Está en la página 1de 47

ELS MITES DE LA BBLIA

La creaci del mn

MITES

1) Llegeix aquest text del primer relat de la creaci i contesta les qestions que hi ha a continuaci.
Gn 1,1 2,3 1 Al principi, Du va crear el cel i la terra. 2 La terra era catica i desolada, les tenebres cobrien la superfcie de l'oce, i l'Esperit de Du planava sobre les aiges. 3 Du digu: --Que existeixi la llum. I la llum va existir. 4 Du vei que la llum era bona, i separ la llum de les tenebres. 5 Du va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagu un vespre i un mat, i fou el primer dia. 6 Du digu: --Que hi hagi un firmament enmig de les aiges, per a separar unes aiges de les altres. 7 I va ser aix. Du va fer la volta del firmament i va separar les aiges que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. 8 Du don a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagu un vespre i un mat, i fou el segon dia. 9 Du digu: --Que les aiges de sota el cel s'apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser aix. 10 Du don als continents el nom de terra, i a les aiges aplegades, el de mar. Du vei que tot aix era bo. 11 Du digu: --Que la terra produeixi vegetaci, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser aix. 12 La terra produ la vegetaci, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Du vei que tot aix era bo. 13 Hi hagu un vespre i un mat, i fou el tercer dia. 14 Du digu: --Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il!luminin la terra. I va ser aix. 16 Du va fer els dos grans llumeners: un de ms gran que governs el dia i un de ms petit que governs la nit; va fer tamb les estrelles. 17 Du els col!loc a la volta del cel perqu il!luminessin la terra, 18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Du vei que tot aix era bo. 19 Hi hagu un vespre i un mat, i fou el quart dia. 20 Du digu: --Que les aiges produeixin ssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. 21 Du va crear els grans monstres marins, els ssers vius de tota mena que es mouen dintre l'aigua, i tota mena d'animals alats. Du vei que tot aix era bo. 22 Du els bene dientlos: --Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aiges dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. 23 Hi hagu un vespre i un mat, i fou el cinqu dia. 24 Du digu: --Que la terra produeixi ssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domstics i ferstecs. I va ser aix. 25 Du va fer tota mena d'animals ferstecs i domstics i tota mena de cucs i bestioles. Du vei que tot aix era bo. 26 Du digu: --Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen. 27 Du va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Du, cre l'home i la dona. 28 Du els bene dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. 29 Du digu encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perqu siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els ssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser aix. 31 Du vei que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagu un vespre i un mat, i fou el sis dia. 2,1 Aix van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El set dia, Du havia acabat la seva obra. El dia set, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet. 3 Du va beneir el dia set i en va fer un dia sagrat, perqu aquell dia repos de la seva obra creadora.

1.1) Haurs observat que el text t un estil esquemtic, hi ha trossos que es van repetint. Escriu les frases que es van repetint al principi, en el mig i al final de cada dia de la creaci.

1.2) Torna a llegir l'obra creadora del dia sis: Qu diu Du a l'home i la dona? Qu diu dels animals? Quina ha de ser, doncs, segons la Bblia, la relaci dels homes amb la natura? 1.3) En la lectura del dia set podem deduir per qu el set dia s festiu en la nostra cultura i no es pot treballar. Escriu-ne el motiu.

La creaci del mn

MITES

1) Llegeix aquest text del primer relat de la creaci i contesta les qestions que hi ha a continuaci.
Gn 1,1 - 2,4 1 En el principio cre Dios los cielos y la tierra. 2 La tierra era caos y confusin y oscuridad por encima del abismo, y un viento de Dios aleteaba por encima de las aguas. 3 Dijo Dios: Haya luz, y hubo luz. 4 Vio Dios que la luz estaba bien, y apart Dios la luz de la oscuridad; 5 y llam Dios a la luz da, y a la oscuridad la llam noche. Y atardeci y amaneci: da primero. 6 Dijo Dios: Haya un firmamento por en medio de las aguas, que las aparte unas de otras. 7 E hizo Dios el firmamento; y apart las aguas de por debajo del firmamento, de las aguas de por encima del firmamento. Y as fue. 8 Y llam Dios al firmamento cielos. Y atardeci y amaneci: da segundo. 9 Dijo Dios: Acumlense las aguas de por debajo del firmamento en un solo conjunto, y djese ver lo seco; y as fue. 10 Y llam Dios a lo seco tierra, y al conjunto de las aguas lo llam mares; y vio Dios que estaba bien. 11 Dijo Dios: Produzca la tierra vegetacin: hierbas que den semillas y rboles frutales que den fruto, de su especie, con su semilla dentro, sobre la tierra. Y as fue. 12 La tierra produjo vegetacin: hierbas que dan semilla, por sus especies, y rboles que dan fruto con la semilla dentro, por sus especies; y vio Dios que estaban bien. 13 Y atardeci y amaneci: da tercero. 14 Dijo Dios: Haya luceros en el firmamento celeste, para apartar el da de la noche, y valgan de seales para solemnidades, das y aos; 15 y valgan de luceros en el firmamento celeste para alumbrar sobre la tierra. Y as fue. 16 Hizo Dios los dos luceros mayores; el lucero grande para el dominio del da, y el lucero pequeo para el dominio de la noche, y las estrellas; 17 y psolos Dios en el firmamento celeste para alumbrar sobre la tierra, 18 y para dominar en el da y en la noche, y para apartar la luz de la oscuridad; y vio Dios que estaba bien. 19 Y atardeci y amaneci: da cuarto. 20 Dijo Dios: Bullan las aguas de animales vivientes, y aves revoloteen sobre la tierra contra el firmamento celeste. 21 Y cre Dios los grandes monstruos marinos y todo animal viviente, los que serpean, de los que bullen las aguas por sus especies, y todas las aves aladas por sus especies; y vio Dios que estaba bien; 22 y bendjolos Dios diciendo: sed fecundos y multiplicaos, y henchid las aguas en los mares, y las aves crezcan en la tierra. 23 Y atardeci y amaneci: da quinto. 24 Dijo Dios: Produzca la tierra animales vivientes de cada especie: bestias, sierpes y alimaas terrestres de cada especie. Y as fue. 25 Hizo Dios las alimaas terrestres de cada especie, y las bestias de cada especie, y toda sierpe del suelo de cada especie: y vio Dios que estaba bien. 26 Y dijo Dios: Hagamos al ser humano a nuestra imagen, como semejanza nuestra, y manden en los peces del mar y en las aves de los cielos, y en las bestias y en todas las alimaas terrestres, y en todas las sierpes que serpean por la tierra. 27 Cre, pues, Dios al ser humano a imagen suya, a imagen de Dios le cre, macho y hembra los cre. 28 Y bendjolos Dios, y djoles Dios: Sed fecundos y multiplicaos y henchid la tierra y sometedla; mandad en los peces del mar y en las aves de los cielos y en todo animal que serpea sobre la tierra. 29 Dijo Dios: Ved que os he dado toda hierba de semilla que existe sobre la haz de toda la tierra, as como todo rbol que lleva fruto de semilla; para vosotros ser de alimento. 30 Y a todo animal terrestre, y a toda ave de los cielos y a toda sierpe de sobre la tierra, animada de vida, toda la hierba verde les doy de alimento. Y as fue. 31 Vio Dios cuanto haba hecho, y todo estaba muy bien. Y atardeci y amaneci: da sexto. 1 Concluyronse, pues, los cielos y la tierra y todo su aparato, 2 y dio por concluida Dios en el sptimo da la labor que haba hecho, y ces en el da sptimo de toda la labor que hiciera. 3 Y bendijo Dios el da sptimo y lo santific; porque en l ces Dios de toda la obra creadora que Dios haba hecho. 4 Esos fueron los orgenes de los cielos y la tierra, cuando fueron creados. El da en que hizo Yahveh Dios la tierra y los cielos.

1.1) Haurs observat que el text t un estil esquemtic, hi ha frases que es van repetint. Escriu en el requadre quines sn les que es van repetint al principi, en el mig i al final de cada dia de la creaci.

1.2) Torna a llegir l'obra creadora del dia sis: Qu diu Du a l'home i la dona? Qu diu dels animals? Quina ha de ser, doncs, segons la Bblia, la relaci dels homes amb la natura?

1.3) En la lectura del dia set podem deduir per qu el set dia s festiu en la nostra cultura i no es pot treballar. Escriu-ne el motiu.

