** 7.

La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 114

T R A D I C I O N A R I
M. ngels Bonet, Josep Cuello i Joan Valls

Botnica popular
Els usos de les plantes Els noms i letnobotnica Rituals i celebracions Les plantes i el benestar de les persones La micologia

ELS USOS DE LES PLANTES

Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existncia. Les diferents tnies humanes han modulat lentorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i lexperincia daquesta interacci ha originat un cmul de sabers. De pares a fills i davis a nts (potser conv precisar que s majoritriament de mares a filles i dvies a ntes, sense voler dir que pares, fills i nts no hi facin cap paper) tot aquest coneixement sha anat transmetent fins a lactualitat. Com que lespcie humana sha servit de les plantes des de la ms remota antigor, hi ha hagut temps per a molts assaigs, errors i xits, i actualment lelenc de plantes tils i les seves diverses aplicacions s ampli i relativament ben conegut. Cal reclamar clarament i sens dubte per al camp cultural en el sentit ampli que ha de tenir tot aquest bagatge de saviesa sobre el medi natural, ja que no s pas per atzar que el mot cultura etimolgicament significa conreu. Quan una persona de lmbit rural, doncs, transmet el que sap sobre les plantes cultivades, recollectades o, en definitiva, usades per a palliar el mal de cap, fer ratafia, construir una escala o fer bonic a lhort, per exemple, est essent protagonista dun procs cultural, tant com el qui transmet una dita o una can tradicional o el qui participa en alguna altra manifestaci de lart popular, i preservar el patrimoni natural i cultural ha dincloure la conservaci de les plantes i dall que les societats humanes en fan. Alguns botnics clssics ja consideraven els aspectes del que ara sanomena botnica econmica a lhora destablir les grans subdivisions de la cincia de les plantes. Aix, el ginebr Augustin Pyrame de Candolle va definir el 1813 la botnica aplicada com la que socupa de les relacions existents entre els vegetals i lespcie humana. Alguns anys ms tard, el 1896, el nord-americ John W. Harshberger encuny el

Els humans shan servit de les plantes des de la prehistria, primer recollint el que els oferia la natura i, des del neoltic, tamb practicant lagricultura. A dalt, dibuix de larbo, amb els seus fruits comestibles. A la dreta, un pags a lhort, a Cambrils de Mar.

terme etnobotnica per anomenar la parcella del saber cientfic que socupa de descriure la posici cultural de les tribus que usen plantes, estudiar la distribuci de les plantes tils duna tribu en el passat, determinar els camins seguits per aquestes plantes per rutes comercials i formular nous mitjans, models i materials aplicables a lactivitat productiva actual. La major part dels etnobotnics actuals amb els quals coincideix la lnia daquest escrit no restringeixen labast del terme a les societats tribals, i hi consideren compresos tots els aspectes de ls popular de les plantes pels grups humans, tot i que altres autors han opinat que aquesta disciplina shavia de limitar als usos populars de les plantes en les societats primitives. s molt difcil de saber amb certesa, si no sactua des dun etnocentrisme absolut, qui o qu s primitiu, per un terme que va ser usat per a donar nom a la disciplina de qu es parla, botnica aborigen, ja fa veure que aquells que tenien una visi restrictiva de letnobotnica en consideraven objecte les societats no occidentals, per dir-ho breument. Si fos aix, la botnica popular catalana no entraria en lmbit daquesta matria, per el sentir general actual ha donat per superada la discussi esmentada, i prcticament ning no dubta a afirmar que els sabers etnobotnics sn presents a Catalunya. Letnobotnica s una cincia interdisciplinria, situada, en mots dun dels seus pares fundadors, el francs Jacques Barrau, en la crulla de les cincies naturals i les cincies humanes, i per aix la seva metodologia s una mica particular dins de la botnica, per tal com utilitza moltes maneres de fer daltres cincies, com ara lantropologia, letnologia, letnografia o la lingstica. Actualment, els estudis etnobotnics tenen gran importncia arreu del mn, com ho demostren els esforos que hi dediquen institucions com lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS). Diversos autors consideren que els coneixements populars sobre les plantes i els animals sn un component ms de la diversitat biolgica,

114

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 115

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 116

Letnobotnica contribueix a la salvaguarda dels coneixements sobre les plantes acumulats al llarg de generacions. A la fotografia, la Roseta de Can Manel, a Espinavell (Moll), transmet el seu saber.

per a la qual sha proposat la denominaci detnobiodiversitat. En pasos industrialitzats, com ara Catalunya, aquests sabers sestan perdent a gran velocitat, per tal com shi est esdevenint (si no ha ocorregut ja del tot) un procs daculturaci. Cal aclarir que aquest terme no susa aqu en el sentit que ms directament se li podria atribuir de manca de cultura en general, sin com ho fan els antroplegs en el sentit de ladopci, almenys parcial, de la cultura anomenada moderna en detriment de la tradicional, que sovint els mateixos afectats consideren inferior i de la qual a voltes savergonyeixen. s a dir, que el poble renuncia en bona part a la seva saviesa tradicional i adopta els coneixements que li arriben, per exemple, a travs dels mitjans de comunicaci, ja que en certa manera es fa evident que sn aquests els criteris culturals i, potser, sobretot, econmics que triomfen. Aquest s un dels aspectes de lanomenada globalitzaci o mundialitzaci, que ben segur que en t de bons, per que, sens dubte, tamb en t de ben negatius, com el que ara mateix es tracta. Si aix que sacaba desmentar s probablement cert per a

totes les facetes de la cultura tradicional i popular almenys en els pasos de lEuropa occidental, ho s especialment i de manera particularment preocupant en el camp dels sabers naturalistes populars, els vinculats a ls i la gesti dels ssers vivents. Efectivament, a Catalunya i pasos geogrficament propers i econmicament similars, els darrers anys, la transmissi secular de saviesa en aquest camp del saber sha vist fora alterada. Al llarg dinnombrables generacions, el saber popular sobre les plantes i els seus usos sha anat transmetent i acumulant. En cada comunitat humana de les zones rurals del pas es podia i es pot trobar gent que en sap ms i daltra que en sap menys, per tothom t alguns coneixements del medi on viu i de les possibilitats dobtenir-ne beneficis. La cadena de transmissi no sha interromput del tot, per s que ltimament sha anat fent amb ms dificultats, perqu molta gent jove no vol quedar com un pags (en un sentit pejoratiu que el terme no hauria de tenir mai) i creu que el saber tradicional s propi de persones no instrudes. Quan, durant el treball de camp, sovint se sent que els informants no gosen parlar dall que saben perqu creuen que no t cap importncia, no es pot evitar un sentiment de tristesa. Quan, un cop convenuts que el seu tresor cultural s, si ms no, tan gran com el de qualsevol persona tericament culta, sovint es lamenten que els seus fills no tinguin cap inters pels sabers tradicionals sobre la natura. Quan, malauradament prou sovint, arriba la nova que alguna de les persones que han volgut compartir la seva saviesa sha mort, de seguida ve a la memria la frase de lescriptor i poltic senegals Lopold Sdar Senghor, que deia que cada cop que un vell afric mor sen va amb ell tota una biblioteca, i es t la certesa que els vells catalans tamb ho sn, de biblioteques ambulants, i ben completes. Tot el que sha descrit, unit a la despoblaci creixent de les zones rurals, significa que una cultura que shavia transms de generaci en generaci des de temps immemorial ara s en perill imminent de desaparici. I no tan sols en minven els usos, sin tamb els modes daprofitament i molts oficis vinculats amb les plantes. s per aix que conv obtenir les dades abans que sigui massa tard i divulgar-les per tal de reintroduir en les generacions joves la saviesa popular de les velles. [ JOAN VALLS]

LETNOBOTNICA I LA BOTNICA POPULAR

La botnica popular catalana, s a dir, el cmul de coneixements que formen avui en dia el corpus del tresor de saviesa del poble sobre les plantes i el seu maneig i utilitzaci, prov de molt antic. Es pot afirmar sense exagerar que all que avui se sap de laprofitament popular dels vegetals s pouat a ledat mitjana de segur que arrelat en un passat molt ms lluny, transms fidelment de generaci en generaci malgrat els problemes dels darrers temps que han estat esmentats i adaptat amb el grau dinnovaci convenient a lpoca, al

116

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 117

coneixement general i a les necessitats actuals. El 1617 es va publicar a Barcelona una obra dun frare originari de Banyoles i prior dun convent de Perpiny, que serveix perfectament denlla entre molts sabers antics i els actuals sobre les plantes. Es tracta del Llibre dels secrets de agricultura, casa rstica y pastoril l, reeditat a cura de Llus Argem el 1988, que va ser molt fams a lpoca, com ho demostra el fet que la primera edici en catal va ser seguida per una vintena en castell entre el 1637 i el 1781. Quan fra Miquel Agust i per posar noms un exemple, prou significatiu afirma en el seu tractat que lo perfum de la sement del Agno Cast a les parts vergonyosas de la dona, li seca lo insaciable ardor de las cosas de Venus, est descrivint les propietats anafrodisaques de laloc (Vitex agnuscastus s, de nom cientfic, per cert, allusiu al tema), que ja havia reportat Arnau de Vilanova al segle XIII i que encara avui trobem a la memria dels informants a lAlt Empord. Lestudi modern de letnobotnica com la botnica en sentit ampli a les terres catalanes, ibriques i, ms generalment, mediterrnies occidentals t el precedent del Dr. Pius Font i Quer, el qual recoll un cmul de sabers populars sobre les plantes en el seu fams llibre titulat Plantas medicinales s, ms conegut pel subttol El Dioscrides renovado, publicat el 1961, del qual ja shan fet una quinzena dedicions; aquest llibre, amb dades sobre laprofitament de les plantes medicinals en sentit molt ampli a totes les cultures ibriques, cont un gran nombre de noms i usos populars catalans. El mateix autor havia publicat el 1958 un altre llibre de ttol equvoc: tot i dir-se Botnica pintoresca, no alludeix pas a sabers ms o menys curiosos del poble que s el que ara interessa, sin que s un text de botnica sistemtica, noms que pretn pintar vivament i animadament les qestions que tracta. A Catalunya i en temps recents, el Laboratori de Botnica de la facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona inici, fa una vintena danys, una lnia de recerca en etnobotnica que ha comenat ja a donar els seus fruits en forma de tesis doctorals i tesines de llicenciatura o treballs de mster dedicats al tema, aix com de publicacions en revistes locals i internacionals i en llibres. Es pot trobar un compendi dels treballs fets i les zones considerades en un article de Joan Valls i collaboradors publicat el 2007 al butllet electrnic a). Pel que fa a RIDEC (Recerca i difusi de letnologia catalana les dades sobre usos populars de les plantes a Catalunya fornides per professionals de camps altres que la botnica, cal esmentar en lloc preferent les aportacions de Joan Amades, el Costumari catal: el curs de lany del qual, publicat originalment entre el 1950 i el 1956, recull moltes utilitzacions, fonamentalment dels mbits ms relacionats amb la festa, amb el mn simblic i limaginari popular i les formes de vida tradicional, sense gaire mfasi en els usos directes de les plantes medicinals, aromtiques, alimentries, fustaneres, tintries, ornamentals i de moltes altres menes. Antoni Griera dna fora dades sobre noms i usos de plantes al Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya a, publicat en

primera edici entre el 1935 i el 1947 i en segona entre el 1966 i el 1970, i a lAtlas lingstic de Catalunya a, del qual van anar sortint lliuraments entre els anys 1923 i 1964. En diverses de les seves obres, Valeri Serra i Bold tamb aporta fora informaci sobre gesti tradicional de les plantes, sobretot en lmbit agrcola. Com ho fan Aureli Capmany i Farrs i Ramon Violant i Simorra, sobretot en temes festius i ldics. Lobra magna de la llengua catalana que s el Diccionari catal-valenci-balear dAntoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, publicat en primera edici entre el 1930 i el 1962 i actualitzat als anys 1960 i 1970, cont moltes dades dinters etnobotnic. Dels camps de la lingstica, letnologia i el folklore, lautor que ms es va centrar en els aspectes botnics i, sigui dit de passada, tamb zoolgics i meteorolgics, i per tant el que ms sacost a les etnocincies naturals fou Cels Gomis i Mestre. Pel que fa a les plantes, public el 1891 una

En el Llibre dels secrets de agricultura, casa rstica y pastoril, publicat el 1617, fra Miquel Agust va recollir bona part dels sabers antics i contemporanis a la seva poca sobre les plantes, els animals i les feines del camp. A la imatge, una pgina del primer dels tres llibres que formen lobra.

