CARRER111

ABRIL 2009 WWW.FAVB.CAT

Serveis socials, urgents i necessaris

DOSSIER, pgina 13

El G-16 de Barcelona, participaci privilegiada

Un cop cada dos mesos es reuneixen al voltant duna taula setze presidents dentitats econmiques, socials, esportives i culturals barcelonines que formen una mena de federaci dassociacions burgueses

CARRER111 abril 2009 DENTRADA 2

puyal

albert recio vicepresident de la favb i professor deconomia de la uab

El 15 de desembre del 2008, el diari econmic madrileny Expansin certificava lexistncia a Barcelona duna tertlia peridica de setze presidents dimportants entitats, lobis o poders fctics de lanomenada societat civil catalana, que des de fa anys es reuneixen ms o menys cada dos mesos. El que es podria batejar com a G-16 de Barcelona el formen quatre grans entitats representants dinteressos empresarials (Cambra de Comer, Foment del Treball, Cercle dEconomia, i Institut Agrcola de Sant Isidre), sis entitats esportives (Bara, Espanyol, Tenis Barcelona, Club de Polo, Club Nataci Barcelona i Centre Excursionista de Catalunya), quatre representants de lalta cultura (Ateneu Barcelons, Crculo del Liceo, Real Crculo Artstico i Orfe Catal), un centre social de lalta burgesia (Crculo Ecuestre) i una entitat que sembla

ms una empresa que una altra cosa: el RACC. No deixa de ser curis que sigui un diari madrileny i conservador el que ens hagi dinformar dun fet si ms no rellevant per entendre les dinmiques de la nostra ciutat. Per s que fa molt de temps que a Barcelona vivim sotmesos a un miratge: el que separa lesfera poltica de la societat civil. Seguint aquest gui, lespai poltic est ple de gent que noms es mou per interessos i ambicions de poder. On predomi-

La lliga dels presidents

Desquerra a dreta i de dalt a baix, Josep Flix Bentz, president del Real Crculo Artstico de Barcelona; Josep Manel Puente i Pubill, president del Centre Excursionista de Catalunya; Albert Agust, president del Real Club de Tenis de Barcelona; Salvador Alemany, president del Cercle dEconomia, Flix Millet, president de lOrfe Catal; Baldiri Ros, president de lInstitut Agrcola Catal Sant Isidre; Sebasti Millans Rosich, president del Club Nataci Barcelona; Borja Garca Nieto, president del Crculo Ecuestre; Daniel Snchez Lliure, president del RCD Espanyol; Joan Rosell, president de Foment del Treball Nacional; Miquel Valls, president de la Cambra del Comer de Barcelona; Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona; Oriol Bohigas, president de lAteneu Barcelons; Juan ngel Calzado de Castro, president del Real Club de Polo de Barcelona; Sebasti Salvad, president del RACC i Joaqun Calvo Jaques, president del Crculo del Liceu
teressos collectius. La que dna fora i vitalitat a la nostra societat. La que, un cop i un altre, s trada per lesfera poltica. Fa temps tamb que la nostra experincia ens diu que aquesta visi no reflecteix ben b la complexa realitat del pas. Per exemple, quan denunciem que existeixen diferents models de participaci. Els que fixen els mecanismes formals de participaci ciutadana, i el que hem anomenat el de la llotja del Bara o la llotja del Liceu. De la mateixa forma que en els mitjans de comunicaci sexperimenten quotidianament

Hi ha el miratge que la societat civil s un mosaic dinstitucions apoltiques que treballen en benefici dels interessos collectius
nen els incompetents. En canvi, la societat civil s un ric mosaic dinstitucions apoltiques que treballen per vertebrar la ciutat, el pas, en benefici dels in-

desigualtats extremes en la forma en com es recullen i es presenten les opinions. Algunes entitats sempre generen grans titulars i articles que recullen les seves aportacions. Daltres consideren un xit que les seves opinions siguin citades de tant en tant. I s que la nostra societat civil s com els animals de la igualitria granja orwelliana. Tots som iguals, per uns ms que els altres. Ho hem constatat massa vegades. Per exemple, quan ens hem enfrontat a requalificacions urbanstiques com la del camp de Sarri, o la del Miniestadi, o el projecte dhotel de lOrfe Catal. O quan vam assistir a la demolici dun projecte com la celebraci dun dia sense cotxes. O, molt especialment, quan en laudincia pblica sobre lordenana del civisme un elegant representant dels comerciants del passeig de Grcia ens va recordar que tots els que ens havem manifestat contraris a la norma (membres dassociacions de vens, de sindicats, dentitats de lluita contra la

CARRER111 abril 2009 DENTRADA 3

pobresa, de diversos moviments socials) no representvem a ning. Noms ell era la veritable veu de la societat civil. Dinmiques del poder Totes les entitats no empresarials del G-16 de Barcelona ja tenen un altre punt de trobada en una associaci de segon ordre -Sport Cultura Barcelonaque compta amb la presidncia dhonor de Juan Antonio Samaranch i en la qual tamb hi participen el Golf del Prat i el Club Nataci Sabadell. En tot cas, un anlisi del tipus dinstitucions del G-16 i un passeig per les seves pgines web ja dna pistes i permet copsar qui sn els membres ms significatius de les seves juntes. I es poden constatar tres coses evidents: Primera: la seva adscripci social. Els mxims directius sn sempre gent directament lligada al mn empresarial o a les famlies que alguna vegada han

comptat a la ciutat. Lgicament, ladscripci empresarial s ms evident a les associacions directament econmiques, per a totes elles s fcil detectar-hi relacions. En canvi, hi ha poca presncia de figures culturals, amb lexcepci ms notria dalgun catedrtic dEconomia al Cercle de Economia (aquesta s la seva funci, la de constituir una plataforma intellectual liberal) i la dalgun notable que ha tingut un paper important en la gesti cultural de la ciutat (com Oriol Bohigas o Ferran Mascarell). Segona: la presncia de les mateixes persones a diferents entitats. Un fet explicable pel sol fet que alguna de les webs explica molt b lorigen com i la interrelaci entre elles Tercera: el predomini, amb poques excepcions, dels homes en la gesti daquestes entitats (de fet, en algunes lentrada de dones amb ple dret s re-

cent). La gesti de leconomia, lesport i la cultura segueix sent un espai mascul, malgrat les pretensions de modernisme de les nostres elits. I si alguna cosa defineix tota aquesta amalgama s la seva composici social: representar les institucions que millor defineixen els interessos i les institucions civils de la nostra burgesia. Institucions amb una llarga histria i tradici dhegemonia cultural. I tamb de lloc de trobada on es fan relacions, es negocien interessos, es lliguen lleialtats, selaboren propostes. Espais que donen cohesi i projecci a un grup social. Els interessos del diner Podrem pensar que la trobada de presidents s una mateixa prolongaci daquest dens teixit social. Un mer acte de reconeixement mutu, de companyonia de grup. Una reuni sense ms inters. Per, amb malcia, po-

dem pensar tamb que es tracta dun espai ms on comentar grans projectes, on generar complicitats. Els darrers anys la idea de les conspiracions t mala premsa. Per aquestes existeixen. Que no sempre arribin a bon port no vol dir que no sintentin. I si b no est clar que existeixi un model Barcelona de

Potser lerror s que siguem la resta dentitats i moviments els qui estiguem habitualment tan allats i incomunicats
desenvolupament, el que s cert s que moltes de les iniciatives de la ciutat han estat lligades a la promoci del tipus desdeveniments esportius i culturals que aquestes entitats promocionen. I que els interessos del diner han

estat sempre ms considerats i presents que les demandes de la resta de collectius socials. Amb alguna daquestes entitats el moviment venal ha topat directament ms duna vegada. Per motiu de requalificacions, de prioritats de despesa (reconstruir el Liceu o resoldre laluminosi), de model de mobilitat, de privatitzaci dels serveis. Que es reuneixin sistemticament ens obliga a considerar que sovint ens enfrontem amb blocs socials fora articulats. Tenen el seu dret a fer-ho. Potser lerror s que siguem la resta dentitats i moviments els que habitualment estiguem tan allats i incomunicats. Ms que preocupar-nos per lexistncia duna inevitable federaci dentitats burgeses, potser ens haurem de preguntar per qu no som capaos de construir una altra malla social que treballi per promocionar una diversa orientaci social.

La conspiraci ms discreta
Andrs naya

En sn 16. Es reuneixen cada dos mesos, de manera rotativa, als menjadors de les seves seus respectives. Les baixes ms freqents daquest lobby barcelon que es pot batejar com el G-16 sn les dels presidents dels clubs de futbol RCD Espanyol i FC Barcelona (tal vegada sels acumulen massa dinars). Algunes entitats mantenen la denominaci dorigen castell i cinc delles expliciten la seva vocaci monrquica amb la paraula Real. A part de menjar ms b que malament, dexplicar els acudits de rigor i beure vi segons els seus usos i costums, ens preguntem de qu parlaran. Perqu no han fet cap declaraci en tots els anys que porten reunint-se. Estem segurs que no pocs temes de conversa deuen estar relacionats amb Catalunya i amb Barcelona. Segur que parlen del govern: del de Madrid i dels de la plaa de Sant Jaume. Un dels membres daquest club va declarar al diari Expansin mantenint el seu anonimat: Si algun dia cal opinar, opinarem. A les reflexions que obren el reportatge, Albert Recio ja destaca que no hi ha ni una sola dona al club i que s curis que el mitjans de comunicaci catalans no shagin assabentat, o no hagin volgut dir-ho, que funciona des dels temps en qu Alfredo Molina presidia Foment del Treball. Diuen que s una garantia dxit defensar amb discreci els interessos propis.

ment desaparegut pintor Joan Abell. Va recolzar la seva candidatura Miquel Suqu, vocal de Crculo Ecuestre. Amb un perfil de simple gestor, acaba dincorporar-se al G-16. El Crculo Artstico, ubicat al Palau Pignatelli de Barcelona, est obligat a reformar les seves obsoletes installacions. Fundat al 1881, t uns 500 socis i t com a objectiu fomentar i potenciat tot tipus dactivitats artstiques. Deixeu-nos afegir-hi el seu vessant econmic.

4. Oriol Bohigas
60 anys desprs que el pare el fes soci de lAteneu Barcelons, Bohigas en va sortir elegit president. Lacompanya de vicepresident Ferran Mascarell, ahir regidor de Cultura de lAjuntament de Barcelona i avui crtic radical del Frum 2004. Bohigas vol que lAteneu recuperi lantiga fora i tingui ms presncia a la ciutat. En els primers anys de mandat ha restaurat la impressionant biblioteca de lentitat. Bohigas ha deixat, per b i per mal, la seva empremta a la ciutat amb les seves obres i innumerables responsabilitats. Va ser regidor dUrbanisme i les seves polmiques places dures en deixen constncia. Encara que va titllar de feixistes els Jocs Olmpics, es va afegir i va participar en la construcci de la Vila Olmpica. Essent responsable de Cultura, va plantejar que saprovs el Pla de Biblioteques. Un regidor ja desaparegut va manifestar el seu desacord dient que les biblioteques no donen vots. Avui s una de les fites ms importants dun Ajuntament democrtic que compleix 30 anys. Tamb s responsable de la discutible renovaci de la faana de El Corte Ingls de la plaa Catalunya. Bohigas s consultat freqentment per les autoritats.
passa a la pgina 4 2

pedro madueo

Detall de lentrada a lelitista Crculo del Liceo

co de Santander en aquesta lucrativa activitat. En 1995 va ser director general del Consorci del Circuit de Catalunya. Una de les seves frases clebres s la de convertirem Barcelona en el Davos de lesport mundial. s conseller delegat dHavas Sports & Entertainment.

1. Albert Agust
President del Real Club de Tenis de Barcelona, organitza laristocrtic trofeu God. Els dies de la seva celebraci es prenen compromisos poltics i empresarials dalada. Cap poder fctic no s ali a la seva celebraci. El Real Club de Tenis es va crear al 1899 i t 2.291 socis. Agust, recolzat per Sandro Rosell, va guanyar la presidncia al convergent Sixte Cambra. Des de la seva entrada al 1988 en lorganitzaci dels Jocs Olmpic com a director general de Mrqueting, s un pes pesat del negoci de lesport, sobretot de la Formula 1, artfex de lentrada del Ban-

2. Salvador Alemany
Alemany va succeir el totpoders Lara a la presidncia del Cercle dEconomia. Va ser vicepresident del Gremi de Garatges i director general de lempresa daparcaments Saba. Isidre Fain el va fitxar per a Acesa. Actualment s conseller delegat dAbertis, un dels grups empresarials ms importants de Catalunya. Un home de La Caixa i ACS, s a dir, un home de Florentino Prez. Durant 17 anys va ser responsable de la secci de bsquet del Bara i va presidir la Creu Roja de Catalunya. Tamb va ser conseller a les empreses municipals Procivesa i Proeixample. A lactual junta del Cercle dEconomia hi figuren

empresaris tan importants com Artur Carulla (Agrolimen), Josep Oliu (Banc de Sabadell), lexministre Josep Piqu (president de Vueling), Isaac Andic (Mango), Francesc Boadas (Abantia, ingenieria), Jos Manuel Lara (Planeta), Ramon Roca (Ros Roca, el major fabricant dequips de recollida de brossa), Leopoldo Rods (Media Planning) o ngel Simon (Agbar) i professionals com els catedrtics dEconomia Andreu Mas-Collell, Teresa Garcia-Mil i Anton Costas, la gestora dempreses pbliques Pilar Torres o lintellectual toterreny Josep Ramoneda (director del CCCB)

3. Josep Flix Benz

Elegit fa poc president del Crculo Artstico de Barcelona per 251 vots davant els 78 que va treure el seu oponent Jordi Rotllan. Substitueix el recent-

CARRER111 abril 2009 DENTRADA 4

2 ve de la pgina 3

5. Joaqun Calvo Jacques

El Crculo del Liceo s un club privat fundat lany 1847 amb 125 socis, disposa duna part reservada en el mateix edifici del Liceu. Agrupaci de melmans, s la coartada dun grup de persones que practica el recolzament mutu per intentar tenir ms poder cada dia que passa. Al llarg de la seva histria ha acumulat una important collecci dobres dart. s patr del Conservatori del Liceu, entitat dedicada a la formaci de msics i separada administrativament del teatre. Fins a lany 2001 no es permetia ser scies a les dones, excepte les vdues. Les primeres dones admeses van ser Adela Subirana i Magda Ferrer. Vuit dones que havien sollicitat ladmissi van ser rebutjades, entre elles Montserrat Caball. El Crculo s una entitat molt tancada. En comptades ocasions permet lentrada a persones que no siguin scies.

Aznar. Entre els seus ntims est lexmembre del PSUC i del PP Josep Piqu. El Crculo Ecuestre s lnic club que, malgrat el seu nom, no desenvolupa cap activitat hpica.

Arcadi Calzada, Ignacio Garca Nieto, Xavier Ribo i Mass i Leopoldo Rods.

11. Josep Manuel Puente

Puente presideix el Centre Excursionista de Catalunya, entitat fundada lany 1875 i que sha implicat al llarg de la seva histria en la defensa de la naci, la llengua i la cultura catalana, participant en els debats de les anomenades Bases de Manresa o en lorganitzaci del I Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Va ser en els locals daquest centre on Prat de la Riba va fundar el Centre dEstudis Catalans. Lentitat tampoc no era aliena a all que passava a Barcelona. Un exemple el tenim quan al 1927 el centre es va oposar activament a lenderroc de ledifici gtic de les Drassanes. Tamb tenen una influncia determinant en la creaci del moviment escolta catal.

8. Joan Laporta
Va succeir linefable Joan Gaspart com a president del Futbol Club Barcelona. Coneixedor que el Bara s ms que un club, amb les seves opinions i coqueteigs amb la poltica es va arribar a rumorejar que aspirava a convertir-se en president de la Generalitat. En el terreny esportiu, la temporada passada va acabar amb ms duna mocadorada. Diversos incidents, incloent la baixada de pantalons a laeroport, li van donar un perfil autoritari. De la junta directiva queden pocs dels que van comenar amb ell. Laporta es va manifestar en contra del projecte de Nez del Bara 2000. Ara, 10 anys desprs, lha recuperat i el defensa aferrissadament amb algunes variants. Ha anunciat que si requalifica els terrenys del Miniestadi, els socis no hauran de pagar ni un euro de la reforma del Camp Nou. La lluita venal, la crisi i la mateixa proposta ho faran impossible. Laporta ha aixecat una ltima polmica en plantejar la construcci duna ciutat de loci a Viladecans, un projecte criticat per la seva manca de sostenibilitat.

nitza tres proves mundials de Formula 1. Lentitat no deixa de treballar per i per a lautombil. La Federaci Internacional de lAutombil el va nomenar president delegat en mobilitat i seguretat vial. La seu del RACC t vuit plantes, quatre subterrnies i quatre per sobre de la rasant del terreny amb jardins en una zona on els preus del sl sn els ms alts de la ciutat. Gestiona, entre daltres activitats, el Circuit de Catalunya i assumeix en exclusiva la gesti dels cursos de recuperaci dels punts del carnet de conduir. Un poder fctic com pocs. Com diem al nmero 100 de Carrer, massa interessos i negocis per a un defensor de la societat civil automobilstica. La pgina web silencia dades dinters, com ara el llistat de directius.

15. Daniel Snchez Llibre

A la seva condici dempresari de Especias y Conservas Dani va afegir la presidncia del Real Club Deportivo Espanyol el 26 de juny de 1997. Va aconseguir reflotar la pssima situaci econmica del club i de pas tornar als Lara els diners que havien avanat i no volien perdre. LAjuntament li va donar una forta ajuda en permetre requalificar els terrenys del camp de Sarri. De fet, les requalificacions urbanstiques han de ser un tema de conversa habitual entre els membres del G-16. El Bara i lOrfe ho estan intentant i el RACC, el Club de Polo i el Club de Tenis estan a lexpectativa. Ara, lEspanyol ha entrat en una greu crisi econmica i esportiva. El club necessita una ampliaci de capital de 12 milions deuros per sortir de lembs. Ladmirat (i perico) periodista Josep Mart Gmez es preguntava: Qui posar la pasta? Nosaltres hi afegim: els queda algun metre quadrat per requalificar? El Nadal passat, Snchez Llibre va ser un dels tres Reis Mags de Vilassar de Mar: en Gaspar.

12. Baldiri Ros

Presideix lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre, la patronal del camp, la dels grans propietaris. Es tracta de lassociaci agrcola ms antiga de les existents a Espanya. Ros s molt crtic amb el tracte que hem rebut dEuropa: diu que a causa del fort lideratge poltic (pensant en els 25 anys de Jordi Pujol) ens hem adormit. El seu pensament es recolza en una trilogia: propietat, igualtat i llibertat. Els drets dels ciutadans estan per davant dels interessos de lEstat, ha dit. Van perdre les eleccions a les Cambres Agrries davant de les candidatures dUni de Pagesos.

6. Juan ngel Calzado

Calzado s president del Real Club de Polo de Barcelona, centenria entitat amb ms de 10.000 socis. Sorgeix com una escissi del Real Crculo Ecuestre, que havia decidit suprimir lactivitat hpica. Calzado exerceix la seva responsabilitat com un directiu dempre-

9. Sebasti Millans
El Club Nataci Barcelona, del qual s president Millans, va ser fundat lany 1907, i des del 1910 ocupa el seu actual emplaament a la platja de Sant Sebasti. Disposa de 4 piscines, una daigua salada. Unes instal lacions on es prohibien fins fa uns anys el bany a les dones. A les eleccions autonmiques es va presentar a la llista de CIU amb el nmero 42. Lany 1981 va ser regidor desports.

sa. Lany 1907 lentitat ja havia ents la importncia de tenir un patrimoni i va adquirir Can Rbia de Sarri. Al 1932, ho va fer amb els actuals terrenys situats a la Diagonal, al costat de la zona universitria, que ocupen 29 hectrees amb jardins. El Club organitza importants tornejos i activitats educatives amb una clientela molt selectiva. Amb el precedent creat al camp de futbol de Sarri, aviat es plantejar com a necessria i urgent la requalificaci urbanstica daquests terrenys.

13. Joan Rosell

El president de Foment del Treball, la patronal catalana, ve duna nissaga industrial- financera. Va ocupar innumerables crrecs en empreses importants, com Fecsa-Enher i Aiges de Barcelona. Membre del consell dadministraci de Criteria Caixa Corporation. s president dels consells dadministraci de Port Aventura i Siemens Espaa. Patr de patrons a Catalunya i vicepresident de la patronal espanyola. Opina freqentment sobre temes econmics i locals. Defensa que al segle XXI el TAV passi per on hagi de passar i la urgent necessitat dinvertir en infraestructures. Va ser membre durant uns anys del comit executiu de la Fira. En poltica noms va tenir una aventura: va crear el partit Solidaritat Catalana, i va fracassar. En aquells temps el seu sobrenom era el de lanarcocapitalista. No va repetir. nicament rumors malintencionats el van situar com a possible ministre dAznar. s amic de Rodrigo Rato i vocal del Consorci de la Zona Franca, una entitat tocada i frenada per la crisi. La crnica rosa ressalta que s pare de cinc fills. La pgina web de Foment dna escassa informaci dels rgans directius de lentitat.

10. Flix Millet

President de lOrfe Catal, entitat fundada el 1891 per Llus Millet i Amadeu Vives. El cor de lOrfe ha actuat en els principals centres musicals dEuropa. Fa unes setmanes es va celebrar lassemblea general ordinria, que va acabar amb crits i insults amb motiu de les obres del nou local. Alguns socis van preguntar com es pensen pagar aquestes reformes i si shavia donat tracte de favor a algun soci. Es va criticar la falta de transparncia i la prdua permanent de socis. La presidncia de lOrfe ha pres decisions molt polmiques: lltima, la construcci dun hotel en un edifici catalogat al costat del Palau de la Msica, portant a terme una operaci especulativa de requalificaci que els obliga a pagar 3,6 milions deuros a la Generalitat (si no es paga, la Generalitat entrar a formar part del Patronat). El president va sortir plorant de lassemblea. Lacompanyen a la junta Mariona Carulla (empresria), i Carles Cuatrecasas (del conegut despatx dadvocats). Millet, com a president de Bankpime, ha perdut 4,7 milions deuros durant el 2008 davant dels 4,4 milions guanyats al 2007. Home de CIU, forma part de lAgrupaci del Comer i la Indstria. La Fundaci compta en el seu rgan directiu amb la socialista Anna Balletb,

16. Miquel Valls

Als anys 70, el president de la Cambra del Comer de Barcelona ja era membre del consell dadministraci de Fichet S.A., empresa que ens porta a la memria una important lluita venal en defensa de lespai que ocupava la seva factoria a Fort Pienc, que es va reivindicar per a equipaments. A partir de Fichet, Valls va desenvolupar funcions executives en el grup familiar dempreses Valls (en el Mutual Cyclops o el comit executiu de la Fira). Lany 2002 va ser elegit president de la Cambra del Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, entitat molt belligerant

7. Borja Garca Nieto

Borja Garca Nieto es va imposar com a chairman de lelitista Crculo Ecuestre. Com a vicepresident hi figura Sergio Ferrer Salat. En el Board of Directors se situa tota una camada de fills de pap que aspiren a ser importants, entre els 40 i el 50 anys: els Ferrer (Salat), Samaranch, Bertran, Vila, Suqu, Garca Nieto, etc. Manifesten la seva intenci que el cercle sigui til al servei de les empreses del pas. Actualment acostumen a celebrar debats a lentorn de la ciutat de Barcelona. La neteja i la seguretat poden ser les seves preocupacions ms grans. Per ser soci del club s necessari invertir 12.000 euros. En lactualitat sn 1.950 socis i la corbata s obligatria per als senyors. Miquel Borja s president i conseller delegat del grup financer Riva i Garca. Tamb s fundador duna agncia inversora del mateix nom. Es diu que t com a client especial la Generalitat. Riva i Garca ha invertit a Islndia i amb Madoff. Garca Nieto s present a la Fundaci Catalunya Futur, filial de la Faes, la fbrica didees de Jos Maria

14. Sebasti Salvad

President del Real Automvil Club de Catalunya des del 1985, lentitat t quasi un mili de socis i 2.000 treballadors, com si fos una espcie de grans magatzems especialitzats en el cotxe. Orga-

amb els problemes de la ciutat. Han reclamat nombroses vegades la necessitat dinversions per a infraestructures i han defensat el tnel dHorta argumentant que els vens que shi oposen ho fan per qestions poltiques. En el comit executiu de la Cambra hi figuren entre daltres ngel Simn (Aiges de Barcelona), Josep Cercs (assegurances), Gens Marf (acaba de fer suspensi de pagaments), Enric Reyna (cap dels constructors) o Josep Gonzlez Sala (de la Pymec). Tamb Joan Gaspart i Enric Lacalle, als quals no cal presentar.