2) En aquests marcs dibuixa la histria que la Bblia relata sobre la creaci del mn. Anota qu va passar cada dia.

..................................................... 1r dia ..................................................... ..................................................... 5 dia ......................................

2n dia ..................................................... ..................................................... ..................................................... ..................................................... 6 dia

3r dia ..................................................... .....................................................

..................................................... ..................................................... 4t dia 7 dia

..................................................... .....................................................

El Taps de la Creaci de Girona

MITES

3) Identifica, amb tota la classe, els dibuixos del Taps de la Creaci segons el mite. Desprs retalla'ls i ordena'ls, com si es tracts d'un puzle, seguint els diferents moments que apareixen en el relat bblic de la creaci. 4) Desprs torna'ls a enganxar en aquest full (les ratlletes que hi apareixen no s'han de seguir com a pauta).

Una joia excepcional. El Taps de la Creaci de Girona s un brodat de la fi del segle XI comenament del XII fet amb llana de colors. Es tracta duna joia excepcional que es pot admirar al Museu Capitular de la catedral de Girona. Aquesta pea sembla que pot ser lnica que es conserva daquestes caracterstiques, la qual cosa la fa absolutament singular en el mn. Tot i que actualment sen conserva la meitat superior, les seves dimensions sn considerables, ja que t una alria de 4,70 metres i una amplria de 3,65 metres. Significat iconogrfic. La riquesa iconogrfica daquest taps ens fa pensar que inicialment devia ser una eina efica per entendre la Bblia. Per a estudiar-lo cal dividir-lo en tres parts temtiques: la central, conservada ntegrament, est dedicada a la Creaci del mn segons el que explica el llibre del Gnesi; les altres dues, incompletes, mostren el calendari i el trobament de la Santa Creu. El tema central s un resum dels dos primers captols del Gnesi, on es narra la creaci del mn. Al centre del taps podem admirar un pantocrtor impartint la benedicci amb la m dreta i portant el llibre sagrat a la m esquerra. Al voltant de la frase bblica hi descobrim lEsperit Sant en forma de colom, i a tots dos costats simposen, esvelts, dos ngels, que representen la lum i les tenebres. En sentit descendent apareix la creaci del firmament enmig de les aiges i, paral.lelament, a la dreta, la representaci del dia i de la nit. A la part inferior shi poden observar la creaci de lhome i la dona, els animals marins i els ocells del cel, aix com Adam donant nom als animals. Envoltant tot aquest cercle es dibuixa un rectangle amb els 4 vents de la terra: el septentrional i el de llevant a dalt, i el zfir i el vent del sud a baix. Emmarcant el taps, al centre, un home barbut sost la roda del temps, que representa lany, acompanyat per les quatre estacions. Als extrems dret i esquerre i de dalt a baix hi descobrim els mesos de lany. A la part inferior shi endevina, bastant deteriorada, la narraci del trobament de la Santa Creu per iniciativa de santa Helena.

.........................................................................................................
5) Primer posa un ttol a aquest full. Desprs escriu un text adequat en els requadres. Du va formar lhome amb .....................

MITES

Estic viu! Sc jo!

I li va insuflar el seu al.

Aquest s el ........................ dia de la ........................

Desprs Du va plantar un ........................ a Eden. Lhome no podia ............ ...................................... ......................................


Du................................................ .......................... ................. .................

Lhome va posar ............ a tots els animals. Per se sentia ..............

I cre la ...............

Adam i Eva eren felios perqu tenien amistat amb Du. Fins que va aparixer la ..............

Quan es van menjar la fruita .................................. sen van adonar que estaven ......................................

I lngel del Senyor els va expulsar del ...............................................

Du ho va veure i els va demanar explicacions. Es van excusar dient...

Els dos relats de la creaci

MITES

6) Gn 1,1-2,4. Els israelites van imaginar Du creant l'univers com si fos un treballador que treballa els sis dies d'una setmana. Aquest relat es troba a Gn 1,1-2,4, s el primer relat de la creaci del mn i dels homes.

Histria de la Creaci
Dies All que Du va fer Com va veure Du que era

1r 2n 3r 4t 5 6 7

La llum : nit i dia

Bona

7) A Gn 1,26-31 podem llegir tres caracterstiques que defineixen l'sser hum. Podries identificar quines sn desprs de llegir el text?

una fa referncia a Du

l'altra fa referncia a la condici sexual

la tercera es refereix a la resta de la creaci

8) Gn 2,4-25. El cmic d'Adam i Eva est fet a partir del segon relat de la creaci (la histria d'aquest relat es troba a Gn 2,4-25). Observa totes les vinyetes i procura omplir els espais que han quedat en blanc, sobretot el dileg que sestableix entre els dos personatges. Desprs completa l'esquema segent :

com a terriser

perqu

DU apareix

com a jardiner

perqu

com a legislador

perqu

com a cirurgi

perqu

9) La igualtat entre l'home i la dona. Fes un comentari sobre la igualtat de l'home i la dona. Qu en penses de la igualtat de sexes. Abans, per, llegeix aquest altre relat que ens explica un dileg entre Eva i el mateix Du al parads.

"Un da en el paraso, Eva llam a Dios y le dijo: - Tengo un problema, Dios. - Cul es el problema, Eva? - S que me has creado, que me has dado este hermoso jardin, todos estos maravillosos animales y esa serpiente con la que me muero de risa...pero... no soy del todo feliz... -Cmo es eso, Eva? replic Dios. - Me encuentro sola y adems estoy harta de comer manzanas...quiero satisfacer mis necesidades de otra manera, ms divertida. - Bueno Eva, en tal caso, tengo una solucin...crear un hombre para t. -Qu es un hombre? - Un hombre ser una criatura imperfecta, manitico, mentiroso, tramposo, engreido... Vamos que te va a dar problemas... Pero ser ms fuerte y ms rpido que t. Le gustar cazar y maltratar a los animales que ahora te rodean...tendr un aspecto simple, vulgar, sin mucho cerebro, sin complicaciones, sin dar explicaciones, algunas veces grosero, preparado para el trabajo duro, no ser muy listo, destacar

en cosas infantiles como pegarse, darle patadas a un baln, correr detrs de otros... Pero como te ests quejando de tu soledad y de tu aburrimiento, le crear una virtud, de tal forma que satisfaga tus... eh...necesidades. Tendrs que halagarle, rerle las gracias, valorar sus actitudes, hacerle creer que es el mejor, que satisface tus necesidades maravillosamente, podrs ser hipcrita con l, porque como ya te he dicho ser muy simple y se creer todo lo que le digas. Necesitar siempre de tu consejo para actuar correctamente y tendrs que estar muy pendiente de l para que no se despiste. - Parece que suena bien -dijo Eva, mientras levantaba la ceja irnicamente. -iCundo voy a tener un hombre en mi paraiso? - Pues...te lo creo enseguida, pero con una condicin. - Cul? - Como ser chulo, arrogante, narcisista, egocntrico, machista, egosta, tendrs que hacerle creer que le hice a l primero. Recuerda, Eva...ste ser nuestro secreto... De mujer a mujer... Ciao!"

La igualtat entre l'home i la dona


............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................

