Está en la página 1de 29

1.

Criteris generals i actuacions generals i especfiques per a les adequacions del procs densenyament i en les llenges a la realitat socioeconmica i cultural del centre.

1.1.- Criteris generals i fonamentaci.


El projecte lingstic del CEIP Ses Rotes Velles encara vigent en el moment de redactar aquest projecte, es fonamenta en el compliment de larticle 4 de lEstatut dautonomia de les Illes Balears que estableix que la llengua catalana prpia de les Illes Balears, t, juntament amb la castellana, el carcter didioma oficial. A ms reconeix el dret de tothom de conixer-la i de usar-la, i estableix que ning podr ser discriminat per causa de l idioma. El nostre projecte, permet assolir els objectius dequilibri en laprenentatge oral i escrit de les dues llenges prpies,tal com figura al captol IV, article 17 del decret que regula el tractament integrat de les llenges: El projecte de tractament integrat de llenges, com a part del projecte educatiu del centre, ha de tenir com a objectiu fonamental aconseguir que tots els alumnes del centre assoleixin , en acabar el perode descolaritzaci obligatria, la competncia lingstica en les dues llenges oficials i almenys en una llengua estrangera. A partir daqu el centre ha destablir i prendre les mesures necessries per assegurar el coneixement i crear les condicions per arribar a la igualtat plena de les dues llenges. Igualment atenent al marc legal europeu que marca lobjectiu de millorar la competncia en una llengua estrangera, el projecte lingstic vetllar en la mesura dels recursos disposats per el seu assoliment. En el mateix sentit la llei orgnica 1/2007 de reforma de lEstatut dautonomia en els seus articles 4, 18.3 i 35, estableix que la normalitzaci de ls i coneixement de la llengua catalana, la seva tradici literria autctona amb la seva modalitat insular prpia, en el nostre cas de Mallorca, ha de ser una objectiu i una prioritat, sense perjudici de la unitat de la llengua, per a ladministraci. Per tant sencomana els centres educatius de les Illes amb la seva funci formadora que assegurin el coneixement del catal amb la seva modalitat insular fins arribar a la igualtat plena de les dues llenges oficials i que es vetlli per la defensa i protecci de la nostra identitat. I sens atorga el deure de formar en aquests principis a tota la poblaci en edat escolar. Sha de considerar que ms enll de la distribuci lingstica, el centres educatius de les Illes Balears han de jugar un paper primordial en la consecuci de la cohesi i la inclusi social. Dacord amb directrius internacionals de poltica lingstica , el catal, llengua prpia o llengua materna (L1) s, atenent-nos a la carta de 21 de febrer del 2013 de la Sra. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, una fora de inclusi social, una garantia de salvaguarda i transmissi dels sabers autctons. Els moviments migratoris soferts per lEstat espanyol i ms concretament aquesta comunitat ha obligat a la comunitat educativa a estudiar i actualitzar el model lingstic escolar adequat a la diversitat lingstica i sociocultural . Shan hagut de plantejar maneres dorganitzar laprenentatge i s de les llenges objecte daprenentatge. Els centres han hagut de donar 1

resposta al multilingisme existent a les aules de les Balears, segona comunitat autnoma (2010-2011 ) amb ms percentatge dalumnat estranger. Els centres de primria hem hagut dassumir la responsabilitat de dotar la poblaci de les habilitats de lectura- escriptura, funcionant com element integrador de les poblacions immigrants. Les escoles han hagut de jugar un paper important en el desenvolupament dactituds positives cap aquests nous membres de la nostra societat. Partint sempre del respecte cap a la L1 que aporten els alumnes, com element educatiu important per produir una empatia mtua i la construcci duna comunitat tolerant amb la diversitat, des del respecte a la llengua autctona, prpia de les Illes Balears. El multilingisme que trobem hores dara als nostre centre ens planteja el repte de construir un grup cohesionat on la llengua catalana, modalitat mallorquina, sigui un element cohesionador social i al mateix temps es valorin les llenges que aporten els infants. La instituci educativa ha de jugar aquest paper dintegrador i unificador i mai un paper segregador de lalumnat. Si es vol que una llengua encara minoritzada com s la llengua catalana(modalitat insular) sigui apresa per tots els ciutadans de les Illes Balears, sense cap discriminaci ni separaci escolar, i amb una competncia suficient per poder utilitzar-la en ensenyaments superiors i a altres mbits de la societat, no queda altre soluci que aprendre-la a lescola i des de els primer anys de la escolaritzaci. Aix com diu el catedrtic I. Vila . Tamb s important abans dentrar amb la concreci del projecte propi del centre clarificar alguns conceptes que sempre shan de tenir presents a lhora de planificar les necessitats lingstiques de lalumnat:

L1: Llengua primera, pot indicar lordre dadquisici duna llengua, per tamb s la llengua
que un parlant considera com a la seva llengua prpia i personal. Tamb sha denominat llengua familiar , llengua materna o llengua inicial.

L2: s la llengua que saprn en segon lloc, desprs de tenir-ne una altra prviament com a
llengua daprenentatge . La L2 pot sser apresa a lescola o b en contacte amb parlants duna altra comunitat lingstica, la L2 pot canviar en el temps i esdevenir L1 per a lindividu, especialment quan la L2 s la llengua majoritria de la comunitat i el parlant nadquireix un elevat grau de domini. s el que ha succet amb alumnes catalanoparlants de les Illes que degut a la presncia majoritria del castell dins el seu entorn shan convertit amb bilinges equilibrats amb un domini simultani i equilibrat de les dues llenges oficials. Objectiu que per altre banda no sha aconseguit amb alumnes que encara que nascut a les Illes Balears tenen com a L1 el castell ja que degut a la forta presncia daquesta llengua i a pesar de les didctiques duites a terme als centres escolars per aconseguir lequilibri amb la llengua prpia de la comunitat, en pocs casos arriben a lestatus de Bilinge equilibrat, com sindicava en el primer grup dalumnes (catalanoparlants).

1.2.- Justificaci i fonamentaci del projecte lingstic del centre


El decret TIL parla dequilibri; per no especifica com ha de ser aquest equilibri. El fet de tenir i potenciar el catal com a llengua vehicular del centre serveix per equilibrar el fort desequilibri en favor del castell que predomina al nostre entorn ms immediat, com s el municipi de Calvi i per extensi a tota Mallorca. Els infants de famlies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la 2