Crnica
maria fav Periodista

CARRER111 abril 2009 CRNICA 5

Entrevista al socileg Quim Sempere

El projecte dels Tres Turons amona els vens

Lany passat el sector hoteler va ignorar la crisi i es van inaugurar a la ciutat 1.700 noves habitacions. Aquesta s la tendncia per als anys de futur, en qu es preveuen obrir 54 nous hotels a Barcelona. Desprs danunciar aquestes inversions sha fet pblica la moratria dun any en la concessi de llicncies hoteleres a Ciutat Vella

El boom que no para

En un panorama de crisi i recessi sobta que el sector hoteler de Barcelona vagi millor que mai malgrat la davallada de pernoctacions i de visitants. I encara s ms sorprenent que shi continu invertint, segons dades de lassessora immobiliria Jord i Guash. Els 54 nous hotels previstos no sn cap entelquia, i llevat de dos casos en qu els promotors volen mantenir en secret la ubicaci exacta (el que s sha revelat s que ser a la zona del Poblenou que denominen 22@), tots tenen ja promotor, la majoria, llicncia, i alguns han comenat les obres. reflexi sobre aquest boom ja lhan feta els vens, que rebutgen un model de ciutat pensat ms per als turistes que per als residents i han lluitat molt contra els apartaments turstics en blocs dhabitatges. Ara cal veure la resoluci dun cas que es pot convertir en emblemtic, el de lhotel que es vol construir al costat del Palau de la Msica; la Fundaci Orfe Catal i el seus socis el defensen, els vens el rebutgen de pla i lAjuntament ha iniciat un entortolligat procs de compensacions, canvis de qualificaci urbanstica i negociacions que no augura res de bo. Fins al punt que sembla que ICV accepta loperaci posant com a condici que lhotel no tingui prquing. est previst inaugurar 5.600 habitacions des dara al 2011. Deu dels futurs establiments seran de cinc estrelles gran luxe i cinc estrelles. Noms de quatre estrelles es construiran 3.700 habitacions, un 10% del total de 32.200 de total dhabitacions que t lrea metropolitana de Barcelona. Segons els consultors immobiliaris, la crisi es podria visualitzar en el retard en la inauguraci dalguns dels 54 nous hotels previstos. On la crisi s que ja ha incidit s en els preus dels solars. A la zona del Poblenou, on hi ha ms terrenys per a s hoteler, fins fa pocs mesos
passa a la pgina 6 2

joan morejn

Lantic edifici Wintenthur de la plaa Francesc Maci (a dalt) i el del passeig de Grcia, 38 (a baix) seran hotels de 5 estrelles

El color dels diners

Una possible explicaci que el boom hoteler continu s el diner negre que ara no pot anar cap a la construcci perqu ja no s rendible. Laltra seria els diners de les mfies. Aquesta s la hiptesi que sost la policia catalana en el cas de lassassinat de Flix Martnez Tourio, director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). Aquest executiu, que va ser mort el passat 9 de febrer dun tret al cap al carrer Santal, podria haver-se negat a deixar entrar diners daquests grups de pressi en el sector turstic de la ciutat i per aix el van executar. La investigaci continua i pot ser que mai sarribi a saber la veritat dun crim que sembla de pellcula de srie negra. Per al marge de les especulacions i de les possibles causes daquest continuat increment en solitari del sector hoteler, les xifres canten. La

Les xifres canten

Durant el 2008 laugment de loferta hotelera va coincidir amb una baixada de les pernoctacions del 7,4% i tamb amb una baixada del 7,7% en el nombre de visitants allotjats en comparaci amb lany anterior. Les 1.700 noves habitacions representaven un augment

La policia catalana investiga si lassassinat de Tourio podria estar relacionat amb un negoci hoteler fallit
considerable en relaci als anys anteriors; 200 ms que el 2007 i 450 ms que la mitjana dels ltims quatre anys. La meitat de les noves habitacions eren de quatre estrelles. Aquestes dues tendncies, el creixement i la categoria, es mantindran i a lala, ja que

CARRER111 abril 2009 CRNICA 6

2 ve de la pgina 5
es tancaven operacions de compra venda a 2.000 euros el metre quadrat. Ara sofereixen els solars a 1.200 euros/m2. La discrepncia entre all que demanen els propietaris dels solars i all que ofereixen els promotors immobiliaris est retardant alguns dels projectes que tenen un termini ms llarg de tres anys. Linforme elaborat pels consultors adverteix, per, que alguns dels retards es deuen ms a estratgia dels promotors que a problemes de finanant. Mentre hi hagi demanda insatisfeta i mentre hi hagi grans cadenes hoteleres amb ganes dentrar a Barcelona perqu no hi sn presents, com passa en aquests moments, sentn aquest creixement en loferta dhabitacions, assegura el directiu de lempresa Jord i Guasch, Juan Gallardo. Barcelona sestudia com a model dxit en el sector turstic, en les escoles de negocis. Desprs dels Jocs Olmpics, ja es va parlar que hi havia un excs doferta que la ciutat ha sabut readaptar molt b, passant a ser una ciutat de negocis i de turisme urb de primera magnitud.

Observatori de la crisi

88.000 aturats a BCN

redacci La crisi, que suma ja 4 milions daturats a tot lEstat, sha deixat notar a la ciutat amb 88.000 persones sense feina i altres parmetres.

Actius txics
Nou concepte per no dir les coses pel seu nom. 470.000 milions deuros deu el sector immobiliari a bancs i caixes. Diners difcils de cobrar: quan no els queda ms remei expropien o es queden habitatges acabats. El Banco de Santander ha editat un precis catleg amb els milers dhabitatges que t pendents de venda. Ofereixen grans rebaixes, per la crisi en fa difcil loperaci. s el resultat de donar amb facilitat crdits molt cars. Lany passat els crdits van arribar a la xifra de 318.032 milions deuros. Ara els anomenen arxius txics. La crisi desenvolupa la imaginaci per confondre al personal.

Els barris ms llaminers

El centre de la ciutat continua essent la zona ms demanada pels inversos immobiliaris dels hotels, per davant els escassos metres lliures que queden a lEixample i a Ciutat Vella i que els edificis emblemtics que es poden convertir en hotels ja sestan acabant, la demanda es desvia sobretot cap al Poblenou i lHospitalet, al voltant de la Fira 2, on encara es poden trobar terrenys grans. Al Poblenou, en els prxims dos anys, est previst inaugurar 13 hotels, ms dos a la zona del Frum, i un altre a tocar de la Ciutadella. Al voltant de la Fira 2 de la Gran Via, ja en el terme municipal de lHospitalet, estan previstos tres ms i dos dels quals sn de grans dimensions (un de 350 habitacions i laltre de 358). Els ms grans estaran a la plaa joan morejn Europa i el petit, de 70 Ledifici del nmero 49 de Via habitacions a la Ciutat Laietana tamb ser un hotel Judicial. Tots seran de de luxe quatre estrelles. Al Poblenou la majoria dels hotels es concentren en el sector del 22@. Nhi ha un que es far en una antiga farinera, Can Gili Nou, que hi havia al carrer Ciutat de Granada i que ha estat quasi del tot enderrocada malgrat les protestes de les entitats del barri. Un altre aprofitar la faana dun ateneu republic que hi havia a la cantonada dels carrers Pujades amb Badajoz, on encara es conserva un alt relleu amb gorro frigi. Aquesta esfinx, que va passar desapercebuda per als delators del franquisme, ha arribat intacta al segle XXI. El promotor daquest projecte s Derby Hotels i el nom previst per a la nova construcci no podia ser un altre que La Repblica Lofts. Tamb en aquesta part de la ciutat es construeix un dels set hotels de cinc estrelles que sinauguraran en els prxims anys. De quatre estrelles, al Poblenou sobriran 8 establiments, 2 de tres i un duna estrella. Aquest ltim ser al carrer Ciutat de Granada.

Servihabitat
La immobiliria de La Caixa ha comprat a Rayet per 18 milions deuros ledifici situat a Gran Via 655, on havia danar un hotel de luxe. 3.200 metres quadrats que es van comprar amb un crdit fcil a Renta Corporacion i que ara, en no poder complir amb els compromisos financers, s recuperat per La Caixa. Rayet ho ven perdent diners i cancellant el seu deute creditici. Ledifici, construt al 1990, queda en la reserva i no ser un hotel: quan la conjuntura ho permeti, seran habitatges o oficines.

el roto

2.053 milions deuros i Caixa de Catalunya de 252.

No a la plaa de toros
Ens referim a la plaa de Las Arenas. Tot un culebrot. En un moment de dificultats, Sanahuja abandonava el tim de Metrovacesa i saldava un deute creditici venent aquest edifici. Els bancs creditors eren els nous propietaris de lempresa i passaven a ser responsables del projecte privat que Rogers havia dibuixat. La gran banca no ho veu clar i deixa de pagar Dragados i Construcciones. Noms el lloguer de les grues era de 9.000 euros mensuals. Es van aturar les obres ja fa dos mesos i lestructura de la coberta comena a degradar-se.

2008 la xifra era de 56.867. s a dir, en un any el nmero daturats ha augmentat en un 55,1%. El gruix de les persones que han entrat a latur es concentren en el sector de serveis (67,9%), la indstria (14,6%) i la construcci (11,8%).

Habitatge
Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat durant el 2009 el nombre dhabitatges construts a Barcelona ha baixat un 64,8%, una baixada lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya, que va arribar al 68%. Respecte del Pacte per lHabitatge, sha dassenyalar que la construcci de 160.000 habitatges protegits fins a lany 2016 corren perill per falta de finanament. Els bancs i les caixes no estan per la labor de finanar habitatges nous: els preocupen els milers dhabitatges que hi ha sense vendre procedents dels impagaments.

Habitat: de forat a esvoranc

Bruno Figueras sha aprimat i ltimament no sel veu tocant el saxo en algun localet nocturn. El deute de la immobiliria arriba als 1.137 milions, el triple de lany passat. Diuen que els seus terrenys i pisos shan devaluat en 240 milions. No diuen pas que estaven sobrevalorats. La famlia Cuatrecasas en t pendent la demanda. Coincideix aquesta situaci amb la petici de la fiscalia de dos anys de pres per al president dHabitat per la mort de 5 obrers en un accident de feina el 27 de juny de 1986.

Augment de latur
A finals de mar daquest any Barcelona tenia 88.206 aturats. Lany

Segons els assessors immobiliaris Jord i Guasch, durant els prxims mesos Barcelona superar el dficit histric que tenia dhotels de cinc estrelles i cinc estrelles gran luxe i donar resposta a la demanda fins ara insatisfeta destabliments de gamma alta. El ms gran de cinc estrelles gran luxe s lhotel que Ricard Bofill est construint a la nova bocana del Port i que tindr 473 habitacions. Aquest edifici ha modificat la silueta de Barcelona i es veu des de tot arreu. De cinc estrelles destaca el que es far en ledifici on hi havia la rellotgeria El Regulador de la Rambla. Aquesta casa del 1850 s obra de Josep Fontser i Domnech amb afegitons posteriors modernistes que va fer Josep Bor. Lantiga seu de la casa Codorniu, a la Gran Via, 644, que va ser la primera finca que va posar guapa la faana durant la transici, ser el 2010 un hotel de quatre estrelles i 100 habitacions. Per ser dels pocs edificis histrics reconvertits, ja que si en els ltims cinc anys els inversors buscaven sobretot edificis emblemtics per rehabilitar-los (com ara els Tabacos de Filipinas o la Casa Fuster), ara sopta per solars grans que permetin fora habitacions.

Davant dels escasos metres lliures que queden a Ciutat Vella i lEixample, la demanda dels inversors es desvia cap al Poblenou i lHospitalet

Moltes estrelles

Tot sn facilitats
Amb quina facilitat es requalificava i es donaven llicncies urbanstiques. Amb quina facilitat se subvencionava els fabricants de cotxes. Amb quina facilitat es cobraven els corresponents impostos. Va arribar la crisi, es va construir menys, es van vendre menys cotxes i la Generalitat va ingressar 373 milions deuros menys. El dficit previst de 470 milions deuros ser major. Els fabricants dautombils reclamen ajuts. Si no, se naniran amb la fbrica a una altra part.

Viatgers i rodalies
Lany en qu lAeroport estrena la nova terminal T-1, les dades dAena del primer trimestre de 2009 diuen que laeroport de Barcelona ha perdut el 21% de viatgers. Respecte dels viatgers dautobs, segons informacions municipals, en el perode de gener a febrer de 2009 ha baixat el nmero dusuaris de 32,9% a 31,6%. El metro ha perdut 4 milions de passatgers. Els viatges per mar dels creuers turstics trenquen la tendncia quadripliquen els viatgers (de 9.535 a 42.421). Quant al transport de mercaderies per mar, la rebaixa ha superat les 750.000 tones si comparem els dos anys.

La Caixa premia els consellers

Malgrat la crisi i la falta dhonradesa, s bo aparentar: La Caixa ha augmentat en un 17% la retribuci dels seus consellers. De 25,6 milions deuros a 30,7. Els beneficis shan frenat, per no hi ha hagut prdues. s sabut que en poca de crisi es reconverteixen fcilment els beneficis en prdues: el 2008 La Caixa va tenir uns beneficis de

Els hotels ho noten

Comparant les dades de lany 2008 i del primer trimestre de 2009, el nombre de pernoctacions ha disminut en 13.000. Si comparem el nombre de places ocupades sobre loferta existent, lany 2008 van ser del 46,9%. Al 2009 ha baixat al 40,3%.

pgina abierta

CARRER111 abril 2009 CRNICA 7

En lloc de cotxes hem de fabricar plaques solars i aerogeneradors

Joaquim Sempere
Professor de Sociologia de la UB
jos miguel bentez periodista

canvi de valors que ja sest produint.

El canvi que proposa aposta per les energies solars. I la resta?

El professor Joaquim Sempere, especialista en temes socioecolgics, ha publicat recentment el llibre Mejor con Menos (Crtica, 2008), en el qual teoritza sobre la relaci entre les necessitats humanes i la biosfera. En les ltimes dcades, ens diu, aquesta relaci ha derivat en una explosi consumista, amb enormes desigualtats dins i entre els pasos, i amb un impacte ecolgic que amenaa de portar-nos a una poca descassetat i a una regressi civilitzadora. En la lnia de leconomia ecolgica, o de moviments com el downshifting (desaccelerar), planteja la reducci del consum, la introducci denergies renovables i una major eficincia de les mquines. Aparentment, la gent no percep el perill. s tan greu la situaci?

Les energies fssils sn contaminants i sacaben. El biocombustible competeix amb els aliments i, encara que beneficia les necessitats de consum de les classes acomodades, puja els preus dels aliments en els pasos pobres.

Descobrint la trampa
Joaquim Sempere (Barcelona, 1941) s doctor en Filosofia per la UB i llicenciat en Sociologia per la Universitat de Pars-X. Ha estat director de la revista Nous Horitzons i s membre del consell editorial de la revista Mientras Tanto. Actualment s professor de Sociologia de la UB. Investigador inesgotable en temes de medi ambient i necessitats humanes, ha publicat tamb: Lexplosi de les necessitats (1992); Sociologia i medi ambient (2000); i com a coordinador, El final de lera del petroli barat (2008). Respon les nostres preguntes amb veu pausada i amabilitat. Amb bon humor, que ens el recomana per enfrontar els canvis, accepta contestar breument un qestionari sobre alguns conceptes relacionats amb el seu llibre. Les seves respostes sn una classe ms. Parlant de cobdcia, afirma que el capitalisme lha elevada en principi dominant i indiscutible. Del diner pensa que s til, per amb una gran capacitat de perversi. Assegura que els centres comercials sn els temples de la nova religi del consum sense lmits. Per tot aix no s estrany que quan li parlem de refundaci del capitalisme, tan en boga avui, ens contesti, que posats a refundar, millor refundar el socialisme, i en aquest sentit, afegeix, el marxisme t moltes coses a dir avui. Es mostra preocupat per lEstat de Benestar, al qual haurem de defensar aferrissadament. Partidari del consum responsable, diu que no sha dentendre des del punt de vista individual i moral, sin des del punt de vista collectiu i poltic.

La nuclear porta perills militars, de terrorisme, de salut, no t resolts els problemes dels residus i s econmicament runosa. Recomano el llibre del Marcel Coderch, El Espejismo nuclear, en el qual demostra, de forma documentada, que sempre ha estat deficitria i subvencionada. Si ens hem de gastar els diners, millor que sigui en energies renovables: la fotovoltaica, lelica, la geotrmica, i la geomarina, que, encara que requereixen inicialment inversions massives, una vegada installades, ja no necessiten combustible, i a la llarga sn ms barates i sostenibles. s molt important comenar ja, perqu cada mili deuros que es dedica a la nuclear, s un mili que no es dedica a un parc elic.
En el seu llibre cita Otto Neurath, que diu que canviar la societat s com reparar un buc en alta mar enmig duna tempesta sense deixar de navegar.

Hi ha clculs cientfics (petjada ecolgica, pic del petroli, producci primria neta, lmits agrcoles) que ens diuen que ens estem acostant als lmits. Hi ha unes xifres espectaculars: la poblaci en dos segles sha multiplicat per 7, mentre que la producci sha multiplicat per 60. Aix significa un impacte sobre la biosfera molt gran. Els clculs ens diuen que hem superat lexplotaci raonable dels ecosistemes, i que ja estem vivint sobre les rendes dels nostres nts.
Vost proposa que hem de reduir el consum i el creixement, tot el contrari del que plantegen el G-20 i els gurs del model econmic, que diuen que hem de reactivar-los per poder sortir de la crisi.

dani codina

Aix s una trampa, perqu enlloc de ms cotxes, el que haurem de fer, a marxes forades, s fabricar plaques solars i aerogeneradors. Amb els recursos que tenim, que encara sn molts, haurem dentrar en la conversi ecolgica de leconomia. Els acomiadats no sn vctimes, encara, de la crisi ecolgica, sn vctimes del capitalisme, que fa dos segles que provoca crisi, atur, misria i desigualtats.
El canvi que vost planteja hauria denfrontar importants conflictes dinteressos. Per tamb

Estic segur que un moviment obrer reflexiu hauria destar disposat a intercanviar poder adquisitiu per les conquestes de lEstat de Benestar, que s que donen qualitat de vida. s clar, quan la patronal diu estrenyeu-vos el cintur, aix s inacceptable, els primers han de ser ells, i no ho fan.
La clau per a la prosperitat econmica s la creaci organitzada dun sentiment dinsatisfacci. Aquesta frase dun directiu de la General Motors defineix com ha funcionat el sistema cap al consum massiu?

hauria de convncer un moviment obrer (dels pasos desenvolupats) aparentment conformista, que sembla ms preocupat per perdre les seves comoditats.

dinsatisfacci. La publicitat comercial s un dels factors que hi influeix ms.

Parlant de la publicitat, vost cita les declaracions dun directiu de la TF1 en les quals diu que ells venen als anunciants temps de cervell hum disponible relaxat i distret. Estem tan indefensos?

No, perqu tenim capacitat per raonar. Per aquestes pressions existeixen i sn conscients i estan ben planejades.
Vost proposa un canvi de mentalitat cap a una cultura de la frugalitat, passant de labundncia a la suficincia.

Leconomia actual s tan dependent del petroli que qualsevol fallada en el subministrament -per exemple a causa duna guerra- pot provocar mltiples collapses. Shan de comenar ja a prendre les mesures per adaptar-se a lera descassetat denergia. Si no assumim lausteritat, ens vindr imposada. El teixit associatiu hi ha destar mental i polticament preparat, perqu si no, quan un govern ens obligui a prendre mesures dausteritat, la poblaci pot estar a merc de falsos profetes populistes, de qualsevol Berlusconi o Esperanza, que prometin el oro y el moro. Pot ser la font de neofeixismes.
Parla tamb dun tema actual com s el de la immigraci, i fa una analogia amb el cas del Titnic i els passatgers de tercera.

s clar, no nhi ha prou amb qu el capitalisme sigui un sistema expansiu (no ms pot funcionar creixent i acumulant, fins a lmits aberrants), es necessita incrementar els desitjos i les necessitats encara que siguin falses, i per tant sha de crear aquest estat

Per gaudir dun artefacte no cal posseir-lo, i un exemple senzill s el cotxe compartit. Sense renunciar a les comoditats, podem administrar els recursos millor. Per hem identificat benestar amb capacitat adquisitiva, quan hi ha estudis que diuen que ha augmentat molt ms la possessi de coses que el temps disponible per gaudir-les. Hi ha dhaver un

Estem en perill tots, segurament estan en ms perill els ms pobres. Quan es va enfonsar el Titnic, no hi havia bots salvavides per a tothom, i els ms rics van tenir ms possibilitats de salvar-se. La imatge del Titnic s una trista metfora dall que podria passar. Com a sortida, el que hem de fer s posar-nos rpidament a fabricar barques de salvament per a tothom.

CARRER111 abril 2009 CRNICA 8

En 5 paraules
Hotel descafenat La lluita venal ha obligat a modificar substancialment el projecte dhotel que lOrfe Catal vol construir en un edifici catalogat junt al Palau de la Msica. No hi haur prquing i es mantindr la faana modernista que desapareixia en el primer projecte dOscar Tusquets. La regidora Itzar Gonzlez, amb lhabilitat que la caracteritza, va manifestar en una roda de premsa: Hem dissenyat lhotel amb la participaci ciutadana. No diu que a la consulta ciutadana no es va preguntar als vens sobre la decisi de construir un hotel. Tamb se silencia que sense lluita venal no hi hauria modificaci ni participaci. Victria venal agredola. La lluita continua i la plataforma venal presentar un contencis administratiu. Atenci domiciliria La formaci dels treballadors i el control de qualitat del servei sn les condicions que posa ERC per recolzar una nova contrata datenci domiciliria a Barcelona, cosa que suposa que el servei sexternalitzaria i el prestaria un ens privat. La firma de la contrata porta molt endarreriment. Finalment, el Ple celebrat a labril va aprovar aquesta important partida. Pres de preventius La pres de preventius es construir a la Zona Franca i acollir 1.200 presos en espera de judici. Lequipament sinaugurar lany 2013, ocupar un espai de 25.412 metres quadrats i tindr 677 celles. Tindr a prop lestaci del metro de la nova lnia 9. A la Model hi ha actualment 1.800 persones pendents de judici. El seu cost ser de 114 milions deuros. Platges i crisi El prxim estiu les platges de la nostra ciutat esperen un important increment del nmero de banyistes. Les platges de lrea Metropolitana de Barcelona van tenir 14 milions dusuaris lany 2008. Els residus que es van produir van ser de 1.200 tones. Sincrementar el servei per mantenir les platges en condicions de salubritat. Menjadors socials Segons un informe municipal, entre els mesos de desembre i febrer el nombre dusuaris dels menjadors socials ha crescut un 33% (de 2.052 a 2.733 persones). A la nostra ciutat hi ha 222.000 persones necessitades i dos de cada tres estan relacionades amb els serveis dinclusi. El primer gratacels Es va aixecar fa 50 anys al final de les Rambles. Un rude edifici de formig, fusteria dalumini i un trapezi com a barret, amb 28 plantes dalada i 110 metres, el ms alt de la ciutat. Ens referim a la coneguda Torre Coln. Els autors daquest monstre van ser els arquitectes Josep Ribas Gonzlez, Josep Anglada i Daniel Gelabert. Per celebrar laniversari, edicions Viena ha publicat un llibre escrit per Daniel Giralt Miracle i prologat per Jean Nouvel.

Els vens volen rebaixar lalada de Sector Prim

Encara que les obres per construir el nou Sector Prim al districte de Sant Mart comenaran daqu a tres o quatre anys, els vens ja shan posat a treballar per aconseguir que lAjuntament escolti les seves reivindicacions, ara que el projecte encara no sha aprovat definitivament. Lalada excessiva dels edificis (dentre dotze i quinze plantes) i la falta dequipaments sn les principals reivindicacions
isabel rey El projecte del Sector Prim est donant molt de qu parlar. Aquest nou barri es construir al districte de Sant Mart, al costat de la futura estaci del TAV, i estar delimitat per la ronda Sant Mart, el carrer Pont del Treball i el carrer Santander, fins al carrer Ca NOliva. Tamb inclou alguna parcelles de Via Trajana i del carrer Jaume Brossa. Per la principal sorpresa que cont aquest projecte s que dels 217.787 metres quadrats de superfcie que ocupar el nou barri uns 24.935 pertanyen a un mbit situat a Canyelles, al districte de Nou Barris, un espai que no t continutat amb lmbit de Prim. Incloure el sostre de Canyelles al Sector Prim significa que la construcci sincrementa en un 13 % per cobrir els pisos que shaurien de fer en aquella zona no edificable, un fet que augmenta lalada dels edificis en una o dues plantes. I en aquest punt s on entren en joc les queixes venals. LAssociaci de Vens Verneda Alta, una de les ms afectades, ha presentat

El nou barri de Sant Mart es construir al costat de la futura estaci del TAV allegacions contra el projecte, ja que no estan dacord amb les construccions dentre dotze i quinze plantes, un fet que provocaria un fort impacte visual a la zona. Lnica explicaci possible que aquesta associaci troba al fet que lAjuntament hagi afegit un espai de Canyelles al Sector Prim, s leconmica. Pensen que aquesta de tren dalta velocitat. Un altre dubte que els queda s si els habitants de Nou Barris tindrien tamb preferncia en el sorteig de pisos de protecci oficial reservats per a vens del barri. El nmero de metres de sostre total planificat per al Sector Prim s de 294.140, entre comeros i habitatges, en els quals hi viuran 7.415 persones. Una altra de les reivindicacions de lassociaci, recolzada en tot moment per la resta dassociacions de la Sagrera i Sant Andreu, s la necessitat dequipaments socials, ja que el dficit existent sincrementar amb la nova carrega poblacional prevista per al barri. Per aquest motiu reclamen que es realitzi un estudi dequipaments tenint en compte les necessitats actuals del barri, escoles bressol, residncies per a gent gran i CAP , entre daltres. A ms, des de la Verneda Alta reclamen leliminaci dedificis pont i despais pblics tancats formats per edificis en forma de ferradura, ja que sn llocs als quals no entra ning i donen sensaci dinseguretat. La seguretat s un altre dels

joan morejn

Les allegacions venals denuncien que lincrement dedificabilitat t un nic objectiu econmic
mesura sha pres per adequar el valor del sl, actualment pblic, a les expectatives de benefici dels promotors privats, els quals, arran de ladquisici de sl requalificat per a usos immobiliaris, haurien daportar bona part del finanament de lobra civil relacionada amb la infraestructura de la lnia

La primera pedra de la Verneda Industrial

El Sector Prim s la primera fase per a la construcci dun nou gran barri, la Verneda Industrial. Encara que es preveu que aquest projecte no es comenci fins daqu a quinze anys, PSC, ICV-EUiA i ERC van aprovar la modificaci del pla al juliol del 2008. Aquest Pla preveu la creaci de ms de 8.000 habitatges en una superfcie de 581.837 metres quadrats, format per dos sectors separats: la Verneda Industrial i el Torrent de lEstadella. El primer estar delimitat pels carrers Sant Adri, Fra Junper Serra, Santander i el passeig de la Verneda, mentre que el segon estar limitat per Jaume Brossa, Via Trajana, Binfar i Ca NOliva.

Es calcula que a Sector Prim viuran uns 7.500 vens

joan morejn

temes que es tenen en compte a lhora de construir la llosa de les vies que, en teoria, servir per comunicar els diferents barris, per la qual cosa no poden quedar punts morts que produeixin inseguretat. Sha fet un estudi de mobilitat per a vianants i volem que els accessos preferents siguin per a autobusos i no per a cotxes, diuen els vens. Segons lAssociaci de Vens Verneda Alta, les associacions de Verneda, Sant Andreu i Sagrera estan unides i dacord amb all que volen i all que no. Han format cinc comissions de treball (espais lliures i equipaments, urbanisme, estacions, comerciants i mobilitat). Cadascuna t un tcnic assignat escollit pels vens i pagat per lAjuntament, i s ell qui trasllada a lAjuntament les peticions i les preguntes. A ms, asseguren que no estan en contra que la zona surbanitzi perqu no pot ser que a la Verneda hi hagi edificacions velles encara. Volen que es modernitzi, surbanitzi i que hi hagi equipaments. Per creuen que es poden fer un altre tipus dedificacions que no siguin tan altes. I que segueixin la lnia del barri actual, que no hi hagi un contrast massa gran com va passar amb Diagonal Mar. Per la seva part, Pau Maduell, vocal de lAssociaci de Vens Sant Andreu de Palomar, afirma que el problema s que lAjuntament segueix treballant de forma unilateral, sense comptar amb els vens. Aquesta actitud no ens agrada gens, preferirem que realment hi hagus una nova manera de fer les coses. A ms, afirma que el problema al Sector Prim s de fons, ja que com lobjectiu ltim del projecte s el dobtenir diners, sacaba fent necessari construir ms plantes i portar edificabilitat daltres sectors. Dacord amb les reivindicacions de Verneda Alta, Maduell afirma que no t cap sentit incloure superfcie de Canyelles i reclama que entre tots haurem dentendre que all que cal s fer un model de ciutat que afavoreixi la relaci entre les persones.

