Memòria de l’elaboració d’un Hort Vibracional a Sant Jeroni de la Murtra

Primavera del 2013

tal de viure amb un mínim de qualitat humana és necessari aprendre a crear i mantenir un hort a la vida. Les persones que provenim de les ciutats, sabem moltes coses dels llibres i els aparells, però no entenem dels cicles de la natura ni sabem interpretar-los. Aquí, als horts de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), en un espai privilegiat de la Serralada de Marina, el col·lectiu que portem els horts i la comunitat d’acollida del monestir, l’estiu del 2012, vam decidir de construir un hort especial, que al mateix temps fos una escola d’aprenentatge personal i col·lectiu. Teníem la intuïció que aquest hort canviaria la nostra mirada interior, i efectivament així està succeint. Us convidem a fer un viatge a través d’aquestes línies per tal que vosaltres també pugueu construir un dia un hort vibracional i pugueu gaudir tant com ho estem fent nosaltres. Què ho disfruteu!

Per

Què és un hort vibracional?
Durant l’estiu del 2011 vam tindre la sort de poder desenvolupar un curs de formació en agricultura ecològica i permacultura als horts de Sant Jeroni de la Murtra. El curs el va organitzar l’associació que portem els horts, Conreu Sereny, i va contar amb les col·laboracions de la Fundació Roca i Pi i Càritas. Amb motiu d’aquesta celebració, vam poder aprendre noves tècniques de construcció d’espais hortícoles, entre d’altres coses. Per primera vegada ens vàrem iniciar en la metodologia de l’agricultura sinèrgica o natural, seguint les tesis de M. Fukuoka i Emilia Hazelip. Aquestes maneres de fer, malgrat no ser noves, marquen un abans i un desprès en la cosmovisió de l’agricultura, doncs es passa de “treballar” la terra a “treballar amb” la terra. També aquesta metodologia, que recull saviesa tradicional xinesa, rep el nom d’agricultura del “no-treball” o “nofer”, lo que no vol dir que estiguem allà parats amb els braços creuats. Al contrari, el desenvolupament d’aquestes pràctiques exigeix un alt grau d’observació i voluntat d’aprendre. La clau de volta d’aquesta agricultura és considerar la terra com un element viu que té la capacitat d’autoregenerar-se a si mateixa. Nosaltres lo que fem és acompanyar i formar part d’aquest procés i recrear les condicions adequades per al seu desenvolupament. I, com tot a la vida, si volem donar lo millor de nosaltres mateixos, hem de canviar alguna cosa de nosaltres, preparar-nos per a la festa: és necessari que esdevinguem artistes si volem fer una obra d’art.

Una vegada va terminar el curs, malgrat consideràvem que no en teníem experiència suficient, vam perdre la por i ens posàrem en marxa l’estiu del 2012. A partir d’aleshores, ens vam deixar portar per la intuïció i allò que havíem après fins aleshores. Lo primer que vam fer va ser dissenyar l’espai que volíem cultivar sobre el terreny. Per això agafàrem fils, cordes, estaques i canyes que teníem als voltants. Les normes bàsiques pel disseny que havíem de seguir és que l’amplada dels bancals no fos més gran de 1.20 metres, per tal que poguéssim arribar amb les mans al centre del bancal i que la llargària no fos molta per no haver de caminar molt per donar la volta. Amb 6 metres de llargària era més que suficient. D’altra banda, els camins havíen de ser de 50 o 60 cm d’ample, per tal de passar còmodament amb un carro si calgués. Pel qui estigui començant en l’horticultura, la tècnica dels bancals consisteix en crear monticles elevats amb diverses formes, segons el terreny de que disposem i la nostra imaginació. Aquests són com a petites muntanyes que beneficien el cultiu de tres maneres: aporten bona temperatura tot l’any a la terra, insectes i plantes que conviuen al bancal; també una bona il·luminació si estan ben orientats, i una bona ventilació, circulant l’aire per tot arreu. Una cosa important és que com artistes hortícoles que som, fugim de fer sempre línies rectes, doncs amb un cop d’ull als element de la Natura, difícilment trobarem línies rectes. Més aviat trobarem geometries diverses com espirals, cercles, paràboles, fractals, etc. Les línies rectes serveixen millor per delimitar espais