llengua castellana a travs dels mitjans de comunicaci presents a tot arreu, mitjanant el seu s social al pati amb els seus companys i de l'escola que ensenya el castell durant tots els anys que duri la seva escolaritzaci. Totes les accions i projectes que en matria lingstica ha posat en prctica el nostre centre , al llarg dels anys, han tingut com nic objectiu donar compliment a tot lexposat al punt anterior (apartat 1 .1daquest document ). En conseqncia el projecte dut a terme per el nostre centre a partir dels curs 99-00 ha tingut com objectiu que l,escola fes all que una part de la infncia i ladolescncia no podia fer dins lmbit familiar i social: aprendre la llengua oficial daquesta comunitat autnoma. Fet per altre banda en base a que aquest aprenentatge no ans en detriment del desenvolupament de la prpia llengua de lalumnat ni en detriment del desenvolupament acadmic i personal sin tot el contrari. La nostra metodologia t en conte que el 90% de les lletres i els sons de les llenges romniques sescriuen igual i tamb en el fet que hi ha una competncia subjacent comuna a totes les llenges, la qual cosa permet la transferncia a la L2 de les habilitats bsiques a la L1. Com ms desenvolupades estiguin aquestes habilitats a la L1, ms facilitaran ladquisici de la L2. Si la base de proximitat lingstica de les llenges daprenentatge s ampla, la competncia comuna es veur facilitada. Aix explica el perqu s ms fcil laprenentatge de les llenges romniques entre si, que no entre una romnica i una germnica o sinotibetana. Aquests fonaments sociolingstics ens duen a haver considerat fins el dia davui, i basant-nos amb estudis internacionals de lingistes de prestigi ( Francis, Lindholm- Leary, Oller, Lambert, Lasagabaster, Arnau ...) que un programa de immersi lingstica en llengua catalana amb alumnat castellanoparlant que gaudeix duna llengua no minoritzada (de presncia dominant), tendria uns avantatges o suport dentrada, que ferien que no presents problemes lingstics per assolir la L2. Lobjectiu final del centre s i ha estat sempre fer els alumnes competents amb les dues llenges oficials i una llengua estrangera. Per aquest motiu al llarg dels anys shan posat en marxa diferents projectes per aconseguir-ho. Basant-nos, amb el baixos resultats que obtenien els nostres alumnes en el seu pas a lIES en relaci a la llengua catalana( quan la presncia de la llengua catalana a lensenyament era mnima) i tenint en conte que lentorn on est ubicat el centre no afavoreix gent el contacte amb la llengua prpia de la comunitat autnoma als nostres alumnes, fora de lentorn escolar, el claustre va decidir iniciar lany 1999 un projecte lingstic basat en un sistema metodolgic de i en llengua catalana grcies al qual els infants aprenen una llengua diferent de la llengua materna, el catal, a la qual no tenen accs en el seu medi social i familiar i les possibilita arribar a lobjectiu final marcat per la llei de normalitzaci lingstica que s dominar en el mateix grau les dues llenges oficials. El projecte comena a Educaci infantil on les tutores sn sempre i en tot moment referent de catal, per es respecta lla llengua materna dels alumnes a lhora dexpressar-se. Lobjectiu s oferir un model correcte , aconseguir un bon nivell de comprensi oral i anar aconseguint en funci de la maduraci dels alumnes la capacitat de poder expressar-se. Al primer curs del primer cicle, moment on sinicia de manera ms sistemtica el procs densenyament de la lecto-escritura, aquest es fa amb les dues llenges oficials: castell i

catal. Aix est basat en que el procs daprenentatge s simultani i es produeix de manera parallela amb les dues llenges. El domini oral i escrit de les llenges Catalana i Castellana implica la capacitat de conixer i utilitzar els distints registres i adaptar-los a les diferents situacions. Pel que fa a la llengua catalana safavorir el coneixement per part de tot lalumnat tant del registres literaris i formals com de les formes prpies del Catal de Mallorca. Dit aix, especificam que el nostre projecte comena des del primer curs deducaci infantil. En aquesta etapa el catal no saprn com una assignatura ms, sin que des de un principi esdev la llengua vehicular de les tasques i activitats densenyament- aprenentatge. Al llarg de leducaci primria es mantn un referent de castell i un dangls. Uns cursos abans de comenar la immersi l lingstica ja es va introduir lensenyament de langls a educaci infantil, va ser una experincia pionera en aquells moments. Posteriorment el curs 2008-2009 es va iniciar el programa de seccions europees. Va comenar el primer cicle de primria i cada curs sanava ampliant. Consisteix amb un desdoblament del grup durant dues sessions a la setmana. Tenint com a base les noves tecnologies i amb el suport dun auxiliar de conversa. Aquestes sessions safegeixen a les que ja tenen dangls curricular. Aquest curs 2012-13 el programa ha arribat a 5( sense contar amb auxiliar de conversa ) i hauria arribat a 6 el proper curs 2013-14 ( si no shagus canviat el projecte) moment on shauria dhaver avaluat el resultats obtinguts amb la primera promoci de seccions europees. Desprs daquestes consideracions, ens queda dir que pel que fa al tema de les dues llenges oficials de la comunitat autnoma: la Catalana i la Castellana el projecte lingstic actual no shauria de tocar si volem mantenir lobjectiu dassolir el mateix grau de competncia amb les dues llenges oficias. A ms pel que fa a la llengua Anglesa , el centre ja fa molts danys que est comproms amb lobjectiu de donar una formaci ms amplia i competent per tal de facilitar laprenentatge i preparar-los per ensenyaments superiors . Dit aix, que reflexa la realitat sociocultural i econmica del centre, hem de dir que el criteri que aplicam per canviar el nostre Projecte lingstic pel projecte de tractament integrat de llenges s el segent: un decret ens imposa a fer-ho.

1.3 Descripci de les caracterstiques sociolingstiques de lalumnat


El centre t en aquests moments 365 alumnes escolaritzats dels quals, 237 han nascut a les Illes Balears, 37 a altres comunitats autnomes de lestat espanyol i 91 a altres pasos.

Per tant el 419 per cent de lalumnat ha nascut a les Illes Balears, 102 % ha nascut a altres comunitats espanyoles i el 61% ha nascut a altres pasos

Hores dara tenim registrades 23 nacionalitats diferents L1 ( primera llengua o llengua materna ).

De tot lalumnat matriculat noms 22 alumnes utilitzen amb pare i/o mare la llengua catalana i 266 la seva llengua familiar s el castell. Fet destacable que denota el carcter minoritari de la llengua prpia de la comunitat a pesar de que 237 alumnes han nascut a lilla.

Per tant el 03 % de lalumnat utilitza fora de lescolal el catal amb parei/o mare,, el 544 % utilitza el castell, el 06 % utilitza langls i el 77 % altres llenges.

Per altra banda les caracterstiques de la poblaci del lloc on est ubicada lescola , una zona costanera amb molta immigraci no afavoreix en cap sentit la possibilitat de que el nostre alumnat tengui ocasi de sentir o utilitzar la llengua catalana (modalitat insular). Es tracta majoritriament de famlies provinents daltres comunitats autnomes i en els darrers anys daltres pasos. Com es pot veure el grfic noms 22 alumnes tenen el catal com a llengua de relaci amb pare i/o mare. Lorigen de lalumnat ha anant canviant al llarg dels cursos i aix en un principi lalumnat estranger provenia dAnglaterra i Alemanya, poc a poc va anar canviant i va anar sent substitut per alumnat provinent dAmrica Central. Per, al llarg d aquest dos darrers cursos notar-se un retorn daquestes famlies al seu lloc dorigen ( pasos sud-americans ) i un increment important de presncia dalumnat procedent de lEuropa de lEst i entrada ms lenta per en augment dalumnat procedent de pasos asitics i africans. Lescola ha de conscienciar als alumnes, de la realitat en la que estan inmersos i dotar-lo duns coneixements lingstics suficients. Llavors seran el conjunt de factors socials,culturals i familiars els que condicionaran que linfant es faci o no seva la llengua, s a dir que la conegui, lestimi i lutilitzi quan vulgui. El centre t una funci compensadora de les mancances en quant el domini de la llengua catalana ( en el cas dalumnat castellano parlant) i de la llengua catalana i castellana ( amb alumnat daltres llenges ). Aquestes famlies tenen desavantatges en relaci als fills de les famlies catalanoparlants per poder assolir un domini equilibrat de les dues llenges oficials en acabar letapa descolaritzaci obligatria. Davant aquesta realitat lescola t el deure dactuar delement cohesionador i integrador dun alumnat de cultures tan diferents. El centre s lnic entorn on mitjanant la llengua i la transmissi de la cultura autctona podran aconseguir sentir-se part de lloc on viuen i molts dells fins i tot han nascut.