Tres Turons, 80 anys per fer un parc

sergi cabeza El parc dels Tres Turons (Rovira, Carmel i Coll) est definitivament en marxa. Desprs danys de consultes, presentaci de projectes i oblits, lAjuntament ha tirat endavant laprovaci inicial del projecte grcies al vot favorable dERC i els partits del govern municipal, i amb el desacord de CiU i PP . Es desencalla aix la Modificaci del Pla General Metropolit (MPGM) que va quedar aturada desprs de les allegacions venals i la manca de consens poltic de lany 2005. La MPGM afecta 300 habitatges situats als punts ms alts dels turons i desafecta 464 habitatges alats als seus lmits i que estaven a la llista dexpropiacions. El problema principal que presenta la fase dexpropiacions i reallotjaments, abans de fer realitat el parc, s el temps. El termini per dur-lo a terme s de 16 anys, dividits en quatre fases quadriennals. En cada fase hi haur expropiacions i aix augmenta el desencs dels vens, que veuen com la seva actual forma de vida t un final assignat per lluny i, per tant, imprecs i subjecte a diversos possibles canvis de govern municipal. La idea s anar expropiant i reallotjant a mesura que els nous habitatges, tots a les rodalies del parc, estiguin construts. No ser fins que acabi tot aquest procs que es comenaria a treballar en el parc en s, del qual encara no existeix un projecte ferm. Laltra gran reivindicaci del moviment venal s la desestimaci del projecte que van presentar al 2005 de parc mixt. Sota el lema Parc S, Cases Tamb i amb la collaboraci darquitectes i urbanistes, el pla ideat pels vens apostava per la convivncia dels habitatges edificats amb la zona verda. s en aquest sentit en qu gira la lluita dels afectats davant del nou projecte. Largument s que la superfcie que ocupen els habitatges no supera el 5% de lespai total del parc, estimat en 122 hectrees, i que el cost municipal per a les expropiacions s massa elevat, 300 milions deuros. Els vens creuen que un parc sense cases es veuria afectat pel vandalisme, la inseguretat i la manca de manteniment, mentre que amb la seva presncia podrien participar en la gesti de lespai. Lopci de parc mixt queda desestimada perqu est considerat com a verd estratgic, s a dir, su-

CARRER111 abril 2009 CRNICA 9

El projecte del parc afecta 300 habitatges dels punts ms alts, com aquests del Tur de la Rovira perfcies de descompressi urbana i nima forestal per garantir la sostenibilitat i la qualitat de vida dels ciutadans. Ricard Martnez, regidor a lAjuntament i responsable durbanisme al grup municipal dERC, assegura que no t cap sentit que hi hagi interferncies en forma de cases, tot i que entn que la marcal de 1953. No s, per, fins a lelaboraci del Plan Parcial de ordenacin de los cerros de la montaa del Carmelo, Tur de la Rubira y montaa Pelada y sus zonas adyacentes de 1967 en qu la zona queda afectada i es prohibeix la construcci de nous habitatges. El PGM de 1976, vigent avui, reconeix la necessitat de crear aquest espai i mant les afectacions que ja esmentava el primer. Desprs, durant la dcada dels 90 torna a parlar-se del projecte per sense la contundncia amb qu es pren al 2005. Tot i aquesta amenaa continuada, els espais ja eren ocupats. Primer amb grans cases senyorials que encara es mantenen al Tur de la Rovira i que sn dabans de la Guerra Civil, i desprs amb barraques a sobre del mateix tur, per tamb al del Carmel i al Coll, que hi van romandre fins a tocar dels Jocs Olmpics de 1992. Sembla que tot plegat s inevitable i que els vens seran, efectivament, expropiats a canvi de les conseqents contraprestacions

dani codina

El calendari
3 Fins al 4 de maig: Exposici pblica i allegacions. 3 Convocatria dels grups de treball en funci de les modificacions que shagin fet producte de les allegacions. 3 Aprovaci provisional del projecte per part de lAjuntament. 3 Aprovaci definitiva de la Generalitat de Catalunya. 3 Expropiacions i reallotjaments (16 anys segons lactual projecte). econmiques i el reallotjament en pisos pblics prvia compra. s per aix que el consistori ha elaborat campanyes dinformaci, com exposicions itinerants, i disposa de lAgncia de Promoci del Carmel per explicar als vens afectats quins sn els termes, tant temporals com econmics, de cada cas. Un dels barris que rebr gran part dels desallotjats del Tur de la Rovira s el de Can Bar. All

El pla ideat pels vens apostava per la convivncia entre els habitatges edificats i la zona verda
gent dubti, ja que el verd estratgic sest gestionant precriament a la ciutat. ERC va desencallar el projecte perqu desprs de 40 anys dafectacions, la gent spiga a qu sha datendre. El primer cop que es parla del parc dels Tres Turons s al pla co-

noms esperen que el procs vagi rpid i que millorin tant els accessos al barri com els equipaments. Miguel Hernndez, vocal durbanisme de lAVV, i lexpresident, Adrin Prez, que sempre han recolzat el parc mixt, creuen que el projecte no deixa de ser una oportunitat ja que sampliaran equipaments que fins ara no existien. El creixement de poblaci resultant de la construcci dels nous habitatges per als afectats portar una llar dinfants i una escola pblica (la que hi ha va ser tancada al 1999) a un barri oblidat per ladministraci durant els anys. El que esperem -afirmen- s una gran transformaci urbana, que arribi la llei de barris i que no manipulin els afectats com estan fent alguns partits poltics. Una de les entrades al parc ser entre els carrers de Tenerife i Francesc Alegre, justament on es construiran els nous habitatges, i on esperen que els esforos municipals estiguin a lalada per adequar la zona a la magnitud del projecte.

pini O
La veu del

CARRER111 abril 2009 OPINI 10

antoni ramon

12

Entorn leixample de Cerd

CARRER

Negra i criminal
Mossos dEsquadra que reprimeixen sense control estudiants, periodistes i vianants; caps de la Policia Nacional imputats en xarxes de prostituci, alhora lligades a episodis de corrupci que esquitxen funcionaris municipals i dirigents del PP; assassinats que afecten executius del mn del turisme, detencions de pressumptes terroristes islamistes que desprs queden en no res... Encara que tot plegat evoqui la novella negra, que certes realitats de Barcelona superin la ficci comena a ser preocupant. I no perqu augmenti la sensaci dinseguretat (que les dades oficials diuen que baixa i les percepcions venals, subjectives, mantenen en nivells allunyats daltres urbs). Sin perqu alguns daquests episodis qestionen drets i llibertats que van costar molt de guanyar i daltres evidencien trames delictives i corrupteles que una democrcia no es pot permetre. Si vam denunciar ls del kubotan contra manifestacions i vam alertar del risc de xenofbia per les detencions antiterroristes preventives al Raval, des del moviment venal hem aixecat la veu en contra de la repressi policial al moviment estudiantil del 18 de mar. Aix li ho va fer saber la FAVB al conseller dInterior en una entrevista prvia a linforme en el qu va reconixer errors per cap altra responsabilitat que la destituci del director general dels Mossos. Investigaci, transparncia i, si sescau, depuraci de responsabilitats poltiques exigim tamb contra la corrupci. No pot ser que tcnics de districte -de Grcia o qualsevol altre- i assessors o poltics -del PP o altres partits- apareguin lligats al cobrament de comissions per legalitzar comeros. Ms preocupant s encara que es vinculi alguna daquestes prctiques amb el regidor Alberto Fernndez Daz i el fosc mn empresarial de loci nocturn i la prostituci. Tot plegat -ms el tiroteig al luxs Hotel ME Barcelona el 18 dabril i lobscur assassinat, el 9 de febrer, del director del Centre Internacional de Convencions de Barcelona, Flix Martnez Tourio- sugereix que potser no errava lescriptor Roberto Saviano, autor de Gomorra, quan, a la Setmana Negra, va alertar que Barcelona s porta dentrada a unes mfies que ja no sn un problema itali, sin europeu. Aix com ens oposem al fet que, en matria de drets i llibertats ciutadanes, la nostra societat avanci cap al model repressiu que exemplifica la Itlia de Berlusconi, denunciem que la perversi del model Barcelona, ms enll del negoci especulatiu, afavoreix tamb el crim organitzat, no ja a la italiana, sin a leuropea.
La veu del CARRER

El ninot de El Roto La veu de les associacions

Sobre el nom de la nova estaci del TGV
En primer lloc em presento: em dic Jos Barbero, sc el president de lAssociaci de Vens de La Sagrera i vull expressar el meu malestar per lescrit que surt a la seva publicaci Carrer 110 febrer 2009, a la pgina 12 dopini La veu de les associacions, amb el ttol LEstaci de lAVE SagreraSt. Mart i signada pel Sr. Manuel Martnez, president de lAVV de Sant Mart de Provenals. Crec que encara que lequip de redacci no es fa responsable dels escrits signats per particulars o collectius, hauria de contrastar les informacions que es fan des daquesta publicaci, doncs si no es fa, sest contribunt a divulgar informacions que ni sn certes ni es corresponen amb la realitat. Mexplico: El Sr. Manuel Martnez afirma que el disitricte de Sant Mart t ms de 250.000 habitants (cosa certa) i que s comparable a la cinquena o sisena ciutat de lEstat espanyol, la qual cosa s magnificar la realitat daquest districte, enganyant als lectors (a lEstat espanyol hi ha moltes ciutats, ms de cinc o sis, amb prop dun mili dhabitants i daltres que el superen). Quant a la situaci de lestaci del TGV, tamb est afirmant coses que no sajusten a la veritat: quan diu que lestaci tindr dues entrades de passatgers, una a La Sagrera i laltra a la Ronda de Sant Mart, ho fa donant a entendre que aquesta

Edita: Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona Obradors, 6-10 baixos 08002 Barcelona Telfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: carrer@favb.cat Web: www.favb.cat Consell de direcci: Andrs Naya, Marc Andreu i Eva Fernndez Cap de redacci i maquetaci: Elia Herranz Revisi ortogrfica: Roser Argem Consell de redacci: Gemma Aguilera, Nstor Bogajo, Sergi Cabeza, Luis Caldeiro, Vicent Canet, Anna Carlota, Dani Codina, Arnau Cunties, Yaiza Garca, Daniel Gomis, Jordi Mart, Joan Morejn, Maria Ortega, Ricardo Ivn Paredes, Ignasi R. Renom, Isabel Rey, Alcia Tudela, Marc Villoro Consell assessor: Manel Andreu, Anna Alabart, Ernest Als, Roser Argem, Jaume Asens, Alfons Barcel, Jess Berruezo, Esther Cnovas, Horacio Capel, Josep Ramn Gmez, Maria Eugenia Ibez, Joan B. Isart, Alfons Lpez, Eugeni Madueo, Pep Mart, Mariano Meseguer, Pep Mir, Jos Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Albert

Olls, Rosa M Palencia, Nria Pompeia, Albert Recio, Ferran Segarra, Josep Llus Rueda, Merc Tatjer, Ole Thorson, ngel Valverde, Pau Vinyes, Luis Zaurn Portada: Tamayo Maqueta original: Joan Carles Magrans Administraci: Marga Parramon Publicitat: Isabel Mancebo Fotomecnica i impressi: Imprintsa Telfon: 93 878 84 03 Distribuci: Trvol Missatgers Telfon: 93 498 80 70

joan morejn

La FAVB no est necassriament dacord amb les opinions que sexpressen als articles signats per particulars o collectius. Es permet la reproducci sense modificacions de qualsevol contingut de la revista fent esment de lautoria i sense finalitat de lucre, segons la norma copyleft Imprs en paper ecolgic de 80 grams Dipsit legal B - 21300 - 1995 Aquest nmero t un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribuci s gratuta

Ledici daquesta publicaci ha estat possible grcies a la collaboraci del Departament dAcci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diverses entitats

segona entrada est dins del districte de Sant Mart, cosa que no s certa perqu el costat muntanya de la Ronda (que s on hi anir lentrada) s barri de La Sagrera, precisament perqu el districte de Sant Mart, quan es va fer la divisi de barris de Barcelona, va rebutjar aquest indret on en aquells moments estava ubicada La Perona. Aix, lEstaci del TGV (tingui el nom que tingui) i les seves entrades estaran ubicades en el termini del barri de La Sagrera, que no pertany al districte de Sant Mart. Referent al nom de SagreraSant Mart( com a nom de lestaci del TGV) aprovat en el plenari del districte de Sant Mart el dia 6 de febrer de 2008, vull aclarir que aquesta aprovaci es va fer dins daquest districte, el qual va actuar pel seu compte i abans que shagus creat la taula de participaci oberta per debatre aquest tema. Per ltim, tamb vull expresar

el sentiment dun barri (La Sagrera) que pel b de la infraestructura de la ciutat, de lEstat i, fins i tot internacional, est patint des de fa molt les molsties de les obres i tamb la manca dequipaments i espais durant molts anys, perqu tot estava lligat a larribada del TGV. Per tot aix, La Sagrera sent molt seu i ha defensat des dun principi tot el projecte del TGV. Aquestes obres esmentades afecten La Sagrera, Clot, Navas i Verneda Alta, per no lespai de lAVV de Sant Mart de Provenals, que est tocant Diagonal Mar, molt lluny don es realitzen les obres. Per tot lexposat, crec que la FAVB hauria de contrastar les informacions abans de publicar-les per tal de no difondre aquelles que poden induir a errors.
Jos Barbero President de lAVV La Sagrera

PD: La sortida que dna al parc de Sant Mart, s que podra tenir el rtol de Sortida Sant Mart.

CARRER111 abril 2009 OPINI 11

La veu dels lectors

Benvolguts companys de Carrer, En el darrer nmero de la vostra revista fiqueu a la Cambra Fosca un cas destudis tcnics encarregats per la Generalitat. Naturalment estic dacord amb la crtica, si es demostra que, com ha dit la premsa i sest investigant, aquests projectes han estat adjudicats a dit o es tracten dinformes fantasma. El que crec que shauria de matisar s que no pel fet de ser (aparentment) peculiars aquests estudis sn criticables. Sovint els cientfics i tcnics treballen amb pressupostos molt minsos, en pobres condicions laborals, i la seva feina fa que la societat avanci en el coneixement. No conec els detalls de lestudi del ratpenat nana (sembla que ajuda al control de plagues en el cultiu de larrs), per crec que val ms denunciar les despeses en cotxes oficials, viatges a lestranger acompanyant empresaris i despatxos luxosos que, segur, no aporten res de valor a la societat. Fins aviat i bona feina!
Alfons Lpez Carrete Barcelona

La labor dels cientfics

LA CAMBRA FOSCA
Guillem Espriu Franco, presente!
Desprs de treure el monument franquista en homenatge a la Falange Espaola existent des de lany 1944 a la nostra ciutat, han aparegut dues noves mostres que, duna manera o una altra, Francisco Franco continua present. Un enorme llen del dictador presideix un dels salons dun hotel de lexrcit situat a lavinguda Diagonal 666. Lhotel est subvencionat i ofereix uns preus ajustadssims: 11 euros lhabitaci senzilla i 15 la doble. El director va declarar
dani codina

a Pblico que ell no el traur mentre no li manin, i que fins ara, ning no se nha queixat. Esperem que alg li ordeni: Despengil!!!! Altres smbols franquistes es troben situats als temples marians i daltres esglsies. Un enorme roset del temple del Tibidabo exhibeix lescut franquista (reprodum la imatge). El salesi que regeix el temple, en ser preguntat per El Pas si el trauria, va dir: No. Aix sn rucades. Shaur daplicar la llei a aquest capellanet i que el subvencioni en Franquet.

Mesures que no surten al manifest del Frum Venal

Amb les 21 propostes per a una ciutat sostenible del Forum Venal Barcelons, mhe quedat amb la sensaci que la comprensi ecolgica que tenim de la metrpolis global -en aquest cas Barcelonasegueix principalment enfocada a la seva dimensi com a emisora de fums, residus, sorolls i totxos, oblidant el seu paper com a receptora, no noms denergia final, sin sobretot de materials, des del menjar als medicaments. I s que la ciutat no s un element aillat, sin el final de la llarga cadena dexplotaci ambiental i laboral que lalimenta. De tots s sabut que la ciutat prcticament no produeix res essencial per viure -aliments, fibres, minerals...- i, paradoxalment, concentra el gruix de la poblaci. A ms, amb la globalitzaci, la deslocalitzaci de la veritable factura ambiental del nostre estil de vida sha fet encara ms intensa i invisible. Si estem extingint 16 dels 17 majors bancs de peixos del planeta per omplir les nostres neveres, aleshores la ciutat sostenible noms ho podr ser si aplica mesures que no shan recollit en aquest manifest: el foment de lagricultura periurbana, la creaci de mercats agroecolgics municipals, la fi de les llicncies per a supermercats i grans superfcies, letiquetatge obligatori de la motxila ecolgica de tots els productes, la baixada del preu de lhabitatge per alliberar poder adquisitiu cap als productes ecolgics, la facturaci amb lmits obligatoris de consum, la simple prohibici de molts productes ambientalment incorregibles i qualsevol idea que apunti a modificar el nostre estil de vida depredador, des de la medecina natural als horts urbans, passant per la renda bsica o la peatonalitzaci generalitzada.
Arnau Montserrat Vall de Can Masdeu

El barri de Grcia i les seves entitats van defensar la Violeta i la van salvar del picot especulatiu. Ara, el regidor del districte de Grcia vol tornar a desenterrar-lo. No he comprat la Violeta per salvar un bar, va declarar. Senyor Guillem (aix es diu el regidor): li recomanem prudncia. No falsegi la histria i recuperi la memria histrica i recent! Lany 2004 lAjuntament va permutar ledifici amb una immobiliria. Lespeculador va rebre a canvi ms edificabilitat en lnic solar que estava qualificat com a habitatge social. A sobre, lAjuntament va cobrar alguns euros. Dir a Grcia que la Violeta noms s un bar s, com a mnim, lamentable. Rehabilitar aquest local, mantenir-lo com a punt de referncia de la seva vida associativa i recuperar la seva activitat cultural s optimitzar-lo socialment. Tots sabem qu passa quan es desmunten les pedres. Es numeren i es tornen a collocar com un decorat de cartr pedra de qualsevol opereta. Per a ms inri, el regidor es diu Espriu de cognom.

La modernitat del tnel i de la incineradora

El tripartit es mostra obert a construir una nova incineradora a Barcelona, aix com disposat a tirar endavant el tnel dHorta. All que s retro torna. Vegeu si no lenergia nuclear. Medi Ambient deixa la decisi definitiva en mans de lrea Metropolitana, que manifesta que est estudiant el tema. I la conselleria de Poltica Territorial i Obres Pbliques dna per planificat un tnel dHorta per a ferrocarril que fins i tot ICV, tradicionalment en contra daquesta infraestructura per agressiva contra Collserola, podria acabar defensant. Nosaltres, el moviment venal, i per venal mediambiental, volem recordar que la Conselleria, el Govern, lrea Metropolitana, no sn ens virtuals. Estan formats per representants poltics que han de ser responsables amb all que defensen de paraula. Una incineradora no passar fcilment. La seva amenaa ens donar forces suficients per impedir-la.

EN POSITIU
Sagrada Famlia no accepta la censura
S, com en els vells temps. La regidora Assumpta Escarp ha tornat a muntar-la. Per editar el programa de festa major que organitza la Coordinadora dEntitats del barri posava com a condici que sanullessin dos actes. A la regidora no li agradava un debat sobre lespeculaci a Myrurgia i una xerrada en solidaritat amb en Jona, un jove del barri a qui demanen 8 anys de pres per manifestar-se al Forat de la Vergonya. Si traieu aquests actes, jo us edito el programa com sempre. La Coordinadora va dir NO. I va comunicar a la regidora que no edits els programes censurats perqu no els distribuirien. La regidora va anar a la seva, programa censurat el prologa ni ms ni menys que lalcalde Hereu. Ja li havia explicat la regidora? Assumpta Escarp pensa que qui paga mana. Que els diners pblics sn della i no de tothom. Ha demostrat el seu carcter autoritari i poc democrtic. Aquest cop, i desprs de 30 anys de festes, la regidora del districte no va estar present al preg. No va donar la cara. Va dir que tenia un problema personal i no va nomenar ning que la supls. La Coordinadora ha editat pel seu compte el seu programa de festes. Felicitem totes les entitats de Sagrada Famlia per la defensa que han realitzat de la seva dignitat ciutadana i de la llibertat dexpressi.

Les cartes enviades a la secci de La veu dels lectors han de tenir un mxim de 1.800 caracters (un foli). Ens reservem el dret dadaptar-les si superen aquesta extensi.

A lesquerra, programa de la Coordinadora i a la dreta, programa censurat

els va editar amb la censura i va tenir la barra de posar la

firma de la Coordinadora sense lautoritzaci de les entitats. El

CARRER111 abril 2009 OPINI 12

antoni ramon graells arquitecte

Entorn leixample Cerd

El Pla Cerd s un plnol regulador que dibuixa una ciutataltra, morfolgicament diferent de la vella. Visualment ordenada, presentava un disseny unitari que desagrad els arquitectes del seu temps, molestos -tot sigui dit- que un enginyer els hagus guanyat la partida. Encara lany 1901 Josep Puig i Cadafalch a La Veu de Catalunya descrivia leixample com un dels horrors ms grossos del mn, un dels horrors que de segur no t igual sin en les ciutats cursis de lAmrica del Sud. Per als arquitectes, a la dictadura matemtica de Cerd calia oposar lart, s a dir, la varietat, lobertura de perspectives, la ciutat bella i monumental. Per el conflicte entre enginyers i arquitectes / poder central i Ajuntament / Espanya i Catalunya sha tret a relluir sovint, amagant que al cap i la fi, la burgesia catalana rpidament entengu que el Pla Cerd era ms operatiu per als seus interessos que no pas el Pla dAntoni Rovira i Trias, el guanyador del concurs convocat per lAjuntament. La proposta de Rovira, ms acadmica, permetia entreveure uns barris estructurats a lentorn de places. Certament una ciutat ms orgnica que no pas la ms abstracta de Cerd. De totes maneres, la construcci de la ciutat ha perms entendre leixample com una trama que admet totes les excepcions, una espcie de pentagrama on escriure la partitura de larquitectura de la ciutat. Aqu, potser, rau una altra de les virtuts del Pla: que a lhora de la veritat va ser entesa pels arquitectes, encara que no ho reconeguessin. El Pla no deixava doferir sin una plantilla que els permetia lluir una arquitectura eclctica i moderna. Lilla uniforme era la base per a la discrdia.

econeixeria Ildefons Cerd com a seu leixample davui? Hagus imaginat el desenvolupament del seu pla? Sense estar-ne del tot segurs, ms aviat respondrem negativament ambdues preguntes. La historiografia urbana de Barcelona, all que sha escrit sobre el passat de la ciutat, ha tendit a explicar el seu esdevenir mitjanant un seguit depisodis revestits duna forta crrega mtica. Uns eren esdeveniments puntuals, com lExposici Universal de 1888, la Internacional de 1929, els Jocs Olmpics del 92 i el Frum del 2004. Uns altres venien representats per plans urbanstics, suposadament carregats dun component utpic. El Pla Cerd (1861) i el Pla Maci (1932) en serien dues fites de renom i el Pla Jaussely (1905) una doblidada. Per aquestes dues histries, una de caire ms oficialista i especialment utilitzada per propagar les darreres operacions dels Jocs Olmpics i el Frum; i laltra, ms preocupada per mostrar la ciutat que hauria pogut ser i no ha sigut, xoquen en diversos graus amb la realitat. Els episodis no eren tan puntuals com semblaria, ni tingueren una influncia tan significativa i immediata com es volia fer notar. I els projectes utpics eren fills dun temps i un lloc ben concrets. La fortuna dIldefons Cerd no consisteix tant en haver planejat una utopia com en dissenyar, al pla de Barcelona, unes regles de joc fruit dun pensament racionalista, per alhora funcionals al capitalisme liberal de mitjan segle XIX. El pla Cerd no s un pla trat pel desig de benefici capitalista. I si aix fos el trador seria, en part, el seu propi creador. s veritat que Cerd, en el projecte presentat al concurs convocat lany 1859 i fallat lany segent,

dibuixa una illa on se situen blocs dhabitatge lineals conformant un teixit molt menys dens que lactual i on la imatge del carrer corredor es difumina i els espais a laire lliure entre blocs sobren als carrers. Per una vegada guanyat el concurs, lany 1861, el mateix Cerd dibuixa la illa tancada que coneixem, ja que dna una mesura dedificabilitat ms propera als interessos econmics dels propietaris del sl. La reparcellaci de la unitat de terreny formada per la illa ms la meitat de la superfcie dels carrers que lenvolten, s laltra pea clau de la gesti del pla, que ens el mostra ben allunyat de lutopisme. Cerd trenca amb la propietat del sl per poder repartir proporcionalment els beneficis entre els propietaris. Cerd no s un socialista utpic, sin un bon

Pla del projecte deixample de Cerd de 1859

gestor del capitalisme liberal. Per abans que un prctic, Ildefons Cerd s un teric que se situa als orgens de lurbanisme modern, ents com a cincia, grcies als tres gruixuts volums de la Teora General de la Urbanizacin. Reforma y ensanche de Barcelona, on desenvolupa una reflexi general i concreta que li dna uns criteris per fer el Projecte de reforma i eixample.

