L’ESPAI I L’AMBIENT EN LES ESCOLES DE REGGIO EMILIA

Un dels aspectes que sens dubte, han donat més identitat a les escoles infantils de la ciutat de Reggio Emilia (Itàlia) és el tema de l’espai-ambient. L’espai-ambient en Reggio Emilia és un element fonamental (per la riquesa i diversitat d’espais, equipaments i materials que trobem), i que cerca sempre la coherència entre l’arquitectura i el projecte pedagògic. Loris Malaguzzi té com a objectiu construir una escola que no prepari per a la vida, sinó on es visqui, una escola que a través del seu disseny arquitectònic, els seus equipaments i la seva ambientació, tingui en compte per damunt de tot els drets dels infants. Així, en Reggio Emilia, s’ha cercat un diàleg entre arquitectura i pedagogia (especialment important per donar sentit i significat al projecte educatiu). Aquest diàleg entre arquitectes, dissenyadors, pedagogs i mestres, és el que fa possible el disseny d’escoles innovadores amb uns espais meravellosos. Cadascun dels espais transmeten missatges silenciosos, és a dir, promouen conductes, accions, relacions i sensacions diverses. A més a més, parlar dels espais, és també parlar de valors, de la imatge de l’infant, dels aprenentatges que es volen promoure i de les relacions que es volen establir. Moltes vegades, els espais de les nostres escoles transmeten missatges contradictoris entre els objectius i valors que es volen afavorir, i el que els espais ofereixen o transmeten. • Com dissenyar i organitzar l’espai-ambient perquè sigui coherent amb la imatge d’infància?

Els arquitectes Ceppi i Zeni ens proposen algunes de les idees o paràmetres claus per a la projecció de l’ambient en l’escola infantil i per donar resposta a la pregunta formulada, concretament 8: L’OSMOSI Michelle Zeni ens diu que l’escola no pot ser un context aïllat. Hi ha que cercar la manera de relacionar l’escola amb el món exterior. L’escola tant ha d’estar oberta a l’exterior com l’exterior entrar a l’escola. Així per exemple, en Reggio Emilia, l’escola està integrada en el seu territori i en el seu context. L’HABITABIL ITAT S’ha d’entendre l’escola com un espai habitable, com un lloc d’encontre, com un ambient capaç d’acollir als infants i als adults, alhora que proporcionant seguretat, confort i benestar. Per aconseguir-ho es poden incloure aspectes familiars, naturals,...

-Els centres educatius especialment grans i massificats no transmeten aquesta idea d’habitabilitat, mentre que les escoles petites poden ser institucions educatives acollidores i amables, les quals, sí fan referència al principi d’habitabilitat. Una “escola amable” és per a Malaguzzi un lloc en el qual tots i totes (nens, personal del centre i família) són coneguts pel seu nom. Una escola amable és una escola on s’hi pot viure, relacionar-se, investigar, aprendre i reflexionar, on cadascun dels nens, dels educadors i de les famílies es pot trobar acollit. -Un espai habitable és un espai que té en compte el temps. Un espai habitable és un espai pausat i ordenat, que dóna el temps just i necessari. Així, hi ha espais que conviden a quedar-se, ja que transmeten ritmes tranquils i pausats, mentre que n’hi ha altres que poden resultar estressants i caòtics. Els espais ordenats, harmònics, sense sobrecàrrega d’estímuls, amb colors suaus... són els que transmeten el principi d’habitabilitat. -Un espai habitable ha d’afavorir la intimitat. Els nens i adults necessiten trobar espais on puguin trobar-se recollits, i on puguin protegir la seva privacitat. -La seducció estètica. Un espai habitable és aquell espai que és capaç de despertar la poesia i la sensibilitat estètica dels seus membres. Per exemple: a través de cistelletes, mantells damunt una tauleta, posant cortines,... LA IDENTITAT Una escola ha de ser capaç de comunicar la seva identitat cultural i pedagògica a través de diversos símbols, elements decoratius i espais personalitzats. I no només l’escola, cadascuna de les aules també ha de reflectir la seva pròpia identitat. -L’entrada, com un lloc de benvinguda i acolliment. L’entrada és el primer espai que ofereix identitat al centre. És un lloc de benvinguda i acolliment, espai de comunicació i ambient d’encontres quotidians. L’entrada és un lloc de transició entre dins i fora, i el qui ofereix la carta de presentació del centre. -La identitat del grup. Dins de l’escola, cada grup-aula té una identitat diferent. -La identitat dels nens. Cada nen i nena troba en el centre, espais personalitzats que el reconeixen com a un subjecte distint dins del grup. L’escola protegeix la identitat individual de cada infant. -La identitat dels adults. El personal que treballa en l’escola i les pròpies famílies, també troben espais personals i de grup per sentir-se acollits en l’escola. *La identitat és única. No s’ha de crear sempre la mateixa rutina, tots la mateixa activitat i al mateix temps.