i el seu ús en horticultutra, prové d’una mentalitat excessivament racionalista, centrada en la propietat privada. Nosaltres aspirem a una concepció dels espais d’una forma integral, donant prioritat a la part intuïtiva i espiritual de la persona i afavorint la col·laboració i ajuda mútua entre iguals. Ara ve la part més exigent a nivell físic: la preparació dels bancals. Si bé es requereix un mínim d’esforç físic, no és lo mateix treballar sol que fer-ho en grup, per lo que recomanen aquesta segona opció sempre que es pugui, de manera que es faci més lleuger i és més divertit. Una cosa que anima molt i és característic d’aquesta metodologia és que si es fa ben fet i el manteniment és adequat, no s’ha de moure la terra mai més, de manera que només es treballa una vegada en l’elaboració dels bancals. Existeix la possibilitat per començar d’utilitzar un motocultor per afluixar el sòl i facilitar la seva neteja. No és lo ideal, però si es disposa d’algun i és molta terra, pot ser de gran ajuda. Per això, vàrem delimitar sobre el terreny quins espais es dedicarien a horta i quins serien els camins, doncs com que volem preservar l’estructura de la terra a l’espai cultivat (consell nº1), no podrem trepitjar als espais destinats a cultius. Aleshores, en un primer moment agafàrem estaques i cordes i delimitàrem aquests espais. Seguidament, vàrem treure herbes que no voliem afavorir i pedres, així com tot tipus de materials que no ens interessaven (pals, vidres, plàstics, etc.). Una vegada hem tret lo més superficial, és convenient fer una cavada inicial als espais destinats al cultiu per tal de deixar solta la terra i que les arrels de les plantes puguin moure’s amb facilitat. Nosaltres vam optar per la fanga de doble mànega i l’aixada.

Durant aquest procés és interessant fixar-se en la textura de la terra, el color, l’olor, el tacte, etc. Un estudi del sòl ens facilitarà com haurem de procedir per a la seva millora, és a dir, la seva fertilitat. Si volem bons cultius necessitem bona terra, un sòl fèrtil. No podem oblidar que una de les amenaces més potents que hem de fer front a nivell global és la pèrdua de fertilitat dels sòls al planeta, degut a la pressió de les pràctiques agrícoles que duu a terme l’agroindústria. Amb aquest sistema d’agricultura natural no solament preservem la fertilitat de la terra, sinó que l’augmentem amb el pas del temps. Una vegada tenim els espais de cultius delimitats, nets i amb la terra solta, procedirem a cavar la terra dels camins i incorporar-la sobre els espais de cultiu. L’altura pot variar. Nosaltres férem entre 30 i 50 centímetres del nivell del camí a la part més alta del bancal. D’aquesta manera treballem amb més comoditat i podem aprofitar els laterals per plantar. Vam començar al mes de juliol i el sol era molt intens, de manera que si havíem de marxar per dinar o protegir-nos del sol, també havíem de protegir el terra amb quelcom, així que posàvem cartrons grans per tal de no deixar la terra nua al sol, evitant una pèrdua d’humitat excessiva. Seguidament, decidirem d’instal·lar un sistema de reg per goteig, ja que a la nostra regió les pluges son escasses i aquest sistema també permet aprofitar millor l’aigua. Una directriu a seguir fou deixar no més de 30 cm entre les línies de reg per tal d’assegurar-nos que quedés humida tota la superfície de terra. Els materials que utilitzàrem foren tubs cecs de 16 mm, tes, colzes,

mànega de reg amb forats cada 20 cm, abraçadores metàl·liques, filferro, tisores, tornavís petit, aixetes i un metre per mesurar. Al principi utilitzàvem abraçadores de plàstic verdes, però ens adonàrem que quan obríem el reg deixaven passar molta aigua, així que optàrem per les metàl·liques, tot i ser més cares. No obstant, hem de comprovar si aquestes abraçadores verdes de plàstic funcionen bé amb la mànega exudant, amb la qual cosa ens estalviaríem bastants diners. Una vegada ja tinguérem delimitats i construïts els espais de cultiu, els camins i terminàrem amb la instal·lació del reg, vàrem cobrir els bancals amb papers de diari i cartrons mullats per evitar pèrdua d’humitat i evitar que sortin herbes. Després vàrem encoixinar la superfície amb restes orgàniques de l’hort i, sobretot, palla. Aquesta és una de les parts més importants del procés perquè la capa d’encoixinat o “mulxing” preserva la humitat del sòl, protegeix del vent i proporciona aliment al sòl quan es descompon degut a l’acció dels microorganismes. L’ideal seria utilitzar les mateixes matèries orgàniques de les que disposem al nostre voltant, evitant així fer viatges amb cotxe o furgó. Al principi, decidirem portar palla, doncs era bastant barata i té un efecte visual molt maco amb el contrast de les plantes verdes. Un consell: si decidiu posar palla per encoixinar l’hort, ¡assegureu-vos que no té gra en les seves espigues! Resulta que una de les vegades que portàrem palla no preguntàrem si tenia granes i, quan arribaren les pluges de la tardor, ¡sortí tanta gespa que allò semblava un camp de fútbol! Conseqüentment haguérem de treure la capa d’encoixinat i canviar-la per altres matèries orgàniques.