Cerd, ms que plantejar una utopia, va dissenyar unes regles de joc fruit dun pensament racionalista i alhora funcionals al capitalisme liberal de mitjan segle XIX

Cristbal Bermdez
albert recio

Quintn Cabrera
andrs naya

Tard, ens ha arribat la notcia de la mort de Cristbal Bermdez (a la foto, desquenes a lesquerra). Nascut a Cuevas del Becerro (Mlaga) el 1930, des de molt jove va fer de la lluita contra la injustcia el seu motiu vital. Primer, collaborant amb el maquis a la Serrania de Ronda. Desprs, un cop a Catalunya, participant en el moviment obrer de lempresa metal lrgica Riviere. En el seu barri de Porta (Nou Barris) va ser una persona crucial en el desenvolupament de lAssociaci de Vens, molt actiu en la lluita conjunta de les associacions de Nou Barris i Sant Andreu per recuperar els terrenys de la Renfe (lactual Can Drag). Del moviment venal va passar a ser membre fundador del Moviment per la Pau de Nou Barris, i posteriorment dEcopacifistes de Nou Barris. I en els ltims anys de la seva vida encara va tenir temps de convertir-se en un important activista

en defensa de la gent gran. Aquest currculum s insuficient per entendre una persona tan estimada per nosaltres. Malgrat que tota la seva vida activista va militar al PSUC (i posteriorment a Iniciativa per Catalunya, don va ser president de districte), ell sempre deia que de la famlia no sen podia separar, sempre va ser una persona oberta a tothom, amb capacitat dautocrtica. De fet, en moltes activitats de Nou Barris va ser el primer en treballar colze amb colze amb gent daltres partits i altres formes de veure la vida. Dell ens impressionava la seva serietat, el seu esfor a lhora danalitzar els fets, la seva voluntat daprendre, el seu bon humor, la seva sensibilitat. Al final, ledat i la mort prematura de la seva inseparable companya, la Maria, el varen vncer. Per per als moviments socials de Nou Barris s clar que si algun model dactivista venal ens fa falta, aquest s el que representava en Bermdez.

Va morir el passat 12 de mar a Madrid a causa dunes complicacions amb el trasplantament de pulm que li van fer el passat mes de gener. Quintn va arribar a Barcelona el 1968 fugint de la dictadura uruguaiana. Fins al 1991, quan es va traslladar a Madrid, va ser company de moltes lluites del moviment venal barcelon. Desenes de barris el van sentir cantar, deixant-hi el seu al. Reprodum un cartell que anuncia un recital al Centre Eulaliense amb lobjectiu daconseguir un local per a lAssociaci de Vens del Tur de la Peira, Vilapiscina i Ramn Alb. Les seves canons alimentaven les caixes de resistncia de les nombroses lluites obreres realitzades en aquells anys 70. Lltim cop que el vam poder sentir va ser al barri de Canyelles amb motiu de la inauguraci dun carrer que portava per nom Vctor Jara, el cantautor xil assassinat per Pinochet. Va cantar la histrica can titulada Seor presidente i va donar una emotiva abraada daigua a la companya den Vctor. Uruguai daquells cants emigrats per les dictadures dAmrica Llatina, va persistir en el seu inconformisme fins al final. En un dels seus ltims escrits titulats irnicament Partes mdicos y/o de guerra deia:

Nuevamente los saludo /desde Castilla-La Mancha, el invierno, con su ancha manta de fro, no pudo derrotar a este tozudo que llaman Quintn Cabrera aunque lleguen las primeras seales de desespero si bien es sabido, pero, que el que espera desespera. Aqu andamos aguardando /un milagro que no llega. Mis pulmones son de pega. No me sirven, hasta cundo?

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 13

Serveis socials a la ciutat

Articles
jos adelantado nstor bogajo Vicent canet eva fernndez daniel gomis albert recio isabel rey Teresa torns josep torrell alcia tudela

Fotografia

anna carlota dani codina Pedro Madueo ignasi r. renom

Illustraci Portada

diana zulueta tamayo

La nova Llei de Serveis Socials representa una oportunitat histrica per donar un pas endavant en la universalitzaci dels drets: la timidesa en la seva aplicaci i lexcusa de la crisi poden rebaixar el seu impacte. Dediquem aquest dossier a reflexionar sobre el tema

DOSSIER

La poltica dels serveis socials aqu i ara

jos adelantado departament de sociologia de la UAB

a Llei 12/2007 de Serveis Socials aprovada pel Parlament de Catalunya signific una fita important en levoluci de les poltiques de serveis socials. La relativa proximitat del component programtic dels grups poltics del tripartit respecte a la poltica de serveis socials va fer possible acords de contingut envers un canvi de model: de lassistncia, cap a la consolidaci jurdica de drets socials. Sens dubte, el projecte ms ambicis fou lelaboraci de la nova Llei de Serveis Socials i el seu desenvolupament semmarca en el debat sobre la necessitat destablir un dret universal als serveis socials, amb les mateixes garanties jurdiques existents en lmbit de leducaci, la sanitat o les pensions, s a dir, com el quart pilar de lEstat del Benestar. La Llei de Serveis Socials va ser definitivament aprovada pel Ple del Parlament el 3 doctubre del 2007 i entr en vigor l1 de gener de 2008.

Debilitats Els immigrants extracomunitaris (fins i tot els residents legals) no hi tenen dret daccs: sels atendr per via durgncia social (beneficncia). Sobre la participaci cvica i ciutadana no se supera el disseny burocrtic i consultiu: el Consell General de Serveis Socials, els consells territorials i els consells locals tenen funcions de consulta i capacitat de seguiment, per no de participaci en les decisions. Sobre laportaci financera de la Generalitat es traslladen responsabilitats als ajuntaments (les prestacions durgncia social). Es podria haver aprofitat loportunitat per reestructurar el model cap a un altre que pugui concebre la poltica de serveis socials amb un carcter ms preventiu i inclusiu, dotant-la de mecanismes dactivaci social abans de caure en lexclusi social. I tamb es podria aprofitar loportunitat per transformar els serveis socials en autntics serveis de proximitat i de desenvolupament comunitari. Amenaces Sobre el dret universal i el copagament, els motius per justificar laportaci econmica dels ciutadans sn molt amplis: alimentaci, vestit, neteja de la casa, allotjament. Tots ells poden ser sotmesos a laportaci de la persona usuria. Quant a la cartera de serveis socials, es constata una indefinici de les prestacions garantides: la cartera inclou les prestacions garantides exigibles jurdicament, que depenen de dos aspectes bsics no concretats: a) laportaci dels beneficiaris al cost de cada servei, b) lestabliment del mdul social per part de la Generalitat (el que pagaran les administracions). La Llei reconeix la importncia de les entitats diniciativa privada (social i mercantil), per respecte a la primera no defineix amb precisi el paper del voluntariat social. Respecte a la iniciativa mercantil, podrien ser majors les salvaguardes per garantir la qualitat dels serveis que presten, de manera que no sigui possible una concertaci amb el sector mercantil en qu prevalguin els baixos costos enfront de lalta qualitat. Seria convenient dei-

pectes estratgics: dedicar ms recursos econmics i canviar el model organitzatiu. Shan assentat les bases per a la seva universalitzaci, per el cam per recrrer perqu se situn a la mitjana europea dels 15 encara s molt llarg. Sha avanat en el reconeixement del dret, per tanmateix la introducci del copagament i la pluja de recursos que sesperaven de lEstat central amb laplicaci de la Ley de Autonomia Personal o el finanament de lEstatut, amenacen la seva viabilitat. El copagament ha penetrat a lEstat del Benestar com a modalitat de finanament de les prestacions, i pot obrir una escletxa que debiliti la solidaritat mitjanant el sistema fiscal en individualitzar laportaci (a ms dels costos burocrtics). El perill ms gran s que comenci pel quart pilar i sestengui als altres tres retallant la seva profunditat. El canvi en la concepci substantiva de la poltica de serveis socials es concreta per la progressiva substituci de principis assistencials per universals, estenent laccs a la poblaci normalitzada, i per limpuls discursiu de les poltiques de la integraci social. Aix no obstant, resulta paradoxal que la Llei exclogui expres-

l
El cam per situar el serveis socials a la mitjana europea encara s llarg xar clar que els criteris de qualitat que sutilitzen seran els mateixos independentment que els serveis, equipaments o prestacions els realitzi ladministraci pblica o la iniciativa privada, ja sigui social o mercantil. Respecte dels professionals, no es concreten les rtios i les titulacions, que es definiran reglamentriament i no se sap si seran daplicaci exclusiva a les administracions pbliques, o tamb a les entitats diniciativa social i mercantil. Un nombre important de treballadors del sector comparteixen una certa temenignasi r. renom

No sembla raonable deixar fora del model els immigrants extracomunitaris, que sn el 12,5% de la poblaci resident a Catalunya
sament la immigraci extracomunitria del dret a laccs als serveis socials. No sembla raonable deixar fora el 12,5% de la poblaci resident a Catalunya (Padr municipal, 2005). Per altra banda, el canvi de model organitzatiu de la poltica de serveis socials s un repte insuficientment abordat tant en el disseny de poltiques com en la coordinaci institucional. Des del punt de vista substantiu tamb apareix en el discurs la voluntat daconseguir per a tota la poblaci, el 2010, el nivell de lIndicador de Renda de Suficincia de Catalunya, que es defineix com un llindar monetari per sota del qual no s possible viure amb dignitat. En aquest sentit, s molt convenient simplificar els programes de transferncies de rendes i dotar-los dalgun criteri dhomogenetat, probablement reduint les contrapartides o augmentant la consideraci de lestat de necessitat. Actualment, hi ha programes que es regeixen per ledat, per les discapacitats, per la malaltia, per la insuficincia de rendes, per lexclusi laboral, pel temps de residncia, etc. Un altre dels reptes inajornables i que exigeix una bona disposici poltica s la coordinaci institucional. Sembla molt convenient delimitar ms clarament les competncies entre les diferents administracions i millorar la coordinaci entre latenci primria i lespecialitzada, aix com tamb es necessita que sestableixin mecanismes de relaci formal, mitjanant protocols entre les distintes poltiques socials que operen en el mateix territori: educaci, salut, habitatge, ocupaci, i justcia.

Per al mateix temps, es constata una voluntat de coordinaci amb el Pla dAcci per a la Inclusi i la Cohesi Social a Catalunya o amb el programa ProDep (amb actuacions conjuntes del Departament dAcci Social i Ciutadania i del Departament de Salut). Oportunitats Possibilitat dintegrar a la Xarxa dAtenci Pblica les entitats diniciativa social i les collaboradores. La Llei de serveis socials insisteix de manera vehement, en la convenincia de descentralitzar, desconcentrar i territorialitzar cap a vegueries i ajuntaments. Es proposa passar duna lgica de grups a una lgica de persones i territori, procurant que les demarcacions de salut, educaci, etc. coincideixin amb la de serveis socials. Safirma la voluntat de transversalitat quan es planteja la coordinaci amb els serveis educatius, laborals i de salut del mateix territori. I es proclama una voluntat del sistema de coordinar els recursos del sector pblicmercantil-social. La poltica desenvolupada pel tripartit es pot resumir en dos enunciats: canvi de tendncia en lesfor pressupostari i canvi de model en la concepci dels serveis socials; tot plegat gens menyspreable, si es t en compte el punt de partida. Les oportunitats sn moltes i encara estan obertes, per els reptes sn considerables. Hi ha la possibilitat de revolucionar els serveis socials i de convertir-los en el quart pilar de lEstat del Benestar, per aquest pilar ha de ser igual de llarg que els altres tres. Fa falta voluntat poltica en dos as-

Hi ha la possibilitat de revolucionar els serveis socials i convertir-los en el quart pilar de lEstat del Benestar, per els reptes sn importants
a que lexternalitzaci de serveis pugui suposar una precaritzaci laboral, ja que uns perfils professionals es poden substituir per altres ms econmics. Fortaleses Especificaci de drets i deures de beneficiaris i altres agents. Reconeixement subjectiu del dret. Individualitzaci (davant la familiaritzaci) del dret daccs. La Llei tamb mostra un notable esfor racionalitzador (descentralitzaci, territorialitzaci, coordinaci); tanmateix, lexcessiva fragmentaci de plans i programes ha sofert un procs dexpansi.

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 14

Els serveis socials des de la perspectiva de gnere

teresa torns professora de sociologia de la uab

conseguir que els serveis socials considerin important tenir en compte la perspectiva de gnere sembla, com a mnim, curis. No perqu aquesta perspectiva hagi perms finalment veure que s un sector mpliament feminitzat. Sin perqu sembla, ms que curis, increble, que no ens hagussim adonat abans que les dones som les principals protagonistes daquests serveis. B perqu hi treballem majoritriament de manera assalariada o, com ara en diem, de manera formal i informal. B perqu en som les principals usuries. I una i altra cosa ens atrapa al mig, tal com ens varen avisar algunes dones de lesquerra italiana fa gaireb trenta anys. En qualsevol cas, ms enll de la sorpresa, el cert s que si parlem de serveis socials, la majoria de dones, a ms de lexperincia acumulada, en tenim molt a dir, perqu s un afer fortament relacionat amb el benestar de la societat. En concret, amb el benestar quotidi, del qual en som mestresses les dones (i no precisament perqu haguem fet un mestratge). I perqu aquest benestar resulta a hores dara una pea clau a incloure en lorganitzaci social de la cura de les persones. Una organitzaci que les necessitats creixents de les nostres societats en relaci al benestar fan urgent i inevitable. No perqu siguin noves, sin perqu han esdevingut un problema. Essent un problema que afecta no noms les dones, que sn qui generalment sempre han ats aquestes necessitats, sin que el problema afecta tothom.

Els canvis demogrfics i culturals Cal recordar que el problema de com afrontar aquestes noves necessitats de benestar a les nostres societats, amb o sense crisi, neix, en primer lloc, amb els canvis demogrfics. La ra s la baixa natalitat i lenvelliment de la nostra poblaci, tan visible a ciutats com la de Barcelona. Aquests canvis provoquen que no hi hagin prou dones dentre 45 i 65 anys, aquelles que sempre han tingut cura dels seus, com si fos una cosa natural, tinguessin o no una feina remunerada. A societats de tradici tan familista com la nostra hem descobert que no donem a labast a suplir aquesta mancana amb les dones immigrades. I que aquesta situaci refora encara ms les desigualtats socials existents i el malestar quotidi de moltes persones. En segon lloc, el problema continua perqu persisteix la creena que encara hi ha mestresses de casa, dedicades exclusivament a ser lngel de la llar, si s que mai hi han hagut aquesta mena dngels. Una creena que troba, a hores dara, una gran complicitat en les imatges transmeses pel cinema i la te-

La millora de la situaci de les dones s beneficiosa per a tota la societat levisi. I que estudiosos i especialistes no sestan de recrear, tot dient que les dones shan incorporat recentment al mercat de treball, com si aix fos cert. O, el que s ms gracis, com si aix suposs que les dones hagussim abandonat les tasques domstic-familiars i de cura que tenim atribudes socialment i culturalment. El problema augmenta quan, a ms, alguns ens recorden els canvis soferts per la famlia. En aquest punt, el lament o la constataci prov de la desaparici lenta per segura del nucli familiar de pares i fills davant laugment daltres modalitats de famlies no tan normals. Una normalitat enyorada per tots aquells que no veien com aquesta famlia tpica era la

ignasi r. renom

que amagava les principals desigualtats entre homes i dones. En concret, la desigual distribuci quotidiana de la crrega total de treball, on el treball datendre la cura de les persones, era i s, encara, el nucli dur de la qesti. Redistribuci de riquesa i benestar Per precisament el fet que les dones, o si voleu la perspectiva de gnere, hagi sabut analitzar i afrontar les diverses dimensions del problema ens ha perms obrir les portes cap a possibles solucions. La primera i principal passa per reivindicar una nova manera de redistribuir la riquesa i el benestar, collectivament. Per aquest cop, tenint en compte tamb lorganitzaci social de la cura de la vida

de les persones. I no conformant-nos amb la protecci social que hem conegut fins ara, all on hi ha unes mnimes poltiques de benestar. Aquest s un afer que ens s urgent i prioritari, i ms en temps de crisi, si no volem que aquesta crisi, com les altres, lacabin pagant els collectius ms dbils. I aqu les dones, especialment les immigrades, hi estan abonades, ho vulguin o no. La llei de serveis socials catalana i la mal anomenada llei de dependncia espanyola podrien i haurien de ser un bon instrument. Per cal, igualment, que la demanda social estigui ben alerta en un pas com el nostre, on la tradici familista i la tolerncia social davant labsentisme mascul del treball quotidi de cura tenen una llarga tradici. Tanta com la que permet tolerar el frau fiscal i, en sentit contrari, fa que els drets i deures de ciutadania siguin tan febles com el propi Estat del Benestar. La urgncia i necessitat dorganitzar socialment la cura per aconseguir un millor benestar suposa una soluci relativament poc costosa en termes econmics. I en canvi resulta altament beneficiosa no noms per a les dones sin per al conjunt de la ciutadania. Representa donar valor a les aportacions del treball invisible per imprescindible que les dones fan quotidianament per atendre i tenir cura de les persones. I suposa, per damunt de tot, situar la qesti de la cura de la vida de les persones en el cor del replantejament del sistema de redistribuci de riquesa i benestar. Lobjectiu final ha de ser replantejar unes poltiques de benestar, lleis citades incloses, que sn exclusivament deutores de la lgica del mercat de treball. Lgica que, en els seus inicis, es va acceptar com lnica possible, tot i que noms considerava com a ciutadans de ple dret els caps de famlia masculins. Una figura clarament en declivi avui en dia, que obliga a replantejar encara ms les bases de la dita redistribuci. Ning no diu que les coses siguin fcils. Caldria, per exemple, aconseguir una major professionalitzaci i/o revaloritzaci acurada de les professions lligades als serveis de cura. I analitzar de manera rigorosa les dificultats culturals que acompanyen tant lacceptaci social i individual com la demanda o el rebuig daquests serveis. Qestions tant o ms complicades que debatre sobre el finanament o qui o quants lhan de menester. Daltra banda, cal recordar que les poltiques locals han de ser lescenari privilegiat per dur-les a terme. Perqu la proximitat que ofereixen les fan ser el territori idoni dactuaci per aconseguir que el benestar quotidi sigui un dels eixos des don repensar i actuar. Algunes dones nestem prou convenudes, per tamb sabem que s un afer de tothom.

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 15

El negoci de la dependncia
Albert Recio vicepresident de la favb i professor deconomia de la uab

l capitalisme consisteix en convertir les necessitats socials en negoci per a uns pocs. Sovint, tamb, en inventar necessitats per obrir noves vies de negoci. Tot sembla valer per acumular riquesa, encara que calen unes condicions adequades per convertir una necessitat en un negoci. Lexperincia recent del sector de la dependncia ns un bon exemple.

Feines a les llars i canvis socials Al nostre pas la major part de les feines quotidianes que permeten cobrir moltes necessitats vitals shan dut a terme en el si de les llars: ms en concret ha estat una tasca socialment assignada a les dones. Una activitat no mercantil, per tamb generadora de desigualtats. La cura de les persones amb capacitats disminudes (malalts, persones grans, etc.) ha format part daquest paquet de tasques familiars. Noms les dones de les famlies ms adinerades podien escapar-se daquesta crrega i traspassar-la al servei domstic (tamb majoritriament femen), sota la base duna relaci personal sovint ms prxima a la servitud feudal que al model del treball assalariat capitalista. Encara avui el Parlament espanyol no ha tingut temps dintegrar el rgim particular dels treballadors domiciliaris en el rgim laboral normal. Fora de la famlia quedava una insuficient xarxa dinstitucions pbliques i privades (fonamentalment lligades a lEsglsia Catlica) pensades sobretot per cobrir les necessitats de la poblaci ms marginal (asils, manicomis, etc.). El creixement dun nou sector de dependncia es produeix com a resultat duna combinaci de canvis socials. Per una banda, lallargament de la vida humana, en bona part producte de les millores sanitries i del nivell de vida, ha donat lloc a noves demandes de cures intensives, de noves necessitats. Per laltra, la incorporaci massiva de les dones -especialment de classe mitjana- al mercat laboral ha fet emergir una crrega de treball que abans estava oculta. Lemergncia daquesta situaci es va viure inicialment fora del debat pblic. O, com ha

un elevat nombre de residncies privades de qualitat mitjana-baixa, amb instal lacions ms aviat precries (pisos de lEixample, velles torres...), sovint petits negocis familiars que van aprofitar-se duna demanda creixent (i que recorden molt el vell negoci de les acadmies privades de fa quaranta anys). I per tot arreu, un immens sector de serveis domiciliaris, sovint realitzats sobre una base informal i que han significat un cert retorn de les velles figures dels criats. La precarietat institucional i social de les dones immigrants ha jugat un paper crucial en la consolidaci daquest sector informal. El sector pblic consolida el privat El sector pblic ha anat al darrera daquest procs per acabar jugant un paper crucial per consolidar un model de grans i mitjanes empreses. Per dues raons. Laugment de despesa pblica permetr ampliar el mercat. Sobretot, perqu enlloc de crear un servei pblic datenci a la dependncia semblant a leducatiu o al sanitari, sha optat per una subcontractaci dels serveis sota formes diverses: concertaci de places a les residncies privades, externalitzaci dels serveis dassistncia domiciliria i de teleassitncia, transferncies als particulars perqu comprin directament els serveis... La forma concreta com es desenvolupa aquesta poltica est directament relacionada amb la consolidaci de grans operadors, que sn els qui finalment estaran en condicions de garantir els nivells de serveis homologables pel sector pblic. Avui encara estem en una fase intermdia. Comencen a emergir alguns grans grups empresarials, per coexistint amb empreses locals i entitats sense nim de lucre que inicialment prestaven serveis a alguns ajuntaments i amb una mirada de petites i mitjanes empreses privades, especialment en el subsector de residncies. Les grans empreses emergents sestan consolidant b com a grans operadors municipals de serveis a domicili, b com a xarxes de residncies. Entre els seus propietaris hi trobem tant empreses amb experincia de gesti de serveis pblics, com grups constructors (las residncies sn una nova font de negoci), empreses dassegurances de salut i caixes destalvi, que troben aqu una extensi natural de la seva obra social.

El sector del serveis socials es caracteritza per una enorme varietat estat el cas de Catalunya, amb una Generalitat dominada per poltics que pensaven que cuidar era sobretot una tasca familiar. I aquest naixement privat explica prou b com sha desenvolupat el sector empresarial. Les activitats de dependncia sn activitats que requereixen moltes hores de dedicaci, molt de treball. I que, per tant, sn cares si es paguen sous de-

ignasi r. renom

cents i el servei s adequat. Per aix encara avui el desenvolupament del sector sha caracteritzat per una enorme varietat de situacions que, en bona mida, expressen les dificultats financeres. Per una banda trobem un relativament redut nombre de residncies dalta gamma orientades a cobrir serveis per a la gent ms adinerada. Per laltra,

Les empreses del sector

Tres sn les empreses privades que en el darrer concurs pblic han guanyat ladjudicaci del servei datenci domiciliria a la ciutat de Barcelona: Clece. s la branca de serveis del grup ACS, el primer grup constructor del pas. Controlat bsicament pel grup March (limponent grup familiar creat per Joan March, un dels principals finanadors del Alzamiento), els Albertos (els meditics cosins exmarits de les tamb meditiques germanes Koplowitz) i linefable Florentino Prez. Clece gestiona un ampli ventall de serveis: neteges, vigilncia, centres de dia, residncies, ctering... Ara gestionar els serveis de cinc districtes de la ciutat (Grcia, Horta-Guinard, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Mart). Altres filials dACS sn la constructora Dragados, Urbaser, que ha obtingut una part del contracte de neteja i recollida de brossa, i Abertis, la gestora dautopistes i telecomunicacions. Suara. Una cooperativa nascuda el 2008 dins el projecte de desenvolupar un grup cooperatiu catal semblant a lexistent al Pas Basc. Suara es fruit de la fusi de tres cooperatives preexistents: Escaler, EAS i CTF. Aquesta ltima s una cooperativa que van crear les primeres treballadores de la ciutat de Barcelona desprs que la gesti fos externalitzada. Ara gestionaran els districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuc. ABD (Assistncia, Benestar i Desenvolupament). Es tracta duna associaci sense nim de lucre. Inicialment es va dedicar a treballar en el camp de les

drogodependncies (gestiona diversos CAS) i ha anat ampliant la seva activitat cap a molts altres serveis socials. Ara gestionaran el servei a lEixample, les Corts i Sarri- Sant Gervasi. Sembla talment que el nou contracte municipal shagi volgut fer a mitges entre el sector purament privat i aquest tercer sector social que porta temps cobrint la manca dun veritable servei pblic. Com els serveis que fan ONGs com Crites i Creu Roja. Cal veure si es tracta de models diferents o noms canvia el propietari, tenint en compte que en el perode anterior les adjudicatries del servei eren altres grans firmes del sector: Eulen. Una altra gran empresa de serveis i neteges, vigilncia, lETT Flexiplan, etc. Propietat de la famlia lvarez que, a ms daquestes activitats, t interessos en el sector dels aliments de luxe (Vega Sicilia, etc.). s el model equivalent a Clece. SAR Domus. s un dels grans grups privats del sector (residncies, atenci domiciliria, habitatges assistits). A Barcelona t dues grans residncies (Regina i la Salut). El seu capital est en mans duna branca de la famlia Ravents (propietria de Codorniu i amb interessos al sector de materials de construcci) i de lasseguradora Catalana Occidente. Alcodra. Empresa de Saragossa que va comenar com una empresa de ctering i posteriorment va entrar a gestionar altres serveis socials. Altres grans grups empresarials a escala estatal destaquen sobretot en el sector de les residncies:

Ballesol. De lasseguradora Santa Luca i la famlia Vives Soler, t una macro residncia a Fabra i Puig. Quavitae. Propietat de Mapfre i Caja Madrid, tendeix a configurar-se com una empresa de serveis globals. Compta amb una residncia i centre de dia a Barcelona (Pare Claret, lligada amb la mtua sanitria lAliana). Sanitas Residencial. Promogut per lasseguradora mdica Sanitas, que s propietat de langlesa BUPA, una mtua que al Regne Unit s la principal gestora de serveis a la tercera edat. Sanitas gestiona 7 residncies i centres de dia a Barcelona (als districtes de lEixample, les Corts, Sarri-Sant Gervasi i Horta-Guinard). Amma Gestora de residncies. Participada pel Grupo Norte (firma com Eulen, controlada per una altra branca de la mateixa famlia lvarez), i les Cajas Navarra, Burgos y Duero. Gestiona una residncia a Horta. Sanyres. Creada per la constructora cordovesa PRASA, amb participaci de Cajasur i Caixa Catalunya. De moment no t presncia a Barcelona. Mutuam. Lantic Montepo Textil de Barcelona gestiona consultoris mdics concertats amb lICS. Est al sector de la dependncia a travs de Quidam, que ofereix serveis domiciliaris (t part de la gesti a Lleida), residncies (a Barcelona les de Vall dHebron, Font Florida i Ardar) i pisos assistits (Gell Residencial). Sacyr Vallehermoso. Aquesta constructora acaba de crear una filial per entrar al sector de la dependncia, prova del gran futur que salbira en aquest negoci.