117

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 118

La cistelleria, una de les artesanies ms antigues i encara vigent, es basa en lencreuament de fibres vegetals. La fotografia s feta a la cistelleria Maduell de Reus, el 1998.

Botnica popular r, revisada i reeditada pel seu nt Cels Gomis i Serdaons el 1983, aix com una Meteorologia i agricultura populars s, que sort el 1884 i que tamb fou reeditada pel seu nt el 1998. En aquests llibres es recull una gran quantitat de dites, aforismes, llegendes i tradicions sobre les plantes. Altres autors han fet aportacions ms puntuals i tot plegat fa que es disposi duna informaci remarcable del saber sobre les plantes i el seu maneig a Catalunya, i s particularment interessant el fet que es disposa tant de dades que es poden anomenar antigues com daltres dobtingudes molt recentment, la qual cosa fa possible establir comparances. La relaci de les persones amb les plantes a Catalunya s similar a la que hi ha prcticament a tots els pasos de lEuropa occidental i, particularment, als del sud daquesta regi. Hi ha, sens dubte, una gran quantitat de coneixements populars sobre la biodiversitat vegetal. Pel que fa als usos reals actuals de les plantes, molts encara es mantenen, per tamb

molts ja no sn vigents i constitueixen noms un record, a vegades ja massa feble. Tot amb tot, i per molt que shagin perdut usos, la necessitat de relacionar-se amb les plantes i els seus productes continua viva de tal manera que, com es veur ms endavant, des del naixement fins a la mort i en molts moments al llarg dels cicles diari i anual les persones sn acompanyades per les plantes en les ms diverses modalitats. Fa una centria i gaireb es podria dir que encara fa gaireb mig segle la poblaci de Catalunya era predominantment rural, i aix implicava uns capteniments determinats i una dependncia associada a un elevat i acurat grau de coneixement del medi natural. Avui en dia el pas s fonamentalment urb i aix, forosament, ha allunyat bona part de la poblaci del coneixement precs de lambient biolgic circumdant al qual sha fet allusi. No vol pas dir que tothom arribi a lextrem dels infants duna escola de lrea metropolitana de Barcelona, un gran percentatge dels quals, quan sels va demanar fa ms de 15 anys de dibuixar un pollastre, el van mostrar plomat i rostit, per s cert que molta gent no sap distingir un pollancre duna alzina, per exemple, de tal manera que encara menys poden teixir una cultura popular al seu entorn. Sigui com sigui, cal insistir que fins i tot en aquestes circumstncies les plantes acompanyen els humans, sen t necessitat. La gent que encara viu en rees rurals a pags sol mantenir el vincle ancestral amb la natura. La gent que habita ciutats enyora, en mots de Nicolau Maria Rubi i Tudur recollits en un article el 1978, el parads primordial, els paisatges poblats de plantes i animals. s per aix que aquestes persones fan dues coses. En molts casos, van a la natura els caps de setmana i les vacances, la qual cosa ha propiciat, entre altres coses, la proliferaci de segones residncies i de lanomenat turisme rural. A ms daix, gaireb totes procuren traslladar la natura a la ciutat, ja sigui plantant arbres i altres vegetals en carrers, places, parcs i jardins, o b tenint-ne a casa, ja sigui al balc, a la terrassa o a linterior de lhabitatge. Sigui com sigui, es tracta del que Jean Dorst va anomenar en un llibre del 1986 signar un pacte amb la natura, s a dir, dominar-la, per respectar-la i per a respectarla cal conixer-la i saber-la gestionar en benefici de tots i de tot. Aix, gent de ciutat i de poble acaben coincidint a voler necessitar, en graus diferents conixer i fer servir les plantes que tenen al voltant i a labast. Volen usar algunes plantes remeieres, daltres que els poden proporcionar aliments, unes que els facilitin la vida a la llar, la fabricaci destris o de mobles o fins i tot dhabitatges. Encara daltres que decorin i alegrin la vista, i tantes ms. Les generacions pretrites per absoluta necessitat i les actuals per inters, a vegades barrejat tamb amb menester, han anat aprenent a conixer all que es pot usar en benefici propi del medi on es viu. No es tracta noms dusos tangibles, com els que shan esmentat, tamb shi poden posar els que tenen a veure amb les-

118

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 119

perit: simblics, identitaris, de limaginari popular, mgics, religiosos. I shi pot afegir encara el valor global del medi natural com a tal. La natura, en efecte, t un valor teraputic per als ciutadans, que s fins i tot caracteritzat des del punt de vista psicofsic: rep el nom defecte Ulrich i consisteix en una disminuci de lestrs i la inducci dun estat de relaxaci lcida que es manifesta clarament per la major amplitud de les ones alfa de lelectroencefalograma per la contemplaci de la vegetaci i de laigua. Aix explica el gust pel verd urb, a part de linters de la gent de ciutat de traslladar-se, dimmergir-se peridicament en la natura que es podria anomenar de deb. Es poden trobar a la taula 1 algunes dades numriques que permeten obtenir una idea sobre alguns dels principals usos de les plantes en les regions de Catalunya on shan fet prospeccions poc o molt intensives. Encara que algunes de les xifres que shi donen sn provisionals i totes sn aproximades, permeten denunciar algunes realitats i dalbirar algunes tendncies que han estat apuntades ms amunt. No escau ara de comentar-les de manera molt detallada, per poden servir per a tractar a grans trets dos blocs daspectes. Duna banda, els que es poden considerar clarament positius. Totes les dades sobre nombre de plantes i de noms sn prou elevades. Aix implica un grau de coneixement molt gran del medi natural per les persones que hi viuen. Lndex detnobotanicitat (percentatge despcies de la flora dun territori amb usos populars) indica que proporcions situades entre la cinquena part i el ter de les plantes de cada territori tenen usos populars coneguts. A ms, els estudis han revelat plantes tils que abans no havien estat reportades, usos de plantes conegudes que no havien estat recollits i noms no documentats abans. Tot aix mostra la riquesa del tresor de cultura botnica popular de Catalunya. Daltra banda, per, a la darrera columna de la taula aflora el cant fosc, preocupant. Llevat dalgunes excepcions, en la major part dels territoris noms susen realment avui en dia la meitat i en alguns casos ni la tercera part de les plantes els usos de les quals els informants recorden. Aix es deu al procs de prdua de la cultura ancestral evocat abans, que ha canviat les formes de vida tradicionals a Catalunya i que posa en perill la transmissi secular dels coneixements populars. Obres com la present, que descriuen la situaci i, sobretot, exemplifiquen els usos, serviran per a deixar constncia de la saviesa del poble respecte de les plantes i, doncs, per a mantenir el tresor al qual sha fet referncia i del qual a partir dara saniran desgranant diversos exemples. [ JOAN VALLS]

TAULA 1

DADES SOBRE USOS DE PLANTES MEDICINALS (INCLOENT-HI AROMTIQUES) I ALIMENTRIES EN DIVERSES REGIONS DE CATALUNYA
I PM PA PN D UN D N NND IE I UC

Alta vall del Ter Alt Empord Capcir Cerdanya Conflent Guilleries Montseny Pallars Segarra Vall del Tenes

60 195 28 155 60 28 180 264 29 28

220 300 81 234 157 158 351 410 92 150

100 100 68 46 280 214 22 25

4 7 23 5 17 52 0 0

117 100 599 105

454 530 480 335

66 32 164 80 446 683 19 35

16,1 28,5 17,1 15 11,3 20 23,2 29,1 -

68,6 70 32,1 30,4 22,9 87 43,4 49,2 52,6 70,8

501 1 027 867 1 004 12 42 201 255

I : nombre dinformants. PM : nombre de plantes medicinals conegudes popularment. PA : nombre de plantes alimentries conegudes popularment. PND: nombre de plantes no documentades prviament com a medicinals. UND : nombre dusos medicinals no documentats prviament. N : nombre de noms populars coneguts. NND : nombre de noms no documentats prviament. IE : ndex detnobotanicitat o percentatge de plantes de la flora dun territori amb usos populars. IUC : ndex ds respecte de les citacions o percentatge de plantes mencionades pels informants que sn realment usades.
FONT:

La recerca en etnobotnica a Catalunya: objectius, mtodes, zones estudiades i alguns resultats i comentaris generals, Recerca i Difusi de lEtnologia Catalana (RIDEC), http://cultura.gencat.net/cpcpta/ridec/, 26 de mar de 2007, pg. 1-10.