Anlisi dels resultats de lavaluaci de diagnsitc (IAQSE )


El projecte lingstic del Ceip Ses Rotes Velles, vigent fins el dia davui est totalment adequat a la realitat del centre i permet assolir els objectius dequilibri en laprenentatge oral i escrit de les dues llenges prpies,aix com es demostra en totes les proves objectives, obligatries i voluntries, organitzades i coordinades per lIAQSE. Aix com queda exposat a larticle:

Lassoliment de la competncia en comunicaci lingstica en llengua catalana i en llengua castellana per lalumnat de les Illes Balears
Equip de lInstitut dAvaluaci i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears1 Publicat a l ANUARI DE LEDUCACI DE LES ILLES BALEARS 2010

A continuaci transcrivim les conclusions en forma de resum. Es pot consultar larticle complet (28 pgines) al citat Anuari.

RESUM:

En aquest article, es fa una anlisi comparativa dels resultats obtinguts per lalumnat de 4t deducaci primria i de 2n dESO de les Illes Balears en les proves que avaluaren la competncia en comunicaci lingstica en les dues llenges oficials de la nostra comunitat, en el marc de lavaluaci de diagnstic realitzada el maig de 2009. Es demostra que el percentatge dalumnes que consoliden la competncia i el grau dassoliment en ambdues llenges s molt similar, fet que permet descartar lestesa idea que, en acabar lescolaritzaci obligatria, lalumnat t un major domini competencial de la llengua catalana en perjudici de la castellana
A partir de la implantaci progressiva del nostre projecte lingstic varen anar millorant els resultats en aquesta rea( catal) i anant igualant-se als de la llengua castellana. Per poder comprovar lequilibri que mitjanant el projecte lingsitc que hem duit a terme durant aquests anys, hem aconseguit, adjuntam les grfiques referides als resultats de les proves IAQSE dels cursos: 2008/09 i 2010/11, on es pot comprovar que els resultats obtinguts amb les dues llenges oficials s molt semblant. Igualment passa en el cas de langls on els resultats sn bastant bons en comparaci als resultats entre illes i centres pblics.

-AVALUACI DE DIAGNSTIC 2008-2009 :

-AVALUACI DE DIAGNSTIC 2010- 2011:

10

11

2.- Objectius projecte lingstic del centre.


El C.E.I.P. Ses Rotes Velles se compromet clarament a fer efectiu la tasca dactuar com a compensadora de les situaci de desequilbri en quant al coneixement equilibrat de les dues llenges oficials que tenen els nostres alumne. Basant-nos amb els resultats de lavaluaci de diagnstic,resultats avaluacions del centre i resultats IES i en harmonia amb lobjectiu dassolir el domini de les dues llenges oficials de la nostra Comunitat Autnoma (Llengua Catalana i Llengua Castellana). De la mateixa manera defineix com a llengua estrangera daprenentatge del Centre la Llengua Anglesa. Definim com objectius a assolir en acabar la implantaci total daquest projecte,curs 20172018, i en funci dels recursos disponibles els segents:

2.1 Objectius Generals


1.- Construir un projecte de convivncia com pluricultural i plurilinge que doni a la llengua catalana el paper de cohesionador i integrador de les diferents realitats lingstiques i culturals que conviuen al centre. 2.- Aconseguir lassoliment de la competncia lingstica amb les dues llenges oficials de la nostra Comunitat Autnoma establint els mecanismes organitzatius adients per compensar els desequilibris. 3.- Planificar mesures de discriminaci positiva en torn a les llenges que per la seva posici dins la poblaci de lentorn del centre, estan en situaci de minoria. 4.- Conixer i respectar la realitat lingstica de les Illes Balears, dEspanya i de la societat en general, valorant-ne lexistncia com un fet cultural enriquidor i integrador. 5.- Adoptar una actitud de respecte davant les aportacions dels altres en lintercanvi comunicatiu oral, seguint unes normes de comportament democrtic i respectus. 6.- Reflexionar sobre ls i estructura de les llenges, objecte densenyament.

2.2 Objectius Concrets:


1.- Millorar i aprofundir en la didctica per a lensenyament de llenges. 2.- Propiciar moltes situacions orals i escrites de les diferents llenges daprenentatge, com a base per aconseguir un bon nivell de competncia amb les llenges daprenentatge. 3.- Planificar lensenyament-aprenentatge de les llenges oficials i duna llengua estrangera amb una didctica adient i tenint en conte els diferents objectius a assolir. 4.- Redistribuir continguts comuns i especfics de les diverses llenges que se treballen al centre.

12

5.-Treballar les capacitats instrumentals de llegir i escriure, escoltar i parlar a les rees de catal i castell, cercant instruments adient per intentar compensar les mancances i dificultats que t lassoliment dobjectius amb llengua catalana degut a les caracterstiques lingstiques de lalumnat. 6.- Unificar criteris de terminologia i evitar repeticions innecessries de conceptes. 7.- Mantenir el referents de llengua sempre en relaci als recursos disponibles. 8.- Facilitar a lalumnat que no domina una o dues de les llenges oficials, dincorporaci tardana i estranger, el suport lingstic necessari per aconseguir una rpida incorporaci a la comunitat escolar. 9.- Facilitar a lalumnat de N.E.E, el suport lingstic ms adequat segons les seves caracterstiques per a una ptima integraci.

3. Concreci de les rees impartides en cada una de les llenges.


3. Concreci de les rees impartides en cada una de les llenges.
Basant-nos amb la realitat lingstica de lescola en el moment actual, exposada i documentada en al punt 1 daquest document, exposem que la finalitat daquest projecte TIL, s la de desenvolupar i concretar el que sassenyala en els trets didentitat del nostre PEC, pel que fa a llengua, aix com definir la lnea dactuaci a seguir per aconseguir el domini oral i escrit de les dues llenges oficials de la nostra comunitat (catal i castell) i de langls com a llengua estrangera. En el comput dhores no es tendr en conte, com marca el decret 15/2013 les hores de temps desplai ni la religi/alternativa per tant el comput dhores semanals a repartir entre les rees curriculars sn 21h Atenent a aquest principi la nostra proposta s la segent: EDUCACI PRIMRIA Totes les rees lingstiques (com s obvi ) simpartiran amb la llengua prpia de lrea . En quant a les rees no lingstiques el nostre centre realitzar: -rea de coneixement del medi en catal. -rea de les matemtiques en castell. -rea de plstica amb angls.

13

1r EDUCACI PRIMRIA Llengua estrangera (Angls ) Llengua Catalana

rees 1.-Educaci artstica.Bloc 1 i 2 (Plstica) 2.-Llengua estrangera 1.-Coneixement del medi natural,social i cultural. 2.- Educaci artstica. Bloc 3i 4 ( Msica ) 3.- Educaci Fsica 4.- Llengua Catalana i literatura 1.- Matemtiques 2.- Llengua Castellana i literatura rees 1.- Educaci artstica. Bloc 1, 2 (Plstica) 2. Llengua estrangera 1.- Coneixement del medi natural, social i cultural 2.- Educaci artstica. Bloc 3,4 ( Msica ) 3. Educaci Fsica 4. Llengua Catalana i literatura 1.- Matemtiques 2.- Llengua castellana i literatura

sessions 4

11

Llengua Castellana

8 sessions 4

3r EDUCACI PRIMRIA Llengua estrangera (Angls) Llengua Catalana

11

Llengua Castellana

5 EDUCACI PRIMRIA Llengua estrangera ( Angls)

Llengua Catalana

rees 1.- Educaci artstica. Bloc 1,2 ( Plstica) 2.- llengua estrangera 1.- Coneixement del medi natural, social i cultural 2.- Educaci artstica. Bloc 3,4 ( Msica ) 5. Educaci Fsica 6. Llengua Catalana i literatura 1.- Matemtiques 2.- Llengua castellana i literatura

sessions 5

10

Malgrat hagin desaparegut els programes de Seccions Europees, el nostre centre degut a la valoraci positiva i satisfactria que en fa, i en funci de la disponibilitat de recursos i molt especialment si conte amb un auxiliar de conversa, intentar mantenir el programa en els grups que per el proper curs no sn objecte daplicaci del TIL ( 2on- 4rt- 6 ). Aix quedar determinat una vegada confeccionat els horaris i veure la disponibilitat dhores restant una avegada aplicat el TIL.

