Está en la página 1de 29

LES DROGUES

Unitat didctica ....

1) A la pel.lcula "Diari d'un rebel" se'ns explica la histria d'en Jimy, un noi que juntament amb els seus amics cau en el mn de la droga. Fes una redacci explicant com va succeir i qu li va passar.

DIARIO DE UN REBELDE
Ttol original Any Durada Director Gui Nacionalitat Gnere Intrprets The Basketball Diaries 1995 97 minuts Scott Kalvert Jim Carroll i Bryan Goluboff USA Drama Mark Wahlberg Michael Imperioli Juliette Lewis Bruno Kirby Josh Mostel Leonardo DiCaprio

La vertadera histria de la mort de la innocncia i el naixement dun artista.

Esta pelcula muestra lo que supone quedar enganchado a la droga. Se basa en los diarios autobiogrficos escritos por Jim Carroll, un adolescente que, a consecuencia de la droga, vi su vida truncada. Leonardo DiCaprio, es la nica baza de esta pelcula. Un Di Caprio preTitanic, cuando haca papeles arriesgados que ahora se negara en redondo a hacer. En compaa de sus amigos, el protagonista, tiene ante s las calles neoyorquinas, el colegio religioso, la cancha donde juega al baloncesto, una madre impotente para manejarlo. Una cosa va llevando a la otra: las gamberradas con la pandilla, el inhalar pegamento, las drogas para mejorar el rendimiento en los partidos. Y empieza a introducirse en un crculo vicioso, la expulsin del colegio y del hogar, los robos y las relaciones sexuales espordicas para conseguir dinero, los colegas que se van quedando en la cuneta; al final, las detenciones y la crcel, la humillacin de ser la basura ms despreciable, un yonqui.

Jim Carrol es un joven poeta, msico y novelista, cuya vida se desarrolla en el Nueva York de los aos setenta y comienzos de los ochenta. El muchacho se sirve de sus experiencias con el alcohol, las drogas y la delincuencia para desarrollar su propia obra artstica.

Diari dun rebel ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ................................................................................ ............................................................................................... ............................................................................................... ............................................................................................... ............................................................................................... ............................................................................................... ............................................................................................... ............................................................................................... .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................

"Diari d'un rebel"

El mn de les drogues
2) Sabries definir qu s una droga ? Si encara no ho saps b fixa't en les peces del joc del domin que tens a sota i fes-te la pregunta segent en cadascuna d'elles: Per qu s o no s una droga?

tabac

caf

sangria

cervesa

futbol

sexe

lleixiu

joc

aspirina

opi

valium

porro

T.V.

religi

antibitics

poltica

Per tant, una droga s .................................................................................................................... ....................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................

3) Coneixes algun tipus de droga ? Posa exemples de substncies que consideris que sn drogues. En quin sentit podem considerar drogues "les imatges" que es veuen en els requadres de sota.

Drogues i cultures. Les drogues sempre han existit, per estaven integrades en les cultures en qu han aparegut, s a dir, cada cultura ha tingut i t la seva droga, la que ha anat consumint des de sempre en les seves celebracions, rituals i festes, i que no ha causat massa problemes en la seva societat. Els problemes apareixen quan una societat comena a consumir drogues a les que no est habituada, o quan comena a fer una barreja de diferents substncies. 4) Assenyala en el mapa mundi aquelles drogues que estan relacionades amb una determinada zona geogrfica o cultura, i pinta amb colors de quina zona es tracta.

Classificaci. Avui dia ja no es parla de drogues tobes i de drogues dures, sin que es classifiquen segons els efectes que produeixen en el sistema nervis central (SNC). Aix es parla de drogues que actuen com a depressores del SNC, de drogues que sn estimulants de l'activitat del SNC, i de drogues pertorbadores de l'activitat del SNC.
DEPRESSORES ESTIMULANTS PERTORBADORES Alcohol, hipntics, ansioltics o tranquilitzants, narctics (opi i derivats com la morfina, la herona), antipsictics. Amfetamines, cocana, cafena, nicotina, tena..., antidepressius. Al.lucingens (LSD, tripis, pastilles), derivats de la cannabis (marihuana, haixix), disolvents voltils.

5) Hi ha d'altres criteris per classificar les drogues, per exemple el que distingeix entre drogues legals o institucionalitzades, i drogues il.legals o no institucionalitzades. En podres posar alguns exemples de cadascuna d'elles? Legals:............................................................................................................................................

Il.legals: .........................................................................................................................................

6) Dna un cop d'ull a la taula anterior i, amb ajuda d'internet, procura omplir els requadres segents. Desprs pinta de diferents colors, segons els tres tipus d'efectes que causen en el SNC, les drogues que apareixen en la primera columna de la taula segent. (Construeix una llegenda a sota). Tipus de droga Exemples Efectes sobre el cos Usos Depen Tole mdics dncia rncia ? Com perjudica el nostre cos?

Depresores del SNC

Estimulants del SNC

Alucingenes

Tipus de droga

Exemples

Usos mdics

Dependncia psicolg ica Alta Alta

Dependncia fsica

Tolern cia

Alcohol Barbitrics

Cervesa, licor, vins... Amytal, Butisol, Nembutal, Fenobarbital Aerosols, gasolina, coles... Valium, Librm, Equanil, Altivn... Codena Herona

Cap Ansietat, tensi alta i insomni. Cap Ansietat, tensi alta i insomni. Per la tos i analgsics. Cap Analgsic Analgsic Substitut herona i analgsic.