ELS NOMS DE LES PLANTES

Una de les primeres coses que els grups humans fan s identificar, classificar i anomenar els objectes que els rodegen, i els vegetals no en sn pas una excepci. s per aix que els noms populars de les plantes s una de les prime-

res informacions que es generen en la interacci entre les persones i el mn vegetal, i tamb una de les darreres que es perden quan sesdev un procs daculturaci; en efecte, sobliden molt abans els coneixements sobre s, recollecci i gesti de les plantes que els noms que es fan servir per a denominar-les. La fitonmia en llengua catalana ha estat objecte datenci per part de botnics i tamb de lingistes. Cal tornar a esmentar la gens menyspreable aportaci de Pius Font i Quer en la seva coneguda obra de divulgaci sobre plantes medicinals, escrita en castell, per que cont, a ms, molts noms bascos, galaicoportuguesos i catalans. De totes maneres, el treball ms remarcable en aquest camp ha estat dut a terme per Francesc Masclans i Girvs, el qual va reunir en les seves obres sobre bolets i plantes la ms important de les quals s Els noms de les plantes als Pasos Catalans s, del 1981 una gran quantitat de noms catalans, a ms dhaver-se ocupat en un article dun aspecte concret de la fitonmia popular, els noms dadvocaci mariana, tema que enllaa les creences i els sabers botnics

F. Masclans, botnic i mestre, realitz una gran tasca divulgativa dels noms catalans de plantes i bolets.

119

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 120

populars. Des del camp de la lingstica, i particularment popular encara viva en els territoris considerats: segons dades de la dialectologia, sn destacables les aportacions dels procedents dAntoni Agelet, M. ngels Bonet, Teresa Garatles lingstics. Es tracta dobres realitzades a reds de natje, Joan Muntan, Montse Parada, Dolors Raja, Montse lescola geolingstica, fundada a Frana per Jules Gilliron Rigat, Anna Selga i Joan Valls, es coneixen 480 noms per al final del segle XIX i que tingu molts seguidors als paa 290 txons de plantes a la Cerdanya, 252 per a 209 a la vall sos del sud dEuropa durant el del Tenes, 201 per a 142 a la Sesegle XX. A travs denquestes garra, 335 per a 226 a les Guilleetnolingstiques sestablien els ries, 1.004 per a 529 al Pallars, noms dels objectes de la vida 1.027 per a 584 al Montseny, 436 quotidiana de les persones del per a 303 a lAlt Empord, 422 camp en cada rea de cada llenper a 360 al Conflent i al Capcir gua, i es reflectien sobre mapes i 342 per a 256 a la vall de Camde distribuci. Diversos daquests prodon. Aquests sn noms alguns atles sanomenen lingstics i exemples trets de recerques relaetnogrfics i recullen, a ms dels tivament recents; si es vol tenir noms, dades dinters etnogrfic, una idea ms precisa de la riquesa entre daltres, moltes de relacionade la llengua catalana en el vessant des amb plantes. Els atles ms dels noms populars de les plantes importants corresponents a la llenes pot fer amb la informaci de gua catalana sn lAtlas lingstic la base de dades sobre noms catade Catalunya, dAntoni Griera, ja lans de plantes que sest establint esmentat, i l Atles lingstic del des de fa anys en el marc duna domini catal, complementats per collaboraci entre el Laboratol Atlas lingstic dAndorra , del ri de Botnica de la facultat de 1960, tamb de mossn Griera, i Farmcia de la Universitat de Barl Atlas linguistique des Pyrnes celona i el Centre de TerminoloOrientales s, del 1966, dEnric Guigia Termcat. En aquesta base de P. Font i Quer, que a la fotografia del 1948 es troba ter. L Atles lingstic del domini dades hi ha, fins al moment preherboritzant prop de Cubelles, ha estat un dels botnics catal s una obra iniciada per sent, uns 20.000 noms (variants catalans amb ms reconeixement internacional. Antoni M. Badia i Margarit i que incloses) referents a uns 4.500 El seu tractat Plantas medicinales recull ms actualment coordinen Joan Veny txons, provinents dun centenar de 10 000 noms populars en diverses llenges, i Clar i Ldia Pons i Griera. A dobres i no citats al recull ja entre les quals hi ha el catal. partir del treball de camp realitesmentat de Francesc Masclans zat fonamentalment als anys seiper al txon al qual sapliquen, la xanta del segle XX, actualment sen van publicant els diverqual cosa representa una quantitat de fitnims aproximadasos volums temtics. El qestionari daquesta obra, publicat ment doble de la continguda al llibre a qu es fa referncia. per Antoni M. Badia i collaboradors el 1993, comprn 200 Fins i tot partint duna informaci tan mplia, a cada treball conceptes relatius als vegetals i per a gaireb tots ells es etnobotnic que es va fent en alguna part del domini lingspoden trobar encara actualment noms poputic es troben encara noms no documentats, tot i la gran quanlars a les contrades catalanes estudiades. titat de fitnims que contenen el llibre i la base de dades s, se nha derivat la publicaci Daquest Atles complementria mencionats. de reculls detnotexts que contenen nomCom s natural, entre aquests noms existeixen nombrosos broses informacions puntuals sobre usos de casos de fenmens de sinonmia i polismia. Molt sovint, un plantes, i un dels seus coordinadors, Joan mateix txon t diversos noms populars i un mateix nom Veny, sha ocupat fora dels noms de planpopular designa diversos txons. Noms al Pallars, el mot tes i tamb danimals, en particular peirnica designa vuit espcies de cinc gneres diferents, i en el xos en diversos escrits que van ser recollits mateix territori la milfulles (Achillea millefolium m) arriba a tenir el 2001 en un llibre titulat Llengua i entorn una trentena de denominacions, segons recull Antoni Agenatural l. let a la seva tesi doctoral, del 1999. En diverses zones geogrEn les diferents recerques etnobotniques fiques, els arbres del gnere Tilia illustren alhora els dos realitzades a Catalunya shan recollit sempre casos. Lespcie ms coneguda i usada s Tilia platyphyllos s, nombres fora alts de noms populars de planque rep, en diferents territoris estudiats, els noms de tell, teller, tes, la qual cosa s un testimoni duna cultura tellera, tilloler i tiller (i tilla, tillol i flor de tell la part usada

120

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 121

de la planta, que s la inflorescncia amb la brctea que la suporta); aquests noms, per, tamb sn aplicats a laltra espcie que se sol fer servir, T. cordata, i almenys alguns fins i tot a altres espcies del gnere ms rarament utilitzades. Els ssers humans han anat denominant les plantes mitjanant mecanismes molt nombrosos i diversos (similituds, evocacions, prstecs...), per fora similars en les diferents llenges. Tal com assenyala Francesc Masclans en el seu llibre, la tradici ha fet arribar al moment actual a travs dels noms de les plantes els resultats dun intent de lespcie humana de donar respostes adequades a circumstncies locals i temporals molt diverses a nombrosos interrogants plantejats pels elements del regne vegetal. Es troba a la taula 2 una tipologia de la nomenclatura vernacla de les plantes amb algun exemple en cada cas, tret dels treballs etnobotnics esmentats fa poc. Es tracta dun conjunt de categories amb el benents que en ocasions els noms de les plantes poden pertnyer a ms duna categoria que representen mtodes de formaci de noms de plantes, que reflecteixen la manera popular dentendre i classificar el mn de les plantes. Un tipus particularment productiu i illustratiu de noms de plantes s el que relaciona la denominaci amb alguna propietat apreciada per les persones en la planta. Pot ser simplement una allusi a caracterstiques evidents del vegetal, com la forma (campanetes, Campanula sp. i altres plantes), el color (cama-roja, Cichorium intybus s), el manteniment de les flors seques en bones condicions (sempreviva, Helichrysum stoechas s), el lloc on viu (herba de Sant Segimon, Saxifraga vayredana a), la capacitat de resistir i rebrotar la planta un cop tallada (mort-i-viu, Sedum sp.) o fins i tot lpoca de floraci i recollecci (flor de Sant Joan, Hypericum perforatum i altres espcies) o un s molt clar (herba conillera Dorycnium pentaphyllum m, que es dna o donava per a menjar als conills). En alguns casos, la relaci entre el nom i la planta t a veure amb algun tret que nindica la utilitzaci duna manera indirecta: a travs de la similitud amb parts del cos hum o amb malalties sarriba al seu guariment. Aix, es considera que lherba fetgera (Anemone hepatica a), anomenada aix perqu les seves fulles trilobulades recorden el fetge hum, va b per a malures heptiques. Anlogament passa amb lherba ronyonera (Silene ciliata, entre altres plantes), lherba melsera (Phyllitis scolopendrium m), lherba de la pedreta (Lithospermum officinale e), lherba felera (Aristolochia pistolochia, Rubia peregrina i altres espcies) i tantes altres. En aquests casos, el nom ultrapassa una simple estructura de la planta i fins i tot la simple denominaci de la planta i indica, en certa manera, la seva utilitat. Les plantes, en definitiva, duen un senyal, un signe de les seves propietats, dall que poden solucionar. Aqu rau una de les proves de larrelament lluny de la tradici en el coneixement de les plantes, ja que aquesta manera danomenarles no s ms que un reflex, mantingut en el present, de lantiqussima teoria del signe o de la signatura. [ JOAN VALLS]

TAULA 2

CLASSIFICACI DELS TIPUS DE NOMS CATALANS DE LES PLANTES

1. Noms relacionats amb les plantes 1.1. F Forma 1.1.1. Port (desmai) 1.1.2. Dimensions (castanyola gegant) 1.1.3. Arrel (herba felera, per la forma i el color de larrel) 1.1.4. Tronc/tija (passacamins) 1.1.5. Fulla (estepa de fulla llarga) 1.1.6. Inflorescncia (caps dase) 1.1.7. Flor (sabatetes de la Mare de Du) 1.1.8. Fruit (angelets) 1.1.9. Llavor (herba de la pedreta) 1.1.10. T Tallus (herba torta) 1.2. Color (pi roig) 1.3. Gust (vinagrella) 1.4. Olor (botja pudenta) 1.5. So (pleps) 1.6. Tacte (apegalosa) 1.7. Fisiologia (xuclamel) 1.8. Mode de vida (roser de tot lany) 1.9. Caracterstiques qumiques (suc, ltex...) (lleteresa) 1.10. Fenologia (setembres) 1.11. Corologia o origen geogrfic (menta americana) 1.12. Ecologia (herba de paret) 1.13. Usos 1.13.1. Medicinals (herba febrera) 1.13.2. Alimentaris (carabassa porquenya) 1.13.3. Artesanals (bruc descombres) 1.13.4. Altres (herba talpera) 1.14. Propietats nocives i/o txiques (mataporc) 1.15. Creences 1.15.1. Religi (passionria) 1.15.2. Personatges sagrats (claus de Crist) 1.15.3. Mgia (all de bruixa) 1.15.4. Tab (herba del mal estrany) 1.16. Smbols (medalles del Papa) 1.17. Tradicions (roser de Sant Pon) 1.18. Allusi o comparaci amb altres plantes (llorer bord) 2. Noms relacionats amb fenmens naturals (trmol) 3. Noms relacionats amb minerals (carabassa del ferro) 4. Noms relacionats amb animals (boques de conill) 5. Noms relacionats amb persones (salsa de pastor) 6. Noms relacionats amb parts del cos hum (dits) 7. Noms relacionats amb objectes (barretets) 8. Noms relacionats amb llocs (herba de Montserrat) 9. Noms originats per deformaci o modificaci daltres denominacions (esperdanyac) 10. Noms onomatopeics (quiquiriquic) 11. Noms sense significat conegut (bfies) 12. Noms traduts i/o adaptats del nom cientfic 12.1. Darrel popular (blincaperblinca) 12.2. De creaci culta (rnica) 13. Noms adaptats daltres llenges (raigrs)
FONT :

Ape egalosa

All d A de bruixa

Bar rretets
Categories basades en diversos autors amb aportacions i exemples de lautor, J. Valls. Es poden trobar les referncies als treballs propis i als daltres autors a VALLS, J., AGELET, A., BONET, M.., GARNATJE, T., M UNTAN, J., PARADA, M., RAJA, D., RIGAT, M. i S ELGA E , A.: Algunes qestions entorn de la fitonmia i els aspectes lingstics de letnobotnica, Estudis u de llengua i Literatura Catalanes C s, 51, pg. 273-293 (2005) (Miscellnia Joan Veny, 5. Publicacions s de lAbadia de Montserrat, Barcelona).

