. Mentre que la de rodalies, en la qual nosaltres no havem intervingut, es va fer de formig en comptes de metllica, com estava previst en el projecte original. El cost daquest tipus de canvis sempre sol ser del 30% (el 20 ms el 10) i explica les fortunes que shan fet en la construcci. I all vam aprendre moltes coses genunes que configuren un sector en qu sembla miraculs que sarribin a construir obres tal com han estat concebudes en el projecte. Un mrit indubtable dels qui, fent servir estratgies adequades, ho aconsegueixen. Realment, la nostra collaboraci amb Rafael Moneo va comenar amb el projecte Thyssen, i nosaltres hi vam arribar grcies a Ove Arup, que el bar havia contractat a Lugano com a enginyeria de

Una larga temporada tuvimos intensa relacin profesional con Rafael Moneo y su minsculo y semiclandestino estudio del Viso madrileo. En l anidaban dos colaboradores excepcionales como Emilio Tuon y Luis Moreno, que ms adelante echaron a volar, y de qu manera!, como Mansilla+Tuon. Con ellos, trabajando muy estrechamente, colaboramos en la rehabilitacin del Palacio de Villahermosa para transformarlo en el Museo Thyssen, y luego en la estacin de largo recorrido de Atocha y en la urbanizacin de aquel entorno urbano. Lo que, por cierto, fue un encargo conjunto que nos hizo el Ministerio, y para lo que creamos una UTE entre su estudio y nuestra sociedad. Conseguimos llevar a buen puerto el trabajo, y solventar sin conflictos las complicadas cuestiones administrativas que suelen generar este tipo de trabajos. No creo que Rafael haya vuelto a tener alguna experiencia similar. A nosotros nos qued un grato recuerdo. Luego, en la obra de la estacin, las fuerzas del mal, lideradas por un ingeniero funcionario al que conocamos por el 666 y al que tenamos por una especie de Tejero, consiguieron cambiar el proyecto de la cubierta de la sala hipstila, que habamos proyectado cuidadosamente de hormign y que hoy es de acero. Mientras que la de Cercanas, en la que nosotros no habamos intervenido, se hizo de hormign en lugar de metlica, como estaba previsto en el proyecto original. El coste de este tipo de cambios siempre suele ser del 30% (el 20 ms el 10) y explica las fortunas que se han hecho en la construccin. Y all aprendimos muchas cosas genuinas que configuran un sector en el que parece milagroso que se lleguen a construir obras tal como han sido concebidas en el proyecto. Mrito indudable de quienes, utilizando estrategias adecuadas, lo consiguen. Realmente, nuestra colaboracin con Rafael Moneo comenz con el Proyecto Thyssen, y nosotros llegamos de la mano de Ove Arup, que el Barn haba contratado en
27

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

suport a Rafael, seguint el model anglosax que es feia servir i es fa servir en projectes darquitectura emblemtics. La relaci excellent que vam tenir amb Ove Arup em reunia peridicament amb Cecil Balmont, que aleshores era responsable daquest projecte em va fer conixer de primera m aquella enginyeria tan prestigiosa, la seva manera de treballar i la seva organitzaci. Desprs hem fet altres coses amb ells i estem en contacte freqent. Tamb vaig conixer, en aquella poca, altres empreses denginyeria admirables, com Cowi o la tamb danesa Ramboll. A partir daquells contactes va anar naixent la idea de la Fundacin Esteyco, creada el 92 a imatge, en certa manera, de les que aquelles enginyeries havien creat en el seu moment per assegurar-se el futur desprs de la jubilaci del nucli de fundadors i directius que les havien gestat i governat. De manera que durant els vint anys que van passar des de la creaci dEsteyco fins a la incorporaci del nostre protagonista, Andreu Estany, havem consolidat una poltica dempresa que es caracteritzava per disposar dun ampli equip de professionals experimentats en camps diversos i amb titulacions variades. La relaci amb arquitectes havia estat molt intensa, molt interessant i variada, tamb. Des de collaboracions en el projecte de fonaments i estructures vam evolucionar, sense abandonar-les, cap a intervencions ms mplies i ms protagonistes. Vam constatar que en les escoles darquitectura sensenyava a projectar i que, al respecte, la formaci dels enginyers era deficitria. Per, per contra, els estudis darquitectura creats amb freqncia al voltant dun o de pocs arquitectes destacats, i amb estrets vincles amb la seva escola, en les quals intentaven aprendre, tot treballant, joves estudiants dels ltims cursos no estaven ben preparats per desenvolupar projectes constructius cada vegada ms complexos i amb unes exigncies reglamentries en les quals no
28

Lugano como ingeniera de apoyo a Rafael, siguiendo el modelo anglosajn que se utilizaba y se utiliza en proyectos de arquitectura emblemticos. La excelente relacin que tuvimos con Ove Arup me reuna peridicamente con Cecil Balmont, que era a la sazn responsable de este proyecto me hizo conocer de primera mano tan prestigiosa ingeniera, sus modos de trabajo y su organizacin. Luego hemos hecho otras cosas con ellos y estamos en frecuente contacto. Conoc tambin en aquella poca a otras admirables empresas de ingeniera, como Cowi, o la tambin danesa Ramboll. A partir de aquellos contactos fue naciendo la idea de la Fundacin Esteyco, creada en el 92 a imagen, en cierto modo, de las que aquellas ingenieras haban creado en su momento para asegurar su futuro tras la jubilacin del ncleo de los fundadores y los directivos que las haban gestado y gobernado. De manera que, durante los veinte aos que pasaron desde la creacin de Esteyco hasta la incorporacin de nuestro protagonista, Andreu Estany, habamos consolidado una poltica de empresa que se caracterizaba por contar con un amplio equipo de profesionales experimentados en campos diversos y con titulaciones variadas. La relacin con arquitectos haba sido muy intensa, muy interesante y variada, tambin. Desde colaboraciones en el proyecto de cimientos y estructuras evolucionamos, sin abandonarlas, hacia intervenciones ms amplias y ms protagonistas. Constatamos que en las escuelas de arquitectura se enseaba a proyectar y que, al respecto, la formacin de los ingenieros era deficitaria. Pero, por contra, los estudios de arquitectura creados con frecuencia en torno a uno o pocos arquitectos destacados, y con estrechos vnculos con su Escuela, en los que trataban de aprender trabajando jvenes estudiantes de los ltimos cursos no estaban bien preparados para desarrollar proyectos constructivos cada vez ms complejos y con unas exigencias reglamentarias en las que no era difcil

PRECEDENTS / PRECEDENTES

era difcil quedar atrapat. Per aix, en la prctica anglosaxona, almenys en projectes emblemtics, juntament amb larquitecte seleccionat per concebre i dirigir un projecte es contractava una enginyeria capacitada, amb els coneixements tcnics necessaris, per tamb amb el tarann adequat per aportar propostes que, sense desvirtuar la idea del projecte, el fessin possible. I per aconseguir-ho, el dileg entre lequip darquitectes i enginyers havia de comenar des dels primers compassos, quan realment es concebien solucions. I, tamb per aconseguir-ho, era imprescindible que exists o es cres rpidament una sintonia, professional i personal, entre els lders dambds grups. La collaboraci interprofessional presidia, per tant, el model anglosax i era possible per la pluridisciplinarietat de les enginyeries que se seleccionaven per portar-les a terme. Per tal que aix fos possible, el client, lcid i competent, tenia en compte, quan avaluava econmicament la inversi, uns honoraris professionals suficients per contractar per separat lequip darquitectes i lenginyeria, perqu no s desitjable que els honoraris dun professional surtin de la butxaca dun altre professional. El model anglosax no s, malgrat tot, el paradigma de la perfecci. Requereix, per descomptat, un entramat professional com el que existeix en aquells pasos, que atresoren una tradici que se sustenta en el bon fer. s el que ocorre tamb, si sem permet la digressi, amb el model anglosax del project management, que traslladat al nostre pas es desvirtua amb freqncia i, en ocasions, pertorba greument els processos. Per aqu, sembla com si alguns promotors insatisfets amb el grau de definici habitual dels projectes darquitectura, i preocupats per la fiabilitat dels pressupostos

quedar atrapado. Por eso, en la prctica anglosajona, al menos en proyectos emblemticos, junto con el arquitecto seleccionado para concebir y dirigir un proyecto se contrataba una capacitada ingeniera, con los conocimientos tcnicos necesarios, pero, tambin, con el talante adecuado para aportar propuestas que, sin desvirtuar la idea del proyecto, lo hiciesen posible. Y, para ello, el dilogo entre el equipo de arquitectos e ingenieros deba iniciarse desde los primeros compases, cuando realmente se conceban soluciones. Y, para ello tambin, era imprescindible que existiese o se crease rpidamente una sintona, profesional y personal, entre los lderes de ambos grupos. La colaboracin interprofesional presida, por tanto, el modelo anglosajn y era posible por la pluridisciplinaridad de las ingenieras que se seleccionaban para llevarla a cabo. Para que ello fuese posible, el lcido y competente cliente consideraba, al evaluar econmicamente la inversin, unos honorarios profesionales suficientes para contratar por separado al equipo de arquitectos y a la ingeniera, porque no es deseable que los honorarios de un profesional salgan del bolsillo de otro profesional. El modelo anglosajn no es, sin embargo, el paradigma de la perfeccin. Requiere, desde luego, un entramado profesional como el que existe en aquellos pases, que atesoran una tradicin que se sustenta en el bien hacer. Es lo que ocurre tambin, permtaseme la digresin, con el modelo anglosajn del projectmanagement, que trasladado a nuestro pas se desvirta con frecuencia y, en ocasiones, perturba gravemente los procesos. Por aqu, parece como si algunos promotores insatisfechos con el grado de definicin habitual de los proyectos de arquitectura, y preocupados por la fiabilidad de los presupuestos y de los pla29

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

i dels terminis quan la direcci de les obres quedi en mans exclusives dels arquitectes autors de projectes anorxics decidissin la contractaci dun project manager que t per objectiu essencial que el projecte es dugui a terme en el termini convingut i en el pressupost establert. A qualsevol preu. I per aix el contractista, i els seus subcontractes, lideren la modificaci del projecte, convertint-se, aix, en projectistes camuflats, sota el control aparent de lequip de project management, que no necessita conixer a fons ni el projecte original ni tan sols el modificat. La burocrcia sinstalla. La qualitat del projecte sidentifica amb els protocols de control, abudantssims, dels materials que es faran servir. Les reunions multitudinries proliferen, en les quals pocs parlen i molts prenen notes del que senten sense saber gaire b de qu sest parlant. Tal vegada estic exagerant, per no estic mentint. En el model anglosax es parteix dun projecte ben concebut. s una condici imprescindible. Cosa que explica, daltra banda, que molts dels projectes emblemtics darquitectura que tenen tanta notorietat, i que sn coneguts per tothom, shagin desenvolupat seguint models tradicionals en qu lequip de direcci dobra, format pels projectistes, els arquitectes i els enginyers, hi t una presncia rellevant. Segons el meu parer, tanmateix, el model anglosax t un problema de fons. Lequip darquitectes i enginyers defineix un projecte conceptual avanat, el que aqu podrem denominar un projecte bsic, i sn les empreses constructores les que, desprs de ladjudicaci i en el marc dun contracte rigors, defineixen els detalls constructius. Per succeeix que, en certes ocasions, els detalls sn determinants en la concepci del projecte. s possible, i fins i tot probable, que quan es tracta de desenvolupar els detalls dun projecte complex concebut noms
30

zos cuando la direccin de las obras quede en manos exclusivas de los arquitectos autores de proyectos anorxicos, decidiesen la contratacin de un project-manager que tiene por objetivo esencial que el proyecto se realice en el plazo convenido y en el presupuesto establecido. A cualquier precio. Y para ello el contratista, y sus subcontratas, lideran la modificacin del proyecto, convirtindose as en proyectistas camuflados, bajo el aparente control del equipo de project-management, que no necesita conocer a fondo ni el proyecto original ni siquiera el modificado. La burocracia se instala. La calidad del proyecto se identifica con los protocolos de control, abundantsimos, de los materiales que se van a utilizar. Las reuniones multitudinarias proliferan, en las que pocos hablan y muchos toman notas de lo que escuchan, sin saber, muy bien, de lo que se est hablando. Estoy, tal vez, exagerando, pero no mintiendo. En el modelo anglosajn se parte de un proyecto bien concebido. Es condicin imprescindible. Lo que explica, por otra parte, que muchos de los proyectos emblemticos de arquitectura que tanta notoriedad tienen, y son por todos conocidos, se hayan desarrollado siguiendo modelos tradicionales en los que el equipo de direccin de obra, formado por los proyectistas, los arquitectos y los ingenieros, tiene una presencia relevante. En mi opinin, sin embargo, el modelo anglosajn tiene un problema de fondo. El equipo de arquitectos e ingenieros define un proyecto conceptual avanzado, lo que aqu podramos denominar un proyecto bsico, y son las empresas constructoras las que, tras la adjudicacin y en el marco de un contrato riguroso, definen los detalles constructivos. Pero ocurre que, en ocasiones, los detalles son determinantes en la concepcin del proyecto. Es posible, incluso probable, que cuando se trata de desarrollar los detalles de un proyecto complejo concebido solamente en sus

PRECEDENTS / PRECEDENTES

en els seus trets generals, no es trobin solucions satisfactries. I, de vegades, la impossibilitat de trobar detalls consistents en alguns dells pot ser una manifestaci duna concepci inadequada i exigeix, per tant, retocs conceptuals que condueixin a detalls constructius adequats. Per tant, els detalls constructius poden ser reveladors dimperfeccions conceptuals i, per aquesta ra, s discutible la decisi de deixar per a letapa de construcci, i en mans dels constructors, lenginyeria de detall. Cosa que, daltra banda, contribueix a una prdua progressiva de sensibilitat i experincia de projectistes, els arquitectes i els enginyers, en la definici daspectes rellevants del projecte. Si el du laic de Mies estava en els detalls s perqu ell els concedia una gran importncia. I, de fet, quan sexpressava daquella manera tan coherent ell mateix es definia com un du. No li faltaven motius. El 17 doctubre del 1986 es va anunciar lelecci de Barcelona com a seu dels Jocs Olmpics del 92. La vida es fa a impulsos. I per a nosaltres, sense que aleshores ho sospitssim, aquell fet va suposar un impuls professional transcendent, del qual, realment, hem estat ms conscients a mesura que aquells Jocs shan allunyat en el temps. Naturalment, ja havem treballat a Catalunya i a Barcelona. Amb el Ministeri dObres Pbliques. Amb el Departament de Carreteres de la Generalitat acabada de nixer. A autopistes i amb Acesa. I per a lAjuntament de la ciutat. Amb Ramn Arandes, un enginyer discret i competent i un bon amic, vam fer un tram del que desprs seria, una vegada completada, la Ronda de Dalt: el tram de Via Favncia, amb els seus voladissos caracterstics que, ms endavant, van ser un dels signes distintius duna infraestructura tan complexa i valuosa.

rasgos generales, no se encuentren soluciones satisfactorias. Y, a veces, la imposibilidad de encontrar detalles consistentes en algunos de ellos puede ser manifestacin de una concepcin inadecuada y exige, por tanto, retoques conceptuales que conduzcan a detalles constructivos adecuados. Por tanto, los detalles constructivos pueden ser reveladores de imperfecciones conceptuales y es, por ello, discutible la decisin de dejar para la etapa de construccin, y en manos de los constructores, la ingeniera de detalle. Lo que, por otra parte, contribuye a una progresiva prdida de sensibilidad y experiencia de proyectistas, arquitectos e ingenieros, en la definicin de aspectos relevantes del proyecto. Si el dios laico de Mies estaba en los detalles es porque l les conceda una gran importancia. Y, de hecho, al expresarse de aquella coherente manera, l se defina como un dios. No le faltaban motivos. El 17 de octubre de 1986 se anunci la eleccin de Barcelona como sede de los Juegos Olmpicos del 92. La vida se hace a impulsos. Y para nosotros, sin sospecharlo entonces, aquel hecho supuso un trascendente impulso profesional, de lo que, realmente, hemos sido ms conscientes a medida que aquellos Juegos se han alejado en el tiempo. Naturalmente, ya habamos trabajado en Catalua y en Barcelona. Con el Ministerio de Obras Pblicas. Con el Departamento de Carreteras de la Generalitat recin nacida. En autopistas y con Acesa. Y para el Ayuntamiento de la ciudad. Con Ramn Arandes, discreto y competente ingeniero y buen amigo, hicimos un tramo de lo que sera luego, una vez completada, la Ronda de Dalt: el tramo de Va Favencia, con sus voladizos caractersticos que, ms adelante, fueron uno de los signos distintivos de tan valiosa y compleja infraestructura.
31

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Desprs de pocs anys de reflexi que van prolongar els ms dilatats que havien tingut lloc sobre lurbanisme de Barcelona quan encara no se sospitava la possibilitat dels Jocs, va arribar el moment dabordar de manera definitiva el projecte i les obres dedificis i infraestructures olmpiques. Ja estvem a lany 89. Per tant, quedava poc temps i gaireb tot estava per fer. Excepte un pla establert slidament, basat en un model urbanstic innovador, el model Barcelona, en el qual les infraestructures, la gran escala, tenien un protagonisme indubtable, encara que discret. Actuar de manera puntual, amb construccions de qualitat, en diferents rees urbanes, que eren nusos duna xarxa intencionada, formava part de lestratgia en qu es fonamentava el model. Que, daltra banda, pretenia aprofitar locasi dels Jocs per fer ciutat, per modernitzar i dotar de futur una Barcelona constreta en molts aspectes per infraestructures decimonniques obsoletes, amb un eixample incomplet. Que acabava, de fet, en una plaa de les Glries que era, malgrat tot, el cor de lextraordinari pla dIldefons Cerd, aquell enginyer de camins que, nascut a Centelles, havia inventat 150 anys abans lurbanisme modern, sustentat en xarxes slides dinfraestructures de les quals brotaven edificacions amb capacitat dadequar-se a futurs impredictibles. Una Barcelona preolmpica que girava lesquena al mar, per amb espais pblics disponibles ocupats per vies i platges de vies ferroviries reconvertibles en espais urbans. Barcelona, la ciutat dels arquitectes, va aprofitar loportunitat dels Jocs Olmpics per transformar-se profundament. I el que nha quedat de tangible, daquell esdeveniment memorable, ha estat un entramat dinfraestructures viries i ferroviries que, en alguns casos, estan molt presents en el
32

Tras pocos aos de reflexin que prolongaron los ms dilatados que haban tenido lugar sobre el urbanismo de Barcelona cuando an no se sospechaba la posibilidad de los Juegos, lleg el momento de abordar definitivamente el proyecto y las obras de edificios e infraestructuras olmpicas. Estbamos ya en el ao 89. Quedaba, por tanto, muy poco tiempo y casi todo por hacer. Excepto un plan slidamente establecido, basado en un innovador modelo urbanstico, el modelo Barcelona, en el que las infraestructuras, la gran escala, tenan un protagonismo indudable aunque discreto. Actuar puntualmente, con construcciones de calidad, en diferentes reas urbanas, que eran nudos de una red intencionada, formaba parte de la estrategia en que se cimentaba el modelo. Que, por otra parte, pretenda aprovechar la ocasin de los Juegos para hacer ciudad, para modernizar y dotar de futuro a una Barcelona constreida en muchos aspectos por infraestructuras decimonnicas obsoletas, con un ensanche incompleto. Que acababa, de hecho, en una Plaza de las Glorias que era, sin embargo, el corazn del extraordinario plan de Ildefons Cerd, aquel ingeniero de caminos que, nacido en Centelles, haba inventado 150 aos atrs el urbanismo moderno, sustentado en slidas redes de infraestructuras de las que brotaban edificaciones con capacidad de adecuarse a futuros impredecibles. Una Barcelona preolmpica que daba la espalda al mar, pero con espacios pblicos disponibles ocupados por vas y playas de vas ferroviarias reconvertibles en espacios urbanos. Barcelona, la ciudad de los arquitectos, aprovech la oportunidad de los Juegos Olmpicos para transformarse profundamente. Y lo que ha quedado tangible, de aquel memorable acontecimiento, ha sido un entramado de infraestructuras viarias y ferroviarias que en algunos casos estn muy presentes en el

PRECEDENTS / PRECEDENTES

paisatge urb de la ciutat, com succeeix amb les rondes, les Glries o Trinitat. I, en altres, van quedar soterrades desprs de ser desviades, deixant desocupats espais que havien estat ferroviaris, com els que va ocupar la Vila Olmpica. Va nixer el Port Olmpic a la seva vora, flanquejat per dues torres edificades, que sn fars, tamb, que serveixen de referncia visual de la ciutat, vista des de terra o mirada des del mar. Van nixer el miracle de les platges de sorres importades. I, encara ms discretament, es van completar i es van modernitzar les xarxes de sanejament i serveis de la ciutat. Vaig conixer Jos Antonio Acebillo, lAce, la primavera del 1989. Les edificacions olmpiques ja sestaven projectant per part dun gran nombre darquitectes de renom. Gaireb tots els projectes dinfraestructures tamb estaven llanats i eren moltes les enginyeries que se nocupaven. En ocasions agrupades, les de jove origen catal, amb daltres de peninsulars ms veteranes. Noms quedava una oportunitat i, grcies a Juan Ramn Clasc, amb qui vaig compartir un any (a mi men van fer fora per dscol, per sorpresa de la meva mare, que no va perdonar mai als dominics la seva ceguesa) del Collegi Major Aquinas, que, per cert, havia estat Premi Nacional dArquitectura. Juan Ramn, un enginyer de camins destacat, aleshores era, desprs dhaver estat moltes coses, director tcnic de Villa Olmpica S.A. El tram 6 que sens va encarregar, lltim que quedava per assignar, era el que vorejava el que avui s Diagonal Mar, en el qual es connectava lavinguda de Prim i el final de la Diagonal, i era la frontera amb el que avui s el Frum. Desprs de poc dhaver comenat la nostra feina sens va comunicar que el contracte el firmarem amb lIMPU, que dirigia Acebillo, cosa que va motivar la reuni que vaig mantenir amb ell per explicar-li qui rem i el que estvem

paisaje urbano de la ciudad, como sucede con las Rondas, las Glorias o Trinidad. Y, en otros, quedaron soterradas tras ser desviadas, dejando desocupados espacios, antes ferroviarios, como los que ocup la Villa Olmpica. Naci el Puerto Olmpico a su vera, flanqueado por dos torres edificadas, que son faros tambin que sirven de referencia visual de la ciudad, vista desde tierra o mirada desde el mar. Nacieron el milagro de las playas de arenas importadas. Y, an ms discretamente, se completaron y modernizaron las redes de saneamiento y servicios de la ciudad. Yo conoc a Jos Antonio Acebillo, el Ace, en la primavera de 1989. Las edificaciones olmpicas ya estaban siendo proyectadas por numerosos y renombrados arquitectos. Casi todos los proyectos de infraestructuras estaban tambin lanzados y eran numerosas las ingenieras que se ocupaban de ellos. En ocasiones agrupadas, las de joven origen cataln, con otras peninsulares ms veteranas. Slo quedaba una oportunidad y, gracias a Juan Ramn Clasc, con el que compart un ao (a m me echaron por dscolo para asombro de mi madre, que nunca perdon a los dominicos su ceguera) del Colegio Mayor Aquinas, que, por cierto, haba sido Premio Nacional de Arquitectura. Juan Ramn, destacado ingeniero de caminos, era a la sazn, despus de haber sido muchas cosas, director tcnico de Villa Olmpica S.A. El tramo 6 que se nos encarg, el ltimo que quedaba por asignar, era el que bordeaba lo que hoy es Diagonal Mar, en el que se conectaba la avenida de Prim y el final de la Diagonal y era frontera con lo que hoy es el Frum. Al poco de comenzar nuestro trabajo se nos comunic que el contrato lo firmaramos con el IMPU, que diriga Acebillo, lo que motiv la reunin que mantuve con l para explicarle quines ramos y lo que estbamos haciendo.
33

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

fent. Al seu despatx, en una planta alta dun edifici sense grcia, amb portal a la plaa de Lesseps, em va informar, per comenar a parlar, que els honoraris que sens havien anunciat es reduirien en un 20%, per laportaci que ens farien els serveis tcnics del seu departament. Poc temps vam tardar a confirmar que aquella aportaci b valia aquells diners, que, daltra banda, no impedien que els honoraris restants fossin suficients per fer una bona feina professional. Jo sabia aleshores molt poc de la importncia del personatge ms que un arquitecte amb qui estava parlant. Per en sortir ho vaig comenar a entendre. Perqu a lavantsala, on devia fer fora temps que sesperava, hi vaig reconixer Ricardo Bofill acompanyat dun seguici nombrs. A partir daleshores, aquella incipient relaci professional es va anar consolidant i vaig anar aprenent a conixer un arquitecte apassionat, treballador infatigable, flagell dincompetents, que podia ser injust i impertinent, honest a carta total i que s el que vaig tardar ms a comprendre, darrere de la seva aparena esquerpa i un tracte de vegades desptic, pretenia ocultar sense aconseguir-ho del tot la seva timidesa i la seva bondat. Desprs dall vam comenar a freqentar lequip tcnic de lIMPU en les oficines que tenien a la ronda de Sant Pau. Una pila de joves i menys joves arquitectes que gestionaven un gran nombre de projectes encarregats a arquitectes, i que en planificaven daltres dinfraestructures entre els quals, tal vegada el ms important aleshores, era el que estvem desenvolupant nosaltres. All tamb vaig conixer Llus Serra, Ramn GarcaBragadao i tants altres advocats, economistes i assimilats que intentaven posar ordre econmic i legal en aquella vorgine que anunciaven uns Jocs que estaven massa a prop. Aquell era un mn darquitectes i nosaltres, segons em sembla, lnica engi34

En su despacho, en una planta alta de un edificio sin gracia, con portal a la plaza de Lesseps, me inform, para empezar a hablar, que los honorarios que se nos haban anunciado se reduciran en un 20%, por la aportacin que nos haran los servicios tcnicos de su departamento. Poco tiempo tardamos en confirmar que dicha aportacin bien vala aquellos dineros, que, por otra parte, no impedan que los honorarios restantes fuesen suficientes para hacer un buen trabajo profesional. Yo saba entonces muy poco de la importancia del personaje ms que un arquitecto con el que estaba hablando. Pero, al salir, empec a comprenderlo. Porque en la antesala, donde deba llevar buen tiempo esperando, reconoc a Ricardo Bofill acompaado de un numeroso squito. A partir de entonces, aquella incipiente relacin profesional se fue consolidando y fui aprendiendo a conocer a un arquitecto apasionado, trabajador infatigable, azote de incompetentes, que poda ser injusto e impertinente, honesto a carta cabal y que tard en comprenderlo, tras su apariencia huraa y un trato en ocasiones desptico, pretenda ocultar sin conseguirlo del todo su timidez y su bondad. Despus de aquello empezamos a frecuentar al equipo tcnico del IMPU en las oficinas que tenan en la ronda de Sant Pau. Un montn de jvenes y menos jvenes arquitectos que gestionaban multitud de proyectos encargados a arquitectos, y que planificaban otros de infraestructuras entre los que, tal vez el ms importante entonces, era el que estbamos desarrollando nosotros. All conoc tambin a Llus Serra, a Ramn GarcaBragado y a tantos otros abogados, economistas y asimilados que trataban de poner orden econmico y legal en aquella vorgine que anunciaban unos Juegos que estaban excesivamente prximos. Aqul era un mundo de arquitectos y nosotros, segn

PRECEDENTS / PRECEDENTES

nyeria que va comenar treballant amb ells i desprs la que va treballar ms, probablement, en els projectes ms sensibles de les infraestructures que van gestar els Jocs Olmpics. Vam encaixar immediatament en aquell ambient inusual i, treballant plegats, vam fer amistats que no han deixat de ser-ho mai ms. Amb aquella gent vam aprendre molt i, probablement, tamb vam ensenyar algunes coses. El que s cert s que pensant, ara, en tot plegat, amb la perspectiva i el pas que donen els anys, semblaria que la trajectria professional que havem seguit fins aleshores era la ms adequada per integrar-nos rpidament i de manera eficient en aquell model de treball innovador. Els nostres treballs i les relacions danys amb tants arquitectes i amb el mn de larquitectura, la nostra manera daproximar-nos als projectes dinfraestructura, aix com la nostra flexibilitat i capacitat dadaptaci, ens havia preparat, sense que ens nadonssim gaire, perqu fos aix. Molt rpidament, sens van anar encomanant nous projectes, entre els que sestaven gestant, i sobre els quals tamb sens consultava en la fase de concepci. Daquesta manera vam participar en els projectes i les direccions dobra, amb diferents modalitats i graus dautonomia, de la rambla de Prim, del nus de la Trinitat, de la plaa de les Glries, de les passarelles de Montjuc, de la urbanitzaci de Pla de Palau, de lescultura de Miguel Navarro al Camp de la Bota i la de Roy Lichtenstein, Barcelona Head, fent realitat el somni que lartista havia plasmat en una maqueta a escala 1:10. En una visita a Barcelona, quan era molt a prop la conclusi daquella construcci complexa i delicada, que vam haver de fonamentar amb tres estaques de 650 i que t 3 metres de pedestal, on sallotgen els cables pretensats que cusen les dovelles prefabricades per artesans en indrets diversos, i que va acabar tenint 14 metres

creo, la nica ingeniera que empez trabajando con ellos y luego la que ms trabaj, probablemente, en los proyectos ms sensibles de las infraestructuras que gestaron los Juegos Olmpicos. Encajamos inmediatamente en aquel ambiente inusual y, trabajando juntos, hicimos amistades que no han dejado de serlo nunca ms. Con aquella gente aprendimos mucho y, probablemente, enseamos tambin algunas cosas. Lo cierto es que pensando, ahora, en todo ello, con la perspectiva y el paso que dan los aos, parecera que la trayectoria profesional que habamos seguido hasta entonces era la ms adecuada para integrarnos rpida y eficientemente en aquel innovador modelo de trabajo. Nuestros trabajos y relaciones de aos con tantos arquitectos y con el mundo de la arquitectura, nuestra forma de aproximarnos a los proyectos de infraestructuras, as como nuestra flexibilidad y capacidad de adaptacin nos haban preparado, sin darnos demasiada cuenta, para que as fuese. Muy rpidamente se nos fueron encomendando nuevos proyectos, entre los que se estaban gestando, y sobre los que se nos consultaba tambin en la fase de concepcin. As, participamos en los proyectos y las direcciones de obra, con diferentes modalidades y grados de autonoma, de la Rambla de Prim, del Nudo de la Trinidad, de la Plaza de las Glorias, de las Pasarelas de Montjuch, de la urbanizacin de Pla de Palau, de la escultura de Miguel Navarro en el Campo de la Bota y la de Roy Lichtenstein, Dama de Barcelona, haciendo realidad el sueo que el artista haba plasmado en una maqueta a escala 1:10. En una visita a Barcelona, muy prxima la conclusin de aquella construccin compleja y delicada, que tuvimos que cimentar con 3 pilotes de 650 y que tiene 3 metros de pedestal, donde se alojan los cables pretensados que cosen las dovelas prefabricadas por artesanos en lugares diversos, y que acab teniendo 14
35

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

dalada (3/14, el nostre homenatge personal al nmero pi), lartista em va dir que no tornaria a fer una escultura, perqu per fer-les es necessitava molta gent. I tenia ra. Sacosta el final del meu relat i el moment de cedir la ploma a lAndreu, que vaig conixer, podria dir-ho de manera metafrica, a les portes del parads. Perqu lIMPU daquells anys preolmpics, plens de vitalitat i estmuls, realment va ser el prtic daccs a un entorn professional sense comparaci possible, del qual van nixer les obres dinfraestructures per a una Barcelona que, amb la disculpa olmpica, va acabar trobant, no sense algun sobresalt, els recursos econmics que es necessitaven per transformar la ciutat i crear, en tan pocs anys, que van cristallitzar en les setmanes olmpiques de lagost del 92, una imatge de sensibilitat, competncia i capacitat de gesti associada a la qualitat de les seves construccions que va disparar el seu prestigi internacional. A lIMPU daquells anys preolmpics i apressats vivien les seves primeres experincies un conjunt de joves arquitectes, com a collaboradors, becaris o similars. Entre ells, lAndreu Estany i en Paco Navarro, que tamb era lleidat. Tots dos sesforaven en el projecte de remodelaci de lavinguda de Prim: era una de les obres construdes en lpoca preolmpica de ms envergadura i significat urb, ja que va contribuir a transformar i millorar un barri degradat i va confirmar el potencial que tenien les infraestructures ben concebudes i fetes amb la complicitat dels vens per transformar realitats socials. Des de lIMPU sens va suggerir que contractssim lAndreu i en Paco per completar aquell projecte i dirigir les obres corresponents. Ho vam fer sense dubtar-ho perqu ja sabem qui eren i sospitvem el que podien ser. Des daleshores hem caminat sempre plegats. I ho continuarem fent.
36

metros de altura (3/14, nuestro personal homenaje al numero pi), el artista me dijo que no volvera a hacer una escultura, porque para hacerlas se necesita mucha gente. Y tena razn. Se aproxima el final de mi relato y el momento de ceder la pluma a Andreu, al que conoc, podra metafricamente decirlo, a las puertas del paraso. Porque el IMPU de aquellos aos preolmpicos, llenos de vitalidad y estmulos, fue realmente el prtico de acceso a un entorno profesional sin parangn posible. Del que nacieron las obras de infraestructuras para una Barcelona que, con la disculpa olmpica, acab encontrando, no sin sobresaltos, los recursos econmicos que se necesitaban para transformar la ciudad y crear en aquellos pocos aos, que cristalizaron en las semanas olmpicas de Agosto del 92, una imagen de sensibilidad, competencia y capacidad de gestin, -asociada a la calidad de sus construcciones-, que dispar su prestigio internacional. En el IMPU de aquellos preolmpicos y apresurados aos vivan sus primeras experiencias un conjunto de jvenes arquitectos, a modo de colaboradores, becarios o asimilados. Entre ellos Andreu Estany y Paco Navarro, su amigo y, en cierto modo, su alter ego. Leridano, tambin. Ambos se afanaban en el proyecto de remodelacin de la Avenida de Prim; una de las obras construidas en la poca preolmpica de mayor calado y significado urbano, pues contribuy a la transformacin y mejora de un barrio degradado y confirm el potencial que tenan las infraestructuras bien concebidas, y realizadas en complicidad con los vecinos, para transformar realidades sociales. Desde el IMPU se nos sugiri que contratsemos a Andreu y a Paco, para completar aquel proyecto y dirigir las obras correspondientes. Lo hicimos sin dudarlo porque ya sabamos quienes eran y sospechbamos lo que podan ser. Desde entonces hemos caminado siempre juntos. Y lo continuaremos haciendo.