Moderada S Alta S

Inhalants Tranquilitzants Narctics d'origen natural

Alta

Cap

Possible

Moderada Moderada S Alta Alta Alta Alta Moderada S Alta Alta Alta S S S S

Narctics d'origen sinttic

Morfina Demerol Metadona

Moderada Alta

Cnnabis

Marihuana, haxix... Mescalina Fongs i bolets.

Sota investigaci. Moderada Desconegu S da Cap Cap Cap Per l'obessitat. Mals de cap. Anestssia local Cap Baixa Baixa Baixa Alta Baixa Alta Alta Cap Cap Cap Desconegu da Desconegu da Desconegu da

Alucingens d'origen natural

Alucingens d'origen sinttic Anfetamines Cafena Cocana Nicotina

LSD Benzedrina, Dexedrina... Caf, cola. Cocana, crack Cigarrets, puros, pipes...

Moderada S Cap Possible S S

Moderada S

Depresores del SNC Estimulants del SNC Alucingenes

Tipus de droga

Exemples

Usos mdics

Dependncia

Tolerncia

Una manera de comenar


7) Llegeix i comenta el cmic amb tota la classe i contesta aquestes preguntes. 1) Qu pots fer, per passar-t'ho b, que no sigui prendre drogues?

2) Situacions en qu s fcil prendre drogues, o motius pels quals un comena a prendre drogues.

3) Arguments que sutilitzen, o coses que es diuen, per convncer alg per a qu prengui drogues. 1 4) Qu se li pot dir a alg per a qu deixi de prendre drogues?

5) Arguments que es poden utilitzar, desprs de dir no, per dir a un amic que ens convida a consumir. 2

La dependncia
La dependncia s l'estat dadaptaci de lorganisme degut al consum repetit de determinades drogues. Perqu es produeixi influeixen les caracterstiques de la persona i de lentorn. La dependncia t dues vessants: Psquica: Es caracteritza per generar un sentiment dinsatisfacci, angoixa i un impuls irreprimible de continuar consumint la droga, per tornar a experimentar-ne els efectes o evitar el malestar quan aquests baixen. La persona vol experimentar un estat afectiu positiu (plaer, benestar, eufria, sociabilitat...) o b alliberar-se d'un estat afectiu negatiu (avorriment, timidesa, estrs...) Aquest tipus de dependncia s la que motiva que la persona cregui que la vida sense droga li seria insuportable. Fsica o addicci: s ladaptaci biolgica de lorganisme a la droga. L'organisme s'ha habituat a la presncia de la droga, de manera que necessita mantenir-ne un determinat nivell en la sang a fi de funcionar amb normalitat. Si es deixa de prendre apareix un malestar que sanomena SNDROME DABSTINNCIA, dintensitat variable segons el tipus de droga, la via dadministraci i les caracterstiques de la persona i de lambient. La tolerncia s el resultat de ladaptaci biolgica de lorganisme al consum habitual, que fa que una mateixa quantitat de droga produeixi gradualment un menor efecte. En conseqncia, cal augmentar-ne la quantitat per sentir els mateixos efectes. s el procs que es dna, per exemple, en l'alcohol. En els primers consums afecta notablement encara que siguin dosis molt baixes. Malgrat tot, si el consum es fa habitual, l'organisme es va adaptant al txic com a mesura de protecci, i crea en l'individu la necessitat d'anar augmentant la quantitat consumida per experimentar els mateixos efectes. 8) Fixem alguns dels conceptes que han anat apareixent i digues qu signifiquen:

dependncia psquica

dependncia fsica

sndrome d'abstinncia tolerncia

Podem parlar d'una situaci de dependncia respecte a una droga quan se'n prioritza el seu s davant d'altres conductes considerades abans com a importants. El consum de drogues, que potser ha comenat com una experincia espordica, passa a ser l'eix de la vida del subjecte. Aquest dedicar la major part del seu temps a pensar en el consum de drogues, a buscar-les, a obtenir diners per comprar-les, a consumir-les, a recuperar-se dels seus efectes...

9) A partir de les situacions segents, digues si consideres que la persona ha desenvolupat dependncia o no: Situaci 1 s no

Anna: "Jlia, vols venir a la festa del dissabte a casa d'en Pere?" Jlia: "No, grcies, a en Pere li agrada fer combinats sense alcohol i jo passo de festes light." Anna: "Per si vindr tota la classe!" Jlia: "Tant se val, prefereixo anar al pub i prendre unes copes. Desprs vaig a ballar i em sento molt millor." Situaci 2 s no Lloren: "Slvia, vols venir aquesta tarda a casa meva a estudiar per a l'examen de la setmana que v?" Slvia: "Ho sento, per no. Mentre visquis amb el pesat d'en Bernat que no vol que es fumi en aquella casa, no hi penso posar els peus." Situaci 3 s no Conversa entre en Joan i la Gemma: "Mira Gemma, per a mi s ms important estar al teu costat que anar amb la meva colla d'amics que noms fan que beure i emborratxar-se cada setmana." Situaci 4 s no Pep: "Fa tres setmanes que m'he plantejat deixar de fumar, per no puc fer-ho. Cada cop que dic que ho far, encara sembla que m'entrin ms ganes." Felip: "Jo vaig deixar-ho durant cinc dies, per estava tan neguits i de tan mal humor, que vaig optar per tornar-hi abans d'acabar amb els amics." Situaci 5 s no Rosa: "Sn les quatre de la matinada, potser que marxem cap a casa, no?" Carme: "S, per si no et fa res, busquem primer un bar on comprar tabac perqu a casa no me'n queda gens i, al mat, el primer que he de fer abans de res s fumar-me un cigarret."

