Etapes de la histria

Des de la caiguda de l'imperi rom fins al Des de l'aparici Des de l'aparici Des del Des de la descobriment dels homnids (fa descobriment de l'escriptura Revoluci 3 milions d'anys) fins a la caiguda d'Amrica (1492). dAmrica fins a Francesa fins a fins a l'inici de de lImperi Rom la Revoluci Es creguen lactualitat. l'escriptura Francesa (1789). (476 d. C.) l'imperi carolingi, Es produx la Rev. (3.500 a.C.). l'imperi bizant i Descobriment i Apareixen les Francesa i la limperi islmic. Es dividix en: colonitzaci grans Revoluci dAmrica. civilitzacions S'establix el Industrial. Edat de pedra feudalisme. (Egipte, Grcia, (Paleoltic i Apareixen les LImperialisme. Roma, Fencia i Neoltic). religions Es realitzen les 1 i 2 Guerra Mesopotmia). protestants. croades i Edat dels metalls Mundial. Invasions sorgixen l'art (Coure, Bronze i Renaixement i Guerra Freda brbares. romnic i gtic. Ferro). Barroc. S'imposa el cristianisme. 3 Millions danys

3.500 a.C.

476 d.C.

1492 d.C.

1789 d.C.

1 2

LANTIC RGIM LA CRISI DE LANTIC RGIM

3
4

LA IL.LUSTRACI
EL DESPOTISME IL.LUSTRAT

5 6

LA REVOLUCI AMERICANA
EL SEGLE XVIII A ESPANYA: els Borb

1
Es

LANTIC RGIMEN

denomina Antic Rgim al sistema existent a Europa durant els segles XVI, XVII i XVIII, caracteritzat:

Des del punt de vista poltic: per una forma de govern anomenada MONARQUIA ABSOLUTA, en la que el rei concentra tot el poder. Des del punt de vista social: per una SOCIETAT ESTAMENTAL, dividida en 3 estaments amb grans desigualtats entre ells. Des del punt de vista econmic: per una ECONOMIA RURAL (basada en l'agricultura principalment)

Durant el segle XVIII la majoria dels pasos europeus van implantar un rgim absolutista. El monarca era considerat d'origen div, per la qual cosa concentrava tots els poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial: promulgava lleis, les executava i jutjava) Llus XIV de Frana va ser el mxim exponent de l'absolutisme, el lema del qual l'Estat sc jo simbolitzava eixe poder absolut dels reis. Pasos no absolutistes: Gran Bretanya, amb una monarquia parlamentria (el Parlament limitava el poder del rei) Provncies Unides (meitat nord de l'actual Holanda), on existia una Repblica.

La societat estava dividida en 3 estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i era molt difcil poder passar d'un a laltre.
Monarca absolut Alta noblesa i Alt clergat

Noblesa i clergat

Burgesia

Llauradors i artesans

Possea extenses terres, en les que treballaven els llauradors i de les que obtenien les seues rendes. En l'edat mitjana tenien una funci militar per en esta poca ja no tenia sentit que fra una classe privilegiada, ja que no complia la seua funci de defendre a la resta de la societat. Privilegis: estaven exempts de pagar tributs i impostos i ocupaven els crrecs poltics i militars.

Segons el seu nivell econmic es distingia entre: ALTA NOBLESA o ARISTOCRCIA BAIXA NOBLESA

 Compost

pel clergat secular (sacerdots) i regular (frares) Privilegis: Tamb posseen importants propietats territorials, privilegis fiscals (delme: rebien la desena part de la producci dels no privilegiats) i gran influncia en la poltica. Com en la noblesa, es podia distingir entre: ALT CLERGAT (crrecs eclesistics. Procedia de famlies nobles) BAIX CLERGAT (sacerdots i frares)

 Era

el grup ms nombrs i divers en el que tots tenien en com: que no tenien privilegis. Segons el nivell de vida es podia diferenciar entre:

BURGESIA: comerciants i artesans enriquits. En esta poca aconseguixen una posici econmica destacada per no poden ocupar crrecs poltics per pertnyer a este estament. LLAURADORS: la majoria de la poblaci, amb escassos recursos i que a ms havien de pagar als nobles propietaris per treballar la seua terra i utilitzar certs servicis (com el mol, el pont, etc)

AGRICULTURA

INDSTRIA

COMER

L'activitat econmica ms important. Era de subsistncia (per a autoconsum) i amb un sistema de cultiu basat en la rotaci triennal amb guaret, que aconseguia rendiments molt escassos.

Era artesanal i estava organitzada en gremis (associacions d'artesans del mateix ofici units per a controlar els preus i la producci)

Existia un COMER TRIANGULAR: Europa

exportava manufactures a frica a canvi d'esclaus. Estos esclaus els intercanviaven a Amrica a canvi de tabac, blat i sucre.

LA CRISI DE LANTIC RGIMEN

Durant

el segle XVIII es produxen una srie de CANVIS que suposaran la fi de l'Antic Rgim:

1.CANVIS IDEOLGICS: Una srie de pensadors illustrats, com Locke, Montesquieu o Rousseau, defenen la separaci de poders (perqu no recaiguen en una sola persona o instituci) i la sobirania nacional (que el poder no el tinga el rei, sin el poble a travs del Parlament)
2.CANVIS SOCIALS: La burgesia est descontenta, ja que encara que t gran protagonisme econmic se sent en una posici d'inferioritat respecte als estaments privilegiats. Ser la causa de les revolucions posteriors que van acabar amb l'Antic Rgim (Revoluci americana o francesa)

3.CANVIS ECONMICS:
AGRICULTURA: Es van introduir nous cultius procedents d'Amrica (crella, dacsa, tomaca) i es va millorar el rendiment grcies al nou sistema de rotaci quadriennal (sistema Norfolk)

cereal

cereal
trvol naps

guaret

cereal
cereal

Amb la rotaci triennal cada 3 anys calia perdre un any de collita perqu descansara la terra deixant-la en guaret. Amb la rotaci quadriennal no cal, ja que cada 2 anys es planten cultius que deixen descansar la terra (naps i trvol) i que a ms servixen per a alimentar al ramat.

