Está en la página 1de 20

Fonaments d'Informtica

Grau en Enginyeria Industrial Escola Politcnica Superior


Universitat de Lleida

Tema 2. Representaci de la informaci

Tema 4. Representaci de la informaci

TEMA 2.

Representaci de la informaci

2.1 Sistemes de numeraci Es defineix sistema de numeraci com el conjunt de smbols utilitzats per la representaci de quantitats, aix com les normes que regeixen aquesta representaci. Els sistemes de numeraci, des de un punt de vista histric, poden classificar-se en sistemes additius i posicionals. Entre els sistemes additius podem destacar per la seva difusi legipci i el rom. El sistema egipci era de tipus jeroglfic, cada nombre es representava amb un smbol i el valor que es volia representar era la suma dels valors dels diferents smbols. El sistema primitiu rom utilitzava 7 smbols: M (1000), D (500), C (100), L (50), X (10), V (5) i I (1). Amb una seqncia daquests smbols podia expressar-se qualsevol nmero inferior al 5000, sense repetir cap dells ms de 4 cops. En aquella poca no es feien anar les formes redudes IV=IIII i IX = VIIII (per exemple: MMMDXXIIII = 3524 o MMMMDCCCXVII = ) Al segle I o II, el hinds van desenvolupar 3 idees importantssimes pel que fa als sistemes de numeraci: La representaci posicional de les xifres La base decimal El concepte del 0 com un dgit ms. Amb la qual cosa, amb una seqncia ordenada dun grup de 10 smbols, podien representar qualsevol nombre per gran que fos. Un sistema de numeraci posicional es distingeix per la seva base, que s el nombre de smbols que utilitza. La base s a ms a ms el coeficient que determina el valor de cada smbol en funci de la seva posici, en un sistema de numeraci posicional. El sistema de numeraci que utilitzem normalment s el sistema decimal, o base 10. El sistema decimal utilitza deu dgits o smbols, {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9}. Aquest s el sistema ms usual perqu lhome t 10 dits i des dels orgens lhome ha utilitzat els dits de la m per comptar. El sistema decimal s un sistema posicional, s a dir, que depenen de la posici que ocupa un valor dins una xifra, el mateix dgit pot representar les unitats, les desenes, les centenes, els milers, etc. Aix, per exemple, si tenim el nmero 555, el dgit 5 de la dreta de tot representa les unitats: 5, el segent les desenes: 50, el segent les centenes: 500 i aix successivament. Podem representar un nmero com la suma de les potencies de la base b elevada a la posici. Exemples: 1. 555(10 = 510 2+ 5101+ 510 0=500+ 50 +5=555 2. 6839(10 = 610 3+ 810 2 +3101 + 9100 = 6000+ 800+30 +9= 6839

2/20

Tema 4. Representaci de la informaci En general per obtenir el valor decimal duna quantitat expressada en qualsevol sistema numeraci podem utilitzar la segent formula: N decimal=

On: i = posici respecte la coma. Per als dgits de la dreta, la i s negativa, comenant en -1; per als de lesquerra, s positiva, comenant pel 0. d = nombre de dgits a la dreta de la coma. n = nombre de dgits a lesquerra de la coma. dgit = cada un dels valors que composen el nmero. base = base del sistema de numeraci.
Taula 2.1 Teorema fonamental de la numeraci

i= d

dgit i b ase i

Exemples: 1. 34 , 275(10 =3 101+ 4100 + 2 101 + 7 102 + 5 103 = = 30 +4 + 0,2+ 0, 07+ 0,005 =34 , 275(10 112 , 02( 3= 1 32 +1 31+ 230 + 0 31 +2 3 2= = 9+ 3 + 2+ 0 + 0, 2222= 14 , 2222(10

2.

