Quan arriba la tardor
el paisatge perd la verdor,
en tu no paro de pensar
ni en el temps al teu costat,
tenim tants moments
que s’emporta el vent.
Recordo que a les roques vam anar,
per veure junts el mar.
El sol s’estava ponent
I les estrelles anaven apareixent,
junts les miràvem
i desitjos demanàvem.
Aquest moment s’ha quedat en un record
que guardo dins el cor,
i que desitjo no oblidar
per molts dies que hagin passat.
Només et vull mirar
I sé que els meus ulls brillaran
però així sabré què està passant.
Com que no sé si això és veritat
d’aquest somni vull despertar
i així trobar un resultat,
això és estimar?
La vida és un llarg camí
que tots hem de seguir,
t’envolta de sentiments
amor i tristesa són uns d’ells.
Les desgràcies t’acompanyen
però l’alegria et dóna esperances.
Si lluites obtens resultats
i mica en mica vas millorant,
no et donis mai per vençut
i sigues ben tossut
que tots junts arribarem lluny.
Busco vida al diccionari
i em diu que algú és partidari
de no viure mai en solitari.
No miris al passat
tira endavant
i no pensant en el final.
Laia Espinosa