PRECEDENTS / PRECEDENTES

s temps dacabar i cedir el testimoni del relat a lAndreu. Per fi lemoci sempre est present en la seva feina, he pogut llegir el que ens ha escrit. I, per descomptat, el que he llegit no mha deixat indiferent. Pel que diu i per la manera en qu ho fa. Amb la senzillesa aparent que caracteritza la seva feina, i que sol ser el resultat dun procs intens de creaci, i escriure ho s, associat a limitacions estrictes de temps i acompanyat dun seguici dangoixes i incerteses. No est malament el que estem fent a Esteyco, lobra de la meva vida. Deixar per uns instants de costat un cert pudor per dir-ho. El relat de lAndreu ho reflecteix molt b. Estem obrint camins innovadors en la manera dabordar la concepci i el projecte dinfraestructures. Sense voler acaparar res. Sense pretendre ser ms que ning. Desitjant compartir i atreure a aquesta iniciativa, en la qual ja fa molts anys que hi som, altres companys. En el mn de lenginyeria tenim dficits estructurals que podem i hem de superar. Sense deixar de ser nosaltres mateixos, per integrant altres professions i altres sensibilitats. I en primer lloc arquitectes que, com lAndreu, saben veure, i aprenen i ensenyen en entorns i circumstncies complexos. I en aquest moment en qu una eufria continguda i efmera sha apoderat de mi, sento que estem intentant crear una cultura diferent per abordar infraestructures, incorporant a la nostra manera de pensar i de fer alguns dels ingredients de la millor cultura de lurbanisme i de larquitectura de Barcelona, la dels seus moments lgids. Ho estem intentant i ho aconseguirem. Ja poso la sordina a la meva eufria, per donar les grcies a manera de colof als qui han fet possible el miracle daquest nou llibre de la nostra fundaci. Del comit editorial, que vam organitzar per tutelar-ne la gestaci i donar suport al seu autor, nhan format part la imprescindible Pilar

Es tiempo de acabar y ceder el testigo del relato a Andreu. Por fin -la emocin siempre est presente en su trabajo-, he podido leer lo que nos ha escrito. Y, desde luego, lo que he ledo no me ha dejado indiferente. Por lo que dice y por la forma en que lo hace. Con la aparente sencillez, que caracteriza su trabajo, y que suele ser el resultado de un proceso intenso, ha acumulado y acosado por incertidumbre, porque escribir de verdad es, desde luego, un acto prolongado e incierto de creacin con su cortejo de agobios y dudas. No est mal lo que estamos haciendo en Esteyco, la obra de mi vida. Dejar por unos instantes de lado un cierto pudor para decirlo. Y el relato de Andreu lo refleja muy bien. Estamos abriendo caminos nuevos en la forma de abordar la concepcin y el proyecto de infraestructuras que son las nuestras. Sin querer acaparar nada. Sin pretender ser ms que nadie. Deseando compartir y atraer a esta iniciativa, en la que ya llevamos muchos aos, a otros compaeros. Tenemos en el mundo de la ingeniera, dficits estructurales que podemos y debemos superar. Sin dejar de ser nosotros mismos, pero integrando a otras profesiones y a otras sensibilidades. Y en primer lugar a arquitectos que, como Andreu, saben ver, aprenden y ensean en entornos y circunstancias complejas. Y en este pequeo momento de discreta euforia, que se ha apoderado de m unos instantes, siento que estamos intentando crear una cultura diferente de las infraestructuras, incorporando a nuestra forma de pensar y hacer, ingredientes de la mejor cultura del urbanismo y de la Arquitectura de Barcelona, la de sus momentos lgidos. Lo estamos intentando, y lo vamos a conseguir. Pongo sordina a mi euforia, para agradecer a modo de colofn, a quienes han hecho posible el milagro, de este nuevo libro de nuestra Fundacin. Del Comit editorial que organizamos para tutelar su gestacin y arropar a su autor, formaron parte la impres37

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Carrizosa, Paco Navarro, Carlos Garca Acn, Jos Serna (el nostre jove i experimentat autor de Los puentes del tren), Mario Onzain i jo mateix. Tots de la casa. I vam tenir la sort de comptar tamb amb Gloria Iriarte amiga recent, per amiga ja per sempre, que no sha conformat a ser de Biblao i que ha volgut ser, i ho ha aconseguit, una arquitecta de molts quirats. Ens reunem de manera peridica, a Barcelona. I els reservats del Hofmann i del Gorria ens van servir de caixa de ressonncia en debats vigorosos que ens van enriquir a tots i que, sense cap mena de dubte, perfumen les pgines daquest llibre que, ara s, deixo obertes perqu lAndreu Estany, amb la seva preciosa calligrafia, les ompli de contingut.

cindible Pilar Carrizosa, Paco Navarro, Carlos Garca Acn, Jos Serna (nuestro joven y experimentado autor de Los puentes del Tren), Mario Onzain y, inevitablemente, yo. Todos de la casa. Y tuvimos la suerte de contar tambin con Gloria Iriarte, -amiga reciente pero amiga ya para siempre-, que no se ha conformado con ser de Bilbao y que ha querido ser, consiguindolo, una Arquitecto de muchos quilates. Nos reunamos peridicamente, en Barcelona. Y los reservados del Hofmann y del Gorria, nos sirvieron de caja de resonancia en debates, con enjundia que nos enriquecen a todos y que, sin duda, perfuman las pginas de este libro que, ahora s, dejo abiertas para que Andreu Estany, con su hermosa caligrafa, las llene de contenido.

Javier Rui-Wamba

Javier Rui-Wamba

38

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A LA ACTIVIDAD PROFESIONAL EN UNA INGENIERA Andreu Estany

Sempre he tingut la certesa que el desenvolupament de la professi darquitecte en el marc duna empresa denginyeria ha estat fruit de la casualitat i dunes circumstncies ben particulars. No va ser una decisi presa duna manera premeditada. Desprs de set anys estudiant arquitectura i dhaver passat temporades de prctiques en diversos despatxos de professionals arquitectes reconeguts, mai no mhavia passat pel cap anar a demanar feina a una enginyeria. A vegades els dic als enginyers de la casa, i amb certa ironia, que nosaltres vam entrar enganyats o sense saber-ho en el mn de lenginyeria. El primer lloc on vaig anar a treballar en acabar els estudis va ser al despatx de Margarit i Buxad, arquitectes especialitzats en estructures per a edificaci. Era lany 1988 i el primer treball en qu vaig collaborar va ser el concurs didees restringit entre quatre despatxos per a la construcci de la futura torre de comunicacions de Collserola, a Barcelona. Els altres competidors eren Foster, Bofill i Calatrava. No vam guanyar el concurs, Foster va ser lelegit, per els mesos passats en aquell despatx van ser molt profitosos en nous coneixements i, sobretot, per adonar-me que el mn de larquitectura podia tenir uns camps professionals molt ms amplis del que coneixem de lEscola. La torre era un projecte dun fort component arquitectnic, pel seu carcter simblic per a la ciutat, per exigia tamb tota lespecialitzaci de lenginyeria, i all es parlava sovint de lestabilitat del fust de formig, de les caracterstiques i la resistncia del material, del gruix i les tensions dels cables, de pretensat... La nostra tasca principal era dibuixar els pannells de presentaci, encara a m, a llapis i a tinta, per els conceptes i els elements que representvem eren duna altra disciplina.

Siempre he tenido la certeza de que mi desarrollo de la profesin de arquitecto en el marco de una empresa de ingeniera ha sido fruto de la casualidad y de unas circunstancias muy particulares. No fue una decisin tomada de una forma premeditada. Despus de siete aos estudiando arquitectura y de haber pasado temporadas de prcticas en varios despachos profesionales de reconocidos arquitectos, nunca se me haba pasado por la cabeza ir a pedir trabajo en una ingeniera. A veces les digo a los ingenieros de la casa, con cierta irona, que nosotros entramos engaados o sin saberlo en el mundo de la ingeniera. El primer sitio donde fui a trabajar al acabar la carrera fue al estudio de Margarit i Buxad, arquitectos especializados en estructuras para edificacin. Era el ao 1988 y el primer trabajo en el que colabor fue el concurso restringido de ideas entre cuatro despachos para la construccin de la futura Torre de Comunicaciones de Collserola, en Barcelona. Los otros competidores eran Foster, Bofill y Calatrava. No ganamos el concurso. Foster fue el elegido, pero los meses pasados en ese estudio fueron muy provechosos en nuevos conocimientos y, sobre todo, para darme cuenta de que el mundo de la arquitectura poda tener unos campos profesionales mucho ms amplios de lo que conocamos en la Escuela. La torre era un proyecto de fuerte componente arquitectnico, por su carcter simblico para la ciudad, pero exiga tambin toda la especializacin de la ingeniera, y all se hablaba a menudo de la estabilidad del fuste de hormign, de las caractersticas y la resistencia del material, del grosor y las tensiones de los cables, de pretensado Nuestra tarea principal era dibujar los paneles de presentacin, todava a mano, a lpiz y a tinta, pero los conceptos y los elementos que representbamos eran de otra disciplina.
39

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Eren els anys en qu es comenava a plantejar la gran transformaci urbanstica i les grans infrastructures de Barcelona, i molts companys destudis van anar trobant oportunitats professionals en despatxos darquitectura i denginyeria que treballaven en aquests nous projectes. En aquella poca es va comenar a estructurar lInstitut Municipal de Promoci Urbanstica i va comenar a reclutar joves arquitectes per collaborar en el desenvolupament dels grans projectes dinfrastructures. Molts companys van comenar a treballar en aquest organisme pblic, que curiosament no feia res dedificaci, noms projectes relacionats amb la via pblica, les rondes i els enllaos viaris, carrers i avingudes, passeres, galeries de servei, aparcaments... Just aprovat el projecte final de carrera i amb el ttol darquitecte, lElisabet Clar, que ja feia un temps que estava treballant a lIMPU, ens va fer saber que Esteyco necessitava arquitectes per desenvolupar constructivament els projectes que es pensaven a lIMPU, lInstitut Municipal de Promoci Urbanstica, i que portaven a terme arquitectes i enginyers com J.A. Acebillo, Bernardo de Sola, Pedro Barragn, Beth Gal, Andreu Arriola, Adolfo Moncls, Ferran Puig Em va contractar Esteyco, una enginyeria de Madrid que havia arribat a Barcelona per desenvolupar alguns dels grans projectes dinfrastructures que sestaven portant a terme a la ciutat. Per el nostre lloc de treball era fsicament a lIMPU, no a les oficines provisionals dEsteyco, que estaven repartides per les obres. Vam comenar treballant en els detalls constructius, els acabats arquitectnics i les installacions urbanes dobres com la rambla de Prim, la plaa de les Glries, les galeries de serveis, alguns trams de les Rondes, les passeres de Montjuc, etc. El nostre entorn era
40

Eran los aos en que se empezaba a plantear la gran transformacin urbanstica y las grandes infraestructuras de Barcelona, y muchos compaeros de carrera fueron encontrando oportunidades profesionales en estudios de arquitectura y de ingeniera que trabajaban en esos nuevos proyectos. En esa poca empez a estructurarse el Instituto Municipal de Promocin Urbanstica (IMPU) y a reclutar jvenes arquitectos para colaborar en el desarrollo de los grandes proyectos de infraestructuras. Muchos compaeros empezaron a trabajar en este organismo pblico que, curiosamente, no haca nada de edificacin, solamente proyectos relacionados con la va pblica, las rondas y los enlaces viarios, calles y avenidas, pasarelas, galeras de servicio, aparcamientos Recin aprobado el proyecto fin de carrera y con mi ttulo de arquitecto, Elisabet Clar, que haca ya un tiempo estaba trabajando en el IMPU, nos comunic que Esteyco necesitaba arquitectos para desarrollar constructivamente los proyectos que se planeaban en el IMPU y que realizaban arquitectos e ingenieros como J.A. Acebillo, Bernardo de Sola, Pedro Barragn, Beth Gal, Andreu Arriola, Adolfo Moncls, Ferran Puig Nos contrat Esteyco, una ingeniera de Madrid que haba llegado a Barcelona para desarrollar algunos de los grandes proyectos de infraestructuras que se estaban llevando a cabo en la ciudad. Pero nuestro lugar de trabajo era fsicamente en el IMPU, no en las oficinas provisionales de Esteyco, que estaban repartidas por distintas obras. Empezamos trabajando en los detalles constructivos, los acabados arquitectnicos y las instalaciones urbanas de obras como la Rambla de Prim, la Plaza de las Glorias, las galeras de servicios, algunos tramos de las Rondas, las Pasarelas de Montjuich, etc. Nuestro entorno era totalmente arquitect-

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

totalment arquitectnic per estvem treballant tamb en els mbits limtrofs amb lenginyeria: vials, passos inferiors, murs de contenci, barreres de seguretat, passeres de vianants, etc. Aix, dalguna manera indirecta, ens vam anar introduint en un camp dacci completament nou per a nosaltres, per en el qual es podia actuar amb els criteris i la manera de fer de larquitectura. La lnia de separaci entre el que era arquitectura o enginyeria es feia cada cop ms difosa, i dalguna manera en realitat la lnia noms separava coneixements. El que sanava aprenent de lenginyeria es convertia en nous elements, regles i normes establertes, i mtodes que es podien o shavien de fer servir i que, en realitat, feien que els projectes tinguessin ms condicionants, per en cap cas impedien que la manera de projectar fos aliena a la que havem aprs fins aleshores. Va ser un perode daprenentatge intens i rpid, tant darquitectura com de conceptes de lenginyeria, com de lobra i els seus procediments i complexitats, la contractaci, les certificacions La pressi de les empreses constructores i els terminis imposats tan estrictes que tenem feia que tot el procs de projecte i obra, des de linici creatiu fins a lexecuci de les obres, es ports a terme en perodes molt curts de temps i, moltes vegades, simultniament al desenvolupament dels treballs de construcci. Per a un recent titulat darquitectura all era un curs intensiu daprenentatge prctic de tot el que havem aprs a lEscola dArquitectura, i tamb de tot all del qual ni nhavem sentit a parlar, de lobra, dels processos constructius, de les fases, dels desviaments de trnsit, els costos, els clients

nico, pero estbamos trabajando tambin en mbitos colindantes con la ingeniera: viales, pasos inferiores, muros de contencin, barreras de seguridad, pasarelas peatonales, etc. As, de forma algo indirecta, fuimos introducindonos en un campo de actuacin completamente nuevo para nosotros, pero en el que se poda actuar con los criterios y la manera de hacer de la arquitectura. La lnea de separacin entre lo que era arquitectura o ingeniera se haca cada vez ms difusa, y de alguna manera en realidad la lnea slo separaba conocimientos. Lo que bamos aprendiendo de la ingeniera se converta en nuevos elementos, reglas y normas establecidas, mtodos que podan o deban utilizarse y que, en realidad, hacan que los proyectos tuvieran ms condicionantes, pero en ningn caso impedan que la forma de proyectar fuera ajena a la que habamos aprendido hasta entonces. Fue un periodo de aprendizaje intenso y rpido, tanto de arquitectura como de conceptos de la ingeniera, como de la obra y sus procedimientos y complejidades, la contratacin, las certificaciones La presin de las empresas constructoras y los tan estrictos plazos impuestos que tenamos hacan que todo el proceso de proyecto, desde el inicio creativo hasta la ejecucin de las obras, se llevara a cabo en periodos muy cortos de tiempo y, muchas veces, simultneamente al desarrollo de los trabajos de construccin. Para un recin titulado de arquitectura eso era un curso intensivo de aprendizaje prctico de todo lo que habamos estudiado en la Escuela de Arquitectura, y tambin de todo de lo que ni siquiera habamos odo hablar de la obra: de los procesos constructivos, de las fases, de los desvos de trfico, los costes, los clientes
41

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Lobra durbanitzaci de la Rambla de Prim, una avinguda de gaireb quatre quilmetres de llargada i cinquanta metres damplada, situada al barri de la Verneda de Barcelona, va ser el meu primer treball a Esteyco i tot un compendi teric i prctic del que podia ser un projecte i una obra. La Rambla, situada en un entorn molt degradat per densament habitat, tenia totes les mancances urbanstiques i infrastructurals habituals dels barris de rpid creixement dels anys seixanta. Grans torres elctriques de transport dalta tensi amb les seves servituds docupaci envaen aquell espai buit no urbanitzat, i la resta de xarxes de serveis, telecomunicacions, clavegueram, enllumenat... eren manifestament insuficients i obsoletes. Prim havia de ser un projecte modlic quant a la recuperaci de lespai pblic per al ciutad i un motor per a la dignificaci del barri. I per aconseguir-ho calia un projecte parallel de reordenaci de les infrastructures de molt gran abast. Soterrar les diferents lnies de transport dalta tensi, renovar i ampliar la capacitat els grans collectors que desguassaven els barris al nord, eliminar totes les xarxes aries i construir en parallel la galeria de serveis, que sestava implantant com a model de reordenaci de les xarxes primries associades al traat de les Rondes. Era un gran projecte urbanstic associat a un important projecte denginyeria infraestructural, on cada aspecte que calia resoldre duna disciplina tenia una relaci i una conseqncia directa sobre laltra. Els temes darquitectura ens eren ms o menys familiars, per els aspectes denginyeria o de lobra eren totalment desconeguts per a nosaltres. Havem de projectar solucions en superfcie i fer-les compatibles amb el que, al mateix temps, es construa al subsl: pous de ventilaci i accessos als
42

La obra de urbanizacin de la Rambla de Prim, una avenida de casi cuatro kilmetros de largo y cincuenta metros de ancho, situada en el barrio de la Verneda, en Barcelona, fue mi primer trabajo en Esteyco y todo un compendio terico y prctico de lo que podan ser un proyecto y una obra. La Rambla, situada en un entorno muy degradado pero densamente habitado, tena todas las carencias urbansticas y de infraestructuras habituales en los barrios de rpido crecimiento de los aos sesenta. Grandes torres elctricas de transporte en alta tensin con sus servidumbres de paso ocupaban un espacio vaco no urbanizado, y el resto de redes de servicios, telecomunicaciones, alcantarillado, alumbrado, eran manifiestamente insuficientes y obsoletas. Prim deba ser un proyecto modlico en cuanto a la recuperacin del espacio pblico para el ciudadano y un motor para la dignificacin del barrio. Y para conseguirlo haca falta un proyecto paralelo de reordenacin de las infraestructuras de muy gran alcance. Soterrar diversas lneas de transporte en alta tensin, renovar y ampliar la capacidad de los grandes colectores que desaguaban los barrios al norte, eliminar todas las redes areas y construir en paralelo la galera de servicios que se estaba implantando como modelo de reordenacin de las redes primarias correspondientes al trazado de las Rondas. Era un gran proyecto urbanstico asociado a un importante proyecto de ingeniera de infraestructuras, donde cada aspecto para resolver en una disciplina tena una relacin y una consecuencia directa sobre la otra. Los temas de arquitectura nos eran ms o menos familiares, pero los aspectos de ingeniera o de la obra eran totalmente desconocidos para nosotros. Debamos proyectar soluciones en superficie y hacerlas compatibles con lo que al mismo tiempo se construa en el subsuelo: pozos de ventilacin y accesos a los

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

Imatges de lobra durbanitzaci i construcci de les galeries de serveis de la Rambla de Prim. Imgenes de la obra de urbanizacin y construccin de las galeras de servicios de la Rambla de Prim.

43

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

collectors, boques de sortida de les galeries, reposicions de serveis... I quina manera millor que conixer-ho de veritat? Els primers treballs a lobra consistien a recrrer les galeries prefabricades, mesurant el que shavia executat per acabar de definir els detalls que shavien de construir in situ, escales interiors i acabats de les galeries dencreuament, o les afeccions de les sortides necessries al nou passeig, o b per controlar els defectes de segellat i les filtracions entre mduls. Fins i tot recrrer linterior dels nous collectors inspeccionant lobra amb aigua fins a sota els genolls. Amb totes les preexistncies conegudes i assimilades, desenvolupar el projecte durbanitzaci en superfcie acabava tenint tota la coherncia tcnica i la coordinaci necessries per evitar modificacions contnues en el projecte dibuixat. A Prim la solvncia tcnica del projecte estava, a ms, fiscalitzada per les empreses constructores que ho havien de posar en obra immediatament. En algunes fases nhi va haver fins a quatre dindependents treballant en trams diferents del mateix carrer: Huarte, Gecoinsa i Edilfornaciai..., cadascuna amb els seus ritmes, prioritats i terminis. En alguns moments dalguns projectes, els temps eren tan ajustats que el que es dibuixava al mat a les taules de lImpu, es portava a lobra i es construa seguidament. Plnols a llapis i croquis de detalls eren documents acceptats per portar a terme les obres. Aix, que segurament no s el ms recomanable, ja que una mica de reflexi i discussi s sempre desitjable, ens va donar una visi real del mn de lobra i una valuosa experincia per al futur. Treballar les petites escales de projectes molt grans dinfrastructures s, fins i tot avui, una cosa no gaire habitual, i la presncia darquitectes en aquestes obres feia que la
46

colectores, bocas de salida de las galeras, reposiciones de servicios Y qu mejor forma que conocerlo de verdad! Los primeros trabajos de la obra consistan en recorrer las galeras prefabricadas, midiendo lo que se haba ejecutado para acabar de definir los detalles que deban construirse in situ, escaleras interiores y acabados de las galeras de cruce o las afecciones de las salidas necesarias en el nuevo paseo, o bien para controlar los defectos de sellado y las filtraciones entre mdulos. Incluso recorrer el interior de los nuevos colectores inspeccionando la obra con agua hasta las rodillas. Con todo lo preexistente conocido y asimilado, desarrollar el proyecto de urbanizacin en superficie terminaba teniendo toda la coherencia tcnica y la coordinacin necesarias para evitar modificaciones continuas en el proyecto dibujado. En Prim la solvencia tcnica del proyecto estaba, adems, fiscalizada por las empresas constructoras que deban ponerlo en obra inmediatamente. En algunas fases hubo hasta cuatro distintas trabajando en tramos diferentes de la misma calle: Huarte, Gecoinsa y Edilfornaciai Cada una con sus ritmos, prioridades y plazos. En algunos momentos en algunos proyectos, los plazos eran tan ajustados que lo que se dibujaba por la maana en las mesas del IMPU, se llevaba a la obra y se construa de inmediato. Planos a lpiz y croquis de detalles eran documentos aceptados para llevar a cabo las obras. Eso que seguramente no es lo ms recomendable, dado que un poco de reflexin y discusin es siempre deseable, nos dio una visin real del mundo de la obra y una valiosa experiencia para el futuro. Trabajar con las pequeas escalas de muy grandes proyectos de infraestructuras es, incluso hoy, algo no muy habitual, y la presencia de arquitectos en esas obras haca que la importan-

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

importncia que es donava als temes arquitectnics fos equiparable a les qestions ms denginyeria. Treballar en la ciutat, en els detalls i els acabats, tamb demanava un nivell dexigncia ms gran, i aix forava dalguna manera a la revisi dalgunes solucions establertes en el mn de lenginyeria vial. Les solucions de pretils de contenci, de les baranes de seguretat, de lmits de calades o mitjanes, les piles i els taulers dels viaductes, la illuminaci, la incorporaci de larbrat, eren temes habituals de treball que sescometien sempre des del coneixement del reglamentat o de les normatives que regulaven aquests elements. La validaci de les solucions projectades era un aspecte compartit entre enginyers i arquitectes, i aix els projectes sanaven fent i construint duna manera realment multidisciplinria. Aix s el que vam apendre duna manera natural i tamb naturalment es va anar diluint la barrera preestablerta entre enginyeria i arquitectura. I es va obrir un camp dactuaci molt ms ampli, del qual mai no ens havien parlat. Projectar, o fer projectes, va anar adquirint una altra dimensi, no noms era el dibuix, sin que calia incorporar tamb tots aquests altres factors que farien possible que el projecte sans construint. No noms es podria fer darquitecte fent edificaci o urbanisme, sin que laportaci de la nostra disciplina en el camp de les infraestructures i de lenginyeria podia ser igualment interessant. Sn obres denginyeria o darquitectura? La plaa de les Glries, les Rondes de Barcelona i els seus ponts i lloses de cobertura per a equipaments, la transformaci de la Rambla de Prim, les passeres de Montjuc...

cia que se daba a los temas arquitectnicos fuese equiparable a las cuestiones propias de ingeniera. Trabajar en la ciudad, en los detalles y los acabados, tambin requera un nivel de exigencia mayor, y eso forzaba de alguna manera a la revisin de algunas soluciones establecidas en el mundo de la ingeniera vial. Las soluciones de pretiles de contencin, de barreras de seguridad, de lmites de calzadas o medianas, pilas y tableros de los viaductos, iluminacin, incorporacin del arbolado, eran temas habituales de trabajo que se acometan siempre desde el conocimiento de lo reglamentado, o de las normativas que regulaban esos elementos. La validacin de las soluciones proyectadas era cosa compartida entre ingenieros y arquitectos, y as los proyectos iban hacindose y construyndose de una forma realmente multidisciplinar. Eso es lo que aprendimos de una forma natural, y tambin naturalmente, fue diluyndose la barrera preestablecida entre ingeniera y arquitectura. Y se abri un campo de actuacin mucho ms amplio del que nunca nos haban hablado. Proyectar, o realizar proyectos, fue adquiriendo otra dimensin, no se trataba slo del dibujo, sino que haba que incorporar tambin todos los dems factores que haran posible que el proyecto se fuera construyendo. No solamente se podra hacer de arquitecto trabajando en edificacin o urbanismo, sino que la aportacin de nuestra disciplina en el campo de las infraestructuras y de la ingeniera poda ser igualmente interesante. Son obras de ingeniera o de arquitectura? La Plaza de las Glorias, las Rondas de Barcelona y sus puentes y losas de cobertura para equipamientos, la transformacin de la Rambla de Prim, las Pasarelas de Montjuich
47

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Desprs del 92 i un cop acabades les obres olmpiques a la ciutat, la feina va disminuir, les obres interessants shavien acabat, lIMPU es va desmuntar i tots el professionals que hi estaven reunits es van anar dispersant, retornant a altres serveis tcnics de lAjuntament o reprenent els propis despatxos professionals. A nosaltres, que estvem realment contractats per Esteyco, tamb sens va plantejar aquesta decisi. Esteyco llavors va decidir fixar una oficina a Barcelona, ats que la seu principal era a Madrid, i installar una seu fixa a la Vila Olmpica. Fins aleshores, uns estvem a lIMPU i daltres en casetes dobres a Glries, o a Prim, o la Ronda Litoral. Lexperincia dels enginyers amb els arquitectes i la manera de treballar i fer projectes que shavia anat desenvolupant en els anys passats semblava una bona lnia per seguir, i Esteyco va apostar per incentivar-la. Aix significava mantenir un petit grup denginyers i arquitectes a Barcelona que poguessin continuar el mtode de treball que amb lIMPU shavia aplicat.No estvem gaire segurs que aquest fos el cam professional que volem seguir. La relaci directa amb els projectes darquitectura i els arquitectes com a mentors shavia acabat, i en aquests moments ens trobvem envoltats denginyers i de projectes estrictes denginyeria en els quals els arquitectes no hi tenem cap autoritat: autopistes i carreteres per Espanya, enllaos viaris i ponts. En la redacci dels projectes, els temes especialitzats, com la seguretat viria, el traat, el drenatge, les estructures de ponts i viaductes, eren ara molt ms estrictes, la normativa daplicaci obligada. Els clients, generalment no arquitec48

Despus del 92 y una vez terminadas las obras olmpicas en la ciudad, el trabajo disminuy, las obras interesantes se haban terminado, el IMPU se desmont y todos los profesionales que all estaban reunidos fueron dispersndose, volviendo a otros servicios tcnicos del Ayuntamiento o retornando a sus despachos profesionales. A nosotros, que estbamos realmente contratados por Esteyco, tambin se nos plante esa decisin. Esteyco entonces decidi fijar una oficina en Barcelona, cuando la sede principal estaba en Madrid, instalndose en la Villa Olmpica. Hasta entonces, unos estbamos en el IMPU y otros en casetas de obras en Glorias, o en Prim, o en la Ronda Litoral. La experiencia de la colaboracin entre ingenieros y arquitectos, la forma de trabajar y realizar proyectos que se haba ido desarrollando en esos aos pareca una buena lnea para seguir, y Esteyco apost por incentivarla. Eso significaba mantener un pequeo grupo de ingenieros y arquitectos en Barcelona que pudieran seguir el mtodo de trabajo que con el IMPU se haba aplicado. No estbamos muy seguros de que se fuera el camino profesional que queramos seguir. La relacin exclusiva con los proyectos de arquitectura y los arquitectos como mentores se haba terminado y en esos momentos nos encontrbamos rodeados de ingenieros y de proyectos estrictos de ingeniera, en los que los arquitectos no tenamos ninguna autoridad: autopistas y carreteras por toda Espaa, enlaces viarios y puentes. En la redaccin de los proyectos, los temas especializados, como la seguridad vial, el trazado, el drenaje, las estructuras de puentes y viaductos, eran ahora mucho ms estrictos, la normativa de aplicacin obligada. Los clientes, generalmente no arquitec-

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

tes, eren tamb molt menys accessibles, i els nostres raonaments o explicacions del treball que fiem quedaven en un pla molt secundari. La nostra participaci en aquest tipus de projectes estava enfocada a adequacions esttiques o formals, ats que la normativa i el costum eren els arguments esgrimits per limitar noves solucions o modificacions substancials de les existents. Si volem realment participar en els projectes, havem dadoptar alguna estratgia, i aquesta noms implicava aprendre i assimilar els coneixements i les normes de lenginyeria estructural i vial. Van ser uns anys de pocs projectes a la ciutat, desprs de la ressaca de les obres olmpiques. Hi havia projectes que portvem des de la seu central a Madrid, i generalment eren fora de Catalunya, autopistes a Galcia o Cantbria, canalitzacions de rius a Andalusia, concursos de ponts i viaductes a Castella i Valncia, a Galcia, a Saragossa, a Zamora Aquesta relaxaci ens va permetre un aprenentatge lent i continuat, podrem dir que de prova i error. El ritme ms lent dels projectes permetia anar endavant i endarrere, fent proves, posant les solucions a la vista de tothom perqu fossin criticades o validades. Els enginyers, amb una cultura professional poc avesada a acceptar arguments darquitectes, ens ho posaven realment difcil, i les solucions definitives acabaven sent molt discutides i, per tant, equilibrades des de tots els punts de vista. Crec que aix ens va donar una formaci molt slida quant als coneixements principals que es treballen a lenginyeria civil. Un no es fa especialista en res, per s que tots aquests coneixements fonamentals de les diferents especialitats ens permeten projectar posant en relaci elements de diferents

tos, eran tambin mucho menos accesibles, y nuestros razonamientos o explicaciones del trabajo que realizbamos quedaban en un plano muy secundario. Nuestra participacin en este tipo de proyectos estaba enfocada a adecuaciones estticas o formales, dado que la normativa y la costumbre eran los argumentos ms esgrimidos para limitar nuevas soluciones o modificaciones sustanciales de las existentes. Si queramos realmente participar en los proyectos, tenamos que adoptar alguna estrategia, y sa fundamentalmente implicaba aprender y asimilar los conocimientos y las normas de la ingeniera estructural y vial. Fueron unos aos de pocos proyectos urbanos despus de la resaca de las obras olmpicas. Haba proyectos que se llevaban desde la sede central en Madrid, y generalmente eran fuera de Catalua: autopistas en Galicia o en Cantabria, canalizaciones de ros en Andaluca, concursos de puentes y viaductos en Castilla y Valencia, Galicia, Zaragoza, Zamora Esa relajacin nos permiti un aprendizaje lento y continuado, podramos decir que de prueba y error. El ritmo ms lento de los proyectos permita ir adelante y atrs, haciendo pruebas, poniendo las soluciones a la vista de todo el mundo para que fueran criticadas o validadas. Los ingenieros, con una cultura profesional poco acostumbrada a aceptar argumentos de arquitectos, nos lo ponan realmente difcil, y las soluciones definitivas terminaban siendo muy discutidas y, por tanto, equilibradas desde todos los puntos de vista. Creo que eso nos dio una formacin muy slida en cuanto a los conocimientos principales que se manejan en la ingeniera civil. Uno no se hace especialista en nada, pero s que todos esos conocimientos fundamentales de las diferentes especialidades nos permiten proyectar poniendo en relacin
49

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Primers intents per resoldre la transici entre una tanca de contenci rgida i una flexible als extrems de les estructures. Primeras tentativas para resolver la transicin entre barreras de contencin rgidas y flexibles en los extremos de las estructuras.