Els sistemes de numeraci ms utilitzats sn: Base Sistema de numeraci 2 Binari 3 Ternari 8 Octal 10 Decimal 16 Hexadecimal Alfabet o smbols {0,1} {0,1,2} {0,1,2,3,4,5,6,7} {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9} {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,A,B,C,D,E,F}

Taula 2.2 Smbols o alfabet dels sistemes de numeraci ms utilitzats

Exercicis: 1. Expressa les quantitats 76.890 i 234,765, en base 10, segons el teorema fonamental de la numeraci. 2. Expressa en decimal les segents quantitats: a. 201,12(4 b. 340,31(5 c. 215,241(6
3/20

Tema 4. Representaci de la informaci 2.1.1 El sistema binari El sistema de numeraci binari s un sistema de numeraci posicional amb base 2. Els smbols que utilitza per representar qualsevol quantitat sn {0,1}. Exemple: 1. 1011 , 01(2 =1 23 + 0 2 2 +1 21 + 12 0+ 0 21 +1 22 = = 8 +0+ 2 +1+0 +0, 25=11 , 25( 10

Exercici: Valors associats a cada posici 2 1 , 0,5 21 20 , 2-1 1 0 1 1 , 0 0 1 , 1 1 1 , 1 0 1 , 1 Nombre Decimal

8 23 1 1 1

4 22 1 0 1 0

0,25 2-2 1 0 1

0,125 2-3

1 1

2.1.1.1 Conversi dun nmero decimal a binari Per a representar un nombre en sistema binari nicament podem fer servir els dgits 0 i 1. Per fer aquesta conversi haureu de tenir en compte s el nombre decimal t o no part fraccionaria. Suposeu que voleu convertir a binari el nmero 25,125 (10: Conversi de la part sencera dun nombre Decimal a binari La forma ms simple de convertir a binari s dividir successivament el nmero decimal i els seus quocients que anem obtenint per 2 fins que el quocient sigui menor de 2. La uni en ordre invers, de lltim quocient i tots els residus obtinguts, ser el nombre expressat en binari. Exemple: 25 1 2 12 0 2 6 0

Cinqu

2 3 2 1 1 Quart Tercer Segon Primer 25(10 = 11001(2


4/20

Tema 4. Representaci de la informaci Conversi de la part fraccionaria dun nombre decimal a binari Per convertir una fracci decimal a binari multipliquem successivament la part fraccionaria per 2 fins que doni 0 el resultat. La part sencera de cada multiplicaci formar els bits del nmero binari. Si la part fraccionaria no surt mai 0 realitzarem les multiplicacions que creguem necessries per reduir lerror. Exemple: 0,125 2 = 0,25 2 = 0,50 2 = 0.00 2 = 0,25 0,50 1,00 0

0,125(10 = 0,001(2 Exemple: Suposeu que voleu convertir el nmero decimal 0,6 a base 2 amb un error inferior a 2-7 0,6 2 0,2 2 0,4 2 0.8 2 0,6 2 0,2 2 0,4 2 = = = = = = = 1,2 0,4 0,8 1,6 1,2 0,4 0,8

0,6(10 = 0,1001100(2 En general el mtode de conversi dun nmero decimal a base 2 que hem vist en aquest apartat ens serveix per passar un nombre del sistema decimal a qualsevol altra base: binari, octal, hexadecimal, etc; nicament cal aplicar les formules amb el valor de base que correspongui. Exercicis: 1. Expressa aquestes quantitats en codi binari a. 75(10 b. 129(10 c. 325(10 d. 1590(10 2. Expressa aquestes quantitats en codi binari, amb un error inferior a 2 -6 a. 123,75(10 b. 7,33(10
5/20

Tema 4. Representaci de la informaci c. 4,234(10 d. 15,91(10 3. Expressa aquestes quantitats en codi decimal a. 111,011(2 b. 11100,01(2 c. 110110,11001(2 2.1.2 Els sistemes Octal i Hexadecimal Els primers sistemes informtics utilitzaven nicament el sistema binari, aix dificultava les tasques de programaci. Aleshores es va optar per utilitzar sistemes intermedis, que permetessin una fcil traducci cap al sistema binari i des de el sistema binari. Aquests sistemes van ser loctal (base 8) i lhexadecimal (base 16). El sistema octal s un sistema posicional que utilitza el segent alfabet {0,1,2,3,4,5,6,7}. Per convertir un nombre de decimal a octal y a linrevs podem utilitzar el mateix sistema vist en lapartat 2.1.1. El sistema hexadecimal s un sistema posicional que utilitza el segent alfabet {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,A,B,C,D,E,F}, on als smbols A, B, C, D, E, F sels assigna els valors mostrats en la Taula 2.3. Smbo l A B C D E F Valor Assignat 10 11 12 13 14 15 Conversi dun nmero decimal a hexadecimal. Es realitzen divisions successives per 16, i per als residus entre 10 i 15, utilitzem les lletres corresponents. Exemple: 41565 095 156 125 13 D Quart 16 2597 16 099 162 037 02 5 5 2 Tercer Segon 41565(10 = A25D(16

Taula 2.3 Sistema hexadecimal: valors assignats als smbols A, B, C, D, E, F.

