Está en la página 1de 6

DU S AL REVS

griFOLL

Estic a punt per anar a qualsevol lloc estic a punt per desaparixer en la meva prpia desfilada

Bob Dylan

Res s real fins que s'experimenta


John Keats

Contra tota opini, no sn els pintors sin els espectadors els que fan els quadres

Marcel Duchamp

DU S AL REVS

Sols qui empren un viatge llamps de dins endins sabr saciar la set dels mns de fora, qui domini sense que domini venus i mercuris, sols qui hi bufi desmesures i s hi banyi, amb les follies i les bruixes, caci al vol visions de la fetilleria ms ancestre, certa com un bri de cnem, tindr la fe que li dar la imatge de la bellesa -i nica-, l honra de contemplar-la en vida. La bellesa s una mossegada a l nima i s un orgasme d ectoplasma a l altra banda de la lluna a tot eclipsi, dus i diables en perpetutat d un aquelarre sense temps; el temps se l menja l home. I l home s cec. Sols qui gosi perdre-hi ossos i, en el retorn, la captivitat que s l absncia, la ms alta estranyesa, enyor de morts, de tots els morts millenaris enyorant viure i ho pugui suportar, que miri. Sols qui observi fins arribar al ritme causal d all que s observat, ho veur. Sols qui no desatengui la follia que ens s part, existir. Sols qui comprengui que tota salvaci resideix en la imaginaci, aprendr. Sols a qui no li importi perdre i se la jugui i fugi del ramat, i faci d intuir la brixola ms certa. Sols qui, a mesura que s enveli, guanyi en ballar-la, dansi la dansa quan en toquen una altra, es descarrili afamat, salti pel barranc ms abismal, volar. Sols qui mori emprenyat

amb la mort ser ressuscitat. Sols qui no accepti l esperit plantejat, qui no es conformi amb el llenguatge de les paraules. Sols qui arribi a ser espants, ser bell, coneixer la bellesa, que s ser-la, que s veure-la, que s haver-la vist, conegut. Imatge de les imatges, jeroglfic exacte del caos precs penetrant-te baix l efecte a la sang fins els caps de la flor sagrada que neix on hi deixa l esperma el penjat, lucidesa in extremis. Sols aqu, qui comprengui que la comprensi no t res de comprensible,- ni li cal-, que s s o no ss i tot s misteris o res ho s. Sols qui, de sobte, una nit qualsevol o el dia menys pensat descobreix que tot s mentida i s hi posa a jugar: Comena el joc i s borrs, hi ha molta llum dins les coses, les eleva d esperit. Per exemple sc enmig d uns boixos espessssims on hi passa un rierol d aigua molt neta, hi ha molsa, sembla que es mogui, no s plana per sota, em pregunto de qui deu ser la pell i a sobre de quina bestia o cosa viva puc ser. Ni un instant, em faig xic, caic al riu i em surten rels, moltes, i de pressa, llargussimes. Recorro el planeta, l abrao, s calent per sent fred. Plorem junts, tan junts. La terra, els oceans, la nit i el dia i jo som una sola cosa, una pilota de molsa i rels enmig del cosmos infinit. O tamb, per exemple, quan depn de l Absurd, Absurd entitat, dic- descobreixo que se m obre un tall blau cel al bra, fa un cop de llums i torno. Per no, ja no torno jo. Qui hi va no torna. En torna un altre. I cada volta que en torna s l altre, l altre, com tot per conscient d aquesta bogeria salvatge, foll d amor per fondre s amb tot, amb tothom, foll fins l Olimp... Hi jugo des qu en s: deixar-se anar... I prossegueixo ( va, que em faig el serio Du s un atac de riure.