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 16

Un pas endavant encara insuficient

El casal davis de Prosperitat s freqentat per ms de 4.000 usuaris Alcia tudela

anna carlota

ot i que des de lAjuntament sha fet un important esfor tant pressupostari com de recursos humans per millorar la prestaci dels serveis socials, els recursos destinats en cara no sn suficients per atendre tota la poblaci. El dficit dinversions que sar rossegava des de feia anys i la conjuntura de crisi econmica que es viu en aquests moments han fet crixer les persones en risc dexclusi i aix ha trasbalsat les previsions del consistori. La despesa social de lAjuntament ha crescut, en termes absoluts, 177.616.586 euros, s a dir, un 48% entre 2005 i 2008. Per la seva banda, la despesa dinclusi social ha crescut un 73,3% respecte del 2005 i shan incorporat ms de 300 nous

Al mateix temps, pretn ser la base per articular el conjunt de poltiques munici pals orientades a prevenir les dinmiques dexclusi, a atendre a les persones i col lectius ms vulnerables, i a promoure els itineraris dinserci que permetin la recu peraci de lautonomia personal. Programes com ara el Marc Municipal per a lAcci Comunitria, el Programa Municipal per a la Gent Gran, el Progra ma Municipal dAtenci a les Persones Sense Sostre, el Programa Municipal per a les Famlies i el Programa Municipal per a la Infncia i lAdolescncia, sn al gunes de les accions que es van posar en marxa el 2005. El Consorci de Serveis Socials En aquest marc dactuaci es troba el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB). Nascut dun acord entre lAjun tament i la Generalitat, el CSSB t com a objectiu desenvolupar els serveis, pro grames i activitats de prevenci, atenci i promoci socials. Ens hagus agradat parlar amb el director o gerent dels CSSB perqu ens expliqus el funcionament i les principals lnies dactuaci del con sorci, per, tot i que ho hem intentat en diverses ocasions, no ha estat possible. Dentre totes les funcions del CSSB, destaca la planificaci general de tota la xarxa de serveis socials a Barcelona, aix com la programaci i la gesti dels ser veis especialitzats adreats als collectius de dones i infants en risc, persones amb discapacitats i drogodependents. Finanament Cada any lAjuntament i la Generalitat signen un conveni mitjanant el qual el Govern catal destina uns recursos per tal de finanar part dels serveis socials que gestiona el consistori. Lany 2005 es

va arribar a un acord dincrement pluri anual de les aportacions autonmiques. Daquesta manera, sacorda que la do naci de la Generalitat es concretar en increments anuals successius, de mane ra que lany 2014, laportaci de lAjun tament no superar el 33% del cost total. Aix, levoluci dels recursos que destina el Govern des del 2004 ha anat creixent i el 2008 es va situar en 33.526.125 euros, davant dels 9.689.786 euros del 2004. Els cinc mbits datenci prioritria sn serveis datenci a persones grans, frgils i en situaci de dependncia, ser veis datenci a persones dalta vulnera bilitat, serveis dacollida a persones nou vingudes, serveis datenci a la infncia i a ladolescncia en risc i serveis datenci a persones amb discapacitat. Recursos humans Lincrement de la plantilla ha estat b sic per poder millorar lassistncia social. Entre 2005 i 2008 shan incorporat 159 professionals a la xarxa bsica, 71 nous treballadors i educadors que han reforat

La despesa social de lAjuntament ha crescut en termes absoluts un 48% entre 2005 i 2008 i shan incorporat 333 professionals

La Generalitat destina uns recursos per tal de finanar part dels serveis socials que gestiona el consistori mitjanant un conveni
els equips durgncies, 27 professionals incorporats als equips datenci a la in fncia o a ladolescncia i 76 nous profes sionals de perfils diversos incorporats a equips de nova creaci.

Tot i que lAjuntament ha incrementat els recursos notablement, el dficit danys, agreujat per la crisi, encara sarrosega
professionals. En aquests moments, es calcula que unes 148.000 persones estan participant en algun daquests programes dinclusi. Lany 2005 el consistori va aprovar el Pla Municipal per a la Inclusi Social (PMIS) que va fixar el marc per al desen volupament de les poltiques locals per a atendre les persones ms necessitades i els collectius ms vulnerables de la societat. Aquest pla intenta donar respostes a rea litats de desigualtat i vulnerabilitat noves i complexes, lligades a la situaci actual.

Latenci domiciliria
Com a mostra de voler donar un pas ms, el passat 15 dabril es va aprovar ladjudicaci del servei social datenci domiciliria. La proposta havia estat retirada un mes abans per falta de suport al ple, per, finalment ERC la va desbloquejar amb un vot favorable. La clau va ser que el regidor dAcci Social, Ricard Gom, va acceptar incloure en lannex del text final unes esmenes dERC, per millorar el sistema de control del servei i la formaci dels cuidadors. Limport destinat s de 102 milions deuros, a tres entitats sense nim de lucre que es repartiran els districtes de la ciutat des de l1 de maig que ve fins a finals del 2011. Suara Serveis gestionar Ciutat Vella i Sants-Montjuc, ABD lEixample, les Corts i Sarri-Sant Gervasi, i Clece els barris de Grcia, Horta-Guinard, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Mart.

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 17

Contra la crisi, ms drets i serveis socials

eva fernndez presidenta de la favb

a reivindicaci dequipaments i de serveis s consubstancial a la mateixa existncia del moviment venal barcelon. En un moment de crisi econmica com el present s, a ms a ms i en contra del que sens ha fet creure, una prioritat de primer ordre. Al nostre pas, amb un deficient desenvolupament de lestat del benestar, amb una creixent privatitzaci dels serveis pblics, amb grans desigualtats socials i amb una encara baixa conscincia dels drets democrtics i de ciutadania, aquest moment de crisi ha de ser transformat pels diversos actors socials en una oportunitat per posar sobre la taula un seguit de demandes i daccions que millorin de forma efectiva els serveis socials i la qualitat de vida de les persones.

Carcter pblic dels serveis Diversos autors han defensat que en un moment de crisi incrementar i millorar els serveis socials s una bona alternativa, tant pel que fa a la creaci de llocs de treball (a condici que aquests siguin de qualitat) com per reduir limpacte de la crisi en aquells collectius ms desafavorits o ms vulnerables. La privatitzaci creixent de serveis t avui unes proporcions que semblen imparables. No obstant, la defensa dall que s pblic no fa referncia nicament, que tamb, a les formes de gesti dels serveis. Sha demostrat que la famosa idea que la gesti privada s ms eficient no ha estat ms que un mite i que leficincia, valorada pel seu vessant econmic, sha aconseguit (quan sha aconseguit, que no sempre ha estat aix) a base de la qualitat dels serveis i de la qualitat de locupaci. La defensa del carcter pblic hauria de fer referncia tamb a laccs igualitari de la poblaci als serveis, als compromisos de transparncia i de participaci en la gesti dels mateixos i a un element que Joan Subirats destacava a El Pas del 26 de mar: que la transferncia de serveis al tercer sector social no ha de significar en cap cas la renncia a la responsabilitat governamental sobre els serveis i el trasps daquesta responsabilitat a la societat civil. Han de ser per tant les administracions pbliques les qui assumeixin la responsabilitat respecte de la cobertura universal i de lequitat, de la qualitat en la gesti democrtica dels serveis, de la qualitat en locupaci, de la qualitat en els mateixos serveis i els i les responsables poltics qui donin compte daquests elements davant de la ciutadania. Lluita contra les desigualtats La lluita contra les desigualtats hauria de ser una de les principals preocupacions del moviment venal pel que fa als serveis socials. Sembla que en el nostre inconscient collectiu visquem encara pensant en els serveis socials ms en clau de beneficncia que no pas en clau de drets. Aix s el que explicaria perqu avui moltes persones que han hagut dacudir sobtadament als serveis socials o a lajut dongs perqu shan quedat sense feina ho facin amb vergonya i amb la idea que van a demanar caritat. Cal posar laccent en els drets socials com drets de ciutadania i passar a considerar que lEstat ha de garantir drets com lalimentaci, la salut, lhabitatge digne, leducaci a qualsevol etapa de la vida, la pertinena (el contrari de lexclusi) i la participaci social i poltica. En clau de desigualtats, cal que tinguem presents tots els eixos en qu aquestes sestructuren i com afecten la possibilitat daccs a ajuts, prestacions i serveis socials. Sovint sembla que tamb en els eixos de desigualtat existeixen jerarquies. Tenim clares, per suposat, les

els motlles disciplinaris que encasellen cadascun dels espais dexpertesa i deixar dinterpretar el treball en equip com una suma ms o menys reeixida de professionals. La segona qesti seria el fet que, finalment, es colloca la persona i els col lectius al centre de lescena. Fins ara les persones han estat sovint lobjecte daccions des duns sistemes descoordinats i autorreferencials. En aquesta societat globalitzada, amb reptes complexos i basada en la incertesa, els serveis socials com a serveis de proximitat haurien de tendir cap a un model on les respostes socials, educatives i de salut sarticulin a partir de la persona i del grup i on persones i collectius adquireixin un protagonisme creixent en el diagnstic, lanlisi i el disseny de solucions als grans problemes que ens afecten com a societat. s a dir, gestors i professionals han de passar de visibilitzar les ciutadanes i ciutadans com a objectes dintervencions parcials des de cadascun dels sistemes, persones que han de suplir les incoherncies i descoordinaci dels serveis i de les actuacions, generalment a travs del treball de cura de les dones, generant per tant una important inequitat de gnere, i passar a situar la ciutadania com a element clau, com a crulla, o nodo duna xarxa integral i integrada de serveis. Tot plegat tenint present el que adverteix Edgar Morin a Tenir el cap clar: Hi ha un dficit democrtic creixent causat per lapropiaci per part dels experts, especialistes i tcnics dun nombre creixent de problemes vitals.

l
Oficina dOcupaci en un dia qualsevol a Barcelona
ignasi r. renom

desigualtats de classe: aix no obstant, quan ho traslladem als nostres barris no sempre les equacions funcionen, i correm el risc doblidar que en barris de renda alta existeixen situacions de pobresa extrema, sovint amagades darrera les parets del domicili. La situaci dels milers de dones grans, de vdues que malviuen amb pensions de misria i que esgarrapen damagat a les escombraries dels mercats, que no poden escalfar les seves cases, s una realitat que ens colpeix quotidianament per que cau permanentment de les agendes poltiques. Latenci a la infncia, els adolescents i els joves s al nostre pas una de les grans assignatures pendents. La ineficcia obtusa de la DGAIA, la seva opacitat, fa que ni es duguin a terme les accions preventives que caldria amb els sectors dinfants ms vulnerables ni es tracti de forma adequada els qui estan en institucions, per no parlar del maltracte que re-

Sembla que en el nostre inconscient collectiu visquem encara pensant en els serveis socials en clau de beneficincia i no de drets
ben tant les famlies biolgiques com les que opten per ladopci o lacollida. Les desigualtats de gnere fan que les dones es trobin sempre entre els sectors ms afectats tant quan sn usuries dels serveis com quan es tracta de les prpies treballadores. Les dones que cuiden alguna persona al domicili (amb llaos familiars o no), les que treballen com a curadores, les que treballen com a assalariades als serveis socials com a

treballadores familiars, comparteixen la precarietat, la manca de consideraci social i la sobrecrrega de treball fins a nivells que fan perillar seriosament la seva salut. Elles sn les ms afectades per la manca de qualitat laboral en els serveis socials i en el que denominem el tercer sector, que abraa una variant heterognia dentitats. Tamb el lloc dorigen estructura desigualtats. Avui correm el risc que es produeixin esquerdes entre les persones que han vingut de fora i les que fa ms temps que sn al nostre pas si sestableix una competncia pels ajuts i serveis. Per aix resulta clau superar qualsevol temptaci en aquest sentit i vetllar per un accs equitatiu i suficient per al conjunt de la poblaci dels nostres barris a les beques de menjador, a les places descola bressol, als ajuts per a lhabitatge i a qualsevol altra prestaci. Les desigualtats sautogeneren i legitimen a partir dun seguit de prejudicis i s per aix que cal un comproms conjunt per part de les persones que tenen responsabilitats poltiques, de les treballadores i treballadors dels serveis socials i de la ciutadania per tal de vetllar perqu la igualtat i lequitat prevalguin sobre qualsevol altra consideraci en latenci prestada. La ciutadania, en el centre En largot professional es parla molt de lacci comunitria i de lempoderament, tot i que sovint no hi ha acord ni en el significat que satorga a aquests termes ni en la manera de dur-los a terme. Cal destacar almenys dos elements positius. El primer s lacceptaci autocrtica de la transversalitat en aquelles professions que tenen com a objecte el servei a las persones. Que, per tal de fer front a problemes complexos, shan de trencar

Els serveis socials haurien de tendir cap a un model on les persones i collectius adquireixin un protagonisme creixent en el diagnstic
Efectivament, la parcialitzaci, la individualitzaci de les respostes, ens ha dut a fragmentar lanlisi de la realitat i a caure en fenmens com la medicalitzaci de problemes que tenen un arrel i una connotaci essencialment collectiva i social. Estic pensant, per exemple, en els fenmens associats amb la violncia, des de la violncia de gnere fins a lassetjament a la feina o a lescola. Tornant a la reflexi dEdgar Morin, una de les temptacions dels tcnics s la dapropiar-se de sabers que ja existeixen al teixit social. Des de lacadmia es fa sovint el discurs sobre lempoderament en abstracte. Sovint es mitifiquen metodologies participatives com si les acabssim de descobrir. Nosaltres tenim lavantatge de comptar amb una societat civil organitzada que constitueix un ric teixit associatiu capa de promoure iniciatives de transformaci social. El moviment venal en seria una mostra. Noms cal recordar com els primers centres de salut mental o de planning van sorgir a la nostra ciutat per la iniciativa de sectors de joves professionals, el moviment venal i el moviment feminista vinculat a les vocalies de dones, imposant la seva necessitat des del treball activista i voluntari. Ms i millors serveis socials i prestacions, defensa del carcter pblic dels serveis, aprofundiment en una cultura dels drets socials, lluita per la igualtat i lequitat en la prestaci de serveis i en laccs als drets socials i de ciutadania, donar centralitat i protagonisme a les persones. Aquests seran les frmules que seguirem defensant des del moviment venal per prevenir els fenomens dexclusi social que aquesta etapa de precarietat ens acosten.

CARRER111 abril 2009 PUBLICITAT 18

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 19

Quan ms no s necessriament millor

vicent canet

s no s sempre millor, sobretot en lmbit de serveis socials, on atendre ms gent no s suficient si no permet prevenir i intervenir per modificar les situacions dexclusi social. Ara amb la Llei de la Dependncia els Serveis Socials de lAjuntament de Barcelona estan sobrecarregats de feina perqu han de gestionar un major nombre de casos, que tamb sincrementen a causa de la crisi, per que sn abordats pel mateix nombre de treballadors. Per a Montserrat Brullet, que sha jubilat recentment i que era treballadora del Centre de Serveis Socials de la Dreta de lEixample-Fort Pienc, la llei o la crisi no poden ser una excusa per sobrecarregar el personal: la normativa obliga a tenir un rtio de professionals-pacients. Sestableix en un mxim de 35 expedients oberts per professional, quan en alguns casos saborden 60 expedients de cop. Tcnicament, si portes ms de trenta casos s com si no en portessis cap, i aix se sap per no es dota amb personal o recursos suficients, afegeix Marta Filloy, directora dun centre de serveis socials, que tampoc no dna el seu nom real. Per a Fernanda Prez, una treballadora social que no ha volgut donar el seu nom real, sha prioritzat que la gent pugui ser atesa per all que hi ha darrere de la primera atenci no sha cuidat, i la prevenci molt menys. Del que es tractaria des de serveis socials s de promoure un canvi de dinmiques perqu el ciutad tingui recursos suficients i autonomia per sortir-sen i evitar lexclusi social. Aix s una feina costosa i ladministraci no se nha preocupat mai. En comptes de fer latenci directa, per pressions de la direcci, has de fer gesti dexpedients i resignar-te a fer dadministrativa. Shauria dapostar per la prevenci, que necessita ms personal per evitar que segons quines situacions es tornin a produir, i que es cronifiqui la marginalitat social, indica Marieta Ferrer, psicloga social que tampoc no ha volgut donar el seu nom real. Per a Xus Moya, educador social que ha treballat durant anys per a empreses subcontractades per lAjuntament de Barcelona, ladministraci demana que els seus tcnics promoguin ms el control social que el canvi educatiu per a aquelles persones amb risc dexclusi social. Volen saber qu fan, quants joves estan al carrer, si tenen actituds incviques, si la policia passa, si tenen conflictes, si es droguen, si es pixen al carrer, a quines hores, per no el per qu, ni com modificar aquesta situaci, afirma. Quan la idea s poder controlar ms que solucionar aquesta situaci, llavors la intervenci socioeducativa t poc a fer. Com a exemple, Moya explica que li van denegar la realitzaci dun projecte que implicava vens, comerciants i associacions dimmigrants dun barri de Barcelona per

La nova Llei de Dependncia i la crisi han augmentat els usuaris dels serveis socials: la plantilla s la mateixa donar formaci a molts joves, molts dells immigrants, per accedir a llocs de treball vacants a comeros. Estrs i impotncia Aquesta feina s molt vocacional. Per exemple, Ferrer assenyala que treballa en aquest camp per coherncia amb els seus principis sociopoltics: la meva feina s la meva participaci per canviar la societat. La impossibilitat de dur endavant aquest projecte professional desmotiva el tcnic, genera situacions destrs i fa deixar de banda casos que et poden molt dur, i ms si es fa sense recursos ni personal suficients. Mentre estan projectant el Barcelona 2.0 estem patint el deteriorament de lestat dels centres de fa quinze anys, afirma Filloy. Un aguanta tenint molta vocaci, afirma Josep Maria Gallart, educador social del Centre de Serveis Socials del Coll. Per no tothom ho aconsegueix. Marga Olalla, de suport administratiu del centre del Bon Pastor, i membre del comit dempresa, posa un exemple: molta gent jove que acaba de comenar es planteja deixar ja la professi perqu no es pot treballar b. Per aix Filloy, ressalta que si vols tenir un bon servei has de cuidar la gent amb ms experincia, lhas de qualificar i lhas de remunerar. El motiu de tanta pressi?: Volen resultats, amb la nova llei de la dependncia sha de canviar la faana, i han de donar nmeros i imatge deficincia de cara al pblic. No es tenen en compte les problemtiques i les situacions complexes que es viuen, ni que el resultat sigui ptim per prevenir situacions dexclusi, conclou Filloy. Condicions laborals Entre els que estem en plantilla -laborals o funcionaris- un tcnic mig cobra 1.500 euros al mes i t 15 pagues. No considero que estigui mal pagat. Per tot aix canvia quan es tracta dun treballa-

pedro madueo

En els serveis socials atendre ms gent no s suficient si no permet prevenir i intervenir per modificar les situacions dexclusi social
esclatar a les mans, indica Ferrer. Veus per on caldria posar els esforos per millorar en cada cas i per on lempresa et fa posar-los, i aix et crema, afirma Prez. En molts casos se senten impotents. En aquest sentit, Brullet, indica que hi ha una considerable rotaci en els llocs de treball, la gent es crema i busca altres sortides. Suportar la misria s

dor contractat per una empresa externalitzada o dun temporal -modalitats en creixement-, que pot cobrar 7.500 euros menys, afirma Gallart. Un exemple: els treballadores socials poden cobrar entre 800 o 900 euros al mes. Una de les nostres reivindicacions s que les condicions laborals de tot el personal de serveis socials han de ser les mateixes que les dels que estan contractats directament per ladministraci, indica Olalla. Amb aquest punt coincideixen tots els entrevistats, que assenyalen que aquest mbit ha destar sota una gesti pblica i no privada o empresarial perqu mai no es podran obtenir beneficis, ni s la seva intenci. A ms, creuen que tot el personal hauria destar contractat directament per ladministraci. Entre les demanades histriques de lassemblea est lacompliment dels rtios legals entre ciutadans i empleats que estableix la Llei de Serveis Socials. La tasca que est ms propera a la normativa s la de treballadores socials i la que menys, la deducadors. Desprs, en el cas dels psiclegs una figura molt important per possibilitar el canvi de dinmiques, afirma Prez, no sampliar el seu nombre malgrat el creixement de centres de serveis socials previst. En aquest sentit, laugment de plantilla, una altra de les reivindicacions laborals, anunciada per lAjuntament -de ms de 229 efectius fins a 2011- s criticada pels sindicats perqu es far en molts casos a partir dexternalitzacions. I aquesta visi negativa es produeix perqu els concursos sempre els guanya el ms barat, no el que ofereix ms qualitat, afirma Filloy. Institut Municipal de Serveis Socials Prximament es posar en funcionament lInstitut Municipal de Serveis Socials, que centralitzar la poltica de lAjuntament de Barcelona en aquest mbit i que fins ara desenvolupaven els districtes. Un institut que pot actuar amb uns criteris dempresa privada i que permet gestionar els seus pressupostos sense tant de control del plenari de lAjuntament. A ms, possibilita multiplicar el nombre dels crrecs directius amb salaris elevats poc transparents, no productius i adjudicats a dit, afirma Filloy.

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 20

Gent gran: moltes necessitats i pocs recursos

isabel rey

a resposta que donen les assistentes socials i els poltics davant les nostres demandes s que no hi ha diners, i ja est, que no hi ha recursos, afirma contundentment la Maruja, presidenta del Casal dAvis de Prosperitat, al districte de Nou Barris. A la sala on ens reunim tamb es troben Mari, Rafael, Florinda, Rosa i Avelino, membres del casal i la majoria dells jubilats. Tots ells coincideixen en el fet que ladministraci no ofereix recursos suficients per a un dels sectors de poblaci ms nombrs: la tercera edat. Els poltics sn mals gestors. Un clar exemple s el que van fer als terrenys de Renfe Meridiana, un espai que es va expropiar amb diners pblics. Lacord que hi va haver amb totes les entitats daquest barri va ser que es fessin mil habitatges de lloguer de joves, una residncia totalment assistida i un casal per a joves. Doncs van comenar a posar El Corte Ingls, lHeron City, lhotel i desprs, s clar, deien que com anaven a posar-hi una residncia. Un dels temes que ms preocupa la gent gran s el de les residncies, ja que els centres pblics sn pocs i molt cars. s aleshores quan apareix una indignaci totalment comprensible: Com pot ser que una persona que ha donat tota la seva vida treballant per a aquest pas hagi destar als 80 anys esperant dos o tres anys per poder entrar en una residncia pblica? Molts han desperar tant que ja ni hi arriben, es moren abans. I no s veritat aix que diuen que no volem els nostres vells, el que passa s que els pisos no reuneixen les condicions adequades i per aix

Usuaris del casal davis del barri de Prosperitat fan falta les residncies, per a quan una persona ja no es pot valdre per s mateixa, perqu si es pot valdre est a casa seva, sempre que aquesta reuneixi les condicions adequades. Per si els pisos no tenen ascensor els condemnes a estar tancats en vida perqu no poden sortir, afirma Maruja. Aquest problema se suma a les baixes pensions que cobren la majoria dels jubilats, uns diners que no arriben per pagar una residncia. Avui en dia una residncia privada no val menys de 1.500 euros o 2.000 euros, si vols que el centre estigui b. I a part et cobren per rentar la roba, pels bolquers i han de portar les se-

anna carlota

ves coses per la higiene personal. A les pbliques pagues un 80% dels recursos que tens, sense comptar el teu pis, per has desperar tres o quatre anys per poder-hi entrar. A ms, s molt important que la residncia estigui a prop del lloc on vivia la persona abans, perqu aix la poden anar a veure sovint i aix li dna vida. La despreocupaci de la Generalitat s evident per a aquestes persones. Com que ladministraci no t previst fer ms residncies se nestan obrint moltes de privades, i la gent que no t ascensor o que ha de treballar i no pot cuidar els seus pares, ha danar a centres privats

que saben que no sn els adequats per no tenen una altra soluci. I aix li va b a ladministraci perqu mentre sn all, la gent no es queixa. Una altra de les demandes que tenen aquestes persones s la necessitat de ms espais pblics per poder fer activitats, ja que a la majoria de casals davis shan de compartir les sales per fer diferents tasques.La gent gran ja tenim la feina feta i el que volem s fer all que ens agrada i poder estar a gust. No hi ha lloc per a tothom i si uns estan jugant, els altres no poden fer altres coses. A ms, al casal davis de Prosperitat ha de venir gent dels dos barris amb ms habitants del districte de Nou Barris i no hi ha suficient espai. En preguntar per la crisi, tots estan dacord que no els afecta ms que a la resta de la poblaci, s ms, en estar acostumats a viure amb poc no tenen tantes necessitats i distribueixen millor els seus diners. Per s que es queixen del fet que els poltics espantin els avis amb lafirmaci que en el futur no hi haur diners per pagar les pensions. Malgrat aix, ja estan acostumats a les promeses que els poltics no compleixen com, per exemple, la nova llei de la dependncia. La Maruja explica que ella no coneix cap persona a qui li hagin donat, una dada important tenint en compte que al casal que ella presideix hi ha 4.000 avis afiliats. A la manca de recursos se suma la burocrcia administrativa, ja que la gent gran no sap ni on demanar els ajuts ni com fer-ho, i si demanes hora amb una assistenta social te la donen per daqu a sis mesos. A ms, has danar a molts llocs i fer molts trmits de papers. Amb ledat que tenim no necessitem que ens maregin.

Lucha por una vida independiente

nstor bogajo

as personas no somos vacas. Necesitamos algo ms que estar limpitos, alimentados y desparasitados. Lo afirma Antonio Centeno, miembro del Foro de Vida Independiente, un colectivo que defiende que las personas con diversidad funcional -los mal llamados discapacitados- tienen derecho a vivir como vive todo el mundo: no en instituciones ni dependiendo de la familia, sino en comunidad y con la opcin de asumir el mximo nivel de control, libertad y responsabilidad sobre sus vidas. El Movimiento de Vida Independiente naci en Estados Unidos en los aos

mento termina en mayo, pero se acord alargarlo hasta enero de 2010, fecha en la que se convertir en un recurso ms del consistorio. Para que el servicio se generalice, es preciso que la ley estatal y la autonmica se desarrollen y aporten el dinero suficiente para que el Ayuntamiento slo tenga que asumir la diferencia. Centeno recuerda que, hoy por hoy, si quieres vivir en casa, la Ley de Autonoma Personal te otorga un mximo de 800 euros al mes para asistencia personal. La Generalitat complementa esa cantidad hasta llegar a los 1.300 euros. Unos ingresos, en definitiva, insuficientes. Mantener la filosofa del proyecto Ahora, la principal preocupacin del Foro es que el servicio se ample en las mismas condiciones en las que se ha experimentado. Si el incremento del nmero de usuarios supone una rebaja en las ayudas para asistencia personal, se estar pervirtiendo la filosofa del proyecto, previene Centeno, quien asegura tambin que, de apostar por el modelo de vida independiente, Barcelona se convertira en un referente en el conjunto del Estado. La Convencin de Derechos de las Personas con Diversidad Funcional, impulsada por la ONU, obliga a los estados a proporcionar asistencia personal a quien la necesite. Una prestacin que deber complementarse con otras mejoras en materia de movilidad, vivienda o educacin. Slo entonces, las personas con diversidad funcional podrn ejercer su ciudadana. Centeno lo tiene claro: cuando existan alternativas reales, veremos quin quiere seguir yendo a una residencia.