El relat de la creaci de l'home i la dona

MITES

El text bblic sobre la creaci de lhome i la dona data del segle X aC. Va ser escrit en un moment en qu el poble dIsrael vivia a Palestina (Cana), convivint amb daltres pobles, sentint-se, moltes vegades, sedut pels seus mites, per les seves explicacions sobre la realitat i pel culte als seus dus, oblidant-se de tot all que Du havia fet per ells durant el perode de lxode. Els seus governants es preocupaven per aquesta situaci, donat que estava en perill la seva prpia identitat com a poble, i la seva fe i fidelitat a Du. Per als pobles vens lsser hum, a ms a ms de ser esclau i sbdit dels dus, als quals serveix a travs del culte, s tamb una mena de titella a mans de les forces de la naturalesa - a les quals tamb adorava coma a divinitats - que fan caure damunt seu la fatalitat i el desastre. Aquesta, per, no era pas lexperincia que Israel va tenir en la seva vida passada. A fi de recordar aix al poble, lautor sagrat va escriure una histria en dues parts, en la qual tots els elements sn simblics i van mostrant quina s la fe dIsrael. La primera part parla del somni de Du per a lsser hum; la segona intenta donar una resposta al problema del mal. Si ens hi fixem, podem llegir que Du crea lhome de la pols de la terra, s a dir, que est profundament lligat a la naturalesa, per no s pas obra de la natura, perqu la terra no s cap dea (deesa). s Du, lnic Du, el qui li dna la vida. El mateix nom dAdam (tret de la terra) indica aquesta realitat. Du crea el parads i all hi col.loca lhome. El parads s el lloc on est Du; s una mena de llar divina aqu a la terra. I Du va voler que lhome estiguis prop dEll, vivint en amistat, compartint el mateix espai on es poden trobar i dialogar com amics ntims. El text ens vol mostrar que Du no est distant ni s estrany a la nostra existncia. Larbre de la vida s un element simblic que existia tamb en els altres pobles del seu voltant. Per a aquests representava laliment de la immortalitat. Col.locant-lo, per, en la histria del poble dIsrael, lautor sagrat ens vol explicar que Du, en el moment de la creaci de la humanitat no li dna una vida igual a la de les dems criatures, sin que la fa participar de la seva vida, una vida que no t fi (Fa pensar en els somnis de felicitat infinita i completa que lhome acostuma a sentir dins seu). Daltra banda, els pobles de Mesopotmia (pas entre rius) creien que la dona era inferior a lhome. La fe dIsrael, per, creu que ella s una criatura de Du, com lhome i amb una dignitat igual. Aix s el que significa la imatge narrativa que diu que ella va ser arrencada de la costella de lhome i que s os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom tamb s simblic (Eva: mare de tots els ssers vius) i ens parla de la seva vocaci de mare. Estem, doncs, davant dun text que no ens dna respostes cientfiques sobre lorigen de lhome, sin que vol respondre a un altre tipus de qestions que, tots, en alguna ocasi de la nostra vida, veiem sorgir en nosaltres mateixos: qui sc jo? per qu no puc viure sense els altres? per qu desitjo anar ms enll dall que ja he viscut i ja he fet? don em ve lalegria de viure? La resposta o respostes que la creena religiosa del poble dIsrael ens dna s que lhome s un ser creat per Du, per a que visqui amb la mateixa felicitat que Ell viu, per que, al mateix temps, no s possible que la visqui i la construeixi sol. s home o dona, imatge de la diversitat i bellesa del propi Du. s el rei, la reina de la creaci.

El primer dia de la creaci Du va separar la ................... de les tenebres. Desprs, ja en el segon dia, va crear el

........................................... El tercer dia va separar la terra de l'aigua, creant aix els ............................................ . El sol, la lluna i els .......................... van ser creats el quart dia, i els ....................... i els ........................... el cinqu dia. No va ser fins al sis dia que Du va crear els .............................. terrestres, i a l'home i a la dona, als quals va posar per nom ..................... i ........................

Cain i Abel

MITES

10) Arbre genealgic dels primers captols del llibre del Gnesi. Comena a construir un arbre genealgic on apareguin els personatges ms importants que han aparegut en el llibre del Gnesi. Segueix aquesta pauta per fer-ho millor. Adam

Set

Jabel

Tubal Cain

Sem 11) El relat de Cain i Abel. Ara redactarem unes ratlles explicant la histria de Cain i Abel. No ens hem d'oblidar d'escriure com es guanyaven la vida, qui dels dos era ms grat a Du i perqu, quin conflicte va sorgir entre ells i com es va solventar aquest problema entre ambds germans. La redacci la farem entre tota la classe i pot comenar de la manera segent: "Adam i Eva van ser expulsats del parads .................................... ........................................................................................................ ........................................................................................................ ........................................................................................................ ........................................................................................................ ........................................................................................................ ........................................................................................................ ........................................................................................................ ........................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................

El mite del diluvi universal

MITES

Les causes del diluvi. (Gn 6,5-8) 5 Quan el Senyor va veure com creixia la malcia dels homes i que d'un cap a l'altre del dia noms pensaven a fer mal, 6 s'entrist i es pened d'haver-los creat. 7 I va dir: Far desaparixer de la terra l'home que vaig crear. No hi deixar ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d'haver-los fet. 8 Per el Senyor va mirar No amb benvolena. No construeix l'arca. (Gn 6,9-22) 9 Aquesta s la histria de No. No era un home just i irreprensible entre els de la seva generaci i seguia els camins de Du. 10 Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jfet. 11 La terra s'havia corromput davant de Du i era plena de violncies. 12 Du contempl la terra i la vei corrompuda: el comportament de tothom s'havia pervertit. 13 Llavors Du va dir a No: --He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d'ells, la terra s plena de violncies; per aix vull exterminar-los de la terra. 14 Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. 15 Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada i quinze d'alada. 16 Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. 17 Jo enviar el diluvi per fer morir tot el que t al de vida sota el cel: tot el que respira s'ofegar. 18 Per amb tu, far i mantindr la meva aliana. Entra a l'arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; 19 feshi entrar tamb un mascle i una femella de cada espcie que viu i respira a la terra, perqu sobrevisquin amb tu. 20 Vindr cap a tu una parella de cada espcie d'ocells, d'animals i de bestioles que s'arrosseguen per terra, perqu sobrevisquin. 21 Procura't menjar de tota mena i fes-ne provisi, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells. 22 No ho va fer aix. Va complir exactament tot el que Du li havia ordenat. No entra a l'arca. (Gn 7,1-16) 7,1 El Senyor va dir a No: --Veig que tu ets l'nic home just d'aquesta generaci. Entra a l'arca amb tota la teva famlia. 2 De cada espcie d'animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; per, dels impurs, una sola parella, 3 i de cada espcie d'ocells, set parelles, perqu se'n conservi l'espcie a la terra. 4 D'aqu a set dies far ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i far desaparixer de la terra tots els ssers que vaig crear. 5 No va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. 6 Tenia sis-cents anys quan el diluvi va inundar la terra. 7 No entr a l'arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aiges del diluvi. 8 Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra 9 van venir cap a No i entraren a l'arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com Du havia ordenat. 10 I al cap de set dies les aiges del diluvi inundaven la terra. 11 No tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aiges abismals del gran oce i s'obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. 12 Sobre la terra comen a caure un aiguat que dur quaranta dies i quaranta nits. 13 Aquell mateix dia, No havia entrat a l'arca amb els seus fills Sem, Cam i Jfet, la seva dona i les tres nores, 14 i cada una de les espcies d'animals domstics i ferstecs, les bestioles que s'arrosseguen per terra, les aus, els ocells i els insectes voladors. 15 Aix, doncs, van venir a No i van entrar a l'arca una parella de tots els animals que viuen i respiren, 16 un mascle i una femella de cada espcie, tal com Du havia ordenat. Un cop No va ser dintre l'arca, el Senyor va tancar la porta. Comenament del diluvi. (Gn 7,17-24) 17 El diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies. Tan bon punt les aiges pujaren de nivell, van aixecar l'arca, i l'arca flotava per damunt de la terra. 18 Les aiges anaven pujant cada vegada ms sobre la terra, i l'arca anava a la deriva. 19 El nivell de les aiges va crixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes ms altes de la terra: 20 per damunt dels cims ms alts hi havia encara set metres d'aigua. 21 Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals domstics i ferstecs, bestioles que s'arrosseguen per terra i tots els homes. 22 Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir. 23 El Senyor va fer desaparixer tots els ssers de la terra, des dels homes fins als animals, les bestioles que s'arrosseguen i fins i tot els ocells: tots van desaparixer de la terra. Tan sols van sobreviure No i els qui eren amb ell dintre l'arca. 24 La terra qued coberta per les aiges durant cent cinquanta dies.

El mite del diluvi universal

MITES

La maldat dels homes. (Gn 4,17-6,12) En els anys segents Du va donar molts fills a Adam i Eva, i a Cain i a la seva dona. Ells tamb van tenir molts fills, que tamb van tenir fills. Passat un temps, la major part de les persones que habitaven la terra van triar viure allunyats de Du. Ja no ensenyaven als seus fills a donar grcies a Du per les coses que els donava. Van triar fer mal, dir mentides i fer coses dolentes, per comptes de ser bons. Du va mirar la gent i es va posar molt trist. Va veure que ni tan sols intentaven de fer all que era bo. Va veure tot el mal que es feien els uns als altres i a ells mateixos, i es va penedir d'haver creat els homes junt amb la resta dels animals sobre la terra. Du va decidir que s'enduria de la terra la vida que Ell havia creat. No construeix un gran vaixell. (Gn 6,13-22) En aquest temps, quan hi havia tanta gent dolenta, hi havia un home que era diferent. Aquest home va ser No. No sovint demanava ajuda a Du per viure la vida, escoltava les respostes de Du i l'obea. Aix agradava a Du, i li va dir a No: "Acabar amb tota la gent. Far venir un gran diluvi que cobrir la terra i tothom morir ofegat. Per tu i els que tu estimes us quedareu aqu. Construeix un vaixell gran i fes-lo tal i com jo et dir. Desprs l'omplirs amb una parella d'animals de cada espcie. L'omplirs amb menjar per a vosaltres i per a ells, i tots estareu segurs".