14

Sempre dins el marc de lautonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificaci lingstica a les seves necessitats, condicions especifiques i resultats , i en virtut a larticle 4.6 del Decret de llenges, que fa referncia a la flexibilitat i adaptaci del tractament integrat de les llenges a la realitat social de cada centre. Per aconseguir els objectius marcats i en base a la fonamentaci pedaggica, simpartiran les rees de Educaci fsica i msica en catal.

EDUCACI INFANTIL Tenint en conte que: Els infants daquesta etapa educativa aborden la realitat des de tots els mbits, integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents. Lenfocament didctic de les activitats que es duen a terme a lescola s necessriament globalitzat i fonamentat en la significativitat, a fi que els nous coneixements siguin funcionals i aplicables, bassant-nos en que els infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre llenges precisament en aquestes edats primerenques. Pensam que s un bon moment per ensenyar-los la llengua prpia del territori on viuen i comenar a introduir el coneixement duna altra llengua. Estudiar en catal no implica, per als infants de famlies daltres cultures, perdre els seus orgens o la seva identitat. Dins lescola practicam la integraci ben entesa i la valoraci de les diferncies culturals en el que anomenam interculturalitat i no noms multiculturalitat. La immersi lingstica a lescola en la llengua prpia de cada territori s un bon sistema per a la integraci de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogrfic. Les diferents formes de comunicaci i representaci que sintegren en aquesta rea sn: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artstic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. En tots ells lInfant haur dacomodar els codis propis de cada llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un s cada cop ms personal i creatiu daquests llenguatges... Tamb s necessari el desenvolupament dactituds positives cap a la llengua catalana i cap a la dels altres, despertant la sensibilitat, el respecte i la curiositat per descobrir i explorar altres llenges (en especial les que parlen els seus companys i companyes de classe), aix com ladquisici dels recursos conversacionals en llengua catalana necessaris per a ser capa de regular el contacte amb els altres (demanar informaci, accions o reconeixement per part dels altres, respondre preguntes, descriure objectes o situacions, parlar de si mateix, argumentar, planificar els seus actes).A ms, cal que les seves intervencions comunicatives sajustin a les diferents situacions i que assoleixin els recursos lingstics que els permetin continuar els estudis en aquesta llengua. Degut a lentorn socio-cultural on est ubicat el centre, els alumnes dinfantil han dadquirir obligatoriamente en aquesta etapa el nivell de coneixement de la llengua catalana (varietat de Mallorca). Nombrosos estudis sociolingstics ( veure punt 1 daquest doument) deixen de manifest que laprenentatge primerenc ( a educacin infantil ) duna L2, diferent a la parlada per lalumne com a llengua materna L1, afavoreix la consecuci de lexit acadmic en estapes superior on ja s obligatori el domini oral i escrit de la llengua catalana al mateix nivell que el castell. Els alumnes que no han estat escolaritzats a educaci infantil tenen ms dificultats per assolir els objectius de comprensi i expressi tant oral com escrita amb catal. A diferncia dels alumnes que han fet aquesta etapa que no plantegen cap problema per comprendre i assolir els objectius marcats. Donat el carcter globalitzat daquesta etapa, la relaci entre els diferents llenguatges s estreta i no poden tractar-se de forma allada. Igualment, cal tenir en compte que la distribuci en blocs de continguts respon nicament a criteris organitzatius. 15

Per tant la proposta lingstica per aquesta etapa s que la llengua de comunicaci i relaci amb les diferents activitats del cicle ser amb catal, respectant per als alumnes la capacitat dexpressar-se amb la seva llengua materna i proporcionar-li progressivament les eines lingstiques necessaris per el domini de les llenges daprenentatge a letapa de primria. Igualment mantindrem el projecte densenyament duna llengua estrangera, angls, des de els tres anys. Es treballar principalment lexpressi i la comprensi orals, en coherncia amb el tractament integrat de llenges. Les rees daquesta etapa sn les segents: a)REA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL b)REA DE CONEIXEMENT DE LENTORN c)REA DE LLENGUATGES: COMUNICACI I REPRESENTACI

4.- CRITERIS PER A LATENCI DINCORPORACI TARDANA

ESPECFICA

DELS

ALUMNES

4.1.- Objectius

Afavorir la seva acollida i inserci socio-educativa Assegurar-los una bona escolaritzaci, encaminada a aconseguir el seu xit escolar. Ajudar-los a descobrir i conixer el mn cultural en el que ara viuen. Potenciar lintercanvi i relaci entre tot lalumnat, com a font denriquiment mutu. Prioritzar la relaci escola- famlia ,informant del sistema eductiu vigent, cultura i tradicions...

Tenim clar que aquesta responsabilitat implica a tota la comunitat educativa i per tal dassolir aquests objectius es concreten les segents accions: 4.2.- Matriculaci al Centre 1. Recollida de dades de matricula i escolaritzaci (dades daltres centres, metges...), per part de la secretaria del centre. 2. Informaci als pares sobre: o Projecte lingstic o Pla dacollida (activitat de benvinguda, figura de lalumne padr, mestre dacolliment...) o Calendari i horari escolar o Serveis: menjador, escola matinera, biblioteca, AMIPA o Activitats extraescolars: AMIPA, AJUNTAMENT o Informaci si cal sobre: adreces dinters(pac, serveis Socials...),Beques, Ajudes... o Adscripci al curs (explicant que aquesta en principi s provisional i podr variar en funci del resultat de les proves inicials) o Entrevista que es realitzar amb el/la mestre tutor/a i mestre AD. Gran part daquesta informaci se donar facilitant als pares el document de presentaci del centre on sexpliquen gran part daquests aspectes (el document est redactat amb catal i castell), quan els recursos del centre ho permetin sintentar donar-los la informaci ms essencial amb la llengua ms propera a ells. 16

Intentarem (sempre que sigui possible que en aquest primer contacte hi pugui haver una persona que parli la seva llengua) en alguns casos ens podran ajudar alumnes del centre del mateix origen, cosa que a la vegada ens ajudar a aconseguir entre els membres de la nostra comunitat educativa el nostre objectiu dintegraci social i cultural i a la vegada fomentar lesperit de collaboraci i solidaritat. 3. Mostrar-lis el centre i presentaci del tutor i mestre AD (si no es pot fer en el mateix moment sels citar per un dia i hora concret). Aquesta activitat ser realitzada per un/a membre del centre que estigui disponible en aquest moment. Independentment del dia de matriculaci , el dia triat per comenar els alumnes nouvinguts ser el Dijous, tot aix per facilitar lorganitzaci de tasques administratives i la incorporaci al grup. 4. A secretaria hi haur un arxivador on es trobaran tots els impresos de: o proves inicials de cada nivell o document de presentaci centre o fulls de Benvinguts o fitxa de dades bsiques 5. Sinformar al tutor/a abans de que arribi lalumne i els pares de la nova matricula i se li facilitar la informaci recollida i ja es fitxar , la data per lentrevista inicial (que es podr fer coincidir amb el mateix dia de la visita al centre). 6. Acollida de la famlia (tutor/a i mestre AD) Sha de tenir en compte: o Que desconeixen totalment (quasi sempre) el funcionament del nostre sistema educatiu. o Que desconeixen la relaci famlia escola. o Que molts dells desconeixen les llenges oficials de la nostra comunitat. Per aix s convenient organitzar lacollida des de lescola a travs de lentrevista inicial i dun posterior seguiment al llarg del curs per mantenir sempre un mnim de contacte i comunicaci, encara que moltes vegades sigui de manera informal i colloquial. Aquesta responsabilitat ha dimplicar a tota lescola, per s clar que el tutor i la mestra AD tindran un pes important en tots els contactes que es puguin donar. Entrevista Inicial: La realitzaran el/ la mestre tutor/a i la mestre AD, en ella es tractaria de:
o o o