50

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

especialitzacions de la mateixa manera que ho farem amb un projecte arquitectnic. Per projectar en lenginyeria, i aix s igual que a larquitectura, shan de conixer molt b totes les normes, eines de treball i procediments constructius, per tal de tenir la mxima llibertat en la idea que es vol desenvolupar donant compliment dinici a tots els requeriments funcionals i normatius. I en aix en lenginyeria ss ms estricte que en el mn de larquitectura. En laspecte formal, hi t tamb molt a veure laprenentatge del llenguatge, dels termes tcnics i el lxic, del mn de lenginyeria. El llenguatge que sha demprar per convncer els interlocutors externs, companys o clients, a lhora de defensar els projectes o de portar solucions als mateixos projectes, o simplement per entendres. En les primeres collaboracions amb els enginyers de traat per resoldre lmits o contactes amb el territori, les converses sobre els aspectes tcnics o els condicionants que calia completar semblaven dall ms insondables. Per referir-se a un lloc concret es parlava, per exemple, del pe ka u ms cinccents. La primera vegada que ho vaig sentir no em vaig atrevir ni a preguntar el que significava, sen parlava amb tanta naturalitat que semblava una cosa que era impossible no conixer. Quan, ms tard, ho vaig preguntar, em van contestar que depenia de lestacionament (sic). I a continuaci la conversa derivava en termes com segons el sentit davanament, lacord cncau, no s un radi, s una clotoide a:200... I tamb ens era del tot estrany el llenguatge propi de la representaci grfica dels projectes denginyeria i la manera

elementos de diferentes especializaciones de la misma forma que lo haramos con un proyecto arquitectnico. Para proyectar en ingeniera, y esto es igual que en arquitectura, deben conocerse muy bien todas las normas, herramientas de trabajo y procedimientos constructivos, para tener la misma libertad en la idea que se quiere desarrollar dando cumplimiento desde el inicio a todos los requerimientos funcionales y normativos. Y en eso la ingeniera es ms estricta que el mundo de la arquitectura. En el aspecto formal, tiene tambin mucho que ver el aprendizaje de los trminos tcnicos y el lxico del mundo de la ingeniera. El lenguaje que debe utilizarse para convencer a los interlocutores externos, compaeros o clientes, a la hora de defender los proyectos o de aportar soluciones de los mismos o, simplemente, para entenderse. En las primeras colaboraciones con los ingenieros de trazado para resolver los lmites o contactos con el territorio, los trminos sobre los aspectos tcnicos o los condicionantes que haba que cumplimentar parecan de lo ms insondables. Para referirse a un lugar concreto se hablaba, por ejemplo, del pe ka uno ms quinientos. La primera vez que lo escuch no me atrev ni a preguntar lo que significaba, se hablaba de ello con tanta soltura que pareca algo que era imposible no conocer. Cuando, ms tarde, lo pregunt, me contestaron que dependa del estacionamiento (sic). Y a continuacin la conversacin derivaba en trminos como segn el sentido del avance, el acuerdo cncavo, no es un radio, es una clotoide a:200 Y tambin nos resultaba completamente extraa la nomenclatura propia de la representacin grfica de los proyectos de
51

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

52

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

de representar la topografia, o els moviments de terres, la representaci dels perfils longitudinals de les rasants sempre deformats, els diagrames de curvatura o de peralts, o la divisi dels projectes en fulles A3 esbiaixades i amb lnia de solapament. Des de la nostra formaci grfica darquitecte no aconseguem mai veure labast del conjunt ni fer-nos una idea del que all hi havia projectat. Per treballar, i traduir, tot aix al nostre camp grfic calia un esfor considerable. Era una ginkama grfica per trobar una cota duna vora duna autopista de dues calades: buscar leix de clcul, que no estava traat sobre leix geomtric, sin en la lnia blanca del carril de lesquerra, trobar el p.k. en planta corresponent, localitzar larxiu del perfil longitudinal, evidentment amb les coordenades x,y deformades a escales diferents, i un cop trobada la cota, normalment desprs dinterpolar entre dos punts estacionats, anar al diagrama de peralts, on un petit grfic codificat indicava el pendent transversal. Un senzill clcul segons lamplada de la via en aquell punt i ja tenem una cota. Massa laboris per ser gil per projectar, i nosaltres que treballvem en la definici de les vores on la calada sinterseccionava amb el territori o en els contactes asimtrics dels estreps dun pont esbiaixat amb el terreny, no deixvem de demanar als ordinadors unes plantes senceres amb totes les cotes i dades grafiades. A diferncia de larquitectura, moltes de les eines grfiques de lenginyeria representen convencions o simbologia per facilitar la verificaci del compliment de certa reglamentaci legal o tcnica. s molt difcil, per a alg no entrenat, previsualitzar la imatge real o el resultat final duna obra

ingeniera y la forma de representar la topografa, o los movimientos de tierras, la representacin de los perfiles longitudinales de las rasantes siempre deformados, los diagramas de curvatura o de peraltes, o la divisin de los proyectos en hojas A3 sesgadas y con lnea de solape. Desde nuestra formacin grfica de arquitecto no conseguamos nunca ver el alcance del conjunto ni hacernos una idea de lo que all se haba proyectado. Para trabajar, y traducir, todo eso a nuestro campo grfico, se requera un esfuerzo considerable. Era una ginkana grfica para encontrar una cota de un borde de autopista de dos calzadas: buscar el eje de clculo, que no estaba trazado sobre el eje geomtrico, sino en la lnea blanca del carril de la izquierda, encontrar el p.k. en planta correspondiente, localizar el archivo del perfil longitudinal, evidentemente con las coordenadas x,y deformadas a escalas diferentes, y, una vez encontrada la cota, normalmente despus de interpolar entre dos puntos estacionados, ir al diagrama de peraltes, donde un pequeo grfico codificado indicaba la pendiente transversal. Un sencillo clculo segn la anchura de la va en ese punto y ya tenamos una cota. Demasiado laborioso para ser gil en proyectar; y nosotros, que trabajbamos en la definicin de los bordes donde la calzada se interseccionaba con el territorio o en los contactos asimtricos de los estribos de un puente sesgado con el terreno, no dejbamos de pedir a los ordenadores unas plantas enteras con todas las cotas y los datos grafiados. A diferencia de la arquitectura, muchas de las herramientas grficas de la ingeniera representan convenciones o simbologa para facilitar la verificacin del cumplimiento de cierta reglamentacin legal o tcnica. Es muy difcil para alguien no entrenado previsualizar la imagen real o el resultado final
53

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Representaci grfica habitual en els projectes de traat dobres lineals. Representacin grfica habitual en los proyectos de trazado de obras lineales.

54

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

lineal sobre el territori a partir daquest tipus de representaci grfica. El dibuix com a eina de comunicaci dels projectes sempre ha estat un valor de larquitectura i un capital importantssim de la formaci dun arquitecte, per el dibuix, o ms ben dit, la representaci grfica en lenginyeria s un terme molt diferent. I ha estat el dibuix, habitualment, la forma de compartir tamb les nostres idees en el desenvolupament dels projectes dins de lenginyeria, segurament perqu era i s el recurs en el qual tenim ms habilitat i el ms directe a lhora de fer entendre el que es vol aconseguir. A linici, aquesta manera de treballar no era sempre ben entesa, el representar idees o suggeriments amb croquis o dibuixos sense escala semblava que no tenia prou solvncia tcnica; fer una perspectiva dun traat per explicar les traces generals dinserci en un lloc, o fer croquis destreps de ponts o delements de contenci no era prou tcnic per convncer linterlocutor. Parallelament als nostres dibuixos, sempre hi havia els altres dibuixos, les representacions grfiques que traduen el dibuix artstic a una representaci convencional de lenginyeria. Lany 1993, lenginyer Jordi Torrella ens va demanar collaboraci per desenvolupar el projecte dun pont a Terrassa, el pont dels Monjos, que permetia laccs al cementiri i des de la ronda de la ciutat. Volia fer en aquell lloc un pont mixt amb caix metllic i llosa de formig, similar al que shavia construt a lautovia de Castelldefels.

de una obra lineal sobre el territorio a partir de ese tipo de representacin grfica. El dibujo como herramienta de comunicacin de los proyectos siempre ha sido un valor de la arquitectura y un capital importantsimo de la formacin de un arquitecto. Pero el dibujo o, mejor dicho, la representacin grfica, en la ingeniera es un trmino muy diferente. Y ha sido habitualmente, el dibujo, la forma de compartir tambin nuestras ideas en el desarrollo de los proyectos dentro de la ingeniera, seguramente porque era y es el recurso donde tenemos ms habilidad y es el ms directo a la hora de hacer comprender lo que se quiere conseguir. Al inicio, esa forma de trabajar no era siempre bien entendida, ya que representar ideas o sugerencias con croquis o dibujos sin escala pareca que no tena suficiente solvencia tcnica; realizar una perspectiva de un trazado para explicar las lneas generales de insercin en un sitio, o realizar un croquis de estribos de puentes o de elementos de contencin, no era tcnicamente suficiente para convencer al interlocutor. Paralelamente a nuestros dibujos, siempre haba otros, las representaciones grficas, que traducan el dibujo artstico a una representacin convencional de la ingeniera. En el ao 1993, el ingeniero Jordi Torrella nos pidi colaboracin para desarrollar el proyecto de un puente en Tarrasa, el Puente de Los Monjes, que permita el acceso al cementerio desde la ronda de la ciudad. Quera hacer, en ese lugar, un puente mixto con cajn metlico y losa de hormign, similar al que se haba construido en la autova de Castelldefels.
55

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

56

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

A part del tema estructural, un pont integral sense juntes de dilataci, sens va donar marge per fer una proposta amb lentorn del pont. Com que era lltima estructura sortint de la ciutat i, en realitat, noms era un canvi de sentit, un encreuament a desnivell de la ronda per accedir al cementiri, es va proposar fer un pont de planta corba que segus el traat natural de la gran corba que permetia el canvi de sentit. Aquesta gran corba encaixaria perfectament amb els talussos creant, amb la illuminaci i larbrat, una perspectiva final de carcter molt urb. Lasimetria de les voreres per afavorir lespai per al pas de vianants i ciclistes cap als entorns de la ciutat va ser una idea que va acabar de configurar la proposta definitiva. Moltes daquestes propostes es van presentar en croquis fets a m i perspectives en fotomuntatges. Al cap dun temps, ja amb lobra en execuci, vam anar a fer una visita dobra per revisar el muntatge de lestructura metllica: a lentrada de la sala de reunions hi havien fet penjar una pissarra negra on, dibuixat amb guix, estava reproduda la perspectiva a m que shavia presentat com a idea del projecte. El Sr. Torrella va fer el comentari: A tothom que participa en aquesta obra li dic que el projecte ha de quedar aix, assenyalant a la pissarra. I lobra construda va quedar exactament daquella manera. La nostra presncia va fer que, parallelament a aquest procs de formaci i participaci en els projectes denginyeria, Esteyco ans abastant altres camps en el quals fins aleshores no havia intervingut gaire, com en temes durbanitzaci

Aparte de la cuestin estructural, un puente integral sin juntas de dilatacin, se nos dio margen para hacer una propuesta sobre el entorno del puente. Puesto que era la ltima estructura al salir de la ciudad y que, en realidad, slo era un cambio de sentido, un cruce a desnivel de la ronda para acceder al cementerio, se propuso hacer un puente de planta curva que siguiera el trazado natural de la gran curva que permita el cambio de sentido. Esa gran curva encajara perfectamente con los taludes, creando con la iluminacin y el arbolado una perspectiva final de carcter muy urbano. La asimetra de las aceras para favorecer el espacio para el paso de peatones y ciclistas hacia los entornos de la ciudad fue una idea que termin de configurar la propuesta definitiva. Muchas de esas propuestas se presentaron en croquis hechos a mano y perspectivas en fotomontajes. Al cabo de un tiempo, ya con la obra en ejecucin, fuimos a hacer una visita de obra para revisar el montaje de la estructura metlica: a la entrada de la sala de reuniones haban hecho colgar una pizarra negra en la que, dibujada en tiza, estaba reproducida la perspectiva a mano alzada que se haba presentado como idea del proyecto. El seor Torrella hizo el comentario: A todo el mundo que participa en esta obra les digo que el proyecto tiene que quedar as, sealando a la pizarra. Y la obra construida qued exactamente de esa manera. Nuestra presencia hizo que, paralelamente a ese proceso de formacin y participacin en los proyectos de ingeniera, Esteyco fuera alcanzando otros campos en los que hasta entonces no haba intervenido demasiado, como en cuestiones de urbaniza57

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

drees dhabitatges, concursos dedificaci, dequipaments i destacions de ferrocarril, endegaments de lleres de rius en mbits periurbans, edificis industrials, etc., camps on es demanaven empreses que poguessin aportar projectes amb una doble visi, duna banda la solvncia tcnica contrastada aportada des de lenginyeria i, de laltra, la qualitat de projecte i la visi global de larquitectura. En la majoria dels projectes, els encrrecs venien dadministracions dobra pblica, de lAdministraci central, de les confederacions hidrogrfiques, i com a conseqncia el primer filtre que sestablia a les propostes era el de la funcionalitat i la garantia tcnica del compliment de la legalitat. La proposta arquitectnica per tenir cert futur havia de respondre indefectiblement a aquests condicionants. Gaireb tots tenien la caracterstica comuna de ser encarregats per lAdministraci, representada normalment per enginyers de camins, per a la vegada eren projectes en lentorn de la ciutat i, per tant, possibilitaven intervencions des de larquitectura, no noms lencaix del viari, sin tamb propostes per als espais residuals, elements dintegraci a lescala de la ciutat i la millora de la qualitat urbana. Exemples daquests projectes multidisciplinaris que es van anar desenvolupant en aquesta primera poca sn els projectes durbanitzaci per a quatre grans polgons dhabitatge a les illes Canries: Feria del Atlntico, Nueva Paterna, el concurs per lendegament de la llera del riu Guadalhorce a Mlaga, el distribudor urb de La Marga a Santander, la via de circumvallaci de Las Palmas de Gran Canria o el tram
58

cin de reas de viviendas, concursos de edificacin, de equipamientos y de estaciones de ferrocarril, encauzamientos de cauces de ros en mbitos periurbanos, edificios industriales, etc., campos donde se solicitaban empresas que pudieran aportar proyectos con una doble visin: por una parte la solvencia tcnica contrastada, aportada desde la ingeniera; y por otra parte, la calidad del proyecto y la visin global de la arquitectura. En la mayora de los proyectos, los encargos venan de administraciones de obra pblica, de la Administracin Central, de las Confederaciones Hidrogrficas, y como consecuencia, el primer filtro que se estableca en las propuestas era el de la funcionalidad y la garanta tcnica del cumplimiento de la legalidad. La propuesta arquitectnica para tener cierto futuro deba responder indefectiblemente a esos condicionantes. Casi todos estos trabajos tenan la caracterstica comn de ser encargados por la Administracin, representada normalmente por ingenieros de caminos, pero a la vez eran proyectos en el entorno de la ciudad y, por tanto, posibilitaban intervenciones desde la arquitectura, no slo el encaje del vial, sino tambin propuestas para los espacios residuales, elementos de integracin a la escala de la ciudad y la mejora de la calidad urbana. Ejemplos de estos proyectos multidisciplinares que fueron desarrollndose en esa primera poca son los proyectos de urbanizacin para cuatro grandes polgonos residenciales en las Islas Canarias (Feria del Atlntico, Nueva Paterna), el concurso para el encauzamiento del lecho del ro Guadalhorce en Mlaga, el distribuidor urbano de La Marga en Santander, la va de circunvalacin de Las Palmas de Gran

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

de Motilla i Las Hoces del Jucar de lautovia MadridValncia. La presncia continuada dels arquitectes a Esteyco, formats en aquesta experincia compartida amb lenginyeria i altres disciplines i professionals daquest entorn, tamb ha fet possible encarar un ampli ventall de projectes i actuacions amb una metodologia certament atpica. Afrontar els estadis inicials dels projectes dinfraestructures o darquitectura amb la conscincia dels condicionants i les possibilitats dambdues disciplines. Un dels exemples fsics daquesta manera de procedir sn els documents previs dintencions de projecte, que anomenem els documents de sntesi. Van comenar sent uns documents fets a posteriori, de resum necessari dels voluminosos projectes, per tal de poder-los difondre en els seus criteris i especificacions ms caracterstiques. Ms endavant, i parallelament a una participaci ms efectiva en els estadis inicials dels projectes dinfraestructures, han passat a ser documents de criteris que es podrien comparar a un avantprojecte didees o un projecte bsic darquitectura en laspecte de la representaci grfica, per que, a ms, inclouen els estudis inicials i la resoluci dels condicionants tcnics habituals de lenginyeria: traat, perfils longitudinals, pendents, estudis de visibilitat, etc. Sn documents que aporten en un estudi inicial la visi arquitectnica del projecte global, els detalls ms necessaris, seccions reals i, ms ambiciosament, imatges de lobra acabada, perspectives i volumetries, que donen una visi global en totes les escales del projecte. Documents que es fan abans dabastar en pro-

Canaria o el tramo de Motilla y Las Hoces del Jcar de la autova Madrid-Valencia. La presencia continuada de los arquitectos en Esteyco, formados en esta experiencia compartida con la ingeniera y otras disciplinas y profesionales de este entorno, tambin ha hecho posible encarar un amplio abanico de proyectos y actuaciones con una metodologa ciertamente atpica. Afrontar los estadios iniciales de los proyectos de infraestructuras o de arquitectura con la conciencia de los condicionantes y las posibilidades de ambas disciplinas. Uno de los ejemplos fsicos de esta forma de proceder son los documentos previos de intenciones de proyecto, que denominamos los documentos de sntesis. Empezaron siendo unos documentos hechos a posteriori, un resumen necesario de los voluminosos proyectos, para poderlos difundir en sus criterios y especificaciones ms caractersticas. Ms adelante, y paralelamente a una participacin ms efectiva en los estadios iniciales de los proyectos de infraestructuras, han pasado a ser documentos de criterios que podran compararse a un anteproyecto de ideas o un proyecto bsico de arquitectura, en el aspecto de la representacin grfica, pero que, adems, incluyen los estudios iniciales y la resolucin de los condicionantes tcnicos habituales de la ingeniera: trazado, perfiles longitudinales, pendientes, estudios de visibilidad, etc. Son documentos que aportan, en un estudio inicial, la visin arquitectnica del proyecto global, los detalles ms necesarios, secciones reales y, ms ambiciosamente, imgenes de la obra terminada, perspectivas y volumetras, que dan una visin global en todas las escalas del proyecto. Esos documentos se realizan antes de
59

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Extracte dun dels primers documents de sntesi fet per al concurs dendegament de la llera del riu Guadalhorce a Mlaga. Extracto de uno de los primeros documentos de sntesis realizado para el concurso del encauzamiento del ro Guadalhorce en Mlaga.

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

funditat cada especialitat, darquitectura o denginyeria, i que fan convergir en un nic moment del projecte tot el que desprs es desenvolupar acuradament. Aix, que es podria considerar molt evident vist des del mn de larquitectura, on els condicionants sn ms acotats, es fa realment complex en el mn de lenginyeria, amb el pes especfic i la diversitat de les especialitats. Conjugar, encara que sigui en el paper, en un moment inicial i simultani del procs, els principals condicionants dels especialistes de traat, o destructures, o de geotcnia, o de medi ambient, s una labor certament complicada. En tots aquests anys, gaireb divuit, hem participat com a autors i en collaboracions en variats projectes darquitecturaenginyeria: concursos i obres darquitectura, contractes de projecte i obra, obres denginyeria destructures i dinfraestructures, projectes durbanitzaci, assessorament a lAdministraci, etc. La planta de Catering dIberswiss al Prat de Llobregat, lestaci de metro Llacuna a Barcelona, el concurs per a lestaci intermodal de Delicias i del Portillo a Saragossa, la via-parc de Calvi, les urbanitzacions del Vapor Gran i Torressana a Terrassa, el camp de golf de Montemayor Bajo a Benahavs, la passarella sobre el riu Segre a Lleida, la nova ronda de Mlaga, lordenaci de lentorn ferroviari de Matiko a Bilbao, etc. Actualment, i com a exemples ltims daquesta diversitat dencrrecs i de projectes multidisciplinaris, estem resolent la compatibilitat entre els condicionats dimplantaci i traat de la boca sud del nou tnel de la Conreria a Badalona i la modificaci del planejament del Pla General Metropolit en

alcanzar en profundidad cada especialidad, de arquitectura o de ingeniera, y hacen converger en un nico momento del proyecto todo lo que luego se desarrollar cuidadosamente. Eso, que podra considerarse muy evidente desde el mundo de la arquitectura, donde los condicionantes son ms acotados, se hace realmente complejo en el mundo de la ingeniera, con el peso especfico y la diversidad de las especialidades. Conjugar, aunque sea en el papel, en un momento inicial y simultneo del proceso, los principales condicionantes de los especialistas de trazado, o de estructuras, o de geotecnia, o de medio ambiente, es una labor ciertamente complicada. En todos estos aos, casi dieciocho, hemos participado como autores y en colaboraciones en varios proyectos de arquitectura-ingeniera: concursos y obras de arquitectura, contratos de proyecto y obra, obras de ingeniera de estructuras y de infraestructuras, proyectos de urbanizacin, asesoramiento a la Administracin, etc. La planta de Catering de Iberswiss, en El Prat de Llobregat, la estacin de metro Llacuna en Barcelona, el concurso para la estacin intermodal de Delicias y del Portillo en Zaragoza, la va-parque de Calvi, las urbanizaciones del Vapor Gran y Torresana en Tarrasa, el campo de golf de Montemayor Bajo en Benahavs, la pasarela sobre el ro Segre en Lleida, la nueva Ronda de Mlaga, la ordenacin del entorno ferroviario de Matiko en Bilbao, etc. Actualmente, y como ejemplos ltimos de esta diversidad de encargos y de proyectos multidisciplinares, estamos resolviendo la compatibilidad entre los condicionantes de implantacin y trazado de la boca sur del nuevo tnel de la Conrera en Badalona y la modificacin del planeamiento del Plan General
61

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

62

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

lafecci a Tiana (enginyeria - urbanisme - arquitectura); o la nova urbanitzaci del Bulevard del Pla, sorgida de ladequaci de linfraestructura ferroviria de la nova lnia 2 del tramvia a Alacant (enginyeria ferroviria - urbanitzaci), o el desenvolupament constructiu de les 11 hectrees del Sector de les Casernes de Sant Andreu a Barcelona, projectat per Manuel de Sol Morales. No cal enumerar-los tots, ja que han estat difosos en moltes publicacions dEsteyco, per el que sevidencia de la nostra experincia real en tot aquest temps de collaboraci s lamplificaci possible del camp dactuaci dels arquitectes i larquitectura en el mn de lenginyeria, no duna manera invasiva, sin com una aportaci de coneixements per tal de millorar, fins on sigui possible, la qualitat dobres i projectes de fort impacte social i territorial. s una demanda social i professional.

Metropolitano en la afeccin en Tiana (ingeniera-urbanismoarquitectura); o la nueva urbanizacin del Bulevard del Pla, surgida de la adecuacin de la infraestructura ferroviaria de la nueva lnea 2 del tranva en Alicante (ingeniera ferroviaria urbanizacin), o el desarrollo constructivo de las 11 hectreas del Sector de las Casernas de Sant Andreu en Barcelona, proyectado por Manuel de Sol Morales. No hace falta enumerarlos todos, puesto que ya se han difundido en muchas publicaciones de Esteyco, pero lo que se evidencia de nuestra experiencia real en todo este tiempo de colaboracin es la amplificacin posible del campo de actuacin de los arquitectos y la arquitectura en el mundo de la ingeniera, no de una forma invasiva, sino como una aportacin de conocimientos para mejorar, hasta donde sea posible, la calidad de obras y proyectos de fuerte impacto social y territorial. Es una demanda social y profesional.

63

VIATJAR V I A J A R

Els anys dexperincia acumulada participant en treballs de despatx desenvolupats dins dEsteyco han estat una gran font dassimilaci de nous coneixements. El treball multidisciplinari i la gran varietat de problemtiques i dincidncies que es veuen passar, de projectes i obres variats en els quals hem participat, ens han proporcionat una base slida per afrontar amb seguretat projectes amb camps molt desconeguts per a un arquitecte. No sent especialista en cap mbit concret, el primer que cal assimilar s el fet de ser conscient dels graus de llibertat que necessiten les diferents disciplines que formen un projecte dinfraestructures en el seu desenvolupament al llarg del temps. La possibilitat de disposar de suport continuat per part dels enginyers, ja sigui en qestions de tipologia estructural o caracterstiques especfiques dun traat, o de qualsevol tema daltres especialitats, s una garantia per avanar en els projectes amb seguretat, incorporant a la vegada certa flexibilitat que permeti la compatibilitat de les directrius principals amb els aspectes tcnics especfics que shi van incorporant successivament. Venint del mn de larquitectura, i com s natural, sempre hem intentat aplicar la manera de projectar de larquitecte a uns projectes dinfraestructures que en la majoria dels casos tenen uns procediments de desenvolupament gens assimilables. Duna manera molt elemental, podrem dir que en els projectes arquitectnics, des del moment de lencrrec fins al lliurament del projecte constructiu tot els passos intermedis sn reversibles. El carcter executiu dun projecte s fixat en un punt on tot respon a una idea global de lautor. La volumetria, les plantes i les faanes, les estruc-

Los aos de experiencia acumulada participando en trabajos de despacho desarrollados dentro de Esteyco han sido una gran fuente de asimilacin de nuevos conocimientos. El trabajo multidisciplinar y la gran variedad de problemticas y de incidencias que se ven pasar, en los variados proyectos y obras en las que hemos participado, nos han proporcionado una slida base para afrontar con seguridad proyectos en campos muy desconocidos para un arquitecto. No siendo especialista en ningn mbito concreto, lo primero que hay que asimilar es el hecho de ser consciente de los grados de libertad que necesitan las diferentes disciplinas que forman un proyecto de infraestructuras en su desarrollo a lo largo del tiempo. La posibilidad de disponer de apoyo continuado por parte de ingenieros, ya sea en temas de tipologa estructural o de caractersticas especficas de un trazado, o de cualquier tema de otras especialidades, es una garanta para avanzar en los proyectos con seguridad, incorporando a la vez cierta flexibilidad que permita la compatibilidad de las directrices principales con los aspectos tcnicos especficos que se van incorporando a ellos sucesivamente. Viniendo del mundo de la arquitectura, y como es natural, siempre hemos intentado aplicar la forma de proyectar del arquitecto a unos proyectos de infraestructuras que, en la mayora de los casos, tienen unos procedimientos de desarrollo nada asimilables. De una manera muy elemental, podramos decir que en los proyectos arquitectnicos, desde el momento del encargo hasta la entrega del proyecto constructivo, todos los pasos intermedios son reversibles. El carcter ejecutivo de un proyecto se fija en un punto donde todo responde a una idea global del autor. La volumetra, las plantas y las fachadas, las
65

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

tures, les installacions i els acabats responen a un concepte global, o almenys aquesta s la intenci. En els projectes denginyeria, especficament dobres lineals, els diferents etapas dels projectes, estudi informatiu, projecte de traat i projecte constructiu, van fixant irreversiblement aspectes fonamentals, sense tenir necessriament un fil per seguir que no sigui el de la funcionalitat, demanada per un plec de bases, o ladequaci als diferents requeriments administratius. Per al redactor dun projecte constructiu, tornar enrere per variar decisions preses en un estudi informatiu redactat, normalment, per una altra enginyeria, s generalment inviable. Per tant, en afrontar els passos inicials en aquest tipus dobres cal tenir una visi global, formada a partir de lanlisi de tots els condicionants tcnics, socials, administratius, etc. que hi poden influir, i aix s bsic per trobar un cam o una idea de projecte que respongui de manera adequada a tots aquests passos. Si parlem dobres lineals, viries o ferroviries, on la implantaci del traat i les estructures associades sn aspectes decisius, lelecci correcta de les caracterstiques especfiques i la complementarietat dambdues condicionar de manera definitiva el resultat final del projecte. Es percep sovint, en el mn de lenginyeria dinfraestructures viries, una clara divisi davant daquestes dues especialitats. Lespecificitat de cadascuna fa que, generalment, els projectes de ponts, viaductes i altres obres de fbrica siguin resolts per especialistes estructurals, que en la majoria dels
66

estructuras, las instalaciones y los acabados responden a un concepto global, o al menos sa es la intencin del proyectista. En los proyectos de ingeniera, especficamente de obras lineales, las diferentes etapas de un proyecto, estudio informativo, proyecto de trazado y proyecto constructivo, van fijando irreversiblemente aspectos fundamentales, sin tener necesariamente un hilo para seguir que no sea el de la funcionalidad requerida por un pliego de bases o la adecuacin a los diferentes requerimientos administrativos. Para el redactor de un proyecto constructivo, volver atrs para variar decisiones tomadas en un estudio informativo redactado normalmente por otra ingeniera es generalmente inviable. Por lo tanto, al afrontar los pasos iniciales en este tipo de obras hay que tener una visin global formada a partir del anlisis de todos los condicionantes tcnicos, sociales, administrativos, etc. que pueden influir, y eso es bsico para encontrar un camino o una idea de proyecto que responda de forma adecuada a todos ellos. Si hablamos de obras lineales, viarias o ferroviarias, donde el encaje del trazado y las estructuras asociadas son aspectos decisivos, la eleccin correcta de las caractersticas especficas y la complementariedad de ambas condicionar definitivamente el resultado final del proyecto. Se percibe a menudo, en el mundo de la ingeniera de infraestructuras viarias, una clara divisin entre estas dos especialidades. La especificidad de cada una hace que, generalmente, los proyectos de puentes, viaductos y otras obras de fbrica sean resueltos por especialistas estructurales, que en la mayo-

V I AT J A R / V I A J A R

casos no tenen cap participaci o influncia a lhora de decidir temes de traat desenvolupats per altres especialistes, que treballen amb parmetres de seguretat, pendents, velocitat, radis... No sempre s aix, per molta de la nostra realitat construda ho testimonia. Es poden apreciar molt sovint grans esforos esttics, tcnics i econmics en estructures de traats viaris que, a la vegada, abandonen completament la resoluci de lencaix topogrfic o el modelat de lentorn afectat. Limpacte visual provocat per un traat generalment s molt ms evident, per lafecci o integraci en un territori, que el de les estructures que afecten entorns ms limitats. Finalment, alg ha de decidir, en un estadi inicial dun projecte, com ha de ser un traat, la implantaci topogrfica que respongui ms b al territori, decidir on han de ser les estructures i si sn necessries, la seva tipologia, la posici, la proporci en relaci amb lentorn, els acabats... La visi de conjunt i la sensibilitat respecte al territori on simplanten les infraestructures sn condicions bsiques que ha de complir qualsevol professional que desenvolupi aquests projectes. Potser s per aix, i com a part de la formaci denginyers assimilats, que sens va plantejar la possibilitat de fer viatges destudi recorrent les xarxes viries i ferroviries dEuropa: Frana, Alemanya, Blgica, Holanda, Sussa, Itlia, ustria..., per tal de recollir les impressions de les infraestructures existents i, sobretot, de les noves que shi estaven construint. Els viatges, sempre per carretera, consistien en recorreguts de fins a 3.000 km travessant les variades xarxes viries dels diferents pasos en continutat: autopistes, carreteres secun-

ra de los casos no tienen ninguna participacin o influencia a la hora de decidir temas de trazado desarrollados por otros especialistas que trabajan con parmetros de seguridad, pendientes, velocidad, radios No siempre es as, pero gran parte de nuestra realidad construida lo atestigua. Pueden apreciarse muy a menudo grandes esfuerzos estticos, tcnicos y econmicos en estructuras de trazados viarios que, al mismo tiempo, se olvidan completamente de la resolucin del encaje topogrfico o el modelado del entorno afectado. El impacto visual provocado por un trazado es generalmente mucho ms evidente, por la afeccin o integracin en un territorio, que el de las estructuras que afectan a entornos ms limitados. Finalmente, alguien debe decidir, en un estadio inicial de un proyecto, cmo debe ser un trazado, la implantacin topogrfica que mejor responda al territorio, decidir dnde deben estar las estructuras y si son necesarias, su tipologa, la posicin, la proporcin en relacin al entorno, los acabados La visin de conjunto y la sensibilidad respecto al territorio donde se implantan las infraestructuras son condiciones bsicas que debe cumplir cualquier profesional que desarrolle estos proyectos. Quiz es por ello, y como parte de la formacin de ingenieros asimilados, por lo que se nos plante la posibilidad de realizar viajes de estudio recorriendo las redes viarias y ferroviarias de Europa: Francia, Alemania, Blgica, Holanda, Suiza, Italia, Austria, para recoger impresiones de las infraestructuras existentes y, sobre todo, de las nuevas que se estaban construyendo. Los viajes, siempre por carretera, consistan en recorridos de hasta 3.000 kilmetros cruzando diferentes redes viarias de los diversos pases: autopistas, carreteras secundarias, vas
67

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

dries, vies locals i, fins i tot, camins. Els viatges tenien la missi principal danar descobrint tot el que sha fet en matria dinfraestructures per Europa, totes les tipologies destructures, els acabats, la implantaci en el territori, la senyalitzaci, les rees de serveis, edificacions de manteniment, etc., i recollir-ho en documentaci visual, imatges i vdeo, perqu desprs tothom, a Esteyco, en pogus participar. De la informaci recollida sen van fer diferents difusions: per a publicacions internes, amb la finalitat de compartir coneixements, per a la divulgaci de suport a lAdministraci, per a la realitzaci de guies metodolgiques en temes especfics, conferncies i, sobretot, com a suport real a lhora de proposar noves solucions en els projectes. Els viatges els fiem arquitectes, en Paco Navarro i jo, cap enginyer, i per tant, la mirada sobre les coses i la valoraci que sen feia era des de la visi que pot tenir un arquitecte que no t coneixements especfics de cada matria. Per crec que el ms important, i el que en el fons ens ha donat un criteri ms til, ha estat, sens dubte, aquesta visi global, quasi una visi de passada. Lobservaci de gran quantitat de tipologies diferents de carreteres i destructures, de visions paisatgstiques a lentorn de les carreteres, de les diferents solucions per a un mateix plantejament, de la possibilitat de comparaci immediata duna amb la segent, ha resultat un mtode de coneixement molt efica. Potser era una mirada superficial, en el sentit que lobjectiu no era analitzar a fons totes les situacions vistes i contrastar-les segons la normativa especfica de cada pas, sin obtenir un criteri propi per poder qualificar les actuacions sempre amb una visi de conjunt.
70

locales e incluso caminos. Los viajes tenan el objetivo principal de ir descubriendo todo lo que se ha hecho en materia de infraestructuras por Europa, tipologas de estructuras, acabados, implantacin en el territorio, sealizacin, reas de servicio, edificaciones de mantenimiento, etc., y recopilarlo en documentacin visual, imgenes y vdeo, para que posteriormente en Esteyco todos pudieran conocerlo. De la informacin recogida se realizaron diferentes difusiones: para publicaciones internas, con la finalidad de compartir conocimientos, para la divulgacin de apoyo a la Administracin, para la realizacin de guas metodolgicas en temas especficos, conferencias y, sobre todo, como apoyo real a la hora de proponer nuevas soluciones en los proyectos. Los viajes los realizbamos arquitectos, Paco Navarro y yo, ningn ingeniero, y por consiguiente la mirada sobre las cosas y la valoracin que hacamos era desde la visin que puede tener un arquitecto que no tiene conocimientos especficos de estas materias. Pero creo que lo importante, y lo que en el fondo nos ha dado un criterio ms til, ha sido, sin duda, esa visin global, casi una visin de pasada. La observacin de gran cantidad de tipologas diferentes de carreteras y estructuras, de paisajes en el entorno de las carreteras, de diferentes soluciones para un mismo planteamiento, de la posibilidad de comparacin inmediata de una con la siguiente, ha resultado un mtodo de conocimiento muy eficaz. Puede que fuera una mirada superficial, en el sentido de que el objetivo no era analizar a fondo todas las situaciones vistas y contrastarlas segn la normativa especfica de cada pas, sino obtener un criterio propio para poder calificar las actuaciones siempre con una visin de conjunto.