Quan No va escoltar els plans de Du va tenir por, per sabia que podia confiar en Du. Aix que va fer tot el que Du li va dir. Du li va donar els plnols per fer el vaixell que va anomenar Arca. Estava especialment dissenyada per surar sobre l'aigua, per sobreviure a l'aiguat. Mentre No construa l'Arca, els seus vens no sabien qu pensar-ne. Deien: "Per, on s el mar? Si vivim a prop del desert". No els explicava el que Du li havia dit, que encara hi havia temps de penedirse demanant perd a Du i viure vides bones. Per els vens se'n reien. El gran diluvi. (Gn 7,1-16) Quan l'Arca va ser acabada, la famlia de No va pujar-hi, i amb ells, animals de tota mena, animals de quatre potes o que s'arrossegaven i ocells. El soroll era tan fort que els vens de No van sortir a mirar-s'ho, tot fent que no amb el cap un cop i un altre. Hi havia lleons rugint, ases bramant, gossos bordant, ocells cantant i ovelles belant. De dos en dos, els animals van entrar a l'Arca, totes les diferents espcies, formes i mides. Els petits cucs es movien rpidament, els cavalls galopaven i els conills saltironaven. Quan tots els animals van ser a dins, Du va tancar la porta del vaixell. I desprs va comenar a ploure.

12) Si ja coneixes la llegenda o el mite del diluvi universal contesta les preguntes segents : 12.1) Quina s la causa del diluvi que Du envia als homes? 12.2) Per qu es salven No i la seva famlia? 12.3) Quina decisi pren Du desprs del diluvi? 13) Dibuixa en aquest requadre el senyal que Du va donar a No i als homes per demostrar que mai ms no tornaria a enviar un diluvi. Dibuixa en aquest altre requadre locell que simbolitza la pau. Explica perqu s el smbol de la pau.

14) Els descendents de No. En el llibre del Gnesi, en el captol 10, apareix una llista dels tres fills de No: Sem, Cam i Jfet. La intenci daquesta genealogia s, sobretot, donar a entendre que Du ha complert laliana que va fer desprs del diluvi: la humanitat torna a omplir la terra. En el mapamundi del costat es pot apreciar quina era la visi del mn en el segle VI a.C. s la visi que ofereix el Gnesi. Desprs de llegir el text de la Bblia, pinta el mapa de diferents colors, segons les zones on es van establir els descendents de No.
Descendents de Cam Descendents de Sem Descendents de Jfet

El relat del diluvi

MITES

15) Du va veure que la ....................... de l'home a la terra era gran, i aix va afligir el seu cor. I Du va dir, ............................ l'home, les bsties i els rptils i les aus de l'aire; perqu em penedeixo d'haver-los ....................... . Per .................. era un home just i vivia d'acord amb .................... . Ell havia engendrat tres fills, Sem, ................... i Jfet. I Du va dir a No, provocar una ................... sobre la terra que durar ................................... i quaranta .........; i tot all que es trobi a la terra morir. Per amb tu establir una aliana. Fars una arca de fusta de xiprer. Hi fars habitacions i la pintars per dintre i per fora. L'arca tindr una llargada de tres-centes colzades; una amplada de cinquanta ........................ i una alada de trenta colzades. Hi fars una finestra; i la porta la situars a un costat; i hi fars un primer, un segon i un tercer pis. Entrars a l'arca, tu i els teus fills, i la teva dona i les ................. dels teus fills. I de tot all que viu, en posars una ................ de cada ................... a l'arca, el mascle i la .....................; de les aus de l'aire i de les bsties, i de tot all que s'arrossega sobre la terra. Agafa menjar de tot tipus; aix us haur de servir d'aliment a tu i a ells. Aix va fer-ho No, seguint tot el que Du li havia ordenat. I al cap de set dies va esdevenir-se que les aiges del ........................... van cobrir la terra. Les finestres del cel eren obertes; i l'................... va avanar sobre la superfcie de les aiges. I tots els alts tossals que estaven sota el cel, van ser coberts. I les muntanyes van ser cobertes. Tota substncia viva que es trobs sobre la terra va ser .......................... . Noms No va romandre amb vida, i els que eren amb ell a l'arca. Du va recordar-se de No i va fer que un vent passs sobre la terra. La pluja del cel va afluixar i l'arca va quedar sobre les muntanyes d'..................... I les aiges van minvar fins que van veure's els cims de les muntanyes. I al cap de .............................. dies No va obrir la finestra de l'arca, i primer va enviar un ...................., i desprs un ...................... per veure si les aiges s'havien assecat. Per el colom no va trobar on recolzar les potes i va retornar a l'arca. No va continuar enviant el ...............; i al vespre va tornar amb una branca d'.................. al bec: aix No va saber que les aiges ja s'havien redut. I al cap de set dies No va tornar a enviar el colom, que ja no va tornar. I No va treure el sostre de l'arca, va mirar i va veure que la fa de la terra era seca. I Du va parlar amb No, dient-li : posar el meu ........... sobre els nvols, aix ser el senyal de l'.................. entre tu i jo i totes les criatures vives. Aneu sortint de l'arca, tu i els de casa teva, sigueu fecunds i multipliqueu-vos, i ompliu novament la ................. I mentre la terra existeixi, no deixar d'haver-hi sembra i .............., fred i ........., estiu i .............., dia i ............... . I l'.................................. ser el senyal de qu mai ms hi tornar a haver un ....................... .

16) Ara ordena aquests dibuixos seguint un ordre cronolgic. Posa-hi nmeros i els ttols adequats.

.......................................................................

.........................................................................

................................................... ........................................................................................................

....................................................................

................................................................................ ....................................................................

La diversitat cultural a casa nostra

El mite de la torre de Babel

MITES

17) Llegeix els textos que vnen a continuaci sobre el mite de la torre de Babel, i desprs contesta les qestions de sota. Construcci d'una ciutat. (Gn 10,1-11,4) Els fills de No van tenir molts fills que van tenir molts fills ms. Les famlies van crixer i van poblar la terra, tot aprenent com conrear-la, com tenir cura del ramat i com construir grans ciutats. Com que tots venien de la mateixa famlia, tots parlaven el mateix idioma. Algunes persones van dir: "Construm la ciutat ms gran i millor que mai s'ha construt i ens farem famosos. Ens hi establirem i no haurem de vagar ms". La gent era molt llesta. Van fer maons en comptes de fer servir pedres, i els van enganxar amb quitr en comptes de morter. Les seves parets eren les ms fortes i altes que es coneixien. Estaven molt orgullosos d'ells mateixos, i van triar no donar grcies a Du per les coses que havien fet servir per construir la ciutat. "Som molt intelligents", deien. Ms alta que les muntanyes. (Gn 11,5-9) En aquesta ciutat hi havia una torre molt alta. La gent va pensar que eren tan bons constructors que podrien fer una torre tan alta com el cel. Quan Du va veure el que la gent volia fer va saber que els havia d'aturar o ben aviat pensarien que eren com dus, en comptes de persones. Serien massa orgullosos. Aix, doncs, va barrejar el seu idioma. La gent ja no parlava una llengua sin moltes. Si un home deia: "Hola", l'altre home no sabia el que aix volia dir. Potser pensava que aix volia dir: "Em podres deixar les teves eines?". Aix era molt difcil fer res, sobretot feia difcil acabar aquella gran torre. La ciutat que mai no van acabar es deia Babel, que vol dir "confusi", perqu el Senyor va confondre les llenges de tot el mn. Desprs Du va fer que la gent s'estengus per diferents parts de la terra, i aix hi havia gent vivint per tot arreu. D'aquesta manera es feia difcil per ells maquinar ni conspirar i enorgullir-se d'ells mateixos. 17.1) Qu feien servir per construir la ciutat? ................................................................................... 17.2) Per quin motiu a Du no li agrada que facin una torre tan alta? ............................................... ............................................................................................................................................................ 17.3) Qu va fer Du per evitar la construcci? ................................................................................ 17.4) Com es deia aquella ciutat, i qu significa el seu nom? ............................................................. 17.5) Completa la historieta que apareix a la pgina segent.