Omplir la fitxa de dades bsiques de lalumne. Omplir el full dentrevista inicial (que t cada cicle) Rebre informaci puntual sobre diferents aspectes, facilitats per la famlia i que ens serviran per conixer ms lalumne i facilitar la seva integraci al centre i al grup. Informar al pares daspectes referits a: organitzaci del cicle i laula, caracterstiques del nivell, objectius mnims, material necessari , quota , horari, sortides.

Sha de tenir en comte que algunes famlies tenen quan arriben dificultats econmiques i lescola procurar disposar dalguns materials de segona m per donarlos en prstec fins que puguin disposar dels propis. Sinformar a la direcci del centre, daspectes tals com dificultat de la famlia a lhora de pagar les excursions, material, situacions de rebuig, risc, famlia conflictiva... 17

7. Ajudes per afavorir dinserci i evoluci de laprenentatge de lalumne: o Se passaran proves inicials, adequades a cada nivell i que ja estan elaborades (tutor/a i mestre AD). o Se passar una prova bsica (numeraci, operacions bsiques, una lectura i un dictat, segons el nivell) en la llengua materna (castell, angls o alemany), quan es tracti duna altre llengua se fera si disposem del recurs per fer-ho. o Una vegada avaluada la prova , es faran les corresponents adaptacions i horaris de suport (a Educaci Infantil se contar amb la mestre + 1) i se decidir ladscripci definitiva (a primria) o A E. Infantil ladscripci (dada la impossibilitat de repetir ) ladscripci al curs ja es far de manera definitiva. Veure el pla dadaptaci dinfantil. o Fer un seguiment mitjanant lobservaci, entrevistes... de la seva adaptaci social i adquisicions curriculars. o Passat un temps prudencial se far una nova entrevista amb els pares per informar-los del resultat de les proves i adscripci definitiva (si hi ha hagut canvis) i del procs dadaptaci del seu fill/a 4.3 Criteris per a ladscripci al curs corresponent: 1. Edat: s recomanable el curs que li correspon. Mxim un curs per sota el que li pertoca per edat, una vegada realitzades les proves inicials, si el seu nivell daprenentatge, no supera els mnims del nivell, i estudiat les condicions particulars de cada un/a. 2. Escolaritzaci al seu pas dorigen. 3. Moment darribada al centre (principi de curs, mig curs...) 4. Grau dadquisici duna llengua romnica, pel que fa al coneixement de lalfabet llat. En tots casos lalumne entrar a formar part del programa deducaci compensatria. 5. Rtio dalumnes (no ser un criteri prioritari, perqu podr fer-se una adscripci flexible ) i n dalumnes del mateix origen dins laula (sintentar evitar, si s possible una coincidncia de molts alumnes de la mateixa parla per evitar laparici de grups i retardar el procs dadquisici de la nova llengua) 6. Composici de les aules: alumnes de N.E.E, immigrants...

4.4.- Aspectes a tenir en compte per una bona acollida a l'aula del nin/a nouvingut
a) L'autoestima i enriquiment cultural

Pensar i potenciar situacions en les quals la interrelaci amb els seus companys/es sigui constant. Incloure des del primer dia el seu nom en els diferents llistats, aixi com fer-li lloc (penjadors, carpetes, crrecs...) Engrescar i motivar als alumnes perqu sinteressin pels intercanvis culturals (costums, tradicions, festes populars...) Fer una berenada de benvinguda a lalumne que arriba, on se podria fer un intercanvi de menjar daqu (quelitas, sobrassada, formatge.. ) i el nou aportar alguna menjar tpic del seu lloc dorigen, per aix shauria dimplicar als pares, quan venen a lentrevista inicial. Fer durant els primer dies una exposici de fotos aportades per lalumne nou i donar-li ocasi dexplicar-les. Fer necessari ls de la llengua. Fer un diccionari amb paraules bsiques ds quotidi (en totes les llenges present a laula) 18

b) Responsabilitat

Crear s laula un ambient propici per una bona acollida i adaptaci, fomentant lactitud de tolerncia, respecte i responsabilitat de tota laula. Es crear a la classe la figura del padr/na, que ser un crrec voluntari , amb nomenament oficial a direcci i entrega de Diploma, quan acab lapadrinament, aquesta figura ser encarregada de: o Ajudar-li en els treballs ( traducci ) a entendre les ordres donades pel mestre, introduir-lo en les costums, normes i hbits de laula i de lescola, ajudar-li a integrar-se al grup, acompanyar-lo al temps desbarjo i presentar-li altres companys, en definitiva fer-li ms senzilla i agradable la seva adaptaci. o Seria positiu que si el padr/na viu a la mateixa localitat, pogus mantenir contacte amb el nouvingut i ajudar-lo a introduir-se en el nou entorn.

c) Autonomia

Presentar-li ( el tutor/a ) la resta de professors que passen per laula. Donar-li a conixer els diferents espais i elements de laula i del centre. El/la tutor/a procurar donar-li les feines,llibres de text amb ladaptaci necessria, per facilitar-li la feina i no crear-li frustraci davant feines que no compren.

4.5.- La professora d'atenci a la diversitat


1. Lobjectiu daquest suport s aconseguir una bona integraci del nin/a a lescola i que assoleixi el ms prest possible les habilitats bsiques que li permetin treballar al mateix ritme que el seu grup-classe i relacionar-se amb els seus companys. 2. L AD, coordinadament amb el/la tutor/a passar les proves inicials al nou alumne i estar present a lentrevista inicial i a les primeres reunions amb els pares, per tal daconseguir engrescar els pares a prendre part activa en leducaci del seu fill/a i ajudar el/la tutor/a en la seva tasca. 3. Els continguts inicials que es treballaran sn la comprensi i expressi bsica. Exem: o Frases fetes ds quotidi o Vocabulari mnim de: cos, escola, famlia, colors, nombres... o Conceptes bsics: obrir, tancar, gros, petit... o Paraules de tcniques destudi: encerclar, subratllar, retallar... 4. Per ajudar-li, semprar una metodologia activa i Participativa, fent-li necessari en tot moment ls de la seva nova llengua (jocs, titelles, contes, mural...). Els primer dies lacollir dins laula AD, durant un major n dhores, i a mesura que la seva avaluaci continua vagi millorant sanir integrant plenament dins laula.

