Está en la página 1de 12

dEU cANts sANTs

que mai, mai, mai ning ens foti el JUGAR enlaire

griFOLL

s com de roure durssim penetrar-hi. El diaca es dirigeix al presbiteri amb eines de podar i el sacerdot la canta.

Primera cantina:

Al comenament, Du cre una esplanada que pla. L esplanada ms erta i ms seca, i noms hi badava la nit primignia damunt la fa de l abisme i Du mateix shi hagu de perdre i tornar abans d sser. I de primer fou un peix, i anunci les aiges com hi ha mar i rius i plores. I Du digu: Sigui la llum! I vei Du que la llum encegava. I hi hagu ulls que van comenar a eixir del terra, encuriosits. I Du digu: Germinin a mirar quan aix en siguin capaos. I damunt l estepa hi vess Du boscos i feres i nvols i trastos aix. I dels ulls en van sortir rels d arteries i nervis que s entortolligaven, i Du feu la carn a la brasa, i nosaltres els ossos. I frem els cossos, car era sols cos all que tenem.

Segona cantonada:

(...I ens bene a nosaltres, cossos.) Canteu-li a l sser, no us agenolleu, sembreu aquesta abundor, digu Du dient-nos que Ell era natrus i viceversa i totes les coses, una. Canteu-li aix, aix o com ms festa faci: et udiat terra verba ex oremeo fins que plogui... Pluja, apiadeu-vos. Herbes, ou-nos. Rocs, escolteu-nos. Grills, apiadeu-vos de nosaltres. Santa guilla, pregueu per nosaltres. Santa verge dels horts, pregueu. Santa alegria-tonta, intercediu, posseu-nos.

Tercera trobada:

Colguen les gents ab alegria festes Ausis March

Qui res desitja, hi s tot. Qui res anhela, te vela, te metxa per fer-ho en contraposici: oh -. Qui existeix i ho sap, pensa. Qui pensa, dubta. A qui dubta, m hi abrao i en ell sc, digu el Tripi Sant. Tot s al reves. Com a molt, capicua.

Quarta perduda:

I no la vam trobar.

Cinquena manera de passejar dins les nits cap per avall i de com no esberlar-se el cap amb la Lluna ( amb (al) maig us cules):

( en forma de forme l in ):

Ara s prendre aprendre nous invents noves taques ser-se sense saber-ne. Espetegar una volta rere l altra fins que sigui la ms rara per saber que res s rar- rara paraulai tornar-hi sense perqus.

Sisena anada tornant per la barana:

Els ms xics sn els que ms en saben: Saben que no cal saber-ne.

Els ms savis sn els que encara no parlen: Diuen.

Crixer s una forma de castraci de l nima.

Prenem mai, alg, certamentuna decisi del tot nostra?

Qui s escapi del corral, que dugui fulls.

Qui estimi, que no esperi.

Totes les lleis han caigut al mateix sac de totes les lleis. Jo duc el foc.

Foll no s aquell que diu que s lloF, t estimboques.

La teva i la meva boca, golopeden,

l anhel golopeda sempre, s a l aguait, fera fina de no la paris que esquitxa.

No hi ha trabuc que es negui a polsos.

Tots som una filigrana. Rimem amb moltes coses, per calar...

O ja no queden arbres o sc jo que no recordo d anys all de veure cors gravats a les escorces

No s escriure. Jo sc poeta. Cal?

Poeta cosa, sc. A aix aspiro, mira: aaaaaaahhhhhhhhh... I Poeta que banca per s entra, que branca mal clavi, que llavis m hi endinso, sols danso, al final, fires de boca en boca. Per ms que la toco, per, no sempre sona; o hi ha persona o s enfonsa. Que no en sabem prou, com extremistes auto-desextremitzants fent proves aqu al planeta que erra. Jo s que s la coca-cola! Son ells! I jo hi he caigut. I ho s tot. I ara em segueixen els de la pepsi. Sento com m apunten lasers quan demano un caf. Sn la CIA, i es fan passar per una editorial d antropologia

llibertina en hebreu vell vell. La porten una colla, tot l estiu amb gavardines. Sn en blanc i negre. Encara fumen arreu. Canten una mica, com a les Pencules.

Setena que ve de l antena:

San Tiberi de les lletres escrites si comuniquessin. San Tiquari de peixos moderns. PropoSant anar-hi, a viure-hi cada dia...quin silenci de SANTirnos tots endins de tots. Un oce imagino. Molta llum. Nedem fa segles, tebis, suaus, som una gran medusa que s un globus dins l espai, un tom infinit de gros des d on aprendre el pas, el ritme just de l existir, la follia exacte. s el moment precs en que hom cau dins la bellesa (la bellesa sense nom). s una alada, no et pensis. Hi ha tanta vida que les primeres setmanes no pares de tenir orgasmes, per no hi ha hagut cap queixa per esCRIT. M agraden les coses que no vnen al cas. ( Els casos sn molt avorrits). La realitat no existeix. Ho he vist a Internet. Sc un nen quan descobreix que sempre n hi haur, i ser encomanat

estimar i armar-se de llapis de tots els colors i no deixar que mai, mai, mai ning ens foti el JUGAR enlaire.

