LA VIDA ÉS BELLA

Una vegada, quan era petita, vaig tenir que mudar, canviar de casa,
de ciutat i fins i tot tenia que fer amics nous. M’agradava molt la
meva ciutat, quan la veia pels matins sentia una alegria maquísima,
però en canvi quan veia l’altra no m’agradava massa.

Sinó que a vegades, bé gairabé sempre, em donava compte que no

sempre és el que vol un mateix, sinó que és el que es pot i per això
sempre dic que: la vida és bella i que si ens esforçem en les coses
bones ho aconseguirem segur! Ah... i recorda que no fa falta tenir-ho
tot perque la vida sigui bella.
Àng
ela Cervantes Gómez (4t. B Ed. Primària).