16 10 A Primer

Conversi dun nmero hexadecimal a decimal. Sutilitza el teorema fonamental de la numeraci vist en la Taula 2.1, substituint els smbols {A, B, C, D, E, F} pels valors corresponents tal com mostra la Taula 2.3.

6/20

Tema 4. Representaci de la informaci Exemple: A1D ( 16= A 162 +1161+ D 160 = =( 10 256 )+1 16+ 13 1= 2589( 10 2.1.2.1 Conversions entre sistemes de numeraci: binari, octal, hexadecimal De la mateixa forma que passem un nombre decimal a qualsevol base o a linrevs, podem tamb realitzar conversions entre sistemes diferents. Pas de binari a octal i hexadecimal Per passar un nombre binari a octal, el que cal fer s agrupar les xifres binries de 3 en 3 a partir del punt decimal cap a la dreta i cap a lesquerra. 1 101 , 011(2 15,3(8 Per passar un nombre binari a hexadecimal, sagrupen els dgits de 4 en 4 a partir del punt decimal cap a la dreta i capa a lesquerra. 1101 , 011(2 D,3(16 Pas de octal i hexadecimal a binari Per convertir un nombre hexadecimal a binari, substitum cada dgit hexadecimal per la seva representaci binaria utilitzant sempre 4 dgits. Sutilitzen quatre dgits degut a que el smbol ms gran en aquest sistema de numeraci, el 15, que ve representat per la lletra F, requereix 4 dgits. 1 E D, 6 (16 0001 1110 1101, 0110 (2 En la conversi dun nombre octal a binari, es segueix el mateix procediment que per passar dhexadecimal a binari, per substituint cada dgit octal per la seva representaci en binari utilitzant 3 dgits binaris. En aquest cas noms requerim de 3 dgits perqu el smbol ms gran representable en octal s el 7, que en binari ve representat pel 111. 1 3 7, 2 1 (8 001 011 111 , 010 001 (2 Per passar un nombre de base octal a hexadecimal o a linrevs haurem de realitzar un pas intermedi. Primer passarem el nombre a binari i des daquesta base, mitjanant les agrupacions de bits corresponents, fem la conversi a la base desitjada.

7/20

Tema 4. Representaci de la informaci Exercici. Ompliu la segent taula. Decimal 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Binari Octal Hexadecim al

8/20

Tema 4. Representaci de la informaci

2.1.3 Operacions bsiques amb binari Al igual que amb el sistema decimal, en el sistema binari podem realitzar les operacions aritmtiques: suma, resta, multiplicaci i divisi. 2.1.3.1 Suma i resta binaria La suma binaria s semblant a la suma decimal, amb la diferncia que noms treballem amb els dgits {0,1}. Si el resultat de la suma excedeix de 1 sagrega un altre 1 a la suma parcial segent. A la resta, quan ens trobem el primer 0-1, el resultat s 1 i ens emportem un 1 que sumarem al segent subtrahend. Si al sumar ens tornem a emportar 1 (aix passa quan tenim un carry 1 + 1 en el subtrahend), aquest 1 passa al segent subtrahend i aix successivament fins que es fa 0. Suma binaria 0+0=0 0+1=1 1+0=1 1 + 1 = 0, carry que se suma la segent suma parcial Resta binaria 00=0 0 1 = 1, carry que se suma a la segent resta parcial 10=1 11=0

Taula 2.4 Taula per a la suma i resta binaria

Exemples: Suma sense carry Suma amb carry 10000 + 101001 111001 1010111 + 100101 1111100 + 16 41 57 87 37 124 Resta sense carry Resta amb carry Resta amb decimals 1110101 - 100001 1010100 1110101 - 111010 0111011 117 33 84 117 58 59