Vuitena ( amb diadema i dia d avui i d ahir de quan un nen no va crixer ni a trios...)

I no provar de fer-ho fcil, que es far difcil. I no anar a entendre, que no s ha. I oblidar que hi som, per ser-hi. I no pretendre, que s violncia. I no anar-hi,que ja ve. I ballar-la ara, que s quan toca El joan petit esmorza, llet,llet, llet... I fer all que no toca. I tocar all que no sona. I fer la vertical a cal vertigen i xiulant a contravent que no t ensorraran. I amant. I amant-te fins l extrem d amar-te com a qui ames, tu que has amat i saps que l amar no te fi. I que ni un gra de judici t ofegui. No t entenguis mai, s preferible viure, que vol dir no entendre res, i mirar, i tocar, i si no pares de fer-ho, no parars de flipar. I all, abans d anar-hi, no hi ha res. I aqu, no ho s, per n hi ha de bones a vegades, de molt bones. I qui riu un cop a l any te el pany, per qui en riu ms ( el carter) hi entra cada vegada. I si amagues el cap sota l ala, no passa res. I ning te la culpa de res. Pots declarar la guerra o defensar la pau, va dir, crec, una Santa que ho va ser, de Cal

Cuta i ms. Una que no s qu hi feia apuntada a l esglsia. Per mi, que era un truc. Que, d aquests n hi ha hagut. Ara, tampoc no s si ens en farem creus.

Novena que no encadena:

Un home petit va bramar tota la vida. Volia ser alt. Ara jeu sota terra. Un home petit va riure tota la vida. Li anava b ser petit. Era lladre d ofici. Qui sap on deu ser...Era bo. Noms robava diners, tots ho sabem, per es que no parava de riure! I t ho encomanava. Era un lladre que tot ell es donava. I era molt savi: sabia llegir l aire, les olors que s hi amagaven.

Noms es pot ser, sent amb la sinceritat, que s un filtre no sempre igual en tothom, per s que tots sabem quan va no va o si el fem anar. Si si, hi s, hi s... ( internacis!)

Com que no tinc memria, aprenc pel pit. Al cap no m hi entra el qu els sentits em xerren. I no ho s, per com que no tinc memria, sempre recordo all del Sisa d avui sc ric, no tinc memria i penso que ell tamb la recordava. Si s seva. Si la cantava. I recordo aix, i tamb penso ms amb els peus que amb el cap, clar. El cap, no ho s, va b tenir-ne, eh? per per fora. De dins ni parlar-ne, que t ho emplenen de merda i ni te n adones. I desprs no t ho sabr veure ning per que de merda n hi ha molta i tots han caigut

a l embut.

L altre dia, un home xic, se m va acostar sorprs de que a la farmcia hi venen drogues!

Tothom s culpable fins que no es demostri el contrari.

Marejar-se, avui en dia, comena a ser senyal de salut mental.

Ja estan medicant-nos contra l alegria. I no s metfora, s qumica.

S ha confs l art amb el cendrer estrany de la boutique, al fons,a m dreta, on degollen a la poesia tot de poltics, policies, pasassins i passa assins perqu volen voler...

Hi ha molts tipus de gatells, a la majoria ni els hi cal, no dic pas passerells, dic pasassins, no tenen nom. Viuen a dalt.

Un dia m asseur sota un arbre i no escriur records que m inventar. Un vespre. Sol.

I no s obrir el cel ni sortiran querubins a emprenyar. Passar. Potser no em moro i aprenc a tornar a comenar. S... I quan, me n he de recordar, als quinze anys vegi aquella noia que em va mirar, se li tiro al damunt! Que aqu encara podem fer-ho tot. I aqu s on ens trobem, curiosament, tu i jo i ara . Esgarrifa que s una passada.

10

Desena t la trena:

Que vi vall vall i s enfili munt munt, la trena que ens trena i embena i embena i embena fins que acabem habitant amb coixins assassins, depressius, depressors, deprimits, fastigosament fastigosos al putu sof dels collons i parentela. I no val, per ms cursi, la vida s un regal. Figura t que hi ets per fer alguna cosa a alg, i que aquest alg, amb all, fa que un altre, mogui una fitxa cap a un altre cant, que topi amb una cllula d on en creixi un sser que, de gran, descobreixi com es cura el cncer, i que degut a la desaparici de la merda de malaltia, no mori la millor compositora que ha fet exactament la can que est escoltant ara mateix just a l altra banda del planeta un home xic que, gracies a la msica, decideix no sucidar-se. Un home xic que dem, pobret, s enamorar. I estar viu. I quan salti, semblar ms alt. I pujar muntanyes que ning no ha vist, que de mirar no n ensenyen a les escoles.

griFOLL 28.00.13 Casserrespoblepoema

P.S: No s d on han sortit. Ara les llegir.

11

12