LA RELACIÓ La qualitat de l’ambient depèn de les relacions que és capaç de generar. Els espais han d’afavorir encontres, intercanvis i interrelacions diverses. També ha d’afavorir les relacions en parella, petit grup i gran grup, així com moments d’intimitat. -La plaça com a àmbit d’encontres i d’intercanvis. La plaça és la que representa la idea de comunitat educativa on es produeixen encontres i intercanvis d’idees. A més a més, aquesta plaça ve a ser com una mena d’organitzador de tots els espais que hi conflueixen (estructura radial). D’aquests espais, l’ambient domèstic hi és molt interessant. També aquells espais connectats, que es comuniquen entre sí, i que permeten interaccionar infants de diferents grups. -L’horitzontalitat dels espais. L’horitzontalitat ens diu que tots els espais són igualment educatius, no hi ha espais amb més valor que altres, ja que tot el que passa a l’escola ha de ser educatiu, sense separacions jeràrquiques, des de la cuina fins el bany. Tots els espais poden ser ocasions de creixement i aprenentatge per als infants, i no hi ha espais amb més valor educatiu que uns altres. -La transparència. Les escoles de Reggio Emilia disposen de grans vidrieres que no interrompen l’espai interior de l’exterior, alhora que comuniquen els espais entre sí. D’aquesta manera, s’aconsegueix una bona comunicació i circularitat. LA CONSTRUCTIVI TAT -Cada nen ha de poder construir el seu propi recorregut d’aprenentatge, a partir de les propostes que trobi en els distints espais de l’escola. Els espais de l’escola han d’oferir ocasions i oportunitats d’aprenentatge als infants, on cada nen pugui realitzar un recorregut distint. PRINCIPIS BÀSICS DE L’APRENENTATGE CONSTRUCTIVISTA QUE ENS PERMET PLANTEJAR EN EL PARÀMETRE DE CONSTRUCTIVITAT: • • • • • Que tingui sentit i funcionalitat (l’organització d’un espai i la presentació d’un material han de tenir sentit i funcions diferents). Que provoqui reptes, curiositats, desequilibris cognitius... Que afavoreixi la interacció i l’acció. Que afavoreixin diferents ritmes i estils d’aprenentatge, ja que cada nen té un procés d’aprenentatge divers. Que afavoreixin l’aprenentatge compartit i el treball en equip.

-L’escola-laboratori: Segons Ceppi i Zeni, l’escola ha de ser un gran laboratori per a l’aprenentatge dels nens i nenes. L’escola-laboratori és aquell àmbit que afavoreix l’aprenentatge i l’exploració dels infants com a vertaders protagonistes del seu aprenentatge, on a més a més, es poden trobar espais i equipaments que augmentin la seva curiositat i desig d’aprendre. -El taller d’expressió. La idea del taller d’expressió i d’atelierista en Reggio Emilia neix per facilitar als nens i als adults l’ús dels “cent llenguatges”. POLISENSORIAL ITAT Totes les investigacions neurobiològiques parlen del gran protagonisme que tenen els sentits en la construcció del coneixement. Es tracta de cercar ambients polisèmics i equilibrats des del punt de vista sensorial i perceptiu, diversitat d’olors, colors, sons i textures... a partir de la combinació equilibrada d’estímuls sensorials diversos. -El paisatge cromàtic. L’ambient no ha de ser un ambient saturat cromàticament, les parets i el mobiliari han de ser de colors tènues i clars. El paisatge cromàtic també fa referència a la lluminositat. -El paisatge matèric. A l’escola hi ha d’haver la presència de materials distints que permetin sensacions diverses, per tal que el nen pugui experimentar diferents textures, temperatures... -El paisatge sonor. Hem de tenir cura que en la projecció dels espais existeixi un bon aïllament acústic. De la mateixa forma, també es poden dissenyar espais sonors específics, com pot ser el racó de la música o el dels instruments. -El paisatge òsmic. S’han d’introduir en l’escola olors distints. A més a més, s’han de controlar els productes de neteja que unifiquen i neutralitzen els olors naturals dels ambients. També, s’ha de trobar en el centre la presència d’elements naturals en el seu interior i exterior que afavoreixi tota la gamma d’olors.

L’EPIGÈNESI
S’ha d’entendre el concepte “Epigènesis” com la capacitat de transformar l’ambient, i d’adaptar els espais i els equipaments. Si aquest paràmetre s’aplica a l’escola, aquesta última s’ha d’entendre com un espai dinàmic i canviant que es va transformant i adaptant a les necessitats dels seus habitants. No s’ha de considerar l’espai de la nostra aula o de la nostra escola com un espai rígid, ha de ser flexible. -Cada modificació i transformació promou noves accions i aprenentatges. L’ambient de l’escola ha de ser manipulable per part dels nens i els adults, ha de constar d’espais que

es transformen al llarg del dia i del curs escolar. Tot això implica disposar d’estructures mòbils, de mobiliari que es pugui desplaçar i canviar la seva funció... -Construcció-deconstrucció. Els nens són grans manipuladors de l’espai que volen construir, canvien i inventen situacions noves, són grans creadors d’espais. Si observem com els nens utilitzen els espais, veurem la seva gran capacitat de construir i desconstruir àmbits. Es tracta, per tant, de donar als infants, la possibilitat de manipular i transformar els espais.

LA NARRACIÓ
Tots els espais recullen les petjades, presències i memòries dels seus habitants, i han de narrar la història del que allí s’ha viscut. És una manera de donar continuïtat. A través de què podem narrar la història? -Els objectes-memòria. Els objectes-memòria són aquells objectes que conten històries. Els ambients han de disposar d’espais per a conservar objectes i materials que els nens han anat vivint i que narren els seus processos viscuts. -La documentació. Les fotografies, els panells, també serveixen per donar a conèixer i fer participar la comunitat social en relació a les seves experiències viscudes. A través de documents gràfics i visuals es pot presentar el centre, la seva identitat, la seva història passada i el seu moment actual. Els panells de documentació es converteixen també en importants instruments per a la reflexió compartida. Per què és tant important documentar: o Presenta la identitat i història passada del centre. o Per comunicar, per donar a conèixer el que es fa a l’escola. o Permet als infants recordar el què han fet, explicar-ho a les seves famílies, sentir-se protagonistes valorats, compartir amb els altres les experiències viscudes... o Per reflexionar. o *A banda de tenir en compte els espais interiors, també s’han de tenir en compte els espais exteriors.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful