Noves famlies i poltiques pbliques.

La situaci a Catalunya

Dolors Comas dArgemir

Universitat Rovira i Virgili

Hi ha poltiques pbliques adreades a les noves famlies? Es reconeixen des de lesfera poltica les noves realitats familiars i, en cas afirmatiu, sn subjecte dintervenci? En qu consisteixen, en definitiva, les poltiques de suport a les famlies? Les poltiques familiars constitueixen un mbit propi dins de les poltiques pbliques de protecci social que shan desenvolupat especialment a Europa i que, sobretot en els darrers anys, han pres molta entitat i importncia, poltiques que, inserides en uns marcs ms amplis, integren accions que incideixen en el benestar de les famlies, en la formaci de noves famlies, en latenci a la infncia, en la protecci dels membres ms vulnerables, en la igualtat entre homes i dones, i que tamb inclouen, lgicament, les poltiques de conciliaci i les prestacions econmiques.

Are there any public policies that are aimed at the new families? Are the new family realities recognised by the political sphere and, if this is so, are they subject to intervention? In short, what do family support policies consist of? Family policy constitutes a distinct part of social protection policies that has developed especially in Europe and that, particularly in the last few years, has become increasingly important. These are policies that, within a wider framework, integrate actions that affect family welfare, the formation of new families, the attention to children, protection of the most vulnerable members, equality between men and women, and that also include, logically, the policies of conciliation and economic benefits.

Hi ha poltiques pbliques adreades a les noves famlies? Respondre aquesta pregunta vol dir fersen daltres. En primer lloc, partim del supsit que els canvis recents de la famlia sn tan importants que ens referim a les noves famlies per contrast amb les famlies tradicionals (els dos termes, per cert, sn relatius i no resisteixen el pas del temps). Es reconeixen des de lesfera poltica les noves realitats familiars i, en cas afirmatiu, sn subjecte dintervenci? Per tant, hem danalitzar les poltiques pbliques existents i el grau de comproms de lestat amb el benestar dels seus ciutadans. En qu consisteixen, en definitiva, les poltiques de suport a les famlies? Les poltiques familiars constitueixen un mbit propi dins de les poltiques pbliques de protecci social que shan desenvolupat especialment a Europa i que sobretot en els darrers anys han pres molta entitat i importncia. De fet, algunes mesures de poltica familiar siniciaren molt abans que sorgs aquesta denominaci especfica, com els permisos de maternitat retributs, per exemple, que daten ja de finals del segle XIX. Les actuacions dels estats en aquest terreny responen a diversos objectius, com contrarestar el descens de la natalitat, protegir la infncia, o incrementar la qualitat de vida. En sentit restringit, les poltiques familiars se centren en les prestacions econmiques pels fills menors dependents i la conciliaci de la vida laboral i la familiar. Per tamb tenen un significat ms ampli (que s el que prefereixo utilitzar) que integra les poltiques que incideixen en el benestar de les famlies, en la formaci de noves famlies, en latenci a la infncia, en la protecci dels membres ms vulnerables, en la igualtat entre homes i dones, i que tamb inclouen, lgicament, les poltiques de conciliaci i les prestacions econmiques. La famlia s una instituci pblica, perqu s ms del que es desenvolupa en lmbit privat, ja que compleix importants funcions vitals per a lindividu i la reproducci social. La famlia t funcions assistencials que asseguren la protecci social i la cura dels seus membres. Tamb transmet lherncia social i condiciona la ubicaci i mobilitat social dels seus fills. En la histria recent part daquestes funcions han estat assumides per lestat i pel mercat, i vull subratllar especialment el paper de les-

74

La protecci social a Europa s un dels fonaments del seu estat del benestar i, en concret, les poltiques dajut i protecci a les famlies.

tat, perqu les poltiques pbliques, especialment les de protecci social, fan possible la individuaci i un major ventall de les oportunitats per als diferents membres de les famlies. Daqu que els canvis en la famlia hagin danalitzar-se no sols a partir de la seva composici i relacions internes, sin tamb de la seva articulaci amb les institucions que contribueixen amb ella a la reproducci social. Les poltiques pbliques orienten les estratgies individuals i tenen una enorme repercussi en lorganitzaci de la vida quotidiana. Fan possible, a ms, que les persones siguin menys dependents de la famlia per resoldre les situacions dadversitat o vulnerabilitat El reconeixement social i poltic de les noves famlies Perqu hi hagi poltiques familiars adreades a noves famlies, cal que hi hagi el reconeixement social i poltic que les noves famlies existeixen; avui aix vol dir considerar com a famlia una gran diversitat de models i formes de convivncia i que sactu a partir daquesta diversitat.1 No sempre s aix, perqu les poltiques familiars poden anar adreades a preservar el model de famlia tradicional, i les formes de convivncia que no responen als seus trets no gaudeixen aleshores de protecci. La diferncia entre les poltiques progressistes i les conservadores rau justament en aquest grau dacceptaci de les realitats existents, amb criteris ms amplis i inclusius les unes; ms restringits i excloents les altres. No hi ha poltiques familiars neutres, i com la famlia s una instituci on es projecten ideologies i valors, les actuacions en relaci amb la famlia potencien uns determinats models o uns altres. De fet, les poltiques pbliques, per acci o per omissi, orienten les estratgies individuals, condicionen els models de famlia prevalents i tenen una enorme repercussi en la vida quotidiana. Per res no es dna en termes absoluts. La societat s plural i complexa, de manera que noves formes de famlia conviuen amb models vells. Tamb lespectre poltic s plural i complex, les majories governamentals canvien i introdueixen noves poltiques que difcilment anullen les preexistents,

sin que shi sobreposen o substitueixen en part. Acostuma a passar, doncs, que hi ha dimensions de les noves realitats familiars que sn assumides fcilment i daltres no; o que sn assumides per una part de la poblaci, i duna altra no. Els rgims dictatorials sn fora monoltics en la seva concepci de la famlia. Els rgims democrtics sn respectuosos amb les opcions personals, encara que, com he indicat, els governs conservadors o els progressistes apliquen poltiques diferenciades. En qualsevol cas, el context sociopoltic i el tipus destat de benestar en qu sinsereixen les interven-