121

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 122

DEL BRESSOL AL TAT: LES PLANTES EN EL CICLE DE LA VIDA

Lsser hum veu la seva existncia acompanyada permanentment per les plantes. De fet, aix ja era cert per als homnids no humans, i fins i tot ho s per a altres primats i, si es vol anar ms lluny, per a un gran nombre danimals. No s pas exagerat afirmar que els vegetals acompanyen lexistncia de les persones dia rere dia, i que ho fan des del moment mateix del naixement fins desprs de la mort. Es pot simbolitzar per no es tracta dun mer smbol aquest passeig per la vida humana en el bressol i el tat com a lmits inferior i superior: quan naixem, de seguida sens posa en un bressol de fusta (per ms que sigui cert que ara ja nhi ha molts de metllics i de fets amb plstic) i la mare s obsequiada amb flors, i quan morim sens homenatja tamb amb flors i sens sebolleix o incinera dins dun tat de fusta. Larbre de la vida, doncs, dna la fusta que acull lsser hum des del principi i lacomboia fins al final. Entremig daix transcorre una vida en la qual cada dia ss confrontat amb ls del tot conscient o no tant de mants productes relacionats amb el mn vegetal. Si es reflexiona sobre el curs dun dia qualsevol, des que una persona es lleva fins que sen va a dormir, la quantitat de plantes amb qu t contacte s immensa: les que es fan servir per a cuinar i menjar, per a contrarestar algun mal, per a escriure

o llegir (paper, components de la tinta), per a la higiene (xamps, pomades, colnies), les que, plantades en jardins o en testos o b posades en gerros, ofereixen bellesa, les que ens permeten seure i treballar (taules, cadires), les que estalvien de patir fred quan en fa (llenya, carb), les que faciliten el desplaament sobre les rodes dun autombil (pneumtics)... A part del cicle diari, se nacompleix un destacional o anual, que s igualment marcat per la presncia constant de les plantes. I no conv limitar-se als usos tangibles: levocaci, la representaci, el record, el simbolisme, tan importants en qualsevol cultura, beuen molt i molt en fonts vegetals. Noms cal pensar en quantes institucions no tenen algun element botnic en el seu escut o la seva bandera, quants arbres no tenen noms propis, quants cognoms no deriven de noms de plantes, quantes canons, llegendes o quants aforismes i contes no es basen en fets de la natura. Sense poder entrar en tots i cadascun dels moments del dia i de lany en qu les plantes sens fan presents, sen poden repassar alguns dels ms rellevants. A part del que es pot trobar en aquest captol, cal fer referncia a altres volums daquesta mateixa enciclopdia de cultura popular (especialment les escrites per Josefina Roma, Lloren Ferrer i Slvia Ventosa dedicades, respectivament, a les festes de larbre, el treball al camp i els oficis) que mostren diversos aspectes prou importants de les relacions festives o laborals, vitals en tot cas entre persones i plantes a les quals ja no cal fer allusi aqu de forma gaire detallada. [ JOAN VALLS]

Les plantes, en ocasions de manera evident, per sovint tamb de forma imperceptible, sn presents al llarg de la nostra vida quotidiana. Les ornamentals sn sobretot apreciades en els moments que tenen una especial significaci.

Les plantes, els rituals i les celebracions

El cicle vital i el cicle anyal, doncs, sn presidits per les plantes, o, si no es vol dir tant, acompanyats per les plantes, per ocupant-hi sovint els vegetals un lloc realment molt preeminent. A part dels molts usos que es podria anomenar rutinaris de les plantes dalguns dels quals no ens adonem o fins i tot no se ns conscient: qui satura a pensar de quina fusta s feta el banc on sha assegut o qui sap que gaireb la meitat dels medicaments de farmcia que es pren contenen algun producte vegetal o que quan beu aigua tnica ingereix un compost de lescora de quina (Cinchona sp.), per exemple, en molts casos es tracta de festejar un esdeveniment, de celebrar una data, de marcar especialment algun afer, i aix tant si es tracta de lmbit privat com del pblic, del civil com del religis. Difcilment es podria concebre una festa major sense flors, un Nadal solstici dhivern sense arbre, ti, boix grvol, galzerans, vesc, suro i molsa, una Setmana Santa sense palmes, palmons i rams diversos, un Sant Joan solstici destiu sense fogueres en les quals es cremen vegetals i coques en les quals tot, si de cas a part dun xic de llard i algun ou, prov de plantes. No es pot pensar en uns jocs florals o altres premis literaris o artstics sense englantines, ginestes i tantes altres plantes per als guardonats, ni en uns jocs olmpics o altres competicions esportives sense alguna cosa que

122

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 123

Moltes celebracions tradicionals tenen com a protagonista alguna planta o els seus derivats. En algunes poblacions catalanes, com Arbcies, les catifes de flors ornen els carrers per Corpus.

reemplaci o acompanyi el clssic llorer per als vencedors; quan lolimpada va tenir lloc a Barcelona, el 1992, tots els rams per als guanyadors duien una planta obtinguda com a ornamental a partir duna planta autctona (Limonium vulgare subsp. serotinum m), corrent en alguns dels aiguamolls de Catalunya i, a ms, popularment usada com a decorativa per la flor seca, la qual cosa mostra un cop ms la proximitat de les persones i les plantes i com ls tradicional en pot induir un que es podria qualificar dindustrial. Tampoc no s possible imaginar una jornada de loli sense oli s a dir, sense un producte provinent duna planta, un concurs dallioli sense aquesta salsa tan catalana com vegetal, una fira de la ratafia sense aquest licor dels denominats dherbes, una festa de larbre sense arbres, una demostraci de carboneig sense carb i les plantes que lhan de produir, una fira de Sant Pon sense herbes remeieres i arrops. Pot semblar intilment tautolgic tot all enumerat en la darrera frase, per la idea s que, a ms de les celebracions tradicionals entenent aqu el mot en el sentit dhaver-se fet des de sempre, per recent que sigui aquest sempre, sen van inventant constantment de noves i en quasi tots els casos amb el verd com a referent principalssim. Lespcie humana t, doncs, una certa necessitat constant de recordar-se de les plantes, destablirhi i mantenir-hi contacte duna manera o duna altra. s ben sabut que moltes festes que han arribat a lpoca actual com a cristianes coincideixen amb o shan bastit al

damunt de festivitats o rituals pagans ms antics, molts dels quals estan vinculats amb el cicle de la natura al camp, la fertilitat i la recollecci. A ms daix, moltes creences sobre les plantes tenen a veure tamb amb lagricultura o la vida rural en general. s el cas de les plantes anomenades mars, H. viridis s), que sn xvols o manxiules (Helleborus foetidus tingudes per predictores de collites: com ms granes tenen ms bona ser lanyada. Aquesta idea s avui en dia encara vigent en diversos territoris de Catalunya com el Ripolls, el Pallars, el Montseny i les Guilleries. A la Cerdanya, com explica Joan Muntan en el seu Tresor de letnobotnica ceretana del 2002, la darrera nit de lany preveuen el rgim de pluges de lany que ha dentrar mitjanant el calendari de la ceba (Allium cepa a): deixen a la intemprie dotze capes del bulb de la ceba amb sal i segons si lendem shi recull ms o menys aigua, en caur molta o poca en el mes corresponent. Cels Gomis, en el seu llibre sobre meteorologia i agricultura populars, reporta viva al final del segle XIX la mateixa tradici al Baix Ebre, i recorda laforisme catal que hi s relacionat: ceba de cap dany s bon averany. La mateixa manera de fer aquesta previsi meteorolgica es troba tamb al Ripolls, per en la viglia de Sant Joan. Sens dubte, quatre de les dates ms assenyalades i vinculades a plantes al llarg de lany sn Nadal, Rams i Pasqua, Corpus i Sant Joan i Sant Pere, amb les connotacions religioses diversos moments de la vida de Jess o levocaci i ladvo-

123

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 124

Alguns elements vegetals, com larbre de maig o les palmes i palmons de Setmana Santa, tenen un gran contingut simblic. A la fotografia, el Sant Sepulcre ornat amb flors i un palm, smbol de linframn, durant la process del Divendres Sant de Reus, el 1999.

caci dalguns sants i civils solsticis, fertilitat de la terra, collita, nits mgiques que totes tenen. El verd nadalenc ara sota regulaci per la protecci dalgunes espcies de plantes s una mostra de tradici secular (el ti, la molsa i el suro al pessebre) agermanada amb costums importats ms recentment (larbre, el vesc). El diumenge de Rams es va a beneir palmes i palmons, per tamb aquelles plantes el llorer al capdavant que faran ms bons i ms digeribles els estofats. Entre Pasqua i Corpus hi ha linici de maig, amb les festes de larbre de maig i la Santa Creu. Ms tard, enramades i catifes guarneixen portes, finestres, balcons i carrers de nombroses viles. B que el costum hagi decaigut i sigui molt menys generalitzat que el nadalenc i el de la Setmana Santa, en rees del Montseny i les Guilleries, del Bages i del Garraf es mant ferm. Tamb aqu la innovaci es nota: les plantes utilitzades per a fer les catifes varien, i els motius representats ultrapassen els religiosos. Per Tots Sants toca menjar castanyes i panellets els quals, no es pot oblidar, sn tamb elements dorigen vegetal i lendem, dia dels Difunts, dur flors al cementiri, per Sant Jordi cal oferir o rebre roses, per sens dubte el sant que senduu la palma expressi que, notem-ho de passada, alludeix a un vegetal pel que fa a les plantes s Sant Joan, tant que fins i tot es permet de deixar una mica de glria per a Sant Pere, que el succeeix al cap del pocs dies. Noms cal pensar en les

