6

LA CL.LULA:
UNITAT DESTRUCTURA I DE FUNCI

1. La teoria cel.lular. 2. Forma, mida i longevitat de les cl.lules. 3. La cl.lula procariota, la cl.lula eucariota. 4. La cl.lula animal, la cl.lula vegetal. 5. Origen i evoluci cel.lular

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

LA TEORIA CEL.LULAR

Els pioners: Robert Hooke i van Leeuwenhoek

Els primers coneixements sobre la cllula daten de lany 1665, quan Robert Hooke va publicar els resultats de les seves observacions sobre els teixits vegetals, fetes amb un microscopi construt per ell mateix que arribava a uns cinquanta augments. En la seva obra Micrographia va descriure amb detall que el teixit suberitzat (suro) i els altres teixits observats estaven constituts per una srie de celles petites, semblants a les dun rusc dabelles, i va establir el terme cllula (del llat cellulae petites celles, cambretes) per designar-les. Les celles del suro noms estan constitudes per les parets de cellulosa de les cllules vegetals mortes, i per un interior ple daire; en canvi, en els altres teixits s que va poder observar cllules vives. Un contemporani de Robert Hooke, lholands Van Leeuwenhoek, un comerciant i naturalista aficionat, es va dedicar a perfeccionar les lents daugment i va construir microscopis senzills, que arribaven a tenir fins a 200 augments. amb els quals, en observar laigua de les basses i els fluts interns dels animals, va fer descobriments interessants. Aix doncs, va poder veure per primera vegada protozous i rotfers etc, que va anomenar animlculs.

La millora dels microscopis ptics

Durant el segle XVIII gaireb no hi va haver avenos en citologia; aix va ser degut al fet que les aberracions cromtiques i esfriques de les lents no permetien millorar la qualitat dobservaci dels primers microscopis. Por aix i perqu les cllules dels teixits animals generalment no tonen parets cellulars gruixudes, no es va poder descobrir que aquests tamb estan constituts por cl.lules. Durant el segle XIX, grcies a la correcci de les aberracions ptiques i a la millora de les tcniques de preparaci microscpica (fixaci, inclusi i tinci), es van poder estudiar les cl.lules amb ms detall i observar-hi diversos estructures a linterior. Aix doncs, el 1831 Brown va descobrir en les cllules vegetals un corpuscle que va anomenar nucli.

Schleiden i Schwann pares de la teoria cel.lular

El botnic alemany Schleiden (1838) va posar els primers postulats de la teoria cellular en afirmar que la cllula s la unitat elemental de tota lestructura de les plantes. El 1839, el zoleg alemany Schwann va establir el parallelisme entre els teixits animals i els vegetals quan va observar que el teixit cartilagins estava constitut por cllules a linterior de la qual tamb hi havia un nucli. . A partir dels postulats de Schleiden i Schwann es va iniciar el desenvolupament de lanomenada teoria cellular, quan sen van enunciar clarament els dos primers principis: 1) Tots els ssers vius estan constituts per una o ms cl.lules, o dit duna altra manera: la cllula es la unitat morfolgica de tots els ssers vius. 2) La cllula s capa de dur a terme tots els processos metablics necessaris per mantenir-se amb vida, s a dir, la cllula s la unitat fisiolgica dels organismes.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

El 1855, el metge alemany Virchow va millorar la teoria cel.lular quan va aportar una idea correcta sobre lorigen de les cllules, punt en el qual Schwann i Schleiden estaven equivocats: 3) Les cllules tan sols poden sorgir a partir dunes altres dexistents (que en llat es va expressar amb la frase famosa: Omnis cellula ex cellula (tota cl.lula prov duna altra cl.lula). El 1902, Sutton i Boveri, autors de la teoria cromosmica de lherncia van ampliar la teoria cel.lular amb un quart postulat: 4) La cllula cont tota la informaci sobre la sntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i s capa de transmetre-la als seus descendents, s a dir, la cllula s la unitat gentica autnoma dels ssers vius. Posteriorment es va rectificar un dels aspectes equivocats de la primitiva teoria cellular, concretament la idea proposada per Schleiden, que defensava que la vida dels organismes pluricel.lulars no era ms que la suma de les funcions de les seves cllules. En realitat, els organismes pluricel.lulars no tan sols tenen diferents tipus de cllules que fan diverses funcions, sin que tamb coordinen les funcions de manera integrada i asseguren aix la supervivncia de lindividu. En resum, en un nivell determinat, en el nostre cas el pluricel.lular, hi ha propietats que no es donen en el nivell anterior, tal com va proposar J. Needham en la teoria sobre els nivells dorganitzaci de la matria. En resum, la teoria cellular enuncia que la cllula s la unitat morfolgica, fisiolgica i gentica de tots els ssers vius.

