Grcia.

La histria
Els inicis
Els vestigis ms antics trobats fins ara en territori grec pertanyen al paleoltic mitj, amb restes de l'home de Neandertal, a Petralona (Tessalnica), i al paleoltic superior, tamb a la part nord del pas. Indicis ltics que semblen correspondre al mesoltic sn fora estesos. La neolititzaci fou preco, tal com correspon a un territori proper al nucli originari del Prxim Orient. Hi ha troballes corresponents al neoltic precermic datades al sis millenni aC a Nea Nicodmia (Macednia) i a Sesklo (Tesslia). Desprs d'una fase anomenada protocermica, representada al mateix jaciment de Sesklo i en altres, la plena neolititzaci correspon a les cultures de Sesklo (segona meitat del sis millenni) i de Dimini (dins el cinqu millenni i entrant en el quart), ambdues amb cermica pintada. Al costat d'aquestes civilitzacions agropecuries de la zona continental, hom troba parallelament el neoltic a Creta (especialment als nivells profunds de Cnossos) i en altres illes, on hi ha representades les primeres fases de la cultura de les Cclades, dita cultura cicldica. Els prehistoriadors han organitzat una seqncia mltiple, que correspon al continent (helldic), a Creta (minoic) i a les illes (cicldic), amb cronologies independents, per que es relacionen a partir del calcoltic (o eneoltic) i de l'edat del bronze. Cadascuna d'aquestes tres sries s dividida en tres perodes bsics: antic, mitj i recent. El procs essencial d'aquestes poques s marcat per l'entrada de l's dels metalls (coure i bronze), per les transformacions socials i, a Creta, per l'inici de la cultura urbana, molt ms desenvolupada (minoica). Les relacions comercials intenses comenaren a les Cclades (obsidiana, marbre, etc), passaren desprs a Creta i finalment se centraren a la pennsula durant la civilitzaci micnica. Aquesta cultura fou capital com a base del futur mn grec, fins al punt que la llengua ja era grec primitiu, com demostra el desxiframent de l'escriptura lineal B. L'origen dels micnics an lligat a les invasions de grups indoeuropeus durant els primers segles del segon millenni aC. Aquests pobles, procedents del nord, anaren infiltrant-se fins a cobrir gaireb tota la pennsula i donaren lloc als pobles que en la tradici clssica foren anomenats aqueus, enfront dels ms antics, dits pelsgics pels mateixos grecs dels ss VI-IV aC. Les invasions micniques arribaren fins en alguna de les illes, com Creta, vers els ss XV-XIV aC i provocaren la darrera fase minoica. Els micnics o aqueus, coneguts per les restes de llurs ciutats (Micenes, Pilos, Tirint i fins la mateixa Atenes), foren els protagonistes de l'expedici contra Troia ( guerra de Troia).