Las personas con diversidad funcional tienen derecho a vivir en comunidad y asumiendo la responsabilidad sobre sus vidas
60, cuando varios colectivos discriminados empezaron a reivindicar sus derechos civiles. La demanda inicial era muy simple: si tenerme en una residencia le cuesta al Estado tanto dinero, denme ese dinero y yo contratar la asistencia personal que necesite para vivir en mi casa. El xito de la empresa requera tambin un cambio de mentalidad; una transferencia del problema: lo que est mal no es la persona, sino el medio social. En 2001, el movimiento tom en Espaa una forma peculiar: no es una

Reunin del colectivo Foro de Vida Independiente ONG, no tiene estatutos, ni presupuesto, ni junta directiva. Somos un grupo de Yahoo, confiesa Centeno. El Foro es una comunidad virtual formada por 800 usuarios registrados, de los cuales un centenar vive en Catalua. Las administraciones los han tenido en cuenta en la elaboracin de la Ley de Autonoma Personal -mal conocida como Ley de Dependencia- y la Llei de Serveis Socials de la Generalitat. La alternativa a las residencias Desde finales de 2006, nueve miembros del Foro participan en un proyecto piloto elaborado por ellos mismos y apoyado

anna carlota

Las administraciones han contado con el Foro para la elaboracin de la Ley de Autonoma Personal y la Llei de Serveis Socials
por el Ayuntamiento de Barcelona. Los participantes reciben cada mes una cantidad de dinero similar a la que tendra que pagar la Administracin por una plaza residencial. Ese dinero, sin embargo, les permite vivir en libertad. El experi-

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 21

Quan afrontar la crisi s encara ms difcil

Alcia tudela

a dos anys que la Miranda va arribar a Barcelona amb la seva filla de sis anys, procedent de Paraguai, per treballar i intentar aconseguir una vida millor. La seva parella va marxar poc desprs que nasqus la nena, ara fa vuit anys i, des daleshores, es troba econmicament sola per fer front a totes les despeses. Com tantes altres dones en la seva situaci, est treballant en el servei domstic: No em puc queixar perqu, com a mnim, he aconseguit perms de treball i puc estar tranquilla, diu. Viu amb la seva filla en una habitaci llogada en un pis

Les famlies monoparentals, integrades principalment per dones, estan fent pujar les bosses de pobressa
compartit i, com moltes dones en la seva situaci, t dificultats per arribar a final de mes. El perfil de la Miranda s el de moltes dones a la nostra ciutat, no noms immigrants, que, soles, han de treure endavant els seus fills. Segons dades de la Generalitat, al voltant dun 15% de famlies a Catalunya sn monoparentals. Aquestes dades semmarquen dins duna tendncia que sest produint a tot Europa daugment dels nuclis familiars formats per un sol progenitor, normalment dones. Dins daquest percentatge i, tal i com reconeix Snia

Bardaj, presidenta de la Federaci Catalana de Famlies Monoparentals, sha de distingir entre les dones que han decidit lliurement aquesta situaci, i que se suposa que compten amb solvncia econmica per afrontar-ho, i les que no. En aquest sentit, i segons lltim informe de Critas, aquest perfil de famlies monoparentals est incrementant les bosses de pobresa. Aquesta situaci encara sha agreujat ms amb la crisi econmica i amb la pujada de latur. La Montserrat Brullet s assistent social amb llarga experincia i explica que, cada vegada ms, atenen famlies monoparentals amb dificultats. En aquest sentit, Brullet explica que des de les rees de serveis socials es proporciona informaci de tots els recursos i ajudes que ofereix ladministraci i a les quals poden optar, i es tramiten. La principal dificultat daquestes famlies s laccs a un habitatanna carlota ge digne. En aquest sentit, A Catalunya el 15% de famlies sn monoparentals existeix el programa Ajut al Lloguer Just, una prestaci que ges- euros. Aquesta ajuda existeix des de fa tionen la Generalitat i lAjuntament, i tres anys i la seva concessi ha anat disque consisteix en una tercera part del minuint any rere any. Segons Brullet, que singressa fins a un mxim de 240 el primer any es va concedir a quasi

tothom que la va demanar, per lany passat les peticions es van incrementar i gran part del pressupost que shi havia destinat ja shavia exhaurit. Daltra banda, quan hi ha un desnonament de famlies amb dificultats, existeixen uns habitatges de protecci oficial que t ladministraci i que poden servir per solucionar el problema, tot i que sigui temporalment. De tota manera, Brullet afegeix que per aconseguir un daquests pisos hi ha dhaver un llanament judicial i el treballador social ha dinsistir molt, ja que nhi ha molts pocs i la seva adjudicaci s difcil. Daltra banda, tamb existeix un programa de suport a lhabitatge a preu de mercat de lAjuntament. Mitjanant els serveis socials, les famlies tamb poden optar a ajuts per a classes extraescolars. La llei de Serveis Socials no sest complint ja que no sestan assignant els recursos en funci de la rtio dhabitants de la poblaci. A Barcelona ens calen ms professionals, ja que amb els que som no podem atendre com caldria a la poblaci, afirma Brullet. Qestions com el desnonament, les custdies, els cognoms que han de dur els nens sn temes que reben moltes consultes a lassessoria gratuta de qu disposa lAssociaci Catalana de Famlies Monoparentals. La presidenta, Snia Bardaj, afirma que des de fa uns anys atenen moltes mares immigrants, que normalment arriben derivades de Serveis Socials. Lassociaci, a banda de consultori jurdic, disposa dassessorament laboral, tractament psicolgic i del rac infantil, una mena descola bressol que acull nens de 0-3 anys.

El rebost dels ms necessitats

daniel gomis

ot i portar ja prop de 22 anys en funcionament, es pot afirmar que el Banc dAliments de Barcelona -el primer que es va crear a Espanya- s encara un gran desconegut pel gruix de la poblaci. Un fet que no sorprn si tenim en compte que molta de la gent a qui no li falta mai el plat a taula, prcticament no es planteja que molts dels seus conciutadans es veuen obligats a fer diriament mans i mnigues per aconseguir com sigui una mica de menjar. Doncs b, s pensant en aquest segment ms necessitat de la societat que lesmentada organitzaci

cas per cas quin volum i tipus daliments corresponen a cada entitat en funci de les seves caracterstiques. Aix, a diari, desprs del repartiment de les existncies, es porta a terme un inventari per informar via correu electrnic de qu disposaran aquells que vinguin lendem. Limpacte de la crisi El dia a dia del Banc dAliments sha vist recentment sacsejat tamb pels efectes de la crisi; de fet, el desequilibri entre entrades i sortides -produt per un 25% daugment de la demanda i lestrenyiment de cintur de les empreses- es va traduir els tres primers mesos de lany en un notable descens del volum de productes emmagatzemats. Afortunadament, la veu dalarma es va transformar en una crida als mitjans de comunicaci que va permetre recuperar els registres habituals. No obstant, des de la Fundaci safanyen a insistir que no val a badar, doncs ara, all realment necessari, s mirar de mantenir aquest nivell de comproms de cara als prxims mesos. s per aix que el seu director, Rafel Ruiz, posa mfasi en la gran importncia que ha anat adquirint la tasca de difusi: s cert que la gent sembla que es va sensibilitzant cada cop ms, per sha de tenir en compte que la proporci entre els contactes que capta el Banc dAliments i els donants que ofereixen per iniciativa prpia, s encara de ms dun 95% favorable als primers.... Una difusi que ha de permetre saber a moltes empreses que la seva contribuci, a ms de permetre lluitar contra la fam, el malbaratament i la degradaci del medi ambient, t avantatges fiscals per a elles, mentre que desfer-se dels excedents els comporta les conegudes despeses associades als serveis dels abocadors.

Amb la crisi econmica la demanda ha pujat un 25% i shan redut les aportacions de les empreses
-una Fundaci sense nim de lucre i amb vinculacions inicials amb els jesutes- dedica els seus esforos mirant de recuperar tots aquells aliments no comercialitzables per encara perfectament consumibles. Bsicament, fan dintermediaris entre la indstria alimentria, que els cedeix els seus estocs sobrants, i una nodrida xarxa dentitats benfiques de tota la provncia, a les quals acudeixen les persones amb menys recursos. Treballen amb dos tipus dentitats: les que proporcionen un consum directe amb menjadors populars, i les que fan arribar els productes als beneficiaris mitjanant lots ajustats a les diferents necessitats. Totes elles, abans de ser acceptades a la xarxa, sn minuFurgoneta de repartiment de la Fundaci Banc dels Aliments ciosament supervisades per comprovar si disposen duna estructura adequada i poden dur a terme el corresponent servei. Realitzant una visita a les seves instal lacions de la Zona Franca, un antic cinema reconvertit en gran magatzem, hi ha un aspecte que crida latenci; la sorprenent combinaci dausteritat, altruisme, eficincia i dedicaci. Per una part, tot el mobiliari i material doficines, sales i dems, ha estat donat, i noms cinc persones, de les 70 que hi treballen habitualment, cobren a final de mes, daqu la gran importncia que hi juga el voluntariat; format en gran part per jubilats i prejubilats -ex empleats de banca, de

anna carlota

la indstria alimentria, del sector logstic...-, discapacitats i gent que presta serveis a la comunitat. I daltra banda, lestructura gestionada per diverses rees dacci (sensibilitzaci descoles, captaci dempreses, contactes amb entitats, interlocuci amb els programes de cessi de la UE...) es troba perfectament culminada per un programa informtic que estudia

Fundaci Banc dels Aliments

C/Motors,122 - Tel. 93 346 44 04 info@bancdelsaliments.org www.bancdelsaliments.org

CARRER111 abril 2009 DOSSIER 22

Una experiencia de vivir en residencia

josep torrell

uve un derrame cerebral en octubre de 2001 que me dej incapacitado para el trabajo. En mayo de 2002, a los 42 aos, entr en una residencia para disminuidos fsicos. Sigo ah. La Generalitat tiene la norma de no cambiar a nadie de residencia, y el ayuntamiento de Barcelona parece seguir el mismo criterio. Hay residencias que funcionan bien y residencias que funcionan mal. Hay residencias que se rigen por un director competente, y residencias en las que el director sigue los dictados de una junta directiva intervencionista. Hay residencias grandes donde pueden hacerse los cambios oportunos, y residencias pequeas donde siempre est la misma gente. Hay cuidadoras que son inolvidables: para bien y para mal (lo que es mucho peor).

Los de arriba El director de una residencia es el ser supremo: sin ms. Aunque no siempre es consciente de los poderes taumatrgicos que ostenta. Cuando un residente entra nuevo en una residencia, lo normal es que el director sea el nico punto de referencia que tenga. Est obligado a confiar en l. Pero es harto difcil encontrar un director -no son ni siquiera psiclogos- que sepa mantenerse por encima de los problemas que conlleva el da a da. Cuando se produce la disparidad de criterios, el residente sufre la conmocin, y si la confrontacin se repite nace una fijacin negativa y un odio creciente contra el director. Hay gente que se acostumbra a que el director no sea el ser supremo; otros no, y lo exteriorizan mediante el insulto y el malestar. Las cuidadoras son quienes tratan cotidianamente a los residentes. Est producindose una transformacin en el sector de cuidados personales: las espaolas tituladas pasan a las residencias pblicas o privadas ms competentes, y estn entrando a trabajar en las otras residencias gran nmero de extranjeras. Extranjeras que suelen tener adems otro trabajo parecido o relacionado con la sanidad. La realizacin de esta doble jornada cansa, y a menudo el trato con ellas se nota. Ciertos residentes dan la impresin de cuidar de la persona que debe cuidarles. Los salarios, por lo dems, suelen ser escasos, y el problema se resuelve mediante varios mtodos de escaquearse. Esto provoca agrias polmicas sobre quin se encarga de determinadas tareas desagradables (quitar la mierda o cuidar de un enfermo en cama, por ejemplo), y trascienden rpidamente a todos residentes. Lo inquietante es que saberse despreciado hasta tal punto puede llevar al residente incluso al desvaro. Las cuidadoras y el personal de limpieza y cocina tienen sus preferidos entre los residentes, a los que ofrecen pequeos privilegios. Ms en general, unas pocas -habida cuenta de que son en su mayora mujeres- tienen en cuenta los problemas de los residentes, pero los dems no. Para la mayora -extranjeras sobreexplotadas-, los residentes son gente desagradable a la que hay que tratar por un msero salario. Hay una norma peligrosa: lo que hace el personal de la residencia est bien hecho. Cada vez que hay conflicto entre residentes o entre residentes y personal, esto se traduce generalmente en un expediente de sancin al residente (sin ni siquiera escuchar al inculpado). Los reglamentos de rgimen interno son, en este sentido, claramente autoritarios. Si se est en desacuerdo con la sancin se puede reclamar a la junta directiva y al departamento de la Generalitat (aunque en ocho aos que llev aqu, ni una

diana zulueta

sola vez ha hecho nada). Por lo dems, que una direccin se acostumbre a vivir a base de cartas continuadas contra los residentes no es un sntoma de buen funcionamiento, sino el ms claro ejemplo de la prdida de autoridad en el ejercicio de sus funciones. Los de abajo Las residencias -sobre todo las que dicen no tener nimo de lucro- esquilman al residente, dejando la paga de libre disposicin en su mnima expresin (en algunos casos, menos de cincuenta euros al mes). Esto obliga a los residentes a estar todo el da en la residencia, incluso los que podran desplazarse, pues salir implica gastar lo poco que tienen. Esta condicin sorprende a primera vista: gente que tie-

Al entrar en una residencia se cierran las puertas de la vida anterior. Los amigos se alejan, la familia deviene fuente de conflictos y las relaciones sexuales se desvanecen en el aire
ne la posibilidad de moverse y que permanece encerrada (como en una crcel). Varias decenas de personas que slo se ven entre s todo el da crean forzosamente un ambiente enrarecido. Su visin del mundo exterior queda irremediablemente daada. Cuando entras en la residencia, sea la que sea, se cierran las puertas de la vida anterior. Los amigos se alejan prontamente, los colegas te olvidan, la familia deviene una fuente de conflictos, y finalmente, las relaciones sexuales se desvanecen en el aire. Sin embargo, el deseo sigue siendo el de antes y la capacidad de enamorarse tambin. Enamorarte de alguien que no puede enamorarse de ti es experimentar un vaco extremo. Cercenadas las relaciones que tenan con el mundo, sin dinero y encerrados todo el da, el estigma de la enfermad mental planea sobre las residencias. Cualquiera que sea la causa de entrar en las residencias, al cabo de un tiempo, la mayora son de enfermos psquicos.

La locura es como una mala olor que impregna, en mayor o menor medida, todas las residencias. La otra, evidentemente, es el olor a mierda. Olor a bolsa de orines u olor a mierda directamente; y no slo olor: la mierda esparcida por el lavabo, ante la propia puerta del dormitorio o ante la habitacin de cuidadoras. He intentado huir de esta maquinaria infernal, pero esto obliga a vivir en dos mundos. Muy pronto, me descubr otro para los residentes (y, como tal, atacable): lea. El da que descubrieron que, adems, lea en lenguas extranjeras, me convert en motivo de chanza para algunos, por hacer algo tan desmedido: leer y encima en lengua extranjera. Aquel da algo se encogi en mi corazn. La mayora de los residentes no conoce sus derechos. Estn ms solos de lo que nunca han estado. En su mayora, adems, sin dinero o muy poco y con una preocupacin por su futuro (que algunas cuidadoras azuzan insensatamente). No es muy difcil imaginarse cmo la inquietud da paso al miedo. Un miedo cerval, inconsciente y absoluto, que todo lo invade, que se traduce en una sumisin absoluta a la autoridad (el director, la junta directiva o quien sea). En los casos ms delirantes, es imposible hacer ver que la palabra de la autoridad no es la palabra. Que las rdenes son discutibles y lo que deciden puede ser malvado e incluso anticonstitucional. Un miedo atroz que les empuja a encerrarse dentro de su caparazn y una memoria muy selectiva que cancela todos los recuerdos que tienen que ver con su pnico. Un miedo que les hace inhibirse ante cualquier anomala en los instrumentos de vida en comn, de modo que las quejas por desperfectos slo provienen siempre de dos o tres personas. Necesidades bsicas Para un residente que puede vivir veinte o treinta aos en la residencia -un disminuido fsico-, la cuestin del espacio es vital: tener un cuarto propio y decorado a su gusto es la primera necesidad que surge. Aunque la realidad de las residencias es muy otra, con habitaciones que parecen un cuchitril o, simplemente, habitaciones compartidas. La cuestin del espacio propio se convierte en un indicador del bienestar o malestar de una poltica de asistencia social.

La segunda necesidad bsica es la comida. Las comidas estn controladas por un mdico, pero en la prctica -y sobre todo si las sirve un catering- los cambios son constantes, y, en consecuencia, el men es malo y poco variado. sta es, para el conjunto de los residentes, una cuestin prioritaria (y con razn). Por lo dems, el men vara segn la combatividad de los residentes. Los ancianos y los disminuidos psquicos suelen tener peor comida que los disminuidos fsicos. Y dentro de este grupo, los que protestan suelen -solemos- tener una dieta mejor. Una mejora substancial de la gente que est en residencias pasara por un doble mecanismo: una inspeccin de bienestar acerca de qu es lo que se come realmente en cada centro (trimestralmente, por

La mayora de los residentes no conoce sus derechos y estn ms solos de lo que nunca han estado, lo que se traduce en una sumisin absoluta a la autoridad: las rdenes no son discutibles
ejemplo); y, en el caso de catering, una investigacin de sanidad orientada a investigar qu sirven y, en caso necesario, sancionarlo. Es evidente que muchos residentes -en especial, los ancianos y muchos disminuidos psquicos- no tienen ni los medios de denunciarlos. Finalmente, hay un punto negro en la administracin con respecto a lo que venimos denunciando alguna gente en las residencias. Es pensar sencillamente que podemos tener razn, a pesar de estar solos (por el pnico cerval de los compaeros) y tener la inquina envenenada de todo el personal de la residencia. Slo esto ya sera mucho. Cabe imaginar que, quizs, uno acabe sus das en una residencia de ancianos. Recordad lo que sabis y comparadlo con lo que deseis: entre ambas cosas debe de haber una administracin que tenga como premisa bsica la sospecha hacia las residencias como empresas dedicadas a la maximizacin de beneficios con las carencias de los ms sufrientes y desvalidos.

CARRER111 abril 2009 CARRERS 23

25

Carrer Gran fa 30 anys

26

Barcelonins: papeles mojados

31

La Favb celebra la 37a assemblea

Verduras contra la especulacin

CARRER
Sembrando conciencia

Aprovechar espacios vacos en respuesta a las maniobras especulativas, rescatar el contacto con la tierra en un mar de cemento y cambiar el individualismo por la cooperacin en nuestro entorno ms cercano. Estas son las premisas que, al margen de acotaciones institucionales, han convertido los huertos urbanos comunitarios en un floreciente smbolo de autogestin ciudadana

rio. Pase lo que pase, toda la labor social que llevamos hecha aqu ya no nos la quita nadie. Una labor que ha sido debidamente reconocida, y con gran apoyo, por la gente del barrio, pues no en vano, la experiencia tambin ha supuesto para muchos de ellos una transformacin importante en sus vidas, al poder cultivar y consumir sus propias verduras y establecer en paralelo un nuevo marco de relaciones. As pues, la gente de Can Masdeu plant en su da una semilla que desde entonces ha ido germinando por distintos rincones de la ciudad. Uno de los ltimos frutos lo hallamos en Gracia, donde se respira ms el halo de incierto futuro que suele acompaar a este tipo de proyectos. El solar de la calle Banyoles llevaba cinco aos olvidado cuando, no hace mucho, el Observatorio de Gracia -colectivo formado por distintas agrupaciones del barrio- quiso pronunciarse respecto a la problemtica que afecta el acceso a la vivienda. Despus de barajar distintas posibilidades, hubo consenso en ocupar el lugar con un huerto, consiguiendo rpidamente tambin la complicidad vecinal. Algo que no extraa si tenemos en cuenta que lo que en este caso haba sido una bulliciosa casa okupa iba a dar paso ahora a una especie de centro social al aire libre, donde adems de sembrar y cultivar, ya se han empezado a realizar un montn de actividades ldicas complementarias que esperan vivir su eclosin con la llegada del buen tiempo. Eso si antes no lo impide la denuncia que no han tardado en recibir por parte de los propietarios A pesar del ejemplo de resistencia que representa Can Masdeu, los chicos de la calle Banyoles aceptan con resignacin, pero no sin lcida reflexin, las muchas posibilidades de desalojo que les otorga el hecho de haberse establecido en un entorno bastante ms urbano: Parece que cuando se ocupa algo, enseguida se despiertan las prisas por recuperar un espacio que antes se tena totalmente abandonado Cuesta de entender que, sin quererlo utilizar, no se quiera dejar sacar provecho a los dems. Mientras tanto, no dudan en vivir con intensidad el momento; una filosofa que les ha hecho plantearse el huerto como un espacio de enriquecimiento colectivo constante. En definitiva, adems de compartir, el objetivo lo tienen bien claro: Ms all de los productos que sembramos, nos gusta contribuir a extender esta recuperacin del contacto con la tierra que se est dando. Cierto es que, en cualquier momento, alguien con ms poder puede barrer de un plumazo todo el esfuerzo visible dedicado, pero esto no parece ser impedimento para el avance de un fenmeno que, silenciosamente, va burlando poco a poco el cemento urbano. Can Masdeu, Can Cadena, Gracia, el Forat de la Vergonya Son ejemplos de que, ms all de modas pasajeras, la semilla de una genuina conciencia verde ha arraigado con fuerza. Ms informacin: www.canmasdeu.net http://horteres.org

LHortet del Forat

El pequeo huerto del Pou de la Figuera, en el barrio de la Ribera, es un caso aparte, pero a lo largo del ltimo ao ha demostrado que combinar la iniciativa popular con el beneplcito municipal tambin es posible. El largo proceso que acompa la lucha vecinal en el Forat de la Vergonya dio sus frutos con la construccin de una plaza en lugar del parking inicialmente proyectado. Hoy, a pesar de que su diseo no es el que muchos quisieran, el provecho comunitario que se le puede sacar compensa, tal y como se evidencia en el mencionado huerto, que se ha convertido en un animado ncleo de actividad social en el que convergen nios, mayores y colectivos cada vez ms diversos aunados por el fomento de la cultura sostenible. Ms informacin: www.lhortetdelforat.blogspot.com

A la izquierda, huertos urbanos en la calle Banyoles de Grcia. Arriba, huertos comunitarios en la Masia de Can Masdeu, en Nou Barris Daniel Gomis Corra la 2 Guerra Mundial cuando Eleanor Roosevelt tom la inslita iniciativa de plantar un huerto en el jardn de la Casa Blanca. Y aqul no fue un gesto cualquiera, tal y como ahora ha demostrado haciendo lo propio, en plena crisis, la nueva y flamante primera dama estadounidense, Michelle Obama. La accin estaba cargada de contenido: fue una simblica invitacin a liarse la manta a la cabeza y apretarse el cinturn en tiempos difciles, y al mismo tiempo, una sencilla forma de cohesionar a la poblacin y recordarle que las alternativas para seguir hacia delante tambin se encuentran en sus propias manos. Salvando el tiempo y las distancias, el significado que puede adquirir la plantacin de un huerto fuera de su contexto habitual tambin se ha dejado notar en los ltimos tiempos, y cada vez con mayor intensidad, por las latitudes de nuestra ciudad. En 1995 ya se produjo un amago por parte del propio ayuntamiento, que desde entonces promueve la cesin de parcelas de cultivo a personas mayores que quieran hacerse cargo. Sin embargo, esta modalidad, con una serie de limitaciones asociadas -es temporal, por sorteo y requiere tener ms de 65 aos y estar empadronado en el distrito correspondiente-, no tiene nada que ver con otra opcin que, por su esencia mucho ms libre y espontnea, no deja de ganar adeptos. El movimiento local de huertos comunitarios ms alternativos tiene su referente indiscutible a escasos metros de los edificios de Nou Barris, en la sierra de Collserola. All se encuentra Can Masdeu, una antigua leprosera recuperada a finales de 2001 por el colectivo okupa, y que desde entonces ha resistido las embestidas legales que han pretendido transformar un proyecto que apuesta por el fomento de la sostenibilidad y la autogestin comunitaria, en algo mucho ms gris, como sera la crcel, el zoo o la residencia geritrica que en algn momento se han planteado. Partiendo de una voluntad inicial por recuperar las antiguas terrazas agrcolas existentes, sus impulsores realizaron una llamada al vecindario para hacerlo partcipe de la iniciativa y se cre as una asamblea organizativa, que estableci un cdigo comn cuyos pilares siguen siendo inalterables y compartidos en su mayora por

anna carlota

Desde Can Masdeu, los pioneros, se valora la reutilizacin del espacio inservible en beneficio comunitario
el resto de iniciativas parecidas: manejo ecolgico de la tierra, gestin colectiva, promocin de la convivencia, replanteamiento de hbitos alimentarios y recuperacin de una serie de conocimientos y habilidades tradicionales que se

estaban perdiendo. El paso del tiempo ha traducido estas premisas en la recuperacin del 90% del terreno cultivable y en una implicacin de casi medio centenar de personas en las 34 parcelas hoy existentes. La coordinacin del proyecto recae en tres de los habitantes de la masa, que en su da supieron compensar su escaso bagaje en el tema leyendo, preguntando y compartiendo experiencias sin cesar, y que hoy son un ejemplo para otros colectivos a los que no tienen ningn inconveniente en asesorar. En conjunto, estn muy satisfechos del camino realizado, de ver cmo el trabajo grupal ha ido ganando en estabilidad y cohesin, y no se muestran demasiado preocupados por el hecho de que algn da se pueda aplicar la sentencia desfavorable que tienen en su haber: Ms que la legalidad, para nosotros es mucho ms importante la legitimidad que nos ha llevado a reutilizar un espacio vaco y desaprovechado con vistas a un beneficio comunita-

CARRER111 abril 2009 CARRERS 24

CARRER111 abril 2009 CARRERS 25

Carrer Gran, revista de barri i pedrera de periodistes

jordi mart El primer nmero de la revista gracienca Carrer Gran va aparixer el mar de 1979, s a dir, fa una mica ms de trenta anys. Per celebrar lefemride, el remodelat Centre Artes Tradicionrius -lhistric edifici on hi va haver la Societat Obrera lArtes- acollir una exposici que vol recordar qu va ser i qu va significar aquella publicaci. Shi podran veure un recull de les portades al llarg de la seva trajectria, una selecci darticles especialment destacats, fotografiel tema El Lliure, quelcom ms que un teatre, i una conversa amb el periodista Sempronio. En vista de les eleccions municipals, una de les primeres activitats de la publicaci va ser organitzar una taula rodona amb representants dels diferents partits poltics, entre els quals hi havia Pasqual Maragall, que acabaria sent escollit tinent dalcalde al costat de Narcs Serra. Per el titular estrella daquell primer nmero, el que mereixia unes lletres ms grans, feia referncia a una qesti que no ha passat de moda a la nostra ciutat en tots aquests anys: Ens apugen els lloguers.

