Está en la página 1de 9

1

Despus de la sutil locura se agranda mi Dios en los lirios, empiezo a darme luz en las esquinas Francisco Matos Paoli

EL VIATGE
( CANT A LA FOLLIA)

griFOLL

Descobreixo la vida. La vida em cobreix: m unta d amor. I tinc cos, i paraula; I sc home foll. Foll, imminentment lcid. No interpreto: transito. Les mans recullen, els ulls s enfonsen en l espai desfent distancies. El pols duu el ritme de la terra. Sexe s bosc, i bosc, cam. Misteris de tot arreu, reuni de misteris: Du? M entrego. Du sap quina mena de criatura m ha fet: d aigua i carn amb desig, mamfer sense moral, para i cant: l autodestructiu, arran d abisme. Du, Ella, ho sap. Ella que es va fer dona, llengua i plenitud de parla florida als vents. Ella que va pronunciar el primer vers.

Ella, Du, la Poesia invisible del temps infinit on habitem desconeguts, tmids, dolguts, amb el nas ple de sorra, desrtics. ...

Ella, gebrada que bull o de signes aix, senyals que diposita llargament i tu veus. Senyals ( travessa la follia!) al vent, d advents. Senyals ( trenca la tanca!) del crist de la saliva, baba que no callis. Mel que t hi clavis, que diguis com n s d espessa la vida a les galtes, al pit, a les cuixes, al tacte del somni. Ella, Du, la Follia, pren-te-la com un viatge, ( A la follia no s hi cau, s hi arriba), i posa el cap a la turbina, al turmix. I vinga, trinxa, trinxa! Hem de partir de tota illgica. Hem de caure set mil set santes vegades jugant-hi. Jugant a la fressa, al vertigen. Sagnar fins que ens despertem entre lliris. S, lliris, ells que saben el color inevitable. I fer que cantin aquest cant, el cant a la follia, a la follia d existir on qui va encertant-la pixa fora de test i qui perd la ra coneix l Amor, on delira el deliri que passa primer i en aquest l apedreguen fins l ltim, quan ja no hi ha pedres i els homes de seny li fan escopits de cicuta. ...

Descobrim que la vida s viatge. Viatge de folls, la resta s hi queden, s acaben morint. Ella, Du, Nosaltres, els Folls ja hem partit fa principis, sense principis ni finals, directament. Sabent que tot rumb s fals, enll. ( No dir mapes ni brixoles ni rellotges. No dir mentides). Veritats? Moltes o cap, li s secundari, terciari, brut. Parlar d Ella, Du, la Dua Follia a qui jo reso cap per avall i des de la teulada quan plou molt i el mn s acaba. Llavors, quan caic desmaiat, ve i se m emporta. Te mns per a tot. Els fa. Jo m ho miro, remeno i provo d aprendre n. Lo ms divertit s que res te sentit, sempre diu. I riu. Quan Ella riu s acaben les malalties, s entenen els homes, m entren al cor nens saltant i hi fan l alegria. Si mai et mira la Follia, escolta: La mort no existeix, sigues foll. El dolor s acaba acabant, sigues foll. Du ets tu, sigues foll. Estima i fes el que vulguis, va dir Sant Foll.

...

Cantar-li a la follia, aix s fer ganyotes i a la que prohibeixin una cosa, fer-la. Dir-se all que ve de gust sentir, cremar paraules sota l aigua, llunes escrites a les roques profundes plenes de llums exprimides que s hi fonen tbies i fan b. I jugar al joc d aventurar-se a descobrir de quin joc es tracta; i construir-lo: fer un joc ms foll que perdonar, i perdonar-ho tot. ( Somriu, Follia; s bella com un gra de sorra o ms.) ...