1. Hi ha una nombrosa bibliografia sobre les noves famlies. Destaquem aqu pel seu carcter general els treballs de Brullet (2006), Commaille i Martin (1998), Comas dArgemir (1997, 2007), Finch (1998), Flaquer (1998a, 2007), Gullestad i Segalen (1995), Roig (2006), Thry (1998), Yonnet (2006). A ms, hi ha moltes altres publicacions dedicades a dimensions especfiques dels canvis familiars.

75

Les poltiques pbliques dajut a les famlies han significat un notable canvi si es compara amb la situaci de mitjan segle XX en qu la desprotecci social era la norma en el cas de la famlia.

cions pbliques sobre la famlia sn dimensions fonamentals. Les representacions culturals sobre la famlia i qu han de fer els seus membres sinsereixen en aquesta dinmica. Un exemple daquesta complexitat en lassumpci de noves realitats familiars per part dels poders pblics s el cas de les parelles homosexuals. Les regulacions de les unions homosexuals i de ladopci per part dhomosexuals han anat generalment acompanyades de polmiques vives. Tenim lexemple recent dEspanya, on la regulaci del matrimoni homosexual (any 2005), origin manifestacions al carrer en contra, amb el suport de significatius sectors de lEsglsia catlica i dels partits conservadors. Tamb el tractament legislatiu del fenomen presenta grans diferncies a Europa. Segons la gradaci en lacceptaci i regulaci de les parelles homosexuals es poden distingir quatre grups: 1) cap tipus de regulaci: Itlia, Irlanda, Grcia, ustria i Luxemburg, i la majoria de pasos recentment ingressats a la UE; 2) regulaci de les parelles de fet, que inclouen les homosexuals i les heterosexuals (Portugal, Frana, Catalunya i algunes comunitats autnomes), 3) reconeixement de les unions civils homosexuals, que sequiparen al matrimoni civil per que sn regulades a part (Dinamarca, Sucia, Alemanya, Finlndia, Regne Unit), i 4) el matrimoni homosexual, reconegut sense distincions especfiques en el mateix marc legislatiu que regula el matrimoni civil (Holanda, Blgica, Espanya). Tamb hi ha diversitat pel que fa a ladopci: per no anar ms lluny, a Catalunya les parelles homosexuals poden adoptar, a Espanya no (encara que els seus membres individualment ho puguin fer). Aquestes diferncies en reconeixement tenen conseqncies, lgicament, en laccs a les prestacions i serveis derivats de les poltiques de suport a les famlies. Hi ha molts altres exemples: el divorci, la igualtat dels fills nascuts dins o fora duna relaci matrimonial, la cohabitaci, les famlies monoparentals, les famlies amb infants en acolliment o adopci, les famlies nombroses... sn fets que ja fa anys que estan reconeguts. Nhi ha en qu aquesta regulaci sha produt ms recentment, com la de les parelles homosexuals, o les adopcions internacionals. La custdia compartida dels fills en cas de divorci
76

s subjecte de debat a Espanya; mentre que hi ha pasos on hi s fa temps. La violncia contra les dones en lmbit domstic s un daquells dominis que ha adquirit visibilitat i s objecte dintervenci mentre que fa uns pocs anys es considerava un afer privat i una conseqncia no desitjada, per possible, de les relacions conflictives en una parella. Generalment les poltiques pbliques acostumen a anar per darrere de lemergncia de noves normes de relaci social i familiar. Per tant, el reconeixement de les noves realitats familiars en una societat s, de fet, un procs, i les que podem observar en un determinat moment sn fruit de la interrelaci del context sociopoltic, les poltiques pbliques i les representacions culturals. En el cas dEspanya, la famlia i el benestar estan en un procs inacabat de reajustament, com a fruit de les transformacions socials i de les noves formes dintervenci poltica que siniciaren en la transici democrtica i que arriben fins a avui. Les realitats familiars emergents sn fruit de la dialctica entre les dinmiques socials i les poltiques pbliques. Les dinmiques familiars a Catalunya La famlia a la Catalunya de lany 2007 est lluny dassemblar-se, i hi contrasta fortament, a la que hi havia tan sols quaranta anys enrere, quan encara era vigent el rgim franquista i el model de famlia (el que en diem ara tradicional) estava molt clar: nucli conjugal i fills, orientada a la reproducci, lhome provedor dingressos i la dona dels treballs domstics i datenci. Era un model nic, i els casos que no responien a la norma eren considerats desviacions o una fatalitat del dest. Que una dona obrera hagus de treballar indicava que el salari del marit no era suficient i que lhome no podia complir amb la seva missi. Un matrimoni sense fills no feia famlia. Ser solter o soltera indicava una mancana: no haver-se pogut casar. Un homosexual era vist com una persona desviada o malalta. Una mare soltera era motiu de vergonya i oprobi. La dona que volia treballar, conduir, viatjar a lestranger o obrir un compte corrent necessitava perms del marit. No existia el divorci. Els mtodes de contracepci estaven prohibits, perqu