Exposici Carrer Gran

De l11 al 30 de maig Centre Artes Tradicionrius Travessia de Sant Antoni, 6-8. www.tradicionarius.cat
aven una trajectria que els va dur desprs per diferents camins en la professi. Entre els noms lligats a la posada en marxa de Carrer Gran hi trobem noms com Vicen Sanclemente -actual cap de premsa de lAjuntament de Barcelona-, Manel Lpez -que en va ser el primer director-, el periodista i historiador local Albert Musons -mort fa un parell danysi Joan ngel Frigola, vinculat a les publicacions de lAjuntament de Barcelona i al Taller dHistria de Grcia. Frigola destaca que Carrer Gran no noms va ser un mitj de comunicaci de barri, sin que tamb va participar de forma activa en la vida social gracienca (va organitzar nombrosos actes dins de la Festa Major: balls, campionats de futbol, jornades gastronmiques...) i tamb va ser una pedrera per a futurs periodistes com Carles Geli, Xavier Muniesa o Queco Novell (periodista, actor de la srie Polnia i darrer pregoner de les Festes de Grcia).

La revista es va gestar des dun nucli de joves periodistes i va participar de forma activa en la vida social gracienca
es de vida al carrer i dactes pblics organitzats per la revista a la Vila de Grcia, etc. El mar de 1979, tothom parlava de les primeres eleccions municipals democrtiques a lEstat Espanyol, que shavien de celebrar el 3 dabril. No s estrany doncs que el reportatge Grcia i les Municipals fos un dels articles destacats a la portada del primer nmero de la revista quinzenal Carrer Gran. Tamb hi havia lloc per a la cultura al barri amb

Cap a la professionalitzaci
Carrer Gran, que va publicar-se fins al 1989, va representar un cas pioner en levoluci que el periodisme de barri va experimentar durant la transici, quan les publicacions ms o menys voluntaristes i lligades a les actives associacions de vens van anar deixant pas a projectes amb una concepci ms propera a les empreses periodstiques. Fins al 1978 shavia publicat a Grcia la revista Vila de Grcia, el butllet de lassociaci de vens del mateix nom. Carrer Gran va representar dalguna manera lherncia natural de Vila de Grcia, per en canvi va gestar-se des del principi no des de lassociaci de vens sin des dun nucli de joves periodistes, alguns encara estudiants i daltres que tot just comen-

Portada del primer nmero de la revista Carrer Gran del mar de 1979, on es parlava de les primeres eleccions municipals democrtiques que shavien de celebrar el 3 dabril

CARRER111 abril 2009 CARRERS 26

Hasta cundo un inmigrante deja de ser inmigrante? Carrer entrevista a personas llegadas en diferentes oleadas migratorias. Son ciudadanos, son barceloneses, y cada cual aprende su oficio y con l brega

Papeles mojados
jess martnez Las putas fumaban sus petas con la promiscuidad de un abrir de piernas y el silencio que sigue a los muelles del tercero. Le guiaban el ojo con un toque de retreta. Le decan: Guapo, te atreves?. Pasaba corriendo entre ellas para dirigirse a su casa en la calle Tallers, en el Raval del Barrio Chino. Su padre ya le haba puesto una frontera: Mira hijo, la calle Carmen es zona amarilla, y la calle Hospital es zona roja. A partir de ah no puedes pasar, te lo prohbo. En el Chino slo entraban macarras, prostitutas y Misserachs con su Leica. Las postales sobre Barcelona que le ensearon en Marruecos mentan. Le haban vendido que Barcelona era una urbe luminosa, blanca, de cristal. Fuad Saou lleg al Raval del Chino en 1988, aos antes de la remodelacin de la zona con ocasin de los Juegos Olmpicos. La inmigracin en el Raval ha dignificado estas calles. Los pakistanes tienen mucha iniciativa y se metan en locales por los que nadie daba un cntimo. Los convertan en tiendas, y sacrificaban su calidad de vida. Ahora el Raval es un barrio muy rejuvenecido de artistas y bo-

DE LA SEAT A IBN BATUTA

Fuad Saou considera que la sociedad catalana t seny y que Barcelona ha gestionado bien la inmigracin
FOTO: marc javierre

aparecido, y que su familia ahora est aqu. En Ibn Batuta, Fuad Saou atiende a los colectivos de riesgo, sin que importe el terruo del que procedan. Su base de datos refleja la diversidad: hindes, latinoamericanos, subsaharianos... Barcelona no es El Egido. Hubo un momento, tras el 11-M, en que creamos que aqu se desatara una caza del moro, pero no. La sociedad catalana t seny. Y en Barcelona se ha gestionado bien la inmigracin, con polticas de convivencia, sin guetos, no como en Madrid, donde Lavapis, el Raval madrileo, es un lugar oscuro, sucio, gris. En aquellos pases donde no se ha hecho de esta manera, como en Francia, se incuba el odio: En los banlieu de Pars ha nacido la cultura beur, una expresin de rechazo. Se trata de hablar y escribir del revs, decir atatap en lugar de patata. Obedece a la necesidad de crear un discurso propio. Los impactos que ha recibido estos aos han afinado sus sentidos y sus sentimientos: Recuerdo especialmente a un nio que se escap de Tnger y que recorri Europa como irregular (las personas no son ilegales). Acab picando a la puerta. No quera ir a la poli-

Las postales sobre Barcelona que le ensearon en Marruecos mentan diciendo que era una urbe luminosa, blanca

Quienes pensaban en volver se han dado cuenta al jubilarse de la prdida de los vnculos y de que su familia ahora est aqu

Desde los 16 aos fue voluntario en la asociacin Ibn Batuta y sigue como responsable de comunicacin y miembro de la junta
hemios. Los pakistanes que regentaban estos negocios se han jubilado y ahora los llevan sus hijos con un estilo ms profesional. Conozco a una familia de siete hermanos que se metieron en la construccin e hicieron mucho dinero. Ya no son inmigrantes, son inversores. Tienen hoteles, asesoras, sociedades de telefona Saou naci en 1978 en Nador, ciudad limtrofe con Melilla. A finales de los ochenta emigr a Barcelona. Es el mayor de cinco hermanos. Su padre, quien trabajaba como delineante en una empresa de la construccin desde los setenta, haba solicitado el reagrupamiento familiar. Saou estudi en el Mil i Fontanals, y su ingenio y su pericia con los mandos de la game boy le auguraban un futuro entre cables y reproductores audioporSegons dades de lAjuntament de Barcelona del mar de 2008, la poblaci de Barcelona de nacionalitat marroquina suma un total de 13.998 persones, 8.702 homes i 5.296 dones, amb una mitjana dedat de 29 anys. s la sexta en importncia de la ciutat i representa el 5% del total de poblaci nascuda fora del pas. Ciutat Vella (25,7%), SantsMontjuc (17%) i Sant Mart (13,1%) sn els districtes on resideixen majoritriament.

l
como los indgenas de los meandros de Manaos, pero se haca llevadero por el cachondeo de los hermanos Muoz en la cadena de montaje del Len. Por entonces, componan La raja de tu falda. En la Seat era un nmero. Cuenta una ancdota: No le encontraba sentido a lo que haca. Me fui en 2002. Cuando sal me hicieron una entrevista para un suplemento de La Vanguardia. Queran que hablara de los elementos comunes en todas las festividades religiosas. Yo habl del Ramadn, que coincida con las Navidades. Sali mi foto. Este suplemento lo tenan en la Seat. Me llam un compaero de trabajo y me dijo: Oye, que sales en La Vanguardia y que dicen que eres moro. En 1994 se fund la asociacin sociocultural Ibn Batuta, el Marco Polo rabe. Desde los 16 aos, Fuad Saou fue voluntario, y aade, como la orden en un regimiento: Sigo sindolo. Cuando perdi de vista a los autmatas que troquelaban las planchas de acero, instal el sistema informtico de Ibn Batuta, en el que hoy es responsable de comunicacin (los media han de dejar de dramatizar con los muertos de las pateras) y miembro de la junta directiva. Apostamos por la interculturalidad como modelo de las sociedades modernas. Ms de la mitad de la plantilla de la entidad, formada por unos cuarenta profesionales, se dedican a ello. En Barcelona se ha encontrado a s mismo: Los jvenes de origen inmigrante no tienen una doble identidad; es una sola, formada por dos elementos culturales. Somos jvenes catalanes, no la segunda generacin. La inmigracin es un trmino que no tiene cabida en el diccionario de Ibn Batuta: Yo no me considero inmigrante. Yo vivo aqu y seguir viviendo aqu. Yo no voy a emigrar ms, y si lo hice alguna vez, no fue por voluntad propia. Yo no lo escog. Mi padre siempre pensaba en volver, pero nunca volvi. Llega un momento en que volver es volver a emigrar. Quienes pensaban en volver se han pasado la vida con un sueo, y cuando se han jubilado se han dado cuenta de que sus vnculos familiares de origen han des-

Saou reivindica un gran pacto por la inmigracin con todos los sectores implicados: sindicatos, agentes sociales y polticos
ca, quera trabajar. Fue el primer nio de la calle que tratamos. Le pagamos una noche de hotel porque no sabamos qu hacer con l. La Direccin General del Menor se hizo cargo de su custodia. Se llamaba Mohamed. A su juicio, esos casos disminuyen porque Marruecos est sufriendo un boom econmico. Fuad reivindica un gran pacto por la inmigracin con todos los actores implicados, con sindicatos, agentes sociales y polticos (Jess Caldera, bien; Josep Anglada, mal). Y que un da la inmigracin -a pesar del papeleo- pueda votar: Es el ejercicio bsico de la ciudadana. Si no se vota, se est al margen. El papel mojado de Chambao: Muchos no llegan, se hunden sus sueos, papeles mojaos, papeles sin dueo.

ttiles. En la Universitat Politcnica de Catalunya hizo gestin y administracin de redes. Aun as, no trabaj de informtico. El gigante del automovilismo que por entonces era Seat de Martorell le hizo un contrato. Saou se hizo invisible

CARRER111 abril 2009 CARRERS 27

Expressi Directa, veus de la dissidncia

Des del gener fins al maig se celebra Expressi Directa, primer cicle de msiques crtiques organitzat pel setmanari La Directa i el Centre Cultural la Farinera del Clot, on tenen lloc els sis concerts de qu consta el festival
marc villoro El cicle est dedicat a noves propostes alternatives i hi participen grups en catal que des de gneres diferents daquells que tradicionalment shan associat a la crtica al sistema (punk-rock, ska, metal, hardcore o la can dautor) tamb expressen la dissidncia. Aix, hi ha propostes de pop alternatiu, independent com Safanria, Conxita o Mazoni, o de hip-hop amb At Versaris i El Nota. Fins a onze grups en un festival que no est pensat per atraure la mxima assistncia, sin que vol ser un espai per difondre aquestes noves propostes musicals. Segons Roger Pal, membre de La Directa i un dels organitzadors del cicle, a la sala -lAuditori de la Farinera del Clot- hi caben unes 300 persones. Lassistncia no ens treu la son, volem que aquesta mena de propostes puguin expressar-se. Fins ara el balan s positiu i satisfactori. El format est b perqu hi ha dos grups diferents, a un preu popular (6 euros) i mirem de complementar-ho amb una sessi de punxadiscos que estigui en la lnia del concert. Amb les actuacions de Conxita i Safanria (23 de gener); Anita Miltoff (13 de febrer), gratuta i lnica que t lloc al bar de la Farinera; Mazoni i Nour (14 de mar); i Xazzar i Els Amics de les Arts (28 de mar) el cicle supera el seu equador i es completa amb els concerts de El Belda i el conjunt Badabadoc i El Nota (25 dabril), una vetllada de celebraci dels tres anys de La Directa i un dels plats forts del festival, mentre que la darrera actuaci correspon al projecte Ass Versaris (At Versaris+Asstrio) el dia 30 de maig. Cada grup t un estil propi, i el festival s molt eclctic per la diversitat de gneres que acull, per les bandes comparteixen la mateixa lnia de funcionament a ms de cantar en catal. Aquests grups comparteixen el fet de treballar des destructures alternatives a la indstria convencional de la msica, des de lautogesti, indepen-

Breus de barri
Grcia

Plaa Lesseps
La inauguraci oficial el passat 5 dabril de la reforma de la plaa Lesseps va posar fi a un dels nyaps de lajuntament franquista de Porcioles. La nova plaa comena la seva marxa amb forta polmica. Larquitecte Albert Vilaplana ha deixat la seva firma collocant unes enormes estructures metlliques que evoquen ni ms ni menys que el canal de Suez. Loposici a certs detalls del projecte ha motivat alguns vens i venes a crear una nova associaci de vens. El dia de la inauguraci, lalcalde els hi va dir: Anirem millorant la plaa.
Vallbona directa

Nou retard del pla

Moment dun dels concerts del passat 28 de mar de Coop 57 (Cooperativa de Serveis tics Financers), enfoca la msica alternativa des duna altra ptica i ofereix un ventall estilstic diferent dels formats que shan identificat amb aquest registre. Lxit de determinades propostes -com en el seu moment, per exemple, de la banda basca Kortatu- ha estat una referncia per a grups posteriors que han seguit el mateix model. En aquest sentit, Pal creu que sha dinnovar i tirar per altres camins. Tot all que sigui trencar amb els estereotips est b i no s bo limitar-se a copiar els esquemes dels altres. Llavors canses a la gent i el teu missatge no t efectivitat. Els grups que participen a Expressi Directa tenen una trajectria curta -en alguns casos, amb un o dos discos publicats, i en daltres cap-, tot i que no els seus components alguns dels quals amb recorregut en lescena musical catalana, i sn bandes que, sense ser massives, poden crixer i conformar el seu pblic. s un pblic heterogeni, inquiet, que no est convenut de les propostes convencionals i que sovint busca formes diferents La perifria de la perifria limita amb Montcada, les autopistes, el riu Bess i les vies del tren. Lassociaci de vens ve barallant-se fa dcades per urbanitzar el barri. Es va aprovar un pla que est a expenses de les obres del TAV, a lespera que es construeixin els tnels per ubicar les vies del ferrocarril. Cent anys de patir la presncia de les vies i un retard ms. El pla preveia la construcci de 2.000 habitatges que la crisi pot ajornar. Els vens sospiren perqu la fi de la crisi coincideixi amb la fi de les obres del TAV.
Ciutat Vella

Aquest nou espai vol difondre propostes musicals en catal alternatives a la indstria convencional
dncia i crtica a les estructures estndard de la indstria, comenta Roger Pal, i afegeix: La selecci dels grups es va fer amb criteris heterogenis, que trenquessin amb la norma dall que sespera que sigui un concert alternatiu, per que, al mateix temps, hi connectessin. Apostem per gneres no molt vistos o escoltats, i per gneres convencionals que estiguin molt ben fets amb propostes de qualitat. Aquest cicle, que t el suport

de comunicar-se i de descobrir noves formes musicals, apunta Pal. A Barcelona hi ha pocs espais perqu aquest tipus de propostes musicals es donin a conixer i aquest s un problema molt important per Pal, ja que no hi ha sales mitjanes, o b es tracta de bars o sales molt petites, o despais molt grans. Per altra banda, un inconvenient que hi ha la ciutat s labsncia de festivals en qu la majoria de grups siguin catalans. La Directa s un setmanari que es finana bsicament a travs dels seus subscriptors i dels collectius socials que hi posen els seus anuncis. En aquest sentit, Pal explica que aquest cicle no s comercial, ning no en treu diners. Entenem que el model de fer concerts per treure diners per als collectius potser s vlid, per no ha de ser la norma. Esperem que el cicle sigui autosuficient a travs de lautogesti per continuar en anys vinents. La idea s consolidar el cicle amb una altra edici perqu les noves propostes musicals trobin en Expressi Directa un espai de difusi.

El top manta
El passat mes de mar la plaa Sant Jaume va presenciar una mobilitzaci poc freqent: cent immigrants sense papers que viuen de vendre al carrer es van manifestar acompanyats de diverses entitats que recolzen la proposta de ICV-EUiA dun projecte de llei que despenalitzi el top manta. Sorprenia veure desenes de subsaharians davant duns agents que amb freqncia corren darrere dells per detenir-los.

Vctimes i entitats socials sorganitzen contra lassetjament immobiliari

redacci El passat 21 dabril una seixantena de persones recolzaven la Carme Taln, vena del Clot, davant limminent desnonament que lamenaava. Ni la policia ni el jutjat van fer acte de presncia. Lescrit presentat al jutjat en defensa de Taln argumentant que patia assetjament immobiliari havia fet efecte. De moment. La gent de lAVV del Clot, de la Favb, de V de Vivienda, okupes del barri i venat ho van celebrar amb un esmorzar popular. Lassetjament immobiliari s una estratgia que utilitzen les immobiliries i propietaris de pisos amb lobjectiu de fer la vida impossible als llogaters perqu marxin voluntriament de casa seva i aix recuperar la finca sense haver desperar la durada dun procediment judicial, el seu cost econmic, aix com la indemnitzaci que pertocaria al el tamb anomenat mobbing com un simple desacord entre llogater i propietari i no com un greu problema social.

Grup de treball estable

El 20 dabril es va presentar als locals de la Favb la primera Associaci dAfectades per la Violncia Immobiliria de lEstat espanyol, una entitat nascuda a partir del treball que ve realitzant des de fa ms dun any lAssemblea contra la Violncia Immobiliria. LAssemblea es va constituir amb lobjectiu de formar un grup de treball estable destudi, denncia i creaci de recursos per combatre lassetjament i donar eines als afectats per poder defensar-se. Aquest grup es reuneix peridicament i compta amb diferents punts de contacte. Al barri de Grcia: Observatori de Grcia-La Quimera (c/ Verdi, 28); a la Barceloneta: AVV de lstia (aigua.al.coll@

gmail.com. Pescadors, 49); al Poblenou: Grup antimobbing CSOA La Teixidora (653 049 646); al Clot: CSOA La Revoltosa (c/ Rogent, 82); i a Sants: Centre Social de Sants (Olzinelles, 30. 93 331 10 07). Ms informaci: www.violenciaimmobiliaria.org

Rosa Taln, vena del Clot vctima dassetjament immobiliari llogater per lincompliment del contracte. Davant el fenomen de lassetjament immobiliari que any rere any senforteix a la ciutat, algu-

arxiu

nes entitats i afectats comencen a organitzar-se per donar suport a les vctimes, informar-les dels seus drets i denunciar que les administracions encara prenen

CARRER111 abril 2009 CARRERS 28

Llars verdes: canviant el mn dia a dia

arnau cunties Cada cop est ms estesa la creena que lequilibri ecolgic mundial no podr suportar lactual ritme de leconomia, sobretot pel que fa als recursos que es consumeixen i als residus que es generen i que per tant, cal canviar el nostre present perqu sigui possible algun tipus de futur. No obstant, la soluci a aquest problema no gaudeix dun consens generalitzat. Mentre que algunes veus reclamen una legislaci mundial que tingui en compte les necessitats ecolgiques globals i intenten pressionar els centres de poder perqu actun en conseqncia, nhi ha daltres que consideren que s necessari un canvi dhbits per part del conjunt de la societat abans que la situaci esdevingui insostenible. Ja fa uns anys que sha iniciat un projecte, a algunes ciutats espanyoles, que pretn iniciar aquest canvi dhbits per amb una orientaci diferent a lhabitual. Mentre que des dalgunes campanyes sintenta conscienciar o fins i tot obligar la poblaci ms reticent a canviar a travs de multes o sancions, el programa Llars Verdes planteja convertir els petits canvis -que generalitzats suposarien un canvi sensible- en un repte col lectiu, que vagi ms enll de la posici ecologista a contra corrent, que s molt radical i justa per que pateix un fort handicap: el seu mbit dinfluncia s molt limitat. Per contra, Llars Verdes s un programa que per les seves caracterstiques est a labast de tothom. Es basa en un grup de gent, que no han destar necessriament molt conscienciats ni ser activistes ecologistes, que es reuneixen i reben un taller per part dels organitzadors -a Barcelona se nencarrega lAssociaci Barnamilen el qual sofereix informaci i a la vegada diferents alternatives relacionades amb algun tema concret. El primer cicle de tallers est relacionat amb laigua i electricitat, mentre que el segon se centra ms enll del taller o de lobsequi, el que fa rutllar el projecte s el dileg i lintercanvi dexperincies que inicien els participants entre ells. Aquest s el fet diferencial de Llars Verdes.

Terpia de grup
en el consum responsable. Desprs de cada taller els participants reben un kit que generalment actua com a primer pas en la llarga cursa que suposa un canvi generalitzat dhbits de consum. Segons la Jlia Mrida, una de les membres de Barnamil que organitza els tallers, amb el kit es busca comenar a crear la dinmica de canvi. Per Llars Verdes vol crear un grup que tingui un cert funcionament autnom, ms enll dels tallers que simparteixen. En definitiva, que senriqueixi el projecte amb noves propostes o suggeriments i que els canvis proposats siguin permanents perqu siguin fruit de la reflexi dels participants i no noms de les propostes dels promotors. Un dels participants, Joan Re-

BARNAMIL, la conscincia de la llar

Si hi ha una iniciativa que caracteritza el collectiu Barnamil, una associaci que agrupa organitzacions de carcter ecologista que va iniciar les seves activitats el 1997, s la campanya Vens i venes amb lenergia neta. Aquesta es basava en un seguit de co-auditories energtiques i de consum daigua per diagnosticar lestat dels sistemes energtics i els hbits de consum dun habitatge. La campanya, que es va dur a terme entre el 2006 i el 2007, concloa amb un informe i unes propostes per millorar lestat de la casa a nivell energtic i de consum daigua. Vens i venes amb lenergia neta es va implantar en alguns barris de la ciutat, en alguns casos amb la collaboraci dassociacions venals, amb fora xit, tot i que va tenir alguns contratemps, com ara lobscurantisme dalgunes companyies elctriques. Hi ha una relaci directa entre aquesta campanya i lactual Llars Verdes, que t un funcionament menys personalitzat i en conseqncia pot arribar a ms participants amb un menor esfor per part de lassociaci; ambds se centren en lmbit ms proper -el lloc on passem la majoria de la vida- i fugen de la moralitzaci per convidar a la reflexi i al canvi que sorgeix dun mateix. Una filosofia particular que ha esdevingut un tret distintiu de lAssociaci Barnamil.

quena, estudiant de lEixample, considera que els canvis sn factibles per que cal posar-hi voluntat i que s interessant la suma de lexplicaci amb lexperincia de la gent. Precisament per posar en com les diferents experincies, cada any els organitzadors dels tallers a cada ciutat fan una trobada. En aquestes trobades es fa evident que un dels factors principals per explicar les diferncies entre experincies sn les diferncies entre els grups que es creen. En aquest sentit, Mrida explica que a Madrid hi ha un grup que ha arribat a crear una cooperativa de consum, tot i que els objectius proposats generalment no sn tan ambiciosos. Aquest projecte sofereix a entitats ja existents perqu aix s ms fcil que es cren els grups, segons Mrida, i a ms aix es pot arribar a molta gent sense uns altaveus potents. Amb aquest objectiu, Llars Verdes sha proposat a collectius que no tenen relaci amb el medi ambient, com ara Fedelatina o alguns grups juvenils. En aquests casos cal que els tallers sadaptin al tipus de participant. La cessi de locals on dur a terme els tallers s lajuda principal que reben de les institucions. En aquest sentit, des de lassociaci comenten que actualment sest pensant en contactar amb ajuntaments de lrea Metropolitana per estendre el projecte a diferents viles, perqu segurament als pobles, amb la gent ms concentrada, ser ms senzill formar grups. s una proposta de futur per a un projecte que en t molt i que pot ajudar a convertir aquests petits canvis locals en un gran canvi global.

CARRER111 abril 2009 CARRERS 29

Fotos: anna carlota

Barcelona sacomiada de dos grans nyaps

La serp de ciment de la ronda del Guinard i el tortell de la plaa de les Glries passen a millor vida. Ning no els trobar a faltar

yaiza garca Els enderrocs de la part elevada de la Ronda del Guinard i de la plaa de les Glries, amb la seva posterior edificaci, suposa la remodelaci de dues de les construccions que menys afavorien la ciutat de Barcelona. Els vens dels dos nyaps urbanstics, i la ciutat sencera, podran per fi acomiadar-sen. El viaducte de la Ronda del Guinard, que tant espatllava les vistes de la zona, va comenar a morir el passat 28 de febrer, amb la inauguraci de les obres denderroc que es van iniciar el dilluns segent. La gent del barri es mostra molt satisfeta per la imminent desaparici de la gran serp de ciment que veien des de la seva finestra, o que sobrevolava el seu cap quan passejaven pel carrer. A ms, les molsties per les obres shan minimitzat al mxim, segons expliquen les associacions venals de la zona. Lalegria per lenderroc dun altre gran monstre dasfalt, el de la plaa de les Glries, en canvi, sest veient entelada per les desavinences entre els residents dels barris colindants i lAjuntament. El desmantellament de la plaa va ser aprovat al 2007, amb la signatura del Comproms de Glries per part de lAjuntament i de les associacions venals afectades (Sagrada Famlia, el Clot-Camp de lArpa, Poblenou i Fort Pienc). Tot i que lenderroc del nus viari va ser una notcia rebuda amb gran entusiasme per part dels vens, la manera com sestan duent a terme no els est deixant tan satisfets. Estem contents i emprenyats alhora, explica Miquel Catass, portaveu venal del Clot. La millora de la plaa no sacaba dadaptar a les seves reivindicacions, ni al pacte inicial. El ritme de les obres s ms lent del que shavia acordat, no els agrada un dels edificis que estan projectats, el futur Museu del Disseny (que rep el nom de la grapadora per laspecte del projecte ideat per lestudi de larquitecte Oriol Bohigas), i estan patint per la possibilitat que les zones verdes promeses es puguin veure redudes respecte dall que estava previst. Si b s cert que prcticament qualsevol cosa milloraria laspecte dambdues zones, cal tenir en compte que les molsties causades als vens pel fer i desfer de lAjuntament shaurien de minimitzar al mxim. Per la resta, la ciutat sencera agrair la desaparici de les dues macroconstruccions.