L'poca arcaica
La desintegraci i la caiguda definitiva del poder micnic fou obra, sembla, de gent rude provinent del NW de la pennsula Balcnica, que provoc la partena cap al sud de les poblacions establertes al nord de Grcia, les quals, per part seva, en desplaaren d'altres. Els grecs designaren aquests amplis i successius moviments de pobles (1100800 aC) amb el nom d'invasi tesslica, becia i drica. La ms important fou la drica. Els doris travessaren el Pelopons i, ajudats per les armes de ferro, desposseren els micnics, en destruren les fortificacions i els obligaren a fer-se a la mar o a fugir a les muntanyes. Per aquest motiu es produ un moviment colonitzador cap a Orient que determin la formaci de poblacions gregues a les illes de l'Egea i a la costa occidental de l'sia Menor. A partir de l'any 800 aC, desprs d'un perode de recuperaci dels efectes de les invasions, es produ un fenomen molt important per a la histria grega: el naixement de la ciutat estat (). Els inicis daten dels ltims temps de l'poca micnica, quan, potser per raons de seguretat, els habitants d'una regi deixaren llurs viles i es refugiaren a les fortaleses venes. A l'tica, originriament, aquestes viles eren independents, i fou noms quan els senyors de l'Acrpoli obtingueren una certa preeminncia que fusionaren llurs governs en un govern nic, centralitzat a Atenes. Els ciutadans podien exercitar-hi de tant en tant llurs drets poltics, i l'estat els protegia en temps de perill permetent-los de refugiar-se dins les muralles. Moltes ciutats estat es desenvoluparen en lnies ms o menys semblants; d'altres, com les de Becia, no s'unificaren completament fins que Tebes ostent el lideratge (369-362 aC). Al Pelopons, Esparta domin sempre les altres ciutats i no els conced drets de ciutadania. En aquesta poca foren experimentats tamb nous mtodes de govern. A Atenes es pass de la monarquia a l'oligarquia, i desprs de l'intent de Cil d'establir la tirania (630 aC) foren conferits plens poders a Sol per a introduir reformes socials de lnies democrtiques (594 aC). Del 561 al 528 aC govern el tir Pisstrat, promotor d'una intensa activitat constructiva i artstica, fins que l'any 507 aC les reformes de Clstenes introduren una constituci democrtica on l'assemblea de ciutadans tenia el poder sobir. Els altres estats, desprs d'experincies semblants, arribaren tamb a formes democrtiques de govern, llevat d'Esparta, que conserv el seu peculiar sistema de dos reis i una constituci basada en un codi militar rgid, atribut al llegendari Licurg. Les ciutats estat eren totes independents: es declaraven mtuament la guerra i la pau, intercanviaven ambaixadors i pactaven tractats i aliances. L'esclavitud fou una instituci comuna a totes les ciutats, malgrat llur carcter democrtic. Els esclaus s'ocupaven en treballs domstics, en l'agricultura, en la indstria i en els serveis pblics, com a constructors de camins, escrivans i policies. Hom ha valorat el nombre d'esclaus de maneres diverses i ha arribat a dir que al s V aC, Atenes possea ms esclaus que homes lliures. Alhora que les primeres experincies de canvis poltics, s'iniciaren les empreses comercials. El comer es desenvolup ms aviat i ms intensament a les ciutats jniques de l'sia Menor, poblada, segons la tradici, pels grecs de l'tica a l'poca de les invasions driques. Milet, la ciutat ms important, obr el comer amb la mar Negra, i Focea i Samos l'establiren amb la Mediterrnia occidental. El gran moviment de colonitzaci es produ entre el 770 i el 560 aC. D'altres motius intervingueren tamb en la fundaci de colnies. Grups de ciutadans descontents de llur situaci, especialment als estats on una repartici defectuosa de la 2

terra no arribava a cobrir-los les necessitats, o simplement impulsats per un esperit d'aventura, cercaren fortuna a l'altra banda de la mar. Les colnies aix fundades, b que independents, restaren estretament lligades a la ciutat mare. Al final del s VI aC es produ un fet que exerc una profunda influncia en la histria de Grcia. La relaci de les ciutats gregues de l'sia Menor amb els vens havia estat bona mentre restaren sota el control de l'estat de Ldia. Per quan els lidis caigueren sota el domini persa (546 aC), les ciutats jniques passaren a formar part del seu imperi. L'any 499 aC aquestes ciutats es revoltaren, i llur revolta repercut sobre Atenes, que les havia ajudades. Darios, el rei persa, envi una flota per castigar-la. Els perses desembarcaren a la rada de Marat, per un petit grup d'atenesos aconsegu de repellir-los. Deu anys ms tard, Xerxes hi envi una altra expedici, per terra, a travs de Macednia. Un cos redut d'espartans fracass en l'intent d'aturar-los (Termpiles), i els perses entraren a l'tica. Assaltaren Atenes i destruren tots els edificis de l'Acrpoli. Per l'esquadra grega, formada en gran part per naus ateneses, derrot una esquadra persa a la badia de Salamina. L'any segent un exrcit grec confederat desfu les tropes perses a la ciutat de Platea. L'amenaa persa rest allunyada definitivament amb aquestes victries, i durant aquest temps les ciutats gregues ms importants (Atenes, Esparta, Tebes, Argos i Corint) adquiriren la personalitat que determin l'estructura de Grcia als segles segents.

L'poca clssica

Mapa de la Grcia clssica - fototeca.cat

El prestigi adquirit per Atenes en la victria sobre els perses fu possible que funds una confederaci martima, que ms tard es transform en un imperi basat en la 3

percepci de tributs. El tresor de la confederaci, que hom guardava a l'illa de Delos, fou transportat a Atenes (454 aC) allegant raons de seguretat, i fou utilitzat per a pagar una part del programa d'obres pbliques de Pricles, el nou lder de la democrcia. L'enduriment progressiu de la poltica d'Atenes envers els aliats provoc un sentiment d'hostilitat que fu decantar cap al costat d'Esparta moltes ciutats. El conflicte entre Esparta i Atenes, provocat per la rivalitat de llurs interessos i la contraposici de llurs ideals, no trig a esclatar. L'any 431 aC comen la guerra del Pelopons, en la qual intervingueren gaireb totes les ciutats gregues. Durant bastant de temps la pugna es mantingu indecisa. La debilitat de la posici atenesa era que la seva alimentaci depenia del blat, importat principalment de la zona que actualment s el sud de Rssia. La ruta de la mar Negra li era vital, i quan l'any 405 aC l'esquadra atenesa fou destruda a Egosptams, aix signific la derrota del poder atens. Els espartans havien reeixit a construir una flota amb l'ajuda de Prsia i trobaren en Lisandre l'almirall que els calia. L'any segent Atenes fou assetjada i obligada a retre's per la fam. Malgrat el predomini que Esparta aconsegu amb aquesta acci, Atenes, anys ms tard, recuper una part del seu imperi, i el 371 aC ambdues ciutats es reconegueren mtuament un lloc de preeminncia, Atenes en la mar i Esparta en terra. D'altres forces estaven a punt de nixer en el mn grec. Tebes tingu un curt perode de predomini, per les rivalitats entre les ciutats eren molt intenses i llur sistema democrtic havia degenerat.