Les millores en la microscopia

El 1892 va nixer la citologia com a cincia, amb la publicaci duna obra de sntesi dels coneixements que fins aleshores es tenia sobre la cl.lua Posteriorment es va inventar el microscopi de llum ultraviolada, que necessita lents de quars molt costoses per que aconsegueix detalls ms precisos, grcies a la menor longitud dona. El 1930 es va inventar el microscopi de contrast de fases, que no necessita tenyir les preparacions microscpiques per observar els petits detalls. El 1932. la1emany Ruska va inventar el microscopi electrnic, que va significar una autntica revoluci en citologia tot i que no va quedar perfeccionat per ser utilitzat en microbiologia fins al 1952. Des daquella poca no sha tornat a produir un nou invent comparable.

Les aportacions de Ramn i Cajal a la consolidaci de la teoria cel.lular

Linvestigador espanyol Santiago Ramon i Cajal, pare de la teoria neuronal, va demostrar que el teixit neuronal tamb estava format per cllules, cosa que shavia posat en dubte fins a la publicaci dels seus treballs lany 1888. Daquesta manera la teoria cellular quedava definitivament generalitzada a totes les cllules.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2
Forma

FORMA, MIDA I LONGEVIAT DE LES CL.LULES

UNITATS EN MICROSCOPIA LONGITUD 1 (micra) = 10 m -9 1 nm (nanometre) = 10 m 10 1A (ngstrom) = 10 m MASSA 12 1 Pg (picogram) = 10 g. -24 1 dalton = 1,66. 10 g SEDIMENTACI Svedberg (S)
-6

La forma de les cllules s molt variada: arrodonides, ellptiques, fusiformes, estrellades... La forma t a veure amb la funci que realitzen, lespai que ocupen etc.

Mida
La mida de les cllules es extremadament variable. Els bacteris solen mesura entre 1 i 2 de longitud, la major part de les cllules humanes fan de 5-20. Entre les cllules ms grans podem contar lou destru duns 17x13 cm.

Relaci mida forma i estat de la cllula

Quan una cllula esfrica augmenta la mida, el volum augmenta 3 proporcionalment al cub del radi (V= 4/3r ) mentre que la superfcie tan sols augmenta en funci del quadrat del radi (S = 2 r ). s a dir augmenta molt ms el seu volum que la seva superfcie, disminueix la relaci superfcie/volum. Aix suposa un gran inconvenient per a la cllula ja que es limita lentrada de nutrients (ja que est en funci de la seva superfcie). Per altra part laugment de volum no va acompanyat dun augment del nucli ni del nombre de cromosomes, com a conseqncia, podria passar que en disminuir la relaci volum del nucli / volum del citoplasma, el nucli fos insuficient per controlar la cllula Resumint: Dins una mateixa estirp cellular les cllules joves tenen major relaci superfcie/volum i major relaci volum del nucli/volum citoplasmtica que les cllules velles.

Longevitat
La durada de la vida de les cl.lules s molt variable, per exemple algunes cl.lules de lepiteli hum sols duren unes vuit hores en canvi per les neurones duren tota la vida.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

3
CONCEPTE
Mesura

LA CL.LULA PROCARIOTA, LA CL.LULA EUCARIOTA.

CEL.LULA PROCARIOTA
Mesuren entre 1 i 5 micres.

CEL.LULA EUCARIOTA
Sn ms grans. Moltes mesuren entre 20 i 50 el rovell dou de gallina, 2 cm; algunes neurones. Ms d1 m etc. Tenen formes molt variades. Poden constituir organismes unicel.lulars o pluricel.lulars. En els pluricel.lulars hi ha cl.lules molt especialitzades, i per tant, en formes diferents. Les cl.lules vegetals tenen una paret gruixuda de cel.lulosa. Les cl.lules animals poden presentar membrana de secreci (matriu extracel.lular) o estar-ne mancades Els orgnuls membranosos sn: El reticle endoplasmtic, laparell de Golgi, els vacols, els lisosomes, els mitocondris, els cloroplasts (tan sols en algunes cl.lules) i els peroxisomes

Forma

Tenen poques formes: esfriques (cocs), de bast (bacils), de coma ortogrfica (vibrions) o despiral (espirils). Sempre sn unicel.lulars, encara que poden formar colnies. Membrana de secreci gruixuda i constituda de peptidoglicans. Algunes a ms, tenen una cpsula mucosa

Embolcalls

Orgnuls Els orgnuls membranosos sn els membranosos mesosomes. Les membranes no tenen colesterol