19

5.-Metodologia per el tractament integrat de llenges

A la nostra escola a lhora densenyar llenges tenim molt present que el llenguatge s una activitat humana complexa que permet dues funcions bsiques: la de comunicaci i la de representaci, les quals no sexclouen,sin que apareixen de forma interrelacionada en lactivitat lingstica. La llengua s un vehicle de comunicaci que serveix a uns propsits imprescindibles: inserci de lindividu en xarxes socials i processos densenyament i aprenentatge. Pretenem ampliar i aprofundir la capacitat comunicativa de lalumnat, partint dels coneixements que els infants ja tenen mitjanant una concepci significativa de laprenentatge. Tenim com objectiu ltim que els alumnes assoleixin un domini de les quatre habilitats bsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure ambdues llenges oficials daprenentatge (catal i castell) i en la mesura dels recursos en que contem anar aprofundit en lensenyament duna tercera llengua. Es tracta denriquir la llengua oral i daprendre la utilitzaci de la llengua escrita. Donarem una especial atenci al llenguatge oral en les seves dues vessants: comprensi i expressi. La llengua parlada s una eina fonamental en lensenyament de les llenges, no sha de plantejar, dons com un recurs espontani i ocasional sin amb un rigor sistemtic, entre altres coses i de les ms importants s que lsser hum i per tant els nostres alumnes, parla i escolta ms que no escriu i llegeix i molt abans i en segon lloc, perqu el llenguatge oral s un excellent punt de partida per a la llengua escrita, ja que el seu domini repercuteix obligatriament en lescriptura, daquesta manera lexpressi oral es converteix en leix vertebrador de lensenyament de llenges en tota leducaci Infantil i primria. Per la seva importncia en les relacions amb els altres i en el seu paper estructurador del pensament. Els infants sn els protagonistes en el procs de comunicaci lingstica, en la seva doble dimensi, receptiva i productiva. El desenvolupament de la seva capacitat lingstica depn en gran mesura de lintercanvi comunicatiu amb els companys i amb el professorat. El professor de qualsevol especialitat, ho s tamb de llengua. La llengua s leina bsica de leducaci, tots els educadors seran, per aix mateix professors de llengua, ents aix no com una simple vigilncia de lortografia i la correcci formal. Potenciarem les capacitats de lInfant, tant les relacionades amb la recepci i l interpretaci de missatges com les adreades a emetrels o a produir-los. El llenguatge oral, lescrit, artstic matemtic... mai no es presenta allat, sin que cadascun senriqueix dels altres, i la comunicaci i representaci esdev com un tot. El nostre centre ha sofert un canvi important en quant a composici de lalumnat, les aules estan dominades per una composici heterognia ,el qual fa ms complicat lensenyament de les que sn les llenges oficials i ens obliga a dur a terme una metodologia que utilitzi un tipus de recursos que facilitin la integraci de tots els/les alumnes tenint com objectiu aconseguir el seu arrelament a lentorn i a la nostra cultural.

20

Aquesta metodologia s assumida per tot el professorat del centre a la vegada que intentem que tamb ho assumeixi el personal no docent com a integrants de la comunitat educativa Entre les mesures organitzatives ms immediates a tenir en compte per afavorir la comunicaci tenim: -Negociar contnuament el significat de tot all que sest fent dins laula sempre a travs de la llengua oral, en aquest cas sempre ens ajudarem dels infants que ja dominen les llenges daprenentatge i que poden servir de nexe duni entre uns i els altres. -Tots som interlocutors, especialment els infants, per tant tots/es han de poder parlar. -Utilitzaci destratgies per construir habilitats lingstiques, que ms tard li serveixin per a laprenentatge i posterior s daltres llenges que lalumne aprengu al llarg de la seva vida. -Incorporar la llengua familiar a la prctica educativa., fent comparacions i aprofitant per aprendre a dir i a escriure, paraules senzilles i dus ms habitual. Anar construint entre tots un diccionari daula .de les expressions ds ms freqent que facilitin la comunicaci i respecte entre tots/es el membres del grup. -Potenciar laula dacollida dels nouvinguts, de manera que quan coincideixin les hores de llengua, els infants hi puguin assistir per tal danar anivellant-se a la resta del grup, aquest fet se tindr en compte a lhora delaborar els horaris de llenges de grups dels mateix nivell, sempre adaptant-nos als recursos humans de que disposem. -Garantir el procs dintegraci de tot lalumnat, afavorint el procs natural daprenentatge de les llenges, fomentant la socialitzaci i la interacci entre els infants amb un tipus dactivitats ldiques i significatives que afavoreixin la participaci i desenvolupant la capacitat creadora amb activitats de dileg, representaci, jocs lingstics... -Utilitzaci duna metodologia oberta, que no marqui un ritme determinat, interdisciplinari, on es treballa la llengua des de les diferents rees i adaptable a qualsevol nivell, per possibilitar un s adaptat a les diverses necessitats que shan datendre i als objectius que es persegueixen. Partim duna visi constructivista de laprenentatge que cont uns principis bsics: - Partir de com aprenen els infants. -Aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional: Fer servir la llengua, fer-la eina de comunicaci, aix Suposa situar-la dins un context real i funcional, no Veure-la com una simple assignatura. Partint de la importncia que donam a laprenentatge de la llengua com a principal vehicle de comunicaci humana, partirem del llengua oral ja que el seu domini s una condici prvia per dominar la llengua escrita, perqu si b no existeix entre aquestes una correspondncia automtica hi ha tal interrelaci que fa necessari plantejar-ne lensenyament i aprenentatge en estreta relaci. No deixarem de costat el treball a ms a ms dels diferents text literaris, codis no verbals per la seva interacci constant amb ls de la llengua. Incloem tamb dins la nostra didctica de les llenges el coneixement de les seves convencions i de les seves regles: fonolgiques, morfolgiques, sintctiques, ortogrfiques i de discurs.

21

Ens plantegem treballar el llenguatge en totes les activitats, les situacions i relacions del grupclasse, treballar-lo utilitzant la multiplicitat dinteraccions que es produeixen, es a dir a travs de tot el discurs didctic que se genera constantment El model de llengua donat pel professor/a cobra aix una especial importncia, intentarem per tant sempre que els nostres recursos ens ho permetin, establir un referent de llengua correcta i estable, un professor- una llengua . Crear i afavorir situacions de comunicaci dins de contextos daprenentatge compartits entre els mestres i els alumnes. El llenguatge oral utilitzat a les nostres aules ser: viu, expressiu, propi i correcte. En relaci a la comunicaci escrita, treballem tot un conjunt dhabilitats relacionades tant amb la comprensi com amb la composici de textos escrits, variats i significatius per als/les alumnes., considerant i establint sempre relacions entre la llengua oral i lescrita, prestant atenci als tres diferencials de ambdues. Partint del principi: La competncia que es desenvolupa en una llengua est en funci de la competncia desenvolupada en una altra llengua sempre que hi hagi una adequada exposici i motivaci per aprendre-la, perqu es produeix una transferncia de coneixements i de procediments entre les dues llenges. No cal treballar de manera repetida les habilitats lingstiques en totes les llenges daprenentatge, sin fer-ne un tractament integrat. Els trets particulars de cadascuna de les llenges (pronuncia, gramtica, lxic) han de ser adquirits per separat en cadascuna de les llenges, mentre que les competncies ms profundes, sn interdepenents Tot aix implica que existir una coordinaci fonamental entre el professorat de llenges, especialment entre les rees de catal i castell, se programar cada una de les llenges sempre de manera interrelacionada tot aix per aconseguir els segents objectius:

Unificar criteris metodolgics i davaluaci. Unificar terminologia Evitar repeticions innecessries o no planificades. Preveure les interferncies lingstiques Promoure la transferncia, daquells aspectes, que sn comuns entre les llenges daprenentatge. Optimitzar els recursos humans i pedaggics del nostre centre. Intentar en la mesura que els recursos humans del centre ens ho permetin mantenir el Principi: Un professor, una llengua i en el cas de que no sigui possible, establir un tipus de consigna amb lalumnat que ens ajudin a diferenciar clarament el moment dutilitzaci duna u altre llengua. El professor/a referent duna llengua ho ser en tot moment: aula, passadissos, patis, sortides... Plantejar activitats globalitzades amb tot lentorn,partint dels esquemes de coneixement dels alumnes i dels seus processos daprenentatge, donant funcionalitat a totes les situacions daprenentatge. Afavorir la memria comprensiva. Avaluar de manera formativa el procs densenyament. Crear les situacions ptimes per produir la interacci entre lalumne i el contingut densenyament organitzant situacions estimulants.

22

El/la mestre tindr un paper destimulador de les intencions comunicatives dels alumnes, aconseguint que els alumnes estiguin interessats a entendre, participar, que vulguin explicar coses aix comporta per part del mestre una actitud adreada a:

Afavorir, estimular i orientar els intercanvis verbals amb els infants i entre ells, aportant elements dinmics que cren situacions dintercanvi. Crea contextos que els posin en situaci de parlar, especialment en el cas de laprenentatge de llenges que no sn la seva llengua materna, especialment el catal per aconseguir un arrelament a la cultura i entorn. Conixer cada infants i les seves circumstncies i saber establir connexions. Recollir i potenciar tot all que estimula a interactuar i a comunicar-se.

Per tal dexplicitar aquests objectius partirem de situacions daprenentatge/comunicaci que es poden produir en gran i petit grup. Partirem de situacions (en diferent nivell de dificultat i graduaci segons el nivell), emmarcades totes elles en la recerca dun aprenentatge significatiu: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Hbits, organitzaci daula... Qestions personals dels infants. Del treball per projectes. De situacions de jocs (gran i petit grup ) oral De les imatges. De diferents tipus de text:contes, rondalles, llegendes, poemes, notcies De titelles, escenificacions, personatges populars... De cantarelles, canons i jocs populars, dites i refranys...

En tots aquests aspectes jugar un paper molt important lactuaci i incidncia del mestre, la intervenci pedaggica necessria per assolir els objectius proposats.

1.-Hbits i organitzaci daula: La vida diria dins lescola genera tot un grapat de situacions entorn a ladquisici de normes, hbits, organitzaci... que provoquen a linfant un augment de lautonomia i amb ella la seva seguretat i capacitat diniciativa i un dels principals instrument per treballar aquests aspectes el trobem en el llenguatge oral i la seva posterior reproducci a lescrit. Aquestes situacions generen un intercanvi permanent de situacions de comunicaci verbal des, de el punt de vista social i personal. Es per tot aix que dins la nostra prctica educativa utilitzarem aquest recurs per el desenvolupament de laprenentatge de les llenges. 2. Qestions personals dels infants: Aprofitarem totes les oportunitats per dialogar amb cada alumne i per suscitar la conversa collectiva. Es tracta de crear situacions de comunicaci a partir de les seves experincies i les seves motivacions, essent especialment receptiu a la intenci comunicativa dels alumnes, creant situacions descoltar, observar, intuir...les expectatives de comunicaci dels infants i a partir daqu crear situacions daprenentatge.

23

3. Treball per projectes: Mitjanant ells se pretn desenvolupar un procs de reflexi, delaboraci i destructuraci del pensament i en tot aquest procs el llenguatge juga un paper cabdal, a travs de la comunicaci es converteix en vehicle per a lestructuraci del pensament a la vegada que permet generalitzar i categoritzar tot el que sha manipulat i experimentat El treball per projectes vendr determinat per la intervenci directa del mestre, coneixedor del procs daprenentatge, conduir lactivitat envers uns objectius prefixats, escollint propostes de treball que parteixin de la iniciativa del grup, establint conjuntament objectius, planificar-ne el desenvolupament i organitzar les activitats, i tenint sempre com eix conductor de totes les activitats el llenguatge tant amb la seva vessant oral com escrita. 4. Situacions de joc Utilitzaci del joc com instrument per el desenvolupament social, aprendre a compartir, a esperar, a ser crtic a respectar ses normes, a ser capa d expressar els errors comesos per ell mateix o pels companys. Els jocs actuen com a rituals lingstics que ordenen, organitzen i marquen segments dacci, molt valuosos per a ladquisici del llenguatge en les seves vessants de comprensi i expressi. -joc dramtic -joc de taula -jocs verbals -jocs de pati

6.-Texts variats: -.Contes, rondalles o llegendes tradicionals o dautor -contes / histries inventats per tot el grup o de manera individual. -Poemes, dites, endevinalles, notcies... Treballats: -A partir dun tema i uns referents compartits per tots i amb unes pautes donades pel mestre. -A partir de la iniciativa dels alumnes. Sn un mitj ideal per assolir estructures lingstiques, aprendre nou vocabulari, consolidar el que ja sap, aprendre estructures gramaticals... Nhi ha adequats a totes les edats. Sempre procurarem formular preguntes. Hem devitar les preguntes que tenen una resposta evident i reservar les preguntes tancades per a aquells infants amb menys competncia lingstica. Les preguntes seran de: -comprensi literal -comprensi interpretativa .comprensi profunda. -Procurarem que els alumnes sempre argumentin les respostes.

24

7. Dramatitzacions

La dramatitzaci duna rondalla, un conte, un esdeveniment que ens ha succet, un acudit, un fet histric, una noticia...fa que els nostres alumnes aprenguin un relat adequat a la seva edat. Practiquen els dilegs entre els personatges. Mantenen la coherncia duna estructura narrativa amb una entonaci adequada. Incorporen les expressions prpies de la llengua que saprn. Amb la repetici animam lInfant a llanar-shi, deixant en segon terme la comprensi total dall que es diu. Ajuden i engresquen a linfant a resoldre situacions que li crea la inseguretat dabandonar per un moment la seva llengua. El joc dramtic a laula ens permet improvisar un escenari i un dileg, els nics ingredients imprescindibles sn la il.lusi i les ganes de participar de lalumne i del mestre. Pautes de 5- 7 anys: Les connotacions ms importants sn el desenvolupament del moviment com eina de comunicaci i el pas del joc solitari al compartit. El joc teatral a aquesta etapa ser una mescla de realitat i ficci.Els rols es repartiran sempre dacord amb els gusts dels infants i la representaci es dur a terme de manera informal, quasi com una festa en la qual el canvi de situaci i espai formar part del joc i on actors i pblic, estaran al mateix nivell.

Pautes de 8- 12 anys: En aquestes edats safirma el desenvolupament, en tots els sentits, de la parla i la gesticulaci. Per aix s adient fer exercicis de creaci collectiva i frenar lexhibicionisme personal. No sha de forar linfant a actuar, sha de treballar en un espai buit i tenir present que la majoria dinfants encara tenen un comportament infantil, per molt que lintentin amagar. 9.Cantarelles, canons... Utilitzades per a laprenentatge de la llengua mitjanant lapropament a les seves formes culturals, donant una forma contextualitzada del llenguatge i afavorint el domini i perfeccionament de linstrument lingstic: jocs orals, cantarelles, cantarelles eliminatives, canons, jocs populars. Tot aix adequant el nivell de complexitat i dificultat en funci de cada nivel i llengua daprenentatge 10.-Estratgies de conversa: Vlides en qualsevol activitat, les estratgies de conversa afavoriran lexpressi oral i aportaran les eines necessries per a les produccions lingstiques.

s important partir de la llengua oral perqu: -la fontica o producci de sons es vincula directament amb el sistema descriptura i de la lectura. El coneixement de la llengua oral repercuteix directament en lescriptura i la lectura. El treball dels sons i de lexpressi oral sn imprescindibles i necessaris ja que un ensenyament centrat en la lectoescriptura pot fer minvar lensenyament de la llengua oral, i en quant a la lectura lInfant no pot arribar al significat de les paraules si no t el referent