plantes que duen el nom dherba o flor de Sant Joan o, simplement, santjoan o santjoans. La nit de Sant Joan (la de la viglia) s una de les ms mgiques de lany. A part de rituals de foc i daigua, que no han de ser tractats aqu tot i que el foc es basa en la fusta que crema, s a dir, en plantes, s ben com a tot el territori de Catalunya de creure que les plantes remeieres i aromtiques collides per Sant Joan fan ms o ms bon efecte. Josep Romeu explica, en un article sobre la viglia de Sant Joan a lalt Ripolls i la vall de Ribes de Freser publicat el 1950 i que recull dades dels dos anys anteriors, que els rams de moixera (Sorbus aucuparia a) recollits aquella nit curen tots els mals i que les roses silvestres (Rosa sp.) i el sac o bonara) tamb es cullen preferentment aleshores. bre (Sambucus nigra Avui en dia al mateix territori persisteix encara aquesta creena i el consell (si no ja la recollecci efectiva) de proveirse de plantes tils en la nit ms curta de lany. Ls medicinal de plantes potenciat pel solstici destiu arriba a fer pensar, en zones del Baix Llobregat, segons reporta ngel M. Hernndez Cardona el 1996, que collir amb la boca pometes santjoanes (els fruits de latzeroler, Crataegus azarolus s) al so de les dotze campanades del dia del sant que els dna nom arriba a ser bo fins i tot contra el cncer. En un altre mbit, Josep Romeu recull el convenciment popular que, al territori del Ripolls abans esmentat, les falgueres sn tingudes per plantes de la bona sort. El ms atractiu s, per, que aquests vegetals que, sigui dit de passada, sn plantes vasculars sense flors floreixen i granen exactament a mitjanit de la revetlla de Sant Joan i que, si se sap seguir b un ritual amb un tovall o una tovallola, es pot arribar a casa amb tantes monedes dor com granes hagi fet la planta. Les flors de Sant Pere (Anemone pulsatilla i Trollius europaeus s, entre daltres) succeeixen, al cap de poc, les de Sant Joan. [ JOAN VALLS] Les plantes i lamor Tot all que envolta lamor dins del cicle de la vida humana (coneixena, festeig, casament, entre daltres) s rodejat de plantes. Duna banda, el fet de regalar flors s un indicatiu damor, desig o proposta de relaci en alguns casos i lacompliment dun ritual entre enamorats en daltres (com les roses de Sant Jordi, que fins i tot ultrapassen lmbit de la parella). A ms, no hi ha prcticament cap celebraci duni sentimental (casament civil o religis o simplement inici de convivncia sense papers) que no vagi associada al ram de nvia. Si sentra dins del simbolisme de lanomenat llenguatge de les flors que va tenir un gran predicament fins i tot ms enll dels mbits tradicional i popular, tamb es troben diverses flors vinculades a lamor (roses, clavells, tulipes i daltres). Un altre aspecte de la vinculaci de les plantes amb lamor i aquest s que molt arrelat en la saviesa popular s el de les plantes afrodisaques, que desperten o incrementen el desig ertic. Els filtres o elixirs damor sn coneguts des de sempre i, tan freqents en limaginari popular de ledat mitjana, han arribat a lactualitat. Plantes tan diverses com la

124

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 125

menta (Mentha sp.), el fonoll (Foeniculum vulgare e) i el julivert (Petroselinum crispum m) sn tingudes per estimulants de lapetit sexual. s curis de remarcar que en molts casos sn usades actualment en animals domstics (o almenys els informants aix ho expliquen). Tamb es dna el cas invers, el dalgunes plantes, com laloc, al qual sha fet allusi abans, m), que sn tingudes per inhio lalfbrega (Ocimum basilicum bidores o mitigadores del desig sexual. [ JOAN VALLS] Les plantes i la mort Aquest dos temes tenen tamb molta relaci, com ho mostra la sntesi que en fu el 1885 Celest Barallat i Falguera en els seus Principios de botnica funeraria. Si la mena de flors usades per a festejar el naixement s relativament irrellevant, les plantes que acompanyen les persones en el darrer viatge sn fora ms especfiques. En la cultura catalana, europea occidental, els crisantems (Chrysanthemum sp.) sn la flor per excellncia de la botnica funerria (mentre que en daltres, com la mexicana, aquest paper el fan els clavells de moro, Tagetes sp.). Modernament, per, una gran varietat despcies moltes delles extiques sha anat introduint en els rams o les corones de morts i fins i tot les roses tan prpies de lamor tamb han trobat un lloc rellevant en la botnica funerria. I cal no limitar-se a veure la part externa de les corones; no gens vists, per ben fonamental, ns el crcol de fusta de castanyer (Castanea sativa a) que les suporta i que constitueix un dels darrers grans usos (juntament amb les caixes per a guardar arengades salades o per a posar-hi maduixots i altres fruites) daquest arbre que temps enrere encara mantenia viu un ofici amb finalitats prou diverses, el de roder. El xiprer (Cupressus sempervirens s), smbol mediterrani dacollida, s justament larbre que acompanya els morts en els cementiris. I mentre aquests xiprers els fan ombra, els cossos dels difunts fan malves, segons larrelada expressi popular, que prov de lobservaci per part de la gent que les malves (Malva sylvestris i espcies properes) sn vegetals ruderals i nitrfils que, sens dubte, poden crixer molt b en llocs enriquits amb els nutrients dels cadvers. Finalment, encara caldria parlar duna altra mena de plantes en els espais de reps etern: les que molt abundantment i sens dubte prenent com a referent les plantes reals sn presents com a ornament en reixes, lpides, pedres i altres elements de la construcci funerria. Alguns usos de plantes amb relaci al ritu funerari han caigut en total desuetud. Ns un exemple el fet de tenir i fins i tot cremar algunes plantes (entre les quals es pot destacar la ruda Ruta chalepensis s, tant al Pallars com al Ripolls) en les habitacions on hi havia durant la vetlla o hi havia hagut algun cadver per a desinfectar-les i, sobretot quan feia calor, fer-ne marxar la mala olor. La generalitzaci dels tanatoris fa que avui en dia sigui absolutament excepcional la vetlla dun difunt en una casa particular, amb la qual cosa aquesta funci de les plantes ha deixat de tenir sentit. [ JOAN VALLS]

La majoria de cementiris catalans, com aquest de Figueres, sn presidits pel xiprer, que representa larbre de la vida, larbre immortal, smbol de la vida eterna. s tamb el smbol mediterrani dacollida i benvinguda.

125

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 126

El sac s una de les espcies vegetals amb ms bona consideraci dins la medicina popular catalana, i tamb en lmbit de lalimentaci. Sovint present vora les cases de pags, com la de la fotografia a reu (Alins de Vallferrera), s denominat bonarbre en alguns indrets.

Les plantes i el benestar de les persones

Algunes de les relacions entre persones i plantes esmentades fins ara ja tenen a veure amb el benestar hum, per probablement les que hi sn ms relacionades sn les que toquen dues coses bsiques i entrelligades com sn la salut i lalimentaci. A part daix, ls de les plantes per a fer bonic o per a jugar i distreures la qual cosa, finalment, tamb es relaciona amb la salut, que no ha de ser noms entesa com a absncia de malaltia fsica entra tamb de ple en aquest concepte de contribuci al benestar. s lgic, doncs, que aquestes menes dutilitzacions del mn vegetal hagin estat particularment productives, com es podr veure tot seguit. [JOAN VALLS] Plantes medicinals i aromtiques Ms enll del que es troba escrit als tractats de fitoterpia i a les farmacopees, les societats tradicionals han estat dipositries dun valus patrimoni de coneixements sobre les plantes medicinals i els seus usos. Aquest saber popular, estretament vinculat a les formes de vida rurals, ha estat transms per via oral de pares a fills al llarg de generacions, i sofreix actualment una greu erosi que en fa urgent linventari per tal que les generacions futures en puguin disposar. Des de fa alguns anys, la revaloritzaci dels productes naturals i les medicines anomenades alternatives situen la fitoterpia, s a dir, la terpia a travs de les plantes, en un lloc preeminent. Els remeis utilitzats pels avis tornen a estar avui dactualitat. Linventari dels coneixements populars sobre les plantes medicinals comen fa anys, amb treballs com els Apunts de la flora medicinal de Catalunya, de Josep Calic (1921), o la informaci recollida en algunes topografies mdiques fetes per metges rurals, per una obra de sntesi i de referncia sobre els sabers heretats dels avantpassats en aquest camp s el llibre Plantas medicinales, del botnic Pius Font i Quer, ja esmentat, on es recull la tradici clssica de lobra de Dioscrides adaptada a la regi mediterrnia occidental i samplia amb nombroses dades fruit del treball de camp de lautor. El llibre cont informaci sobre 678 espcies de plantes medicinals, els seus noms, les seves propietats i la manera de preparar els remeis. Posteriorment han aparegut treballs especialitzats detnobotnica amb dades referents a diversos territoris dels Pasos Catalans que contribueixen a conixer amb ms detall el llegat de la nostra cultura tradicional pel que fa al mn de les plantes. De diversos estudis es desprn que les espcies medicinals i aromtiques ms utilitzades popularment han estat i continuen essent plantes que creixen a prop de les cases, a les vores dels camins i als marges dels camps, dels horts i dels recs. Daltra banda, un percentatge significatiu de les plantes usades amb finalitat medicinal correspon a espcies cultivades (ja sigui amb aquesta finalitat o amb fins alimentaris, ornamentals, fustaners, artesanals, etc., per que tamb sn

utilitzades per a remei). Cal remarcar que algunes de les espcies medicinals silvestres acostumen alhora a ser cultivades als horts i jardins. s el cas de la camamilla (Matricaria recutita a), lespgol (Lavandula angustifolia a), el malv (Althaea officinalis s), el poliol (Mentha pulegium i altres espcies de la mateixa famlia), la ruda (Ruta graveolens i R. chalepensis s) o la tilla (Tilia platyphyllos s), entre daltres. A la taula 3 figuren algunes de les plantes ms usades tradicionalment a Catalunya amb finalitat medicinal. Hi consten els noms populars amb qu majoritriament sn designades, els noms cientfics i els seus usos medicinals ms habituals. La llista podria ser molt ms exhaustiva, per la vintena despcies que shi apleguen sn una bona mostra de les plantes que histricament han tingut un paper important en la salut i el benestar de les persones (i tamb dels animals domstics), especialment quan laccs a la medicina i a la farmcia oficials era un privilegi de molt poques persones. La tisana s la forma ms habitual dadministrar les plantes medicinals. Les tisanes sn preparats obtinguts per infusi o per decocci de les parts medicinals de la planta en aigua, i solen prendres edulcorades amb sucre o b amb mel. En determinats casos, el procs dextracci dels principis medi-

126

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 127

cinals es fa per maceraci, s a dir, posant en contacte la part medicinal de la planta amb un lquid (que pot ser aigua o b una mescla daigua i alcohol) a temperatura ambient. La maceraci s til en la preparaci daiges de plantes molt amargants (com per exemple la darrel de genciana); tamb s el mtode emprat per a elaborar ratafies i altres licors a partir de fruits i plantes aromtiques. Unes altres formes casolanes de preparaci dels remeis vegetals, actualment menys utilitzades, sn els olis (com loli de cop, dacci antiequimtica, antiinflamatria i vulnerria, que es prepara per maceraci de flors dherba de Sant Joan Hypericum perforatum m en oli doliva), les tintures (per exemple, la tintura drnica Arnica montana a, usada contra les contusions), els ungents i els cataplasmes o els emplastres. Tradicionalment eren molt coneguts i usats els cataplasmes preparats amb farina de llinosa, dacci emollient, calmant i antiflogstica. En diverses zones de muntanya, com el Pallars, la Cerdanya, el Ripolls i el Montseny s conegut i molt emprat el xarop de pinyes davet (Abies alba a) o de pi (Pinus sp.), que es pren per al tractament de la tos i els refredats. Aquest xarop, de propietats balsmiques i expectorants, es prepara posant a macerar amb sucre les pinyes tendres de lavet o del pi.

