Está en la página 1de 1

DIVENDRES, DE JULIOL DE el de vuit

Revi t al i t zar Sant


Sadurn
El s sadurni
nencs i les sa
durninenques
fa anys que
ens queixem
d e l s p r e us
excessi us i
cars del comer, de les bo
tigues de la nostra vila. Aix
fa que ens haguem acostu
mat a comprar fora.
Ens merei xem una vi l a
millor. Tots els actius de
la poblaci, ajuntament,
botiguers i institucions,
han de ser capaos de fer un
esfor com, una posada al
dia en aspectes com la imat
ge, la diversitat, els preus, la
franja horria per poder ser
ms competitius i visitats.
Sens diu que Sant Sadurn
durant la setmana s una po
blaci dormitori. Ciutadans
del voltant vnen a viure a
la nostra vila, per tranquil
litat i fcil comunicaci vi
ria, per tenen la feina fora.
Aix s, augmenten el nom
bre dhabitants.
Sant Sadurn el cap de set
mana (dissabte i diumen
ge), s soso, trist, mort en
el sentit figuratiu. La gent
del poble va a comprar, a
passejar fora. Els visitants,
els forasters, tal i com en
tren sentornen a casa seva.
No tenen, no poden gaudir
de res. Sant Sadurn s buit,
li manca projecci comercial
i turstica.
Aquest pensament i senti
ment que estic expressant
no ha de ser vist o inter
pretat com a pessimisme; al
contrari, vull que daques
ta manera, amb aquest toc
datenci, els comeros,
lentitat empresarial Som
Sant Sadurn, la Regidoria
de Comer i Turisme i el Pa
tronat de Turisme sumin,
activin, unifiquin criteris
perqu el pas del cava, la
capital del cava, la capital
mundial del cava, tingui res
s a lexterior.
Amb el que ja tenim, la Fas
sina, el Centre dInterpre
taci del Cava, el Museu
del Cava, ho hem de saber
vendre i explicarho b a
tots aquests visitants que
vnen i volen entendre el
maravells i extic mn del
cava.
Tamb s molt important
per aquesta revitalitzaci
de Sant Sadurn dAnoia
el paper, la funci, del co
mer sadurninenc i de les
caves sadurninenques. Ani
mo, trasllado, proposo, una
obertura comercial ms m
plia (obert els dissabtes a
la tarda i els diumenges al
mat, ja nhi ha que ho fan).
Un conveni entre Ajunta
ment, algunes regidories i
Som Sant Sadurn per tal de
dignificar i expandir ms i a
molts ms el cava i les seves
peculiaritats. A tall dexem
ple, i per prendre bona nota,
les botigues de Cal Feru, Cal
Miquel i Espai SimnColl
sn un clar exponent i mirall
del que ha de ser el comer
a la nostra vila. Innovaci i
transformaci. Present i fu
tur. Realitat i perspectiva.
Francesc Caraf Quintana
Sant Sadurn
www.eldevuit.cat
LES MS VISITADES