25

oral de lobjecte o idea expressats, per escriure amb una llengua han de rebre els coneixements suficients en aquesta, per fer-ho possible. Les habilitats de comprensi ( escoltar i llegir ) i les dexpressi ( parlar i escriure ) estan estretament lligades La llengua oral s una eina o mitj per parlar sobre els textos escrits: - Expressar els criteris de funcionament del codi i les estratgies utilitzades per comprendre i compondre un text parlar dels seus textos escrits: analitzar, avaluar, millorar, comentar... Partir de situacions comunicatives reals i funcionals, per aix sn eines privilegiades: * les posades en com *actitud descoltar i reflexi conjunta *els debats *els dilegs *largumentaci * la conversa Es tracta doferir flexibilitat dintercanvi, crear situacions que estimulin curiositat i iniciativa i afavorir moments dinteracci entre els nostres alumnes. Els treballs per projectes i dutilitzaci de la biblioteca daula de forma activa sn dos sistemes que ens ajuden a donar funcionalitat a laprenentatge de la lecto-escriptura.

7.- Mecanismes de seguiment i avaluaci de les capacitats lingstiques de lalumnat: Criteris davaluaci
PRIMER CICLE

CATAL I CASTELL
1.-Coneix i comprn diferents tipus de comunicaci oral. 2.- Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup (dilegs, treballs en grup, relacions desbarjo...). 3.- Respecta les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar, mirar linterlocutor i mantenir el tema. 4.- Sexpressa de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciaci correcta i ordre en les idees. 5.- Comprn missatges orals de la vida quotidiana. 6.- Identifica la informaci ms rellevant dun text oral. 7.-Memoritza, reprodueix i representa textos de forma oral (embarbussaments, dites, refranys ,poesies... ) 8.-Memoritza, reprodueix i representa per escrit textos senzills. 9.- Coneix i comprn diferents tipus de comunicaci oral. 10.-Participa en qualsevol acte comunicatiu, en petit o en gran grup (dilegs, treballs en grup, relacions desbarjo...). 11.-Respecta les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar, mirar linterlocutor i mantenir el tema. 12.-Llegeix en veu alta textos senzills amb entonaci respectant el punt i signes dinterrogaci i exclamaci. 13.-Llegeix en silenci i sap respondre preguntes sobre el text llegit. 14.-Comprn el sentit global dels textos escrits emprant les estratgies de comprensi lectora. 26

15.-Produeix testos breus i coherents respectant lortografia, la calligrafia, lordre i la presentaci. 16.-Adquireix hbits dordre i netedat en la feina. 17.- Acaba les tasques diries. 18.-T hbits dautonomia en la feina. 19.-Mostra atenci i inters per lassignatura. 20.-Respecta les normes establertes.

LLENGUA ANGLESA 1.-Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals diverses utilitzant les informacions transmeses per aquests textos per a la realitzaci de tasques concretes. 2.- Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i habituals que tinguin un contingut i desenvolupament conegut, utilitzant procediments i recursos lingstics verbals i no verbals. 3.- Produir textos escrits breus i senzills amb finalitats diverses sobre temes tractats en l'aula i l'ajuda de models. 4.- Llegir de forma comprensiva textos escrits breus, treballats de manera oral amb anterioritat, per extreure informaci global amb una finalitat concreta. 5.- Valorar la llengua estrangera com un mitj de comunicaci i enteniment entre persones de procedncies, cultures i llenges diverses. 6.- Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la capacitat d'aprenentatge i d's de la llengua estrangera. 7.- Utilitzar els coneixements i les experincies prvies amb altres llengua estrangera. 8.- Conixer aspectes fontics de ritme, entonaci i pronunciaci de la llengua estrangera i usar-los com elements fonamentals de la comprensi i producci orals.

SEGON CICLE

CATAL I CASTEL 1.-Sexpressa de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicaci; vocabulari, entonaci i ritme adequats i una estructura narrativa coherent. 2.- Comprn missatges orals de la vida quotidiana (contes, altres relats,gravacions de rdio, televisi, canons...) correctament. 3.- Respecta les intervencions i les idees dels altres i sap adaptar les prpies opinions seguint les normes de convivncia democrtica. 4.- Distingeix i entn els diferents tipus de comunicacions orals (conversa,narraci, descripci i exposici). 5.- Produeix textos amb una estructura coherent aplicant les normes ortogrfiques i gramaticals bsiques i tenint cura de la calligrafia, lordre i la presentaci. 6.- Llegeix en silenci diferents textos valorant el progrs en la velocitat i la comprensi. 7.- Adquireix hbits dordre i netedat en la feina. 8.- Acaba les tasques diries. 9.- Te hbits dautonomia en la feina. 27

10.-Mostra atenci i inters per lassignatura. 11.-Respecta les normes establertes.

LLENGUA ANGLESA 1.-Desenvolupa inters per aprendre la llengua anglesa. 2.- Localitza informaci especfica en textos orals i escrits breus. 3.-- Produeix textos orals i escrits a partir de models donats. 4.-- Participa de forma activa en les activitats de classe. 6.- Identifica i reprodueix de forma intelligible i significativa lentonaci, el ritme, la pronunciaci i laccentuaci de les expressions i paraules treballades. 7.- Coneix i utilitza les estructures gramaticals estudiades.

3r CICLE

CATAL I CASTELL
1.-Capta el sentit global dels texts orals i escrits ds habitual, resumeix les principals idees expressades i les relacions que sestableixen entre aquestes I interpreta alguns elements no explcits. 2.-Llegeix texts diversos amb fludesa, emprant la pronunciaci, lentonaci i elritme adequats al contingut. 3.-Elabora texts escrits de tipus diferent, utilitza lestructura textual adequada i t cura de la calligrafia, ordre i presentaci. 4.- Aplica les normes dortografia estudiades. 5.-.Coneix i identifica els conceptes gramaticals estudiats. 6.-Identifica els elements bsics que constitueixen loraci, coneix les principals classes de paraules i la seva formaci i utilitza aquests coneixements en lproducci i correcci dels texts propis. 7 .-Presenta els treballs amb netedat i bona presentaci. 8.- SExpressa amb claretat i fluidesa, utilitzant el to i vocabulari adequate al seu nivell

LLENGUA ANGLESA 1.-Mostra inters per aprendre la llengua anglesa i per revisar el que es va aprenent al llarg del curs. 2.-Reconeix el vocabulari treballat tant a nivell oral com escrit. 3.-Escolta i reprodueix les canons treballades. -4.-Comprn globalment missatges orals variats. 5.-Escolta i discrimina informaci especfica de textos orals de tipologia diversa. 6.-Produeix textos orals a partir de models prviament treballats (dilegs,descripcions, embarbussaments...). 7.- Escolta, llegeix i entn contes en angls. 8.- Llegeix i entn globalment textos escrits variats. 9.-Discrimina informaci especfica en textos escrits de diferent tipologia. 28

10.-Escriu textos diversos a partir de models donats. 11.-Identifica i reprodueix de forma intelligible i significativa lentonaci, el ritme i pronunciaci de les paraules i expressions treballades. 12.- Reconeix trets caracterstics, festes i costums propis de pasos de llengua anglesa. 13.-Participa de forma activa en les activitats de classe. 14.-Coneix i utilitza les estructures gramaticals estudiades.

. PER APROVAR LES ASSIGNATURES DE LLENGES LALUMNE HA DE SUPERAR LA TOTALITAT DAQUEST MNIMS .

29