Está en la página 1de 1

DIVENDRES, DE JULIOL DE el de vuit

Revi t al i t zar Sant
Sadurní
El s sadurni ·
nencs i les sa·
durninenques
fa anys que
ens queixem
d e l s p r e us
“excessi us i
cars” del comerç, de les bo·
tigues de la nostra vila. Això
fa que ens haguem acostu·
mat a comprar fora.
Ens merei xem una vi l a
millor. Tots els actius de
la població, ajuntament,
botiguers i institucions,
han de ser capaços de fer un
esforç comú, una posada al
dia en aspectes com la imat·
ge, la diversitat, els preus, la
franja horària per poder ser
més competitius i visitats.
Se’ns diu que Sant Sadurní
durant la setmana és una po·
blació dormitori. Ciutadans
del voltant vénen a viure a
la nostra vila, per tranquil·
litat i fàcil comunicació vià·
ria, però tenen la feina fora.
Això sí, augmenten el nom·
bre d’habitants.
Sant Sadurní el cap de set·
mana (dissabte i diumen·
ge), és “soso”, trist, mort en
el sentit figuratiu. La gent
del poble va a comprar, a
passejar fora. Els visitants,
els forasters, tal i com en·
tren s’entornen a casa seva.
No tenen, no poden gaudir
de res. Sant Sadurní és buit,
li manca projecció comercial
i turística.
Aquest pensament i senti·
ment que estic expressant
no ha de ser vist o inter·
pretat com a pessimisme; al
contrari, vull que d’aques·
ta manera, amb aquest toc
d’atenció, els comerços,
l’entitat empresarial Som
Sant Sadurní, la Regidoria
de Comerç i Turisme i el Pa·
tronat de Turisme sumin,
activin, unifiquin criteris
perquè el país del cava, la
capital del cava, la capital
mundial del cava, tingui res·
sò a l’exterior.
Amb el que ja tenim, la Fas·
sina, el Centre d’Interpre·
tació del Cava, el Museu
del Cava, ho hem de saber
vendre i explicar·ho bé a
tots aquests visitants que
vénen i volen entendre el
maravellós i exòtic món del
cava.
També és molt important
per aquesta revitalització
de Sant Sadurní d’Anoia
el paper, la funció, del co·
merç sadurninenc i de les
caves sadurninenques. Ani·
mo, trasllado, proposo, una
obertura comercial més àm·
plia (obert els dissabtes a
la tarda i els diumenges al
matí, ja n’hi ha que ho fan).
Un conveni entre Ajunta·
ment, algunes regidories i
Som Sant Sadurní per tal de
dignificar i expandir més i a
molts més el cava i les seves
peculiaritats. A tall d’exem·
ple, i per prendre bona nota,
les botigues de Cal Feru, Cal
Miqueló i Espai Simón·Coll
són un clar exponent i mirall
del que ha de ser el comerç
a la nostra vila. Innovació i
transformació. Present i fu·
tur. Realitat i perspectiva.
Francesc Carafí Quintana
Sant Sadurní
www.eldevuit.cat
LES MÉS VISITADES

ACTUALITAT Mig centenar de desallotjats per un
incendi en un bloc de pisos a Vilafranca