V I AT J A R / V I A J A R

Experimentar realment tot el ventall de solucions que fins ara havem conegut noms per mitj de llibres i revistes ens va donar una visi molt til per afrontar amb confiana els primers passos de decisi en els projectes. Conixer de primera m la qualitat de la construcci i els excessos de disseny a Frana, la racionalitat de les estructures i les autovies a Alemanya, la sensibilitat i la cura en la implantaci de traats en zones de muntanya a Sussa o a ustria dna un fons de coneixements que han estat bsics per afrontar la nostra aportaci professional en projectes daquestes caracterstiques al nostre pas. En arribar dels viatges, la discussi i els comentaris dels enginyers especialistes acabaven de donar la visi exacta de cada tema. Alguna soluci que ens semblava modlica potser era inviable aqu, aquella estructura tan slida i ben construda potser no era tan ben triada com a tipologia estructural per a aquell lloc, un tram daquell traat que evitava un impacte a lentorn potser no tenia el radi de curvatura adequat. Per el que realment era important era obtenir la imatge global, la visi general com el marc on shan anat implementant les diferents especialitats. s necessari tenir una visi ms enll del que delimita la normativa prpia, entendre el que es fa en altres llocs en situacions similars, tenir marge per resoldre els traats en implantacions complexes, on la normativa o el costum de fer provocaria afeccions irreparables al territori. Sempre he tingut una sensaci concreta, crec que compartida amb en Paco, en tornar de cadascun daquests exhaustius viatges, i fent la comparaci amb ulls crtics amb les actua-

Experimentar realmente todo el abanico de soluciones que hasta entonces habamos conocido solamente a travs de libros y revistas nos dio una visin muy til para afrontar con confianza los primeros pasos de decisin en los proyectos. Apreciar de primera mano la calidad de la construccin y los excesos de diseo en Francia, la racionalidad de las estructuras y autovas en Alemania, la sensibilidad y el cuidado en la implantacin de trazados en zonas de montaa en Suiza o Austria, da un fondo de conocimientos que han sido bsicos para afrontar nuestra aportacin profesional en proyectos de esas caractersticas en nuestro pas. Al llegar de los viajes, la discusin y los comentarios con los ingenieros especialistas terminaban de dar la visin exacta de cada tema. Alguna solucin que nos pareca modlica quiz era inviable aqu, aquella estructura tan slida y bien construida a lo mejor no estaba tan bien escogida como tipologa estructural para aquel lugar, un tramo de ese trazado que evitaba un impacto en el entorno puede que no tuviera el radio de curvatura adecuado. Pero lo realmente importante era obtener la imagen global, la visin general, como el marco donde se han ido implementando las diferentes especialidades. Es necesario tener una visin ms all de lo que delimita la normativa propia, conocer lo que se realiza en otros lugares en situaciones similares, tener margen para resolver los trazados en emplazamientos complejos, donde la normativa o la costumbre de hacer provocaran afecciones irreparables al territorio. Siempre he tenido una sensacin concreta, creo que compartida con Paco, al volver de cada uno de esos exhaustivos viajes y hacer la comparacin con ojos crticos con las actuaciones espa71

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

cions espanyoles en matria dinfraestructures. s molt poc com veure, en aquests pasos, projectes dautovies, carreteres o fins i tot camins mal encaixats en el territori o mal mantinguts. No em refereixo noms a la qesti ms especfica del traat, sin tamb als entorns de lobra, el que no veu lusuari de la via per s lhabitant de lentorn. Els talussos, els espais residuals, les installacions prpies de la via, els camins de reposici, els serveis complementaris, tot t el mateix grau de qualitat que la via mateix. La cura en el remodelat topogrfic dels desmunts i els terraplens propis de lobra, les plantacions darbrat o revegetaci, la correcta implantaci de la vialitat complementria, les mesures de limitaci dels impactes visuals i acstics, sn temes que semblen tractats amb un grau molt alt de comproms amb el territori i amb gran qualitat constructiva en lobra. Laltra diferncia evident s el grau de manteniment posterior de les infraestructures. No noms es conserva en perfecte estat la mateixa calada o els elements de seguretat, sin tamb les plantacions, els talussos, la netedat de les cunetes i les mitjanes, els elements estructurals, els espais interns dels enllaos, les rees de descans... Ens posvem sota els ponts per fotografiar els neoprens dels viaductes o els desguassos dels taulers, i constatvem gaireb sempre que el nivell constructiu i dacabats era com el de ledificaci. El manteniment de les plantacions s un altre fet diferencial evident. Recordo un tram nou del TGV prop dEstrasburg, encara devien faltar uns anys per posarlo en servei, no hi havia ni les vies, per els talussos estaven tots densament plantats darbrat. Quan hi vam tornar, uns anys ms tard, ja amb el tram en servei, all era un bosc consolidat.
72

olas en materia de infraestructuras. Es muy poco comn ver en esos pases proyectos de autovas, carreteras o incluso caminos mal encajados en el territorio o mal mantenidos. Me refiero no slo a la cuestin ms especfica del trazado, sino tambin a los entornos de la obra, lo que no ve el usuario de la va pero s el habitante del entorno. Los taludes, los espacios residuales, las instalaciones propias de la va, la reposicin de caminos, los servicios complementarios, todo tiene el mismo grado de calidad que la propia va. El cuidado en la remodelacin topogrfica de los desmontes y los terraplenes propios de la obra, las plantaciones de arbolado o revegetacin, la correcta implantacin de la vialidad complementaria, las medidas de limitacin de los impactos visuales y acsticos son temas que parecen tratados con un grado muy elevado de compromiso con el territorio y con gran calidad constructiva en la obra. La otra diferencia evidente es el grado de mantenimiento posterior de las infraestructuras. No solamente se conservan en perfecto estado la propia calzada o los elementos de seguridad, sino tambin las plantaciones, los taludes, la limpieza de las cunetas y las medianas, los elementos estructurales, los espacios internos de los enlaces, las reas de descanso Nos situbamos bajo los puentes para fotografiar los neoprenos de los viaductos o los desages de los tableros, y constatbamos casi siempre que el nivel constructivo y de acabados era como el de edificacin. El mantenimiento de las plantaciones es otro hecho diferencial evidente. Recuerdo un tramo nuevo del TGV cerca de Estrasburgo, todava faltaran unos aos para ponerlo en servicio, no haba ni las vas, pero los taludes estaban todos densamente plantados de arboleda. Cuando volvimos unos aos ms tarde, ya con el tramo en servicio, eso ya era un bosque consolidado.

V I AT J A R / V I A J A R

En un vessant dun congost molt estret de la via que enllaa Innsbruck amb el Voralberg, a ustria, acabaven de fer el desdoblament duns tnels, lobra gaireb acabada ja tenia les boques de sortida completament integrades amb la topografia restituda. Tot el vessant de la muntanya estava obert fins a uns cent metres amunt, en un tram dalmenys cinc-cents metres. Estaven restituint limmens tals amb tota classe de sistemes: peces de formig plantables a baix, malles ancorades a la part mitjana, bandes destaques i escossells ms amunt. Laparena era duna obra de ms importncia en abast i pressupost que les mateixes boques del tnel. Al cap duns anys, vam reconixer el lloc per lestructura de les boques, perqu el vessant restitut era indistingible de la resta de la muntanya original. Ho recordo sempre que circulo pel coll de la Panadella, entre Igualada i Cervera, per la nova A2. La influncia daquest aprenentatge per observaci, lent per continuat, queda tan assimilat que modifica la percepci que es t de moltes coses que podrien no tenir una relaci directa amb la professi. En els viatges particulars, per exemple, canvia la manera dobservar els llocs recorreguts. Abans era una observaci noms paisatgstica, ara s una visi ms crtica, dentendre cada element en el seu lloc i en el fons, de recopilaci de noves imatges i solucions. De la primera vegada que vaig circular per les autopistes americanes, molt abans dentrar en aquest mn de lenginyeria, no recordo res especfic que em crids latenci, excepte lamplitud, la circulaci a baixa velocitat i la sensaci de llibertat. Anys desprs, quan hi vaig tornar tot era fotografiable, les autopistes sense tanques, les inacabables

En una ladera de un desfiladero muy estrecho de la va que enlaza Innsbruck con Voralberg, en Austria, acababan de hacer el desdoblamiento de unos tneles, la obra casi terminada tena ya las bocas de salida completamente integradas con la topografa restituida. La ladera de la montaa estaba abierta unos cien metros de altura, en un tramo de casi quinientos metros. Estaban restituyendo el inmenso talud con toda clase de sistemas: piezas de hormign plantables abajo, mallas ancladas en la parte media, bandas de estacas y alcorques ms arriba. La apariencia era de una obra de ms importancia en alcance y presupuesto que las propias bocas del tnel. Al cabo de unos aos, reconocimos el lugar por la estructura de las bocas, ya que la ladera restituida era indistinguible del resto de la montaa original. Lo recuerdo siempre que circulo por el collado de Panadella, entre Igualada y Cervera, por la nueva A2. La influencia de este aprendizaje por observacin, lento pero continuado, queda tan asimilado que modifica la percepcin que se tiene de muchas cosas que podran no tener una relacin directa con la profesin. En los viajes particulares, por ejemplo, cambia la forma de observar los lugares recorridos. Antes era una observacin solamente paisajstica, ahora es una visin ms crtica, de entender cada elemento en su lugar y en el fondo, de recopilacin de nuevas imgenes y soluciones. De la primera vez que circul por las autopistas americanas, mucho antes de entrar en este mundo de la ingeniera, no recuerdo nada especfico que me llamara la atencin, excepto la amplitud, la circulacin a baja velocidad y la sensacin de libertad. Aos despus, cuando volv, todo era fotografiable, las autopistas sin vallas, las rectas interminables, los mlti73

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Tumbleweed i Russian thistle sn alguns dels noms daquesta planta, smbol de lOest americ. Mentre roden sobre les carreteres desrtiques, fan el millor que saben fer, dispersar les 250.000 llavors que pot arribar a transportar una sola planta. A la tardor, quan la planta est madura i seca, una capa especial de cllules de la tija faciliten el seu despreniment de larrel i el viatge comena de nou. Tumbleweed y Russian thistle son algunos de los nombres que recibe esta planta, smbolo del Oeste americano. Mientras ruedan sobre las carreteras desrticas, hacen lo que mejor saben, dispersar las 250.000 semillas que puede llegar a transportar una sola planta. En otoo, una vez que la planta est madura y seca, una capa especial de clulas en el tallo facilita su desprendimiento de la raz y el viaje comienza de nuevo.

74

V I AT J A R / V I A J A R

rectes, les mltiples barreres de seguretat, els asfalts acolorits, els impressionants truck stops, els recursos per integrar els traats en el territori, les scenic roads... Sortint de Las Vegas, en ple desert, una ventada fa rodar els tumbleweeds, uns arbusts esfrics secs, que travessen lautopista a tota velocitat. Nhi ha de totes mides i no sembla que representin cap perill, per lescs trnsit. s una imatge de pellcula, un condiment necessari per experimentar la sensaci dimmensitat del desert, dun lloc sense lmits. Noms cal apartar-se en qualsevol punt i parar en un voral en ple desert per fotografiar lescena: camions lluents de gran tonatge circulant a tota velocitat sn els nics que no compleixen els lmits i multitud daquells arbustos travessant les calades i perdent-se i enganxant-se entre els cactus del desert. Vaig pensar en aquell moment que aquella imatge, com de reclam turstic, no hauria estat possible si lautopista hagus estat completament tancada amb xarxes, i que potser ni tan sols hagussim pogut parar, si hagus estat delimitada per barreres metlliques. A vegades cal entendre que hi ha dhaver un comproms entre les preexistncies del territori i la funcionalitat de la via que shi ha dimplantar. La integraci no vol dir necessriament obres complementries o de restituci posterior, sin projectar els traats intentant que el territori funcioni com ho feia abans. En tot aix hi hauria moltes coses extrapolables a lhora de pensar en la manera dimplantar autopistes escniques en les planries de la Manxa o els Monegres. Lautopista en viaducte del Brennerpass, entre Innsbruck i la frontera italiana, s un cas similar. Una construcci tan aut-

ples tipos de barreras de seguridad, los asfaltos coloreados, los impresionantes truck stops, los recursos para integrar los trazados en el territorio, las scenic roads Saliendo de Las Vegas, en pleno desierto, una ventolera hace rodar los tumbleweeds, unos arbustos esfricos secos, que cruzan la autopista a toda velocidad. Los hay de todos los tamaos y no parecen representar ningn peligro, por el escaso trnsito. Es una imagen de pelcula, un condimento necesario para experimentar la sensacin de inmensidad del desierto, de un lugar sin lmites. Slo hay que apartarse en cualquier punto y parar en un arcn en pleno desierto para fotografiar la escena: camiones relucientes de gran tonelaje circulando a toda velocidad son los nicos que no cumplen los lmites y multitud de esos arbustos cruzando las calzadas y perdindose y enganchndose entre los cactus del desierto. Pens en ese momento que esa imagen, como de reclamo turstico, no habra sido posible si la autopista hubiera estado completamente cerrada con malla, y que quiz ni tan slo hubisemos podido parar si hubiera estado delimitada por barreras metlicas. A veces hay que entender que debe haber un compromiso entre las preexistencias del territorio y la funcionalidad de la va que hay que implantar en l. La integracin no significa necesariamente obras complementarias o de restitucin posterior, sino proyectar los trazados intentando que el territorio funcione como lo haca antes. En todo ello habra muchas cosas extrapolables en el momento de pensar en la forma de implantar autopistas escnicas en las llanuras de La Mancha o en los Monegros. La autopista en viaducto del Brennerpass, entre Innsbruck y la frontera italiana, es un caso similar. Una construccin tan
75

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Implantaci del traat vorejant els vessants de les valls de lautopista del Brenner a la frontrera entre Itlia i ustria. Implantacin del trazado ajustado al contorno de las laderas del valle en la autopista del Brenner en la frontera entre Italia y Austria.

76

V I AT J A R / V I A J A R

noma respecte a lentorn perd gran part del seu impacte pel fet danar resseguint en parallel les ondulacions dels vessants de la muntanya, sense tocar-la, i de respectar estrictament la vegetaci preexistent. Si se surt daquesta autopista volada de sis carrils i es recorren les carreteres secundries que enllacen els pobles de la vall, en molts trams el viaducte es fa gaireb imperceptible. Coses de tan petita escala com canviar el material duna barrera de seguretat poden suposar un canvi molt significatiu en la percepci duna carretera en el paisatge. s curis adonar-se que en la majoria danuncis de cotxes amb eslgans del tipus Tagrada conduir? o Sent la llibertat... estan filmats en autopistes que travessen grans espais o en carreteres revirades, i gaireb mai no hi surten barreres laterals o de seguretat. Enmig dun tram desrtic de Utah, la carretera travessava unes muntanyes de terreny rogenc. No era cap parc ni cap lloc especialment escnic, per alg shavia preocupat de substituir lasfalt negre per un de marrons i les habituals tanques galvanitzades de seguretat per unes altres idntiques, per dacer corten.

autnoma respecto al entorno pierde gran parte de su impacto por el hecho de ir recorriendo en paralelo las ondulaciones de las laderas de la montaa, sin tocarla, y respetar estrictamente la vegetacin preexistente. Si se sale de la autopista volada de seis carriles y se recorren las carreteras secundarias que enlazan los pueblos del valle, en muchos tramos el viaducto se hace casi imperceptible. Cosas de tan pequea escala como cambiar el material de una barrera de seguridad pueden suponer un cambio muy significativo en la percepcin de una carretera en el paisaje. Es curioso darse cuenta de que la mayora de anuncios de coches con eslganes del tipo Te gusta conducir? o Siente la libertad estn filmados en autopistas que atraviesan grandes espacios o en carreteras sinuosas, y casi nunca salen barreras de seguridad o guardarrales. En medio de un tramo desrtico de Utah, la carretera atraviesa unas montaas de terreno rojizo. No se trata de ningn parque ni de ningn lugar especialmente escnico, pero alguien se haba preocupado de sustituir el asfalto negro por uno marrn y las comunes biondas galvanizadas de seguridad por otras idnticas pero de acero corten.

77

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Tanca flexible dacer corten a una carretera del sud dEstats Units. Barrera flexible de acero corten en una carretera del sur de Estados Unidos.

78

V I AT J A R / V I A J A R

Illuminaci de la galeria del tnel de Laerdsdal a Noruega. Iluminacin de la galera del tnel de Laerdsdal en Noruega.

79

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Passarella metllica mnima per travessar lmplia llera del riu Kali Gandaki al Nepal. Pasarela metlica mnima para atravesar el amplio cauce del rio Kali Gandaki en Nepal.

80

V I AT J A R / V I A J A R

Treballadors indis asfaltant una carretera al Ladakh. La grava petita la fan les dones trencant manualment la pedra extreta a cop de pic, lasfalt es fon amb foc i els homes lextenen manualment amb pales. Trabajadores indios asfaltando una carretera en Ladakh. Las mujeres obtienen la gravilla machacando manualmente la piedra extrada a pico. El asfalto se funde en hogueras y los hombres lo extienden manualmente con palas.

81

E L S L O S

P R O J E C T E S I N A C A B A T S P R O Y E C T O S I N A C A B A D O S

Des de larquitectura, el projecte sentn com leina de transmissi dun obra dautor, que comena en les primeres idees i croquis dibuixats i es va desenvolupant fins a formalitzar-se en un document final, que ser el compendi de tot all que shaur de construir fins a convertir-se en un obra acabada. Una eina fonamental que permet a larquitectes transmetre les seves idees fins als ltims detalls. No es com que lautor deixi la seva obra en paper i delegui en un altre tcnic perqu la desenvolupi. Diu Zumthor que el paper no s res fins que lobra no est acabada. El sentit dautoria i de responsabilitat sobre all que sha gestat fa que larquitecte vulgui estar present en tot el procs. Lexperincia demostra que en lexecuci dels projectes sorgeixen situacions noves, canvis inesperats per qestions tcniques o constructives, consultes per manca de definici, per optimitzaci de solucions o, simplement, per desitjos inesperats dels clients. I la proximitat fsica i intellectual de lautor generalment soluciona aquestes contingncies redirigint el projecte en la mateixa lnia que loriginal. No existeixen projectes infalibles i, per tant, s molt agosarat pensar que el resultat ser lesperat o imaginat, quan es deixa tot en mans daltres. En el mn de lenginyeria, en canvi, s habitual, i ltimament quasi normatiu per a moltes administracions, limitar el seguiment de lautor dun projecte sobre la seva execuci. Fins i tot incompatible! Sigui per la dimensi de les obres o pels dilatats terminis de tramitaci i execuci, o per la peculiar dinmica de les constructores, lautor fsic o jurdic dun projecte no s un convidat habitual en la seva execuci.

Desde la arquitectura, el proyecto se entiende como la herramienta de transmisin de una obra que el autor empieza en las primeras ideas y croquis dibujados y va desarrollndose hasta formalizarse en un documento final, que ser el compendio de todo lo que deber construirse hasta convertirse en una obra acabada. Una herramienta fundamental que permite al arquitecto transmitir sus ideas hasta los ltimos detalles. No es comn que el arquitecto deje su obra en papel y delegue en otro tcnico para que la desarrolle. Dice Zumthor que el papel no es nada hasta que la obra no est terminada. El sentido de autora y de responsabilidad sobre lo que se ha gestado hace que el arquitecto desee estar presente en todo el proceso. La experiencia demuestra que en la ejecucin de los proyectos surgen situaciones nuevas, cambios inesperados por cuestiones tcnicas o constructivas, consultas por falta de definicin, por optimizacin de soluciones o, simplemente, por deseos inesperados de los clientes. Y la proximidad fsica e intelectual del autor solventa generalmente esas contingencias redirigiendo el proyecto en la misma lnea que el original. No existen proyectos infalibles y, por tanto, es muy atrevido pensar que el resultado ser el esperado o imaginado cuando se deja todo en manos de otros. En el mundo de la ingeniera, en cambio, es habitual y, ltimamente, casi normativo para muchas administraciones limitar el seguimiento del autor de un proyecto sobre la ejecucin del mismo. Incluso incompatible! Sea por la dimensin de las obras o por los dilatados plazos de tramitacin y ejecucin, o por la peculiar dinmica de las constructoras, el autor fsico o jurdico de un proyecto no es un invitado habitual en la ejecucin del mismo.
83

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

En els projectes dinfaestructures lineals, viries o ferroviries, s normal que una enginyeria faci els estudis informatius dalternatives on es decideixen les qestions ms capitals del futur projecte, una altra completament incomunicada amb la primera faci el projecte constructiu i, finalment, una tercera sigui contractada per fer una assistncia tcnica dun projecte en el qual no ha participat. No cal afegir que tot pot ser ms complicat quan la constructora adjudicada es postula com a nou projectista i presenta un projecte modificat. Madono que, amb els anys destar en aquesta dinmica imparable, hem anat desenvolupant una manera de fer projectes que dalguna manera poguessin suportar aquesta situaci. Projectes inacabats, o alg en dir flexibles, on noms sn acabades o intocables les decisions ms importants, i on els detalls, que tamb hi sn ben definits, no sn lessencial del resultat final. Fixar la proporci i la posici dun viaducte amb una decisi de traat, projectar un traat que sajusti a la topografia i quedi travat pels enllaos previstos, disposar la rasant ms adequada per criteris de visibilitat i bloquejarla amb elements estructurals, etc., sn recursos que es poden fer servir quan ja es t la certesa que el projecte dalguna manera canviar. Potser s un escut a la infravaloraci dels projectes ben acabats, a la poca importncia que es dna als detalls i a la necessitat de trobar un cam per fixar, si ms no, a la realitat alguna part dels projectes dibuixats. Tamb s una idea romntica pensar que es deixa un projecte obert i mutable perqu els segents el millorin.

En los proyectos de infraestructuras lineales, viarias o ferroviarias, es normal que una ingeniera haga el estudio informativo de alternativas, donde se deciden cuestiones fundamentales del futuro proyecto, otra sin relacin alguna con la primera haga el proyecto constructivo y, finalmente, una tercera sea contratada para realizar una asistencia tcnica de un proyecto en el que no ha participado. No hace falta aadir que todo puede ser ms complicado cuando la constructora adjudicataria se postula como nuevo proyectista y presenta un proyecto modificado. Me doy cuenta de que, con los aos de estar en esta dinmica imparable, hemos ido desarrollando una forma de hacer proyectos que, de alguna manera, pudieran soportar esta situacin. Proyectos inacabados, donde solamente estn fijadas e intocables las decisiones ms importantes y donde los detalles, que tambin estn bien definidos, no son lo esencial en el resultado final. Fijar la proporcin y la posicin de un viaducto con una decisin de trazado, proyectar un trazado que se ajuste a la topografa y quede encajado con los enlaces previstos, disponer la rasante ms adecuada por criterios de visibilidad y condicionarla con elementos estructurales, etc., son recursos que pueden utilizarse cuando se tiene la certeza de que el proyecto de alguna manera cambiar. Puede que sea un escudo a la infravaloracin de los proyectos bien acabados, a la poca importancia que se da a los detalles y a la necesidad de encontrar un camino para, al menos, ajustar a la realidad alguna parte de los proyectos dibujados. Tambin es una idea romntica pensar que se deja un proyecto abierto y mutable para que los siguientes lo mejoren.

84

E L S L O S

C L I E N T S C L I E N T E S

A part de laptitud i dedicaci dels seus autors, els projectes sn tamb en bona part el resultat de lexigncia del client. Diria que en el mn de lenginyeria el procs administratiu establert com a mecanisme per a lobtenci dun document final t un procediment poc enfocat a promoure projectes de qualitat. Es un procs molt segmentat i generalment amb intervinents cambiants en les diferents fases de redacci dels projectes. Lestudi informatiu previ, el projecte de traat, el projecte constructiu i la direcci de lobra sn habitualment executats per enginyeries diferents. I no perque no tinguin la capacitat per abordar tot el procediment. En larquitectura aix no s gens habitual i lautor del projecte hi s present generalment fins la direcci de lobra. Aix permet al client, a lautor i a tots els intervinents fer-se partceps de la concepci, el desenvolupament i la formalitzaci del projecte i de lobra. I possibilita la reversibilitat de decissions prvies si el curs del projecte ho fa necessari. En lenginyeria dobres pbliques, aquest s un procs gens com, encara que sempre hi ha heroiques excepcions tant en el bndol dels projectistes com de les administracions. La tendncia a lespecialitzaci fa derivar la figura de lautor del projecte de creador conceptual, a ms aviat un responsable administratiu del seu encrrec. Quin s el fil de guia que resta com a testimoni entre linici i el final del procs? El projecte i el client.

Aparte de la aptitud y la dedicacin de sus autores, los proyectos son tambin, en buena parte, el resultado de la exigencia del cliente. Dira que en el mundo de la ingeniera el proceso administrativo establecido como mecanismo para la obtencin de un documento final tiene un procedimiento poco enfocado a promover proyectos de calidad. Es un proceso muy fragmentado y generalmente con intervinientes cambiantes en las diferentes fases de redaccin de los proyectos. El estudio informativo previo, el proyecto de trazado, el proyecto constructivo y la direccin de la obra, habitualmente, son ejecutados por ingenieros diferentes. Y no porque no tengan la capacidad para abordar todo el procedimiento. En la arquitectura eso no es nada habitual y el autor del proyecto est presente generalmente hasta la direccin de la obra. Esto permite al cliente, al autor y a todos los intervinientes ser partcipes de la concepcin, desarrollo y formalizacin del proyecto y de la obra. Y posibilita la reversibilidad de decisiones previas si el curso del proyecto lo hace necesario. En la ingeniera de obras pblicas, ste es un proceso nada comn, aunque siempre hay heroicas excepciones, tanto el bando de los proyectistas como en el de las administraciones. La tendencia a la especializacin hace derivar la figura del autor del proyecto de creador conceptual a ms bien un responsable administrativo de su encargo. Cul es el hilo conductor que queda como testimonio entre el inicio y el final del proceso? El proyecto y el cliente.
85

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

86

L A I G U A E L A G U A

D E D E

M I L L A U M I L L A U

Alg preguntava per lefecte Guggenheim-Bilbao, els arquitectes estrella i els edificis emblemtics que ltimament apareixen a les nostres ciutats. Un fenomen actual que sembla formar part tamb dun fet turstic per aconseguir resituar les ciutats en un nou estatus cultural arquitectnic. Un fenomen creixent i que sestn rpidament no noms en grans capitals de pasos desenvolupats, sin tamb en qualsevol urbs o entorn en qu lobjectiu principal sigui la visibilitat meditica: cellers, seus corporatives, hotels dautor...No s exclusiu de les obres darquitectura. A Millau avui hi arriben milers de viatgers atrets per un viaducte, el pont de ms altura del mn. Fa pocs anys, en un viatge de reconeixement dautopistes europees, vam passar per Millau, estaven acabats els trams dautopista, excepte el viaducte que havia de travessar lampla vall del Tarn. Vam passar de llarg per la ciutat. Avui Millau s un final detapa ineludible. Tal vegada s per laudcia tcnica, lespectacularitat de les imatges de les piles sorgint de la boira, lescala imponent o la mquina meditica que segueix Norman Foster (malauradament, no tant el seu autor enginyer, Michel Virlogeux), cosa que causa aquest impacte social que arrossega fins all visitants de qualsevol condici, que esperen veure ms aviat un monument, i no pas un pont. Els habitants shan afanyat a convertir aquesta obra denginyeria, abans que les seves gorges impressionants, les coves i els pobles penjats, en el smbol ms cridaner de la seva ciutat. En tots els indicadors hi ha la paraula viaduc, a les botigues de records, a les tovalles dun sol s dels restaurants, on es descriuen amb tot detall el procs constructiu i les grans xifres, i fins i tot en les ampolles daigua.

