LA NOVELLA AL SEGLE XX

CONTINGUTS
Introducci Josep Maria de Sagarra Miquel Llor Merc Rodoreda Lloren Villalonga Manuel de Pedrolo Pere Calders Montserrat Roig Quim Monz

INTRODUCCI
La crisi del gnere novellstic La novella del segle XX sha caracteritzat per un estat de recerca contant i els resultats dels assajos que es van fer a les primeres dcades del segle amb nous models narratius han prevalgut fins avui. Influncies: Andr Gide, Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf, James Joyce...

 La novella a Catalunya fins a la Guerra Civil 1917 a 1924: ampli debat sobre la novella. 1925: Articles La por a la novella de Josep Ma de Sagarra i Una generaci sense novella de Carles Riba. Creen un clima favorable per al gnere. Anys trenta: sarriba a una certa normalitat tant en publicacions autctones com en traduccions. Dictadura franquista: desfeta de la recuperaci literria en catal.

 Corrents principals de la novella de postguerra Novella psicolgica: presenta un fris intern i extern de la vida catalana. Joan Sales, Xavier Benguerel, Maria Aurlia Capmany, Lloren Villalonga i Merc Rodoreda. Realisme objectivista: escorcolla les vivncies dinfantesa durant la guerra. Tamb hi ha anlisi psicolgica. Josep Ma Espins. Experimentaci formal: a cada novella hi assaja una tcnica narrativa diferent. Manuel de Pedrolo. Anys setanta: influncia de moviments americans i europeus de constataci social i pels escriptors llatinoamericans. Terenci Moix i Montserrat Roig.

JOSEP Ma DE SAGARRA Barcelona, 1894-1961

Obra 1919: Paulina Buxareu 1929: All i salobre 1932: Vida Privada 1929: Caf, copa i puro 1937: Laperitiu 1922: Els ocells amics 1954: Memries 1964: La ruta blava

 Sagarra s un dels escriptors ms endinsats a lentranya viva dels nostre pas. Llegir una ratlla dell s com posar-se un corn de mar a lorella: la seva ressonncia s profunda i dilatada, i us sembla sentir-hi la bonior de la vida... Josep Pla

MIQUEL LLOR Barcelona, 1894-1966

Obra 1925: Histria grisa 1929: Tntal 1931: Laura a la ciutat dels sants 1952: Tots els contes

 Miquel Llor ha mostrat una visible preferncia per individus i atmosferes lleument descompostos. I sinclina sobre ells per operar una dissecci exhaustiva, indagant mbils, carcters i gestos amb inflexible precisi. Es mant aix dins el corrent ms clssic de la novella psicolgica. Joan Fuster

MERC RODOREDA Barcelona, 1908 - Girona, 1983

Obra 1938: Aloma (1969) 1958: Vint-i-dos contes 1962: La plaa del Diamant 1966: El carrer de les Camlies 1967: Jard vora el mar La meva Cristina i altres contes 1974: Mirall trencat 1980: Viatges i flors Quanta, quanta guerra... 1986: La mort i la primavera

Escriure b costa. Per escriure b entenc dir amb la mxima simplicitat les coses essencials. No saconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les ms anodines poden brillar encegadores si les colloques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensaci de victria. Tota la grcia de lescriure radica a encertar el mitj dexpressi, lestil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, daltres triguen molt, daltres no el troben mai. Merc Rodoreda

LLOREN VILLALONGA Palma de Mallorca, 1987-1980

Obra 1931: Mort de dama 1961: Bearn (traducci castellana publicada el 1956)

El mnim a qu pot aspirar la literatura s a expressar en forma intelligible, s a dir, intelligent, els estats de lnima. El millor escriptor ser el qui ms sacosti a tal fi, que s per altra part inaccessible. Lloren Villalonga

MANUEL DE PEDROLO lArany, 1918 Barcelona, 1990

Obra 1953: El premi literari i altres coses 1949: Elena de segona m 1954: Estrictament personal 1955: Les finestres sobren de nit 1957: Violaci de lmits 1972: Espais de fecunditat irregular / s 1975: Lectura a banda i banda de paret 1978-1982: Apcrifs

 Si dic que historio els anys novellsticament, vull dir que em reconec el dret de fer-ho creativament. No em passejo senzillament per un cam, sin que basteixo alguna cosa ms a partir daquesta realitat. Manuel de Pedrolo

PERE CALDERS Barcelona, 1912-1994

Obra 1936: El primer Arlequ 1955: Crniques de la veritat oculta 1957: Gent de lalta vall 1959: Dem a les tres de la matinada 1978: Invasi subtil i altres contes 1983: Tot saprofita 1984: De teves a meves 1985: Un estrany al jard 1992: Lhonor a la deriva 1964: Lombra de latzavara 1966: Ronda naval sota la boira 1967: Aqu descansa Nevares 1986: Gaeli i lhome du

 Per a Calders, la ironia no s un simple recurs humorstic. s la fora motriu que fa girar, amb la precisi dun rellotge sus, tota la maquinria narrativa. Joan Melcion

MONTSERRAT ROIG Barcelona, 1946-1991

Obra 1970: Molta roba i poc sab... i tan neta que la volen 1972: Ramona, adu 1977: El temps de les cireres 1980: Lhora violeta 1985: Lpera quotidiana 1987: La veu melodiosa

De l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. Tot plegat ajuda a viure, que potser s l'afer ms important Montserrat Roig

QUIM MONZ Barcelona, 1952

Obra 1976: Ludol del griso al caire de les clavegueres 1983: Benzina 1989: La magnitud de la tragdia 1978: Uf, va dir ell 1980: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury 1985: Lilla de Maians 1993: El perqu de tot plegat 1996: Guadalajara 1999: Vuitanta-sis contes 2001: El millor dels mons 2007: Mil cretins