Sumes amb decimals

110,11 6,75 101,01 5,25 1100,00 12,00

10001,01 17,25 - 1011,11 11,75 00101,10 5,50

9/20

Tema 4. Representaci de la informaci 2.1.3.2 Multiplicaci binria El procediment s el mateix que a la multiplicaci decimal per tenint en compte que els productes i les sumes sn binaries. La taula de productes la podeu veure a la Taula 2.5. Multiplicaci binria 00=0 01=0 10=0 11=1
Taula 2.5 Taula per a la multiplicaci

Si en la suma duna multiplicaci ens trobem amb 4 uns en una columna, primer sumem 1+1=0, i ens emportem 1 per a la segent columna; seguim sumant 1+1=0, i en tornem a emportar 1 per a la segent columna, aix el resultat s 0 i ens emportem 2 uns, que es sumaran amb els elements de la segent columna. Exemples: Multiplicar 25 (1101) per 5 (101) * + Multiplicar 23 (10111) per 14 (1110) 11001 101 11001 00000 11001 1111101 25 5

10111 1110 00000 10111 10111 + 10111 101000010 *

23 14

10/20

Tema 4. Representaci de la informaci

2.1.3.3 Divisi binaria El procediment s el mateix que en una divisi decimal per les multiplicacions i les restes es realitzen en binari. Exemples: Dividir 59 (111011) per 5 (101) 111011 -101 01001 - 101 01001 101 0100 100011010 - 1010 001111 - 1010 01010 1010 000010 101 1011

Residu = 1010 11100

Dividir 282 (100011010) per 10 (1010)

Residu =

Exercicis 1. Realitza sumes binaries de les segents quantitats decimals: a. 25 + 21 b. 15,125 + 16,75 c. 47 + 15 2. Realitza les segent operacions binaries a. 1100010100 110101 b. 1101010,1101 1010,01 c. 110110 1010 d. 10001001/1010 e. 10001000100/101010 2.2 Representaci interna de la informaci Un ordinador s una mquina que processa informaci. Lexecuci dun programa implica la realitzaci dunes operacions sobre unes dades, segons un conjunt ordenat dinstruccions. Dos dels aspectes ms importants als que shan dedicat grans esforos dins la informtica son la representaci i lemmagatzemament de les dades.
11/20

Tema 4. Representaci de la informaci En un sistema informtic sutilitzen noms dos valors o estats possibles per representar els carcters en els suports dinformaci o en el interior de la mquina. Aquest valors conceptualment es representen per un 0 i un 1, i corresponen a dos nivells de tensi (0 volts y 3.5 volts), dos estats de magnetitzaci (N y S), dos situacions dun emissor de llum (Apagat o Encs), etc. Aix doncs, la informaci es representa o codifica en el interior dun ordinador mitjanant conjunts de bits, on cada bit noms pot emmagatzemar dos possibles valors 0 o 1. 2.2.1 Representaci de nombres sencers Per a la representaci de nombres sencers sutilitzen diferents mtodes. Tots ells utilitzen el sistema binari. Hi ha un nombre limitat de dgits per representar una dada numrica, aquest lmit rep el nom dample de paraula. Lample de paraula s la quantitat dinformaci que els components del sistema tracten en parallel. Si lample de paraula s de n bits, podem representar 2n nombres sencers. Si representem els nombres amb signe, es reservar un bit per al signe, amb lo qual podrem representar 2n-1 nombres sencers. 2.2.1.1 Signe i magnitud En aquesta representaci , el bit situat ms a lesquerra representa el signe. El seu valor s 0 per al positiu i 1 per al negatiu. La resta de bits sutilitzen per a representar la magnitud (el valor del nombre). Aix doncs, si disposem dun ample de banda de n bits, la quantitat de nombres representables vindr donada per la segent formula:
( 2n 1 1 ) X ( 2 n 1 1 )

s a dir, el nombre X a representar estar comprs entre: Si n=8 bits: -127 X 127 Si n=16 bits: -32767 X 32767 Si n=32 bits: -2147483647 X 2147483647 Un dels inconvenient que t aquest sistema s que el 0 t dos possibles representacions: +0 i -0. Exemples: Amb paraules de 8 bits. -20(10 73(10 -12(10 10010100 01001001 10001100

