Está en la página 1de 10

DES DE DINS D UNA GOTERA

griFOLL

Ser yo el ltimo mamfero? Jesus Lizano

DES DE DINS D UNA GOTERA

Nu vidre, ulls al mn: l encontre de l home amb els homes. Tu qu vas veure? destins? presencia? cos que et limita? paisatge? ( m aparto del full, mar agitada, i t observo), vns i vas amb peus tristos; jo vull dnar-me t, ser teu, cosa teva dic, pr demano: sc l ego is ms, tot para, remot, reviscut, per llenar... Pr on vols anar?, dius. -Amb les pedres, quiets, all on no en tingui la culpa.-No hi ha camins. Nem.S ha d estar atent, intuir. Molt atent: tot es mou tan de pressa que pot semblar quiet com un mn fet de temps. Existeixes? Tinc molta por. No dius res. Esbarzers. Mengem mores: paladars tenyits i set. -s inevitable la tristesa.- Seus, els teus peus tristos a la font. Bevem i ens regalima un raig de vida, dos, ms (fan mandbula fins la barbeta cercant un cau, dos muscles, piga o pl on arremolinar-se), ens eixuguem amb la mniga, osa l avantbra. Desprs del pas de sis falciots, seguim. Passen mil anys. Estic ms b, dic. Jo tamb, mira! Els teus peus riuen.

Una musaranya els hi regala pessigolles. Grcies. Jo tamb. Des de sota la Xicranda borda, fonoll roig i algunes Escabioses que ens miren baixant dels Rasos, dient que rodolem, que rodolem, que no perdem els jocs, s enfila el primer vers del poema que cercvem ignorant-ho. Al costat tot d Ulmus, Jonca Canina, Brolles Hirsutes, Satrapies d aigua, bardisses multiflora... Ens hi llencem. ( Per aix serveixen els poemesque no la poesia-, per a desarmar tristeses). Dius que ens vam comenar a moure usant la poca fe que ens quedava, que com s que ara ens en sobri. I que si la podem repartir, oferir, dar-li a alg. I jo no tinc respostes pr m agrada tant escoltar-te. I tamb dius que ens estem despertant, que per aix feia tant que dormem, ens preparvem. I que tots aquells malsons eren batalles que ens hi duien. Que qui no es desperta cansat s que les deu haver perdut o no lluitat, per aix no s acaba mai de despertar en tot el dia, en la vida, en l existncia, en letctera. Segueixes, pr ( canviant el comps): que cada vegada t ho creus ms, que el qu ens nodreix s el mateix que ens destrueix ( tatoo angelina jolie, tamb s bo llegir-la) i viceversa. I que et tatuars tota l esquena amb faltes d ortografia ( que tampoc existeixen), perqu els errors sn personals i intransferibles,

els errors sn originals i originaris, l art ve dels errors, en surt. L home s un error, ha de fer errors, meravellosos errors, si fes perfeccions no les entendria. Dius, dius, dius. M agrades, m agrada, regrcies. Detalls d una sargantana a part ( parint) all a la vora, et-em preguntes al vent: i s du meu teu seu, qu, mira, i m assenyales al xic rptil i a l amfibi: uada! un ttil. Sempre en passen. Depn de com cau la llum dins les coses, les coses sn unes altres. Al no existir, ja passa. Passa un trencals i li riem cridant que no som el dinar, s emprenya, fa mesos que no menja i mira que arriba a ser lleig i trinxeraire. Llena cabres pels barrancs. I no s perills per a l home? Si et cau la cabra a sobre! ( No em tornis mai ms al manicomi, tots els poemes sn fugir-ne, ms ja no ho puc dir, cridar d altra manera ms efervescent que jo conega). S, hi ha de tot aqu, per sempre s fugir, no noms per covardia, sin i sobretot per escapar-se de tanta hipocresia, s indigerible, podreix, fa malb, malalties! Al mercat hi ha de tot, s: budisme, hinduisme, cristianisme, gnosticisme, classicisme, capitalisme, nazisme, judaisme, narcisisme, nacionalisme, pomes, peres i rellotges gegants, pr ni que ho compris, noms ho tens. Ho tens, no s tu, vull dir. I tria! I remena, que el que no mata s mentida! Tu creus que tenim alguna missi? S. La meva s na amb-on tu. Nooooo; no val! S, crec que s, pr no s quina. I tu?

Genial! Juguem? Juguem, ha! Juguem sempre ms! ( si algun vers et varia, per nfim que sia, l estat anims, traa-hi un tra) Imatges del joc ( verborrea: medicamentosa): En la tarda que envaeix, no pensis res, avancen roges llums cap als endintres nostres, escalfen i acaricien, no es descuiden ni una cllula, ni un tom, ni un quart de quark: sn d amor. (quan hom es creu faltat d amor, que en doni ms del que en pugui rebre, va dir el comerciant savi, savi pr comerciant mentre comerciava, que ho era i no se n sabia estar, mira.) Aix los cossos clids sobre l herba, entre bardisses multiflora tope kitsch si vols i brillant tot i posa-li una banda sonora ms que cursi per s que l enamorament i la lisrgia, no sn lo mateix: endgena o exgena, pr iguals? (Qu fa la por? Diu mentides.) Dos cossos de plvora com una espeteguera de petard us mgico-rituals el dia de la festa als dus de la follia uni vers al alts dalt l altar ( que no n hi ha) volant, gira-volant l un pel damunt de sota l aire just de l altre, cargolats en vol, tombant, lliscant sense tocar cap terra ni res ms, fent una dansa en l aire tancant-se en ella mateixa i expandint-se al mateix temps, com a batecs, lents batecs de llum encesa roja suant jocs d aire giragonsant-ho tot fins rebregar la medulla, pells de gallina elctriques i gens esttics sper pessigolles de les bones que enrampen a la nuca, als mugrons, a les ungles; quan et sents els cabells, saps aquella sensaci? S, i que els sexes bateguen