Tota la terra parlava la mateixa llengua i usava les mateixes paraules.

Fins que un dia els seus habitants van decidir fer una gran ciutat.

I van intentar fer la torre ms alta del mn.

Per un dia...

No hi ha manera dentendres.

La ciutat es va anomenar Babel, perqu Du va confondre la llengua dels seus habitants, que es van dispersar per tota la terra.

La torre del relat sobre la confusi de les llenges

MITES

Fixa't en el dibuix de sota. S'assembla molt a la que podria haver estat la torre de Babel, s una torre molt alta que s'acostumava a construir antigament a la zona de Mesopotmia. Els israelites, que eren el poble que va escriure la Bblia, pensaven que aquestes torres eren una pretensi d'invadir el domini i el territori de Du, el cel, i per aix en el mite de la torre de Babel la utilitzen per simbolitzar l'ambici i la suprbia de les persones que volen ser com dus. 18) Com s'anomena aquesta construcci ? ............................................... 19) Anota entorn del dibuix, ajudant-te amb fletxes, tota la informaci que trobis sobre aquesta construcci arquitectnica

Quan els jueus van ser deportats per Nabucodonosor de Jerusalem a Babilnia, en el segle VI aC., es van posar en contacte amb una cultura nova i diferent, plagada d'dols. Babilnia era, en aquella poca, la capital del mn antic i era normal sentir parlar tot tipus de llenges. Finalment, all que ms va impressionar als deportats va ser l'espectacular zigurat de Marduk, du nacional per als babilonis, per noms un fals dol per als jueus. Aix doncs, reunint aquests elements i passantlos pel filtre de la religiositat jueva, s com es va elaborar el mite de la llegendria torre de Babel, o ms correctament, del zigurat Etemenanki de Marduk.

20) Fes una redacci explicant el relat del mite de la torre de Babel. No t'oblidis d'explicar tamb qu volia dir aquest mite, s a dir, quina era la seva finalitat. Si vols, tamb pots continuar la torre per la part de dalt.

..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... .....................................................................

............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................

.....................................................................

21) Posa un peu a cadascun daquests dibuixets i, desprs, ordenals cronolgicament.

.......................................................

........................................ ...................................................

......................................................

.............................................. ................................................

............................................................

..............................................................................................

................................................................................

.................................................................

22) Qestionari sobre els onze primers captols del llibre del Gnesi. 1) Qu va crear Du el quart dia de la creaci? 2) Quin dia van ser creats l'home i la dona? 3) Com es deien els tres fills de No? 4) Com es deia el tercer fill d'Adam i Eva? 5) Quin mite de la Bblia ens explica l'aparici dels oficis? 6) Per qu va enviar Du un diluvi?

7) A qu es dedicava Abel? 8) Per quin motiu Cain va matar a Abel? 9) Quants animals van entrar a l'Arca?

10) Qu vol explicar el mite de Cain i Abel?

11) Quin s el senyal que mostra que no hi haur cap ms diluvi? 12) Quins sn els dos relats de la creaci de l'home i la dona?

13) Du va crear l'home amb ................, li va donar forma i li va insuflar el seu al. 14) Com va saber No que ja podien tornar a habitar la terra?

15) Per qu el colom s el smbol de la pau?

16) Qu ens vol explicar el mite del diluvi universal?

17) Com es deia la ciutat on els homes volien construir una torre fins al cel? 18) Qu significa el nom d'aquesta ciutat? 19) Qu va fer Du per evitar la construcci d'aquesta torre?

20) Per quin motiu volien construir una torre tan alta?

Vamos que nos vamos !


1) Qu va crear Du el quart dia de la creaci? 2) Quin dia van ser creats l'home i la dona? 3) Com es deien els tres fills de No? 4) Com es deia el tercer fill d'Adam i Eva? 5) Quin mite de la Bblia ens explica l'aparici dels oficis? 6) Per qu va enviar Du un diluvi? 7) A qu es dedicava Abel? 8) Per quin motiu Cain va matar a Abel? 9) Quants animals van entrar a l'Arca? 10) Qu vol explicar el mite de Cain i Abel? 11) Quin s el senyal que mostra que no hi haur cap ms diluvi? 12) Quins sn els dos relats de la creaci de l'home i la dona? 13) Du va crear l'home amb ................, li va donar forma i li va insuflar el seu al. 14) Com va saber No que ja podien tornar a habitar la terra? 15) Per qu el colom s el smbol de la pau? 16) Qu ens vol explicar el mite del diluvi universal? 17) Com es deia la ciutat on els homes volien construir una torre fins al cel? 18) Qu significa el nom d'aquesta ciutat? 19) Qu va fer Du per evitar la construcci d'aquesta torre? 20) Per quin motiu volien construir una torre tan alta? 21) En quants dies va fer Du la creaci? 22)Quina zona del mn van ocupar els descendents de Cam? 23) No era descendent de Cain, d'Abel o b de Set? 24) Quan va durar el diluvi universal? 25) Quin ocell va alliberar No abans del colom? 26) Quants colors t l'arc de Sant Mart? 27) Qu va utilitzar Cain per matar Abel?

Trvial bblic
23) En aquestes targes anota les preguntes que et semblin interessants. Segueix el model.
Tema : la Creaci. Pregunta : Qu va crear Du el quart dia de la creaci del mn? Resposta : El sol, la lluna i les estrelles, per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, les estacions i els anys. Pregunta : Tema :

Resposta :

Tema : Pregunta : Pregunta :

Tema :

Resposta :

Resposta :

Tema : Pregunta : Pregunta :

Tema :

Resposta :

Resposta :

Tema : Pregunta : Pregunta :

Tema :

Resposta :

Resposta :

1
4 3 5 2 ELS ORGENS 4 1 5 2

ACTUALITAT PERSONATGES 1

EL DILUVI 5

2
1

?
4 5 3 2

TRVIAL BBLIC

4 3 2 LA TORRE DE BABEL 4 PROVES

Informaci de les caselles 1 Els orgens : sn preguntes sobre la creaci del mn, el mite d'Adam i Eva, i el de Cain i Abel. 2 El diluvi : sn preguntes sobre el relat del diluvi. 3 Proves : Sn proves que tot l'equip o algun membre de l'equip ha de superar. 4 La torre de babel: sn preguntes sobre el mite de la torre de Babel 5 Actualitat i personatges : preguntes sobre temes actuals (esports, cinema, msica, televisi, moda, llibres) i sobre personatges de la Bblia.

? : sn preguntes difcils o b proves que si no es superen et fan perdre torn.


Guanya el primer equip que pinta totes les caselles entramades.