no hi havia dhaver sexualitat fora del matrimoni, ni fora de la intenci reproductiva. El trajecte vital de les persones quedava, doncs, clarament establert: de la solteria al casament, la paternitat i maternitat, i al cap duns anys la vidutat. Tot aix avui sembla la prehistria, per no parlem de tan lluny. Recordem, per exemple, que la pndola anticonceptiva es va autoritzar lany 1974, que les discriminacions de les dones amb relaci a ladulteri, la ptria potestat o ladministraci de bns no es van abolir fins a lany 1975 o ja en plena democrcia, i que la legalitzaci del divorci no es produ fins a lany 1983... Tenint en compte aquesta proximitat temporal, podem dir que a Catalunya i a Espanya els canvis en la famlia han estat vertiginosos, una veritable explosi de diferents opcions personals davant el model rgid i monoltic dels anys anteriors, de manera que sequiparen a la situaci dels pasos ms avanats dEuropa.2 Les dinmiques familiars actuals a Catalunya expressen les tendncies segents: 1) La famlia tradicional ha perdut pes relatiu i centralitat social. El model basat en laportaci dun sol salari per part de lhome i la dedicaci exclusiva de la dona al treball familiar s avui minoritari. Predomina en canvi la famlia on home i dona fan feines remunerades, amb els canvis que aix ha representat en lorganitzaci de la vida domstica i en les relacions de parella, que actualment s

ms igualitria, ms negociada, tamb ms frgil, amb la crisi subsegent del model patriarcal. 2) Les formes de convivncia familiar shan diversificat i configuren un escenari fora heterogeni i plural. Aquesta diversitat tamb s present en la trajectria de vida de les persones, que no segueix un itinerari nic, sin una successi de diferents situacions familiars. Avui a Catalunya, com passa en molts pasos de la Uni Europea, la suma de llars unipersonals, unigeneracionals i monoparentals, de parelles de fet i parelles dun mateix sexe s ja una complexa realitat social majoritria. 3) Les situacions de dependncia shan incrementat, com a resultat de lallargament de la vida i tamb del major nombre de discapacitats. Sexpressen les contradiccions dun model assistencial basat en la famlia i ms en concret en les dones en la famlia, la qual cosa resulta actualment insostenible, tant per les ocupacions i prioritats de les dones, com per la demanda dautonomia personal de la gent gran. s un dels aspectes que tradueix les dificultats a superar les desigualtats i segmentacions de gnere. 4) Persisteixen i fins i tot sagreugen les desigualtats entre famlies i lexclusi social que t el seu origen en situacions de precarietat i de deses-

2 Vegeu Cabr (1999), Flaquer (1998b i 2002) i Roig (2002, 2006)

77

A hores dara, les realitats familiars emergents sn el resultat de laccelerat procs entre les dinmiques socials famlies hetero/homo/monoparentals i les poltiques pbliques reconeixement de les noves famlies, ajuts

tructuraci familiar. Lexclusi social es fa especialment present entre els treballadors amb menys nivell educatiu. La pobresa infantil ns una conseqncia directa. Les poltiques pbliques de famlia a Espanya i a Catalunya Durant els primers anys de la democrcia i durant la dcada dels anys 80 i 90 del segle passat el govern del PSOE va emprendre reformes substancials en lmbit de lEducaci, la Sanitat i les Pensions, configurant els actuals sistemes daccs universal i dindividuaci dels drets. Per les poltiques de serveis socials i familiars quedaren endarrerides. Es desenvoluparen sobretot les poltiques de gnere, a partir de limportant paper que jug lInstituto de la Mujer. Sense nims de simplificar, i a efectes del que aqu ens interessa, es van potenciar les actuacions per aconseguir una major participaci de les dones en lmbit laboral, social i poltic, aconseguint avenos significatius en aquest camp. La famlia, per, no fou directament subjecte dintervenci, perqu no era aquest lobjectiu prioritari. En un moment en qu la famlia tradicional sesmicolava i molta gent optava per formes de convivncia alternatives es considerava que no era oport protegir la famlia, identificada amb el model tradicional, el model que contribua a la desigualtat de les dones. Contradictriament, la manca de poltiques familiars represent una major pressi en feina i tensi per a les dones, que sumaven les noves activitats a les antigues responsabilitats familiars. El govern del Partit Popular s que va fer de la famlia un eix important del seu discurs i de la seva intervenci poltica. Durant el mandat del PP (1996-2004) es va aprovar la llei de conciliaci entre la vida familiar i laboral, i sintroduren noves prestacions econmiques i mesures fiscals. Les poltiques pbliques, en aquest cas, anaven dirigides a reforar els rols tradicionals de gnere (segons les quals havien de ser les dones les que havien de conciliar treball i famlia, i no els homes), a afavorir especialment els grups socials solvents (disminuint la progressivitat fiscal) i a mantenir els models familiars tradicionals, tot evitant reconixer les noves realitats emergents.
78