El sac (Sambucus nigra a) i la farigola (Thymus vulgaris s) sn segurament les dues espcies ms remarcables pel seu s medicinal a Catalunya. Laigua de farigola, grcies al seu carcter antisptic, s molt til per a netejar ferides i com a antisptic bucal. A ms, la farigola s, a la cuina, un condiment de primer ordre, i serveix tamb per a elaborar la tradicional sopa de farigola, de reconegut valor digestiu. El sac, per la seva banda, destaca tant per la diversitat dusos que sen fa com pel fet que se naprofiten prcticament totes les parts (les flors, els fruits, les fulles, lescora). En efecte, el sac gaudeix dun reconegut prestigi com a planta medicinal. Aix ho denota la denominaci bonarbre que rep en alguns indrets de Catalunya i, arreu del pas, la seva presncia a la vora de les cases de pags ha estat i continua essent una constant. Entre el gran nombre daplicacions medicinals que t destaquen ls anticatarral, lantisptic i antiinflamatori intestinal i lantisptic ocular. Un dels remeis ms interessants que en deriva s la preparaci de lanomenada essncia o esperit de flor de sac, obtinguda per mitj dun procs de destillaci casolana de la inflorescncia tendra. Com a resultat daquest procs sobt un lquid transparent que es pren a petites dosis com a digestiu, com a antisptic intestinal i per a fer baixar la febre. Tamb pot prendres dilut en aigua fresca com a beguda refrescant per a ajudar a combatre les calorades de lestiu. Molt sovint les plantes medicinals no es prenen de forma individual, sin en barreja, de manera que les propietats de la tisana resultant probablement sn degudes a la sinergia dels components de les diferents plantes que la integren. En la medicina tradicional, el nombre de plantes que intervenen en les mescles acostuma a ser imparell: tres, cinc, set, nou. Actualment hi ha qui ho continua fent aix, per s un costum que es va perdent. Tradicionalment, per, als nombres senars sels han atribut connotacions positives i fins i tot mgiques, i aix era un element important a tenir en compte per aconseguir lefectivitat dels remeis, com ho eren les oracions o les invocacions a sants i la prctica de certs rituals amarats de creences de vegades ancestrals. El mateix passava amb el nombre de dies que calia repetir el remei, que moltes vegades era de nou (la famosa novena). Aix, per exemple, als canvis destaci (sobretot a la primavera i a la tardor) es feia una novena daigua dherbes bones per a les sangs, ja que es creia que els canvis de la naturalesa en aquesta poca (brotada dels arbres a la primavera, caiguda de les fulles a la tardor) comporten canvis fisiolgics en les persones, com a conseqncia dels quals es poden presentar certes molsties o descompensacions que una tisana de les plantes adequades pot ajudar a mitigar. Un captol especial dins de la medicina popular lligada a les plantes s constitut per les trementinaires i all que comercialitzaven. Productes com ara la trementina i la pega negra obtingudes de la resina dels pins, Pinus sp., loli a) o loli de ginebre ( Juniperus communis i davet (Abies alba

127

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 128

TAULA 3

PLANTES REPRESENTATIVES DE LA MEDICINA POPULAR A CATALUNYA

Ruda

Herba fetgera

Tiller

rnica

Genciana

Flor de Sant Joan

NOM POPULAR

NOM CIENTFIC

S MEDICINAL

Sabuc, sabuquer, sac, saquer, bonarbre Farigola, tim Ruda Herba fetgera Tell, tiller rnica Mariallusa Blet de paret, herba roquera, morella roquera Olivera Poliol Genciana Flor de cop, herba de Sant Joan, herba foradada, peric Camamilla Malva Roman Slvia Ortiga Cua de cavall, herba estanyera, nuadella, sangnua Fonoll All Donzell, encens Agrimnia, herba de les set sagnies, serverola Ar blanc Espgol Ginebre, ginebr

Sambucus nigra Thymus vulgaris Ruta chalepensis s, R. Graveolens Anemone hepatica Tilia platyphyllos Arnica montana Lippia triphylla Parietaria officinalis subsp. judaica Olea europaea Mentha pulegium Gentiana lutea Hypericum perforatum Matricaria recutita Malva sylvestris Rosmarinus officinalis Salvia officinalis Urtica dioica Equisetum arvense i altres espcies del gnere Foeniculum vulgare Allium sativum Artemisia absinthium Agrimonia eupatoria Crataegus monogyna Lavandula angustifolia Juniperus communis, J. oxycedrus

anticatarral, antisptic intestinal, antisptic ocular, digestiu, dirtic, febrfug antisptic, digestiu abortiu, antihelmntic, antisptic ocular, sedant antiinflamatori heptic sedant, anticatarral antiflogstic, antiinflamatori antiemtic, digestiu, sedant antiinflamatori, depuratiu, dirtic antihipertensiu (fulla), antitxic, emollient, vulnerari (oli) antisptic intestinal, digestiu antihelmntic, aperitiu antiinflamatori, emollient, vulnerari antisptic ocular, digestiu anticatarral, emollient, laxant antiinflamatori, analgsic, contra la ictercia antisptic bucal, blanquejant dental, depuratiu sanguini depuratiu sanguini, estimulant circulatori, hipotensor antihipertensiu, dirtic, remineralitzant, vulnerari carminatiu, digestiu, dirtic antihelmntic, antiotlgic, antireumtic, aperitiu antihelmntic, aperitiu antihipertensiu, anticatarral, depuratiu sanguini regulador de la pressi sangunia, tnic cardac antilgic i antiinflamatori ossi i muscular, anticatarral, antisptic acaricida, antiberrugs, antihelmntic

128

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 129

J. oxycedrus s), tan importants en lmbit de la medicina i la veterinria populars, eren habitualment adquirits a les trementinaires, venedores ambulants que procedien de la vall de la Vansa i Tuixn, a la comarca de lAlt Urgell. En un context deconomia de subsistncia, i molt probablement relacionades amb lofici de pegaire i amb les rutes de la transhumncia, les trementinaires feien llargussims trajectes a peu, carregades amb sarrons plens de plantes medicinals, de llaunes dolis, de trementina, dungents i de remeis diversos. Passaven per les cases a vendre els seus productes i arribaven a gaireb totes les comarques de Catalunya. La pega negra sha usat com a efica resolutiu per a curar furncols i tamb se naplicaven emplastres contra el dolor, com a antiinflamatori i per a immobilitzar ossos fracturats. Daltra banda, la resina procedent del sagnat del pi roig era el producte comercialitzat per les trementinaires amb el nom de trementina. Tot i que el procs originari delaboraci de la trementina parteix de lextracci de la resina, habitualment selaborava barrejant la resina, prviament liquada, amb aiguarrs, tal com ho detallen Ernest Costa i Antoni Agelet en les seves obres del 1987 i el 1999, respectivament. Tant la trementina com loli davet o trementina davet, que sobt per punci de les butllofes que apareixen al tronc daquest arbre a la primavera saplicaven exteriorment, en forma de pegats, amb finalitat antilgica, antisptica i resolutiva. Un altre dels productes adquirits a les trementinaires era loli de ginebre, substncia obtinguda per destillaci seca de la fusta dels ginebres, i utilitzat amb finalitat medicinal. En veterinria sadministrava al bestiar, juntament amb la sal, com a desinfectant i per a prevenir i combatre els cucs intestinals i altres parsits. Entre les plantes que comercialitzaven les trementinaires shi compten lorella ds (Ramonda myconi i, usada com a calmant de la tos) i la genciana (Gentiana lutea, larrel de la qual es donava als nens, prvia maceraci en aigua, per a fer-los agafar gana). Tamb duien altres herbes, com ara te de roca ( Jasonia saxatilis s), valeriana (Valeriana officinalis s), ortiga (Urtica dioica a), herba fetgera (Anemone hepatica a), espgol (Lavandula angustifolia a), corona de rei (Saxifraga longifolia a), camamilla (Matricaria recutita a), tim (Thymus vulgaris s), sajolida (Satureja a), milfulles (Achillea millefolium m), peu de Crist (Alchemontana milla alpina a), sac (Sambucus nigra a), visquerc o vesc (Viscum album m), ruda (Ruta graveolens s), bardana (Arctium sp.), pinyes davet (Abies alba a), tilla (Tilia platyphyllos s), flors dar blanc (Crataegus monogyna a) i de pi (Pinus sp.), i bolets assecats, a m), al qual ms de productes com el tabac (Nicotiana tabacum sovint calia accedir per la via del contraban. [M. NGELS BONET]

Plantes txiques Amb relaci a lacci medicinal i alimentria de les plantes, cal parlar dels coneixements populars sobre el perill dalgunes espcies vegetals. Quan es considera aquest aspecte es constata una elevada coincidncia entre els coneixements populars i els cientfics quan existeixen i tamb una ms gran conservaci de la informaci pel que fa a la perillositat de les plantes que en el cas de les accions medicinals, que han sofert una forta erosi cultural en les darreres dcades. Segurament cal atribuir aquest fet al perill que la prdua dels coneixements sobre la toxicitat dels vegetals pot comportar. Tant en el cas de les plantes usades en medicina popular com en les que sutilitzen en alimentaci (humana i animal), lobservaci i lexperincia de molts anys han perms de conixer els efectes perniciosos de la ingesti de certs vegetals. De vegades, com en el cas de la patata i alguns farratges consumits pel bestiar, pot succeir que la planta resulti txica noms en determinades condicions. s conegut el perill dingerir patates verdes, grillades o en mal estat, pel seu contingut en solanina, una substncia txica de m), per prcticament absent del la patatera (Solanum tuberosum tubrcul quan es consumeix en bones condicions. En un estudi realitzat per Antoni Agelet i collaboradors el 1997 als Pirineus, on la flora vascular supera les 3.500 espcies, es constat que unes 800 tenen (o han tingut, en un passat no gaire lluny) aplicaci medicinal. Parallelament, no menys de 150 es coneixen i sutilitzen o b seviten en medicina i veterinria populars a causa de la seva toxicitat. A ms, en molts casos es mantenen creences al seu voltant.

Les trementinaires, com la Maria Salvad de Cal Rom de Frnols de Cad, que a la imatge s a la fira de Sant Pon de Barcelona el 1939, portaven els seus olis i la pega negra en llaunes, que tenien una forma que sadaptava a la cintura.

129

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 130

Lacnit, conegut tamb per tora blava o matallops, s lespcie ms txica dEuropa. Antigament susava per a enverinar fletxes, i a ledat mitjana, en execucions. Viu entre 1 500 i 2 500 m daltitud, en pastures humides, riberes i fondalades.

Es poden considerar els segents grups de plantes nocives o txiques segons el seu grau i el tipus de toxicitat: 1) verinoses, 2) abortives i oxitciques, 3) psicoactives, 4) purgants forts, 5) vermfugues, 6) repellents dinsectes, 7) allerggenes, 8) amb algun altre tipus dacci (per exemple, hipotensora en excs). Hi ha un primer grup de plantes a les quals es reconeix capacitat de produir intoxicacions greus i fins i tot la mort, i per aix s del tot desaconsellable el seu s sense control mdic. Entre les plantes ms txiques de la flora catalana cal esmentar lacnit (Aconitum napellus s), lespcie ms txica dEuropa, present als Pirineus, i el teix (Taxus baccata a), un arbre propi de la muntanya mitjana i alta i que tampoc no s rar de veure plantat als jardins com a ornamental. Una altra de les ms perilloses s la cicuta (Conium maculatum m), un ver mortal a petites dosis, amb la qual, no obstant, shavien preparat remeis daplicaci externa. La cicuta s un bon exemple de la importncia de conixer b les plantes: la seva confusi amb una espcie propera, el julivert, pot tenir conseqncies fatals. Shan donat tamb casos dintoxicaci molt greu per confusi de la genciana (Gentiana lutea a) que ja ha estat esmentada abans com a medicinal amb el baladre (Veratrum album m), una espcie molt txica que comparteix hbitat (prats de lalta muntanya) amb la primera. Cal esmentar tamb el cas de lvol (Sambucus ebulus s), susceptible de ser confs amb el sac, malgrat les diferncies evidents entre ambdues espcies.