pr ni recordes que tens cos... Captol dos o segon(s): Quan res ens vingui d aqu... D on? s un dir, pr a punt de ser un fet. La llibertat? La vols? Podries? No la vull, encara no. Hi ha coses que m agraden. Tu, aix, recordar l olor del caf, del pa acabat de fer, la saliva, aixecar rocs a veure qu hi ha, tastar flors diferents a veure qu passa, mirar-te quan em mires, mirar-te quan no em veus, olorar-te, que, siguem on siguem, seguem a la darrera fila, a la darrera pedra, a l amagatall ms secret de tot el (des)comtat, aquests defores tan de fora, tot s nou a cada peu o cop d ull mnim. S, aix m agrada. Que les cases siguin pedres, que les rels s enfilin dalt dels arbres i les copes siguin sempre plenes, afruitades, amb nius i ocells cridaners que demanen cucs. I la mel, la dels alquimistes de l altre dia, molt, molt, encara ens en queda? Sc molt petit, encara m enyoraria... Tots som petits. Jo ms! S. Acabes de guanyar. Rius, molts, amb salmons que van ab manivella, nimes velles fent l amunt dels amunts a fer fills que desprs baixaran, faran salat i torna al born.

T, tasta aix. No em recorda a res. s que ja som dins l ara! Des de quan?! Riem segles, sis o tretze, ms crec, molt, s, vaja. Mal de panxa de riure, i a les galtes ( quan fa?) Les cao amb la m. T, ms! D Ara ara! ( Aturat. Juga. Res s. Tot tamb: paraules de la veu.) Explica m coses, ms coses, dic. Haha hi havia una redada que es comprava l escalextric i una pompa enveritable que li deia al seu mir d all: i quina tres orquetes i no s quants nans sn els ms llops? I els nens li passaven un tronc a la bruixa ms malvada del far-west, amunt, molt. Qu? Ja est? No, no. L acabes tu, com tu, lector-visor-visionari A: Qui ets? Qu sents? Qu saps? Sc el qu sento quan no ho s. Si ho s, noms ho sento; i s, ho sento, llavors ja no sc. Encara em dic culpes, perdona. Sentir culpa et ve de demanar tant perd. Tu, jo, trobats, el mn, ms coses, el poema, la poesia, est succeint? La nostra mort s verge? La nostra mort? La nostra mort. Sempre s verge, com la vida. Que reptes bobines? Uf!

Fu. I la por? Ahir tenia gust d aigua seca a la boca, no la podia obrir, com si fos un bolet, que no en te. Ahir se m va quedar la m enganxada entre paraules ms mudes que una llengua sense cos fent salts, els ltims, sobre gel. Vaig hivernar un moment ahir, em feia mal l nima i el reuma del pus aquell, te n recordes? que se me n va nar a nedar a les sangs, doncs hi era, per ara ja visc, mira. A mi tamb em vnen filferros al fetge a vegades, i encara tremolo i vesso cera bullint per les orelles, les abelles em raspallen els fiblons pels ganglis i avisen a les serps i als escorpins i a les escopinyes, aquestes ltimes res, pr vnen igual i tamb faig hivernacles per dins. Que ens acostem a la mort? s que s una roda. Ens hi acostem i ens n allunyem. Ah. Tot i res som una paradoxa. Saps que s una paradoxa? No. Jo tampoc. Millor. Dient res es pot dir tot i viceversa, no? s que no s qui diu, s qui ho rep, com ho fa. De fet, tamb ho rep el que ho diu. Tot s rebre per tornar-ho a donar. Rebre i donar. I qui se n encarrega de qu les coses vagin all on han d anar? Ning, tots, s lo mateix. Hi van, tenen totes les formes,

s com si ni els hi calgus nar-hi. s una paradoxa. No s qu s. Jo tampoc. Per aix mateix. Et puc fer un pet? Es va ficar un roc a la boca: arra g! Era un cdol. Proveu-ho, pr no aneu molt enrere que escanyussa a matar. Morir d un pet ja s ha fet, sense pedra, pr. Llisa, fa com una tercera llengua solta, pesada. S ha de fer amb ous, ous de perdiu o d oca o d estru o de dinosaure. O li trobes ms sentit al qu remou a la gran massa? Quina mena de truita ms xunga, no? passo del revoltijo. Tens ms fe? No s en qu, pr s. La fe vol carn! Haha La carn vol, vol, volem! La volem! Volem! Dem serem absurds, pr dem tampoc existeix i ser absurds ser est en contacte amb l absurd, gran meravella, no? Total! S, total...Qui ho diu tot aix? Qui xerra? De qu? De quins? Ve de l home, de quan es troba amb l home. Diu de la soledat, i diu de la por, i tamb diu l amor i la mort, diu la llibertat i els cossos i el poema i prova de trobar-hi poesia, que hi s, a fora, que s a dins teu, hi s. Enlloc ms. ( ara corre i ho vas a dir als papes, que quan siguis xic vols ser poeta).

griFOLL casserrespoblepoema des de dins d una gotera 23.09.13

10