En el cas de Catalunya cal afegir el paper de CiU, que govern entre 1980 i 2003. La Generalitat de Catalunya t competncies exclusives en serveis socials, per en aquests anys prcticament no es desenvoluparen poltiques de famlia. La formaci nacionalista va mantenir durant el seu mandat un discurs enaltit en favor de la famlia, basat en el manteniment dels seus rols clssics, de carcter natalista i organitzada a partir de les desigualtats de gnere. La famlia era una referncia ideolgica forta, i el govern conservador li atorg una confiana permanent en el paper de proveir assistncia social i material als seus membres. Els poders pblics esdevenien, aix, subsidiaris respecte a la famlia en la tutela i protecci dels individus; daqu que el fort suport moral a la famlia no es tradus en suport material, que les poltiques familiars tinguessin un carcter residual i que es generessin pocs serveis pblics de famlia. De fet, la llei de suport a les famlies, que s ambiciosa en plantejaments, no saprov fins a lany 2003, en un moment en qu ja es preveia la possibilitat dalternana poltica, just en el darrer any de govern. Els anys recents es caracteritzen per la constituci a la Generalitat de Catalunya dun govern conformat per partits desquerres (PSC, ERC, ICV-EUiA) (finals de lany 2003), i per la recuperaci per part del PSOE del govern espanyol (2004), cosa que ha significat una reactivaci de les poltiques de gnere i tamb de poltiques socials, relacionades en el cas que ens ocupa amb els serveis socials i laten-

La realitat de la famlia a principis del segle XXI a Europa Occidental contrasta amb el model nic de famlia de fa solament tres o quatre dcades i, en el cas dEspanya i Catalunya, encara ms per tot el que comportava el rgim franquista en tots els ordres.

ci a la dependncia, amb un major esfor pressupostari per afrontar-los. Presentar a continuaci aquesta mateixa evoluci poltica des duna altra perspectiva, a partir dels grans eixos de les poltiques socials i de famlia.3 Sn els segents: 1) Les poltiques de gnere. Cal destacar les poltiques de gnere sobre totes les altres per la seva forta incidncia en la vida social i en les dinmiques familiars. De fet, serigeixen en el centre neurlgic de les poltiques socials i familiars a Espanya. Sinicien amb el govern del PSOE a finals dels anys vuitanta amb els successius plans per a la igualtat doportunitats entre homes i dones, les continua el PP amb laprovaci de la llei de conciliaci de la vida laboral i familiar (1999), i culminen amb la recent aprovaci de les lleis contra la violncia de gnere (2004) i digualtat entre homes i dones (2007). A Catalunya es promulga lany 2006 una llei de conciliaci fora avanada per als treballadors i treballadores de les administracions pbliques. Sn actuacions que tenen les dones com a subjecte principal, per que de forma tmida introdueixen disposicions adreades als homes, com el perms de paternitat. Aquestes poltiques responen a les demandes digualtat i a les noves realitats que experimenten les dones, i aconsegueixen avenos importants en el camp de la participaci laboral o poltica, per no aconsegueixen superar les desigualtats ni les segmentacions de gnere, que tamb tenen la seva expressi en el marc familiar. 2) La natalitat. Espanya i Catalunya tenen els ndexs de fecunditat ms baixos dEuropa, cosa que genera la preocupaci dels governs. Sintenta trencar la tendncia amb la introducci de prestacions econmiques i mesures fiscals, especialment durant el govern del PP. Lany 2003, per exemple, sintrodueix el pagament mensual de 100 euros per a les mares treballadores amb fills menors de 3 anys, que resulta una mesura molt polmica perqu mant implcitament el model tradicional de les responsabilitats domstiques. La prestaci safegeix a les que satorguen per fill a crrec a les famlies amb ingressos baixos. Les mesures fiscals, per la seva banda, afavoreixen les famlies en funci del nombre de fills, per, en disminuir la progressivitat fiscal, contribueixen a incrementar les desigualtats entre famlies. A Catalunya sintrodueixen lany 2000 desgravacions fiscals pel naixement del segon fill o posteriors. A ms, les prestacions econmiques sestenen a tothom que tingui fills menors de 3 anys, o de 6 en determinats casos (famlies nombroses, monoparentals, etc.), i se nincorporen daltres (per part mltiple, reproducci assistida, adopci internacional) condicionades al nivell de renda. Aquestes prestacions es van iniciar lany 1999, quan governava CiU, i es mantingueren i incrementaren per part del govern catalanista i desquerres que el succe. En el seu conjunt les prestacions econmiques sn baixes, tant si es comparen amb all que pretenen contrarestar, la baixa natalitat, com amb els nivells existents en daltres pasos europeus. Les escoles bressol, per a infants de 0 a 3 anys, han estat impulsades sobretot pels ajuntaments. Les taxes de cobertura sn molt baixes (encara que superen mpliament les existents en la resta dEspanya), i prcticament sn inexistents altres serveis per als infants i adolescents des de la iniciativa pblica. 3) La cura i assistncia a les persones amb dependncies. Aquesta dimensi ha entrat molt recentment en lagenda poltica i, per tant, s la menys desenvolupada. En el cas dEspanya cal considerar-la una dimensi important de les poltiques de suport a les famlies, donada lelevada implicaci de la famlia en la cura de les persones adultes dependents. Cal destacar laprovaci de la Llei de dependncia (2006) i el Projecte de llei de serveis

3. Vegeu tamb Alberdi (1997), Brullet (2002), Brullet i Parella (2001, 2006), CIIMU (2004), Colominas (2002), Comas dArgemir (1994, 2002), Flaquer (2000, 2002), Flaquer i Brullet (2006), Iglesias de Ussel i Meil Landwerlin (2001), Navarro (2003)