Hi ha un altre grup de plantes que han de ser usades amb prudncia, a causa de la seva perillositat, com passa amb les que tenen acci abortiva (com les abans citades corona de rei o ruda) o purgant forta (per exemple, el senet Cassia sp. o la carbassina Bryonia cretica subsp. dioica a). Malgrat aix, nhi ha moltes que tenen una gran tradici com a plantes remeieres. De la ruda ja sha apuntat en lapartat anterior que es tracta duna de les espcies medicinals ms populars. Cal remarcar, daquesta espcie de flaire forta i desagradable, el seu carcter de planta protectora, mgica i associada a les bruixes, sens dubte a causa dalgunes de les propietats que se li atribueixen. Dins el grup de plantes psicoactives, s a dir, amb acci sobre el sistema nervis central, cal esmentar lherba talpera (Datura stramonium m), efica en el tractament de lasma, per que pot causar allucinacions i altres trastorns greus a causa dels alcaloides que cont. De la mateixa famlia, i amb propietats similars, hi ha el jusquiam negre (Hyoscyamus niger r) i la belladona (Atropa belladonna a), dues plantes relacionades tamb amb el mn de la bruixeria. Aquestes plantes enllacen amb unes altres que es troben al lmit entre els conceptes de planta til i droga dabs. Entre elles, les dues de consum ms ests a Catalunya sn el tabac (Nicotiana tabacum m), planta originria del continent americ, i el cnem (Cannabis sativa a), de procedncia oriental, concretament de les estepes dsia. El costum de fumar tabac es generalitz a Europa desprs de la colonitzaci dAmrica, i aquest fenomen ha estat en general ben acceptat per la societat, en part segurament pels enormes beneficis que genera el seu comer. Els darrers anys, per, i com a conseqncia destudis cientfics i mdics que relacionen directament el consum de tabac amb determinades malalties (sobretot amb el cncer de pulm), el seu prestigi social ha minvat i shan dictat normes destinades a sensibilitzar la poblaci per tal de disminuir-ne el consum. La principal substncia activa present a les fulles del tabac s la nicotina, responsable de lacci euforitzant i reductora de la fatiga, per tamb de la dependncia que genera el consum de tabac. Pel que fa al cnem (anomenat tamb haixix, marihuana i kif), la seva introducci a Catalunya s molt ms recent (segle XIX) i el seu consum menys acceptat socialment i limitat a collectius concrets, tot i que els darrers anys sha generalitzat i ha augmentat sobretot entre la poblaci ms jove. El cnem ndic s la varietat de la planta que cont ms substncies psicoactives, la principal de les quals s el tetrahidrocannabinol (THC), que es concentra sobretot en la resina secretada per les inflorescncies femenines de la planta. Els efectes de la droga depenen de la dosi, de la via dadministraci, de les caracterstiques de lindividu i del seu entorn. Produeix sensaci deufria i de benestar, hipersensibilitat sensorial, disminuci de la capacitat de coordinaci i, a dosis elevades, allucinacions; gradualment produeix abatiment i sedaci. Entre els molts efectes secundaris que t hi ha el de ser teratogen i inhibir el desenvolupament fetal. Darrerament se nha propugnat ls medicinal, com a analgsic en tractaments dalguns cn-

130

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 131

Malgrat que en general es coneix lortiga per la cossor i la inflamaci de la pell que produeixen els seus pls, aquesta planta t moltes utilitats: medicinals, gastronmiques i com a fibra txtil, entre daltres. Creix en runes, solars, vora corrals, camins, etc. A Catalunya, sen troben diverses espcies, com lortiga gran (U. dioica) de la imatge.

131

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 132

s una planta de consum habitual en zones de muntanya. A la Cerdanya, al Ripolls i, especialment, a la Catalunya del Nord, de les tiges joves, en fan amanides.

cers. Varietats diferents de la planta, amb baix contingut en substncies actives, shavien cultivat extensament en algunes zones de Catalunya, per exemple a la plana del Valls, durant el segle XIX, per a lobtenci de fibres txtils. Entre les espcies txiques, encara que ho siguin en menor grau, cal considerar les que poden provocar reaccions allrgiques, ja sigui a causa del pollen que produeixen, com s el cas de lherba roquera (Parietaria officinalis subsp. judaica a), el pltan (Platanus orientalis var. acerifolia a) i diverses gramnies, o b per simple contacte o per contacte i posterior acci de la llum solar. Entre les plantes que provoquen erupcions cutnies es troben lortiga (Urtica dioica a), lheura (Hedera helix x), la figuera (Ficus carica a) i moltes altres. Finalment, de vegades succeeix que els efectes nocius o txics de les plantes sn causats per una incorrecta dosificaci o administraci de lespcie vegetal en qesti. No es fa referncia a aquelles plantes per a les quals el marge teraputic s tan estret que noms poden ser administrades en forma de preparats farmacutics, com s el cas de la didalera o digital (Digitalis purpurea a), sin a plantes ds medicinal corrent. Cal assenyalar, com a exemple, lacci debilitant a la qual la gent sol referir-se dient que prendre la planta dissipa o hipotensora que produeix el consum perllongat de tisanes de roman (Rosmarinus officinalis s) o de tilla (Tilia platyphys). [M. NGELS BONET] llos Plantes alimentries La primera i ms peremptria necessitat de lsser hum s alimentar-se. s per aix que des de les poques ms reculades les societats humanes han fet s de la natura amb aquesta finalitat. Els caadors recollectors identificaren les primeres espcies vegetals comestibles i tamb animals, s clar, per aquest tema s fora dels propsits daquest captol; els agricultors i ramaders, dels rudimentaris primers als tecnificats actuals, han anat conservant i millorant algunes de les plantes que formen part de lalimentaci primitiva dels humans i nhan anat introduint de noves. Els vegetals avui emprats en lalimentaci no sn pas noms el producte de la tria racional amb vista a cobrir les necessitats alimentries; les modes tamb hi han fet molt i fins i tot en ocasions les maltempsades climtiques o daltra mena

com guerres i situacions similars hi han tingut papers importants. Encara que menys dun centenar de plantes conreades representen un percentatge mpliament majoritari de lalimentaci mundial i la catalana no ns pas una excepci, no solament aquestes plantes han resistit el garbell del temps i els canvis dpoca, de clima o de gust, i avui en dia sen continuen consumint de silvestres arreu. Els bolets que sn objecte dun apartat especfic en aquest mateix volum sn una mostra clara daix pel que fa a organismes clssicament considerats dins del mn vegetal. Els millennis dexperimentaci esmentats al pargraf anterior han originat, duna banda, un esplet de plantes que sn a disposici de prcticament tota la poblaci de Catalunya i que coincideixen fora amb les principals de les societats anomenades occidentals en mercats, restaurants i altres establiments. Daltra banda, aquesta experincia acumulada ha generat tamb un saber popular ms local sobre plantes no tan difoses, per amb una significaci rellevant en lalimentaci i en lestil de vida de parts de la poblaci del pas. Aquesta segona mena de vegetals, ms rars, marginals, o ms oblidats que els de la primera categoria, mantenen una importncia cultural notable. Aix, per donar un exemple duna planta molt difosa, no cal dir que arreu del territori es mengen patates (Solanum tuberosum m), per als llocs on en diuen trumfes valoren no tan sols, com arreu, les varietats locals del tan difs tubercle, sin tamb el nom mateix. I per a donar-ne un duna planta ds molt ms restringit, no es pot pas dir ara, almenys de manera tan rotunda com antany, que un afer s tan segur com el fajol (Fagopyrum esculentum m), com es diu a Olot quan es vol dir que ho s molt, de segur. Aix, aquesta planta que no s de la famlia dels cereals (pocies), per que en t les propietats bsiques, no ha deixat mai de ser conreada a la Garrotxa i en contrades venes, on no ha perdut cert predicament. Darrerament, ha estat objecte de recuperaci per dues vies: duna banda, per la reivindicaci popular vinculada a limpuls dels productes catalans, del territori, i de laltra i ms enll dunes comarques determinades, per ls que en fan persones que no poden digerir el gluten, absent daquest pseudoce-

132

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 133

real. Darrerament, tamb es fan esforos per a recuperar i conservar varietats tradicionals de les plantes cultivades ms habituals, productes de selecci feta durant centries i vertaders reservoris de cultura popular, que abans eren molt nombroses i presents en el consum i que han anat esdevenint cada cop ms escadusseres per la pressi de les varietats industrials internacionals. Alguns usos populars de plantes alimentries deixant a banda els grans cultius sn molt estesos, com s el cas dels esprrecs o esprgols silvestres (Asparagus acutifolius i A. officinalis s), dels quals conv assenyalar que en algunes contrades no es cullen pas, sin que es cacen (com es cacen els bolets o i potser aix ja sorprn un xic menys tractant-se dun animal els cargols). Algunes altres plantes, per, sn collides i consumides en rees restringides. En sn exemples les xicoies (Taraxacum dissectum m) espcie dalta muntanya propera als pixallits (Taraxacum officinale e), que en llocs dels Pirineus com la Cerdanya o el Ripolls sn consumides en amanida i han aconseguit depassar lmbit casol per a convertir-se en un plat de temporada en cases de menjars; i no es tracta dun plat qualsevol, sin dun daquests que reivindiquen all local, els productes de la terra. I encara s possible trobar plantes amb un component identitari molt ms fort. El coscoll (Molopospermum peloponnesiacum m) s tamb una planta de consum habitual en zones dalta muntanya pirinenca i prcticament desconeguda a la terra plana. Les tiges joves es mengen amanides a la Cerdanya i al Ripolls, per on sn ms apreciades s a les comarques de la Catalunya del Nord; all sen recullen quantitats considerables o en van a collir al ve Ripolls i, quan els habitants de lAlta Cerdanya o el Conflent, per exemple, es refereixen a aquesta planta davant de francesos daltres zones, els diuen que sanomena coscoll i que s lamanida dels catalans. Identitats a part, ls dalgunes plantes depn, entre altres coses, de la geografia i lecologia. Aix, noms en zones costaneres pescadors i pagesos poden, com passa al delta de lEbre, fer servir a) per a coure, prcalgues com lenciam de mar (Ulva rigida ticament al vapor i amb el sol additament de laroma mar conferit per lalga, llobarros i altres peixos. Els usos particulars de plantes es poden trobar tamb en espcies conreades.