Alguien preguntaba por el efecto Guggenheim-Bilbao, los arquitectos estrella y los edificios emblemticos que ltimamente asombran en nuestras ciudades. Un fenmeno actual que parece formar parte, tambin, de un hecho turstico para conseguir resituar las ciudades en un nuevo estatus cultural arquitectnico. Un fenmeno creciente y que se extiende rpidamente, no slo en grandes capitales de pases desarrollados, sino tambin en cualquier urbe o entorno donde el objetivo principal sea la visibilidad meditica: bodegas, sedes corporativas, hoteles de autor No es exclusivo de las obras de arquitectura. A Millau llegan hoy miles de viajeros atrados por un viaducto, el puente de mayor altura del mundo. Hace pocos aos, en un viaje de reconocimiento de autopistas europeas, pasamos por Millau. Estaban concluidos los tramos de autopista, excepto el viaducto que deba cruzar el amplio valle del Tarn. Pasamos de largo por la ciudad. Hoy Millau es un final de etapa ineludible. Quiz sea la audacia tcnica, la espectacularidad de las imgenes de las pilas surgiendo de la niebla, la imponente escala o la mquina meditica que sigue a Norman Foster (no tanto a su tambin autor el ingeniero Michel Virlogeux), lo que causa ese impacto social que arrastra hasta all a visitantes de cualquier condicin y que esperan ver ms un monumento que un puente. Sus habitantes se han apresurado a convertir esta obra de ingeniera, antes que sus impresionantes gargantas, cuevas y pueblos colgantes, en el smbolo ms llamativo de su ciudad. Est en todos los indicadores la palabra Viaduc, en las tiendas de recuerdos, en los manteles de usar y tirar de los restaurantes, donde se describe detalladamente el proceso constructivo y las grandes cifras, e incluso en las botellas de agua.
87

P R O J E C T E S P R O Y E C T O S

Labast i el grau dintervenci com a arquitectes en els projectes ha estat molt variable per la prpia diversitat dels encrrecs. En les segents pgines es mostren alguns dels ms significatius amb les idees principals que els han generat i els criteris que els han fet evolucionar.

El alcance y el grado de intervencin como arquitectos en los proyectos ha sido muy variable por la propia diversidad de los mismos. En las pginas siguientes se muestran algunos ejemplos significativos con las ideas principales que los han generado y los criterios que han guiado su desarrollo.

PUENTE DE HIERRO A ZAMORA I PONT NOU A RODA DE TER PASSARELLA A ABANDOIBARRA A BILBAO VIA PARC DE CALVI RONDA DE CIRCUMVALLACI OEST A MLAGA URBANITZACI DEL VAPOR GRAN A TERRASSA CONCURS PER LA SEU DE LAUTORITAT PORTURIA A BILBAO APARCAMENT A ALCAL DE HENARES PASSARELLA DEL CAM DE SANTIAGO A LOGRONYO TRAM FERROVIARI DALTA VELOCITAT A TOLOSA ESTACI DE MATIKO A BILBAO TORRES DASCENSORS DAMETZOLA A BILBAO

PUENTE DE HIERRO EN ZAMORA Y PONT NOU EN RODA DE TER PASARELA DE ABANDOIBARRA EN BILBAO VA PARQUE DE CALVI RONDA DE CIRCUNVALACIN OESTE EN MLAGA URBANIZACIN DEL VAPOR GRAN EN TARRASA CONCURSO PARA LA SEDE DE LA AUTORIDAD PORTUARIA EN BILBAO APARCAMIENTO EN ALCAL DE HENARES PASARELA DEL CAMINO DE SANTIAGO EN LOGROO TRAMO FERROVIARIO DE ALTA VELOCIDAD EN TOLOSA ESTACIN DE MATIKO EN BILBAO TORRES DE ASCENSORES DE AMETZOLA EN BILBAO
89

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Vista del pont rehabilitat amb la passarella afegida. El volads ampliat del Pont Nou de Roda de Ter. Vista del puente rehabilitado con la pasarela aadida. El voladizo ampliado del Pont Nou de Roda de Ter.

90

PUENTE DE HIERRO A ZAMORA I PONT NOU A RODA DE TER BARCELONA PUENTE DE HIERRO EN ZAMORA Y PONT NOU EN RODA DE TER, BARCELONA

Dentre les primeres intervencions com a arquitectes en lmbit dels ponts, la rehabilitaci del Puente de Hierro sobre el riu Duero a Zamora s el que representa ms b els inicis dun treball conjunt entre larquitectura i lenginyeria. Per part nostra, una intervenci mnima, noms un lleuger volads amb un paviment de fusta i una protecci de vidre, penjat en el costat amb les millors vistes sobre el riu i la ciutat. Lestudi de crregues, lestat de lestructura metllica, les condicions imposades pel trnsit viari i la necessitat de protegir el vianant van portar a substituir el tauler existent per una fina llosa de formig lleuger, que, a ms, possibilitava laddici de la passera per treure els vianants de la secci interior del pont. Uns petits miradors pautats segons les piles del pont i la nova illuminaci, distribuda seguint el ritme de lentramat metllic, subratllen la nova presncia i aporten visibilitat de nit. Una intervenci compatible amb la condici de monument protegit pel patrimoni histric i el carcter representatiu del pont per a la ciutat. Deu anys desprs, acabem dinaugurar una intervenci similar sobre el Pont Nou de Roda de Ter. Calia ampliar la calada i les voreres per adequar-se a les noves intensitats de trnsit i permetre el pas dels vianants en condicions ptimes de funcionalitat i seguretat, mantenint la imatge del pont, ja assimilada com un element propi de la faana oest de la vila. El pont tenia una estructura molt malmesa per la degradaci del formig, excepte en els arcs centrals. Es va plantejar una intervenci mesurada i coherent a lescala del pont: reforar els arcs amb una llosa retirada del contorn visible i mantenir el cantell aparent del tauler ampliat en la mateixa dimensi que lexistent. Lespessor ms gran de la llosa en volads s afinat visualment per lombra dels tres petits esglaons. Una intervenci important en estructura i funcionalitat, per gens evident.

Entre las primeras intervenciones como arquitectos en el mbito de los puentes, la rehabilitacin del Puente de Hierro sobre el ro Duero en Zamora es el que representa mejor los inicios de un trabajo conjunto entre arquitectura e ingeniera. Por nuestra parte, una intervencin mnima, solamente un ligero vuelo con un pavimento de madera y una proteccin de cristal, colgado en el lado con mejores vistas sobre el ro y la ciudad. El estudio de cargas, el estado de la estructura metlica, las condiciones impuestas por el trnsito viario y la necesidad de proteger al peatn llevaron a la sustitucin del tablero existente por una fina losa de hormign ligero, que, adems, posibilitaba la adicin de una pasarela para sacar a los peatones de la seccin interior del puente. Unos pequeos miradores pautados segn las pilas del puente y una nueva iluminacin distribuida siguiendo el ritmo del entramado metlico subrayan el nuevo aspecto y aportan visibilidad de noche. Una intervencin compatible con la condicin de monumento protegido por patrimonio y el carcter representativo del puente para la ciudad. Diez aos despus, acabamos de realizar una intervencin similar sobre el Pont Nou de Roda de Ter. Haba que ampliar la calzada y las aceras para adecuarse a las nuevas intensidades de trfico y permitir el paso de los peatones en condiciones ptimas de funcionalidad y seguridad, manteniendo la imagen del puente, ya asimilada como un elemento propio de la fachada oeste del pueblo. La estructura estaba muy deteriorada por la degradacin del hormign, excepto en los arcos centrales. Se plante una intervencin mesurada y coherente con la escala del puente: reforzar los arcos con una losa retirada del contorno visible y mantener el canto aparente del tablero ampliado en la misma dimensin que el existente. El mayor espesor de la losa en voladizo es afinado visualmente por la sombra de tres pequeos escalones. Una intervencin importante en estructura y funcionalidad, pero nada evidente.
91

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

92

PASSARELLA DABANDOIBARRA, BILBAO PASARELA DE ABANDOIBARRA, BILBAO

El concurs per a la nova passarella de la Universitat situada al davant de ledifici de la Biblioteca de Deusto, a Bilbao, va ser un dels primers treballs compromesos en el qual vam participar com a arquitectes. Tenia la particularitat de ser restringit, amb quatre participants, noms per a enginyeries. I lobjecte principal del concurs era una estructura de vuitanta metres de llum, en un entorn urb en transformaci. Un paratge industrial immens, al mig de Bilbao i encara amb algunes naus portuaries, ferralla escampada i els molls prcticament en dess. A laltre costat de la Ria, tota la faana contnua dedificis pblics i la Universitat. Al fons, com un decorat momentani, la sofisticada estructura metllica, encara nua, del Guggenheim en construcci. Vam imaginar qu necessitava aquell lloc, segur que no calia res que compets amb el nou Museu, tan a prop, sin ms aviat una estructura respectuosa amb la Ria, tot estructura, sense artificis, per agosarada per la seva esveltesa i en la implantaci. Des de el primer contacte amb la Ria vam pendre la decissi de no interrompre la continutat de lestreta vorera del marge dret, ni emmascarar amb els suports de la passarella la corba contnua del pla de laigua. La passarella podria volar sobre la Ria i el passeig de vora fins a recolzar-se al podi de lampla escalinata de la Universitat. Aprofitar una estructura daccs ja existent com a estrep de la nova passera, alliberant tot lespai pblic en contacte amb la Ria. La passarella es convertiria, fosa des de linici amb laccs com a la Biblioteca, en un passads ms de la Universitat. Han passat quinze anys i els molls dAbandoibarra estan acabats, curullats dedificis, vials, parcs i objectes. Com plantejvem amb la nostra estructura, els marges no sn simtrics, lespai que gaireb sobra en aquest costat esquerra es troba a faltar a laltra riba.

El concurso para la nueva pasarela de la Universidad situada enfrente del edificio de la Biblioteca de Deusto, en Bilbao, fue uno de los primeros trabajos comprometidos en los que participamos como arquitectos. Tena la particularidad de ser restringido, con cuatro participantes, slo para ingenieras. Y el objeto principal del concurso era una estructura de ochenta metros de luz en un entorno urbano en transformacin. Un paraje industrial inmenso, en medio de Bilbao y todava con algunos tinglados portuarios, chatarra desperdigada y los muelles prcticamente en desuso. Al otro lado de la Ra, toda una fachada continua de edificios pblicos y la Universidad. Al fondo, como un decorado momentneo, la sofisticada estructura metlica, todava desnuda, del Guggenheim en construccin. Imaginamos lo que necesitaba ese lugar, seguros de que no haca falta nada que compitiera con el nuevo Museo, tan cerca, sino ms bien una estructura respetuosa con la Ra, todo estructura, sin artificios, pero atrevida por su esbeltez y en su implantacin. Desde el primer contacto con la Ra tomamos la decisin de no interrumpir la continuidad de la estrecha acera de la margen derecha, ni enmascarar con los soportes de la pasarela la curva continua del plano del agua. La pasarela podra volar sobre la Ra y el paseo de borde hasta apoyarse en el podio de la amplia escalinata de la Universidad. Aprovechar una estructura de acceso existente como estribo de la nueva pasarela, liberando todo el espacio pblico en contacto con la Ra. La pasarela se convertira, fundindose desde el inicio con el acceso comn a la Biblioteca, en un pasillo ms de la Universidad. Han pasado quince aos y los muelles de Abandoibarra estn terminados, colmados de edificios, viales, parques y objetos. Como plantebamos con nuestra estructura, las mrgenes no son simtricas, el espacio que casi sobra en este lado izquierdo se echa en falta en la otra orilla.
93

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

En blau els dos corredors viaris prevists al PGOU de Calvi per al traat de lautovia. En azul los dos corredores viarios previstos en el PGOU de Calvi para el trazado de la autova.

VIA PARC DE CALVI. MALLORCA VIA PARQUE DE CALVI, MALLORCA

La carretera C-719, que uneix els nuclis de Palmanova i Peguera, al municipi de Calvi, suporta actualment un dels trnsits de ms intensitat de lilla de Mallorca, amb ms de 30.000 vehicles/dia i amb puntes horries de fins a 3.500 vehicles/hora. La presncia denllaos i connexions a nivell en la carretera actual t com a conseqncia, a ms duna reducci important de la capacitat i la fludesa del trnsit, un alt nivell daccidentalitat. Lamenaa duna soluci trgica per al municipi, que ja shavia apuntat en el Pla General dOrdenaci Urbana, consistia en la construcci duna autopista en un nou corredor traat a travs de zones boscoses i rees agrcoles preservades i allunyat dels nuclis existents, que pateixen, actualment, una situaci viria obsoleta i amb una capacitat clarament insuficient. El repte proposat per lAjuntament de Calvi era intentar projectar una alternativa tcnicament equiparable a lautopista proposada, per traada dins del corredor viari existent, ocupat per la carretera C-719, que enllaa els nuclis habitats i les urbanitzacions. Aquesta alternativa permetria, a ms, el traat daltres xarxes de mobilitat alternativa i noves infraestructures de serveis en continutat amb el passeig de Calvi, acabat de construir. Els criteris inicials plantejats apuntaven a una infraestructura adaptada a la normativa vigent, evitant el consum innecessari de ms territori, i tractada amb criteris de via urbana. Un comproms entre tres conceptes fonamentals: seguretat viria, fludesa de trnsit i integraci mediambiental (restituci de boscos i talussos, continutat del passeig de Calvi). Aprofitar un traat limtrof amb els nuclis consolidats per establir una doble xarxa de vianants o ciclista i una altra de motoritzada que es van interseccionant en els punts daccessibilitat a les zones urbanitzades. Les connexions entre els sistemes viaris sestableixen en els enllaos principals, que passen a ser fites singulars al llarg de la via, responent cadascun a condicions funcionals, topogrfiques i

La carretera C-719, que une los ncleos de Palmanova y Peguera, en el municipio de Calvi, soporta actualmente uno de los trficos de mayor intensidad de la isla de Mallorca, con ms de 30.000 vehculos/da y con puntas horarias de hasta 3.500 vehculos/hora. La presencia de enlaces y conexiones a nivel en la actual carretera tiene como consecuencia, adems de una importante reduccin de la capacidad y la fluidez del trfico, un alto nivel de accidentalidad. La amenaza de una solucin trgica para el municipio, ya apuntada en el Plan General de Ordenacin Urbana, consista en la construccin de una autopista en un nuevo corredor trazado a travs de zonas boscosas y reas agrcolas preservadas, alejado de los ncleos existentes, que padecen en la actualidad una situacin viaria obsoleta y con capacidad claramente insuficiente. El reto propuesto por el Ayuntamiento de Calvi era intentar proyectar una alternativa tcnicamente equiparable a la propuesta autopista, pero trazada dentro del corredor viario existente, ocupado por la carretera C-719, que enlaza los ncleos habitados y las urbanizaciones. Esta alternativa permitira, adems, el trazado de otras redes de movilidad alternativa y nuevas infraestructuras de servicios en continuidad con el recin construido Paseo Calvi. Los criterios iniciales planteados apuntaban a una infraestructura adaptada a la normativa vigente, evitando el consumo innecesario de ms territorio, y tratada con criterios de va urbana. Un compromiso entre tres conceptos fundamentales: seguridad vial, fluidez de trfico e integracin medioambiental (restitucin de bosques y taludes, continuidad del Paseo Calvi). Aprovechar un trazado limtrofe con los ncleos consolidados para establecer una doble red peatonal o ciclista y otra motorizada, que se van interseccionando en los puntos de accesibilidad a las zonas urbanizadas. Las conexiones entre los sistemas viarios se establecen en los enlaces principales, que pasan a ser hitos singulares a lo largo de la va, respondiendo cada uno a condiciones funcionales, topogrficas y
95

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Secci transversal, planta de traat i fotomuntatge de lenlla proposat a Costa de la Calma. Seccin transversal, planta de trazado y fotomontaje del enlace propuesto en Costa de la Calma.

96

V I A PA R C D E C A LV I . M A L L O R C A / V I A PA R Q U E D E C A LV I , M A L L O R C A

paisatgstiques diferents imposades per lentorn: Cala Figuera, Santa Pona, Costa de la Calma, Coll den Gorvi i Peguera. En un daquests enllaos, a la costa de la Calma, hi trobem un exemple molt repetit i habitualment mal solucionat en les nostres autovies. El condicionant tcnic principal era construir un enlla a diferent nivell per en lespai disponible, molt limitat, entre el vessant de la muntanya i la massa arbria i les edificacions protegides de la urbanitzaci Rotes Velles. El condicionant social, loposici a una via de trnsit intens, amb un fort impacte acstic i visual al costat dels habitatges i el manteniment de lentorn forestal. La soluci va implicar ladequaci de la rasant de la via-parc, elevant-la respecte a la carretera actual, i situant-la a mig vessant, evitant soscavar la muntanya. La rotonda, inferior al tronc, desplaada respecte de leix del vial principal, s una disposici no habitual que evita mossegar el vessant de la muntanya i adapta el traat dels ramals de lenlla a la topografia soterrant-los en part. El tronc, peraltat cap al vessant, apareix sobre un scol lleugerament elevat i, per tant, no visible des de les edificacions properes. Aquesta disposici geomtrica evita la disposici de pantalles acstiques sobre el scol i possibilita independitzar els dos nivells de mobilitat: trnsit motoritzat i passant a nivell superior, i trnsit local, vianants i ciclistes en el pla inferior. La construcci dels murs de contenci amb gabions de roca procedents de la mateixa obra i la vegetaci en lnia delimitant aquest nivell inferior permeten restituir la nova ordenaci a unes condicions similars a les anteriors. El model de via-parc projectat s un exemple dun altre tipus dactuaci possible. Desenvolupar un projecte daquesta naturalesa requereix una gran atenci i la necessitat de debatre en mbits molt diversos possibles solucions i punts de vista diferents, que solen acabar configurant el projecte definitiu.

paisajsticas diferentes, impuestas por el entorno: Cala Figuera, Santa Pona, Costa de la Calma, Coll dEn Gorvi y Peguera. En uno de estos enlaces, en Costa de la Calma, nos encontramos con un ejemplo muy repetido y habitualmente mal solucionado en nuestras autovas. El principal condicionante tcnico era construir un enlace a distinto nivel pero en el espacio disponible, muy limitado, entre la ladera del monte y la masa arbrea, y las edificaciones protegidas de la urbanizacin Rotes Velles. El condicionante social, la oposicin a una va de trfico intenso, con fuerte impacto acstico y visual junto a las viviendas, y el mantenimiento del entorno forestal. La solucin pas por la adecuacin de la rasante de la va-parque, elevndola respecto a la carretera actual, y situndola a media ladera, evitando socavar la montaa. La rotonda, inferior al tronco, desplazada respecto al eje del vial principal, es una disposicin no habitual que evita el mordido de la ladera de la montaa y adapta el trazado de los ramales del enlace a la topografa soterrndolos en parte. El tronco, peraltado hacia la ladera, aparece sobre un zcalo ligeramente elevado y, por tanto, no visible desde las edificaciones cercanas. Esta disposicin geomtrica evita la disposicin de pantallas acsticas sobre el zcalo y posibilita independizar los dos niveles de movilidad: trfico motorizado y pasante a nivel superior, y trfico local, peatones y ciclistas en el plano inferior. La construccin de los muros de contencin con gaviones de roca procedentes de la propia obra y la vegetacin en lnea delimitando este nivel inferior permiten restituir la nueva ordenacin a unas condiciones similares a las anteriores. El modelo de va-parque proyectado es un ejemplo de otro tipo de actuacin posible. Desarrollar un proyecto de esta naturaleza requiere una gran atencin y la necesidad de debatir en mbitos muy diversos posibles soluciones y puntos de vista diferentes, que suelen acabar configurando el proyecto definitivo.
97

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Seccions comparatives de lefecte del traat de lEstudi Informatiu i el proposat al voltant de Zapata. Secciones comparativas del efecto del trazado del Estudio Informativo y el propuesto alrededor de Zapata.

RONDA DE CIRCUMVALLACI OEST A MLAGA RONDA DE CIRCUNVALACIN OESTE EN MLAGA

Analitzant lestudi informatiu, base legal per desenvolupar el nostre projecte constructiu, ens vam adonar que all no encaixava amb el lloc que havem visitat. El traat aprovat travessava la plana del riu Guadalhorce amb un terrapl de ms de vint metres dalada, molt per sobre de qualsevol contorn del terreny, dels camps de tarongers i de les cases de Zapata, el poblet que la via envoltava. Una immensa barrera artificial al mig daquella plana i lnica ra daquella barbaritat era evitar un aqeducte protegit, lAqeducte del Rei, situat en el punt ms alt de tots els voltants. La manera de no afectar-lo, segons lestudi informatiu, era passar-hi per sobre, i aquesta condici arrossegava tot el perfil longitudinal de lautopista a una cota molt elevada, amb uns terraplens que superaven dues i tres vegades lalada de les cases i de les feixes de tarongers. El que shavia de respectar shavia convertit en el motiu per fer-lo desaparixer visualment. Soluci que calia estudiar: passar per sota laqeducte tot situant la rasant amb escorrentia natural i amb la condici inexcusable de salvar la cota dinundabilitat. El problema, laqeducte, convertit en soluci i motiu del projecte per restaurar-lo i fer-lo visible com una fita del traat, un smbol de respecte a les preexistncies del territori, mantenint la visibilitat que havia ocupat. La rasant ajustada i el glib necessari per al pas viari deixaven laqeducte, de sis metres dalada, aparentment susps sobre la calada, com la llinda duna porta daccs a la vall del Guadalhorce i a Mlaga. La rasant de la resta del traat, ja situat en la cota ms baixa possible, sencaixa entre els bancals de tarongers i reapareix en un llarg viaducte de 800 metres, que seleva suaument per travessar de biaix la llera canalitzada del riu. Amb els estreps a

Analizando el estudio informativo, base legal para desarrollar nuestro proyecto constructivo, nos dimos cuenta de que lo propuesto no encajaba adecuadamente en el lugar que ya habamos visitado. El trazado aprobado cruzaba la llanura del ro Guadalhorce con un terrapln de ms de veinte metros de altura, muy por encima de cualquier contorno del terreno, de los campos de naranjos y de las casas de Zapata, el pueblecillo que la va rodeaba. Una inmensa barrera artificial en medio de esa llanura y la nica razn de esa barbaridad era evitar un acueducto protegido, el Acueducto del Rey, situado en el punto ms alto de todos los alrededores. La forma de no afectarlo, segn el estudio informativo, era pasar por encima, y esa condicin arrastraba todo el perfil longitudinal de la autopista a una cota muy elevada, con unos terraplenes que superaban en dos y tres veces la altura de las casas y las terrazas de naranjos. Lo que haba que respetar se haba convertido en el motivo para hacerlo desaparecer visualmente. Solucin que deba estudiarse: pasar por debajo del acueducto situando la rasante con escorrenta natural y la condicin inexcusable de salvar la cota de inundabilidad. El problema, el acueducto, convertido as en solucin y motivo del proyecto para restaurarlo y hacerlo visible como un hito del trazado, un smbolo de respeto a lo preexistente en el territorio, manteniendo la visibilidad que haba disfrutado. Una rasante ajustada y el glibo necesario para el paso viario dejaban el acueducto, de seis metros de altura, aparentemente suspendido sobre la calzada, como el dintel de una puerta de acceso al valle del Guadalhorce y a Mlaga. La rasante del resto del trazado, ya situado en la cota ms baja posible, se encaja entre los bancales de naranjos y reaparece en un largo viaducto de 800 metros que se eleva suavemente para cruzar al sesgo el cauce canalizado del ro. Con los estribos a
99

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

mbit de lAqeducte del Rei: soluci proposada de pas sota laqeducte per evitar els grans terraplenats. mbito del Acueducto del Rey: solucin propuesta de paso bajo el acueducto para evitar grandes terraplenes.

una cota ms baixa que el tram central del pont, larc resultant ajuda a qualificar el pont com un element singular del paisatge, i a reconixer el pas sobre el riu. Amb la rasant ben situada i lentorn avaluat, ara ja es podia projectar el viaducte o el pas sota laqeducte, o les vores que emmarcaran el poblet de Zapata. Aquest hauria de ser lobjectiu dels estudis previs. Fent un smil futbolstic, ara noms cal xutar el penal!

una cota ms baja que el tramo central del puente, el arco resultante ayuda a calificar el puente como un elemento singular del paisaje, y a reconocer el paso sobre el ro. Con la rasante bien situada y el entorno revaluado, ahora ya se poda proyectar el viaducto, el paso bajo el acueducto, y las mrgenes que enmarcaran el pueblecillo de Zapata. ste debera ser el objetivo de los estudios previos. Haciendo un smil futbolstico, ahora slo hay que chutar el penalty!

100

R O N D A D E C I R C U M VA L L A C I O E S T A M L A G A / R O N D A D E C I R C U N VA L A C I N O E S T E E N M L A G A

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Xarxes dinstallacions soterrades necessries per a la urbanitzaci. Redes de instalaciones enterradas necesarias para la urbanizacin.

102

URBANITZACI DEL VAPOR GRAN, TERRASSA URBANIZACIN DEL VAPOR GRAN, TARRASA

Sens va encomanar desenvolupar el projecte constructiu de la urbanitzaci del sector urb del Vapor Gran al centre de Terrassa, un entorn industrial en dess i amb un nou planejament aprovat que el reconvertia en una rea per a habitatge i equipaments per a la ciutat. Els criteris generals de lordenaci havien estat definits per Manuel de Sol-Morales, i la direcci de obra i la construcci serien desenvolupades pel promotor mateix, les immobiliries Aterba i La Clau. Una situaci no gaire habitual per les suspiccies que podia suposar ser jutge i part, director dobra i constructor a la vegada. El projecte havia de definir, doncs, duna manera molt acurada, tots els aspectes tcnics i constructius, per tal devitar indefinicions que poguessin portar a distorsions, modificacions i canvis. Saber que no estarem en la direcci dobra per dirigir el nostre projecte implicava un comproms ms intens amb el projecte dibuixat. Un pes substancial en aquest tipus de projectes el comporta la resoluci de les xarxes dinstallacions: la modificaci de les existents i la implantaci de les noves amb ordre i racionalitat. La adequaci del traat i el control dels seus elements emergents en superfcie (arquetes, reixes i registres) va ser definit amb precissi per tal de no interferir de manera incontrolada en els paviments de qualitat: superfcies de totxo a sardinell, lloses de formig in situ i paviments de pedra natural. Molts dels treballs durbanitzaci que desenvolupem sn per a arquitectes o en collaboraci amb ells, o per a departaments de lAdministraci dirigits per arquitectes. La nostra aportaci s afrontar els projectes tcnics amb la metodologia de treball de larquitectura i amb la solvncia tcnica i despecialitzaci de lenginyeria: tenir la visi global del projecte, conixer i valorar el detall, dominar els aspectes tcnics i el procediment constructiu. I tot aix reflectit en el projecte dibuixat.

Se nos encomend desarrollar el proyecto constructivo de la urbanizacin del sector urbano de Vapor Gran, en el centro de Tarrasa, un entorno industrial en desuso y con un nuevo planteamiento aprobado que lo reconverta en un rea residencial y de equipamientos para la ciudad. Los criterios generales de la ordenacin haban sido definidos por Manuel de Sol-Morales, y la direccin de obra y la construccin seran desarrolladas por el propio promotor, las inmobiliarias Aterba y La Clau. Una situacin no muy habitual por las suspicacias que poda suponer ser juez y parte, director de obra y constructor a la vez. El proyecto deba definir, por lo tanto, muy cuidadosamente todos los aspectos tcnicos y constructivos, para evitar indefiniciones que pudieran llevar a distorsiones, modificaciones y cambios. Saber que no estaramos en la direccin de obra para dirigir nuestro proyecto implicaba un compromiso ms intenso con el proyecto dibujado. Un peso sustancial en ese tipo de proyectos lo conlleva la resolucin de las redes de instalaciones: la modificacin de las existentes y la implantacin de las nuevas con orden y con racionalidad. La adecuacin del trazado y el control de sus elementos emergentes en superficie (arquetas, rejillas y registros) fu definida con precisin para no interferir incontroladamente en los pavimentos de calidad: superficies de ladrillo a sardinel, losas de hormign in situ y pavimentos de piedra natural. Muchos de los trabajos de urbanizacin que desarrollamos son para arquitectos o en colaboracin con ellos, o para departamentos de la Administracin dirigidos por arquitectos. Nuestra aportacin es afrontar los proyectos tcnicos con la metodologa de trabajo de la arquitectura y con la solvencia tcnica y de especializacin de la ingeniera: tener la visin global del proyecto, conocer y valorar el detalle, dominar los aspectos tcnicos y el procedimiento constructivo. Y todo ello reflejado en el proyecto dibujado.
103

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Portem en el nostre interior imatges de les arquitectures que ens han anat configurant, i podem fer reviure les imatges en el nostre esperit i fer-los preguntes, per de tot aix no sorgeix un nou projecte, cap nova arquitectura. Tot aquest projecte desitja tenir imatges noves, les nostres velles imatges nicament ens poden ajudar a trobar les noves. Fragment de Pensar la Arquitectura, de P. Zumthor. Llevamos en nuestro interior imgenes de las arquitecturas que nos han ido configurando, y podemos hacer revivir estas imgenes en nuestro espritu y hacerles preguntas, pero de todo esto no surge an un nuevo proyecto, ninguna nueva arquitectura. Todo proyecto ansa tener imgenes nuevas, nuestras viejas imgenes nicamente nos pueden ayudar a encontrar las nuevas. Fragmento de Pensar la Arquitectura, de P. Zumthor.

CONCURS PER LA SEU DE LAPB BILBAO CONCURSO PARA LA SEDE DE LA APB BILBAO

La nova seu de lAutoritat Porturia havia destar al bell mig de la immensa campa del port. Un lloc farcit de tot limaginari de construccions i dobjectes habituals dun port en plena activitat: apilaments de contenidors, muntanyes descria i ferralla metllica triturada, fileres de grues mbils, sitges de gra i estocs de tot tipus de mercaderies, tot a gran escala i escampat en aquella gran esplanada vorejada daigua. Ledifici, com a seu nica, havia de contenir un programa complex i variat: la direcci i representaci de lAPB, la gesti i administraci de totes les activitats, a ms de serveis complementaris, com biblioteca, sala dactes, bar i restaurant, aparcaments, i tamb tots els espais necessaris per als treballadors. Vam pensar en un edifici compacte, com un far, lluent de dia, com el pla de laigua, i amb un suau resplendor velat de nit, dominant la gran esplanada dobjectes dispersos de colors apagats. Un gran contenidor plantat sobre un tur artificial enrasat amb laccs elevat al port. Ledifici sestructurava en diverses plantes, que laminaven les funcions i lorganigrama establert. Sota el promontori, tots els serveis bsics per als treballadors, els aparcaments i la gran sala. Laccs principal i el restaurant, situat a cota del nou terreny, ja amb vistes dominants sobre el port. Les primeres plantes, dedicades als serveis complementaris i ladministraci, i les ms altes per a la direcci i el consell. Les plantes estaven interiorment relacionades per espais buits, com si dun gran apilament de contenidors se nhaguessin extret alguns per deixar passar la llum i generar diferents escales despais interiors. Una metfora, o una imatge recordada, del trfec continu del port i del moviment dels contenidors sempre canviants. Ledifici, amb les quatre faanes indiferenciades per una pell exterior de vidre, tamb apareixeria canviant per les intensitats variables filtrades per la illuminaci interior.

La nueva sede de la Autoridad Portuaria tena que estar en medio de la inmensa campa del puerto. Un lugar repleto de toda la imaginaria de construcciones y de objetos habituales de un puerto en plena actividad: pilas de contenedores, montaas de escoria y chatarra metlica triturada, hileras de gras mviles, silos de grano y stocks de todo tipo de mercancas, todo a gran escala y desparramado en esa gran explanada rodeada de agua. El edificio, como sede nica, deba responder a un programa complejo y variado: la direccin y representacin de la APB, la gestin y administracin de todas las actividades, adems de servicios complementarios, como biblioteca, sala de actos, bar y restaurante, aparcamientos y tambin todos los espacios necesarios para los trabajadores. Pensamos en un edificio compacto, como un faro, reluciente de da, como el plano del agua, y con un suave resplandor velado de noche, dominando la gran explanada de objetos dispersos de colores apagados. Un gran contenedor plantado sobre una loma artificial enrasado con el acceso elevado al puerto. El edificio se estructuraba en varias plantas, que laminaban las funciones y el organigrama establecido. Bajo el promontorio, todos los servicios bsicos para los trabajadores, los aparcamientos y la gran sala. El acceso principal y el restaurante, situados a cota del nuevo terreno, ya con vistas dominantes sobre el puerto. Las primeras plantas, dedicadas a los servicios complementarios y la administracin, y las ms altas para la direccin y el consejo. Las plantas estaban interiormente relacionadas a travs de espacios vacos, como si de una gran pila de contenedores se hubieran extrado algunos para dejar pasar la luz y generar diferentes escalas de espacios interiores. Una metfora o una imagen recordada de la agitacin continua del puerto y del movimiento de los contenedores. El edificio, con las cuatro fachadas indiferenciadas por una piel exterior de cristal, tambin aparecera cambiante por las intesidades variables filtradas por la iluminacin interior.

105

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Plantes, axonometria i fotomuntatge duna vista nocturna Plantas, axonometra y fotomontaje de una vista nocturna.

106

C O N C U R S P E R L A S E U D E L A P B B I L B A O / C O N C U R S O PA R A L A S E D E D E L A A P B B I L B A O

107

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

mbit urb al voltant de la Plaa de La Paloma. / mbito urbano entorno a la Plaza de La Paloma.

