Mesopotmia s una regi del Prxim Orient on van sorgir diferents civilitzacions a partir del 3.500 aC.

Aquests pobles es va desenvolupar entre els rius Tigris i Eufrates. Aquestes terres eren molt frtils i van permetre que als pobles desenvolupar lagricultura, entre daltres. Alguns dels pobles mesopotmics, com els sumeris, van dedicar-se tamb al comer. Com que tenien excedents en lagricultura podien comerciar amb tot all que els sobrava. Tamb navegaven amb barques de vela pel riu i aix podien transportar diferents mercaderies.
Els pobles mesopotamis per a construir feien servir bsicament el ma. Tamb empraven la volta i larc en les seves construccions. Tots els grans edificis es pintaven amb colors vius per dissimular la pobresa del material. El ziggurat era una torre esglonada, duns sis pisos dalada que tenia annexat un temple. Era el centre poltic, econmic i religis.
Els sumeris van ser els inventors de lescriptura, cap al 3.500 aC. Els sacerdots utilitzaven lescriptura pictogrfica per a la seva comptabilitat (anotar les quantitats emmagatzemades i les entregades). Ms tard sutilitzaria una escriptura de signes abstractes gravats en teules de fang humit que desprs se secaven al sol; lescriptura cuneforme. Els escribes formaven una minoria privilegiada ja que tenien al seu crrec lescriptura dels documents oficials.

La msica era molt important a Mesopotmia. A travs dels documents escrits hem sabut que hi havia canons per casaments, enterraments, per ballar, msica per a dirigir-se als dus i acompanyar en diferents cerimnies i tamb poemes pics. Tamb coneixem alguns instruments que empraven com ara lires, arpes, flautes, tambors...

Les civilitzacions mesopotmiques adoraven a molts dus. Eren politeistes. Els seus dus acostumaven a representar forces de la natura; el Sol (Utu), la Lluna (Nanna), la Terra (Enki), el vent (Enlil), el cel (Anu). Tamb hi havia divinitats protectores de cada ciutat com Ashur o Ninurta.

Primer el llenguatge escrit es feia servir per portar els comptes administratius. Amb el temps, tamb va emprar-se per explicar fets, llegendes, catstrofes. Moltes vegades aquestes histries parlaven dels dus i dels reis. Com que la majoria de gent no sabia escriure, moltes histries sexplicaven de forma oral. Els sumeris van ser una civilitzaci molt avanada pel seu temps. Coneixien la roda i feien servir els carros de rodes, estirats per mules i ases. Amb els carros podien transportar diferents mercaderies per a comerciar. Tamb van construir canals de regadiu que els va permetre millorar el conreu, tenien coneixements de matemtiques, dastronomia, eren uns grans constructors i van crear lescriptura cuneforme.
El desenvolupament agrcola i el comer d'excedents van permetre als sumeris crear les primeres ciutats-estat ( Ur, Uruk, lagash, o Eridu) en el IV millenni aC. Estaven defensades per muralles i al seu voltant s'estenien els camps de cultiu, recorreguts per canals i dics. Una mica ms tard, van crear-se els primers imperis que van dominiar successivament Mesopotmia. Aix hi havia els accadis, els babilonis, els assiris i ms tard els perses.
Imperi Accad (III millenni aC) Imperi Babilnic (vers el 1800 aC) Imperi Assiri (vers el 1300 aC) Imperi Persa (segle VI aC)

Els pobles mesopotmics eren dividits en classes socials. Per sobre de tots hi havia el rei i just per sota dell una classe alta, molt poderosa. Hi havia un grup intermedi format pels escribes, funcionaris de palau i del temple, i els comerciants. En els grups inferiors hi havia els pagesos, que eren la majoria, pastors, artesans amb oficis molt especialitzats (terrissaires, teixidors, picapedrers, fusters, forjadors i orfebres), soldats i per sota de tots els esclaus.

El poder poltic (els que manen) i el poder econmic (els que sn molt rics) requeia en la mateixa gent. El rei ho controlava tot; feia les lleis, les feia complir i era el cap de lexrcit. Ho organitzava tot i cobrava impostos als seus sbdits. Per a fer tot aix sajudava duna classe alta, molt poderosa on trobem els alts funcionaris del rei, els sacerdots i els rics mercaders.