ENS ESPERA TOT

griFOLL

A la noia del xandall rosa.

1

Va ser per que’t vas mussa aguar-te els llavis qui’ m vas fe cavar en la boca meva. Dir-te enderiadament seria la teva; i em vaic fe poeta de l’ in-vine, de l’ in-vent i ‘nem: fugitas que fugim ningú ha descobert l’ ai com:

ara som dins, ‘nem pels carrers endocrins on rams bon-nervis despentinen formes i maneres i cabdells, els teus cabells robats al vent, dius rient despentinant-te embogint riures que fan eco e co e co contra cantonades, contra murs. I riem, i arriem pel món de lloc en puesto, d’ aigua en nit, de dia en gruta, de can pinxo a cal moixaina, de tot en ara, aquí, després, fa sempre que sempraràs.

Qui ho diu que no? Qui tomba al mag? És una fitxa d’ art. D’art d’ art: no pren el pèl: el raspalla i no brilla. ( Surten tot de cecs corrents a posar el teló. Volen tapar les veus.)

Sí. Hem, a trenc de rats (penats-ells), trencat crateres lluni t’ imaginaries ... Sí. ( i ja ho vaig dir): ningú ho sabrà. Tu i jo som tres i no hi ha apuntador; ( no només el vam apuntar, riem).

Saltem del marge: Hem ‘ nat al bosc pujant per una corda. Consistia en no perdre el fil. A dalt ens esperava tot: mosaics de molsa, danses de la fauna, rocs de carn, deliri en mel, follia a molles, grans tempestes del vertigen amb la vida dins de cada gota gorda, déus d’ herba que s’ enfila fins l’ estomac,

2

sota casa nostra: vauma més certa que el que l’ encerta (i) niu veritable més envritat que el nen xic quan ho jura escopint-s’ hi l’ esprit – xoca-la- per déu i sa mare. Tot i reTot que érem natrus i som.

De tot el que m’ han sabut dir de l’ amor només l’ entenc amb i en tu.

Si et mires, dic, a plaça rasa hi ha un mirall, som a Cada que és Casserrejant Manrésics on Rimbaud va perdre l’ espardenya a Sant Vicenç, al Castell de l’ Areny dels Horts Barnejant fins Bucarest del Mar-roc de l’ Alguer Menorcant cants Lleida i tants a Lloret O l’ ot ot; i ja Palafrugello Figueres com un Avi nonyet d’ en Bas Trencabraços ràpid Ràpita tant Monistrolo que M’ esparreguera Terra rasa, Rubino Papiols, que Mont Seny? Jo? Castell de Fels! M’ ho fa que tu Ma Ssanes de Na vàs, Pierola, Roca llisa i del no tremolar.

Veuràs, quan siguis al mirall, que no sabies de la teva existència. Veuràs, quan siguis al mirall, que més inferns que tu no els sap ni Satanàs. Veuràs, quan siguis al mirall, que te tots els re-versos. Veuràs, quan siguis al mirall, el Bé bufant-te les pestanyes. Pessigolles. Veuràs, quan siguis al mirall, que s’ emboira d’ alè. L’ Amor. Veuràs, quan siguis al mirall, com et despertes.

I ens despertarem i despertàvem i despertem. ‘Nirem, recordo, tu demanes un cafè, parlem de peixos d’ aigua calenta i de si Hölderlin patia de migranya, de canyes de bambú, però que són fletxes de cupido, de que la punteria és atzar sabent que no hem deixat que ens vinguin amb casualitats; plou i

3

és fosc i si no ens agrada hi fem sol i fumem. Quan rius, digue’ m tonto, però me’ n quedo, dic.

Ni l’ avinguda més llarga del món se’ ns fa llarga. Demà, trencant per aquest carrer, a la tarda, tèbia i neta, amb gust d’ adolescència lírica, endorfínica i primaveral, trobarem-trobem un nen en blanc i negre que ens do’ n entrades pel circ. Al circ ens diuen que no s’ ha de pagar, que els animals que actuen són d’ aquí, i que igual que els funambulistes i la resta, ho fan per amor al part, de formar-ne i ser parits així de ben. Entrem cap per avall i demanem un vermut, o tres o quatre o sis. Ens agrada molt com ho fa un gos que diu monòlegs, ensortint correm pel món de les antenes, riem i deixem a la penya sense tele. De món en món. Columpiem ( i gronxem) les ànimes per tot el cosmos. Amb la felicitat hem topat, dius. ( déu demana donuts, canten a la ràdio).

Al vespre anem corrents a comprar xutxes abans no tanquin la paradeta. Te’ n recordes d’ aquell home? Sí, el de les canyes de xocolata. N’ hi ha que es passen cromos. Tothom corre. Hi ha cotxes i busos. Al cap, pardals i pardals i pardals. Volem? Que la paraula faci l’ acte. Al vespre, te’ n recordes? és demà. Lo bo ho guardàvem pel final ( que no existeix, és infinit).

4

griFOLL 19-20.09.13 casserrespoblepoema

5

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful