Está en la página 1de 1

Sortir de leuro: s o no?

IVAN GORDILLO (SEMINARI TAIFA) | @IVAN_GORDI | 19/06/2013 URL: http://directa.cat/noticia/sortir-l%E2%80%99euro-si-no Els darrers mesos sha produt un interessant debat econmic sobre la sortida o permanncia de leuro com a part dun possible programa alternatiu de sortida de la crisi des de lesquerra. En aquest article apuntarem alguna idea sobre perqu, tot i linters pel camp de leconomia crtica, es tracta dun debat estril des dun punt de vista poltic i social. Si ho analitzem situant el debat en lactual conjuntura de crisi capitalista i destrucci de lEstat de benestar arreu dEuropa, no podem deixar de creure que es tracta, si ms no, dun tema secundari pels interessos de les classes populars i la construcci duna alternativa progressista capa de frenar lagressi contra la democrcia que est portant a terme el capital. La majoria deconomistes crtics que actualment soposen a una hipottica sortida de leuro, al menys en lactual conjuntura econmica i correlaci de forces, es van oposar en el seu moment a la integraci en la moneda nica i han criticat el projecte de la UE tal i com sha construt. Co nsidero que aquesta s la posici adequada perqu els aspectes positius que ens donaria una moneda prpia fora de leuro sn prcticament irrellevants en front del efectes negatius que aix comportaria, repeteixo, en lactual conjuntura. Recuperar la sobir ania en poltica monetria permetria realitzar devaluacions de la nova moneda per abaratir les exportacions augmentant aix la seva competitivitat. Aquest s un dels arguments defensats pels partidaris dabandonar leuro. Ara b, la competitivitat duna economia no noms depn dels preus de les exportacions sin que hi ha mltiples factors que tenen ms a veure amb lestructura productiva del pas i el model de comer internacional que es vulgui desenvolupar. Leconomista Joaquin Arriola ha comparat lefect e del tipus de canvi sobre les exportacions les darreres dcades per concloure que la relaci i lefecte de les devaluacions en les exportacions s menor per leconomia de lEstat espanyol. El nivell dintegraci econmica al que sha arribat durant la fas e de globalitzaci neoliberal on un dels grans protagonistes ha estat lespai europeu i leuro, fa que sigui impossible pensar en plantejaments que potser fa quinze anys haurien funcionat. Actualment, tornar a una moneda menor com seria la pesseta podria tenir conseqncies financeres greus per la vulnerabilitat daquesta a atacs especulatius. Tot plegat caldria lligar -ho amb la qesti del deute pblic, actualment nominat en euros, i que necessriament hauria de declarar-se illegtim i negar-se a pagar en un moment de creixent fractura social on sest prioritzant el pagament dels seus interessos a costa de retallades en drets i serveis pblics. Si saconsegus una correlaci de forces favorable el repudi del deute hauria de ser un dels pilars sobre els que construir aquest programa econmic alternatiu. El debat sobre el procs de sortida de leuro i els seus efectes pot semblar atractiu a molts economistes crtics i no tant crtics, per s del tot secundari per les actuals lluites realment existents en un moment on la prioritat s defensar els drets socials i la minsa democrcia. Lactual preocupaci de les classes populars catalanes i darreu dEuropa s frenar el cop que estan suposant les retallades i les contrareformes que per via legislativa estan deteriorant les pensions, el dret laboral i les constitucions filles de la lluita dels moviment obrer i social del segle XX. La polmica sobre la sortida de leuro recorda a la discussi que Marx tingu amb els proudhonians de lpoca, reflectida als seus esborranys preparatoris de El capital, els Elements fonamentals per a la crtica de leconomia poltica de 1857-1858, ms coneguts com els Grundrisse. Darimon, deixeble de Proudhon, criticava lactuaci del Banc de Frana que donava prioritat als metalls co m lor o la plata en la circulaci i lintercanvi. Darimon reivindicava la fi del monopoli sobre el diner del banc central i el control monetari com a mitj per acabar amb la crisi que estava provocant una sortida important de reserves per cobrir el dficit comercial del pas. Marx responia quelcom aplicable avui fil per randa als defensors de la sortida de leuro com soluci a la crisi: s possible revolucionar les relacions de producci existents i les relacions de distribuci a elles corresponents mitjanant una transformaci de linstrument de circulaci?. Enrique Dussel, comentador dels Grundrisse, respon amb Marx que la qesti no es situa com pensen els proudhonians (o els partidaris de sortir de leuro, fent un parallelisme), en la necessitat de crear un nou sistema bancari (o una nova moneda) que abols els fons en metall (o leuro). La qesti fonamental s crear noves condicions productives i comercials, especialment en front duna estructura productiva mancada de model. Amb tot, no voldrem negar la importncia de les finances i el diner, per el que no podem perdre mai de vista s la connexi interna que existeix entre la producci, la distribuci i la circulaci. Els plantejaments de sortida de leuro pretenen adrear els problemes derivats de la pertinena a lespai euro. Per atacant els seus efectes deixem intactes els elements que en sn causants. El capitalisme actua com una totalitat que sexpandeix cada vegada a ms mbits de la vida. Les privatitzacions, retallades, atur i caiguda salarial sn els fenmens que permeten aquesta expansi i que creiem prioritaris defensar. Si el projecte de democrcia radical que comenci per defensar aquests eixos t cabuda o no dins del sistema euro ser quelcom a plantejar-se molt ms endavant.

También podría gustarte