BBLIA Que vol dir la paraula "Bblia" ?Vol dir "llibres", "biblioteca". s el llibre dels llibres. En quin llibre de la Bblia es troba tot el relat de la creaci ? Al Gnesi. Quina caracterstica afecta tots els fills de Set? La longevitat, s a dir, viure molts anys. Quin patriarca t com a nom "pare d'una multitud" ? Abraham Qu vol dir que la depressi del Jord sigui la depressi continental ms gran del mn ? Que s el punt ms baix de l'escora terrestre. Qu vol dir que la histria que ens narra la Bblia sigui una histria tradicional ? Que passa de pares a fills, generaci rera generaci per transmissi oral. On est situada Terra Santa, segons les coordenades geogrfiques ? La seva latitud s N o S, la seva longitud s E o O ? Latitud Nord i longitud Est. Amb quines caracterstiques definiries la Histria del Poble d'Israel que ens narra la Bblia ? s una histria tradicional, mtica, popular, familiar i religiosa. Qu vol dir que una part de la histria explicada en la Bblia sigui mitolgica ? Que eren narracions fictcies que donaven una resposta a inquietuds reals del poble israelita. Quin patriarca t com a nom "qui se'n riu" ? Isaac La Terra Promesa t una forma geomtrica semblant a la del ... ... trapeci. De qu parla el N.T. ? Est centrat en la vida de Jess i en la vida de la primera comunitat cristiana. Qu significa la paraula "xode" ? Sortida. Podem dir de la Bblia que sigui un llibre d'histria ? No, perqu dels fets que es narren no en tenim proves documentals. Cita algun libre del Nou Testament que no sigui un dels quatre evangelis.Cartes de Sant Pau, Apocalipsi, Fets ... Quin patriarca t com a nom "invencible" ? Jacob Explica el mite de la Torre de babel. Amb quins altres noms es coneix la Terra Promesa ? Canaan, Palestina, Israel, Judea, Terra Santa. Quants relats hi ha sobre la creaci de lhome i la dona ? Dos. De qu parla la part de l'Antic Testament ? s la histria de la salvaci, i ens explica la histria del poble d'Israel. Entre quines dues grans potncies de l'antiguitat es trobava la Terra Promesa ? Entre Egipte i Mesopotmia. Quin s el dia de descans per als jueus ? El dissabte, el sabat. Quants anys van estar vivint els jueus en terres dels egipcis ? Uns 400 anys (1600-1200 a C) Hi ha dos mites sobre lorigen de la dona, quins sn ? 1) Du la crear a imatge i semblana seva 2) Du la va crear duna costella dAdam. Cita algun llibre de l'A.T. que no sigui el Gnesis. xode, Levtic, Nombres, Deuteronomi, ... En quines dues grans parts podem dividir la Bblia ? En l'A.T. i en el N.T. Quan es va comenar a invocar Du amb el nom de Senyor ? Quan Set va tenir el seu fill Enoix. La histria de la Bblia s, sobretot, religiosa. Aix que vol dir ? Que el protagonista principal i absolut s el Du del Poble d'Israel. Els fets ms importants s'atribueixen a Du. En quina zona est situada la ciutat dUr ? A Caldea, Mesopotmia. Quin mite de la Bblia ens explica laparici de les races que habiten la terra ? El mite del diluvi universal. Quins eren els habitants autctons de la terra que Du havia proms a Abraham ? E l s cananeus. Quin mite de la Bblia ens explica laparici de les llenges ? El mite de la Torre de Babel.

DIFICULTAT Quines sn les dimensions de larca en colzes? Longitud 300, amplada 50, i alada 30. On es va establir Can desprs de matar el seu germ ? Al pas de Nod, a lorient de lEdn. Qu vol dir el nom de Josep ?Que en tingui un altre (de fill). Quina profunditat t la depressi del Jord ? Uns 392 ms sota el nivell del mar. Quan Esa es ven el dret a ser el primognit, encara no es pot dir que la promesa de Du passi a Jacob. Qu feia falta encara ? La benedicci del seu pare Isaac. De quants llibres consta l'A.T. ?De 46 llibres. Abraham i Du han fet una aliana. Quina s la senyal daquesta aliana ? La circumcisi del prepuci. Qu vol dir la paraula primogenitura ? s el fet de ser el primer fill, lhereu. Quants anys tenia Abram quan Agar va parir el seu fill Ismael ? 86 anys. Quina relaci hi havia entre Zilp i Raquel ? Cap, Zilp era una esclava de Lia. Qu vol dir el nom dEva ? Mare de tots els vivents. Quantes vegades seria venjada la mort de can si alg el matava ? 7 vegades. Quins successors de No es van establir a Egipte, el nord dfrica i el Magreb ? Els camites, fills de Cam. Per qu va canviar Du el nom a Abram pel dAbraham ? Perqu havia de ser pare duna multitud, i aix s precisament el que vol dir el nom. Digues el nom dun lloc on Abraham va construir un altar al Senyor. A lalzinar de Mambr Quants anys tenia Abraham quan va nixer Ismael ? 86 anys Com sho va manegar la serp per enganyar a Eva ? Dient-li que si menjava de larbre seria com Du, ho sabria tot. Les aiges del diluvi van cobrir les muntanyes una alada de ... ... 15 colzes. Quan Du cercava a Adam al Parads, que li va contestar aquest ? He sentit la teva veu, he tingut por i mhe amagat. Amb quins noms ms es coneix el Llac Genesaret ? Mar de Galilea i Llac Tiberades. Cita almenys tres muntanyes situades a Israel. Hebr, El Carmel, Tabor i Garizzim. Quins fills dAdam i dIsaac tenien el mateix ofici ? Can i Jacob, que eren agricultors. On va anar a viure Cain desprs de matar el seu germ ? Al pas de Nod, a lorient de lEdn. Com es van formar els continents ? Du va fer que les aiges de sota el cel sapleguessin en un sol indret. Com van anomenar els jueus el set dia de la creaci ? Sabat. Els quatre rius que procedien de lEdn eren .. .. el Fison, el Guihon, el Tigris i lEufrates. El forat que deix la costella arrencada a lhome com es va reomplir ? Amb carn. Digues a quins patriarques corresponen els noms de "invencible", "pare d'una multitud" i "qui se'n riu". Jacob, Abraham i Isaac. Quines eren les dimensions de larca de No? 160 m de llarg, 25 m dample, i 15 m dalt. Com explica la Bblia que lhome sigui superior a la dona ? Du va castigar aix a la dona per haver temptat a Adam. Com es deia la ciutat que va fundar Can ? Hanoc Comenta dues caracterstiques fonamentals del procs de formaci de la Bblia ? L a transmissi oral i la reflexi creient. Digues el nom de tres successors de Set. Ens, Cainan, Mahalalel, Jared,Enoc, Matusalem, Lmec i No. Quina extensi t el territori de la Terra Promesa ? 16.250 Km quadrats. Per qu quan el Senyor va fer la terra encara no hi havia cap matoll, ni cap herba ? Perqu el senyor encara no havia fet ploure. Quina funci tenien les estrelles que va crear Du ? Governar el dia i la nit, il.luminar la terra i separar la llum de les tenebres. Per qu els ssers humans no vivim tots al mateix lloc ? Perqu els fills de No es van dispersar

per tota la terra. Quina era la llargada de larca en colzes ? 300 colzes. A Terra Santa hi ha tres llacs al llarg del riu Jord : el llac de la Mar Morta, el llac de Genesaret i el llac ... Meron. Segons la Bblia, qui sn els fills dels homes? Els del llinatge de Can. Quins oficis va crear Jabel, fill de Can ? Era ramader i terrisser. Segons la Bblia, qui sn els fills de Du ? Els del llinatge dAbel. Quin dia de la creaci va dir Du : Que les aiges produeixin ssers vius que es moguin, i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel El quart dia. Quina zona del mn conegut van ocupar per viure els camites ? El nord dfrica. Qu vol dir el nom dIsrael ? Invencible Descriu els primers sis dies de la creaci. Explica per quin motiu Abram es va convertir en Abraham ? Perqu lhi havia proms una gran descendncia, una gran multitud. Qu va dir Adam quan va veure Eva per primera vegada ? Aquesta s que s os dels meus ossos i carn de la meva carn. Explica algun dels primers somnis que Josep va tenir i va explicar als seus germans. Les garbes de blat, i el sol i els estels adorant-lo. Segons la Bblia, quin sn els orgens de les primeres ciutats ? Les fundaren els descendents de Can. Qu vol dir el nom de Josep ? Que en tingui un altre (de fill). Qui era el pare de Raquel i de Lia ? Laban Dos anys desprs del diluvi, quants anys tenia Sem ? 100 anys. En quina comarca frtil de la vall del Nil es van establir Jacob i els seus fills i parents, quan van ser cridats per Josep ? A la comarca de Gosen. Quants dies havia plogut abans que Du fes lhome i la dona ? Cap, encara no havia plogut damunt la terra. Els fills dAbraham van donar lloc a dos pobles, quins ?Els actuals rabs (Ismael) i els jueus (Isaac). Quins instruments musicals tocava Jubal, fill de Can ? La ctara i el flabiol. Els semites, quines terres van ocupar ? Sria, Turquia i lOrient Prxim. De qu et sona el desert del Negueb ?s el lmit meridional d'Israel. Quants metres van cobrir les aiges les muntanyes ms altes de la terra ? 7 metres. Narra la histria del plat de llenties. De quants llibres consta el N.T. ? De 27 llibres.