ACTUALITAT Mig centenar de desallotjats per un


incendi en un bloc de pisos a Vilafranca

CULTURA Vilafranca tindr la primera escola


descriptura de tot el Peneds

ACTUALITAT Detenci i ingrs a pres per la


presumpta comissi de vuit delictes...
De fa un parell de mesos que
formo part de lI% de la po
blaci que pateix celiaquia,
i sc una de les I0.000 diag
nosticades a Catalunya (tot i
que sestima que el 8S% dels
intolerants al gluten no es
tan diagnosticats). De fa dos
mesos s que el gluten mha
estat danyant el budell prim,
dificultant que absorbeixi
correctament els nutrients
dels aliments. Des de llavors,
faig el que el metge em va dir:
eliminar el gluten de la meva
vida per sempre. I puc dir que
les millores sn evidents.
Per no s tan senzill com
sembla. A casa hem eliminat
la farina i altres aliments per
lestil (tempures, cuscs, fari
na de galeta) i hem afegit una
nova torradora als electrodo
mstics (la meva). Hem adqui
rit nous hbits, com lordre de
sucar el pa amb el tomquet,
com bullir pasta en diferents
olles o comenar a aprendre
noves receptes.
Quan anem al supermercat,
ara hi passem ms estona.
Llegint etiquetes buscant el
fams sense gluten de llau
nes de tonyina, embotits, i
daltres; o anant a tot arreu
amb la Guia dAliments Sense
Gluten de lAssociaci de Cel
acs de Catalunya per si sorgeix
algun dubte. Evidentment,
la factura de la compra tam
b sha encarit: els aliments
sense gluten acostumen a
ser ms cars i aliments com
la pasta sense gluten, galetes
especials o cereals tenen un
IVA dun I0% (i no dun 4%
com es reclama des de la Fe
deraci dAssociacions de Ce
lacs dEspanya, FACE). De fet,
els aliments sense gluten sn
ns a S cops ms cars que els
productes normals i, segons la
FACE, el cistell de la compra
dun celac s un 280% ms car
que la dun consumidor que
toleri el gluten. Us recomano
que feu un cop dull als preus
de farines sense gluten, segur
que allucineu.
A ms del supermercat, un
cop diagnosticada la celia
quia, mires de trobar petits
comeros de confiana que
tinguin tamb aliments espe
cials. De forn de pa noms he
trobat Cal Badejo, al Vendrell,
que fan pa sense gluten, coca
i un brownie delicis. A Vila
franca, no hi ha cap forn que
faci ell mateix pa sense glu
ten; noms als Forns Mitjans
distribueixen elaborats de pa
sense gluten del Forn Ricar
dera, un dels especialitzats a
Catalunya. I all on compro
lembotit o la botifarra i la
salsitxa, doncs miro dassegu
rarme que entre els additius
no hi hagi res amb gluten. I a
Xerigots, tamb hi ha torrade
tes sense gluten i una mplia
gamma de formatges que no
en tenen.
El ms difcil per s a lhora
danar a menjar fora (i ms, si
et passa com a mi, que gaudei
xes de la bona cuina). Noms
asseuret i comentarho al ser
vei, desprs duna primera es
bufegada per part seva, mirem
plegats la carta i acostumen a
dirme: Aix no pots, aix
tampoc, aix... ho pregunto
al cuiner. I, de postres... frui
ta???. Em consta que a Vila
franca hi ha el The Nit que t
a la carta plats especials sense
gluten i al Cigr dOr, que si
li comentes a lOriol Llavina,
segur que et far alguna cosa
especial. Per a lhora de fer
unes tapes, danar a fer un
entrep o una pizza... aqu s
que es complica! I ms si vols
acompanyarho amb una cer
vesa sense gluten.
Senyor s r es pons a bl es
daquests establiments, tin
gueu sensibilitat per les
ALLRGIESIALTRESINTOLERNCI
es. La informaci don trobar
aliments sense gluten circula
rapidssim entre celacs, de fet,
sovint, el primer que fas quan
coneixes alg que t aquesta
intolerncia s recomanar bo
tigues i restaurants on trobar
aliments aptes i, el ms impor
tant, persones responsables i
sensibilitzades al darrera.
Per mi sense gluten,
si us plau!
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
El cistell de la
compra dun
celac s un %
ms car que la
dun consumidor
que toleri el
gluten
Mireu per la
nestra
Soazig Darnay
Arquitecta del paisatge
Membre de la Comission
de suivi de la charte de
Fontevraud
Membre de la Comissi del
paisatge dINNOVI
Creem el paisatge
junts
El passat 27 i 28 de juny va tenir lloc el 4t Congrs dArt i Pai
satge al VINSEUM que integra el tema de lenoturisme des de
la seva 3a edici. Quant a lart, t inters pel paisatge des del
segle XV (pintura i literatura essencialment), un inters re
armat amb les noves prctiques del segle XXXXI: Land Art,
Accions, Cinema Lartista ens fa participar en un exercici
intellectual o visual on ens proposa la seva lectura, la inter
pretaci dun lloc o dun moment. De vegades necessitem
aquesta lectura per revelar un altre aspecte del nostre paisat
ge quotidi, o ns i tot per prendre conscincia de lexistncia
dun paisatge (sonor, olfactiu, poltic, social).
Quant al propi paisatge, s una dinmica que vivim de dins o
que ens agrada observar des de fora. Si es tracta del nostre lloc
de vida, som actors i participem a dissenyarlo, imaginarlo.
El tipus de casa que decidim construir, lhort que mantenim,
els poltics pels quals votem, els productes que comprem di
buixen aquest paisatge. s aquesta conscincia del nostre lloc
de vida i de les nostres accions que s al mig dels assumptes
territorials actuals. Ens demanen ser uns consumidors res
ponsables tant en lmbit ecolgic (limitant el nostre vo
lum descombraries, triant productes de neteja ecolgics o
comprant productes alimentaris locals, per exemple) com
en lmbit social (per la nostra participaci cvica, la creaci
dassociacions, lensenyament de tcniques i coneixements
tradicionals: parets de pedra seca, per exemple). El turisme
ha desenvolupat una mirada exterior que jutja la bellesa o
linters dun lloc a travs de guies de viatge o de visites so
vint rpides i incompletes, que acaben constituint escales de
valor i certa competncia entre els territoris.
Quins sn aquests paisatges que ens emocionen? Robert Har
rison, lsof americ, ens diu que un espai silvestre no pot
ser un lloc perqu no t cap centre hum. En aquesta ocasi
recorda el poema de Wallace Stevens que parla duna gerra
abandonada en un pujol i que de sobte dna sentit a un pai
satge. Lobjecte creat per lsser hum serveix de referncia
per entendre el lloc, convidantnos a imaginar una histria.
Els paisatges agrcoles, realitzacions eminentment humanes,
ens emocionen encara ms si resulten dun esfor, dun sofri
ment, duna genialitat especial. s el que sen diu viticultura
heroica, amb els seus forts pendents i les seves parets de
pedra seca com al Priorat, el Douro o Collioure.
La nostra vall del Peneds, habitada des de fa milers danys,
ens ofereix una cara ms tranquilla. El fons de la vall, ms
exposat a cultius industrialitzats i a infraestructures periur
banes, no aconsegueix despertar el mateix tipus democi
ons. Queda la nostra capacitat per reinterpretar el nostre
paisatge i treballar junts en la seva construcci. Aix s el
sentit daquest congrs, que noms s una part visible del
procs.
El tipus de casa
que decidim
construir, lhort
que mantenim,
els poltics pels
quals votem, els
productes que
comprem dibuixen
aquest paisatge