Está en la página 1de 4

La dona en el cmic

La dona en el cmic
COORDINACI Antoni Guiral Conti, escriptor i periodista expert en cmics. Marta Armengol Royo, editora i guionista d'Ediciones Maeva, Barcelona. CONTINGUT La lluita feminista i altres moviments socials dels anys 70, juntament amb laparici ms recent dels manga, han fet possible la transformaci i consolidaci dun nou escenari per a la figura femenina en el mn del cmic. Aquest curs, plantejat des dun vessant sociolgic per alhora divulgatiu, t per objectiu estudiar quina ha estat al llarg dels anys la representaci de la dona a la historieta, des del paper majoritriament secundari i estereotipat que hi tenia inicialment com a companya de lheroi que necessitava ser rescatada de manera permanent, fins a levoluci cap a un sser hum amb personalitat prpia i protagonista de les seves vinyetes. A ms, el curs incidir tamb en la gran oferta actual dhistorietes escrites per dones, especialment pel que fa al manga japons, i finalitzar amb una taula rodona amb autores del pas.

PROGRAMA 1. Companyes de lheroi


Antoni Guiral Conti

2. Taula inaugural
Representants de la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Cornell, la Diputaci de Catalunya i la Generalitat de Catalunya.

3. Conferncia marc
Cristina Snchez Miret, doctora en Sociologia i professora de la Universitat de Girona.

4. La dona en el cmic humorstic de la Transici


Jos Glvez Miguel, guionista i expert en cmics.

5. Dones treballadores i herones independents


Marika Vila Migueloa, illustradora i autora de cmics especialista en l'anlisi del llenguatge i el gnere en el cmic.

Dates: del 8 al 12 de juliol Horari: mat, de 9 a 13.30 h Localitzaci: Cornell de Llobregat Citilab

6. Les superherones
Nicols Corts Rojano, escriptor i comissionat de cooperaci de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

7. Cmic rosa
Marta Armengol Royo

Amb el suport de:

8. Dones autores
Laura Perez Vernetti-Blina, historietista i illustradora.

9. El manga fet per dones


Ana Mara Meca lvarez, editora de l'Estudio Fnix, Barcelona.

10. Taula rodona: Es pot parlar dun cmic en femen?


Raquel Crcoles Moncus, autora i dibuixant de cmic. Mariel Soria, dibuixant i historietista. Laura Perez Vernetti-Blina

11. Taula rodona: Dones motor del canvi al mn rural


Carmen Serrano Soler, presidenta de l'Associaci Tyrius, Valncia. Rosa Pruna, presidenta de l'Associaci Agrria de Joves Agricultors (ASAJA-AMFAR), Barcelona. Cristina Clavell, presidenta de l'Associaci Femenina del Medi Rural (AMFAR) Catalunya, Barcelona. Maria Rovira Duran, presidenta de la Cambra Agrria i dirigent d'Uni de Pagesos de Catalunya, Barcelona. Ramona Gin, empresria pionera del turisme rural. Rosa Garcia, membre del grup de dones emprenedores de Cornell.

El manga: un cmic amb caracterstiques prpies

El manga: un cmic amb caracterstiques prpies


COORDINACI Antoni Guiral Conti, escriptor i periodista expert en cmics. Marta Armengol Royo, editora i guionista d'Ediciones Maeva, Barcelona. Ivan Pintor Iranzo, professor titular de Tendncies del cinema contemporani i d'Histria del cmic de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. CONTINGUT Popularment conegut com a manga, el cmic japons sha convertit en un veritable fenomen de masses, sobretot en pasos com els Estats Units, Itlia, Frana, Alemanya o lEstat espanyol. A banda de la gran riquesa de propostes temtiques i esttiques prpies, moltes vegades poc conegudes o, fins i tot, mal enteses, els manga aporten una nova lectura als gneres habituals, una nova manera dentendre la narraci en vinyetes, tant pels continguts com pel grafisme que shi utilitza. Aquest curs vol endinsar-se en lestudi de les caracterstiques prpies dels manga, des de la seva evoluci histrica fins a la recent creaci i expansi duna indstria especfica sobre aquest gnere tan ests i singular. La incidncia daquest corrent de cmic en mbits tan diversos com la comunicaci, la biblioteconomia, la sociologia, la filosofia, la pedagogia, la histria o fins i tot leconomia fa que el curs pugui ser dinters per a un pblic molt ampli i divers, des de joves estudiants dESO o batxillerat fins a estudiants universitaris, i tamb per a qualsevol persona que, atrapada per les histries sovint agosarades i les propostes dels manga, vulgui conixer a fons aquest gnere tan aclamat.

PROGRAMA 1. Els precedents del manga


Nicols Corts Rojano, historiador.

2. La histria del veritable naixement del manga


Marc Bernab, traductor del japons especialitzat en manga i anime i autor de llibres d'aprenentatge de japons.

3. El naixement duna indstria


Ana Mara Meca lvarez, editora d'Estudio Fnix, Barcelona.

4. Lexpansi duna indstria


Annabel Espada Snchez, editora de Manga de NORMA Editorial, Barcelona.

5. El llenguatge del manga


Antoni Guiral Conti

6. El gekiga o el manga de crtica social


Jos Glvez Miguel, guionista i expert en cmics.

Dates: de l'1 al 5 de juliol Horari: tarda, de 16 a 20.30 h Localitzaci: Hospitalet de Llobregat Centre Cultural Metropolit Tecla Sala

7. El manga a fora del Jap


Vernica Calafell, traductora, intrpret, divulgadora i professora de japons de la Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra.

8. Les dones i el manga


Marta Armengol Royo

Amb el suport de:

9. Laltra cara del manga


Ivan Pintor Iranzo

10. Taula rodona: El fenmen del manga a l'Estat espanyol


David Ramrez, dibuixant i historietista. Carles Santamaria Martnez, secretari general de Ficomic i director dels salons del Manga i del Cmic de Barcelona Ficomic. Manuel Guerrero, productor i distribudor d'anime de SelectaVisin, Barcelona. Marta Armengol Royo