DILUVI Quan No construa lArca els dems homes sen reien, per qu ? Perqu la construa en terra ferma. Qui va entrar dins de larca ? No, els seus fills, la seva dona, les dones dels seus fills, set parelles dels animals purs i una parella dels animals impurs. Quants anys tenia No quan va acabar larca i va comenar el diluvi ? 600 anys Per qu No va construir larca amb les mesures tan grans ? Perqu Du li va ordenar aix. Quants colors formen lArc de Sant Mart ?Set Com ho va fer Du per assecar la terra ? Va enviar un fort vent. Qu vol dir la paraula Babel ? Confusi. Quins pobles van sorgir dels fills de No ? Els semites, els camites i els jafites. La narraci del diluvi, quins captols ocupa del llibre del Gnesi ? Del captol 6 al 9. Qui va dir aquesta frase : Si en menges no morirs, sino que se tobriran els ulls. ? La serp quan temptava a Adam i Eva. Quines eren les mesures de lArca ? 150 metres de llargada, 25 damplada i 15 dalada. (el doble en colzades). Qui acompanyava No quan va entrar dins larca ? La seva dona, els seus fills i les dones dels seus fills. Qu va fer Du per castigar Nemrod ? Va confondre les llenges dels seus sbdits. Quina caracterstica defineix els animals impurs ? Sn aquells que es poden menjar. Quins sn els colors de lArc de Sant Mart ? Groc, taronja, vermell, verd, blau, lila i violeta. La torre de Babel es va construir per a ... .. salvar-se dun altre diluvi, arribant fins al cel. Per qu havia de ser tan alta la Torre de Babel ? Per evitar un altre diluvi. Com es deia el rei que volia construir una torre fins al cel ? Nemrod De quin material estava recoberta larca ? Dalquitr. Quants anys tenia No quan va engendrar els seus fills ? 500 anys. Com es deia la ciutat on Du va confondre les llenges ? Babel. Quina opini tenia Du sobre No ? Que era un home just i irreprensible. Quants ocells va alliberar No per a saber si hi havia terra ferma ? Dos, el corb i el colom. Quants anys tenia No quan va morir ? 950 anys Per quin motiu la humanitat ha acceptat el colom com a smbol de la pau ? Perqu el colom que va retornar a larca demostrava que la terra tornava a estar en calma, en pau i tranquil.litat. Quants anys va viure No desprs del Diluvi? Uns tres-cents cincuanta anys. De quin material estava construda larca ? De fusta de xiprer. Quin ocell va enviar No en primer lloc per conixer si hi havia terra no coberta per les aiges ? Un corb. Du va dir a No que podia menjar de tot el que tingus vida i moviment, per li va prohibir de menjar .... Carn amb la seva sang. Segons la Bblia, quan tornar a caure un diluvi que extermini tots els ssers vivents ? Mai, Du digu que no tornaria a exterminar cap vivent. Qui va embarcar dins larca ? No amb tota la seva famlia i una parella de cada espcie animal. Qu va ordenar Du a No ? Que construs una arca. Les aiges van dominar la terra uns ... Uns 150 dies. Du es va penedir dhaver creat lhome perqu ... .... la maldat shavia apoderat de la terra. Per qu va enviar Du un diluvi sobre la Terra? Perqu On es troba la muntanya dArarat ? A lactual Turquia.

De quants dies disposava No per construir larca ? No hi havia dies fixats, el diluvi comenaria quan larca fos acabada. Com es deien els fills de No ? Sem, Cam i Jfet. Qu va fer No per assegurar-se que les aiges havien baixat ? Va enviar primer un corb i desprs un colom. Quants anys tenia No quan va caure el Diluvi ? 600 anys Com es va sentir Du quan va veure que creixia la malcia entre els homes ? Sentrist i es va penedir dhaver-los creat. De qui era fill Cam ? De No. Quants temps va durar el diluvi ? Quaranta dies i quaranta nits. Amb qu es va alimentar No desprs del diluvi ? Va plantar una vinya i va beure del seu vi. Quin va ser el fill de No que va ser malet pel seu pare ? Cam Quin mite de la Bblia eens explica laparici de les llenges ?El mite de la Torre de Babel. Quina senyal va donar Du als homes per recordar-los-hi que mai ms enviaria un diluvi? Larc de Sant Mart Que portava el colom al seu bec quan va tornar a larca ? Una branca dolivera. Com va reaccionar No davant la crida de Du ? Al comenament amb por, per desprs hi va confiar. Quin altre tipus dssers humans habitaven a la Terra abans del diluvi universal ? Hi habitaven els gegants. Quin dia van tocar terra ferma ja acabat el diluvi ? El dia disset del set mes. Com sabem avui dia que no hi haur mai ms cap diluvi ? Perqu desprs de ploure apareix en el cel larc de Sant Mart. Du, per qu va escollir a No entre tots els homes ? Perqu era lnic sser hum que shavia portat dignamet i amb bondat, i que no tenia cap malcia als ulls del Senyor. Quantes parelles danimals es va emportar No ? 7 parelles dels purs i una parella dels impurs. En quin lloc es va encallar larca ? A la muntanya dArarat . Qu va edificar No en honor del Senyor quan va acabar el diluvi ? Un altar on sacrific animals purs i ocells purs en holocaust. Quants animals va embarcar No ? Dues parelles de cada espcie. Per qu Du va castigar els homes amb un diluvi ? Perqu estaven plens de malcia i els seus pensaments sinclinaven al mal.

ORGENS Qu significa "Gnesis" ? Els orgens. Qu pensava Du de la creaci ? Que tot era molt bo. Quin ofici tenia Can ? Agricultor Du va donar a lhome el jard de lEdn per a qu ... ...el conrees i el guards. Per qu Can va matar a Abel ? Perqu li tenia enveja, en veure que Du el preferia. Qu li va contestar Can a Du quan aquest li va demanar on era Abel ? s que jo sc el guardi del meu germ ? Com sho va manegar la serp per enganyar a Eva ? Dient-li que si menjava de larbre seria com Du, ho sabria tot. Com sanomenava el tercer fill dAdam i Eva ? Set En quants braos es separa el riu de lEdn ? En quatre braos. Com va beneir Du el set dia de la creaci ? Com a dia de reps per a tothom. On estava plantat el jard del parads ? A lEdn. Quin arbre va nixer al mig del jard de lEdn? Larbre de la vida, del coneixement i del b i del mal. On estava situat el Parads terrenal ? A lest de lEden. Qui vigilava el parads desprs de lexpulsi dAdam i Eva ? Un ngel. Quin argument va utilitzar la serp per convncer a Adam i Eva ? Que coneixerien el b i el mal, i que serien com dus. Quina arma va utilitzar Can per matar Abel ? Les barres dun ase. Qu va dir Du als homes quan els va beneir? Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la : sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que sarrosseguen per terra. Quin animal va temptar Eva per a qu agafs la fruita prohibida ? La serp. Lhome est fet a imatge de ... ... Du. Com va fer Du a lhome ? Del fang de la terra i insuflant-li el seu al. Com es trobava lhome desprs de donar nom a tots els animals ? Sol. De quina manera va castigar Du a Adam ? Lexpuls del parads dient-li que tindria una mort segura, i que hauria de suar i treballar per guanyar-se el pa. Amb quina part del cos de lhome es va fer la dona ? Amb una costella Per qu va fer Du la llum ? Perqu Du ho va voler aix. Qu va crear Du al principi ? El cel i la terra. Quin dia va decidir Du que seria un dia sagrat ? El set dia, que va descansar. Quins noms va donar Du a la lum i a les tenebres ? Dia i nit. Qu va crear Du en primer lloc ? La terra i el cel. Per quin motiu va marcar Du a Can ? Per a qu ning no el mats. De quina manera va castigar Du a la serp ? La va maleir dient-li que sempre sarrossegaria, i enemistant-la amb la dona. On creixia l'arbre del b i del mal ? En mig del parads. Per qu la serp s un animal que sarrossega, segons el mite bblic ? PerquDula vacastigar aix, per haver temptat Eva Quin dels dos fill dAdam era sedentari ? Can Adam i Eva es van adonar que estaven despullats desprs de ... ... dhaver desobet Du i haver-se menjat la fruita prohibida. Amb qu va modelar Du lhome ? Amb el pols de la terra Qu li va fer Du a Can per a qu ning no el mats ? El va marcar amb una senyal al front.