12/20

Tema 4. Representaci de la informaci 2.2.1.2 Representaci en Complement a 1 Aquest sistema de representaci utilitza el bit de ms a lesquerra per al signe, com en el cas anterior. Els nombres positius es representen en el binari corresponent; mentre que per representar els negatius shan de complementar tots els seus dgits, s a dir, canviar els ceros per uns i els uns per ceros. Decimal Binari Complement a1 +20(10 +00010100 00010100 +73(10 +01001001 01001001 +12(10 +00001100 00001100 -12(10 -00001100 11110011 -20(10 -00010100 11101011 -73(10 -01001001 10110110 Aix doncs, si disposem dun ample de banda de n bits, la quantitat de nombres representables vindr donada per la mateixa formula d'abans: 2n 1 1 X 2n 1 1 Aquest sistema de representaci, al igual que el anterior, t linconvenient que el nombre 0 t dos possibles representacions +0 i -0. Decimal +0(10 Binari 00000000 Complement a1 11111111 Decimal -0(10

2.2.1.3 Representaci en Complement a 2 Al igual que els sistemes anteriors, el bit de ms a lesquerra indica el signe, 0 per als positius i 1 per als negatius. Els nombres positius no requereixen de cap transformaci. En canvi per fer el canvi de signe necessari per representar els nombres negatius cal completar els passos segents: 1. Complementar el nombre positiu. Aix vol dir canviar els ceros per uns i els uns per ceros, incls el bit de signe. s a dir, heu de realitzar el complementa a1. 2. Al resultat obtingut se li suma un a 1 en binari, descartant el carry en cas que nhi hagus. Aix doncs, si disposem dun ample de banda de n bits, la quantitat de nombres representables vindr donada per la mateixa formula d'abans: ( 2n 1 ) X ( 2n 1 1 )

13/20

Tema 4. Representaci de la informaci A diferncia dels mtodes anteriors aquest mtode noms t una representaci per al zero. Exemples: 10(10 -10(10 Pas 1 (C a 1) Pas 2 (Sumar 1) 68(10 -68(10 Pas 1 (C a 1) Pas 2 (Sumar 1) 0(10 -0(10 Pas 1 (C a 1) Pas 2 (Sumar 1) 00001010 00001010 11110101 + 1 11110110 01000100 01000100 10111011 + 1 10111100 00000000 00000000 11111111 + 1 100000000 10 -10 en C a 2 68 -68 en C a 2 0 -0

El principal avantatge en aquest sistema s que el zero t una nica representaci.

14/20

Tema 4. Representaci de la informaci 2.2.1.4 Suma en Complement a 1 En laritmtica de C a 1, dos nombres es sumen de igual forma que en binari, i si apareix un carry en els bits de ms a lesquerra, aquest es suma al resultat. Les diferncies en aquest sistema no existeixen, quan un nombre sha de restar dun altre el que es fa s convertir el nombre que sha de restar a C a 1 i sumar-lo a laltre. Aix doncs, en aquest sistema noms es fan sumes. Exemple: Utilitzant paraules de 8 bits, sumar 12 + (-5) 00001100 11111010 00001100 + 11111010 1 00000110 + 1 00000111 12 -5 12 -5 7

2.2.1.5 Suma en Complement a 2 En laritmtica en C a 2, el procs s igual que en C a 1, per lltim carry, si existeix, es deprecia: Exemple: Utilitzant paraules de 8 bits, sumar 12 + (-5) 00001100 00000101 11111010 + 1 11111011 00001100 + 11111011 1 00000111 12 5 -5 en C a 2 12 en C a 2 -5 en C a 2 7 en C a 2

Pas 1 (C a 1) Pas 2 (Sumar 1)