La dependncia psquica s lo realment difcil de superar en el procs de deshabituaci d'una addicci. Per aconseguir-ho, s necessari introduir canvis en la conducta i en les emocions de la persona que li permetin funcionar psicolgicament (obtenir satisfacci, superar l'avorriment, afrontar l'ansietat, tolerar la frustraci, establir relacions socials...) sense necessitat de recrrer a les drogues. La dependncia fsica s relativament fcil de superar desprs d'un perode de desintoxicaci que, en funci de cada droga, pot allargar-se uns quinze dies. 10) Si trobes una can que parli de la droga, porta-la a classe que l'escoltarem.

11) En molts sentits, el procs d'addicci es pot comparar amb el de comenar una relaci amb una altra persona; per, en aquest cas, es tractaria d'una relaci desgraciada. A mesura que es van succeint les diverses etapes, el comproms s'intensifica i la influncia que s'exerceix sobre l'addicte s cada vegada ms forta. En funci d'aquesta analogia, el Dr Arnold M Waxhton en el seu llibre "Voler no s poder" estableix cinc etapes en el procs d'addicci. Assenyales en cada dibuix.

La presa de decisions
No existeix una causa concreta que expliqui perqu una persona comena a consumir drogues. Sembla ms adequat parlar de l'existncia de diverses condicions que es combinen i afavoreixen aquest procs. En la taula de sota apareixen els factors de risc que faciliten el consum. 13) Quins factors et sembla que tenen ms influncia a l'hora de prendre drogues? Curiositat per experimentar Pressi del grup d'iguals Recerca de plaer Control familiar inconsistent 14) Estils de conducta. Explica breument com reaccionaries davant de cadascuna de les situacions que es plantegen. Sigues sincer, si us plau. SITUACI 1: Ests estudiant per a un examen que tens al dia segent. La teva mare entra a l'habitaci i et diu: "Corre, porta'm oli de la botiga abans que tanquin!" Faria el seguent:

SITUACI 2: Vas a comprar la teva beguda preferida i en sortir de la botiga t'adones que en el canvi et falten diners (80 cntims d'euro). Faria el seguent:

SITUACI 3: Has quedat amb un amic per anar a un concert del teu grup favorit, s'entret i hi arribeu tard. Faria el seguent:

Els estils de conducta sn maneres de respondre davant d'una situaci. Per una banda, hi ha persones que tenen un estil de conducta agressiu, que sovint en la seves relacions amb els altres utilitzen la discusi, l'amenaa, l'acusaci, la baralla o la crtica; d'una altra banda, trobem persones que tenen una actitud passiva davant les diverses situacions, sn aquelles que accepten i fan tot el que els diuen els altres sense tenir en compte els seus propis sentiments, fins al punt que les altres les "trepitgen" quan no defensen els seus interessos. 15) Anota en aquesta taula quins sn els seus avantatges i els seus desavantatges. Estil de conducta Avantatge Desavantatge

Els estils de conducta sn maneres de respondre davant una situaci.


avantatge La gent no "trepitja" la persona agressiva.

ESTIL AGRESSIU
Sn exemples d'aquest tipus de comportament la baralla, l'acusaci, l'amenaa... desavantatge

No la volen al seu costat.

avantatge

ESTIL PASSIU
La persona permet que els altres la "trepitgin", quan no defensa els seus interessos i quan fa tot el que li diuen sense tenir en compte els seus sentiments.

Rarament rep un rebuig directe per part dels altres.

Els altres se n'aprofiten

desavantatge

avantatge

ESTIL ASSERTIU
desavantatge

Pot obtenir ms fcilmemt el que desitja sense ocasionar transtorns als altres. El fet d'actuar a favor dels propis interessos no la fa sentir culpable ni equivocada. No cal ni la docilitat extrema, ni l'atac verbal, ni el retret.

L'entorn necessita un temps per acostumar-se a un estil assertiu.

Els estils de conducta sn maneres de respondre davant una situaci.


avantatge La gent no "trepitja" la persona agressiva.

ESTIL AGRESSIU
Sn exemples d'aquest tipus de comportament la baralla, l'acusaci, l'amenaa... desavantatge

No la volen al seu costat.

avantatge

ESTIL PASSIU
La persona permet que els altres la "trepitgin", quan no defensa els seus interessos i quan fa tot el que li diuen sense tenir en compte els seus sentiments.

Rarament rep un rebuig directe per part dels altres.

Els altres se n'aprofiten

desavantatge

avantatge

ESTIL ASSERTIU
desavantatge

Pot obtenir ms fcilmemt el que desitja sense ocasionar transtorns als altres. El fet d'actuar a favor dels propis interessos no la fa sentir culpable ni equivocada. No cal ni la docilitat extrema, ni l'atac verbal, ni el retret.

L'entorn necessita un temps per acostumar-se a un estil assertiu.

ESTIL AGRESSIU I ESTIL PASSIU Tant l'estil de conducta agressiu com el passiu NO SOLEN SERVIR per aconseguir el que un desitja.

COMPORTAMENT O ESTIL ASSERTIU

Es defensen els drets propis de manera que no quedin violats pels dels altres. Es pot parlar d'un mateix sense sentir-se cohibit. Es poden acceptar compliments sense sentir-se incmode. Es pot discrepar amb la gent de manera oberta. Es poden demanar aclariments de les coses. Es pot dir "NO".