Aix, en algunes comarques del nordest de Catalunya (com lAlt Empord i la Selva) les flors de la carabassera o de la carabassonera (Cucurbita pepo, C. pepo. var. oblonga a), anomenades badocs, es mengen arrebossades i fregides, com una mena de bunyols. El fet de menjar les flors de les carabasseres s molt com a Mxic, don sn originries, i ms aviat rar a Europa, de manera que no acaba de quedar clar si aquest s catal s una convergncia o una reminiscncia de lameric. I posats a fer bunyols originals, en zones com el Montseny i lAlt Empord les inflorescncies de saquer tamb es mengen arrebossades. Ls tradicional de les plantes alimentries s un exercici ms de saviesa popular i inclou fins i tot idees expressades, si es vol, de manera pretcnica, per ben clares i vlides que ara comencen a difondres i a esdevenir ben conegudes entre la poblaci per la via de la cincia i de la publicitat de productes diettics. Ns un clar exemple el concepte daliments funcionals, ben present en la botnica popular. Les sopes de menta (Mentha sp.), farigola (Thymus vulgaris s) o mariallusa (Lippia triphylla a) tpics exemples, daltra banda, de menjar de pobre o de temps difcils que actualment s plat de luxe en restaurants ho mostren clarament: les vies en feien quan alg de la famlia tenia indigesti o no estava b de la panxa; aix a part, eren barates i permetien aprofitar el pa sec, per la idea de laliment funcional, dall que alimenta i alhora contribueix al benestar de lorganisme (ara tamb sen diu alicament o medicaliment), era un dels punts importants en la decisi de fer-ne. Similarment, les ratafies sn licors que es prenen per plaer, per tamb amb finalitats medicinals (les principals, la digestiva i la reguladora del procs menstrual). Ms enll dels dos usos populars ms persistents de les plantes silvestres, medicinal i alimentari, algunes espcies sn objecte dun aprofitament que es podria qualificar de complet, holstic. Dos dels casos ms clars sn lolivera (Olea europaea a) i el saquer (Sambucus nigra a). La primera, smbol mediterrani per excellncia, s apreciada primriament pels seus fruits, les olives, comestibles i que forneixen oli de gran qualitat, per tamb se nusen les fulles com a medicinals (per a rebaixar la sang, s a dir, com a hipotensores), la fusta per

A ms de les seves reconegudes propietats medicinals, en zones com lAlt Empord i el Montseny aprofiten les flors del sac per a fer uns deliciosos bunyols.

133

** 7. La botnica

1/10/07

14:41

Pgina 134

El mn vegetal ha perms que infants de totes les generacions produssin infinitat de jocs i joguines. Les poncelles de les roselles serveixen per a fer juguesques i endevinar el color que sortir, amb les pinyes es fan baldufes, amb branques de sac, xiulets...

a fer estris i mobles, larbre sencer com a ornamental, a part del valor simblic universal vinculat amb la pau que t la seva branca. Del segon, flors i fruits (i, menys sovint, altres parts com lescora) tenen virtuts alimentries (melmelades i vi dels fruits, bunyols i begudes de mena diversa de les flors) i remeieres, i tamb sen fan joguets i instruments cientfics (pndols), a part de tenir un cert paper protector, per la qual cosa sovint nhi ha a les vores dels horts. [ JOAN VALLS] Plantes protectores Havent alludit ara mateix al saquer com a planta protectora, conv fer tamb esment daltres plantes que sn utilitzades amb la mateixa finalitat. Una de les ms conegudes en territoris de muntanya, on la planta creix s la carlina o carolina (Carlina acanthifolia subsp. cynara a), que a ms de ser tinguda per un higrmetre i barmetre vegetal, ja que, un cop tallada, les seves fulles sestiren o sarronsen segons la humitat i aix es fa servir per a predir el temps es troba sovint a les portes de les cases i dels llocs on habita el bestiar per a protegir dadversitats. El llorer especialment el benet pel Ram, igual que les palmes i els palmons, que es cremava en casos de tempestes, i diverses plantes aromtiques tamb tenen les mateixes propietats. [ JOAN VALLS] Plantes ornamentals Lenyor del parads primordial al qual feia referncia Nicolau M. Rubi fa que, un cop humanitzat un territori tant s si es parla duna ciutat o dun habitatge, una de les primeres coses que shi faci sigui aportar-hi plantes. Majoritriament no sn pas les que hi havia abans s a dir, les que shan hagut de sacrificar per colonitzar el lloc, per hi fan un paper similar, el de recordar a les persones la natura don provenen. Moltes plantes ornamentals sn autctones i no s pas gens rar que siguin tamb aprofitades per a altres usos que el de fer bonic, com passa tamb amb plantes que han vingut de contrades ms o menys llunyanes. Els lliris de m), per exemple, dorigen mediSant Josep (Lilium candidum terrani oriental i del sud-oest dsia, llueixen amb les seves esplndides flors blanques, les quals, per, quan cal es fan servir, macerades en oli, per a amorosir cremades, com els lliris autctons de Catalunya, els marclics (Lilium martagon i L. pyrenaicum m), que es poden trobar tamb plantats i tenen igualment usos medicinals. En horts familiars i, en general, en lespai de lhabitaci humana, es donen avui en dia, com ho han constatat Antoni Agelet, M. ngels Bonet i Joan Valls als Pirineus i al Montseny, casos de plantes que fa anys eren conreades com a medicinals i que avui es conserven nicament amb finalitats ornamentals, per ms que el coneixement sobre ls remeier encara persisteixi. Ls decoratiu de les plantes s ben probablement un dels ms innovadors, en el sentit que tant la curiositat personal que fa que es busquin, silvestres o cultivades, plantes dife-

rents de les que habitualment es tenen com les modes i els criteris dels venedors que condicionen el mercat i, doncs, faciliten lmplia difusi de determinades plantes en determinats moments fan que es renovin relativament sovint les espcies o, si ms no, les varietats de vegetals per a carrers, places, parcs, jardins i cases. Aquesta mena ds s, doncs, en lactualitat una de les principals fonts dadquisici per part del poble de coneixements sobre plantes, i en particular sobre les extiques. [ JOAN VALLS] Plantes ds ldic Es pot trobar en un llibre pstum de Ramon Violant i Simorra, publicat el 1996, un compendi prou extens de jocs i joguines construts amb elements dorigen vegetal. Els infants i tamb els grans juguen molt sovint amb plantes o les fan servir per a fabricar instruments de joc. Com sempre quan es tracta dutilitzacions populars de plantes, anys enrere ls ldic dels vegetals era molt ms ests que ara (avui en dia no tanta gent deu fer xiulets amb pinyols dalbercocs Prunus armeniaca com abans, posem per cas, i probablement no tants mainatges actuals cavalquen

134

** 7. La botnica

8/10/07

15:32

Pgina 135

minus s), serveixen denlla entre els usos ldics pacfics i els ms violents: amb els seus captols florals verds, provets de molts ganxets, al Ripolls sen fan cistells i corones per a jugar, per tamb es tiren als cabells perqu shi embullin i costa prou de treurels-en. Ms enll dels instruments per a jugar i jocs, es poden trobar tamb altres menes dactivitats ldiques, festives o de distracci, com danses o balls, fortament relacionades amb el mn vegetal. No cal dir que, en els balls de bastons, els pals sn de fusta (i no es tracta pas dun detall secundari). A Badalona, al final dels anys setanta del segle XX, el primer ajuntament de la represa de la democrcia va remodelar les Festes de Maig i hi va introduir un ball desprs de la cremada del dimoni, que es fa la viglia del copatr Sant Anastasi. Li van posar de nom el ball del micaco, que s el nom que en aquella ciutat i en zones del Maresme donen a la nespra (fruit del nesprer del Jap, Eriobotrya japonica a). Aquesta activitat festiva s un bon exemple de vinculaci de la dansa i una planta (encara que per la via simblica de la reivindicaci dun terme autcton) i, alhora, de manifestaci popular lligada a lmbit de les plantes, encara que, de moment, de tradici prou recent. [ JOAN VALLS] Malgrat la innegable fragilitat de la cadena de transmissi dels coneixements del poble sobre les plantes, el corpus constitut per aquests sabers naturalistes populars s ampli, variat i slid i, afortunadament, ha estat inventariat almenys en una proporci significativa. Aix permet afirmar, duna banda, que Catalunya s un pas ric en usos i costums relacionats amb les plantes i, de laltra, que bona part daquesta riquesa s salvaguardada pel fet dhaver estat recollida, dhaver passat de les fonts orals a les escrites, de manera que a partir de les darreres podr divulgar-se fins i tot si mai falten les primeres. A part daix, avui en dia es mant una part significativa de la tradici secular en ls de les plantes i tamb se nadquireix de nova, la qual cosa indica la vivor i la vigncia de la comprensi i la gesti de la natura per part de les persones. Lacceptaci del kiwi (Actinidia chinensis s) en proporciona un bon exemple. Aquesta fruita originria de la Xina no deu fer pas ms duna vintena danys que s introduda al mercat catal a travs de limpuls comercial que se li va infondre des de Nova Zelanda i encara menys que sha fet realment popular. No obstant aix, avui en dia no tan sols es pot veure consumida com a fruita fresca, sin que decora nombrosos pastissos i, a ms, ja se li ha trobat una aplicaci medicinal, la de laxant. Cal esperar que els usos populars de llarga tradici es mantindran, i que daltres de nous shi afegiran i passaran a engruixir el considerable tresor de cultura tradicional sobre el mn vegetal que constitueix la botnica popular a Catalunya. [ JOAN VALLS]

sobre els mnecs de canya Arundo donax x de les escombres com ho feien els seus pares), per en molts casos no ha perdut vigncia i encara es troba arrelat, per exemple, un joc tan simple atesa la sofisticaci dels enginys electrnics amb els quals juguen els nens hodierns com fer-se banyes de dimoniet enganxant-se al front espines de roser (Rosa sp.). Tamb duna manera ben senzilla, les poncelles de rosella (Papaver rhoeas s) fan fer juguesques per a endevinar si sortir gall, gallina o pollet, segons si en forar lobertura de la flor, els ptals apareixen vermells, rosats o gaireb blancs; en algunes contrades, si surt blanc s frare i si surt vermell, monja. Encara que algunes utilitzacions sn plcides i pacfiques (com fer-se arracades amb cireres Prunus avium m i didals amb cpules dagl Quercus sp., o fer volar angelets, els fruits de labans esmentat pixallits), no es pot negar que moltes tenen un costat poc o molt bllic, com tirar espigues dordi o civada bords (Hordeum murinum m, Avena sterilis s), boles de lledoner (Celtis australis s) o daranyoner (Prunus spinosa a) o trossos dagl (Quercus sp.) per un petador de sabuc (Sambucus nigra a), o caps de plantatge (Plantago lanceolata a) amb un tirador fet vinclant el peduncle floral de la mateixa planta. Les enganxadones, planta tamb anomenada repalassa (Arctium

Popularment, en la flor de la carlina sha vist una figuraci del sol, i penjada a les portes dentrada de les cases servia per a protegir de lacci de les bruixes i altres mals (pgina anterior).

135