15/20

Tema 4. Representaci de la informaci 2.2.2 Representaci de dades alfanumriques, codis d E/S Hem vist com representar les quantitats numriques dins lordinador. Ara hem de veure com es representen els carcters. Els codis dE/S permeten traduir la informaci tal com lentenen les persones a una representaci que la mquina sigui possible dinterpretar i processar. Les dades arriben i surten de lordinador a travs dels dispositius dEntrada i Sortida respectivament. Cada fabricant de components dE/S podria assignar una codificaci diferent a un mateix smbol, per aix provocaria que la informaci no pugues ser interpretada correctament per altres ordinadors. Es per aquest motiu que tots els fabricants opten per utilitzar un conjunt de codis dE/S estandarditzats, com el BCD, EBCDIC, ASCII i Unicode. La majoria dells representen un carcter per mitja dun byte. 2.2.2.1 EBCDIC (Extended BCD Interchange code) Aquest s el sistema per a la codificaci de carcters alfanumrics que ha utilitzat lempresa IBM per als seus ordinadors mainframe. En aquest sistema, cada carcter t 8 bits. Amb 8 bits podem representar 28=256 carcters. s possible emmagatzemar lletres majscules, minscules, carcters especials, carcters de control, per dispositius dE/S i per comunicacions. Aquest codi es divideix en dues parts: 4 bits de zona i 4 bis de dgit. La combinaci de dgits de zona indica el tipus de carcter que volem representar, i els bits de dgit el carcter el qu s vol representar. Dos carcters diferents poden tenir el mateix valor en els bits de dgit, per diferents bits de zona. Bits de Zona Bits de Dgit Carcter 1001 0001 j Aix doncs, es compleix que: Els nmeros tenen en els bits de zona 4 uns: 1111. Les lletres majscules de la A fins a la I porten 1100, i les majscules de la J fins a la R porten el 1101, i les lletres majscules de la S fins a la Z porten el 1110. Per a les lletres minscules els bits de dgit sn els mateixos per el que canvia sn els bits de zona (10). Els carcters especials porten un 01 en els dos primers bits.

16/20

Tema 4. Representaci de la informaci

Codi EBCDIC (Carcters Alfanumrics)


Binari Decimal Hexadecimal Carcter Binari Decimal Hexadecimal Carcter 10000001 129 81 a 11000010 194 C2 B 10000010 130 82 b 11000011 195 C3 C 10000011 131 83 c 11000100 196 C4 D 10000100 132 84 d 11000101 197 C5 E 10000101 133 85 e 11000110 198 C6 F 10000101 134 86 f 11000111 199 C7 G 10000111 135 87 g 11001000 200 C8 H 10001000 136 88 h 11001001 201 C9 I 10011001 137 89 i 11010001 209 D1 J 10010001 145 91 j 11010010 210 D2 K 10010010 146 92 k 11010011 211 D3 L 10010011 147 93 l 11010100 212 D4 M 10010100 148 94 m 11010101 213 D5 N 10010101 149 95 n 11010110 214 D6 O 10010110 150 96 o 11010111 215 D7 P 10010111 151 97 p 11011000 216 D8 Q 10011000 152 98 q 11011001 217 D9 R 10011001 153 99 r 11100010 226 E2 S 10100010 162 A2 s 11100011 227 E3 T 10100011 163 A3 t 11100100 228 E4 U 10100100 164 A4 u 11100101 229 E5 V 10100101 165 A5 v 11100110 230 E6 W 10100110 166 A6 w 11100111 231 E7 X 10100111 167 A7 x 11101000 232 E8 Y 10101000 168 A8 y 11101001 233 E9 Z 10101001 169 A9 z 01000000 64 40 blanc 11110000 240 F0 0 01001011 75 4B . 11110001 241 F1 1 01001100 76 4C < 11110010 242 F2 2 01001101 77 4D ( 11110011 243 F3 3 01001110 78 4E + 11110100 244 F4 4 01001111 79 4F | 11110101 245 F5 5 01010000 80 50 & 11110110 246 F6 6 01011010 90 5A ! 11110111 247 F7 7 01011011 91 5B $ 11111000 248 F8 8 01011100 92 5C * 11111001 249 F9 9 01011101 93 5D ) 01111010 122 7A : 01011110 94 5E ; 01111011 123 7B # 01100000 96 60 01111100 124 7C @ 01100001 97 61 / 01111101 125 7D ' 01101011 107 6B , 01111110 126 7E = 01101100 108 6C % 01111111 127 7F " 01101101 109 6D _ 11000001 193 C1 A 01101110 110 6E > 01101111 111 6F ?
17/20

Tema 4. Representaci de la informaci


Taula 2.6 Codi EBCDIC

2.2.2.2 ASCII (American Standard Code for Information Interchange) Aquest codi s un estndard del Institut nord-americ de Normes Nacionals. Utilitza 7 bits per carcter, permeten la representaci de 27 = 128 smbols diferents. Aix permet representar, lalfabet en lletres minscules i majscules, els carcters especials del teclat i algunes combinacions reservades per a us intern. Un codi ASCII estes, utilitza 8 bits per carcter, aix permet afegir 128 smbols ms permeten incloure els smbols de llenguatges estrangers i alguns smbols grfics. ASCII s el codi ms utilitzat per sistemes operatius MS-DOS, Windows, Linux i UNIX.