APARCAMENT A ALCAL DE HENARES APARCAMIENTO EN ALCAL DE HENARES

Lestiu del 2002 vaig anar a Leuven (Blgica) per visitar la plaa de lEstaci i laparcament subterrani que havem desenvolupat constructivament a Esteyco, en collaboraci amb larquitecte i autor del projecte, Manuel de Sol-Morales. Sens dubte s lespai daparcament ms magnfic que he vist mai. Com una plaa soterrada, lespai intern daparcament s, a ms, el node de molts dels moviments de vianants i vehicles que travessen el lloc. Les dues plantes es fonen en un gran pla inclinat, que crea un espai interior columnar dalada variable. La disposici dels accessos i les entrades de llum coincideixen com una senyalitzaci natural del cam que cal seguir. Laparcament que havem de projectar a Alcal de Henares shavia dencabir sota lespai de la plaa, en un solar de planta quadrada de 66 x 64 metres, i necessitava dos nivells per a uns 300 vehicles. Unes dimensions ideals per desorientar-se desprs de recrrer en direccions oposades dos o tres passadissos idntics. Vam imaginar que la llum exterior havia de ser el cam per qualificar lespai soterrat i ser la guia principal dorientaci, com en la visi de qui est dins dun espai en penombra mirant don ve una llum intensa o entenent el cam de sortida duna cova pel resplendor lluny. Es van unificar i situar les rampes daccessos de vehicles i escales de vianants en el costat nord, retallant la coberta en tota la dimensi de la rampa (64 x 4,50 metres). El mur de fons, intensament illuminat per la llum del sud que entra per aquest buit, actua com un gran reflector cap a linterior de les dues plantes. Lestructura, resolta amb lloses pretensades planes de formig suportada per un entramat de pilars en mduls de 15,50 x 8 metres, refora aquesta voluntat de claredat funcional i espacial. Els alleugeriments necessaris de la llosa incorporen petits lluernaris que assenyales amb entrades de llum natural i artificial els carrers de circulaci de laparcament.

En verano de 2002 fui a Leuven (Blgica) para visitar la plaza de la Estacin y el aparcamiento subterrneo que habamos desarrollado constructivamente en Esteyco en colaboracin con el arquitecto y autor del proyecto, Manuel de Sol-Morales. Sin duda es el espacio de aparcamiento ms magnfico que he visto. Como una plaza soterrada, el espacio interno de aparcamiento es, adems, el nodo de muchos de los movimientos de peatones y vehculos que atraviesan el lugar. Las dos plantas se funden en un gran plano inclinado que crea un espacio interior columnar de altura variable. La disposicin de los accesos y las entradas de luz coinciden con una sealizacin natural del camino que hay que seguir. El aparcamiento que debamos proyectar en Alcal de Henares deba meterse bajo el espacio de la plaza en un solar de planta cuadrada de 66 x 64 metros, y requera dos niveles para unos 300 vehculos. Unas dimensiones ideales para desorientarse despus de recorrer en direcciones opuestas dos o tres pasillos idnticos. Imaginamos que la luz exterior deba ser el camino para calificar el espacio soterrado y ser la gua principal de orientacin, como en la visin de quien est dentro de un espacio en penumbra mirando de dnde viene una luz intensa o identificando la salida de una cueva por un resplandor lejano. Se unificaron y situaron las rampas de accesos de vehculos y escaleras de peatones en el lado norte, recortando la cubierta en toda la dimensin de la rampa (64 x 4,50 metros). El muro de fondo, intensamente iluminado por la luz del sur que entra por ese vaco, acta como un gran reflector hacia el interior de las dos plantas. La estructura, resuelta con losas pretensadas planas de hormign soportada por un entramado de pilares en mdulos de 15,50 x 8 metros, refuerza esa voluntad de claridad funcional y espacial. Los aligeramientos necesarios de la losa, incorporan pequeos lucernarios que sealan con haces de luz natural y artificial las calles de circulacin del aparcamiento.
109

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

110

APARCAMENT A ALCAL DE HENARES / APARCAMIENTO EN ALCAL DE HENARES

Planta -1 i secci per la rampa de laparcament. / Planta -1 y seccin por la rampa del aparcamiento. Imatge virtual de linterior i axonometria. / Imagen virtual interior y axonometra.

111

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Un pont de fusta al mig de lestepa de Monglia sacsejat per laigua i pel pas del temps. Un puente de madera en medio de la estepa de Mongolia zarandeado por el agua y el paso del tiempo.

112

PASSARELLA AL CAM DE SANTIAGO, LOGRONYO PASARELA EN EL CAMINO DE SANTIAGO, LOGROO

Lencrrec inicial duna passarella per al Cam de Santiago als afores de Logronyo era, en paraules del promotor, fer un pont espectacular. I per espectacular vam entendre o gran, o atirantat, o molt visible, o dalguna tipologia nova a la ciutat. Situada davant dun barri dhabitatges de nova construcci, havia de substituir el pas inferior sota lautopista que actualment es fa servir per al peregrinatge. A laltre costat, el paratge era una inacabable extensi erma i al mateix nivell que lautopista. Un pont espectacular no encaixava en aquell lloc, sense referncies, sense vores, sense escala, encara per urbanitzar. El carcter de la passarella i la llum que shavia de salvar, uns 60 metres, tampoc ho justificaven tcnicament. Havia de ser una passera per a vianants i ciclistes, dentre 3 i 5 metres damplada. A un cam de peregrinaci li encaixava ms una estructura continguda i sbria, amb un carcter ms simblic que de fita. Ens semblava important que la passera queds ben encaixada i integrada en el lloc, i per a tal fi shavien de pensar els dos entorns extrems del pont. Pel costat de la ciutat, davant dels edificis, projectar una aproximaci natural, una petita plaa a nivell del pont. A laltre costat de lautopista, el terreny existent, ms baix, feia necessria la construcci de lestrep en un promontori artificial, per salvar amb un recorregut de rampes i escales un desnivell duns nou metres. Lestrep ser, en realitat, un edicle encastat on es podr situar un petit bar amb terrassa i serveis complementaris per als caminants. Lestructura de la passarella es va plantejar com una biga en Z tombada, horitzontal, enrasada al terreny pel costat de la ciutat i com un petit mirador en volads per laltre. La directriu de pas en un suau zig-zag s una allegoria del cam tortus que shavia de recrrer a peu per arribar a Santiago.

El encargo inicial de una pasarela para el Camino de Santiago en las afueras de Logroo era, en palabras del promotor, realizar un puente espectacular. Y por espectacular entendimos, o grande, o atirantado, o muy visible, o de alguna tipologa nueva en la ciudad Situada enfrente de un barrio de viviendas de nueva construccin, tena que sustituir el paso inferior bajo la autopista que actualmente se utiliza para la peregrinacin. Al otro lado, el paraje era una extensin yerma interminable y al mismo nivel que la autopista. Un puente espectacular no encajaba en ese lugar, sin referencias, sin bordes, sin escala, todava por urbanizar. El carcter de la pasarela y la luz que deba salvarse, unos 60 metros, tampoco lo justificaban tcnicamente. Tena que ser un paso para peatones y ciclistas, de entre tres y cinco metros de anchura. A un camino de peregrinacin le encajaba ms una estructura contenida y sobria, con un carcter ms simblico que de hito. Nos pareca importante el encaje y la integracin en el lugar, y para esto deban acometerse los dos entornos extremos del puente. Por el lado de la ciudad, enfrente de los edificios, proyectar una aproximacin natural, una pequea plaza a nivel del puente. Al otro lado de la autopista, el terreno existente, ms bajo, haca necesaria la construccin de un estribo en un promontorio artificial, para salvar mediante rampas y escaleras un desnivel de unos nueve metros. El estribo ser en realidad un edculo integrado donde podr situarse un pequeo bar con terraza y servicios complementarios para los caminantes. La estructura de la pasarela se plante como una viga en Z tumbada, horizontal, enrasada en el terreno por el lado de la ciudad y como un pequeo mirador en voladizo por el otro. La directriz de paso en un suave zigzag es una alegora del camino tortuoso que deba recorrerse a pie para llegar a Santiago.

113

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Planta, alat i perspectiva de la passarella. Planta, alzado y perspectiva de la pasarela.

114

PA S S A R E L L A A L C A M D E S A N T I A G O , L O G R O N Y O / PA S A R E L A E N E L C A M I N O D E S A N T I A G O , L O G R O O

115

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

El tall al paisatge provocat pel traat inicial de lEstudi Informatiu. El corte en el paisaje provocado por el trazado inicial del Estudio Informativo.

116

TRAM FERROVIARI DALTA VELOCITAT A TOLOSA TRAMO FERROVIARIO DE ALTA VELOCIDAD EN TOLOSA

Les grans infraestructures, en aquest cas una lnia ferroviria dalta velocitat, tenen sempre condicionants i prescripcions tcniques molt estrictes, reflectides en ordres destudi, normatives dobligat compliment, experincia dexplotaci, etc. El territori tamb t condicionants, alguns reflectits en lleis de protecci dentorns especfics o lleis mediambientals, per molts altres, tant o ms importants, no estan escrits o normativitzats: sn condicionants socials, de respecte i comprensi de lentorn afectat, de la responsabilitat de creaci dun nou paisatge, etc. Aquests ltims sn els que darrerament constitueixen la primera demanda social, el valor afegit, i en canvi sn obviats en la majoria de projectes dinfraestructures. Existeixen lleis i estudis i declaracions dimpacte que cal complir, per els estudis informatius i els projectes resultants continuen, generalment, validant obres completament autistes amb el territori travessat. No hi ha restriccions per desmuntar una muntanya sencera si el traat ho especifica, o per fulminar un paisatge o una vall si els radis de curvatura o els pendents de la via ho fan necessari. I en els pocs que ho han procurat, sn les obres de construcci i els modificats els que acaben dinamitant qualsevol iniciativa en aquest sentit. Com a resultat, el paisatge habitual associat a les nostres infraestructures: pantalles acstiques afegides, replantacions sense criteri ni manteniment, recobriment massiu amb xarxes metlliques dels talls dels vessants... El projecte paisatgstic o mediambiental i de compatibilitat amb el territori hauria de ser obligatori en els primers documents daprovaci de qualsevol infraestructura. A Tolosa ho hem intentat. Modificar lestudi informatiu aprovat, la base del nostre projecte constructiu, per afavorir la implantaci del tram ferroviari en el territori i limpacte visual sobre la ciutat.

Las grandes infraestructuras, en este caso una lnea ferroviaria de alta velocidad, tienen siempre condicionantes y prescripciones tcnicas muy estrictas, reflejadas en rdenes de estudio, normativas de obligado cumplimiento, experiencia de explotacin, etc. El territorio tambin tiene condicionantes, algunos reflejados en leyes de proteccin de entornos especficos o leyes medioambientales, pero muchos otros, tanto o ms importantes, no estn escritos o normativizados: son condicionantes sociales, de respeto y comprensin del entorno afectado, de responsabilidad en la creacin de un nuevo paisaje, etc. stos ltimos son los que ltimamente constituyen la primera demanda social, el valor aadido, y en cambio son obviados en la mayora de los proyectos de infraestructuras. Existen leyes, estudios y declaraciones de impacto que hay que cumplimentar, pero los estudios informativos y sus proyectos resultantes siguen, generalmente, validando obras completamente autistas respecto al territorio que atraviesan. No hay restricciones para desmontar una montaa entera si el trazado lo especifica, para fulminar un paisaje y un valle si los radios de curvatura o las pendientes de la va lo hacen necesario. Y en los pocos que lo han evitado, son las obras de construccin y los modificados lo que termina dinamitando cualquier iniciativa en este sentido. Como resultado, el paisaje habitual asociado a nuestras infraestructuras: pantallas acsticas aadidas, replantaciones sin criterio ni mantenimiento, recubrimiento masivo con redes metlicas de los cortes de las laderas El proyecto paisajstico o medioambiental y de compatibilidad con el territorio debera ser obligatorio en los primeros documentos de aprobacin de cualquier infraestructura. En Tolosa lo hemos intentado. Modificar el estudio informativo aprobado, base de nuestro proyecto constructivo, para favorecer la implantacin del tramo ferroviario en el territorio y el impacto visual sobre la ciudad.
117

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Secci proposada a la pedrera de San Esteban. Planta i alat general del tram vorejant Tolosa. Seccin propuesta en la cantera de San Esteban. Planta y alzado general del tramo bordeando Tolosa.

T R A M F E R R O V I A R I D A LTA V E L O C I TAT A T O L O S A / T R A M O F E R R O V I A R I O D E A LTA V E L O C I D A D E N T O L O S A

Hem intentat retocar lleugerament el traat en planta i rasant, per tal de transformar limmens tall obert proposats per lestudi informatiu, en una successi equilibrada de tnels, artificials o perforats, i viaductes, que mantinguessin el protagonisme duna topografia formada per una successi de muntanyes i valls. El condicionant principal era la implantaci en aquest tram dun PIB (punt intermedi de banalitzaci), un tram dun quilmetre de vies en recta, per implantar els mecanismes de canvi de via a alta velocitat. Dos trams extrems de canvi de 300 metres, obligatoris a cel obert, separats per un tram de 200 metres sense aquesta restricci. Lajust del traat per fer coincidir els trams extrems amb valls i el central amb el tur dArane permetia la desaparici de la gran trinxera. Combinat amb un desplaament lateral de pocs metres del traat sobre el fort pendent transversal dels vessants es feia viable aquest miracle. Per la proximitat i la visibilitat del tram des de Tolosa, hem intentat comprendre la dinmica de lentorn urb i complementar el plantejament tcnic i dintegraci del traat amb altres actuacions desitjables: la recuperaci i la transformaci de lespai abandonat de la pedrera de San Esteban en un parc forestal en continutat amb la futura urbanitzaci del marge esquerre del riu Oria, com a mesura per mitigar acsticament i visualment la presncia del traat elevat respecte dels entorns habitats i els espais lliures consolidats al davant; potenciar i establir nous recorreguts entre la ciutat i la muntanya, ara inviables; proposar solucions dimplantaci del traat que indueixin a millorar les infraestructures afectades existents... A vegades petits canvis poden produir projectes completament diferents.

Hemos procurado retocar ligeramente el trazado en planta y rasante, para transformar la inmensa trinchera propuesta por el estudio informativo, en una sucesin equilibrada de tneles, artificiales o perforados, y viaductos, que mantuvieran el protagonismo de una topografa formada por una sucesin de montaas y valles. El condicionante principal era la implantacin en ese tramo de un PIB (punto intermedio de banalizacin), un tramo de un kilmetro de vas en recta, para situar los mecanismos de cambio de va a alta velocidad. Dos tramos extremos de cambio de 300 m, obligatorios a cielo abierto, separados por un tramo de 200 m sin esta restriccin. El ajuste del trazado para hacer coincidir los tramos extremos con valles y el central con la colina de Arane permita la desaparicin de la gran trinchera. Combinado con un desplazamiento lateral de pocos metros del trazado sobre la fuerte pendiente transversal de las laderas se posibilitaba ese milagro. Por la proximidad y visibilidad del tramo desde Tolosa, hemos procurado comprender la dinmica del entorno urbano y complementar el planteamiento tcnico y de integracin del trazado con otras actuaciones deseables: la recuperacin y transformacin del espacio abandonado de la cantera de San Esteban en un parque forestal en continuidad con la futura urbanizacin de la margen izquierda del ro Oria, como medida para mitigar acstica y visualmente la presencia del trazado elevado respecto a los entornos habitados y los espacios libres consolidados enfrente; potenciar y establecer nuevos recorridos entre la ciudad y la montaa, ahora inviables; proponer soluciones de implantacin del trazado que induzcan a mejorar las infraestructuras afectadas existentes A veces pequeos cambios pueden producir proyectos completamente diferentes.
119

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

ESTACI DE MATIKO, BILBAO ESTACIN DE MATIKO, BILBAO

Loferta a la qual ens havem presentat consistia en el desdoblament dun tram ferroviari de la lnia DeustoLezama gestionada per ETS, entre lEstaci de Matiko i el barri de La Ola, travessant la muntanya dArtxanda amb un nou tnel. Una oferta denginyeria ferroviria pura que incloa la perforaci dun nou tnel, els desviaments de la lnia en servei, les installacions, etc., i a ms, el projecte darquitectura de lestaci. Lestaci actualment s a laire lliure, amb una andana nica protegida per una marquesina central. La parada est encaixada en un fort desnivell del terreny, amb accs des dun carrer elevat, per amb les vies situades a un nivell inferior. Pel costat nord, un mur de contenci de gran alada suporta el carrer Artasamina i els edificis, de ms de vint plantes. Els blocs dhabitatges sencaixen entre el traat ferroviari i els viaductes viaris, en esglaonats formats per grans murs de contenci. Els carrers, molt estrets, sn els nics espais lliures disponibles, i els espais verds sn gaireb inaccessibles. Lespai ferroviari a cel obert des de lestaci fins a lentrada del nou tnel era una franja de tres-cents metres de llargada i quinze metres dample, que cobert, podria recuperar-se com a espai pblic per al barri. Lencrrec no ho demanava, ni ho plantejava, per un cop adjudicada loferta, es va fer la proposta, ben argumentada i compatible amb tots els aspectes denginyeria, i ETS la va acceptar. El projecte ara no s tan sols un tema especialitzat ferroviari o de renovaci duna estaci, sin que es tracta duna actuaci conjunta en un mbit molt ms extens, que permet establir nous accessos, millorar la permeabilitat transversal, eliminar barreres arquitectniques i recuperar espais residuals. Lestaci, motiu inicial de lactuaci arquitectnica, s un element ms daquesta gran coberta recuperada com a parc.

La oferta a la que nos habamos presentado consista en el desdoblamiento de un tramo ferroviario de la lnea Deusto-Lezama gestionada por ETS, entre la Estacin de Matiko y el barrio de la Ola, atravesando la montaa de Artxanda con un nuevo tnel. Una oferta de ingeniera ferroviaria pura, que inclua la perforacin de un nuevo tnel, los desvos de la lnea en servicio, las instalaciones, etc., y adems, el proyecto de arquitectura de la estacin. La actual estacin est al aire libre, con un andn nico protegido por una marquesina central, encajada en un fuerte desnivel del terreno, con acceso desde una calle elevada, pero con las vas situadas a un nivel inferior. Por el lado norte, un muro de contencin de gran altura soporta la calle Artasamina con edificios de ms de veinte plantas. Los bloques de viviendas se encajan entre el trazado ferroviario y los viaductos viarios, en escalones formados por grandes muros de contencin. Las calles, muy estrechas, son los nicos espacios libres disponibles, y los espacios verdes son casi inaccesibles. El espacio ferroviario a cielo abierto desde la estacin hasta la entrada del nuevo tnel era una franja de trescientos metros de longitud y quince metros de anchura, que una vez cubierto se podra recuperar como espacio pblico para el barrio. El encargo no lo peda, ni lo planteaba, pero una vez adjudicada la oferta, se hizo la propuesta, bien argumentada y compatible con todos los aspectos de ingeniera, y ETS la acept. El proyecto ahora no es tan slo un tema especializado ferroviario o de renovacin de una estacin, sino que se trata de una actuacin conjunta en un mbito mucho ms extenso, que permite establecer nuevos accesos, mejorar la permeabilidad transversal, eliminar barreras arquitectnicas y recuperar espacios residuales. La estacin, motivo inicial de la actuacin arquitectnica, es un elemento ms de esta gran cubierta recuperada como parque.
121

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Pgines anteriors / Pginas anteriores Fotomuntatge de loferta inicial i croquis de la proposta durbanitzaci dun entorn urb ms ampli. Fotomontaje de la oferta inicial y croquis de la propuesta de urbanizacin de un entorno urbano ms amplio. Seccions transversals per lestaci i sota el passeig, Vistes actuals i imatges virtuals de la transformaci urbana. Secciones transversales por la estacin y bajo el paseo. Vistas actuales e imgenes virtuales de la transformacin urbana.

122

ESTACI DE MATIKO, BILBAO / ESTACIN

DE

MATIKO, BILBAO

123

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Parc i ordenaci proposada per lentorn del vessant dIrala. Estructura en construcci de la passarella i les torres dascensors. Parque y ordenacin propuesta para el entorno de la ladera de Irala. Estructura en construccin de la pasarela y las torres de ascensores.

124

TORRES DASCENSORS A AMETZOLA. BILBAO TORRES DE ASCENSORES EN AMETZOLA. BILBAO

Lencrrec plantejava inicialment resoldre un problema estructural: com fonamentar una passarella i lestructura de suport dels dos ascensors en el nucli vertical, ja construt per de dimensi i resistncia insuficient, del nou aparcament sota lavinguda del Ferrocarril. Un dels ascensors havia de permetre laccs directe des de Batalla de Padura, un carrer elevat deu metres sobre lavinguda, a cadascuna de les tres plantes daparcament. Laltre, ms espais, seria per a s pblic i de comunicaci entre els dos nivells de la ciutat. La posici del nucli, molt separat del mur de contenci del carrer alt, feia necessria una passarella duns vint metres de llum. Aquell no era tot lenunciat. El lloc ens va suggerir moltes ms coses per resoldre. El vessant dIrala s un rac abandonat, com residu final de totes les actuacions urbanstiques perimetrals, cada vegada ms ofegat per noves construccions. Un espai on hi sobreviuen uns quants arbres en les feixes ms inaccessibles. All que era un reducte podria convertir-se en node de la mobilitat per als vianants i en un espai de relaci entre els barris dAmetzola i Irala. Els ascensors podrien ser el primer pas per a la transformaci i la recuperaci del vessant dIrala com a parc urb, suport ditineraris de vianants per enllaar mitjanant senders, rampes, plataformes i passeres elevades la trama urbana, ara interrompuda. Com qui estira un fil i desf el cabdell, cada proposta dactuaci en va anar influint una altra, fins a generar un projecte dun abast molt ms ampli que el que shavia encarregat inicialment: ampliaci de lmbit dinfluncia del parc, transformaci de la faana urbana dIrala i els accessos del futur tnel, reurbanitzar el carrer Batalla de Padura i, fins i tot, plantejar la modificaci del PERI aprovat per tal dajustar la volumetria i els usos de les edificacions ms properes. El projecte dels ascensors dAmetzola s un bon exemple de collaboraci entre arquitectes i arquitectes, arquitectes i enginyers, amb un constructor capa i auspiciat per una bona Administraci pblica.

El encargo planteaba inicialmente resolver un problema estructural: cmo cimentar una pasarela y la estructura de soporte de los dos ascensores en el ncleo vertical, ya construido pero de dimensin y resistencia insuficientes, del nuevo aparcamiento bajo la avenida del Ferrocarril. Uno de los ascensores deba permitir el acceso directo desde Batalla de Padura, una calle elevada diez metros sobre la avenida, a cada una de las tres plantas de aparcamiento. El otro, ms espacioso, sera para uso pblico y de comunicacin entre los dos niveles de la ciudad. La posicin del ncleo, muy separado del muro de contencin de la calle alta, haca necesaria una pasarela de unos veinte metros de luz. Aquello no pareca todo el enunciado a tratar. El lugar nos sugiri muchas ms cosas. La ladera de Irala, un rincn abandonado, como residuo final de todas las actuaciones urbansticas perimetrales, cada vez ms ahogado por nuevas construcciones. Un espacio donde sobreviven unos pocos rboles en las terrazas ms inaccesibles. Este reducto, poda convertirse en nodo de la movilidad peatonal y espacio de relacin entre los barrios de Ametzola e Irala. Los ascensores podran ser el primer paso para la transformacin y recuperacin de la ladera de Irala como parque urbano, apoyo de itinerarios de peatones para enlazar a travs de senderos, rampas y plataformas elevadas con la trama urbana, ahora interrumpida. Al igual que quien estira un hilo y deshace el ovillo, cada propuesta de actuacin fue influyendo en otra, hasta generar un proyecto de un alcance mucho ms amplio que el inicialmente encargado: ampliar el mbito de influencia del parque, transformar la fachada urbana de Irala y los accessos del futuro tnel, reurbanizar la calle Batalla de Padura e incluso plantear la modificacin del PERI aprobado para ajustar la volumetra y los usos de las edificaciones ms prximas. El proyecto de los ascensores de Ametzola es un buen ejemplo de colaboracin entre arquitectos y arquitectos, arquitectos e ingenieros, con un constructor capaz y auspiciado por una buena Administracin pblica.
125

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Les torres dels ascensors es formen com a lmines de formig plegades, y separades la distncia necessria per interposar la passarella i ser el seu nic suport. Les dues cares obertes es tanquen amb vidres laminats de tons verds, un verd clar per a la torre alta i un verd ms intens per a la torre baixa i ledicle daccs a laparcament. La illuminaci nocturna, mbil, situada sobre les cabines dels ascensors, sexpandeix i es comprimeix sobre les parets interiors de formig, reflectint un halo verd de diferent intensitat. Vist des dAmetzola s una fita al final de lavinguda del Ferrocarril, des dIrala s lelement urb daccs a la part baixa de la ciutat i al futur parc

126

TORRES DASCENSORS A AMETZOLA. BILBAO / TORRES DE ASCENSORES EN AMETZOLA. BILBAO

Las torres de ascensores se formalizan como lminas de hormign plegadas y separadas a la distancia necesaria para interponer la pasarela y ser su nico apoyo. Las dos caras abiertas se cierran con cristales laminados de tonos verdes, un verde claro para la torre alta y un verde ms intenso para la torre baja y el edculo de acceso al aparcamiento. La iluminacin nocturna, mvil, situada sobre las cabinas de los ascensores, se expande y se comprime sobre las paredes interiores de hormign reflejando un halo verde de diferente intensidad. Visto desde Ametzola es un hito al final de la avenida del Ferrocarril, desde Irala es el elemento urbano de acceso a la parte baja de la ciudad y al futuro parque.

127

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

130

F E R U N A C A S A H A C E R U N A C A S A

Desprs de ms de quinze anys treballant en una enginyeria, entre enginyers i en projectes dinfrastructures de grans dimensions, fer altres encrrecs de petita escala, per a clients particulars s com una necessitat. s la dimensi ms coneguda de la professi que permet amb ms llibertat realitzar obres tal com un les ha pensades i portar-les a terme en projecte i obra amb control propi fins els ltims detalls. Fer algunes cases ha estat un contrapunt al desenvolupament diari de grans projectes i obres per a Esteyco. Tornar a la petita escala de les coses, al tracte de confiana amb el client o el constructor s una activitat regeneradora en la confiana que tot els projectes haurien de desenvoluparse aix. Amb alg, en singular, enginyer o arquitecte o com a grup multidisciplinar, amb visi global del projecte, amb control efectiu sobre les decisions ms importants de lobra i amb la capacitat devitar que els projectes virin a rumbs desconeguts. He llegit recentment una entrevista a lvaro Siza, publicada a la revista el Croquis on se li pregunta sobre la casa: J.D. Sempre the vist molt cmode pensant en els espais domstics i en els objectes quotidians. Recordo haver-te sentit dir que un arquitecte no sen pot considerar fins que no hagi construt una casa. A.S. S, per a mi s molt important. Sempre he tingut present que per abordar la gran escala sha darribar a comprendre la petita, i a linrevs tamb, per fer una casa sha de conixer la gran escala. A la ciutat hi ha aquestes dues situacions de manera simultnia: duna banda hi ha el teixit urb, amb el seu desenvolupament i les seves densitats

Despus de ms de quince aos trabajando en una ingeniera, entre ingenieros y en proyectos de infraestructuras de grandes dimensiones, realizar otros encargos de pequea escala, para clientes particulares, es como una necesidad. Es la dimensin ms conocida de la profesin, que permite con ms libertad realizar obras tal como uno las ha pensado, y llevarlas a cabo en proyecto y obra con control propio hasta los ltimos detalles. Hacer algunas casas ha sido un contrapunto al desarrollo diario de grandes proyectos y obras para Esteyco. Volver a la pequea escala de las cosas, al trato de confianza con el cliente o el constructor, es una actividad regeneradora en la confianza de que todos los proyectos deberan desarrollarse as. Con alguien, en singular, ingeniero o arquitecto, o como grupo multidisciplinar, con visin global del proyecto, con control efectivo sobre las decisiones ms importantes de la obra y con la capacidad de evitar que los proyectos viren hacia rumbos desconocidos. He ledo recientemente una entrevista a lvaro Siza, publicada en la revista El Croquis, donde se le pregunta sobre la casa: J.D. Siempre te he visto muy cmodo pensando en los espacios domsticos y en los objetos cotidianos. Recuerdo haberte odo decir que un arquitecto no se puede considerar como tal hasta que no haya construido una casa. A.S. S, para m es muy importante. Siempre tuve presente que para abordar la gran escala hay que llegar a comprender la pequea, y al revs, tambin para hacer una casa hay que conocer la gran escala. En la ciudad se dan estas dos situaciones simultneamente: por un lado est el tejido urbano, con su desarrollo y sus densidades dife131

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

diferents, i de laltra hi ha la casa. Una ciutat s lequilibri entre aquests dos extrems, que sn complementaris i necessaris per establir decisions arquitectniques de diferent ordre. La primera casa que vaig fer me la va encarregar el mateix Javier Rui-Wamba, poc desprs daterrar a Esteyco, lany 93. Jo gaireb no el coneixia, suposo que ell s a mi. Un dia em va dir que me nans a Formentera i li reforms una petita casa que havia acabat de comprar. Sense intruccions ni condicions, noms que no em passs amb el cost final de 4 milions de pessetes. Amb la fama que tenim els de Lleida, aquest ltim punt era innecessari. Vaig insistir en saber com la volia, quins mobles necessitava i com hi viuria . La contesta va ser que la fes com jo vulgus, amb els mobles que jo cregus i que quan estigus acabada ja hi aniria per utilitzar-la. I aix va ser. Sempre mha donat la sensaci que va ser un examen.

rentes, y por otro est la casa. Una ciudad es el equilibrio entre estos dos extremos, que son complementarios y necesarios para establecer decisiones arquitectnicas de distinto orden. La primera casa que hice me la encarg el propio Javier RuiWamba, poco despus de aterrar en Esteyco, en el ao 1993. Yo casi no le conoca, supongo que l a m s. Un da me dijo que me fuera a Formentera y le reformara una casita que acababa de comprar. Sin instrucciones ni condiciones, solamente que no me pasara con el coste final de los cuatro millones de pesetas. Con la fama que tenemos los de Lleida, este ltimo punto era innecesario. Insist en saber cmo la quera, qu muebles necesitaba y cmo iba a vivir en ella. La respuesta fue que la hiciese como quisiera, con los muebles que yo creyera, y que cuando estuviese terminada ya ira l para utilizarla. Y as fue. Siempre he tenido la sensacin de que fue un examen

132

FER UNA CASA / HACER UNA CASA

Ampliaci i reforma la casa de Formentera. Ampliacin y reforma de la casa de Formentera.

133

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Dos habitatges unifamiliars a Oliana ( Lleida), casa Camardons-Cirera i casa Estany-Alonso. Dos viviendas unifamiliares en Oliana (Lrida), casa Camardons-Cirera y casa Estany-Alonso.

134

FER UNA CASA / HACER UNA CASA

135

ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS ARQUITECTOS ENTRE INGENIEROS

Per, qu fa un arquitecte en una enginyeria? Aquesta s una pregunta molt habitual que em fan amb certa estranyesa companys arquitectes, o assistents a presentacions on em toca exposar projectes de carreteres o traats ferroviaris, i la resposta de la qual per a mi no s altra que fer darquitecte. Altres vegades la pregunta s encara ms intrigant, per tu ets enginyer o arquitecte?. I aix si que s preocupant perqu no saps mai si la confusi ve pel llenguatge emprat i s un afalagament , o si tal com estan les coses entre els dos collectius s una interpellaci amb la pitjor de les intencions. La decisi darquitectes de treballar en enginyeries, o a linrevs, enginyers en despatxos darquitectes, ha estat un cam professional normalment poc seguit. Sha limitat habitualment a collaboracions de necessitat i moltes vegades puntuals, en el desenvolupament daspectes parcials dels projectes. Des dels despatxos darquitectura, generalment, es demana la collaboraci dels enginyers per resoldre temes especfics estructurals o de dimensionament, o b per complementar els annexes estructurals i de clcul, en projectes ja pensats. Parallelament, les enginyeries demanen la collaboraci darquitectes per solucionar temes esttics, o dacabats i generalment hi acudeixen en fases terminals dels projectes o de les obres on el substancial ja est executat. Tradicionalment les activitats i competncies professionals darquitectes i enginyers han estat molt ben delimitades i no ha estat gens habitual, o al menys aquesta s la meva sensaci, una collaboraci interdisciplinria real, on cada professional aporta els seus coneixements en el moment de pensar el projecte.