Per evitar també una pérdua d’humitat a través dels camins i, al mateix temps, prevenir de espècies herbàcies “no-convidades” (erròniament anomenades “males herbes”), vàrem cobrir-los amb cartró i a sobre vàrem posar serradures o trossets petits de fusta. En altres ocasions, utilitzàrem de base mantes i catifes antigues. Construírem camins de dos tipus: principals i secundaris. Els principals són aquells més transitats en quant a número de vegades i quantitat de persones i poden connectar amb altres espais fora del hort que estem fent. Els camins secundaris són aquells que ens condueixen per l’interior de l’hort i són transitats menys vegades i per menys persones. Per als camins principals agafàrem una amplada d’un metre i els delimitàrem amb troncs d’arbres. Els secundaris no cal delimitar-los perquè els propis espais de cultiu ja ho fan i agafàrem una amplada d’entre 50 i 60 cm.

Elaboració de biòtops
Un dels elements introduïts a l’hort amb el qual hem gaudit més degut a la creativitat que requereixen i a la bellesa que generen automàticament, ha sigut la construcció de “biòtops”. El seu nom ens indica què són: “espais de vida”. Aquests són molt beneficiosos per diferents motius: aporten humitat a l’ambient, afavoreixen la biodiversitat al incorporar noves espècies (amfibis, insectes d’aigua, plantes aquàtiques, etc.) i, amb creativitat i sensibilitat, poden ser un lloc de bellesa. En el nostre cas hem introduït quatre biòtops de diverses mides en diferents espais. És important quan

hem decidit finalment on construirem un, deixarse emportar per la intuïció (com tot a la vida!). Els materials que utilitzàrem per a la seva elaboració foren materials reciclats del nostre espai i d’altres que hem hagut de comprar. Quan arribàrem fa dos anys trobàrem moltes banyeres per tot arreu, així com pneumàtics, pedres, ferros, etc. Per tal d’evitar gastar diners innecessàriament, aprofitàrem els recursos que teníem. Vam fer servir algunes banyeres per a crear petits estanys d’aigua i, en altres biòtops, aprofitàrem els pneumàtics de cotxes propiciant diferents nivells de profunditat per tal que els diferents hostes poguèssin posar els seus ous al nivell que necessiten. En alguns casos haguérem de comprar teles plàstiques per impermeabilitzar les basses. Vam utilitzar butil o polietilè (aquest últim és més econòmic, però té menor durabilitat). Abans de ficar els plàstics impermeables, és aconsellable posar cartrons o mantes velles que evitin que alguna pedra petita foradi el plàstic. Existeixen multitud de plantes aquàtiques que oxigenen l’aigua i ajuden a no haver de canviar-la. Les plantes que vam introduir les demanàrem al nostre amic i mestre Santi Soto, del Vergel de la Hadas: jacints d’aigua, menta aquàtica, Myriophyllum acuaticum, enciam d’aigua, Ciperus alternifolius i llenties d’aigua. Una vegada tinguérem preparades aquestes hostatgeries particulars, introduírem algunes espècies locals d’amfibis o peixos d’una bassa propera. És necessari crear una rampa amb fustes o pedres, per tal que pugui haver-hi comunicació entre els diferents medis. Pensem que no és recomanable ajuntar en un mateix biòtop peixos i granotes perquè sembla ser que els peixos es poden menjar els capgrossos. Cal dir que al nostre medi trobem a l’estiu plagues de mosquits

tigre, que es reprodueixen a l’aigua estancada. El fet d’introduir aquestes espècies (granotes, peixos, etc.) redueix o evita la presència d’aquests éssers noconvidats tant molestos! També hem d’agrair l’ajuda desinteressada que ens van oferir les granotes per reduir la presència massiva de cargols i baboses que tinguérem al mes de setembre. ¡Gràcies granotes!