Estructures no Les estructures no membranoses sn els Les estructures no membranoses sn els membranoses ribosomes (de 70 S). Algunes presenten ribosomes (de 80 S), el citoesquelet i, en vescules de parets proteiques ( els animals, a ms, els centrols vesicules de gas etc) Nucli No tenen nucli. No hi ha nuclols LADN s una sola molcula circular de doble hlix que, encara que pot estar associada a protenes, no forma nucleosomes. Aquest ADN equival aun nic cromosoma. Tenen plsmidis, petits ADN circulars de doble filament. LARNm no presenta maduraci. La transcripci i la traducci es fan al mateix lloc No hi ha mitosi. El citoplasma es divideix per bipartici. La reproducci s de tipus asexual. Hi pot haver fenmens de parasexualitat (intercanvi de material gentic) S que tenen nucli i dins hi ha un o ms nuclols. LADN s lineal i de doble hlix, i est associat a histones, formant nucleosomes. Cada fibra dAND quan es condensa forma un cromosoma. A ms hi ha ADN circular de doble filament en els cloroplasts i en els mitocondris. El preARNm experimenta maduraci. La transcripci es fa al nucli i la traducci al citoplasma.

ADN i ARN

Reproducci

El nucli es divideix per mitosi o meiosi. El citoplasma es divideix per bipartici, esporulaci, gemmaci o pluripartici. La meiosi, que genere gmetes o meiospores, permet la reproducci sexual

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

LA CL.LULA ANIMALS, LA CL.LULA VEGETAL.

ANIMAL VEGETAL

ESTRUCTURA DE LES CL.LULES EUCARIOTES Membrana plasmtica EMBOLCALLS Membrana Paret cel.lular de secreci cel.lulsica Matriu extracel.lular Citosol (=Hialoplasma) Estructures Orgnuls amb delimitades membrana per dues senzilla membranes interrelacionats (sistema endomembrans) S NO SI/NO S S S Gran Diversos i petits Molts S/NO NO S S S NO S S S Petit Un de gran Pocs S/S S/NO S

Reticle endoplasmtic

Llis Rugs

Aparell de Golgi Vacols Lisosomes Peroxisomes/ Glioxisomes Cloroplats Mitocondris

CITOPLASMA

Orgnulsamb doble membrana (transductors denergia) Estructures Estructures sense granulars membranes Estructures o no microtubulars delimitades totalment per una membrana Estructures microfibril.lars

Ribosomes Centrols Cilis

S NO NO NO S NO

NUCLI

S En alguns Flagels En alguns Microtbuls Citoesquelet S Microfilaments S dactina i miosina Filaments S intermedis (cl. Nervioses i epidrmiques) Inclusions Grnuls de reserva de mid NO citoplasmtiques Reserves de glicgen S Embolcall nuclear / Posici del nucli S, central Nucleoplasma S Cromatina S Nuclol S

NO

S NO S, lateral S S S

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

ORIGEN I EVOLUCI CEL.LULAR.

Avui saccepta que lavantpassat com de totes les cllules fou una forma primitiva que Carl Woese va anomenar protobiont. Es tractaria duna forma molt simple amb uns processos gentics de transcripci i traducci molt simples. A partir della, per evoluci es formarien: els urcariotes, els arqueobacteris i els eubacteris. Entre fa uns 2000 i uns 700 milions danys varen aparixer els eucariotes. Es suposa que foren els eucariotes les primitives cllules que fagocitaren altres procariotes i establiren relacions dendosimbiosi amb elles donant origen, per evoluci a les cllules eucariotes. Aquesta teoria, coneguda com a teoria endosimbitica fou enunciada per Margulis i posteriorment completada per altres investigadors com C. De Duve amb els seus estudis sobre els peroxisomes.

La teoria de lendosimbiosi
Aquesta teoria explica laparici de les cllules eucariotes en base als segents processos evolutius: Una primitiva protocl.lula va plegar la seva membrana plasmtica per augmentar la superfcie per absorci. Per plegament intern de la membrana es formaren vescules que es varen alliberar a linterior del citoplasma. Aix va comenar la digesti intracellular. La formaci dun scul, amb la porci de la membrana que duia lADN, va originar el nucli. La sntesi de fibres i microtbuls, que actuaren com a elements esqueltics, varen permetre la mobilitat exterior i interior. Varen aparixer processos dendocitosi, vescules digestives, un protoreticle endoplasmtic etc. La incorporaci de procariotes (del tipus dels espiroquets) va dona origen als undulipodis (flagels). Els compartiments que envoltaven lADN formarten una vertadera membrana nuclear. Els sistemes de membrana evolucionaren formant el reticle endoplasmtic i el Golgi. La incorporaci endosimbintica dels percussors dels peroxisomes, mitocondris i cloroplasts mitjanant fagcits primitius va marcar el final de levoluci eucariota. Els percussors dels peroxisomes foren uns procariotes aerobis endosimbionts que varen protegir els seus hostes de la toxicitat de loxigen. Aquests percussors varen perdre tot el seu material gentic. Els percussors dels mitocondris foren bacteris aerobis que varen permetre la respiraci aerbica, formant ATP. La presncia prvia de peroxisomes i mitocondris va permetre la incorporaci final de procariotes fotosinttics del tipus del cianobacteris, en algunes cllules eucariotes. Aix va permetre la sntesis de substncies a partir de la llum del Sol. Els percussors dels mitocondris i cloroplats varen perdre la major part del material gentic a favor de lADN nuclear

