Está en la página 1de 10

recuerdas el que viva antes en el piso de arriba y ech a su hija de casa y se oan los gritos y luego l tir sus

muecas al patio porque ella todava conservaba sus muecas y all estuvieron entre toda aquella basura y las miramos que no se movan y ya no se oan los gritos hasta que se hizo de noche y luego el portero debi de recogerlas a la maana siguiente algunas sin brazos las estuvimos mirando toda la tarde mientras iban perdiendo forma hasta que oscureci y no pudimos verlas y luego cuando me despert a medianoche pens ya no queda nadie para vigilarlas

Leopoldo Maria Panero Paris Sin El Estereoscopio As se fund Carnaby Street 1970

SALTANTS 14 o 15 gosadies mal escrites

griFOLL

L aire, vestit d aire entre nosaltres, fent-se estrany, msic, nervis. L aire, dens, lleu, nu i pollt, inacabable, ens duu l aroma gegantina, encens de totes les coses. Respirem, el pensament s lquid.

...

Lquids sn els pensaments sembrats de preguntes, saltants de plata pels peixos sense resposta, posa-hi les mans, escolta l ngel grec, agnic, resolt...

...

Bat en va el color contra la llum. Violeta mstic, betums de Judes fins l escola Damas(quina?), trementines! Literatura tacada d ordreS, crucificada. Per abans mor la pedra, dura la sang...dura...( ve del cor).

... Dura pedra immoderada paraula malalta que caus de la boca i sobre el firmament prim d una fulla t abalanas com la gran baba, big bang de totes les babes o gota de sang del crim llis que ens habita, aix s escriu i s amaga, et dius. Les veus entonen rquiems contra el poema.

... Poema, salta com un altar cap per avall, rodola jove i profeta, cabelleres endins trinxa caps: gira ls. Tot cap per avall, tot increble, certament ho saps, ho sabem: no hi ha realitat.

...

Realitat que puges a la meva sllaba :Foll en som set-centes vegades set per realitat ms set(s) infinites que albergo. Saps sumar? Doncs quantes pedres sumen tretze nits i sser tres cops reencarnat en alb?

...

Vins, onades de vins, de beuratges per beure calents fets de fulles que salten i brillen a dintre l hivern, que hi fan somnis d una nit d estiu i totes com campanes florint-hi abraades, bevent el caldo calent, oceans fent fum a l hivern.

...

L hivern dels boscos blaus, l hivern com una forma de poesia, un trencar el gel a cops de pic, a cops de Blake, de fer-hi desert amb el rei Llangardaix, xaman d nima d escuma amb plata, fletxa i apstol despertant com un lliri.

... Lliri que canta, lliri definitivament lliri, mstic lliri, lliri de desert (que tampoc existeix), estimada absncia, guerrer sense guerra ni constellacions ni oraci, lliri insubms, lliri que canta.

...

Lliri, i lliri del viatge: lliri talper, visions de la poma dels tres claus de les bruixes, alquimistes del verb vegetal, roda, roda-la esdrixola, nem a l aquelarre.

...

A l aquell arre del galop, anem a divulgar-ho. I q ombres seques de sang vegin-se lquides el tercer dia, brillant al sol daurat de l existncia al planeta misteris sense resoldre en dej.

... Dejunen els astres(?) Gira t: no existeix res, recorda que ni el record. Jo tampoc, tu tampoc. Noms Tot. Du s farigola, m ho ensumo. Caf, i ms...remolatxa, cnem, arrs, pols, res, pedra, repte, neguit, home-llop, poeta, alquimista, puta, fora, migdia, quark...

...

Quark va sert-li l moment, va veure que bevia l Olit: s Ennuet-ghatva com un mstic hind. Li va trencar les darreres visions, el desig de tornar.

... Tornar-hi a caure. Fantstic, la fantasia s fantstica!, va dir el Joan que savi reia, que savi jugava, que savi estimava, que savi en hebreu vol dir despertar, i s mentida, reia que no ho s.

...

(s perdre s, Hegel ho cantava, ara no, s esclatar, Rimbaud va fer-ho. No parlo de pretendre, dic del fet. )

Si cada gra de sorra s un informe complet de l univers.

Si no ets mai tu el que parles. ( Dius) Trenques i enganxes a veure qu passa. Tu esculls (?) Sn senyals, per teves. I no. Miralls i viceversa. ( la por i la defensa -que la fa crixer-)

Sense lletres, deixant un rastre de records passava l home abans dels abansos

cantant populars, dites redites precioses com serpentines de gola que hi fan pessigolles... L home dels abansos s el contrari al dels avanos ( tal i com mals entn).

s cert que l univers s llegible, va fer el cec-invisible amb l angle divers que feia bufar. Si alg et parla des de dins d una mentida- com ara una limousina- que collons ha d estar en res cert? nem vora la via o boscos amunt...

Celebrem i descobrirem el per qu!

Canten els nens vells: mori l ego, lero lero, mori l ego, gugugu, legu, legu, moooori!!!! I segueixen, perdent-se enriolats: mogui l eeeh haha uuu gugugu leguuuu tuuu hahahaha moriii??? L eguuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!! gueeeeeeehhh???? gugugugugugugugugu guuuuuu!!!!!! Hahaha.

Porteu-li un nen al pre-suicida i es queda, va dir l Stallone.

Recordo els amics invisibles, quan van marxar vaig entendre aix de les realitats.

Un dels efectes secundaris de la mort s tornar a la vida. s freqent.