Una publicitat alternativa


Publicitat i valors. Les drogues legals, com el tabac i l'alcohol, s'anuncien a travs de la publicitat, per ho fan sense massa honestedat (de fet, s un mal que afecta tot el mn de la publicitat) perqu no hi ha cap anunci que ens parli de les qualitats o defectes intrnsecs del producte que s'anuncia, que mostri objectivament les seves caracterstiques. Al contrari, cada producte es relaciona amb quelcom que la societat desitja o valora i que no t res a veure amb el producte anunciat, com per exmple l'xit, el triomf esportiu, l'amistat, les dones i el sexe, el romanticisme i l'amor, l'estatus i la categoria social... Aquests sn els valors afegits al producte. La publicitat en comptes de vendre'ns el producte anunciat en realitat ens ven els valors afegits. Els anuncis de tabac. L'nic aspecte del mn de la publicitat del tabac que s realment objectiu s aquell petit missatge que, en lletres petites, porten tots els paquets de tabac. All se'ns diu quins sn els efectes autntics del consum del tabac. Llegeix-los en aquests paquets inventats.

Flipa-alt
Les Autoritats Sanitries adverteixen: Fumar provoca cncer, bronquitis crnica i d'altres enfermetats pulmonars.

Fem-fum
Les Autoritats Sanitries adverteixen: fumar provoca enfermetats cardiovasculars.

Triomf
Les Autoritats Sanitries adverteixen: Fumar provoca cncer.

Strike
Les Autoritats Sanitries adverteixen: Protegeixi els nens; no els faci respirar el fum del tabac.

Bonsfums
Les Autoritats Sanitries adverteixen: Fumar perjudica els qui l'envolten.

Malporro
Les Autoritats Sanitries adverteixen: fumar perjudica seriosament la salut.

16) El contraanunci. Ara has de fer de publicista i crear anuncis esttics on es mostri d'una forma clara (ajudant-te de dibuixos i eslogans adequats) quines sn les caracterstiques reals del tabac i l'alcohol. Pots fer anuncis de dues menes: - uns d'objectius, que reflecteixin de forma clara quines sn les seves caracterstiques reals. - d'altres de subjectius, on es relacioni el producte amb valors diferents als habituals.

La doctrina de lEsglsia i les drogues


El Catecisme de lEsglsia Catlica (CEC) posa de relleu la importncia de la salut humana:
2288. La vida i la salut fsica sn bns preuats confiats per Du. Hem de tenir cura d'ells racionalment, tenint en compte les necessitats dels dems i el b com. 2291. L's de la droga infligeix danys molt greus a la salut i a la vida humana. Fora dels cassos en qu es recorre a la droga per prescripcions estrictament teraputiques, s una falta greu. La producci clandestina i el trfic de drogues sn prctiques escandaloses; constitueixen una cooperaci directa, perqu inciten a elles, a prctiques greument contrries a la llei moral. 2290. La virtut de la temprana condueix a evitar tota classe d'excessos, l'abs del menjar, de l'alcohol, del tabac i de la medecina.

Daltra banda, un dels ltims documents de l'Esglsia catlica que tracta aquesta qesti s un manual de pastoral titolat "Esglsia, droga i toxicomania", de l'any 2001. En ell es parla de tres accions en especial per actuar pastoralment a fi de resoldre el problema de la droga: prevenci, curaci i repressi. En el text, concretament, es contemplen les dues primeres accions: la prevenci i la curaci. No s'ha tocat el tema de la repressi, a la qual el Papa es refereix dient cm tots ens hem de lluitar contra la producci, l'elaboraci i la distribuci de la droga en el mn, i cm, en especial, s un deure dels governs fer front a aquesta lluita contra els "traficants de la mort". Sabem que sense demanda no hi ha oferta. La prevenci, com a educaci sobre la significaci dels valors que fan que la vida sigui digna de ser viscuda, el profund sentit de la vida, del amor i el sexe, faran vertaderament que decreixi aquesta demanda i igualment l'oferta conseqent de la droga. Ja no podem dir que hi hagi d'una part pasos productors i d'una altra, consumidors; tots estan involucrats en aquesta nefasta onada que ho cobreix tot, tots els pasos produeixen, i tots consumeixen; especialment ara amb les drogues sinttiques. Tots estem implicats i els barons de la droga sn ms forts i destrueixen ms en els pasos rics que en els pobres. Tots ens hem de comprometre a fons en la lluita contra aquest mal tan nefast.
Incidint en aquest aspecte de la manca de sentit de la vida, en la carta pastoral del bisbe Jos Ignacio Munilla Aguirre titolada "Manda el porro a la porra" (novembre 2006) s'afirma que "la droga dels nostres dies s'imposa per defecte, vull dir, per falta d'ideals ferms i transcendents". "Aquesta s la qesti clau: la qesti del sentit. Per a qu tants sacrificis, metes, obstacles i angoixes? Difcilment se li pot demanar a alg que es sacrifiqui en el dia a dia, si no li ha estat mostrat el sentit de la seva existncia".

I respecte a aquest punt, continua afirmant que "els cristians hem descobert en Jesucrist la clau del sentit de l'existncia". "Aquest s el b moral de l'home: descobrir la seva vocaci d'amor i entregar-s'hi. Com comprendra's, les drogues no tenen cap lloc en aquesta perspectiva". 17) Escriu quatre ratlles explicant, de forma resumida, quina s la postura de lesglsia davant el problema de la droga.