79

socials de Catalunya que est en fase de tramitaci parlamentria. Lgicament no ha passat temps suficient perqu hagin pogut tenir incidncia directa en les famlies. 4) Regulaci de noves realitats familiars. El reconeixement de les parelles de fet es fa per primera vegada a Catalunya lany 1998; a Espanya es produeix lany 2003. Cal destacar tamb les modificacions introdudes en les lleis que regulen les separacions i els divorcis (2005), la llei sobre tcniques de reproducci humana assistida (2006) i el reconeixement del matrimoni homosexual (2005). La llei catalana de suport a les famlies (2003) inclou com a destinataris de les mesures de suport tant les famlies basades en una relaci matrimonial com en unions estables de parella. Actualment satorguen prestacions econmiques a situacions tan diverses i algunes tan noves com les famlies monoparentals, els parts mltiples, la reproducci assistida o ladopci internacional. El grau de comproms pblic amb les famlies Lactivitat legislativa i les actuacions pbliques

amb relaci a diferents dimensions que afecten la famlia han estat moltes en els darrers anys, especialment pel que fa a combatre les desigualtats de gnere. Per, en canvi, lesfor pressupostari no ha estat equivalent. El quadre que hi ha a continuaci expressa en termes quantitatius les diferncies en el comproms de diferents pasos europeus amb les poltiques de famlia. I podem comprovar com Catalunya i Espanya se situen molt per darrere de la majoria, en sintonia, per cert, amb pasos mediterranis com Grcia, Itlia o Portugal. Les dades sn de lany 2002 i sn una mostra de lestancament de les poltiques de suport a les famlies. Les prestacions econmiques se situen en una cinquena part de la mitjana europea; les taxes de cobertura deducaci 0-3 anys est 30 punts per sota de la dels pasos nrdics i la meitat dels continentals; les taxes de cobertura per latenci a la gent gran sn inferiors a les existents a altres llocs, i la despesa en habitatge s tamb molt baixa, cinc vegades per sota de la mitjana de la UE-15. Tot aix sn xifres relatives i no absolutes. Per tant, no expressen diferncies socioeo-

COMPARACI ENTRE CATALUNYA I ELS PASOS DE LA UE EN POLTIQUES DE FAMLIA. % PIB. 2002

80

Malgrat els esforos normatius dels darrers anys, a Espanya i a Catalunya les poltiques familiars pbliques encara sn dintensitat baixa, amb uns nivells dajuts per exemple, per fill molt inferiors als pasos ms desenvolupats dEuropa.

conmiques estructurals, sin diferncies en clau de voluntats i valors poltics.4 La despesa pblica en poltiques familiars a Espanya i a Catalunya s dintensitat baixa, cosa que es comparteix amb altres pasos mediterranis, que es caracteritzen pel fort paper de la famlia com a instituci assistencial i lescassa responsabilitat pblica en la protecci social i el benestar. Contradictriament, i tal com especificarem ms endavant, a Espanya i a Catalunya sha fet un important esfor normatiu en poltiques que directament o indirectament tenen incidncia en la famlia. Per aquest esfor normatiu no ha abordat de forma sistemtica totes les necessitats existents, ni ha anat acompanyat de lesfor pressupostari corresponent. Ja que estem en situaci de comparar, assenyalar, per exemple, que una famlia espanyola rep noms una sisena part de limport de les prestacions per fill a crrec, respecte del que rep una famlia alemanya. Si a ms afegim els problemes per accedir a una escola bressol pblica aix com la precarietat i temporalitat dels contractes laborals, no ens han destranyar les dificultats per tirar endavant els projectes de vida i de parella respecte a la maternitat. Espanya t actualment els ndexs de fecunditat ms baixos dEuropa (1,32 fills per dona), i les dones espanyoles presenten la mitjana dedat de maternitat ms elevada dEuropa (31 anys el primer fill).

Sha escrit molt sobre el model mediterrani de benestar, que fa de la famlia una instituci central en el subministrament de benestar i protecci. En aquest cas, lestat no considera indispensable aportar intervencions pbliques per a les famlies, perqu dna per descomptat que la famlia tindr prou capacitat per adaptar-se a les situacions canviants i a assumir la tutela, la supervivncia bsica i ladversitat dels seus membres. Aquesta premissa, cultural i ideolgica, es fonamenta en el supsit que hi ha una solidaritat intergeneracional forta i, sobretot, que les dones actuen com a principals responsables en la provisi de cura i assistncia. Per la situaci actual no es correspon amb aquesta premissa i el model mediterrani de benestar, a Catalunya i a Espanya, est en crisi. Els canvis en la vida de les dones, com a fruit de les dinmiques socials i poltiques, han fet canviar tamb la famlia i el seu paper assistencial. La taxa dactivitat de les dones catalanes dentre 25 i 45 anys no ha deixat de crixer any darrere any i actualment s dun 77,9%, fora elevada, i encara que els homes assumeixen avui part del treball familiar, sn les dones

4 Vegeu Adelantado y Noguera (2000), Flaquer (2000), Gom i Subirats (2001), Lewis (2006), Moreno i Salido (2006), Sarasa i Moreno (1995)

81

Les famlies monoparentals, sobretot aquelles en les quals la mare s adolescent, esdevenen un altre mbit sobre el qual les poltiques pbliques han de posar una atenci especial.