Les set nafres passaran, diu Ella. Calen: sn forats per poder-hi entrar, per no en feu sang de la sangs, imagineu-hi dibuixos de besties amb venes inflades que us llepen, sou folls: vesseu follia, tot li s possible al qui vessa follia. I diu tamb: Enamoreu-vos fins la plvora dels ossos, sense lmit. Enamoreu-vos de les coses, dels fantasmes, i de les persones. Enamoreu-vos de les pedregades i de les ganivetades i el dolor caur del cop, dels talls. Enamoreu-vos de vosaltres: oblideu-vos, feu follia i delireu-la. I tingueu buit el pap i netes les orelles, l entrecuix apunt

i sal al mar i, rius amunt, de nit, feu-hi fogueres, fums ancestres. Invoqueu-me i us dur all on embogeixen fins del tot les bogeries.

... Cantem:

Follia, tu que hi rasques, tu que hi toques, que hi arribes...pren-me; els meus costums desacostumen. Duc tan brut el cap: sc l home-mosca...endu-te m amb tu.

...

I all de:

som aqu, els apstols teus, Follia nostra, rafegues de zel escup, o llamps i trons i desmanegans els cervells i omple ns de xocolata l nima descala fins el nas. T ensumarem pels carrers molls, per sota els ponts, per sobre els rius, damunt la pell dels camps; damunt la pell dels arbres i damunt la pell

dels cossos. Ensumarem mns, pl, peus, alls, dits, cal, sang, vins, fems, sucs, conys, flors, mel, maduixes, ous, genolls, tendrums, carboni, ter, cloroform, juscall, melics, encens, vidalba, morts, saliva, cera, estius, esquenes, llits, llenols, pluges sens nord...

...

Sens nord, Follia Nostra, Amor sens mort ( a-mort) -pintPerdent, per fi, tot seny n hi diuen? Les arrels tiben de gana d imatgeria potica, demanen Vida. La Vida vol beure, ha de beure i noms beu Follia o no s Vida. A glopades. La Vida s un riu fresc, i la Follia s quan tens set i hi beus; i t hi confons. I se t emporta el riu i beus i beus i beus i vius, i ho saps, i ho sents. s la Follia. Aquesta lucidesa extrema, veus com brilla? Tot s quiet i es mou a mil cops d ull. Dins d una gota , al fons a m dreta , germinen deserts, un lle; i la pantera, al costat, planta selves, hi te l ull a dins i s hi embranca. Mai ms donar voltes a la gbia del poeta estimat.

L amargantor que fa pessigolles a la campaneta, l amargantor dels trpics... sents els gustos? Tu en saps. I em sents. ( Em sents com jo s que a mesura que el poema avana ms caragols sento a caure). Ingrvida Follia ingrvida, grcies mil i una. Tu, per ells, ets el manicomi sencer... Fouc l Alt els hi va dir. I els Hikikomoris sn vctimes! La Follia els hi crida que crida; Dua que callen els homes de seny, tan malalts. (L Alt? ) L Altre, els Altres. Mira Goya s, pesa-nervis, do m canya, circ, jocs de carrers, de fer volar paraiges; i gelateries de safir, petons als ulls... pujo pel fil de saliva que et toca la boca... sortim del camp ple de gurdies del mn... som illuminats, crema de raons, nufrags trobats, trobadors de la curiositat amagada... repunts sense punt. Som viatge que va i no sap on, no sap quan, s hi val tot, tens paper? Pren-me llapis, de llavis, de grafit, supositori. Pren-me. S estimben cavalleresques batalles aqu, per sense cavallers, tot sn poetes, sants, putes, drapaires, profetes, bruixes, xamans i sonats.

...

Veus com es desfrena el poema? El pots sentir aqu a dins? s la Follia com un rec in crescendo,

sembla l alba quan, boreal, entra per entre els icebergs espetegant, igual que el fibl muny les glndules a l aranya roja de les metzines prohibides, s un camp de maduixes que vola i fa roges les aus, una llengua de guepard que et llepa l axilla, una piga magenta que es veu a les fosques, all que no t imagines fent salts enganxosos dins l ull del trit; una caixa on hi s tot. Ja ho saps: noms hi faltes tu.

griFOLL 16. setembre.13 casserrespoblepoema