Du s una planta i una pedra amb una serp a sota amb sotana que pica. Du no para d explicar-t ho, per tu vols paraules. Du s si agafes la terra amb els punys i n ensumes la fora. Du, buscat, s du que acabes de desfer. Dit, assenyalat, tot du anulla a du. Du s al revs. Per exemple ( venint dels boixos d abans): Tot s borrs, el mn i tu i jo- som una pilota de molsa enmig de l univers, molsa clida i rels, rius, oceans; i l univers s rodolar-hi! Moltes pilotes de molsa baixen boges per la vall del bosc de quan rem petits i tots els nens d ahir, d avui i per tornar, correm rient al darrera. Du s aix. La vall no s acaba i ens mirem entre nosaltres i les osties que ens fotem sn l ostia. Aquestes osties sn ms hsties que les hsties, sn nens rient que mai es trenquen a la vall del cosmos. I s veritat: no es pot estar trist, rius. Noms es pot estar trist com un nen quan n est, la resta s imposat! Du, Du s deliri, desconeixena absoluta, dgue-li viatge, can, cantonada amb xaman, bosc amunt sota la pedregada menjant bolets, desmuntant vaques, finestres cap a altres realitats, collir les herbes pel reuma, entrar a la granja de pungons de les formigues a mamar, tornar-se fera. Esdevenir, en el big bang, el mamfer primer, l udol ms vell que encara ressona i el pots sentir el tens a dins es diu Vida, es diu Du, es diu Tot, es diu Res, s l Amor i no l s, s un negoci, s un pardal, s la falrnia, la CIA, una cafetera exprs, una visi, una tripada, el senyor, s una grcia, un bolet barrufet, un bigoti que el mata, llibres i llibres, una sargantana, la de l Anna, la de Ses Illes i la del Roc de la Mel...Prosseguir sempre (qui no plora no mama: pessiga t, arranca t un pl pbic o imita a Rimbaud. Si vols anar-hi, si enlloc vols anar i de tot arreu fugir, pots fer-ne una can: de buscar). Prosseguir com una mala cosa, que vindr la mort i tots tindrem la cara del Pavese. Prosseguir buscant. No importa el qu, el qu s un tot, s Tot. Tot concentrat, fusionat en un punt illimitat que t hi inclou. La imatge, la cosa, el misteri, la grcia i la grcia

divina i la que no. Prosseguir, que cada passa s un nyac ms a la rosca mental de la imaginaci. Prosseguir, moure peces, fer invents, resoldre jeroglfics, jugar a escacs amb els morts. Prosseguir, que tot aix que veus no hi s, ve a ser del revs i ramificat, molt ms profund. Prosseguir. Noms prosseguint fem ms dbil la barrera entre la vida i la mort, entre l home I l amor. Prosseguim, que estem fent el moment. El moment ens que vius i morts ens trobarem i fundarem l amor, al fusionar-nos. Prosseguim, el moment en que crearem i serem du, que no s mort, s que encara ha de nixer, l hem de fer prosseguint. Prosseguint, hi ha mil i un llocs on agafar-se, tan li val si sn certs, res ho s, no pas encara o noms s, prosseguir. Prosseguir comenant des de qualsevol mentida i amunt, fer-la grossa, vici, filia, necessitat, religi, etctera. I aqu, rebolcar-s hi, quedar-s hi enganxat. Prosseguir, aquesta s la missi i aquest s el sentit i cap ni fora d aquests s menys cert ni ms fals. Si tot roda, si tot va cap al mateix lloc, si sols hi ha una sola cosa: Prosseguir. Prosseguir s fer l amor, fer l amor s fer a du, du s amor fet, en pausa fent fora el temps, l espai...hi deixa la suspensi. Du s amor en suspensi. L amor en suspensi s tot el qu ha arribat a ser-ho prosseguint quan fa l udol. El sents? Esborra-ho tot i sols escolta, jo no existeixo, noms prossegueix escoltant. Sents qui ets? On? Ho sents de veritat? Jo no existeixo, ja t ho he dit. On diries que ets? Saps de qu formes part? Saps quin s el teu nom? Podries resistir-ho? No m escoltis. La veu s en tu.

griFOLL 27.09.2013 casserrespoblepoema