INDSTRIA: Per a escapar del control dels gremis els comerciants utilitzen un nou sistema anomenat DOMESTIC SYSTEM:

En el gremi el comerciant havia de comprar directament el producte a un preu molt ms elevat.

Amb el nou sistema el comerciant entregava la matria primera (ex: llana) als llauradors i els pagava pel producte acabat (ex: vestit), de manera que ambds eixien beneficiats.

LA IL.LUSTRACI

El segle XVIII s conegut com el Segle de les Llums, ja que els illustrats pretenien per mitj de la ra traure la humanitat de les tenebres de la ignorncia.

Creien en LA RA (intelligncia humana) i criticaven all sobrenatural i religis.

Van donar gran importncia a la cincia i la filosofia.

Ferms partidaris de l'educaci i del progrs. Defenien el lliure pensament, la igualtat de drets i la llibertat del ser hum per este motiu van xocar sovint amb l'Esglsia i els monarques absoluts. Una de les causes de la gran difusi de la Illustraci va ser la creaci de l'Enciclopdia, obra dirigida per Diderot i DAlembert, que recopilava els coneixements cientfics i artstics de l'poca.

Montesquieu

Va defendre la divisi de poders (legislatiu, executiu i judicial), perqu no caigueren en mans d'una persona (rei) o instituci. Va defendre la necessitat dun Parlament que limitara el poder del rei i que els impostos no recaigueren noms sobre el Tercer Estat.

Voltaire

Rousseau

Va proposar la Sobirania Nacional: que el poder no el tinguera el rei, sin el Poble, triant els seus representants en el Parlament.

Per a Montesquieu cadascn dels tres poders havia destar en mans dinstitucions diferents:

PODER LEGISLATIU
Elabora les lleis.

PODER EXECUTIU
Executa les lleis. Administra lEstat.

PODER JUDICIAL
Sencarrega que es complisquen les lleis.

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT

Era una de les formes de govern predominants al segle XVIII. En ella els reis, sense deixar de ser absoluts, van assumir algunes idees reformistes dels illustrats

Monarca absolut

Reformes il.lustrades

DESPOTISME IL.LUSTRAT

Amb estes reformes pretenien desenvolupar l'economia i millorar l'educaci dels seus pasos. El seu lema: tot per al poble per sense el poble (ja que el poble no participava en les tasques de govern perqu el Parlament no tenia poder) Principals monarques illustrats: Frederic II de Prssia, Caterina II de Rssia i Carles III d'Espanya.

LA REVOLUCI AMERICANA

Al segle XVIII els habitants de les 13 colnies angleses dAmrica del nord van protagonitzar la primera insurrecci colonial contra una metrpoli (naci que sotmet a una colnia) Causes de la Revoluci: els colons no estaven d'acord amb els impostos que li imposava Gran Bretanya. En 1775 va esclatar la guerra amb Gran Bretanya i un any ms tard es va proclamar la DECLARACI D'INDEPENDNCIA (4 de juliol de 1776) Finalment els anglesos van firmar la Pau de Pars en 1783, per la que reconeixien la independncia de les colnies, que van passar a denominar-se Estats Units d'Amrica. El seu primer president va ser George Washington.

 La

Revoluci americana va contribuir a la fi de l'antic rgim, ja que desprs d'esta es va crear un SISTEMA POLTIC LIBERAL, que es va plasmar en la redacci de:

A) una DECLARACI DE DRETS, que reconeix que el poder resideix en els ciutadans (sobirania nacional) i que els hmens han de ser lliures i iguals. B) una CONSTITUCI (la 1a escrita de la Histria) que separava les funcions de l'Estat en 3:

Legislatiu (Congrs)

Executiu (Govern)

Judicial (Tribunals)

EL SEGLE XVIII EN ESPANYA: els Borb

L'ltim rei de la casa d'ustria, Carles II, va morir en 1700 sense descendents, la qual cosa don origen a la Guerra de Successi per a intentar succeir-li com a rei d'Espanya

LA GUERRA EN ESPANYA: Espanya es va dividir en 2 bans:

La Corona dArag
va recolzar a:

La Corona de Castella
va recolzar a:

Arxiduc Carles

Felip V

 Felip

V va guanyar la guerra i com a venjana contra la Corona d'Arag per haver recolzat al seu enemic, va crear els DECRETS DE NOVA PLANTA:

Estos van significar la prdua de drets, institucions i lleis prpies per als regnes de la Corona d'Arag (Arag, Catalunya, Valncia i Balears), que van haver d'adoptar les lleis de Castella.

LA GUERRA FORA DESPANYA: Desprs de la coronaci de Felip V la guerra va continuar a Europa, ja que alguns pasos (Anglaterra, Provncies Unides i ustria) van tmer que, al ser Felipe francs, poguera unir les corones d'Espanya i Frana i creara una monarquia massa poderosa. La guerra va concloure amb la firma de la PAU D'UTRECHT en 1713, que va significar per a Espanya la prdua de totes les seues possessions a Europa.

 Felip

V i els seus successors: Ferran VI i Carles III, van dur a terme reformes illustrades per a millorar la situaci econmica del pas.