les que principalment pateixen la manca de temps i els problemes de la doble jornada. El model assistencial actual no pot continuar basant-se en un tipus de famlia que avui ja no existeix, o que s minoritria. Per aix les demandes de prestacions i serveis datenci a les persones sn avui fortes, com ho mostra, per exemple, que es presents una iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya per impulsar les escoles bressol, o el fet mateix que latenci a la dependncia hagi entrat en lagenda poltica. Cal preguntar-se, doncs, fins a quin punt el familisme s una caracterstica cultural dels pobles mediterranis o b si aquest tret cultural ha persistit en el temps per la feblesa de les poltiques de benestar. Lautonomia individual noms s possible si hi ha un estat protector que genera drets individuals i poltiques pbliques que esmorteeixen les situacions dadversitat, i fa que els individus siguin menys dependents de la famlia per a la seva resoluci i que tinguin ms independncia econmica i oportunitats. Noves famlies i noves necessitats La confluncia entre les intervencions i les omissions de les poltiques pbliques a escala estatal i autonmica han tingut com a resultat la feblesa i fins i tot lestancament de les poltiques de famlia, cosa que contrasta amb el dinamisme i la innovaci dels pasos socialment ms avanats de la Uni Europea. Les conseqncies sn clares: taxes de fecunditat molt per sota de les desitjades, dificultat demancipaci dels joves i demanda no atesa en escoles bressol, en atenci domiciliria per a la gent gran o en residncies que ha generat una forta expansi del sector privat. Les necessitats de les noves famlies estan relacionades amb la resoluci daquests problemes. s cert que en aquests darrers quatre anys, el govern de la Generalitat ha incrementat molt el pressupost destinat a poltiques socials (entre el 2003 i el 2006 lincrement ha estat superior al 50%), i que laplicaci de lanomenada llei de dependncia significar tamb un esfor pressupostari important. Per el retard s considerable, i si es mant el ritme tardaran diversos anys a veures els resultats. Les necessitats de les famlies van per davant de les poltiques pbli82

ques que sestan posant en marxa. Vegem-ne les ms importants. 1) Les famlies actuals es formen tard, ledat mitjana de les mares en tenir el primer fill supera els 30 anys, predominen els fills nics i sen tenen dos com a mxim. Malgrat aix, el desig de tenir fills s molt fort. La taxa de fecunditat a Catalunya arrib als seus mnims lany 1995, amb 1,14 fills per dona; lany 2005 ha pujat a 1,43, grcies a la contribuci de la immigraci, per s encara molt baixa. I s que les dones pateixen una gran pressi per lacumulaci dactivitats, tant de la vida laboral i com pel fet dhaver dassumir les responsabilitats domstiques. La precarietat laboral condiciona la decisi de tenir fills, la retarda i fins i tot la inhibeix. Per aix els pasos que han desenvolupat prestacions i serveis per a les famlies i poltiques en favor duna activitat laboral de qualitat han pogut invertir la tendncia a la baixa natalitat (com ha succet als pasos nrdics, al Regne Unit o a Frana). El treball de les dones no s un fre a la natali-

Larribada dimmigrants a Catalunya i Espanya en les darreres dcades esdev un nou repte per a les poltiques pbliques dajut a la famlia, les quals han dafrontar aquesta nova realitat sense haver assolit encara els nivells assistencials com els dels pasos ms desenvolupats.

tat, com sovint sha afirmat, de manera que sha convertit fins i tot en un tpic: ho s el treball sotms a la precarietat i a la inestabilitat. Caldr garantir novament el dret a la maternitat. Fa uns anys aix passava pel control de la natalitat per tal de poder escollir el nombre de fills que es volien tenir i en quin moment. Actualment el dret a la maternitat es veu limitat per causes de carcter social, que sn les que les poltiques pbliques haurien de contrarestar. La falta de serveis a les famlies, la migradesa de les prestacions familiars (de les ms baixes dEuropa) i la precarietat laboral actuen com a factors limitadors de la maternitat. 2) Els joves tenen una transici precria a ledat adulta, per les dificultats de poder-se emancipar. Aquesta ha estat una responsabilitat ms del nucli familiar ja que els poders pblics no shan sentit responsables dels membres ms joves de les famlies i el procs demancipaci sentn com un problema privat. El cas s que a Espanya lany 2000 ms del 50% dels joves entre 25 i 29 anys vivia a casa dels seus pares (lany 1990 el percentatge era dun 25%) (Gentile, 2006). Al Regne Unit, Holanda, Frana i Alemanya, on hi ha ajuts pblics per als joves, ledat demancipaci s fora ms baixa que a Itlia, Espanya, Grcia o Portugal on o b no nhi ha o sn molt limitats. La creaci de noves famlies pateix la precaritzaci del mercat laboral, la manca dhabitatge assequible i la necessitat dassolir majors nivells destudis a causa del desprestigi dels ensenyaments professionals. Incidir en tots aquests problemes des de les poltiques pbliques, com laccs a lhabitatge, les beques i prstecs als estudiants, la facilitaci de la transici al treball o les escoles bressol pbliques, facilitaria el procs demancipaci. Lactual dinmica de la famlia genera tamb altres situacions de transici familiar que poden comportar problemes. Els divorcis, per exemple, converteixen en frgils les trajectries individuals dels adults i aix repercuteix en la infncia. Si algun dels cnjuges s vulnerable econmicament (ms freqentment les dones), la ruptura fragilitza perqu provoca empobriment: cal mantenir dos habitatges, organitzar la vida laboral i familiar amb menys suports, resoldre la circulaci dels fills entre