Pero qu hace un arquitecto en una ingeniera? sta es una pregunta muy habitual que me hacen con cierta rareza compaeros arquitectos, o asistentes a presentaciones donde me toca exponer proyectos de carreteras o trazados ferroviarios, y la respuesta para m no es otra que Hacer de arquitecto. Otras veces la pregunta es todava ms intrigante: Pero t eres ingeniero o arquitecto?. Y eso s que es preocupante, porque no sabes nunca si la confusin viene por el lenguaje utilizado y es un piropo, o si, tal como estn las cosas entre los dos colectivos, es una interpelacin con la peor de las intenciones. La decisin de arquitectos de trabajar en ingenieras, o a la inversa, ingenieros en estudios de arquitectos, ha sido un camino profesional normalmente poco seguido. Se ha limitado, habitualmente, a colaboraciones de necesidad y muchas veces puntuales, en el desarrollo de aspectos parciales de los proyectos. Desde los estudios de arquitectura, generalmente, se pide la colaboracin de los ingenieros para resolver temas especficos, estructurales o de dimensionamiento, o bien para complementar los anexos estructurales y de clculo en proyectos ya pensados. Paralelamente, las ingenieras piden la colaboracin de arquitectos para solucionar temas estticos o de acabados, y generalmente acuden a ellos en fases terminales de los proyectos o de las obras, donde lo sustancial ya est ejecutado. Tradicionalmente, las actividades y las competencias profesionales de arquitectos e ingenieros han estado muy bien delimitadas y no ha sido nada habitual, o al menos sta es mi sensacin, una colaboracin interdisciplinar real, donde cada profesional aporta sus conocimientos en el momento de pensar el proyecto.
137

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Des de la nostra experincia darquitectes el fet de cohabitar amb enginyers i estar immersos en els seus mtodes i processos de desenvolupament dels projectes i les obres ha resultat sobretot en una aportaci de coneixements nous i complementaris a la nostra professi. Coneixements daspectes tcnics, de llenguatge, de codis de representaci grfica i tamb dorganitzaci que una vegada assimilats ens han perms projectar en aquest nou camp dactuaci de la mateixa manera que ho farem en arquitectura. Cal, per, dominar molts coneixements generals, normatives i procediments propis duna disciplina composada per especialitats molt diverses i sovint estanques entre elles, i tenir els coneixements bsics per tal de parlar i entendre un llenguatge com que permeti dissoldre les barreres que ha imposat cada professi. Evidentment, els camps cada vegada ms especialitzats de cada professi fan que en moltes activitats ambdues continun sent prcticament estanques. En arquitectura, ledificaci de petita escala, els concursos didees, els planejaments urbanstics shan estat desenvolupant sense necessitat dintervenci dels enginyers. En enginyeria civil, els temes viaris, els ponts i viaductes, els temes de seguretat viria o senyalitzaci han estat exclusius per als enginyers. Darrerament en molts daquests entorns que habitualment han estat barrats a la collaboraci entre professionals, arquitectes i enginyers, sestan produint projectes conjunts on lautoria ja no s una exclusivitat duns o daltres. En els camps de lenginyeria de camins hem vist com en els ltims anys els concursos de ponts i viaductes, o projectes dinfraestructures urbanes: anells viaris, enllaos, xarxes de serveis,... han estat presentats amb autories compartides entre enginyers i arquitectes.
138

Desde nuestra experiencia de arquitectos el hecho de cohabitar con ingenieros y estar inmersos en sus mtodos y procesos de desarrollo de los proyectos y las obras se ha traducido, sobre todo, en una aportacin de conocimientos nuevos y complementarios a nuestra profesin. Conocimientos de aspectos tcnicos, de lenguaje, de cdigos de representacin grfica y tambin de organizacin, que una vez asimilados nos han permitido proyectar en este nuevo campo de actuacin de la misma manera que lo haramos en arquitectura. Sin embargo, hay que dominar muchos conocimientos generales, normativas y procedimientos propios de una disciplina compuesta por especialidades muy diversas y, a menudo, estancas entre ellas, y tener los conocimientos bsicos para hablar y entender un lenguaje comn que permita disolver las barreras que ha impuesto cada profesin. Evidentemente, los campos cada vez ms especializados de cada profesin hacen que, en muchas actividades, ambas sigan siendo prcticamente estancas. En arquitectura, la edificacin de pequea escala, los concursos de ideas, los planeamientos urbansticos se han ido desarrollando sin necesidad de intervencin de los ingenieros. En ingeniera civil, los temas viarios, los puentes y los viaductos, los temas de seguridad viaria o sealizacin han sido exclusivos de los ingenieros. ltimamente, en muchos de esos entornos que habitualmente han estado cerrados a la colaboracin entre profesionales, arquitectos e ingenieros, se estn produciendo proyectos conjuntos, donde la autora ya no es una exclusividad de unos o de otros. En los campos de la ingeniera de caminos, hemos visto cmo en los ltimos aos los concursos de puentes y viaductos, o los proyectos de infraestructuras urbanas, anillos viarios, enlaces, redes de servicios, etc., han sido presentados con autoras compartidas entre ingenieros y arquitectos.

ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS / ARQUITECTOS ENTRE INGENIEROS

Tamb des de les administracions pbliques, sest valorant cada vegada ms aquesta collaboraci efectiva interdisciplinria. s habitual ltimament veure en els plecs de prescripcions dofertes per a obres durbanitzaci, dinfraestructures viries o ferroviries, estacions de metro, etc., lobligatorietat de presentar equips de professionals formats en diverses disciplines: arquitectes, enginyers, bilegs, paisatgistes... Potser aquesta visi ms permeable de les dues disciplines ha estat accelerada i dinamitzada a Catalunya arrel de lexperincia de les obres urbanes executades a Barcelona lany 1992. La necessitat de construcci de moltes infraestructures inserides dins lespai urb de la ciutat va comportar posar en un mateix pla professional i en un curt perode de temps la capacitat tcnica i de treball especialitzat de les enginyeries amb la visi de transformaci urbanstica i de projecte global dels arquitectes. Molts no sabrien dir avui si les Rondes de Barcelona o la Plaa de Glries, o el nus viari de Trinitat son obres denginyeria o darquitectura. En totes es reconeix una part substancial del que s cada disciplina, per fos en unes obres que sn fruit de projectes de collaboraci efectiva entre arquitectes i enginyers. Avui en dia no es estrany la participaci conjunta de grups darquitectes i enginyers a lhora dafrontar projectes relacionats amb la ciutat on la resoluci de la gran complexitat infraestructural s parallela en importncia a la qualitat arquitectnica dels mateixos: la urbanitzaci del nou accs ferroviari a lestaci de Sants, lestaci dalta velocitat de Sagrera, la plaa Lesseps, la futura remodelaci de la Plaa les Glries, lesplanada del Frum, en sn exemples actuals. Lagncia Barcelona Regional implicada en tots els projectes esmentats,

Tambin desde las administraciones pblicas se est valorando cada vez ms esta colaboracin efectiva interdisciplinar. Es habitual, ltimamente, ver en los pliegos de prescripciones de ofertas para obras de urbanizacin, de infraestructuras viarias o ferroviarias, estaciones de metro, etc., la obligatoriedad de presentar equipos de profesionales con formacin en varias disciplinas: arquitectos, ingenieros, bilogos, paisajistas Quiz esa visin ms permeable de ambas disciplinas ha sido acelerada y dinamizada en Catalua, a raz de la experiencia de las obras urbanas ejecutadas en Barcelona en el ao 1992. La necesidad de construir muchas infraestructuras dentro del espacio urbano de la ciudad conllev a colocar en un mismo plano profesional y en un corto periodo de tiempo la capacidad tcnica y de trabajo especializado de las ingenieras, con la visin de transformacin urbanstica y de proyecto global de los arquitectos. Muchos no sabran decir hoy si las Rondas de Barcelona o la plaza de las Glorias, o el nudo viario de Trinidad, son obras de ingeniera o de arquitectura. En todas se reconoce una parte sustancial de lo que es cada disciplina, pero son obras fruto de proyectos de colaboracin efectiva entre arquitectos e ingenieros. Hoy en da no es extraa la participacin conjunta de grupos de arquitectos e ingenieros a la hora de afrontar proyectos relacionados con la ciudad, donde la resolucin de la gran complejidad infraestructural es paralela en importancia a la calidad arquitectnica de los mismos: la urbanizacin del nuevo acceso ferroviario en la estacin de Sants, la estacin de alta velocidad de Sagrera, la plaza Lesseps, la futura remodelacin de la plaza de las Glorias y la explanada del Frum son ejemplos actuales. La agencia Barcelona Regional, implicada en todos los proyectos
139

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

es lhereva daquella manera de fer que es va implantar a Barcelona i que continua donant exemple de la manera dafrontar plantejaments urbanstics i projectes multidisciplinaris complexos amb resultats de moltssima qualitat. Amb certa grcia, el Javier Rui-Wamba, enginyer de camins, canals i ports, ens diu als arquitectes dEsteyco, que ells, els enginyers, ens atorguen el ttol honorfic denginyer, per que en canvi nosaltres no els donarem mai a ells el ttol darquitecte. Molt amable per la seva part, per crec que el ttol denginyer t un bagatge molt ms extens del que es pot aprendre collaborant en projectes al llarg dels anys i lespecialitzaci que requereixen els temes estructurals, els temes viaris, el mn de la geotcnia,... sn certament inabastables. Es pot aprendre lessencial, el predimensionat, el rang de les coses i la importncia de cada una en relaci a les altres, aplicant-ho per fer projectes amb aquesta visi global caracterstica de larquitectura i que incorpora a ms el territori, el paisatge, el context, els acabats,... En un llibre sobre lenginyer sus Robert Maillart, pioner en la utilitzaci del formig armat en ponts i altres estructures, es fa una reflexi sobre com es podia qualificar la seva obra. No sel pot qualificar darquitecte encara que les seves obres contenen tots els atributs de la bona arquitectura i sanuncia el terme de structural art com a categoritzaci per una disciplina basada en tres ideals bsics: eficincia, economia i elegncia; i tocada per lexcellncia en la que tamb shi podrien incloure altres coneguts enginyers: Nervi, Torroja, Flix Candela, Calatrava, Schlach, Balmond...
140

citados, es la heredera de esa manera de hacer las cosas que se implant en Barcelona, y que sigue dando ejemplo de la forma de afrontar planteamientos urbansticos y proyectos multidisciplinares complejos con resultados de muchsima calidad. Con cierta gracia, Javier Rui-Wamba, ingeniero de caminos, canales y puertos, nos dice a los arquitectos de Esteyco que ellos, los ingenieros, nos otorgan el ttulo honorfico de ingeniero, pero que, en cambio, nosotros no les daremos nunca a ellos el ttulo de arquitecto. Muy amable por su parte, pero creo que el ttulo de ingeniero tiene un alcance mucho ms extenso de lo que se puede aprender colaborando en proyectos a lo largo de los aos, y la especializacin que requieren los temas estructurales, los temas viarios, el mundo de la geotecnia son ciertamente inalcanzables. Se puede aprender lo esencial, lo predimensionado, el rango de las cosas y la importancia de cada una en relacin a las dems, aplicndolo para realizar proyectos con esa visin global caracterstica de la arquitectura y que incorpora, adems, el territorio, el paisaje, el contexto, los acabados En un libro sobre el ingeniero suizo Robert Maillart, pionero en la utilizacin del hormign armado en puentes y otras estructuras, se hace una reflexin sobre cmo se podra calificar su obra. No puede calificrsele de arquitecto, aunque sus obras contienen todos los atributos de la buena arquitectura, y se anuncia el trmino structural art como categorizacin por una disciplina basada en tres ideales bsicos: eficiencia, economa y elegancia; y tocada por la excelencia, en la que tambin podran incluirse otros conocidos ingenieros: Nervi, Torroja, Flix Candela, Calatrava, Schlach, Balmond

ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS / ARQUITECTOS ENTRE INGENIEROS

Desprs de tots aquest anys participant en projectes associats al mn de lenginyeria penso que, extrapolant de lanterior, potser necessitem tamb linfrastructural art, una disciplina en els lmits, dirigida a promoure infraestructures dalta qualitat, com a camp professional de trobada, experimentaci i desenvolupament de projectes participats doficis tan complementaris com larquitectura i lenginyeria. Escriure i descriure el que hem estat fent tots aquests anys com a arquitectes treballant amb els enginyers s complexe i difcil de sintetitzar. La varietat dels projectes, de les seves dimensions, les exigncies dels clients particulars i les administracions, les nostres prpies limitacions professionals, etc. Tot t molts registres i no hi ha cap afirmaci que sigui absoluta. La sensaci, molt resumida, s que hem agafat un cam que cada vegada seixampla ms. El ttol del llibre s voluntriament arquitectes en plural, perqu tot aquest recorregut professional, els projectes, les obres, els viatges i els anys de despatx han estat compartits per molts altres companys arquitectes (i enginyers) que ho han fet possible. El llibre est tamb escrit en primera persona del plural en reconeixement a la seva aportaci.

Despus de todos estos aos participando en proyectos asociados al mundo de la ingeniera, pienso que, extrapolando lo anterior, a lo mejor necesitamos tambin el infrastructural art, una disciplina en los lmites, dirigida a promover infraestructuras de alta calidad, como campo profesional de encuentro, experimentacin y desarrollo de proyectos participados de oficios tan complementarios como la arquitectura y la ingeniera. Escribir y describir lo que hemos estado haciendo estos aos como arquitectos trabajando con ingenieros es complejo y difcil de sintetizar. La variedad de los proyectos, de sus dimensiones, las exigencias de los clientes particulares y de las administraciones, nuestras propias limitaciones profesionales, etc. Todo tiene muchos registros y no hay ninguna afirmacin absoluta. La sensacin, en concepto, es que hemos escogido un camino que va ensanchndose constantemente. El ttulo del libro es voluntariamente arquitectos en plural, puesto que todo este recorrido profesional, los proyectos, las obras, los viajes y los aos de despacho has sido compartidos por muchos otros compaeros arquitectos (e ingenieros) que lo han hecho posible. El libro esta escrito tambin en primera persona del plural en reconocimiento a su aportacin.

Andreu Estany i Serra

Andreu Estany i Serra

141

DE GLORIA DE GLORIA

Em presento breument. Sc arquitecta, coprotagonista i testimnia, com diria lAlmodvar, duna petita histria del que, a priori, semblava una relaci tpica i tpica s a dir, complementria en sentit lineal, sense solapaments entre els oficis de larquitectura (IMB Arquitectos) i de lenginyeria (Esteyco). El nostre rumb coincideix a Madrid. Un client com, que volia disposar duna visi plural sobre un projecte, ens posa en collaboraci a totes dues firmes. Els actors de la histria ja estan en escena: el promotor, Bilbao Ra 2000, Gloria Iriarte per IMB Arquitectos i, per part de lenginyeria Esteyco, sorpresa, un arquitecte, lAndreu Estany. Faltava escriure el gui i definir el gnere: un drama?, una comdia?, una histria damor? El repartiment de papers, digui-sen competncies, no semblava fcil. El que va venir desprs s una histria de complicitats i plena dancdotes divertides. El nivell de complicitat aconseguit, basat en una actitud i un llenguatge de codis comuns en relaci amb els problemes que plantejava el projecte, va arribar al punt de celebrar reunions llampec, a larribada de lavi que portava lAndreu de Barcelona, en qu posvem en com les propostes derivades de les converses telefniques de la setmana, i que desprs presentvem de manera consensuada a la propietat. Del que he dit anteriorment no se nha de deduir que la clau de lenteniment es limiti a una qesti de sintonia personal entre arquitectes, que tamb ha existit. Cal preguntar-se, per tant, quines han estat les claus duna collaboraci que ha resultat tan fluda i enriquidora. Probablement sn les mateixes que expliquen la posici de

Me presento brevemente. Soy arquitecta, coprotagonista y testiga, como dira Almodvar, de una pequea historia de lo que, a priori, pareca una relacin tpica y tpica es decir, complementaria en sentido lineal, sin solapes entre los oficios de la arquitectura (IMB Arquitectos) y de la ingeniera (Esteyco). Nuestro rumbo coincide en Madrid. Un cliente comn, deseoso de disponer de una visin plural sobre un proyecto, nos pone en colaboracin a ambas firmas. Los actores de la historia estn ya en escena: el promotor, Bilbao Ra 2000, Gloria Iriarte, por IMB Arquitectos y, por parte de la ingeniera Esteyco, sorpresa, un arquitecto, Andreu Estany. Faltaba escribir el guin y definir el gnero: un drama?, una comedia?, una historia de amor? El reparto de papeles, llmese competencias, no pareca fcil. Lo que vino despus es una historia de complicidades y llena de ancdotas divertidas. El nivel de complicidad alcanzado, basado en una actitud y un lenguaje de cdigos comunes en relacin con los problemas que planteaba el proyecto, lleg al punto de celebrar reuniones relmpago, a la llegada del avin que traa a Andreu de Barcelona, en las que ponamos en comn las propuestas derivadas de las conversaciones telefnicas de la semana, y que despus presentbamos consensuadamente a la propiedad. No debe deducirse de lo anterior que la clave del entendimiento se limite a una cuestin de sintona personal entre arquitectos, que tambin ha existido. Cabe preguntarse, por tanto, cules han sido las claves de una colaboracin que ha resultado tan fluida y enriquecedora. Probablemente sean las mismas que explican la posicin de
143

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

lAndreu, un arquitecte entre enginyers, i que segurament han aportat una dimensi nova, o un valor afegit, a lenginyeria Esteyco. La resposta a aquest interrogant rau, al meu parer, en una actitud que inclou el disseny, en el seu sentit ms ampli, com un problema polifactic i pluridimensional en qu loptimitzaci de les propostes o les solucions implica, desitjablement, la capacitat dobservar i de ponderar totes les cares, i de fer servir totes les disciplines que afegeixin valor al projecte. En altres paraules, s qestionar-se les fronteres de cadascun i eixamplar horitzons. Res ms convenient que intentar dibuixar els lmits, a priori, amb precisi, una actitud que sol estar relacionada amb una defensa a ultrana de competncies professionals. Tornem a la nostra histria. El nostre projecte com, lluny de convertir-se en un conflicte, ha resultat ser una collaboraci absolutament oberta, sense cap apriorisme. La feina sha abordat des de lesfor de reconixer els valors de cada proposta, vingus don vingus. No hi ha hagut regles, no hi ha hagut competncies, no hi ha hagut repartiments previs. Hi ha hagut generositat, aportacions i complements en una sinergia de treball, en una dialctica creativa, construint alternativament, cadasc, sobre les idees i la feina de laltre. La presncia de lAndreu, un arquitecte entre enginyers, lluny de representar una redundncia o una distorsi, ha facilitat la creaci, la comunicaci, la interpretaci i lintercanvi didees. El llarg cam que ell ha recorregut per aquests viaranys que discorren entre fronteres desdibuixades de manera intencionada, en qu resulta tan fcil sentir la inseguretat, certifica
144

Andreu, un arquitecto entre ingenieros, y que seguramente han aportado una dimensin nueva, o un valor aadido, a la ingeniera Esteyco. La respuesta a este interrogante reside, a mi juicio, en una actitud que contempla el diseo, en su significado ms amplio, como un problema polifactico y pluridimensional en el que la optimizacin de las propuestas o las soluciones pasa, deseablemente, por la capacidad de observar y ponderar todas las caras y de utilizar todas las disciplinas que aadan valor en el proyecto. En otras palabras, es cuestionarse las fronteras de cada uno y ensanchar horizontes. Nada menos conveniente que tratar de dibujar los lmites, a priori, con precisin, actitud que suele estar relacionada con una defensa a ultranza de competencias profesionales. Volvemos a nuestra historia. Nuestro proyecto comn, lejos de convertirse en un conflicto, ha resultado ser una colaboracin absolutamente abierta, sin ningn apriorismo. El trabajo se ha abordado desde el esfuerzo de reconocer los valores de cada propuesta, viniera de donde viniera. No ha habido reglas, no ha habido competencias, no ha habido repartos previos. Ha habido generosidad, aportaciones y complementos en una sinergia de trabajo, en una dialctica creativa, construyendo alternativamente, cada uno, sobre las ideas y el trabajo del otro. La presencia de Andreu, arquitecto entre ingenieros, lejos de representar una redundancia o una distorsin, ha facilitado la creacin, la comunicacin, la interpretacin y el intercambio de ideas. El largo camino que l ha recorrido por esos senderos que discurren entre fronteras intencionadamente desdibujadas, en los que resulta tan fcil sentir la inseguridad, certifica que en

DE GLORIA / DE GLORIA

que en les collaboracions interdisciplinries i inter-empreses s on, al final, es produeixen les idees innovadores, es trenquen els esquemes i sorgeixen els resultats ms fecunds. Larquitectura, lenginyeria o qualsevol altra professi necessiten sortir dels seus lmits, trobar arrels complementries i treballar, de manera transversal, amb altres especialitats, ja sigui bilegs, qumics, filsofs, paisatgistes, etc., explorant noves idees, energies o materials. s a dir, resoldre ms b, ajudats per la idea de la transversalitat interdisciplinria, el repte principal, que consisteix a optimitzar la manera de viure. Lexperincia de lAndreu Estany ho demostra i Javier Rui-Wamba ho va saber veure.

las colaboraciones interdisciplinariaes e inter-empresas es donde, a la postre, se producen las ideas innovadoras, se rompen los esquemas y surgen los resultados ms fecundos. La arquitectura, la ingeniera, o cualquier otra profesin necesitan salirse de sus lmites, encontrar races complementarias y trabajar, de forma transversal, con otras especialidades, ya sean bilogos, qumicos, filsofos, paisajistas, etc..., explorando nuevas ideas, energas o materiales. Es decir, resolver mejor, ayudados por la idea de la transversalidad interdisciplinaria, el principal reto, que consiste en optimizar la manera de vivir. La experiencia de Andreu Estany lo demuestra y Javier Rui-Wamba lo supo ver.

Gloria Iriarte

Gloria Iriarte

145

A MANERA DE BIOGRAFIA A MODO DE BIOGRAFA

En la primera reuni que mantenim per posar en marxa la realitzaci daquest llibre, hi ha una idea motriu molt clara: es tracta de posar de manifest el funcionament peculiar, a Esteyco, de la minoria darquitectes encerclada per enginyers; la interacci entre ambdues sensibilitats, lenriquiment mutu, etc. I per a aquesta comesa lungit s Andreu Estany: en primer lloc pel seu talent i en segon lloc perqu, tal com ell mateix confessa, no s dir que no a gaireb res del que em demanen la meva famlia o els meus amics. Gloria Iriarte, Paco Navarro, Pilar Carrizosa, Javier RuiWamba, Jos Serna, Carlos Garca i jo fem una mica danimadors, la colla encarregada dempnyer lAndreu en un carrer, esperem que amb sortida; perqu el que passa s que, a part de lesmentada idea motriu molt clara, ja no queda res clar. Es parla dun ttol provisional que no conven. El pudors Andreu no se sent cmode, no li agrada el protagonisme. Quan mhi dirigeixo per parlar de la meva tasca, que s escriure el seu perfil biogrfic, em diu que ell no t biografia. Aix s que en un moment determinat disposem dels membres segents per construir el cove: un no ttol, una no biografia i un no protagonista. En aquestes condicions es pot fer un llibre? Tinc els meus dubtes, per en reunions successives anem veient que, efectivament, s que es pot, noms faltaria. En primer lloc, un llibre no cal que tingui ttol. En segon lloc, lAndreu ja t alguna idea, per sobretot imatges. En tercer lloc, en Javier t molt dofici, i en quart jo puc escriure una no biografia dun no protagonista, a manera de biografia, que s el que estic fent.

En la primera reunin mantenida para poner en marcha la realizacin de este libro, hay una idea motriz muy clara: se trata de poner de manifiesto el peculiar funcionamiento en Esteyco de la minora de arquitectos cercada por ingenieros, la interaccin entre ambas sensibilidades, el mutuo enriquecimiento, etc. Y para este cometido el ungido es Andreu Estany: en primer lugar por su talento y en segundo porque, como l confiesa, No s decir que no a casi nada que me pidan mi familia o mis amigos. Gloria Iriarte, Paco Navarro, Pilar Carrizosa, Javier RuiWamba, Jos Serna, Carlos Garca y yo somos un poco como animadores, la pea encargada de empujar para meter a Andreu en un callejn esperemos que con salida; porque ocurre que, aparte de la citada idea motriz muy clara, ya nada est claro. Se habla de un ttulo provisional que no convence. El pudoroso Andreu no se siente cmodo, no le gusta el protagonismo. Cuando me dirijo a l para hablar sobre mi cometido, que es el de escribir su perfil biogrfico, me dice que l no tiene biografa. As es que en un momento determinado contamos con los siguientes miembros para construir el cesto: un no ttulo, una no biografa y un no protagonista. Se puede hacer en estas condiciones un libro? Yo tengo mis dudas, pero en reuniones sucesivas, vamos viendo que efectivamente se puede, faltara ms. En primer lugar un libro no tiene por qu tener ttulo, en segundo lugar, Andreu tiene ya alguna idea, pero sobre todo imgenes, en tercer lugar Javier tiene mucho oficio, y en cuarto yo puedo escribir una no biografa de un no protagonista, a modo de biografa, que es lo que estoy haciendo.

147

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

LA

SEMBLANA D UN ALTRE TIPUS PIRENENC

LA

SEMBLANZA DE OTRO TIPO PIRENAICO

En el vessant sud de la carena muntanyosa que va dIrun a Portbou, existeixen espcies animals amb caracterstiques peculiars, la denominaci de les quals fa referncia a la serralada que, com diem al collegi, ens separa de Frana. Aix doncs, es parla de bestiar bov de raa pirinenca, dovelles ansotanes o de gossos que responen a la tipologia pastor dels Pirineus. Aix no obstant, per al nivell superior daquesta fauna, lHomo sapiens, no sestableix un denominador com que es refereixi a la cadena muntanyosa. No hi ha cap denominaci dorigen per als ssers humans que habiten en el vessant pirinenc esmentat. Ells sn bascos, navarresos, aragonesos o catalans. Quan vaig escriure les notes biogrfiques del pontfex Javier Manterola, vaig creure detectar alguna similitud entre aquest enginyer i el ciclista Indurain: arrelats a la seva terra, fornits, discrets, tenaos, etc. Caracterstiques que vaig relacionar en un sentit metafric amb la poderosa serralada pirinenca. Doncs b, lAndreu Estany tamb presenta aquestes mateixes senyes didentitat, aix s que, una vegada ms, em permetr fer servir, sempre en sentit metafric, aquesta denominaci de tipus pirinenc per a ell. Per com que, a ms, lAndreu s catal, em va b fer un pas ms amb aquesta metodologia heterodoxa. Suposem que exists (que evidentment no existeix) un tipus mediterrani i que la seva representaci genuna fos Salvador Dal. Aleshores tindrem, per contraposici, una idea molt clara del que seria el tipus pirinenc al qual em refereixo i, per tant, una primera idea de la personalitat de lAndreu com un no Dal.
148

En la vertiente sur de la cadena montaosa que va de Irn a Portbou, existen especies animales con caractersticas peculiares, cuya denominacin hace referencia a la cordillera que, como decamos en el colegio, nos separa de Francia. As pues, se habla de ganado vacuno de raza pirenaica, de ovejas ansotanas o de perros que responden a la tipologa pastor de los Pirineos. Sin embargo, para el nivel superior de esta fauna, el Homo sapiens, no se establece un comn denominador referido a la cadena montaosa. No hay denominacin de origen para los seres humanos que habitan en la citada vertiente pirenaica. Ellos son vascos, navarros, aragoneses o catalanes. Cuando escrib las notas biogrficas del pontfice Javier Manterola, cre detectar alguna similitud entre este ingeniero y el ciclista Indurain: arraigados en su tierra, fornidos, discretos, tenaces, etc. Caractersticas que relacion en un sentido metafrico con la poderosa Cordillera Pirenaica. Pues bien, Andreu Estany presenta tambin esas mismas seas de identidad, as es que, una vez ms, me voy a permitir utilizar, siempre en sentido metafrico, esa denominacin de tipo pirenaico para l. Pero como adems Andreu es cataln, me viene bien dar un paso ms con esta heterodoxa metodologa. Supongamos que existiese (que evidentemente no existe) un tipo mediterrneo y que la genuina representacin del mismo fuese Salvador Dal. Entonces tendramos, por contraposicin, una idea muy clara de lo que sera el tipo pirenaico al que me refiero y, por tanto, una primera idea de la personalidad de Andreu como un no Dal.

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

Ara dirigim directament el focus al seu rostre de cutis clar. La seva mirada s neta i pudorosa, mai desafiant. Sobri en el gest, no emfatitza mai, encara que estigui manifestant una idea brillant o la seva admiraci per alg o alguna cosa. El seu cos robust transmet solidesa i estabilitat. La vestimenta s informal, sense res superflu; tot en ell s funcional i polit, sense la ms mnima sofisticaci. Crec que no lhe vist mai amb corbata i quan me limagino portant aquesta soga al coll la sensaci destrangulaci s ms gran del que s habitual. Els catalans tenen fama de bons venedors, per no s el cas de lAndreu, als antpodes de Dal, el rei del mrqueting. Aquesta fotografia de lAndreu actual s com si fos lltima presa duna pellcula que va comenar ara fa 46 anys. A RRELS
PROFUNDES

Vamos a dirigir ahora directamente el foco a su rostro de tez clara. Su mirada es limpia y pudorosa, nunca desafiante. Parco en el gesto, nunca enfatiza, aun cuando est manifestando una idea brillante o su admiracin por algo o alguien. Su cuerpo robusto transmite solidez y estabilidad. La vestimenta es informal, sin nada superfluo; todo en l es funcional y aseado, sin la ms mnima sofisticacin. Creo que nunca lo he visto con corbata y al imaginrmelo portando esa soga en su cuello la sensacin de estrangulamiento es mayor de lo habitual. Los catalanes tienen fama de buenos vendedores, no es el caso de Andreu, en las antpodas de Dal, el rey del marketing. Esta fotografa del Andreu actual sera algo as como la ltima toma de una pelcula que comenz hace 46 aos. R ACES
PROFUNDAS

(L A

CULTURA MAMADA )

(L A

CULTURA MAMADA )

A la meva famlia tothom ha estat agricultor, els meus avis, els meus pares, i ara dos dels meus germans. En aquesta famlia assentada a Oliana, Lleida, neix lAndreu Estany i Serra. s el germ segon per edat entre quatre germans i una germana. Sembla ser que lestrat ms profund de la memria est ocupat pels records tctils i olfactius, i els del gust es troben gaireb al mateix nivell. Proust, quan es posa la magdalena a la boca, arriba al seu origen vital, des don comena la seva indagaci genial A la recerca del temps perdut. Jo penso que en el desenvolupament de lsser hum, en lestat ms proper al naixement podrem parlar duna cosa aix com la cultura mamada, que seria la que capten lolfacte, el tacte i el gust. Doncs b, en la gent que es dedica a la terra, com diu lAndreu de la seva famlia, aquesta cultura primignia segurament est ms desenvolupada i t un pes ms gran en la

Todos en mi familia han sido agricultores, mis abuelos, mis padres, ahora dos de mis hermanos. En esta familia asentada en Oliana, Lrida, nace Andreu Estany i Serra. Es el hermano segundo por edad entre cuatro hermanos y una hermana. Parece ser que el estrato ms profundo de la memoria est ocupado por los recuerdos tctiles y olfativos, encontrndose casi en el mismo nivel los del gusto. Proust, al llevarse la magdalena a la boca, alcanza su origen vital para comenzar su genial indagacin En busca del tiempo perdido. Yo creo que en el desarrollo del ser humano, en el estado ms prximo al nacimiento podramos hablar de algo as como la cultura mamada, que sera la captada por el tacto, el olfato y el gusto. Pues bien, en la gente dedicada a la tierra, como dice Andreu de su familia, esta cultura primigenia seguramente est ms desarrollada y tiene un peso mayor en su evolucin posterior.
149

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

seva evoluci posterior. Nixer en una famlia assentada al mateix lloc des de fa diverses generacions i dedicada a la terra ha dimprimir carcter. A ms, si la infantesa transcorre en el lloc de naixement, el resultat pot ser una cosa semblant a un arbre autcton que creix en harmonia amb el medi i, per tant, en les millors condicions per desenvolupar-se vigorosament. Darbres autctons, per, nhi ha molts, i ell pertany a una tipologia molt especial. Vegem unes quantes coses de la seva nissaga, daquesta famlia dagricultors que lAndreu mateix qualifica datpics. Recordo que el meu avi matern sempre estava llegint llibres i diaris, en catal, castell o francs, i escrivint. Tots els seus fills van estudiar: enginyers, economistes, agrnoms, docents Era un savi, una persona slida jo diria sereny i amb seny i ferma. De la terra. Per tamb del cel, perqu, si continuem amb el smil de larbre autcton, hem dadmetre que es tracta duna espcie exuberant i frtil, profundament arrelada a la seva terra, s, per amb una gran necessitat daire, de llum, de pluja, un arbre que, impulsat per la saba de la curiositat, es projecta cap al cel ansis per captar llum, aire i pluja de totes les procedncies, obert al cel sense fronteres del coneixement. Hi ha una vena artstica en la meva famlia. La meva mare pintava molt b i t una habilitat especial per a la creaci i les manualitats. Queda clar que lAndreu, des que va nixer, ha anat absorbint amb naturalitat tota aquesta riquesa; ha mamat, gaireb en sentit literal, la cultura familiar. El meu germ gran, en Domnec, desprs de fer el Batxillerat Superior va decidir dedicar-se a la terra. Nosaltres tamb ho fiem cada estiu.
150

Nacer en una familia asentada desde varias generaciones en el mismo lugar y dedicada a la tierra tiene que imprimir carcter. Adems, si la niez transcurre en el lugar de nacimiento, el resultado puede ser algo as como un rbol autctono, que crece en armona con el medio y, por tanto, en las mejores condiciones para desarrollarse vigorosamente. Pero rboles autctonos hay muchos, y l pertenece a una tipologa muy especial. Veamos algo de su estirpe, de esta familia de agricultores que el propio Andreu califica de atpicos. Recuerdo a mi abuelo materno siempre leyendo libros y peridicos, en cataln, espaol o francs, y escribiendo. Todos sus hijos estudiaron: ingenieros, economistas, agrnomos, docentes Era un sabio, una persona slida jo dira sereny i amb seny y firme. De la tierra. Pero tambin del cielo, porque, si continuamos con el smil del rbol autctono, habr que admitir que se trata de una especie exuberante y frtil, profundamente arraigada en su tierra, s, pero con una gran necesidad de aire, de luz, de lluvia, un rbol que, impulsado por la sabia de la curiosidad, se proyecta hacia el cielo ansioso por captar luz, aire y lluvia de todas las procedencias, abierto al cielo sin fronteras del conocimiento. Hay una vena artstica en mi familia. Mi madre pintaba muy bien y tiene una especial habilidad para la creacin y las manualidades. Est claro que Andreu, desde su nacimiento, ha ido absorbiendo con naturalidad toda esta riqueza; ha mamado, casi en sentido literal, la cultura familiar. Mi hermano mayor, Domnec, despus del Bachillerato Superior, decidi dedicarse a la tierra. Nosotros tambin lo hacamos todos los veranos.