El mite de Can i Abel, qu tracta de fer-nos conixer ? Com va ser el pas d'una societat nmada a una altra de sedentria. Du va castigar als primers pares perqu ... .. el van desobeir i van menjar la fruita de larbre prohibit. Quins oficis tenien els fills dAdam i Eva ? Can era agricultor i Abel era pastor. Quin dia es va acabar lobra de la creaci ? El set dia. Quin nom va donar Du a la llum ? Dia Quin nom va donar Du a les tenebres ? Nit Qu va crear Du el sis dia ? Tots els ssers vius, incls lhome. Digues el nom de dos dels rius que regaven el Parads. Tigris, ufrates. Per qu tenim un dia de descans setmanal ? Perqu Du va descansar el set dia. Com es deien els fills dAdam i Eva ? Can, Abel i Set. Quin era lanimal ms astut de la creaci ? La serp Amb quina finalitat va crear Du lhome i la dona ? Per a qu es multipliquessin i omplissin la terra, i en fossin els amos i senyors. Pols ets i en pols et convertirs. Qui diu aquesta frase, a qui i en quin moment ? Du a Adam, quan lexpulsa del parads. Quin dia de la creaci Du va fer l'home ? El sis dia. Com va matar Cain a Abel ? Amb una mandbula dase. Lhome i la dona sassemblaven a ... ... Du. Quins rius reguen lEdn ? El Tigris i lEufrates. Com va castigar Du a la dona Eva ? Multiplicant-li els dolors del part. Per haver temptat a Adam i haver menjat de larbre prohibit, Du va castigar a Eva i a totes les dones fent que ... ... tinguin forts dolors de part. Cain va matar a Abel per ... ... enveja. Qui va menjar primer de la poma ? Eva Quin era el fruit de larbre del coneixement, del b i del mal ?La poma. Quin dels dos fills dAdam era nmada ? Abel Du va dir a Adam i Eva que si menjaven el fruit daquell arbre ... ... amb tota certesa moririen. Qu va dir Du el tercer dia de la creaci ? Que hi hagi a la volta del cel unes llumeneres per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats i els anys. En quant temps va crear Du la Terra ? En 6 dies. Qu va decidir fer Du desprs de crear tot tipus danimals i veure que tot era bo ? Fer lhome a imatge i semblana seva. Du va crear un vespre i un mat el dia ... .. primer (...o el quart, les dues serveixen) Quins oficis tenien Cain i Abel ? Cain era agricultor i Abel era pastor. De qu es va disfressar el dimoni quan volia temptar Eva ? De serp. Quina era la fruita prohibida ? Una poma. Com es deia el lloc on vivien Adam i Eva abans de desobeir Du ? El Parads

PERSONATGES Com sanomena el pare dAbraham ? Trah Que eren els querubins ? Els guardians del Parads, desprs de lhome. Com sanomena el fill que Abraham va tenir amb Agar ? Ismael Qui era Sarai ? La dona dAbram. De qui era fill Nemrod ? De Cus, fill de Cam. Qui era Agar ? Lesclava de Sarai. La dona dAbraham es deia ... .. Sara. Quants anys tenia Matusalem quan va morir ? 969 anys. Per qu actualment es diu : Ets ms vell que Matusalem ? Perqu s un dels personatges bblics que ms anys va viure. Digues el nom dalgun desecendent de Set, que no sigui No. Lmec Com sanomenen els fills de Can ? Jabel, Jubal i Tubal Can. Qui s el pare de la fe ? Abraham Com sanomenaven els dos fills que Jacob va tenir amb Raquel ? Josep i Benjam. Qui era Ismael ? El fill dAgar i dAbraham. La dona dAbram es deia ... ... Sarai. Quin altre nom va posar Du a Jacob ? Israel Qu representa la figura de No ? Lhome just i lhome bo. Qui passa per ser lhome ms vell de la histria ? Matusalem Quin fill de Can es va dedicar a la msica ? Jubal Com es deia lnica filla de Jacob ? Dina.

ACTUALITAT Actualitat Qu vol dir la paraula Bakstreetboys ? Els nois del carrer del darrere. Actualitat Com es diu lltim fitxatge del Bara ? Bogarde Actualitat Com es diu la pel.lcula que ha estat nominada per aconseguir 14 oscars ? Titanic Actualitat Digues el nom de la srie que a Tele 5 est substituint a la de Mdicos de familia ? Periodistas Actualitat Quin actor encarna el personatge de Nacho Martn en la srie Mdico de familia ? Emilio Aragn Actualitat La cantant de color del grup Spice girls es diu ... Melanie Brown Actualitat Com es diu el programa infantil de dibuixos on apareix un robot en forma de gat ? Doraimon Actualitat Quin s el cognom amb ms aire de la nostra classe ? El del Albert Velaire Jacob Qui s el personatge bblic de nom Rubn ? El primer dels dotze fills de Jacob. El germ gran de Josep. Actualitat Quin dia de lany es fa una festa amb fogueres i llenament de petards ? La de Sant Joan. Actualitat Quin equip va guanyar la lliga la temporada 96-97 ? El Real Madrid. Actualitat Quina gomina usa lAlbert Vallinas per aixecar-se el sarrell ? Cap. Actualitat Quantes persones caben al Camp Nou ? De 100 a 112.000 persones. Actualitat Com es diu la cantant de Mecano ? Ana Torroja. Actualitat Com es diu el jugador de futbol argent que feia campanya contra la droga i que va acabar esnifant cocana ? Diego Armando Maradona. Actualitat Quantes copes dEuropa ha guanyat el Bara ?Una. Actualitat Com es diu lequip de basquet americ on juga Michael Jordan ?Als Chicago Bulls.

Activitats de reps de ................................................................. Nota: ................................


1) Fixa't en aquesta cita bblica. Escriu en cada requadre que volen dir les lletres i els nmeros assenyalats per les fletxes.

Gn 24,37-42

2) El Gnesi. Els onze primers captols del Gnesi sn com una introducci als llibres de la LLei (els primers llibres de la Bblia : xode, Levtic, Nombres i Deuteronomi) i recullen els principals mites del poble d'Israel. Podries citar algun d'aquests mites ? El mite de ..................................................................................................................................... . El mite de ..................................................................................................................................... . El mite de ..................................................................................................................................... . El mite de ..................................................................................................................................... . 3) Llegeix les frases de sota i digues si sn vertaderes (V) o falses (F). 1) Du va crear el mn en set dies i desprs va descansar. 2) L'home i la dona van ser creats a imatge i semblana de Du. 3) Hi ha dos relats diferents que expliquen la creaci de l'home i la dona 4) Adam i Eva van ser expulsats del parads perqu estaven despullats. 5) Du va encarregar als primers homes que sotmetessin la natura i que la dominessin. 6) En el relat que parla de la creaci de l'home i la dona Du apareix com a legislador perqu posa noms a tots els animals i les plantes. 7) L'arca de No va navegar durant ms de quaranta dies i quaranta nits. ( ) ( ) ( ) ( ( ) ) ( ( ) )

8) No va alliberar un corb, una perdiu i un colom per saber si havien baixat les aiges.

9) Du va dir que mai ms enviaria un diluvi i per aix va fer el cel blau amb tot de nvols.( ) 10) Els descendents de Cam van habitar el continent americ. 11) Van construir una torre molt alta perqu no volien viure a prop del mar. 12) La paraula Babel vol dir "torre fins al cel". 13) Un zigurat s una torre que construen a Mesopotmia i que tenia set plantes. ( ( ( ( ) ) ) )

4) Personatges bblics. Relaciona els personatges de la columna de l'esquerra amb les explicacions i fets que apareixen en la columna de la dreta. Cain ( Eva ( Adam ( Abel ( No ( ) ) ) ) ) ) ) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Els seus germans es deien Sem i Cam. Ell i els seus descendents van poblar l'orient prxim. Sn els semites. Es va salvar del diluvi universal amb tota la seva famlia. El rei que constru la Torre de Babel per arribar al cel. Descendent de No. Va anar a viure al nord d'frica. El pare dels ferrers i dels qui fonen metalls. El seu tercer fill es deia Set. La seva dona li va oferir una poma de l'arbre prohibit del mig del parads. Va matar al seu germ perqu les seves ofrenes agradaven ms a Du.

Nemrod ( Tubal Cain ( Sem ( Cam ( Jfet ( ) ) )

10 Era pastor ramader, i en el mite que protagonitza amb el seu germ representa el tipus de societat nmada.

5) En el mite de la torre de Babel es parla d'una torre que pot ser un zigurat mesopotmic. Anota algunes caracterstiques d'aquest tipus de construcci arquitectnica. 1. ........................................................................................................................................................ 2. ........................................................................................................................................................ 3. ........................................................................................................................................................ 4. ........................................................................................................................................................ 5. ........................................................................................................................................................ 6) Escull una de les histries segents i redacta quatre ratlles explicant-la. La creaci de l'home El diluvi universal La torre de Babel

Cain i Abel

............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................ 7) Fes un arbre genealgic, el ms complet que puguis, dels personatges que protagonitzen els relats dels 11 primers captols del llibre del Gnesi.