Qui es reconeix al mirall, que duu sempre la mateixa carota?

No escric, no dic. Compleixo una missi fa cinc cents anys en contra d una pesta, no, la negra no. Era una cosa del gran Zimbaw, a les muralles dobles del poblat Afric, quan hi va arribar un

peix podrit de mar, una mena de salm proteu, no ho s exacte ni res, jo sc un andao i ho faig des d avui, n ho m hi veig pas.

Angelus Novus. Als sis anys, un Cronopi abandonat. La Poesia s l Enfermetat, els petons als maniquins, un peu, tres hores, ja ho saps, que no recordis les dates, ja ho saps, vens aigua a dos rals, inaugures fonts de vi. Fas que a les mans m hi vinguin pomes i no ests segura de res. Ja ho saps.

Per sense paraiges, sols una cafetera japonesa, grcies... I dues tasses... Al meu quadern de ceres,dibuixos del carrer. De tots colors. Intents lisrgics per a pintar el record. No era Lisboa ni era de Nit. Ha!

Totes les maneres d escriure el tres, triades, formen un triangle ternari. En fem trptics crptics a veure si ho pillen? Engeguem misteris, va! ( el tres s el nmero del Mestre, no s quin ni qui ho diu, per...) Hi ha nmeros que ens persegueixen. I ei, els obsessius sn ells! Sophos, sopes d all per la ressaca o no, de ceba amb farigola. I a fer genomes, va, que dem hi ha cole. ( Cole, EsCola: El naixement de la Tragdia: Mal-formacions amb greus sec-u-eles...) Bactries que tiren el tarot, llenguatges descobridors de silencis parlants, sucidis dionisacs, Zaratrustra amb ADN i unes olives per emportar. La por. Grcies. Bar Sigmund. 68. Cavernes i factures. Hiberndrola. Cnem i Clonazepam, un cavallet de fusta, li ha caigut el cap aquesta tarda, de quan era xic un caball er a alg davant de casa avions i dems, marcians i naus tirant ous verds amb punxes fins al vespre. s greu, doctor Raons? Jo tamb en vull, diu ell.

T, per t haurs d ajupir. Neixen a terra, ran de peus, no volen torretes i corren com culs del Jaumet. Ah, sn fosforescents i tamb beuen suc de taronja. S, per les orelles.

No caldria pas tota, per si fos el cas i s hi caigus, de qu s millor? de roure o de roman? -Tu vas sentir que era un jard? -No, jo no ho recordo. -Perqu s noms el que encara ha de venir! Li va dir a l Alicia. -A Psique li van trinxar... -I Magritte? -Magritte s el porter.

I els matrics? Amb o sense, agafa els mgics, va dir la svia protena...

I no va passar ni un mes o poc i mig de llunes, que a la d sser dit, en rescatar cam, lluneta endins, un ou de llum hi feia lluerna. Hi regiraven els petits escura dies encar vestits d or i metzina, nobles a la causa.

El meu avi em va deixar les paraules del Lorca: El mascarn. Mirad al mascarn! I s, el ver ja arriba al bosc, ho veus? Per jo porto xocolata de Portugal, i tabac de l Estanc, i ja hem aprs que es viu de tres maneres que sn mil i fan les banyes, les tres feretes, el 3. Si vols escriure, no pensis, si vols pensar, no escriguis, em vaig dir. Massa coses alhora, tu! I si un dia et ve de gust o s escau, potser ho llegirs i et far grcia o li servir al psiquiatre per tenir-te tancat, drogat, sempre ms o ms. I mira. En faran un estudi i sers un bitxo de laboratori amb el cap enrampat. Mentre em deixin un llapis, que facin. Noms necessito el llapis.

El llapis i prou. Llapis en hebreu vol dir llengua viva, i si m ho invento, tamb regalima. y te ver por vez primera quizs como Dios ha de verte de Borges et dir, i riurem del borni. Ser un dia lcid. ( Cada poema hauria de ser un nema pels senyors de l acadmia) Ser un dia lcid, deia. Quan fa molt que ets mort, trobes a faltar la vida de tal manera com la papallona sortir del capullo quan ja est preparada.

Tres tresos fan sis, ms l altra: el carrer, la roba, els llibres, trets i sexe, traus i nata, lluny i a prop, l un a sobre i l altre a sota, sof que es desmunta i plega, ell, dic. S que recordes les dates. No n hi ha. Som nosaltres, que tampoc. Un flaix. Un flaix que ho cont tot: mel, pell, claus, metfores, taules de pedra enmig del bosc, danses folles a la plaa gran, la llibertat total de sentir-se totalment lliure, com si fos un fart de veritats i tot estigus passant, l efecte de la sobrietat extrema!

Ho vaig contar, i ei, amb quatre fustes i una manta ho fem. Voler s volar.

Volar s saber que ja voles. Cosa de volats que volem, i que volem volar.

L escombra s un llapis multicolor multidireccional que escampa poemes xamnics, receptes d Amor infalibles , que dibuixa pans de pau i n hi ha per tots i per sempre, i no necessita que li facin punxa de cap mena... branquillons de cera, ceres a l oli, olis del greix, greixos mamfers de colors, tiranosaures folls, trementines, rajoles, agulles, l Unicorn el vaig veure, s, i escrivia a vegades, va anar-se n camps rojos endins. Jo encara empaito fades...

griFOLL 29.09.2013 casserrespoblepoema

10