Què plantar?
Quan ja tinguérem els bancals preparats, ens posàrem en marxa amb una de les etapes més estimulants d’aquest procés: habitar els bancals amb plantes. Per a la terra, tindre arrels és tan important com les plantes rebre llum del sol. Es tracta d’una manera natural d’aportar matèria orgànica a la terra. Tal i com podem observar als cicles de la Natura, és important no treure les arrels desprès de la collita. Les arrels quedaran a la terra i contribuiran a augmentar l’humus o capa més fèrtil del sòl. Als bancals distingirem dos espais diferenciats de cultius: els costats i la part central. Als costats va bé col·locar plantes de la família de les al·liàcies (alls, cebes o porros) perquè les seves formes allargades permeten accedir a la part central dels bancals i no es desborden pels passadisos, i a més a més, les seves arrels ténen propietats antibacterianes i formen una barrera protectora per a d’altres cultius. Juntament amb al·lilàcies, és beneficiós tindre enciams o escaroles perquè augmenten la quantitat de matèria orgànica amb les seves arrels i, amb la seva modesta alçada, no impedeixen que la llum entri a la part central.

A la part central posarem diferents tipus de plantes hortícoles (dos o tres tipus de famílies) mirant, a ser possible, que siguin associacions favorables o “amigues”. La fitosociologia, o ciencia que estudia les associacions de les plantes, defineix tota una sèrie d’associacions favorables o desfavorables encara que altres horticultores conegudes, com Emilia Hazlip, diuen que si la terra és dinàmica i salvatge, tolera tot tipus de plantes i certs veïnatges no molesten tant. És important que sempre hi hagi plantes leguminoses (faves, peçols, batxoqueta, etc.) que fixaran el tan preuat nitrògen atmosfèric al sòl, fent-lo assimilable a d’altres plantes. Així, segons la temporada, procurarem la presència d’aquestes plantes a la part central dels bancals. Quan començàrem a plantar ja estavem a la segona meitat d’agost, així que plantàrem mirant ja cap a la tardor i l’hivern: cols, coliflors, bledes, raves, enciams, porros, bròquils, cebes, escaroles, rúcula, apis i algunes mongetes tardanes. Cal destacar la bellesa de les “bledes de colors” que vestien l’hort d’una manera espectacular, així com també les fulles verd turquesa de les coliflors, que juntament amb altres plantes ornamentals, feian del conjunt una obra d’art a l’intempèrie. És important que tinguem plantes medicinals, aromàtiques i ornamentals a l’hort. La sinèrgia o cooperació entre totes elles fa que hi hagi una diversitat d’olors i substàncies que dificulten la colonització d’alguna espècie invasora perjudicial. Com a plantes medicinals i aoromàtiques col·locàrem tanarida, alfàbrega, santolina, romaní, tabac, melissa,

planta del curri, estevia, menta, camomil·la, farigola... i l’arbust medicianal i aromàtic que li dóna nom a l’espai on estem: la murtra! Fins ara semblava que agricultors i jardiners no s’avenien. A l’hort que estem creant hem comprovat els beneficis que comporten integrar les dues parts. Per això, sembràrem o transplantàrem flors protectores de cultius durant tot l’any. Són molt beneficioses a l’hort: amb les seves flors atrauen insectes i afavoreixen la pol·linització; les seves arrels exuden substàncies que impideixen l’aparició de plagues (com nemàtodes, entre d’altres); conténen flors, fulles i fruits que són comestibles i, a més a més, generen molta bellesa a l’hort. Estem parlant sobretot de la important presència de calèndules, clavells de moro i caputxines. La flor de l’amaranto, de color morat, també va aportar de la seva bellesa, a més del valor simbòlic que té, perque ens van explicar que es tracta d’una planta resistent a l’acció dels transgènics i ha esdevingut emblema de la resistència davant d’aquest afany mercantilista.