dos domicilis... i aix explica la precarietat de moltes famlies monoparentals. En situacions de conflictes oberts, la situaci es fa ms difcil. Daqu la importncia de les poltiques pbliques, sigui per fer mediaci, facilitar els punts de contacte entre pares i fills o contrarestar les dificultats econmiques. 3) En els darrers anys sha produt la remercantilitzaci i privatitzaci dels serveis datenci personal. La provisi de benestar depn tant de labast del sistema de protecci social com de la distribuci de responsabilitats entre Estat, mercat i famlia (Esping-Andersen, 2000). La feblesa de les poltiques pbliques de famlia en el nostre pas, aix com el fet que les dones no es dediquen al treball familiar amb la mateixa intensitat que ho feien temps enrere, han tingut com a resultat lexpansi de la iniciativa privada (social i mercantil) en la provisi dels serveis datenci personal, aix com lincrement de les activitats fetes en el marc de leconomia submergida. Efectivament, molts serveis sn comprats actualment a baix cost per les famlies i fets per treballadors (ms sovint treballadores) procedents de la immigraci estrangera, especialment llatinoamericans. Aquest fenomen, que sha expandit amb una gran velocitat, est tenint especial rellevncia en latenci de les persones grans dependents, aix com en les feines de la llar. Els governs (locals, autonmics, estatals) toleren
83

de fet aquest mercat privat emergent, que representa un estalvi en despesa pblica i privada, per que planteja problemes pel que fa a la garantia de drets laborals i de la qualitat dels serveis subministrats. Tamb en aquest terreny les poltiques pbliques han de cobrir les necessitats assistencials que sn fruit de lenvelliment de la poblaci i de laugment de persones amb discapacitats. Latenci a domicili, els serveis residencials, els assistents personals, els habitatges amb serveis shan de desenvolupar de forma important. Totes aquestes dimensions, juntament amb les poltiques de serveis socials, sn importants per

actuar tamb contra la pobresa infantil i contra les desigualtats entre les famlies i, per tant, a favor de la cohesi social i la qualitat de vida. Les poltiques de serveis i prestacions a les famlies permeten, si ms no, fer la vida ms fcil a la gent, per incrementar les oportunitats i contribuir a la millora del benestar. El reconeixement i la legitimaci de la diversitat familiar evita, a ms, possibles discriminacions dels infants i dels adults pel fet de conviure en famlies no convencionals. La conclusi, doncs, s que les noves realitats familiars requereixen poltiques pbliques gils i eficients que les tinguin en compte.

PRINCIPALS NORMATIVES QUE AFECTEN LA FAMLIA

1988 Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials 1988 I Pla dIgualtat dOportunitats entre Dones i Homes (Estat) 1993 II Pla dIgualtat dOportunitats entre Dones i Homes (Estat) 1993 Pla integral de suport a les famlies. Generalitat de Catalunya 1995 Llei 8/1995, de 27 de juliol, datenci i protecci dels infants i adolescents 1996 Llei 10/1996, de 29 de juliol, daliments entre parents 1997 III Pla dIgualtat dOportunitats entre Dones i Homes (Estat) 1998 Llei 9/1998, de 15 de juliol, de codi de famlia 1998 Llei 10/1998, de 15 de juliol, dunions estables de parella. 1998 Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials dajuda mtua 1999 Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliaci de la vida familiar i laboral de les persones treballadores (Estat) 2001 Llei 1/2001, de 15 de mar, de Mediaci Familiar 2001 Llei 11/2001, de 13 de juliol, dacolliment familiar per a persones grans 2003 IV Pla dIgualtat dOportunitats entre Dones i Homes (Estat) 2003 Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famlies 2003 Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecci a les famlies nombroses (Estat) 2003 Llei 45/2003, de 21 de novembre, sobre tcniques de reproducci assistida (Estat) 2004 Llei 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere (Estat) 2004 Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creaci de llars dinfants de qualitat 2005 Llei 3/2005, de 8 dabril, de modificaci del codi de famlia i del codi de successions en matria dadopci i tutela (incorpora les adopcions per homosexuals)
84

2005 Llei 13/2005, de 1 de juliol, por la qual es modifica el Codi civil en matria de contraure matrimoni (Estat) (matrimoni homosexual) 2005 Llei 15/2005, de 8 de juliol, por la qual es modifiquen el Codi Civil i la Llei denjudiciament civil en matria de separaci i divorcio (Estat) 2006 Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal de les administracions pbliques de Catalunya 2006 Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoci de lautonomia personal i atenci a les persones en situaci de dependncia (Estat) 2007 Llei 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes (Estat) Projecte de llei de serveis socials Projecte de llei del dret daccs a lhabitatge

