Camp d`Aprenentatge del Bages

LA GEOLOGA DE L'AGUA
3.6 ELS MOLINS FARINERS
La Iora de l`aigua s`ha aproIitat des de temps molt antics per moure enginys diversos,
com els molins Iariners. A tots els cursos d`aigua n`hi solien haver.
La majoria de molins havien d`aproIitar rius i rieres de molt poc cabal, de manera que amb
l`aigua que solia baixar no haurien pogut Iuncionar gairebe mai. Per aixo van haver de
construir basses.
Una part de l`aigua del riu es desviava cap a un rec amb poc pendent que seguia la vall
parallel al curs natural. Si calia travessar torrents es construen petits aqeductes.
Com que el riu tenia mes pendent que el rec, el desnivell era cada cop mes gran, Iins a
arribar al moli, on s`omplia la bassa. Aquesta aigua acumulada a la bassa era la reserva
d`energia. Com mes gran i Ionda era la bassa, mes podia treballar el moli.
Per entendre el Iuncionament dels molins anira be consultar aquest dibuix.
El funcionament d`un mol fariner.
Quan es volia moldre s`obria la comporta (1), l`aigua baixava amb Iora, Ieia voltar la
roda hidrulica de Iusta (2) i tornava al riu.
La roda hidraulica Ieia girar el seu eix (3), que estava connectat a la mola mbil o
~volandera (4), que girava al damunt de la mola fixa (5). Les moles eren de pedra i eren
molt pesades.
La mola mobil tenia un Iorat al mig per on s`abocava el gra (6), que era triturat entre les
dues moles, transIormant-se en Iarina, que anava caien al ~farinal (7).
Quan s`havia buidat la bassa ja no es podia moldre i calia esperar a tenir-le plena un altre
cop.