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

La seva llar era una escola de responsabilitat. Havem daprovar al juny per poder ajudar a casa tot lestiu fins al setembre, quan comenava el nou curs. No ens va faltar mai res i sempre vam tenir la sensaci que ens ho havem guanyat i que no hi havia res que caigus del cel. I aix era, efectivament, com ho illustra lancdota segent. Durant un dinar familiar, lAndreu i els seus germans plantegen al pare que al poble tots els seus amics tenen una paga per a les seves despeses. A les postres, el cap de famlia els proposa donar-los una vaca, que la munyin i que es cobrin la paga amb la producci de llet, cosa que accepten, aix que els germans munten la seva prpia explotaci ramadera. Sembla que el negoci va resultar prou rendible. A grans trets, podrem dir que en el seu entorn tot era saludable. El nen Andreu es va desenvolupar amb un equilibri envejable, va crixer i es va enfortir fsicament i mentalment. Quan tenia quatre anys va haver de sortir de lou, endinsar-se en una realitat diferent i ser un ms a lescola del poble on va cursar leducaci general bsica. Sempre he tingut facilitat pels estudis, i no va ser mai, o almenys no ho recordo, difcil. El fet de ser un bon estudiant li va permetre, entre altres coses, explotar la vena artstica, transmesa per via materna. Els meus germans i jo participvem en tots els cursos i els concursos de pintura, manualitats, etc. que organitzaven a lescola. I sens donava b, sempre tenem premis. U NS
ANYS INOBLIDABLES

Su hogar fue una escuela de responsabilidad. Haba que aprobar en junio para poder ayudar en casa todo el verano hasta septiembre, cuando empezaba el nuevo curso. Nunca nos falt de nada y siempre tuvimos la sensacin de que nos lo habamos ganado y que nada caa del cielo. Y as era, efectivamente, como lo ilustra la ancdota siguiente. Durante una comida familiar, Andreu y sus hermanos le plantean a su padre que en el pueblo todos sus amigos tienen una paga para sus gastos. A los postres, el cabeza de familia les propone entregarles una vaca, que la ordeen, y que se cobren la paga con la produccin de leche, cosa que aceptan, montando los hermanos su propia explotacin ganadera. Al parecer, el negocio result suficientemente rentable. A grandes rasgos, podramos decir que todo en su entorno es saludable. El nio Andreu se desarrolla con un equilibrio envidiable; crece y se fortalece fsica y mentalmente. A los cuatro aos hay que salir del cascarn, asomarse a una realidad diferente, ser uno ms en la escuela del pueblo donde cursa la educacin general bsica. Siempre he tenido facilidad para el estudio, y nunca fue, o no lo recuerdo, difcil. El ser buen estudiante le permite, entre otras cosas, explotar la vena artstica, transmitida por va materna. Mis hermanos y yo participbamos en todos los cursos y los concursos de pintura, manualidades, etc. que organizaban en la escuela. Y se nos daba muy bien, siempre tenamos premios. A OS
INOLVIDABLES

(L A

CULTURA BUSCADA )

(L A

CULTURA BUSCADA )

Quan tenia catorze anys men vaig anar a la Seu dUrgell per estudiar el batxillerat. Anar-men de casa va ser una gran aventu-

A los catorce aos me fui a la Seu dUrgell para estudiar bachillerato. Irme de casa fue una gran aventura, y no inter151

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

ra, i no era pas intern, sin que men vaig anar a una residncia destudiants, on hi havia tota la llibertat possible per a lpoca. All va coincidir amb quaranta companys en condicions similars, de tots els pobles de la comarca. Molts dels meus amics dara sn daquella poca. Gent molt diversa i heterognia. A lInstitut Joan Brudieu, que pertanyia a lensenyament pblic, va cursar el batxillerat. LAndreu considera altssim el nivell de lensenyament que shi impartia i el seu professorat, excepcional. Les assignatures que latreien ms van ser, potser, la geografia i el dibuix. El fet daprovar-ho tot al juny, a ms de permetre-li collaborar en les tasques de casa a lestiu, li deixava temps lliure per a la muntanya, lesqu, les festes amb els amics, escoltar msica, llegir, etc. De la Seu a Oliana (40 quilmetres) fiem autoestop per conixer gent i estalviar pasta, que desprs ens gastvem en discos. Moltes tardes anvem fins a Andorra destranquis per veure i comprar el que no hi havia a Espanya, sobretot msica i material esportiu. Estvem a lestranger i aix tamb produa sensaci de llibertat. Llibertat, paraula mgica, en ple franquisme, amics de procedncies diferents, incursions a lestranger Com que la paraula diversi ve de diversitat, queda clar que lAndreu, durant aquells anys, potser es va divertir com mai; aix ho reconeix. Aquells quatre anys ens ho vam passar pipa. Sn uns anys inoblidables, quan la joventut sembla que no sacabar mai, i no ho fa, perqu la plenitud juvenil pot quedar enrere en el temps, per el que no pot fer s morir. Sobre la seva decisi destudiar arquitectura, lAndreu no recorda un moment concret. Havia descartat la possibilitat
152

no, sino que me fui a una residencia de estudiantes en la que haba toda la libertad posible para la poca. All coincide con cuarenta compaeros en condiciones similares, de todos los pueblos de la comarca. Muchos de mis amigos de ahora son de esa poca. Gente muy diversa y variopinta. Es en el instituto Joan Brudieu, perteneciente a la enseanza pblica, donde cursa el bachillerato. Andreu considera altsimo el nivel de la enseanza que se imparte y excepcional su profesorado. Las asignaturas que ms le atraen son, quizs, la geografa y el dibujo. Aprobar todo en junio, adems de permitirle colaborar en las tareas de casa durante el verano, le deja tiempo libre para la montaa, el esqu, las fiestas con los amigos, escuchar msica, leer, etc. De la Seu a Oliana (40 kilmetros) hacamos auto-stop para conocer gente y ahorrar pasta, que luego gastbamos en discos. Muchas tardes bamos a Andorra de extranjis para ver y comprar lo que no haba en Espaa, sobre todo msica y material deportivo. Estbamos en el extranjero y esto tambin produca sensacin de libertad. Libertad, palabra mgica, en pleno franquismo, amigos de diferentes procedencias, incursiones en el extranjero Dado que la palabra diversin viene de diversidad, est claro que Andreu durante estos aos se divierte quizs como nunca; as lo reconoce. Esos cuatro aos nos lo pasamos pipa. Son aos inolvidables, cuando la juventud parece imperecedera, y lo es, porque la plenitud juvenil puede quedarse atrs en el tiempo, pero lo que no puede es morir. Sobre su decisin de estudiar arquitectura, Andreu no recuerda un momento concreto. Desecha la posibilidad de

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

de ser agricultor, no era en Domnec, i tamb la de dedicar-se a la medicina, com normalment sestilava per al segon fill. Tampoc no tenia antecedents familiars relacionats directament amb larquitectura, ni ning que pogus influir en ell de manera especfica. Per no hi ha dubte que hi havia un terreny adobat, sempre mhavia agradat dibuixar, pintar, solucionar problemes de dibuix tcnic, muntar i desmuntar peces, que es va deixar fertilitzar per aquesta cultura mamada i buscada, fent aflorar amb naturalitat una vocaci difusa que acaba per concretar-se en larquitectura: Quan vaig haver de decidir alguna cosa. El 81 vaig aterrar a Barcelona per estudiar a lEscola Tcnica Superior dArquitectura, a la Politcnica (UPC). Aquesta nova situaci suposa per a lAndreu tres coses importants: residir a la gran ciutat, viure amb amics en un pis destudiants i estudiar la carrera que havia decidit. Es tracta damics i amigues de linstitut, amb els quals conviu en un pis situat al barri de Sagrada Famlia. Ell s lnic estudiant darquitectura, la resta de companys ho sn de filosofia, geologia i dret. Les tertlies politico-socials eren una constant, alimentades per la diversitat dels personatges i els seus estudis, influncies i amistats. La convivncia era bona, tal com ho demostra el fet que sempre siguin els mateixos durant els cinc anys que va durar la carrera dels altres. A lEscola va fer amistats i amb algunes delles, tamb de fora de Barcelona, es va installar en una nova comuna. Elisabet Clar, Paco Navarro, Francesc Bordes, Sam, y Jordi Clavel

ser agricultor, no era lhereu, tambin la de dedicarse a la medicina, como normalmente se estilaba para el segundo hijo. Tampoco tiene antecedentes familiares relacionados directamente con la arquitectura, ni alguien que pueda influir en l especficamente. Pero sin duda hay un campo abonado, siempre me haba gustado dibujar, pintar, solventar problemas de dibujo tcnico, montar y desmontar piezas, que se deja fertilizar por esa cultura mamada y buscada, haciendo aflorar con naturalidad una vocacin difusa que acaba por concretarse en la arquitectura: Cuando tuve que decidir algo. En el 81 aterric en Barcelona para estudiar en la Escuela Tcnica Superior de Arquitectura, en la Politcnica (UPC). Esta nueva situacin supone para Andreu tres cosas importantes: residir en la gran ciudad, vivir con amigos en un piso de estudiantes y estudiar la carrera que haba decidido.Son amigos y amigas del instituto, con los que convive en un piso situado en el barrio de Sagrada Familia. l es el nico estudiante de arquitectura, los dems compaeros lo son de filosofa, geologa, y derecho. Las tertulias poltico-sociales eran una constante, alimentadas por la diversidad de los personajes y sus estudios, influencias y amistades. La convivencia es buena, como lo demuestra el hecho de que permanezcan los mismos durante los cinco aos que dura la carrera de los otros. En la Escuela hace amistades y con algunas de ellas, tambin de fuera de Barcelona, se instala en una nueva comuna. Elisabet Clar, Paco Navarro, Francesc Bordes, Sam, y Jordi
153

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

sn els companys amb qui va iniciar i acabar la carrera. Els sis collegues van muntar un despatx professional que va durar uns anys. Desprs la vida ens ha desviat una mica, per continuem sent el grup damics. El fluir de lexistncia daquest grup t poques turbulncies i no arriba a desbordar-se mai. Es coneixen alhora, tenen vides professionals molt paralleles i desprs de vint-i-cinc anys continuen sent igual damics. Fins i tot sembla impossible, reconeix el mateix Andreu. Durant el primer any destudis a lEscola, pren conscincia que sap molt poques coses de la professi i que hi ha assignatures que no li interessen tant. Per, tal com diu ell mateix, totes tenien el mateix valor, perqu del que es tractava era de passar al curs segent, i per tant era vital aprovar tant el dibuix com les matemtiques o la histria. En el primer any desfor i disciplina, que podrem dir que era cega, va avanar molt poc en el seu coneixement de la professi, per va continuar buscant i a partir del segon any es va comenar a desvelar el seu significat, grcies a lassignatura de Projectes: Aquesta va ser la clau per entendre la carrera. Assignatures com dibuix, geometria descriptiva i construcci mereixen una atenci especial per part seva, com a eines principals per projectar. A ms, s precisament a Projectes (I, II, III, IV i V) on apareixen els professors ms bons i ms influents: Federico Correa, Helio Pion y Viaplana, Miralles, Manuel de Sol-Morales, Ignacio Paricio, Jordi Garcs, etc..
154

Clavel son los compaeros con los que inicia y termina la carrera. Los seis colegas montan un despacho profesional que dura varios aos. Luego la vida nos ha desviado un poco, pero continuamos siendo el grupo de amigos. El fluir de la existencia de este grupo tiene pocas turbulencias y no llega a desbordarse nunca. Se conocen a la vez, tienen vidas profesionales muy paralelas y despus de veinticinco aos continan siendo igual de amigos. Parece hasta imposible, reconoce el propio Andreu. Durante el primer ao de estudios en la Escuela, toma conciencia de que sabe muy poco de la profesin y de que hay asignaturas de menor inters. Pero, como l dice, todas tenan el mismo valor, pues de lo que se trataba era de pasar al curso siguiente, y por tanto era vital aprobar tanto el dibujo como las matemticas o la historia. En el primer ao de esfuerzo y disciplina, que podramos llamar ciega, muy poco avanza en su conocimiento de la profesin, pero l sigue buscando, y a partir del segundo ao se empieza a desvelar el significado de la misma gracias a la asignatura de Proyectos: sa fue la clave para entender la carrera. Asignaturas como dibujo, geometra descriptiva y construccin merecen una atencin especial por su parte, como herramientas principales para proyectar. Adems, es precisamente en Proyectos (I, II, III, IV y V) donde aparecen los mejores y ms influyentes profesores: Federico Correa, Helio Pin y Viaplana, Miralles, Manuel de Sol-Morales, Ignacio Paricio, Jordi Garcs, etc.

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

Desprs daquells set anys intensos, desfor continuat, com una carrera de fons, en els quals va buscar i va anar trobant els coneixements, terics i prctics, que li permetrien projectar, va arribar el moment denfrontar-se amb el que lAndreu anomena el mn real. S ENTIT
I SENSIBILITAT

Despus de aquellos siete aos intensos, de esfuerzo continuado, como una carrera de fondo, en los que busca y va encontrando los conocimientos, tericos y prcticos, que le permitirn proyectar, ha llegado el momento de enfrentarse a lo que Andreu llama el mundo real. S ENTIDO
Y SENSIBILIDAD

(L A

CULTURA ASSIMILADA )

(L A

CULTURA ASIMILADA )

El 1987 lAndreu acaba la carrera amb bones qualificacions i comena a treballar a lestudi de Margarit Buixad, especialitzat en estructures; ho fa durant uns mesos, fins que va arribar la informtica i ens va fer fora. Desprs, durant un parell danys, sincorpora a lestudi de Gerard Garca Ventosa i collabora en parallel amb altres arquitectes. Posteriorment decideix dedicar-se durant un any al projecte de final de carrera (edifici per a un ajuntament i la urbanitzaci del seu entorn), necessari per obtenir el ttol oficial, que se li atorga el 1991. En aquests anys sestan fent a Barcelona les obres necessries per a la celebraci dels Jocs Olmpics i, per extensi, altres obres molt importants, tant en infraestructures com en urbanitzaci. LAndreu decideix aprofitar aquesta oportunitat nica per aprendre: treballar amb arquitectes reconeguts, amb altres professionals, etc., ajornant, de moment, la seva intenci de muntar un estudi propi. Durant aquests anys va assimilant i enriquint els coneixements buscats i trobats durant la carrera, comprenent, en aplicar-los en el mn real, el sentit de la professi. I aqu apareix Esteyco, una empresa denginyeria de Madrid que buscava arquitectes per collaborar en les obres

En 1987 Andreu termina la carrera y comienza a trabajar en el estudio de Margarit i Buxad, especializado en estructuras; lo hace durante unos meses, hasta que lleg la informtica y nos ech. Luego, durante un par de aos, se incorpora al estudio de Gerardo Garca Ventosa y colabora en paralelo con otros arquitectos. Posteriormente decide dedicarse durante un ao al proyecto de final de carrera (edificio para un ayuntamiento y la urbanizacin de su entorno), necesario para obtener el ttulo oficial, que se le otorga en 1991. En estos aos se estn realizando en Barcelona las obras necesarias para la celebracin de los Juegos Olmpicos y, por extensin, otras muy importantes, tanto en infraestructuras como en urbanizacin. Andreu decide aprovechar esta oportunidad nica para aprender: trabajar con arquitectos reconocidos, con otros profesionales, etc., aplazando, de momento, su intencin de montar un estudio propio. Durante estos aos va asimilando y enriqueciendo los conocimientos buscados y encontrados durante la carrera, comprendiendo, al aplicarlos al mundo real, el sentido de la profesin. Y ah aparece Esteyco, una empresa de ingeniera de Madrid que buscaba arquitectos para colaborar en las obras
155

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

que estava duent a terme lIMPU (Institut Municipal de Promoci Urbanstica). En la incorporaci de lAndreu a Esteyco es poden distingir les tres fases clssiques en levoluci normal del pensament: el perode de tesi, el danttesi i el de sntesi. En el seu primer contacte amb Esteyco, lAndreu entn el projecte arquitectnic com un espai que engloba disciplines molt diverses, en les quals lenginyeria se subordina: estructures, installacions, fins i tot el traat i les infraestructures. No vaig pensar mai en lenginyeria, ni en el fet que estava en un mn denginyers, al contrari, vaig treballar en lIMPU, on la majoria eren arquitectes, noms s que em pagava una enginyeria. A poc a poc, per, es va produint la immersi a Esteyco i la tesi de la subordinaci senfronta amb el protagonisme de les infraestructures. Sn obres que, per dimensi o implantaci, tenen una intervenci irreversible en el medi i, en canvi, no es posa cap atenci en els efectes sobre el territori. Sapliquen solucions estandarditzades sense reflexi, sense entendre el paisatge o com es modifica, amb el salconduit de complir una normativa que soluciona exclusivament qestions tcniques. Aquesta s lanttesi, que es presenta amb tota la seva cruesa. Especialment en projectes encarregats des de lenginyeria, les administracions dobres pbliques, ferrocarrils, etc. Afortunadament Esteyco no s una daquestes enginyeries sense nima, ja que des del principi el seu fundador es nega a aplicar solucions estandarditzades propugnant que lacatament de la normativa no pot anar mai en detriment
156

que estaba desarrollando el IMPU (Instituto Municipal de Promocin Urbanstica). En la incorporacin de Andreu a Esteyco se pueden distinguir las tres fases clsicas en la evolucin normal del pensamiento: el periodo de tesis, el de anttesis y el de sntesis. En su primer contacto con Esteyco, Andreu entiende el proyecto arquitectnico como un espacio que engloba disciplinas muy diversas, en las que la ingeniera se subordina: estructuras, instalaciones, incluso el trazado y las infraestructuras. Nunca pens en la ingeniera, ni que estaba en un mundo de ingenieros, al contrario, trabaj en el IMPU, donde la mayora eran arquitectos, slo que me pagaba una ingeniera. Pero poco a poco se va produciendo la inmersin en Esteyco y la tesis de la subordinacin se enfrenta al protagonismo de las infraestructuras. Son obras que, por dimensin o implantacin, tienen una intervencin irreversible en el medio y, en cambio, no se presta ninguna atencin a los efectos sobre el territorio. Se aplican soluciones estandarizadas sin reflexin, sin entender el paisaje o cmo se modifica, con el salvoconducto de cumplir una normativa que solventa exclusivamente cuestiones tcnicas. sta es la anttesis, que se presenta con toda su crudeza. Especialmente en proyectos encargados desde la ingeniera, administraciones de obras pblicas, ferrocarriles, etc. Afortunadamente, no es Esteyco una de estas ingenieras sin alma, ya que desde el principio su fundador se niega a aplicar soluciones estandarizadas propugnando que el acatamiento de la normativa nunca puede ir en menoscabo de la cali-

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

de la qualitat, en el seu sentit ms ampli, dun projecte. Aix doncs, ms aviat que tard es produeix la sntesi que tan bons resultats produiria en el futur. Els coneixements especfics adquirits a Esteyco respecte a qestions denginyeria aporten ms solidesa i seguretat a lhora dafrontar temes o projectes multidisciplinaris, amb la intervenci denginyers competents. El valor afegit daquests coneixements hbrids s especialment enriquidor s un camp professional que et proporciona una formaci complementria. Lassimilaci de lAndreu per part dEsteyco modifica la manera de treballar de lenginyeria. En els projectes, encara que siguin denginyeria, magrada aportar-hi una visi global prvia, de la qual es poden sentir partcips tots els que hi intervenen. Una idea de projecte en la qual totes les disciplines es poden implementar amb la mxima eficcia. Daquesta manera no tinc la sensaci de coacci en el desenvolupament del projecte. A dia davui podem dir que lempremta de lAndreu condiciona dalguna manera lessncia dEsteyco, tal com ho demostren alguns comentaris manifestats per larquitecte, que sens dubte formen part del que podrem anomenar lideari de la nostra enginyeria. Incorporar noms esttica a lenginyeria dna lloc, generalment, a projectes artificiosos i excessius que dilapiden la veritat de les bones obres denginyeria. Per tant, els coneixements dambdues disciplines, enginyeria i arquitectura, no shaurien densenyar duna manera tan estanca. Finalment, grans exemples per seguir.

dad, en su sentido ms amplio, de un proyecto. As pues, ms pronto que tarde se produce la sntesis que tan buenos resultados producir en el futuro. Los conocimientos especficos adquiridos en Esteyco respecto a temas de ingeniera aportan una mayor solidez y seguridad a la hora de afrontar temas o proyectos multidisciplinares, con la intervencin de ingenieros competentes. El valor aadido de estos conocimientos hbridos es especialmente enriquecedor Es un campo profesional que te proporciona una formacin complementaria. La asimilacin de Andreu por Esteyco modifica la forma de trabajar de la ingeniera. De los proyectos, aunque sean de ingeniera, me gusta aportar una visin global previa, de la que pueden sentirse partcipes todos los intervinientes. Una idea de proyecto en la que todas las disciplinas pueden implementarse con la mxima eficacia. De esta forma no tengo la sensacin de coaccin en el desarrollo del proyecto. Al da de hoy podemos decir que la impronta de Andreu condiciona de alguna manera la esencia de Esteyco, como lo demuestran algunos comentarios manifestados por el arquitecto, que sin duda forman parte de lo que podramos llamar el ideario de nuestra ingeniera. Incorporar solo esttica a la ingeniera da lugar, generalmente, a proyectos artificiosos y excesivos que dilapidan la verdad de las buenas obras de ingeniera. Por tanto, los conocimientos de ambas disciplinas, ingeniera y arquitectura, no deberan ensearse de un modo tan estanco. Finalmente, grandes ejemplos a seguir. Hay
157

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Hi ha moltes obres en les quals es fonen els termes enginyeria i arquitectura i en qu es dilueixen els lmits dambdues disciplines: el Seagram Building de Mies, el pont de Salginatobel o lEixampla de Cerd a Barcelona. S EGUINT
EL SEU CAM

muchas obras donde se funden los trminos ingeniera y arquitectura y donde se diluyen los lmites de ambas disciplinas: el Seagram Building de Mies, el puente de Salginatobel o el Ensanche de Cerd en Barcelona. S IGUIENDO
SU CAMINO

(L A

CULTURA PROJECTADA )

(L A

CULTURA PROYECTADA )

En aquestes notes hem intentat acostar-nos a lAndreu Estany seguint el seu cam des del principi a manera de biografia. Hem vist com aquest home darrels profundes ha buscat per mitj de la cultura donar sentit a la seva vida fent alguna cosa til i alhora satisfactria, dacord amb les seves aptituds i sensibilitat, i com desprs duns anys inoblidables de recerca va trobar en larquitectura el mitj idoni per fer-ho. Hem vist, tamb, com el cam emprs es creua en un punt determinat amb Esteyco i com a partir daquest moment decideixen caminar junts, produint-se una mtua assimilaci, extraordinriament fecunda. Aquesta cultura assimilada deriva necessriament en cultura projectada (materialitzaci de projectes i generaci didees), s a dir, en la creaci. En aquest llibre sesbossen alguns dels projectes realitzats intentant aquella fusi tan desitjable, per a lAndreu i per a Esteyco, entre arquitectura i enginyeria. Vegem ara, per acabar, algun exemple daquesta generaci didees donant la paraula al mateix Andreu. Crec que larquitectura s una disciplina artstica i, per tant, la creativitat s una cosa inherent en ella i desitjable. Els projectes neixen duna varietat de coneixements, diverses vivn158

En estas notas hemos intentado acercarnos a Andreu Estany siguiendo su camino desde el principio, a modo de biografa. Hemos visto cmo este hombre de races profundas ha buscado a travs de la cultura dar sentido a su vida haciendo algo til y a la vez satisfactorio, acorde con sus aptitudes y sensibilidad, y cmo despus de unos aos inolvidables de busca encontr en la arquitectura el medio idneo para hacerlo. Hemos visto, tambin, cmo el camino emprendido se cruza en un punto determinado con Esteyco y cmo a partir de ese momento deciden marchar juntos, producindose una mutua asimilacin, extraordinariamente fecunda. Esta cultura asimilada deriva necesariamente en cultura proyectada (materializacin de proyectos y generacin de ideas), es decir, en la creacin. En este libro se esbozan algunos de los proyectos realizados intentando esa tan deseable, para Andreu y para Esteyco, fusin entre arquitectura e ingeniera. Veamos ahora, para finalizar, algn ejemplo de esa generacin de ideas dando la palabra al propio Andreu. Creo que la arquitectura es una disciplina artstica y, por tanto, la creatividad es algo inherente a ella y deseable. Los proyectos nacen de una variedad de conocimientos, diversas

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

cies personals, experincies, msiques Les obres construdes sn una part material daquests coneixements, per nhi ha molts dintangibles i no quantificables. Una formaci artstica i tcnica exhaustiva i equiparable hauria de ser una base slida per desenvolupar larquitectura amb sensatesa. Sovint es confon lexpressi grfica amb larquitectura, i se li dna un valor exagerat. Saber construir tamb s un art i portar a terme els projectes tal com van ser imaginats s lobjectiu ms desitjat. Pots citar algunes obres mestres contempornies?, li pregunto per intentar fixar les seves idees amb exemples. Se mescapoleix al primer intent. Ms que obres particulars, crec en la trajectria professional, en la coherncia dun conjunt dobres. Frank Lloyd Wright, Louis Kahn, Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Coderch, Alvaro Siza, Peter Zumthor, Josep Llinas y Elas Torres, entre daltres. Algunes obres preferides?: El Museu Guggenheim de Nova York, las Thermas de Vals de Zumthor, la Fundaci Mir de Sert, lantic Estadi Olmpic de Munich... Trajectria professional i coherncia, aix s el que valora ms. Doncs b, aix s precisament el que es troba qui segueix el seu cam, el de lAndreu, coherncia i professionalitat.

vivencias personales, experiencias, msicas Las obras construidas son una parte material de esos conocimientos, pero hay muchos intangibles y no cuantificables. Una formacin artstica y tcnica exhaustiva y equiparable debera ser una base slida para desarrollar la arquitectura con sensatez. Se confunde a menudo, y se le da un valor exagerado, la expresin grfica con la arquitectura. Saber construir tambin es un arte y llevar al fin los proyectos tal como fueron imaginados es el objetivo ms deseado. Puedes citar algunas obras maestras contemporneas?, le pregunto para tratar de fijar con ejemplos sus ideas. Se me escurre al primer intento. Ms que las obras particulares, creo en la trayectoria profesional, en la coherencia de un conjunto de obras. Frank Lloyd Wright, Louis Kahn, Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Coderch, Alvaro Siza, Peter Zumthor, Josep Llinas y Elas Torres, entre algunos otros. Algunas obras preferidas? El Museo Guggenheim de Nueva York, las Thermas de Vals de Zumthor, la Fundacin Mir de Sert, el antiguo Estadio Olmpico de Munich... Trayectoria profesional y coherencia, esto es lo que ms valora. Pues bien, esto es precisamente lo que uno encuentra siguiendo su camino, el de Andreu, coherencia y profesionalidad.

Mario Onzain

Mario Onzain

159

AQUESTA PUBLICACI HA ESTAT REALITZADA PER LA FUNDACIN ESTEYCO SOTA LA COORDINACI EDITORIAL DE PILAR CARRIZOSA. EL DISSENY GRFIC HA ESTAT A CRREC DE PILAR CARRIZOSA I ANDREU ESTANY. LA FUNDACIN ESTEYCO VOL AGRAIR LA SEVA PARTICIPACI A TOTS ELS MEMBRES QUE AQUEST ANY HAN FORMAT PART DEL COMIT EDITORIAL I ESPECIALMENT A JESS IRIBARREN I RALPH KOPPENHFER. LA FOTOCOMPOSICI, EDICI I ART FINAL HAN ESTAT REALITZATS PER ASOCIADOS&CIA. LA FOTOMECNICA I IMPRESSI GRFICA HA ESTAT REALITZADA A ARTES GRFICAS PALERMO, S.L., MADRID. LA PRESENTE PUBLICACIN HA SIDO REALIZADA POR LA FUNDACIN ESTEYCO BAJO LA COORDINACIN EDITORIAL DE PILAR CARRIZOSA. EL DISEO GRFICO HA ESTADO A CARGO DE PILAR CARRIZOSA Y ANDREU ESTANY. LA FUNDACIN ESTEYCO QUIERE AGRADECER SU PARTICIPACIN A TODOS LOS MIEMBROS QUE ESTE AO HAN FORMADO PARTE DEL COMIT EDITORIAL Y ESPECIALMENTE A JESS IRIBARREN Y RALPH KOPPENHFER. LA FOTOCOMPOSICIN, EDICIN Y ARTEFINALIZACIN HAN SIDO REALIZADOS POR ASOCIADOS&CIA. LA FOTOMECNICA E IMPRESIN GRFICA HA SIDO REALIZADA EN ARTES GRFICAS PALERMO, S.L., MADRID.

PUBLICACIONS DE LA FUNDACIN ESTEYCO PUBLICACIONES DE LA FUNDACIN ESTEYCO


PABLO ALZOLA

LA ESTTICA DE LAS OBRAS PBLICAS ESTETICA HERRI-LANETAN *


LUCIO DEL VALLE

MEMORIA SOBRE LA SITUACIN, DISPOSICIN Y CONSTRUCCIN DE LOS PUENTES. 1844. * EN TORNO A LEONARDO TORRES QUEVEDO Y EL TRANSBORDADOR DEL NIGARA *
JULIO CANO LASSO

CONVERSACIONES CON UN ARQUITECTO DEL PASADO CARLOS FERNNDEZ CASADO *


JAVIER RUI-WAMBA MARTIJA

AFORISMOS ESTRUCTURALES / STRUCTURAL APHORISMS


MARIO ONZAIN

LA RA DE BILBAO
ANTONIO FERNNDEZ ALBA
* Els llibres esgotats es troben disponibles a / * Los libros agotados se encuentran disponibles en www.esteyco.es

ESPACIOS DE LA NORMA. LUGARES DE INVENCIN. 1980-2000


JOS LUIS MANZANARES

LAS PUERTAS DEL AGUA LAS GEOMETRAS DEL TREN / LES GEOMETRIES DEL TREN
EUGNE FREYSSINET. FRANK GUYON. JAVIER RUI-WAMBA Y ANTONIO F. ALBA

EUGNE FREYSSINET
UN INGENIERO REVOLUCIONARIO / UN INGNIEUR RVOLUTIONNAIRE MIGUEL AGUIL. JAVIER MANTEROLA. MARIO ONZAIN. JAVIER RUI-WAMBA

JAVIER MANTEROLA ARMISN. PENSAMIENTO Y OBRA


PABLO OLALQUIAGA. ALFONSO OLALQUIAGA

EL LIBRO DE LAS CURVAS


JOS SERNA GARCA-CONDE

LOS PUENTES DEL TREN


FRANCISCO GALN SORALUCE

LA ENERGA DE LOS FLUDOS

FUNDACIN ESTEYCO Menndez Pidal, 17. 28036 Madrid. Tel. 91 3597878. Fax 91 3596172 e-mail: fundacion@esteyco.es web: www.esteyco.es

También podría gustarte