Diari d'un rebel Seqncies de la pellcula: Grup d'amics Com viuen, com es diverteixen esnifen al transbordador (pegament i disolvents) cstig a l'escola la illusi del bsquet robatori als vestidors baralla amb l'equip rival bromegen amb la prostituta l'altre amic, en Bobby, malalt de leucmia masturbant-se a casa, amb la seva mare, escrivint bsquet al carrer, Reggie prova de valentia a Manhattan les dues bessones, Winkie & Blinkie (cocana) mort d'en Bobby els amics en parlen herona per primera vegada preocupaci de la mare reflexi sobre el fet d'enganxar-se roben a una velleta confessi = incomprensi fent de camell a l'escola encontre amb el professor homosexual somni allucinaci: assassinats al cole es colloquen amb anfetamines expulsi de l'equip de bsquet i de l'institut discussi amb la mare, expulsi de casa robatori cotxe, bra trencat Micky es punxen junts al refugi pregries de la mare Dayanne testimoni de l'enfonsament d'en Jim robatori caf, empresonament d'en Pedro triomf d'en Neutron a la NBA xerrada al bar visita a la seva mare i a les dues germanes (soletat) baralla d'en Jim, camell, amb un usuari al fons del pou, Reggie el recull passa el mono i s'escapa de casa del Reggie troba la Dayanne, que se n'ha sortit es prostitueix als lavabos pblics estafa del camell al parc, mort accidental empresonament d'en Micky discussi amb la mare, detenci d'en Jim pres i programa de rehabilitaci Jim explica la seva experincia

Jim

Grup d'amics

Jim

Grup d'amics

Grup d'amics Jim Grup d'amics

Jim i Micki Jim

Consum de drogues Los aos 90 han trado una serie de transformaciones en las drogas consumidas y en los patrones de consumo que apuntan a una situacin diferente respecto a la existente en la pasada dcada. As, mientras en los aos 80 y primeros 90 la "droga" emblemtica era la herona, hoy existen claras evidencias sobre la estabilizacin, e incluso descenso, de su consumo. Esto no significa que no suframos an durante aos las graves consecuencias del mismo. De hecho, la antigedad en el consumo de muchos drogodependientes y la presencia del sida y otras enfermedades asociadas generan un gran nmero de problemas individuales y familiares, tanto en la esfera sanitaria como social. Frente a esta situacin, la dcada de los 90 viene marcada por la utilizacin de nuevas drogas (fundamentalmente las llamadas "drogas de sntesis") y la adopcin de nuevos patrones de consumo de sustancias ya utilizadas anteriormente (alcohol). Estos nuevos estilos de consumo, especialmente en el caso de los jvenes, no suponen en general posiciones contraculturales o comportamientos marginales, como suceda anteriormente. Nos encontramos con nuevas modas, nuevas formas de estar en sociedad, que afectan a grupos importantes de jvenes aceptablemente integrados en su medio familiar y social. Las principales tendencias del consumo de drogas en estos momentos son: Herona Todos los datos apuntan a un descenso de su consumo en todas las modalidades (tanto en el consumo experimental, como en el ocasional o habitual). Un aspecto importante en el consumo de esta sustancia, desde una perspectiva de salud pblica, es el cambio de va en cuanto a su administracin: contina disminuyendo la prctica de la inyeccin y aumentando la de fumar o inhalar esta droga. Drogas de sntesis (xtasis y similares) Se trata de psicofrmacos sintticos que, en general, son variantes de la anfetamina, un estimulante del sistema nervioso central. La ms conocida, el xtasis o MDMA, est incluida desde 1985 en la lista I del Convenio sobre Sustancias Psicotrpicas de las Naciones Unidas, que es donde se agrupan las sustancias consideradas ms peligrosas y, por ello, ms sujetas a control internacional. Estas sustancias aparecieron en Espaa en lugares de fuerte predominio turstico (Ibiza y el Levante), y, en un primer momento entre extranjeros. Su consumo se extendi con una gran rapidez a comienzos de los aos 90 y en un breve espacio de tiempo. Cocana No parecen apreciarse grandes cambios en el consumo de esta sustancia en la poblacin general, si bien s se ha detectado un ligero incremento durante los ltimos aos entre la poblacin juvenil. El hecho ms relevante con relacin a la cocana es el significativo aumento del nmero de personas con problemas por su consumo que solicitan atencin en servicios sanitarios y sociales durante los ltimos dos aos. Cnnabis Sus derivados, fundamentalmente el hachs, siguen siendo las drogas ilegales ms consumidas en Espaa. Aproximadamente, uno de cada cinco espaoles ha probado alguna vez esta sustancia. Se ha producido una expansin de este consumo en la poblacin juvenil y adolescente durante los ltimos aos. Alcohol El alcohol es la sustancia txica ms consumida por los espaoles, aunque segn los ltimos datos disponibles, su consumo no parece estar aumentando. Entre los jvenes el consumo de alcohol posee unas caractersticas peculiares: se localiza principalmente en mbitos pblicos o lugares de diversin, se produce mayoritariamente durante el fin de semana y se centra en la cerveza y los combinados como bebidas preferentes. Un elevado porcentaje de la poblacin de 15 a 28 aos mantiene un patrn de consumo de fin de semana. El consumo diario y, por tanto, ms problemtico se centra sobre todo en los mayores de 49 aos. Tabaco El tabaco es, junto con el alcohol, la sustancia txica ms consumida por los espaoles. Una gran mayora de la poblacin la ha probado en alguna ocasin, siendo la edad media de contacto con la misma los 16.6 aos. Los jvenes actuales se inician antes en el hbito de fumar, con un porcentaje apreciable que lo ha hecho antes de los 14 aos. Las mujeres de 15 a 18 aos empiezan a fumar antes que los varones de la misma edad y, en el sector de jvenes de esa edad que fuma todos los das, es superior el porcentaje de mujeres que lo hacen que el de varones.