Incorporació d’elements subtils
Creiem que és important la presència d’elements subtils al hort/jardí que estem creant. Durant l’estiu vàrem descobrir un llibret molt interessant de Quico Barranco, “Manual de cultivo vibracional ecólogico”. Decidirem experimentar també amb aspectes subtils o vibracionals per veure què passava. Llavors distribuírem diferents tipus de minerals en llocs estratègics, col·locàrem elements sonors entre les plantes, creàrem formes geomètriques místiques, tinguérem en compte les diferents fases de la lluna

en les nostres tasques diàries, etc. No sabem de ben cert si aquests aspectes difícils de comprovar de forma racional tenen algun tipus d’influència a l’hort, però sigui com sigui, hem pogut comprovar que durant tot aquest procés va començar a vindre gent que no coneixíem per col·laborar de forma desinteressada, nens i nenes es quedaven per jugar, moltes persones afirmaven sentir-se molt bé caminant per l’hort... Fins i tot, ¡ens han proposat d’exportar aquest model a les ciutats! Com veiem, aquest tipus d’hort ens ajuda a despertar els cinc sentits. Això fa que visquem amb consciència el moment present, la qual cosa és font d’harmonia, ja que unifica el cos i l’ànima.

Cultiu de l’hort interior: l’espiral
Quan possem la nostra mirada en quelcom, moltes vegades arroseguem una tempesta interna de pensaments que ens fan difícil d’entrar en comunió amb el moment present, tal i com és. A la vida és important que qualsevol tasca la fem amb concentració, calma i pau. També al disposar-nos a fer quelcom a l’hort hem de preparar-nos mental i físicament. Uns estiraments acompanyats de la respiració amb consciència poden ser molt benficiosos. Molts guerrers espirituals de l’antiguitat, com monjos o eremites, combinaven la lluita espiritual per purificar les seves ànimes amb activitats manuals que els permetessin el seu sustent. Així ho recull una de

les màximes de la regla de San Benet: “ora et labora”. Era essencial mantindre un equilibri entre les hores de meditació, pregària i son, amb les del treball manual. A més, havien de ser tasques que no fossin incompatibles amb les pràctiques espirituals. L’hort vibracional ens pot ajudar a desenvolupar les nostres qualitats espirituals si així ens ho proposem. Per això, cal una actitud personal tendent a la introspecció i a la mirada interior, a buidar-nos de tot allò que ens fa sentir bruts i miserables i deixar espais lliures pel desenvolupament de les nostres facultats espirituals que brollen des de dintre. L’espiral de plantes aromàtiques que vam construir ens transmet això: la connexió íntima entre lo que ve de dintre i lo de fora, la comunicació entre lo extern i lo intern, lo material i lo immaterial. És una dualitat integrada que ens comunica la importància del desenvolupament dels nostres valors espirituals o virtuts que ens defineixen en essència com a éssers humans, com l’afany de cerca de la Veritat, la moralitat o la idea de bé i justícia. La sublimitat a la que ens porten aquestes formes dinàmiques ascendents o descendents, que es contrauen o expandeixen segons la procedència de la nostre mirada, ens recorda que està molt bé ocuparse d’aconseguir aliments frescos de qualitat, que respectin la Natura i les relacions entre les persones. No obstant, dins nostre es revel·la quelcom essencial: la importància transcendent de cultivar el nostre hort interior.

Una altra vivència que hem pogut experimentar és la de la temporalitat

i, juntament amb aquesta, la humilitat. Quan sortim de la programació que ens imposa la cultura consumista i ens endinsem en els cicles naturals, aprenem a assaborir el temps: la jornada solar, el cicle llunar, les estacions, els moments de sembra, cura i collita... El nostre rellotge biològic i espiritual, mica en mica, comença a sincronitzar-se amb el de la Creació. La Mare Terra ens acull i ens ajuda a trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb la realitat que ens envolta. Sentir-nos part de quelcom superior ens fa humils, ens fa tocar de peus a terra i, des d’aquesta descalcesa, donar gràcies per tot el que rebem de manera gratuita.

Text: Ricard Vidal Col·laboració: Maria Blasi Disseny: Javier Bustamante Contacte: www.conreusereny.cat conreusereny@gmail.com

Fotosíntesis La piel de la planta absorbe esa luz que la abraza: arterias vegetales comunican el encuentro amoroso molécula a molécula así, la luz desciende honda como inspiración hasta el raigambre, uniendo las puntas de ese acto cual extremos de un relámpago cielo y tierra se nos muestran sin fronteras: como son, como vinieron al mundo.

Intereses relacionados