CULTURA Vilafranca tindrà la primera escola
d’escriptura de tot el Penedès

ACTUALITAT Detenció i ingrés a presó per la
presumpta comissió de vuit delictes...
De fa un parell de mesos que
formo part de l’I% de la po·
blació que pateix celiaquia,
i sóc una de les I0.000 diag·
nosticades a Catalunya (tot i
que s’estima que el 8S% dels
intolerants al gluten no es·
tan diagnosticats). De fa dos
mesos sé que el gluten m’ha
estat danyant el budell prim,
dificultant que absorbeixi
correctament els nutrients
dels aliments. Des de llavors,
faig el que el metge em va dir:
eliminar el gluten de la meva
vida per sempre. I puc dir que
les millores són evidents.
Però no és tan senzill com
sembla. A casa hem eliminat
la farina i altres aliments per
l’estil (tempures, cuscús, fari·
na de galeta) i hem afegit una
nova torradora als electrodo·
mèstics (la meva). Hem adqui·
rit nous hàbits, com l’ordre de
sucar el pa amb el tomàquet,
com bullir pasta en diferents
olles o començar a aprendre
noves receptes.
Quan anem al supermercat,
ara hi passem més estona.
Llegint etiquetes buscant el
famós “sense gluten” de llau·
nes de tonyina, embotits, i
d’altres; o anant a tot arreu
amb la Guia d’Aliments Sense
Gluten de l’Associació de Celí·
acs de Catalunya per si sorgeix
algun dubte. Evidentment,
la factura de la compra tam·
bé s’ha encarit: els aliments
sense gluten acostumen a
ser més cars i aliments com
la pasta sense gluten, galetes
especials o cereals tenen un
IVA d’un I0% (i no d’un 4%
com es reclama des de la Fe·
deració d’Associacions de Ce·
líacs d’Espanya, FACE). De fet,
els aliments sense gluten són
fins a S cops més cars que els
productes normals i, segons la
FACE, el cistell de la compra
d’un celíac és un 280% més car
que la d’un consumidor que
toleri el gluten. Us recomano
que feu un cop d’ull als preus
de farines sense gluten, segur
que al·lucineu.
A més del supermercat, un
cop diagnosticada la celia·
quia, mires de trobar petits
comerços de confiança que
tinguin també aliments espe·
cials. De forn de pa només he
trobat Cal Badejo, al Vendrell,
que fan pa sense gluten, coca
i un brownie deliciós. A Vila·
franca, no hi ha cap forn que
faci ell mateix pa sense glu·
ten; només als Forns Mitjans
distribueixen elaborats de pa
sense gluten del Forn Ricar·
dera, un dels especialitzats a
Catalunya. I allà on compro
l’embotit o la botifarra i la
salsitxa, doncs miro d’assegu·
rar·me que entre els additius
no hi hagi res amb gluten. I a
Xerigots, també hi ha torrade·
tes sense gluten i una àmplia
gamma de formatges que no
en tenen.
El més difícil però és a l’hora
d’anar a menjar fora (i més, si
et passa com a mi, que gaudei·
xes de la bona cuina). Només
asseure’t i comentar·ho al ser·
vei, després d’una primera es·
bufegada per part seva, mirem
plegats la carta i acostumen a
dir·me: “Això no pots, això
tampoc, això... ho pregunto
al cuiner. I, de postres... frui·
ta???”. Em consta que a Vila·
franca hi ha el The Nit que té
a la carta plats especials sense
gluten i al Cigró d’Or, que si
li comentes a l’Oriol Llavina,
segur que et farà alguna cosa
especial. Però a l’hora de fer
unes tapes, d’anar a fer un
entrepà o una pizza... aquí sí
que es complica! I més si vols
acompanyar·ho amb una cer·
vesa sense gluten.
Senyor s r es pons a bl es
d’aquests establiments, tin·
gueu sensibilitat per les
AL²LRGIESIALTRESINTOLERNCIɶ
es. La informació d’on trobar
aliments sense gluten circula
rapidíssim entre celíacs, de fet,
sovint, el primer que fas quan
coneixes algú que té aquesta
intolerància és recomanar bo·
tigues i restaurants on trobar
aliments aptes i, el més impor·
tant, persones responsables i
sensibilitzades al darrera.
Per mi sense gluten,
si us plau!
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
El cistell de la
compra d’un
celíac és un %
més car que la
d’un consumidor
que toleri el
gluten
Mireu per la
finestra
Soazig Darnay
Arquitecta del paisatge
Membre de la Comission
de suivi de la charte de
Fontevraud
Membre de la Comissió del
paisatge d’INNOVI
Creem el paisatge
junts
El passat 27 i 28 de juny va tenir lloc el 4t Congrés d’Art i Pai·
satge al VINSEUM que integra el tema de l’enoturisme des de
la seva 3a edició. Quant a l’art, té interès pel paisatge des del
segle XV (pintura i literatura essencialment), un interès re·
afirmat amb les noves pràctiques del segle XX·XXI: Land Art,
Accions, Cinema… L’artista ens fa participar en un exercici
intel·lectual o visual on ens proposa la seva lectura, la inter·
pretació d’un lloc o d’un moment. De vegades necessitem
aquesta lectura per revelar un altre aspecte del nostre paisat·
ge quotidià, o fins i tot per prendre consciència de l’existència
d’un paisatge (sonor, olfactiu, polític, social…).
Quant al propi paisatge, és una dinàmica que vivim de dins o
que ens agrada observar des de fora. Si es tracta del nostre lloc
de vida, som actors i participem a dissenyar·lo, imaginar·lo.
El tipus de casa que decidim construir, l’hort que mantenim,
els polítics pels quals votem, els productes que comprem di·
buixen aquest paisatge. És aquesta consciència del nostre lloc
de vida i de les nostres accions que és al mig dels assumptes
territorials actuals. Ens demanen ser uns “consumidors res·
ponsables” tant en l’àmbit ecològic (limitant el nostre vo·
lum d’escombraries, triant productes de neteja ecològics o
comprant productes alimentaris locals, per exemple) com
en l’àmbit social (per la nostra participació cívica, la creació
d’associacions, l’ensenyament de tècniques i coneixements
tradicionals: parets de pedra seca, per exemple…). El turisme
ha desenvolupat una mirada exterior que jutja la “bellesa” o
l’interès d’un lloc a través de guies de viatge o de visites so·
vint ràpides i incompletes, que acaben constituint escales de
valor i certa competència entre els territoris.
Quins són aquests paisatges que ens emocionen? Robert Har·
rison, filòsof americà, ens diu que un espai silvestre no pot
ser un “lloc” perquè no té cap centre humà. En aquesta ocasió
recorda el poema de Wallace Stevens que parla d’una gerra
abandonada en un pujol i que de sobte dóna sentit a un pai·
satge. L’objecte creat per l’ésser humà serveix de referència
per entendre el lloc, convidant·nos a imaginar una història.
Els paisatges agrícoles, realitzacions eminentment humanes,
ens emocionen encara més si resulten d’un esforç, d’un sofri·
ment, d’una genialitat especial. És el que se’n diu “viticultura
heroica”, amb els seus forts pendents i les seves parets de
pedra seca com al Priorat, el Douro o Collioure.
La nostra vall del Penedès, habitada des de fa milers d’anys,
ens ofereix una cara més tranquil·la. El fons de la vall, més
exposat a cultius industrialitzats i a infraestructures periur·
banes, no aconsegueix despertar el mateix tipus d’emoci·
ons. Queda la nostra capacitat per reinterpretar el nostre
paisatge i treballar junts en la seva construcció. Això és el
sentit d’aquest congrés, que només és una part visible del
procés.
El tipus de casa
que decidim
construir, l’hort
que mantenim,
els polítics pels
quals votem, els
productes que
comprem dibuixen
aquest paisatge