DROGA: Qualsevol substncia que, introduda a lorganisme per qualsevol via (fumada, injectada, beguda.), actua sobre el sistema nervis i s capa de provocar canvis en la conducta, produir efectes negatius sobre la salut i, amb el consum repetit, afavorir-ne la dependncia. DEPENDNCIA: Estat dadaptaci de lorganisme degut al consum repetit de determinades drogues. Perqu es produeixi influeixen les caracterstiques de la persona i de lentorn. La dependncia t dues vessants: Fsica o addicci: s ladaptaci biolgica de lorganisme a la droga, de manera que si es deixa de prendre apareix un malestar que sanomena SNDROME DABSTINNCIA, dintensitat variable segons el tipus de droga, la via dadministraci i les caracterstiques de la persona i de lambient. Psquica: Es caracteritza per generar un sentiment dinsatisfacci, angoixa i un impuls irreprimible de continuar consumint la droga, per tornar a experimentar-ne els efectes o evitar el malestar quan aquests baixen. s la que motiva que la persona cregui que la vida sense droga li seria insuportable. TOLERNCIA: s el resultat de ladaptaci biolgica de lorganisme al consum habitual, que fa que una mateixa quantitat de droga produeixi gradualment un menor efecte. En conseqncia, cal augmentar-ne la quantitat per sentir els mateixos efectes. ABS / CONSUM DE RISC / CONSUM PROBLEMTIC: Qualsevol tipus de consum comporta un risc que augmentar en funci duna srie de factors o situacions: Prendre una quantitat superior a lhabitual en poc temps. s el que sanomena SOBREDOSI O INTOXICACI AGUDA. Prendre qualsevol quantitat de substncies en situacions com embars, conducci de vehicles, utilitzaci de mquines perilloses, en infants, en persones amb malalties o trastorns psquics. Barrejar dues o ms drogues (alcohol i porros, etc. ) pel perill daugmentar-ne i/o variar-ne els efectes. Estar sota els efectes de lalcohol o altres drogues pot provocar tenir relacions sexuals de risc (oblidar el preservatiu...) Si lexperincia del consum ha resultat agradable, s fcil que es vulgui repetir, amb el risc darribar a una dependncia. Cada substncia, per si mateixa, comporta sobre lorganisme uns efectes que shan de conixer per evitar els riscos associats, dels quals en parlarem detalladament en lexplicaci de cadascuna. Classificaci Hi ha diverses maneres de classificar-les segons la seva situaci legal, la seva perillositat, etc. Aqu proposem la classificaci que t en compte els efectes que produeixen en el sistema nervis provocant alteracions diverses i modificacions observables en el comportament. 1. DROGUES DEPRESSORES. Fan que les activitats cerebrals funcionin ms lentament. Opiacis: herona, morfina, metadona, etc. Alcohol Hipnosedants (tranquillizants, barbitrics...) Inhalants (coles, dissolvents...) Ketamina GHB 2. DROGUES ESTIMULANTS. Produeixen una acceleraci i excitaci de lactivitat cerebral. Coca i cocana Tabac Cafena (caf, te, begudes de cola...) Amfetamines Drogues de sntesi (xtasi...). Tamb poden modificar les percepcions sensorials. 3. DROGUES ALLUCINGENES Produeixen desorganitzaci de lactivitat cerebral i modifiquen la percepci de la realitat. Cannabis (marihuana, haixix...). Tamb t efectes depressors. Allucingens (LSD, mescalina, peiot...)