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

ACTIVITATS. Tema 6: La cllula: Unitat destructura i de funci

QESTIONARI
1) Raona quin tipus de cllula foren els primers organismes. 2) Resumeix els punts bsics de la teoria cellular. 3) Posa qualque exemple significatiu per demostrar que la forma de la cllula est relacionada amb la seva funci. 4) Quin paper juga la relaci superfcie / volum en la vida cellular? 5) De les caracterstiques segents digus quines corresponen a cl.lules procariotes i quines a cllules eucariotes o a ambdues - ADN circular. - Cromosomes - Ribosomes - Aparell de Golgi

INVESTIGA.
Consulta lapartat Tcniques de citologia de la nostra WEB i contesta. 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) 8) 9) 10) 11) 12) 13) 14) 15) 16) 17) 18) 19) Qu s el poder de resoluci dun microscopi? Qu s el lmit de resoluci? De qu depn? Qu s lobertura numrica de lobjectiu? Quin s el lmit de resoluci del microscopi ptic? A quins augments es pot arribar amb el microscopi ptic? Quin tipus de microscopia ptica resultaria ms apropiat per a observar cllules vives? A quins augments pot arribar un microscopo electrnic de transmissi (MET)? Quin s la mida mnima observable? Qu es veu la imatge de la mostra? Es poden veure cllules vives? Explica la tcnica del ombrejat metllic? Quina diferncia hi ha entre el MET i el microscopi electrnic descombratge (MEB) pel que fa a la tcnica i pel que fa a les imatges que sobtenen? Quins augments es poden aconseguir amb el microscopi electrnic descombratge? Quin s la mida mnima observable? Qu s la criofractura? Resumeix breument les passes de preparaci de mostres en microscopia ptica. Resumeix breument les passes de preparaci de mostres de microscopia electrnica Explica en que consisteix la cromatografia i la seva utilitat en biologia? Explica en que consisteix lelectroforesi i la seva utilitat? Sobre quins soports es realitza? Quines utilitats t la centrifugaci per a lestudi de la biologia cel.lular? En qu consisteix lautorradiogafia? Posa un exemple de la seva utilitat en els estudis de biologia cellular.

10

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

TEST
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Robert Hooke va fer els primers descobriments sobre la clu.la Una micra s la milsima part dun centmetre Un nanmetre o milimicra equival a 10-9 metres 1 micra equival a 10.000 angstroms El svedberg (S) s una unitat de velocitat de sedimentaci en centrfuga. Les cl.lules procariotes solen fer entre 50 i 80 micres. les cl.lules procariotes tenen membrana de secreci gruixada constituda per murena. Les membranes de les cl.lules procariotes no presenten colesterol Les cl.lules procariotes no tenen nucli Les cl.lules procariotes tenen nuclol. LADN de les cl.lules procariotes s circular i de doble hlix. LADN de les cl.lules procariotes forma nucleosomes les cl.lules eucariotes sn ms grosses que les procariotes LADN de les cl.lules eucariotes s lineal i de doble hlix A les cl.lules procariotes apareixen cilis Les cl.lules animals contenen grnuls de mid Sols les cl.lules animals presenten centrols Les cl.lules vegetals presenten matriu extracel.lular. Les cl.lules animals presenten paret de cel.lulosa Els vacuols de les cl.lules vegetals sn ms grossos que els de les cl.lules animals. Les cl.lules vegetals presenten microfilments dactina i miosina Les cl.lules vegetals no presenten reticle endoplasmtic llis Sols les cl.lules vegetals presenten ribosomes Els augments dun microscopi es calculen multiplicant els augments de locular pel poder de resoluci. El poder de resoluci del microscopi ptic pot arribar a 4 angstrom de resoluci. El microscopi ptic (normal)pot arribar als 6500 augments La teoria endosimbintica fou enunciada per Margulis Ramon i Cajal fou el descobridor delnucli cel.lular Els cloroplasts procedeixen de levoluci de cianofcies fagocitades per una primitiva cl.lula eucariota Schleiden i Schwann foren els pares de la teoria cel.lular.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

11