CARRER111 abril 2009 CARRERS 30

Associacions de vens i venes de Barcelona i l punts de distribuci de CARRER

Districte I Barceloneta
Consell de la Joventut Ausis Marc, 60 Viladomat, 214, 5, 2a Ronda de Sant Antoni, 24 93 442 24 12 Ronda de Sant Pere, 7 Collegi de Periodistes Rambla de Catalunya, 10 La Tapilla Sixtina Bailen, 43 Valncia, 417, local 4 93 459 31 64 Forn den Pere Dos de maig, 281 Avinguda Mistral, 30, bxs 93 423 93 54 Confeccions El Rellotge Comte Borrell, 89 Celler de lEstevet Calbria, 57 Pastisseria Bonastre Tamarit, 136 Autoservei Navarro Avinguda Mistral, 6

Rambla de la Bordeta

Casc Antic

Gutert, 33-35, baixos 93 221 72 44 Servei planificaci (Palau de Mar) Plaa Pau Vila, 1 Rec, 27, baixos 93 319 75 65 CCOO (USCOB) Via Laietana, 16 CGT Via Laietana, 18, 9a planta La Bodegueta Palma de Sant Just, 7 La Tete-Cooperativa Comtessa de Sobradiel, 4 El Glaciar Plaa Reial, 7 Centre Cvic Pati Llimona Regomir, 3 Carrer de la Cera, 11, int. 93 329 48 53 Serra Xic, 4, baixos 93 310 53 33

Parc de lEscorxador

Ronda de Sant Antoni Ronda de Sant Pere

Sant Cristfol-Vivendes SEAT

Onzinelles, 30, baixos 93 331 10 07

Mont dOrs-Vallvidrera

Sagrada Famlia

Satalia, la

Coure, 8, baixos 93 432 34 71 Centre Cvic Can Cadena Mare de Du del Port, 397 Centre Cvic El Rellotge Pg. de la Zona Franca, 116 Centre Cvic La Bscula Foc, 128 Cariteo, 26

Putxet

Reis Catlics, 16-34 (casal) 93 406 90 53 Llibreria La Kktua Plaa de Vallvidrera, s/n Passeig Sant Gervasi, 39-47 avputxet@hotmail.com General Mitre, 188 bis mitre@mixmail.com Muntaner, 544, 2n 93 417 90 65

Poliesportiu Perill Perill, 16-22 Tradicionrius Trav. de Sant Antoni, 6-8

districte VIII Can Peguera

Verdum

Districte VII Baix Guinard Can Bar

Plaa Alfons X, 3 93 436 81 80 Josep Serrano, 59-71 93 219 92 24

Ronda General Mitre

Ciutat Meridiana

Vilaseca, 1 93 357 13 33 IGOP-UAB Passeig dUrrutia, 17 Casal de Barri de Can Peguera Biure, 1 Rasos de Peguera, 219 bis 93 276 30 94 Centre Cvic Ciutat Nord Rasos de Peguera, 19-25 Rambla Caador, 1-3 93 428 46 23 Estudiants, 26-28 93 359 44 60 Centre Sller Plaa Sller, s/n Argulls, 92 93 276 30 15 Casal de Barri de Prosperitat Pl ngel Pestaa, s/n Casal de Joves de Prosperitat Joaquim Valls, 82 Canteres, 57, baixos 93 359 65 72 Ateneu Popular de 9Barris Port Lligat, s/n Escolapi Cncer, 1 a.vecinostorrebaro@ hotmail.com Santa Fe, 5, 1r, 4a 93 429 07 06

Artesania, 96, baixos 93 276 02 30

districte X Clot-Camp de lArpa

districte IX Bon Pastor Congrs, el

Sant Adri, 101, baixos 93 346 46 18 Felip II, 222 93 340 70 12 C. de Barri del Congrs Accies, 26 Torroella de Montgr, 11 93 274 02 72 Biscaia, 402, baixos 93 340 51 85 Passeig Guayaquil, 53 93 311 41 93 Mart Molins, 29 93 408 13 34 Centre Cvic de la Sagrera Mart Molins, 29 Mercasol, botiga ecolgica Portugal, 2 Nau Ivanov Hondures, 28-30 Pg Torres i Bages, 101-103 93 274 03 34

Diagonal Mar

Sibelius, 3, baixos 93 232 46 10 Casal Joan Casanelles Pl. Joan Casanelles, s/n Foment Martinenc Provena, 595 Selva de Mar, 22-32 93 307 91 20 Taulat, 142, 5 A 696 43 57 83

Sant Gervasi de Cassoles Sant Gervasi Sud Sarri

Can Papanaps-Vallhonesta Carmel, el

Mura, 8, baixos canpapanaps@yahoo.es

Front Martim de Bcn Gran Via-Per-Espronceda Maresme

Gran Via, 1.002, 8, 2a 93 308 77 34 Rambla Prim, 45 93 266 18 56 Maresme, 218, baixos 93 305 37 05 Gran Via, 1.144, baixos 93 278 06 93 Llull, 1-3 93 221 04 87 Concili de Trento, 320 93 313 28 99 Pallars, 277 93 256 38 40 El To Ch Rambla del Poblenou, 44-46 Farmcia Bolvia, 19 Llibreria Etctera Llull, 203 Dr. Zamenhof, 25, baixos 93 307 46 95

Guineueta

Meridiano Cero Navas, barri de Pi i Margall Sagrera, la

Triangle de Sants

Sant Antoni, barri

Autonomia, 7, baixos 93 431 75 45

Laforja, 12-14 pral 3a 93 266 38 25 Canet, 4 93 204 90 58 Forn de la Vila Consell de la Vila, 9 Rafael Batlle, 16, tenda 1 93 205 77 89

Districte IV Camp Nou

Cera, carrer de la

Coordinadora Casc Antic Gtic

Merc, barri de la Rac de les Corts

Trav de les Corts, 94, baixos 93 490 96 54 Herois del Bruc, 9 Trav de les Corts, 94, baixos 93 448 03 11 Passatge Jordi Ferran, 19-21 Avinguda de Xile, 34, 11, 5 93 440 35 12 Can Deu Plaa de la Concrdia, 13 Jordi Girona s/n 93 401 77 43

Clota, la

Feijoo, 10-12 93 357 57 48 Casal de Joves El Carmel Tolr, 40 Centre Cvic El Carmel Santuari, 27 Passatge Feliu, 10 93 357 72 59 Pedrell, 69, baixos ffargues@hotmail.com La Plana, 10, 1r 93 407 20 22 Centre de Serveis Personals Plaa Santes Creus, 8 Centre Cvic Matas i Ramis Feliu i Codina, 20 Punt dinformaci juvenil Plaa Eivissa, 17, principal La Bisbal, 40-42, baixos 93 347 73 10

Porta, barri de

Palmera Centre, la Paraguay-Per Parc, del

Prosperitat

Tres Torres

Font den Fargues Horta, barri d

Nou de la Rambla i Rodalies

Regomir, 3, principal emuaj@terra.es Nou de la Rambla, 22 93 301 88 67 CIAJ Sant Oleguer, 6-8 Sala Baluard Plaa Blanquerna, s/n Pescadors, 49

Districte III Badal, Brasil i Bordeta

Daoiz i Velarde, 30, baixos 93 491 05 49 Olzinelles, 30 93 331 10 07 Cotxeres de Sants Sants, 79 Rab Ruben, 22 B 93 424 85 06

Districte VI Camp den Grassot Coll-Vallcarca

Sant Ramon Nonat Xile, avinguda

Apartat de Correus 34090 Tirs, 48 local 93 284 28 80 Centre Cvic dEl Coll Aldea, 15-17 Bolvar, 15, 2n 93 211 26 27

Pau, barri la Poblenou

Roquetes

St. Andreu NordTramuntana

Centre Social de Sants

Grcia Nord-Vallcarca Travessera de Dalt

Torre Bar

Sant Andreu del Palomar

Lstia

Font de la Guatlla-Magria

Zona Universitria

Rambla, Amics de la

Raval de Ciutat Vella, el

Carme, 102 93 441 77 21 El Cafet Hospital, 99 Taller de Msics Requesens, 5

Rambles, 88-94, 3r D 93 317 29 40 Informaci Cultural Rambla, 7 Padam-Padam Rauric, 9

Travessera de Dalt, 6 93 210 52 89 Llusos de Grcia Plaa Nord, 7

Joan Maragall del Guinard

Torre Llobeta

Dr. Balari i Jovany, 14 93 345 96 98 Bar Versalles Gran de Sant Andreu, 255 Biblioteca Ignasi Iglesias Segadors, s/n

Provenals de la Verneda

s tira

Ricardo Hermida

Taula del Raval

Vens en defensa de la Barcelona Vella

Carrer de la Cera, 44, bxs 93 442 46 68 Squia, 5-7, baixos, 3a vdbv@telefonica.net Ateneu la Torna Mndez Nez, 1, pral. 2a Illacrua Via Laietana, 45, e.B, pral 2a

Frana, barri de la

DIstricte iI Dreta de lEixample

Esquerra de lEixample
Avinguda Roma, 139, baixos 93 453 28 79 Al Bei, 94-96 93 231 11 46

Valncia, 302 615 41 80 12 Cafeteria Anem al Gra Crsega, 382 Llibreria Les Punxes Rossell, 260

Hostafrancs

Mare de Du del Remei, 21, 1r 93 325 08 93 Callao, 9, baixos 93 421 79 19 Poliesp. Espanya Industr. Muntades, 37 Margarit, 23 93 441 36 65 Biblioteca Francesc Boix Blai, 34 Centre Cvic El Sortidor Plaa del Sortidor, 12 Segura, s/n 93 432 36 42

Districte V Amics del barri de Laforja Can Caralleu

Madrazo, 50, 2n, 2a 93 209 89 84 Guarderia, 12 93 280 07 24 Bohemis, 23 93 205 04 87

Vila de Grcia

Can Rectoret

Poble Sec

Font del Mont-Vallvidrera

Fort Pienc

Mas Gimbau-Can Castellv

Pg. Sol i Pla, 16-18, interior resso2002@hotmail.com

Escales Font del Mont, 1A avfontdelmont@telefonica. net

Polvor, el

Topazi, 29, 1r 93 217 60 88 Ateneu La Torna Sant Pere Mrtir, 37, baixos Centre Cvic La Sedeta Siclia, 321 Centre Moral de Grcia Ros de Olano, 7-9 Hotel dEntitats de Grcia Providncia, 42 Info-espai Plaa del Sol, 19-20, baixos Poliesportiu Claror Sardenya, 333

Montbau

Cooperativa Rocaguinarda Xipr, 13 Roig Soler, 31, baixos 93 428 29 34

Parc de la Vall dHebron Sant Gens dels Agudells Urbanitzaci VallhonestaFont del Gos
Cam de Cal Notari, s/n 93 428 20 42 Nam, 5, tenda 1 93 417 03 67 Pl. Joan Cornudella, 13 93 428 68 66

Trinitat Nova

Centre Cvic Torre Llobeta Santa Fe, 2, bis SESE Joan Alcover, 6 Pedrosa, 21 93 353 88 44

Tur de la Peira

Sant Andreu Sud Trinitat Vella

Can Guardiola Cuba, 2 Centre Cvic de Sant Andreu Gran de Sant Andreu, 111 Districte de Sant Andreu Plaa Orfila, s/n Virgili, 24, 1a planta 93 346 72 03 Mare de Du de Lorda, 2 93 274 19 58 C. Cvic de Trinitat Vella Foradada, 36-38

Sant Mart de Provenals

Andrade, 176 93 314 17 04 C. Cvic de Sant Mart Selva de Mar, 215

Sud-oest del Bess Verneda Alta, la

Rambla de Prim, 64-70 93 278 18 62 Campo Arriassa, 99 93 314 58 13 C. Esportiu Verneda Binfar, 10-14 Jaume Vicen Vives, 6 93 221 93 93

Vallbona

Pge de la Peira, 37, local 12 93 407 21 70 Can Bast Passeig de Fabra i Puig, 274 Avinguda Alzinar, 6 93 354 89 82

Vila Olmpica

Un nou CARRER a internet www.favb.cat

Modificacions: 93 412 76 00

El prxim nmero de CARRER apareixer al mes de juny

CARRER111 abril 2009 CARRERS 31

Lassemblea de la Favb critica la falsa participaci

elia herranz El passat 21 de mar la Favb va celebrar la seva 37a assemblea general al barri de la Barceloneta, amb lAV de lstia com a amfitriona i el conflicte del pla dels ascensors com a fons, que enfronta el Consistori amb el moviment venal de la zona. Emlia Llorca, presidenta de lAV de lstia, Joan Martnez, president de la Confavc, Josep Gonzlez Cambrai, director de Serveis Territorials de la Generalitat, Ramon Nicolau, comissionat de lalcalde de Barcelona i Joan Rabasera, director de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat van obrir la jornada. Eva Fernndez, presidenta de la Favb, va recordar que el moviment venal compleix 40 anys de trajectria i va ressaltar el seu paper, no sempre reconegut, en la transici de la dictadura a la democrcia. Un centenar de delegats i delegades venals que representaven una quarantena dassociacions van treballar durant tot el mat de dissabte i van aprovar la gesti de lentitat durant el 2008 i el pla de treball per al 2009, aix com lentrada a la Favb de dues noves associacions, Gtic de Ciutat Vella i Front Martim del Poblenou. Lassemblea, mxim rgan poltic de lentitat, va aprovar diferents resolucions sobre el turisme, el Pla de Barris, la crisi econmica, lencariment dels serveis bsics, les escoles dadults i batxillerat nocturn, sobre el dret a lhabitatge

La Favb informa

El cor robat
CATHERINA AZN

Carme Soler
Presidenta de lAssociaci de Vens i Venes del barri Gtic

puyal

Lexistncia de pisos turstics entre el venat implica una agressi a la vida quotidiana

La Carme va nixer a la barriada de Sant Gervasi. All es va apuntar a la seva associaci de vens. Als anys 80 va anar a viure al barri Gtic i el primer que va fer s donar-se dalta de la seva respectiva associaci. Ara ns la presidenta. Moment de la 37 assemblea general de la Favb de lloguer protegit, de recolzament al jove detingut Jona i sobre loposici a la requalificaci de terrenys dequipaments als barris. Aquests documents es poden trobar a la web de lentitat (www.favb.cat). Lassemblea va demanar la moratria de llicncies de nous hotels a la ciutat i la paralitzaci en barris saturats, a ms dun estudi integral sobre limpacte del turisme en el medi ambient, la mobilitat i lafectaci de lentorn. La Favb va denunciar la poltica de promoci turstica per sobre de qualsevol altra activitat industrial o artesanal. Quant al nou Pla de Barris, lassemblea va aprovar una resoluci molt crtica, que comena per la constataci que els mecanismes de
joan morejn

participaci fallen ostensiblement, posant com a exemples recents els casos del pla del Bara a les Corts o lhotel que es vol construir al costat del Palau de la Msica. Es tem que les noves i poc definides figures municipals puguin afavorir el clientelisme i la fragmentaci de les veus de la ciutadania. La tarda va estar dedicada al debat sobre bones prctiques al mateix moviment venal. El socileg Pep Mart va presentar el projecte de la Favb sobre aquest tema. Mery Barranco, presidenta de lAVV de Sant Just, Fernando Pindado, subdirector de Participaci de la Generalitat i Nacho Murgui, president de la Federacin Regional de AV de Madrid van obrir la taula rodona.

Com s que tincorpores a lassociaci de vens el primer dia de la teva arribada al barri Gtic? A Sant Gervasi havia aprs a participar, tenia conscincia social i valorava limportant paper de les associacions de vens. Com es troba ara la vostra associaci? Va estar uns anys inactiva, per un grup de dones hem decidit comenar una nova etapa i revitalitzar-la. Ens acabem dincorporar a la Favb en lltima assemblea. Quins sn els primers passos que heu fet? Ens reunim tots els dijous i cedim el local a grups que treballen al barri i no tenen un espai. Tamb comencem a respondre a alguns problemes. Estem preparant una pgina web per comunicar-nos amb el venat. El problema ms important? Lassetjament immobiliari. Portem ja dos casos i nesperem ms. En un dels casos hem tingut una sentncia favorable, tot i que la propietria ha recorregut. Lespeculaci pressiona i intenta arribar al final: el desallotjament. (En el moment de fer daquesta entrevista, sest presentant a la Favb la primera Associaci dAfectades per la Violncia Immobiliria). Altres temes que esteu seguint... Els pisos turstics sn un cncer per al venat. La seva existncia entre els vens implica una agressi a la vida quotidiana. Nosaltres plantegem que lAjuntament noms doni llicncies per a edificis sencers i no per a habitatges sols. Sha demostrat la incompatibilitat dusos turstics i residencials en les comunitats de vens. Quants pisos turstics teniu al barri? 683 legalitzats i 717 illegals. I 65 en trmit. Com valoreu la suspensi de llicncies per a hotels durant un any que ha aprovat el districte? s una iniciativa que arriba tard. A ms, es desconeix el pla rector que lacompanya i es queda curta en el temps. El mal ser difcil de palliar: ja ens hem convertit en un parc temtic. Com veieu en general la Barcelona turstica? La invasi que patim ens perjudica. Anar per la vorera amb el carro de la compra ens obliga moltes vegades a supeditar-nos a la velocitat dels turistes. La meva filla anava a la universitat en bicicleta i ara no gosa.

Premi per a Carrer

Revistes de barri

Barraquisme
Menci especial en la modalitat de premsa escrita del 14 Premi de Civisme al Mitjans de Comunicaci, convocat pel Departament de Governaci de la Generalitat. Lobjecte del premi era el monogrfic sobre barraquisme publicat el 2008 al nmero 106 de Carrer. Un nmero que va tenir un gran xit entre els lectors i va exhaurir les existncies. El guard, consistent en una petita escultura i sense dotaci econmica, el van recollir en nom de la revista els codirectors Andrs Naya i Marc Andreu el passat 22 dabril al Palau de la Generalitat.

El Poblenou
La revista El Poblenou obre portada amb signes dadmiraci per celebrar que la biblioteca de Can Saladrigas i el centre dimatgeria festiva adjunt sinauguraven el 26 dabril, desprs duna lluita de 20 anys. Per a ltima hora, i entre mala maror de vens i entitats, la inauguraci es va anular perqu lalcalde Jordi Hereu i el regidor Francesc Narvez assistissin aquell dia a un miting del president Montilla sense perdres la foto electoralista al barri. La inauguraci sha deixat per al mes de maig. Mentrestant, la biblioteca ha seguit tancada. I els poltics es burlen de les reivindicacions venals.

La Marina
15 anys duna publicaci germana. En el nmero 150 informa en portada de lemplaament de les presons que es construiran a la Zona Franca. A veure si aquest cop el projecte i el calendari sacompleixen. El retard en les obres de Can Batll ja t a curt termini unes vctimes: els petits tallers que hauran de traslladarse a dues noves naus. Els plans que estaven finanats a base de plusvlues urbanstiques ara troben serioses dificultats. La Marina tamb explica que Montjuc tornar a veure les columnes de Puig i Cadaflach.

Teniu fbia als turistes? No estem en contra del turisme. El que passa s que el desequilibri existent el paguem molt i molt car. El soroll s un greu problema a Barcelona, i al Gtic? El problema s que lAjuntament no fa complir la seva prpia normativa. En una reuni li vam dir a la regidora i ho va negar. En sortir de la reuni, al mig del carrer dos artistes i els seus corresponents equips de so estaven actuant amb total llibertat. Per els msics al carrer animen i no fan mal. No estem en contra dels msics, per els equips de so estan prohibits. Com va ser lexperincia del primer Frum de Ciutat Vella? Important. Ens vam aplegar per ajuntar forces i recolzar-nos entre les entitats que treballem al districte. Nosaltres que hem tornat a lactivitat pensem que ens ajudar a donar resposta als problemes que t el barri.

CARRER111 abril 2009 LA DEL DARRERE 32

Parlant del

CARRER i de la ciutat

Joan Maria Soler

Inventor i membre de lAVV del Poblenou
maria ortega entrevista joan morejn fotografia

El moviment venal s per anar ms enll de les quatre parets de casa

No hi ha vida a laltra banda del pou. I, de fet, tampoc no nhi ha en aquest mateix cant. Un any desprs de la inauguraci a bombo i plateret del nou Parc Central del Poblenou, un projecte de larquitecte Jean Nouvel, encara hi ha coses que no han acabat de trobar el seu lloc, com la sostenibilitat de labundant vegetaci o com el Pou del Mn, un espai tan metafric com fsic, que havia de connectar Barcelona i Guayaquil de la manera ms rpida i directa: per mitj dun forat que travesss la Terra i que tingus una sortida, en forma de pou, a cadascuna de les dues ciutats. Una cmera, una pantalla i uns altaveus a cada sortida farien la resta. Aquesta tecnologia senzilla shavia dencarregar de fer possible converses de punta a punta del planeta tal i com es fa a travs de lordinador. La realitat, per, s molt diferent. De converses, res. s la viva imatge de la frustraci, explica ara Joan Maria Soler, el pare de la criatura, que no reconeix per enlloc el projecte que va idear fa cinc anys, quan, amb el suport de diverses entitats del barri i amb la vista posada en la imminent reforma del parc, va entregar la proposta a lAjuntament. Linventor, que ha patentat

una cmera de fer fotos en tres dimensions, va tenir la idea de crear un punt de trobada, tant entre els vens del barri com amb gent que viu a laltra banda de lAtlntic. En aquests moments, una tapa metllica cobreix el pou de Barcelona, mentre que a lEquador encara no sha comenat a construir i, probablement, no sarribi a fer mai en forma de pou. De fet, la cmera i la pantalla del Parc Central noms van estar operatives les dues setmanes posteriors a la inauguraci i la imatge que projectaven no era la de gent que sabocava a saludar des dun parc de lEquador, sin una imatge aria de lavinguda del Malecn, prcticament a mode de campanya publicitria. On s la comunicaci? On s la possibilitat de saludar-se o que algun avi de Guayaquil ens presenti el seu nt? On s el Pou del Mn?, lamenta Soler, membre actiu de lAssociaci de Vens i Venes del Poblenou, que veu com el seu projecte ha anat mutant fins a convertir-se en una cosa que ha perdut lessncia i que prcticament noms conserva el nom. Aix no t res de punt de trobada. Tot un parallelisme amb el diagnstic que fa aquest ve de la societat: Anem cap a lallament de cadasc, cada cop hi ha menys sentiment de comunitat i

menys solidaritat en les lluites. Ara, quan passeja pel Parc Central i contempla el que havia de ser, per, definitivament, no ser, troba en la incapacitat municipal lnica explicaci a aquest un pou sense sortida, lantic Pou del Mn. Des de lAjuntament, per, asseguren que en un termini de 90 dies la idea ser una realitat a Guayaquil, on tot i que no hi haur pou, s que sinstallar una pantalla que retransmetr en directe lactivitat al Parc Central. Aix s, en una imatge aria i desvinculada de la vida de la gent, tot i que matisen que els vens s que es podran apropar a saludar a la cmera i que, per tant, s que hi haur comunicaci. A Barcelona s que hi haur imatge al pou i una cmera mbil per enviar senyal a Equador amb diferents visions del parc. El consistori va acceptar la proposta, tot i que, com recorden els seus impulsors, no ho vam saber fins que Nouvel va presentar el projecte, ning no ens va notificar que el Pou anava endavant. Endavant, per amb matisos. Si, inicialment, com explica Soler, la proposta ubicava una srie de pous per tal de connectar Barcelona amb tres o quatre ciutats situades en continents diferents i, daquesta manera, assegurarse que sempre era de dia en algun dels

costats del pou, finalment, es va reduir a un sol punt: Guayaquil. Una destinaci que va agradar als responsables de la idea perqu s don procedeix el grup dimmigrants ms nombrs del barri. El segent mats va ser la ubicaci. Aix, mentre Soler defensava que el pou havia destar al mig del pas, perqu la gent que passegs pel parc, shi aturs i mirs qu passa a laltra banda del mn, en el projecte final, sha installat en el centre duna espiral despessa vegetaci, una mica a recer de la resta del parc. La gota que ha fet vessar el got de la pacincia daquest ve s que les imatges no es projectin al pou -o no a lEquador- i que no reflecteixin la gent del parc, sin una vista aria. Aquesta no era la idea, reivindica aquest inventor dafici, que lamenta que Barcelona no shagi volgut posar la medalla dun projecte innovador, sortit de la iniciativa venal. Segons aquest ve, que ja porta a les esquenes diverses campanyes com la reivindicaci de la desapareguda Can Ricart -abocant les cendres de lantiga fbrica a la porta de lAjuntament-, s vital crear espais de participaci, perqu les persones acostumem a organitzar-nos noms per a causes concretes que ens toquen de prop, per aix s necessari tenir punts de trobada. El moviment venal s lintent danar una mica ms enll de les quatre parets de casa nostra, de fer extensius els problemes i, per a aix, cal comunicaci. Sota el seu punt de vista, el gran problema que vivim ara no s tant la crisi econmica com el desmembrament social: lallament de cadasc amb els seus problemes. La gent es queda sola a latur. Crec que falta aquell sentiment que all pblic tamb s nostre. Una dinmica que pateix de prop al seu barri, el Poblenou: Ser protagonistes del nostre entorn immediat ens fa crixer humanament i aix es lamenta que el barri, el Poblenou, independentment de la valoraci dels grans canvis que ha patit, hagi deixat de ser el nostre barri per passar a ser simplement el lloc on vivim.

Sal i pebre

Lacudit

Lapedra

Els portants
Els portants sn aquells que porten sobre les espatlles els passos i les imatges de la Setmana Santa. A Melilla, els portants estan en crisi: no hi ha prou gent. La Cofrada de Nuestro Padre Jess Cautivo va reclutar per a la feina 34 immigrants sense papers. Van arribar a la ciutat desprs de saltar la tanca de la vergonya. Abans de ser expulsats, els indocumentats han fet possible que la process es pugui realitzar. 34 subsaharians i indis van assumir un treball que els autctons, fervents catlics, no volen fer, suposem que per dur i mal pagat, i un any ms ha sigut possible el misteri de la passi. Gregorio Castillo, expolicia que regenta les confraries, diu que els acollim en el llit de la integraci. Si el Pare Jess Captiu no ho impedeix amb un miracle, els portants (no confondre amb els porteadores, que sn cotrabandistes marroquins), continuaran sense papers i sense que sels reconeguin els drets. Perqu a aquests, qui els protegeix? Reclutats, sense un salari digne, sense cotitzar el treball. Noms els queda esperar i resar. La doble moral catlica ha desfilat un any ms amb pas militar.

Zeta