Codi Standard ASCII (Carcters Alfanumrics)


Codi Carcter Codi Carcter Codi Carcter Codi Carcter Codi Carcter Codi Carcter Decimal ASCII Decimal ASCII Decimal ASCII Decimal ASCII Decimal ASCII Decimal ASCII

33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

! " # $ % & ' ( ) * + , . / 0

49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64

1 2 3 4 5 6 7 8 9 : ; < = > ? @

65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

A B C D E F G H I J K L M N O P

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96

Q R S T U V W X Y Z [ \ ] ^ _ `

97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112

a b c d e f g h i j k l m n o p

113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127

q r s t u v w x y z { | } ~ _

Taula 2.7 Codi ASCII

18/20

Tema 4. Representaci de la informaci

Codi Standard ASCII estes (Carcters Alfanumrics)


Cod Caract Cod Caract Cod Caract Cod Caract Cod Caract Cod Caract Cod Caract Cod Caract 128 144 160 176 193 209 225 241 129 145 161 177 194 210 226 242 130 146 162 178 195 211 227 243 131 147 163 179 196 212 228 244 132 148 164 180 197 213 229 245 133 149 165 181 198 214 230 246 134 150 166 182 199 215 231 247 135 151 167 183 200 216 232 248 136 152 168 184 201 217 233 249 137 153 169 185 202 218 234 250 138 154 170 186 V 203 219 235 251 139 156 171 187 204 220 236 252 140 157 172 188 205 221 237 253 141 158 173 189 206 222 238 254 142 159 174 190 207 223 239 255 143 192 175 191 208 224 240
Taula 2.8 Codi ASCII ests

2.2.2.3 Unicode Aquest estndard s una norma de codificaci universal de carcters que utilitzen els ordenadors amb Windows NT i els navegadors ms actuals. Utilitza 16 bits i aix li permet codificar tots els carcters de qualsevol llenguatge. Lobjectiu dUnicode es representar qualsevol element utilitzat en lescriptura de qualsevol idioma del planeta. Tots els idiomes actual ms importants del mon poden escriures amb Unicode, inclosos smbols de puntuaci, smbols especials, smbols matemtics i tcnics, forms geomtriques i carcters grfics. Unicode proporciona un nmero nic per cada carcter, sense importar la plataforma, el programa, el idioma. Lders en la industria com Apple, HP, IBM, JustSystem, Microsoft, Oracle, SAP, Sun, Sybase, Unisys i molts altres han adoptat la norma Unicode. La utilitzaci de Unicode facilitar la compatibilitat de programes i dades a travs de tot el mn. Algunes de les caracterstiques ms importants d Unicode sn: Cada carcter est format per un cadena de 16 bits, poden representar en total 216=65356 smbols. No es contempla la codificaci de carcters de control. Inclou carcters combinats, es a dir, carcters que van associats a dalt o a baix amb altres smbols. (, , , ,etc)
19/20

Tema 4. Representaci de la informaci Unicode no determina la forma o imatge concreta dun carcter (la font). Un mateix carcter pot ser escrit de diferents formes, aix en arbic una mateixa lletra pot ser escrita de 4 formes diferents dependent de si sescriu de forma allada, al principi, entre mig o al final duna paraula. No succeeix el mateix amb les lletres majscules i minscules dels carcters llatins que contenen codis diferents. Per tal devitar duplicitats, carcters molt semblants en idiomes diferents, tenen el mateix codi.

Exercicis: 1. Utilitzant paraules de 8 bits, passar a binari les quantitats segents: Decim al -121 -35 57 49 -99 -18 25 -30 -112 -100 Signe i Magnitud C a1 C a2

2. Realitza les segents sumes en C a 2: a. 120(10 + (-57(10) b. 156(10 + (-150(10) c. 87(10 + 80(10
20/20