BIBLIOGRAFIA
ADELANTADO, J.; NOGUERA, J. (2000) Cambios en el Estado de Bienestar. Barcelona: Icaria. ALBERDI, I. (1997) La familia. Convergencia y divergencia de los modelos familiares espaoles en el entorno europeo. Poltica y Sociedad. 26: 73-94. BRULLET, C. (2002) (dir.) Poltiques dinfncia i famlia a escala local a 22 ciutats europees. Barcelona. CIMU-Diputaci de Barcelona BRULLET, C. (2006), Cap a un sistema familiar postpatriarcal?. A: Construint els drets de les dones: dels conceptes generals a les poltiques locals. Barcelona: Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat Dona-Home. (F-Perspectives; 1) BRULLET, C.; PARELLA, S. (2001), Poltiques de serveis a les famlies: residualitat pblica en un context cultural familiarista. A: GOM, R.; SUBIRATS, J. (coord.) Govern i poltiques pbliques a Catalunya (1980-2000), Vol. I: Autonomia i Benestar. Barcelona: Universitat de Barcelona i Universitat Autnoma de Barcelona, p. 221-243 BRULLET, C.; PARELLA, S. (2006) Polticas de servicios a las familias. A: ROIG, X. (ed.) Familias de ayer, familias de hoy. Barcelona: Icaria; Institut Catal dAntropologia, p. 265-304. CABR, A. (1999) El sistema catal de reproducci. Barcelona: Proa CIIMU (2004), Informe 2004: Infancia, famlies i canvi social a Catalunya. Barcelona: CIIMU (Consorci Institut dInfncia i Mn Urb). www.ciimu.org COLOMINAS, X. (2002) La institucionalitzaci de les poltiques familiars a Catalunya. A: FLAQUER, Ll. (coord.) Sobre la situaci de la familia a Catalunya. Un intent de diagnstic. Barcelona: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, p. 235-249. COMMAILLE, J.; MARTIN, C. (1998) Enjeux politiques de la famille. Paris: Bayard. COMAS DARGEMIR, D. (1994) Gender Relations and Social Change in Europe: On Support and Care. A: GODDARD, V.A.; LLOBERA, J.R.; SHORE, C. (ed.) The Anthropology of Europe. Identities and Boundaries in Conflict. Oxford: Berg, p. 209-225. COMAS DARGEMIR, D. (1997), Els canvis en les estructures i formes de convivncia. A: La nova Europa social i els municipis. Barcelona: Diputaci de Barcelona, Patronat Flor de Maig, p. 9-36. COMAS DARGEMIR, D. (2002) Leconomia de lafecte. El suport i lassistncia familiars en les poltiques de benestar. A: Agor@ 2001. Jornades per a la integraci de leconomia domstica en el sistema econmic global. Institut Catal de la Dona, p. 65-71. COMAS DARGEMIR, D. (2007) Family Today: Individuality and Public Policies. Wellchi Working Papers Series, nm. 7/2007. Barcelona. Childrens Well-being International Documentation Center. www.ciimu.org/webs/wellchi/publications.ht ESPING-ANDERSEN, G. (2000) Fundamentos sociales de las economas postindustriales. Barcelona: Ariel. FINCH, J. (1989) Family Obligations and Social Change. Oxford: Polity Press. FLAQUER, LL. (1998a) El destino de la familia. Barcelona: Ariel. FLAQUER, LL. (1998b) Famlia i noves formes de convivencia. A: GINER, S. (ed.) La societat catalana. Barcelona: Institut dEstadstica de Catalunya, p. 401-415. FLAQUER, LL. (2000) Las polticas familiares desde una perspectiva comparada. Barcelona: Fundacin La Caixa.

85

FLAQUER, LL. (2002) (coord.) Sobre la situaci de la famlia a Catalunya. Un intent de diagnstic. Barcelona: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. FLAQUER, LL. (2007), Family Change and Child Poverty in Comparative Perspective. Wellchi Working Papers Series, nm. 1/2007. Barcelona. Childrens Well-being International Documentation Center. www.ciimu.org/webs/wellchi/publications.htm FLAQUER, L.; BRULLET, C. (2006) Las polticas familiares en Catalunya. A: ROIG, X. (ed.) Familias de ayer, familias de hoy. Barcelona: Icaria. Institut Catal dAntropologia, p. 219-234. GENTILE, A. (2006) Una precaria transicin a la edad adulta: inestabilidad laboral y lmites del rgimen familista del Estado del Bienestar. El caso de Espanya. Madrid: Unidad de Polticas Comparadas (CSIC), Documento de trabajo 06-02. GOM, R.; SUBIRATS, J. (2001) (coord.), Govern i poltiques pbliques a Catalunya (1980-2000), 2 vol. Barcelona: Universitat de Barcelona i Universitat Autnoma de Barcelona. GULLESTAD, M.; SEGALEN, M. (ed.) (1995) La famille en Europe. Parent et perpetuation familiale. Paris: La Dcouverte. IGLESIAS DE USSEL, J.; MEIL LANDWERLIN, G. (2001) La poltica familiar en Espaa. Barcelona: Ariel LEWIS, J. (ed.) (2006) Children, Changing familias and Welfare States. Cheltengham: Edward Elgar. MORENO, L.; SALIDO, O. (2006) Famiglia e welfare in Spagna. La Reviste delle Politiche Sociali, 4: 217-237. NAVARRO, V. (2003) (coord.) Lestat del benestar a Catalunya. Barcelona: Diputaci de Barcelona ROIG, X. (2002) Canvis en la famlia i relacions intergeneracionals. A: FLAQUER, (coord.) Sobre la situaci de la familia a Catalunya. Un intent de diagnstic. Barcelona: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, p. 61-90. ROIG, X. (ed.) (2006) Familias de ayer, familias de hoy. Barcelona: Icaria; Institut Catal dAntropologia. SARASA, S.; MORENO, L. (eds.) (1995) El Estado del Bienestar en Europa del Sur. Madrid; Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. THRY, I. (1998) Couple, filiation et parent aujourdhui. Le droit face aux mutations de la familla et de la vie prive. Paris: Odile Jacob. YONNET, P. (2006) Le recul de la mort, lavenenment de lindividu contemporaine. Paris: Gallimard.

86