L'poca hellenstica
Enmig de la confusi s'al ben aviat el poder de Macednia. Aquest estat no havia intervingut gaireb gens en els afers grecs i havia restat endarrerit respecte al sud de Grcia, per a mitjan s. IV aC la Macednia regida per Filip II gaudia de clars avantatges. No estava exhausta per llargues guerres i possea recursos naturals de cereals, or i fusta. Filip II eixampl amb aliances el seu estat fins a Tesslia, i les dissensions entre les ciutats del sud li oferiren moltes ocasions d'intervenir-hi. La batalla de Queronea (338 aC) li permet d'annexar-se Atenes i Tebes. L'any segent totes les ciutats, llevat d'Esparta, acudiren al congrs panhellnic que Filip II convoc a Corint. El seu fill, Alexandre, port a terme el projecte, tan anhelat, d'envair Prsia. La marxa victoriosa cap a Egipte i desprs, a travs de Prsia, fins a l'ndia ha estat convertida en llegenda. Per mentre es trobava en plena obra d'organitzaci i planejava noves conquestes, Alexandre mor a Babilnia (323 aC). El gran imperi que havia creat s'esfondr, per la cultura grega que havia difs fou el factor determinant d'una nova poca en la histria d'aquests pasos. Diversos estats nasqueren sobre les runes de l'imperi d'Alexandre. Els seus generals se'ls repartiren i hi fundaren dinasties. Els descendents de Ptolemeu governaren Egipte, els selucides Sria, i uns altres estats ms petits sorgiren de l'sia Menor. Macednia continu essent un regne poders al nord de Grcia, per no pas amb la fora suficient per a dominar el mn, i les ciutats gregues del sud aconseguiren d'independitzar-se i formar lligues amb l'objectiu d'oposar-se a Macednia. Durant el s. III aC l'agrupament de les ciutats etlies i la lliga Aquea tingueren un paper important. Durant la segona guerra pnica, Filip V de Macednia s'ali amb Annbal (215 aC), i, per atacar-lo, els romans afavoriren l'aliana d'etolis i d'espartans. D'aquesta manera els romans, que anys abans havien rebut l'agrament de la lliga Etlia i de la lliga Aquea perqu havien netejat la mar de pirates, posaren un 4

peu ferm a Grcia. Quan Filip V fou derrotat (197 aC), el cnsol Flamini proclam Roma "protectora de les llibertats gregues". Amb la derrota de Perseu, fill de Filip, en la batalla de Pidna (168 aC), es dissolgu definitivament l'imperi macedoni, i l'any 148 aC els romans feren de Macednia una provncia romana. Ms tard suprimiren la lliga Aquea, i Grcia fou afegida a l'imperi Rom com una dependncia de Macednia (146 aC), b que Esparta i Atenes gaudiren de privilegis especials. La calma de la nova provncia romana es pertorb quan, l'any 88 aC, Atenes i altres ciutats s'aliaren amb Mitridates, rei del Pont, a l'sia Menor, que estava en conflicte amb Roma. Per la seva participaci en la guerra, Atenes fou saquejada pel general rom Sulla i foren destrudes les muralles del Pireu. Durant els ltims decennis de la repblica, els esdeveniments de la poltica romana afectaren tamb Grcia. Les guerres entre Pompeu i Csar i entre Octavi i Marc Antoni tingueren per escenari el territori grec, i el gegraf Estrab, que visit Grcia dos anys ms tard de la batalla d'Actium (31 aC), ha deixat una malenconiosa descripci dels efectes de les guerres civils sobre el pas. August separ Grcia de Macednia i la inclogu a la provncia d'Acaia, amb Corint per capital. A partir d'aquell moment la importncia de Grcia es redu a l'atractiu despertat per la seva cultura, que exerc una profunda influncia sobre el pensament i la literatura dels romans.

[Per: Montserrat Jufresa.- Extret dEnciclopdia Catalana: http://www.enciclopedia.cat]