Está en la página 1de 5

ENS ESPERA TOT

griFOLL

A la noia del xandall rosa.

Va ser per quet vas mussa aguar-te els llavis qui m vas fe cavar en la boca meva. Dir-te enderiadament seria la teva; i em vaic fe poeta de l in-vine, de l in-vent i nem: fugitas que fugim ning ha descobert l ai com:

ara som dins, nem pels carrers endocrins on rams bon-nervis despentinen formes i maneres i cabdells, els teus cabells robats al vent, dius rient despentinant-te embogint riures que fan eco e co e co contra cantonades, contra murs. I riem, i arriem pel mn de lloc en puesto, d aigua en nit, de dia en gruta, de can pinxo a cal moixaina, de tot en ara, aqu, desprs, fa sempre que semprars.

Qui ho diu que no? Qui tomba al mag? s una fitxa d art. Dart d art: no pren el pl: el raspalla i no brilla. ( Surten tot de cecs corrents a posar el tel. Volen tapar les veus.)

S. Hem, a trenc de rats (penats-ells), trencat crateres lluni t imaginaries ... S. ( i ja ho vaig dir): ning ho sabr. Tu i jo som tres i no hi ha apuntador; ( no noms el vam apuntar, riem).

Saltem del marge: Hem nat al bosc pujant per una corda. Consistia en no perdre el fil. A dalt ens esperava tot: mosaics de molsa, danses de la fauna, rocs de carn, deliri en mel, follia a molles, grans tempestes del vertigen amb la vida dins de cada gota gorda, dus d herba que s enfila fins l estomac,

sota casa nostra: vauma ms certa que el que l encerta (i) niu veritable ms envritat que el nen xic quan ho jura escopint-s hi l esprit xoca-la- per du i sa mare. Tot i reTot que rem natrus i som.

De tot el que m han sabut dir de l amor noms l entenc amb i en tu.

Si et mires, dic, a plaa rasa hi ha un mirall, som a Cada que s Casserrejant Manrsics on Rimbaud va perdre l espardenya a Sant Vicen, al Castell de l Areny dels Horts Barnejant fins Bucarest del Mar-roc de l Alguer Menorcant cants Lleida i tants a Lloret O l ot ot; i ja Palafrugello Figueres com un Avi nonyet d en Bas Trencabraos rpid Rpita tant Monistrolo que M esparreguera Terra rasa, Rubino Papiols, que Mont Seny? Jo? Castell de Fels! M ho fa que tu Ma Ssanes de Na vs, Pierola, Roca llisa i del no tremolar.

Veurs, quan siguis al mirall, que no sabies de la teva existncia. Veurs, quan siguis al mirall, que ms inferns que tu no els sap ni Satans. Veurs, quan siguis al mirall, que te tots els re-versos. Veurs, quan siguis al mirall, el B bufant-te les pestanyes. Pessigolles. Veurs, quan siguis al mirall, que s emboira d al. L Amor. Veurs, quan siguis al mirall, com et despertes.

I ens despertarem i despertvem i despertem. Nirem, recordo, tu demanes un caf, parlem de peixos d aigua calenta i de si Hlderlin patia de migranya, de canyes de bamb, per que sn fletxes de cupido, de que la punteria s atzar sabent que no hem deixat que ens vinguin amb casualitats; plou i

s fosc i si no ens agrada hi fem sol i fumem. Quan rius, digue m tonto, per me n quedo, dic.

Ni l avinguda ms llarga del mn se ns fa llarga. Dem, trencant per aquest carrer, a la tarda, tbia i neta, amb gust d adolescncia lrica, endorfnica i primaveral, trobarem-trobem un nen en blanc i negre que ens do n entrades pel circ. Al circ ens diuen que no s ha de pagar, que els animals que actuen sn d aqu, i que igual que els funambulistes i la resta, ho fan per amor al part, de formar-ne i ser parits aix de ben. Entrem cap per avall i demanem un vermut, o tres o quatre o sis. Ens agrada molt com ho fa un gos que diu monlegs, ensortint correm pel mn de les antenes, riem i deixem a la penya sense tele. De mn en mn. Columpiem ( i gronxem) les nimes per tot el cosmos. Amb la felicitat hem topat, dius. ( du demana donuts, canten a la rdio).

Al vespre anem corrents a comprar xutxes abans no tanquin la paradeta. Te n recordes d aquell home? S, el de les canyes de xocolata. N hi ha que es passen cromos. Tothom corre. Hi ha cotxes i busos. Al cap, pardals i pardals i pardals. Volem? Que la paraula faci l acte. Al vespre, te n recordes? s dem. Lo bo ho guardvem pel final ( que no existeix, s infinit).

griFOLL 19-20.09.13 casserrespoblepoema