ETAPAS EN EL PROCESO DE ADICCIN Las drogas, todas las drogas, presentan una doble cara. Primero aparecen con la imagen positiva, favorable y que tanto atrae a jvenes y mayores. Posteriormente, esa cara desaparece. Rpidamente las drogas empiezan a mostrarse tal como son: dolor, problemas, infelicidad y mltiples trastornos. En esta dualidad que las drogas presentan reside parte de la potencial dificultad para evitar que nuevas personas las consuman y abusen de ellas. Si desde el principio, la cara imperante fuera la negativa, el atractivo y mstica que rodea el mundo de las drogas desaparecera. En muchos sentidos el proceso de adiccin ha sido comparado con el de entablar una relacin; pero en este caso se tratara de una relacin desdichada. A medida que atravesamos las sucesivas etapas, el compromiso se intensifica y el influjo que ejerce sobre el adicto se vuelve ms fuerte. En funcin de esta analoga el Dr. Arnold M. Washton en su libro 'Querer No es Poder' establece cinco etapas en el proceso de adiccin. 1. ENAMORAMIENTO Las primeras experiencias con las drogas suelen dejar una marca grabada. Si este primer contacto ha sido agradable, se produce un enamoramiento o atraccin apasionada por volver a tomar la sustancia o realizar la actividad. Esta percepcin distorsionada de la realidad, sin embargo, emociona, produce euforia o tranquiliza lo que hace aumentar la probabilidad de que haya una nueva toma u ocasin para consumir. Se produce un cambio de estado de nimo que, en muchos casos, se experimenta a nivel visceral (todo ello causado por la lgica alteracin de la qumica cerebral) y que genera ese encandilamiento al igual que uno se enamora de una chica/o. En el juego, una fuerte ganancia inicial incrementa las probabilidades de adquirir adiccin al juego. 2. LA LUNA DE MIEL Una vez que el individuo ha aprendido -a travs de su familia, de la sociedad o por experiencia propiaque ciertas actividades o el consumo de ciertas sustancias pueden transportarlo como por arte de magia lejos de cualquier sentimiento o estado de nimo negativo, el paso a la adiccin es muy sencillo. Al haber 'aprendido' en la etapa 1 que es posible obtener cierto alivio (refuerzo negativo) o placer (refuerzo positivo) a travs de la sustancia o actividad adictiva, la persona puede sentirse impulsado a borrar los malos sentimientos o dolorosos con algo positivo. La baja tolerancia a la frustracin o la incapacidad para hacer frente a esas adversidades lleva a la bsqueda de 'soluciones mgicas'; entonces se busca el recurso qumico que facilite el cambio. Durante la fase de luna de miel, el futuro adicto experimenta todas las gratificaciones sin ninguna de las consecuencias negativas: siente que ejerce control, que la actividad es inofensiva y que l la merece. Puede sentirse mejor instantneamente y disfrutar la sensacin de olvidarse de todo. Pero de lo que no se da cuenta es de que ninguna relacin basada en el engao y la fantasa puede funcionar bien a largo plazo. 3. TRAICIN Sin embargo, lo que uno vislumbra durante la luna de miel no es lo que en realidad obtiene. Con el paso del tiempo, es traicionado. As, adems del deterioro sufrido en las principales esferas de su vida, es muy probable que el adicto est haciendo cosas que normalmente no hara, para matener su adiccin (robar, participar en otras actividades ilcitas). Los parasos artificiales que se le prometan en la fase anterior se tornan en oscuros callejones repletos de trampas. La traicin es real y el declive comienza. 4. EN LA RUINA Ahora el adicto debe consumir cada vez ms para evitar que los crecientes sentimientos y estados de nimo negativos profundicen en su conciencia y para tratar de mantener los efectos positivos que cada vez son menores. Est desarrollando tolerancia y tiene que consumir no para obtener placer o alivio sino para evitar el malestar asociado al sndrome de abstinencia. La dependencia fsica creada qumicamente por la accin de la sustancia sobre el sistema nervioso tiene apresado al individuo. Psicolgicamente, la estrategia de afrontamiento desarrollada hasta ahora sigue mantenindose con lo cual, los problemas lejos de resolverse se acrecientan an ms. 5. APRISIONADOS Con el tiempo, el adicto llega a un estado de desesperacin en su relacin con la sustancia o actividad adictiva, dejando de lado todo lo dems. Se comporta de manera cada vez ms impulsiva e incontrolada, preso de su adiccin. Esta etapa de la relacin adictiva es un descenso a la desesperacin y la destruccin personal. El servilismo ante las drogas no permite tregua y esta espiral tiende a autoperpetuarse, a menos que suceda algo que la detenga. El retorno, no obstante existe, aunque sea un proceso tambin duro y difcil.

El tabac i la dependncia de la nicotina


12) Fes, en el cas que fumis o que alg sigui fumador, aquest qestionari sobre la dependncia de la nicotina (test de Fagerstrm). a / Quan trigues a fumar el primer cigarret desprs de llevar-te? 5 minuts 6-30 minuts 31-60 minuts Ms de 60 minuts b / Et costa no fumar en llocs on s prohibit fer-ho? (cinema, autobs...) S No c / A quin cigarret et costaria ms renunciar? Al primer del mat A d'altres d / Quants cigarrets fumes al dia? 31 o ms 21-30 11-20 10 o menys e / Fumes ms durant les primeres hores del dia que durant la resta del dia? S No f / Si ests tan malalt que passes la major part del dia al llit, fumes? S No SUMA TOTAL 1 0 1 0 3 2 1 0 1 0 1 0 3 2 1 0

Resultat de 0 a 5 punts: La teva dependncia del tabac no s gaire elevada, no et costar gaire deixar de fumar. Noms has de trobar els teus motius per deixar de fumar i triar una data per comenar a deixar de fumar. Si tens algun dubte consulta el teu farmacutic o metge.

Resultat de 7 a 10 punts: La teva dependncia del tabac s molt elevada, seria convenient que consultessis el teu farmacutic o metge per deixar de fumar, ja que ells et podran aconsellar sobre el tractament ms adequat en el teu cas. De moment el que pots comenar a fer s: Redueix el consum de cigarretes. Intenta eliminar aquelles cigarretes que siguin automtiques i que no et vinguin de gust. Fes una llista amb els teus motius per deixar de fumar. I finalment busca un dia per comenar a deixar de fumar.

El Peridico 19/01/2005. Porros abans d'anar a classe. El consum de cnnabis es dispara entre els nens i adolescents de Catalunya, encara que t tants riscos per a la salut com el tabac. L'ambigitat amb qu es perceben els efectes del cnnabis i l'estesa idea que no suposa cap risc per a la salut n'ha multiplicat el consum entre els nens i adolescents de Catalunya. A >> La difusi es triplica entre noies de 13 anys El 1996, el cnnabis era una raresa entre les catalanes de 13 a 16 anys. Havien provat algun cigarret d'herba un 4,8% de nenes, igual que un 8,9% dels nens d'aquestes edats. El 2004, van fumar porros un 14,7% de nois i noies catalans menors de 16 anys: la xifra s'havia triplicat entre elles. Ara sn molts els nens d'11 o 12 anys que es fumen un canuto abans d'entrar a classe. El consum es va igualar el 2004 entre nois i noies de 16 a 18 anys: en van fumar un 43%, segons un estudi elaborat per l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona (ASPB). Als 18 anys, van declarar seguir fumant porros un 60% de les noies i un 66% dels nois. Vista la situaci, els especialistes consideren "altament meritria" l'actitud dels joves que segueixen negant-se a provar aquesta herba. La informaci sobre l's teraputic del cnnabis no hauria d'induir a confusi, va alertar ahir Joan Colom, responsable de drogodependncies a Salut. "Als hospitals se subministra morfina o metadona com a tractament i no per aix n'augmenta el consum ldic", va afirmar. B >> Ms risc de cncer de pulm que el cigarret Els adolescents i joves que fumen diriament cigarrets de cnnabis pateixen unes alteracions fsiques i psicolgiques que segueixen sense ser considerades com a riscos per a la salut, va assegurar ahir el doctor Manel Nebot, coordinador de la investigaci de l'ASPB, en qu van participar 1.056 escolars de 12 a 16 anys. "El cnnabis altera el sistema cardiovascular i s un factor de risc de patir cncer de pulm superior al del tabac", va afirmar. El porro, va afegir, provoca prdua de memria, altera la percepci, redueix la capacitat de concentraci i fa disminuir la comprensi de processos complexos. Tamb causa ansietat. C >> L'hbit es dispara a l'arribar a segon d'ESO El moment ms crtic s el segon curs d'ESO (entre els 13 i els 14 anys), per quan ms cnnabis es consumeix s durant el quart curs, indica l'estudi de l'ASPB. "No s competncia de l'escola frenar aquest fenomen, per s evident que sense la intervenci dels professors no aconseguirem cap resultat", va afirmar Juan Carlos Melero, expert en drogoaddicci infantil del Pas Basc. "Els professors sn els primers que adverteixen si un adolescent consumeix cnnabis --va afegir Rosa Surez, de l'ASPB--. Ho detecten en el seu estat d'nim i en el seu comportament". El cnnabis indueix una actitud de desinters davant la vida que els metges defineixen com a "sndrome amotivacional". En un 80% dels casos, abans d'iniciar-se en el cnnabis els adolescents s'han habituat al tabac, i en una proporci una mica inferior, a l'alcohol. Molts d'aquests nois cultiven a casa l'herba que consumeixen, sols o amb la famlia.

Notcia de premsa (El Pas 26 d'octubre de 2002) La edad de inicio al tabaco desciende hasta los 13 aos en una dcada pese a las campaas de prevencin. Si hace una dcada los escolares comenzaban a fumar a los 14 aos, ahora lo hacen a los 13. Lo dice el director de la Unidad de Prevencin de Tabaquismo de Santa Cruz de Tenerife, Antonio Torres, y lo acreditan los expertos reunidos en el II Congreso Nacional sobre Tabaquismo que se celebra en Madrid. Se basan en varios estudios. Entre ellos, uno del Plan Nacional sobre Drogas (PND) que en 1994 situ la edad de inicio en 13,8 aos y en 2000, en 13,2; o el informe Salud y Juventud realizado en 2001 por el Consejo de la Juventud, que sita la edad de inicio de los adolescentes en menos de 13 aos. Los escolares comienzan a fumar a los 13 aos, aunque se siguen incorporando hasta los 18 aos. El 80% de los fumadores, se enganch antes de esa edad. Segn el PND, el 30,5% de los escolares de 14 a 18 aos dijo haber fumado en el ltimo mes. El 5% se consider ex fumador. El tabaco mata en Espaa a 1.000 personas cada semana. Los especialistas pidieron al Gobierno que aumente el precio del tabaco, ya que afecta principalmente a los jvenes, y que prohba la publicidad de tabaco, dirigida principalmente a los jvenes. Fernando Rodrguez Artalejo, del departamento de Salud Pblica de la Universidad Autnoma de Madrid, explica que las causas del descenso no estn claras: 'No sabemos por qu pasa, quiz es slo que los jvenes son ms precoces'. Y aade: 'Las campaas no han funcionado'. El director general de Salud Pblica, Jos Mara Martn Moreno, se mostr preocupado por el descenso en la edad de inicio y remiti al Plan de Prevencin del Tabaquismo que ha elaborado Sanidad junto a las comunidades autnomas. El plan fija como objetivo que en 2007 la edad de inicio sea 14 aos. Para ello prev prohibir en 2003 en toda Espaa la venta a menores de 18 aos (medida ya aprobada en algunas autonomas); retirar las mquinas expendedoras que no reconozcan la edad del comprador, y vetar la publicidad antes de 2007. El Gobierno prohibi la semana pasada la venta de cigarrillos sueltos, algo frecuente cerca de los colegios

Efectes perjudicials del tabac

Es considera que amb una puntuaci total: < 4 ...... persona poc dependent de la nicotina 4-6 ..... persona dependent de la nicotina > 6 ...... persona amb una dependncia forta de la nicotina

HISTORIAS DEL KRONEN No bebes, no fumas, no follas, entonces para que vives? Maana dices? El maana no existe Roberto. No vuelvas a decir eso nunca. El sentimiento es una mierda, Roberto. Cuanto menos caso les hagas, mejor. Roberto: Siempre subiendo y bajando, estoy harto. Carlos: Y no es mejor eso que la monotona? Lo nico que nos dejis hacer los mayores es jugarnos la vida. La amistad es de dbiles, los fuertes no necesitamos a nadie.