Guia dintegraci paisatgstica

Horts urbans i periurbans

Horts urbans
i periurbans

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Busquets i Fbregas, Jaume Horts urbans i periurbans. (Guia dintegraci paisatgstica ; 2) ISBN 9788439377948 I. Rubert i Tay, Jlia II. Jimnez Xiberta, Clara III. Hom Santolaya, Cinto, ed. IV. Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques V. Girona. Ajuntament VI. Ttol VII. Collecci: Guia dintegraci paisatgstica ; 2 1. Agricultura urbana 631:504

Direcci i coordinaci general Jaume Busquets i Fbregas Coordinaci tcnica Cinto Hom Santolaya Equip de redacci Ajuntament de Girona Clara Jimnez Xiberta Direcci General dArquitectura i Paisatge Jaume Busquets i Fbregas Jlia Rubert i Tay Secretaria dedici Jlia Rubert i Tay Illustracions Clara Jan Forch Assessorament i collaboraci Ajuntament de Girona Merc Sol Agncia Catalana de lAigua Llus God, Evelyn Garca Collegi Oficial dEnginyers Agrnoms de Catalunya Roser Vives Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles de Catalunya Miquel ngel Arrufat Consorci de lEspai Rural de Gallecs Josep Vallhonrat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya Josep Maria Jov, Isabel Vidal

Informaci sobre casos destudi Ajuntament de Bescan Xavier Soy Ajuntament de Barber del Valls Joan Colom, Manel Gonzlez Ajuntament del Prat de Llobregat Nria de Torres, Ramon Roca, Pau Esteban, Marisa Milin Ajuntament de Sabadell Miquel Baldi, Nria Centelles, Ricard Estrada, Max Martn Ajuntament de Salt Ivan Bustamente, Antoni Gmez, Teresa Muoz Ajuntament de Terrassa Joan Pont Ajuntament de Vitria Yon Brcena, Javier Alvez Consorci de lEspai Rural de Gallecs Josep Vallhonrat Escuela Universitaria de Ingeniera Tcnica Agrcola Flix Revilla Fdration Nationale des Jardins Familiaux et Collectifs Jrme Clment Green Guerrillas Steve Frillmann, Dania Sherman Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona Josep Ordez, Nolia Rubi A2P Paisatgistes Arantxa Mogilnicki, Lina Segur Mount Pleasant Community Garden (Vancouver) Gavin Ross Agraments: Carme Farr, Carles Fontanals, Barbara Fucci, Giancarlo Poli, Itzar Carrera, Jean-Nel Consals, Slvia Bueno, Teresa Mendoza, Emili Ramiro, Elisabet Tay Disseny grfic: Salvador Saura - Ramon Torrente Producci: Entitat Autnoma del Diari Oficial i Publicacions Maquetaci: Edicions de lEixample Correcci lingstica: Anna Jolis Oliv

2008, Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Direcci General dArquitectura i Paisatge 1. edici. Barcelona, juliol 2008 Exemplars: 2500 ISBN: 9788439377948 Dipsit legal: B-XXX-2008 Impressi: Xxxxx

Fundaci Enginyeria Agrcola Catalana Xavier Argimon Observatori del Paisatge Laura Puigverd, Pere Sala Direcci General dArquitectura i Paisatge Josep Maria Bosch, Miquel Buch, Luca Guijarro, Xavier Huguet, Anna Malleu, Josep Piera, Montse Serra Uni de Pagesos Maria Rovira, Nria Llop Xarxa de Custdia del Territori Jordi Romero, Xavier Sabat

Guia dintegraci paisatgstica

Horts urbans
i periurbans

ndex

1
6 PRLEG Joaquim Nadal i Farreras 8 INTRODUCCI 10 EL PROCS DINTEGRACI PAISATGSTICA: ASPECTES GENERALS 12 EL CONCEPTE DINTEGRACI
PAISATGSTICA

2
20 EL PROCS DINTEGRACI PAISATGSTICA: ELEMENTS DE LORDENACI I EL PROJECTE 22 UBICACI 28 ELEMENTS HIDRULICS
I SISTEMES DE REG URBANS I PERIURBANS

14 TIPUS I FUNCIONS DELS HORTS 16 ELS OBJECTIUS DE QUALITAT

34 VEGETACI 40 XARXA DE CAMINS I ACCESSOS 46 ELEMENTS CONSTRUTS 54 ELEMENTS DURBANITZACI 60 PRCTIQUES HORTCOLES

3
68 LA GESTI 70 ELS PRINCIPALS ACTORS
IMPLICATS

4
82 CONCLUSIONS
12 IDEES CLAU PER A LA MILLORA PAISATGSTICA DELS HORTS URBANS I PERIURBANS DUN HORT URB O PERIURB DUN NOU HORT URB I INSTRUMENTS DE GESTI

5
84 EXPERINCIES PRCTIQUES 86 18 ESTUDIS DE CAS

72 EL PROCS DE REORDENACI 74 EL PROCS DE CREACI 78 PRINCIPALS FIGURES

123 ANNEX 124 PLA DUSOS I GESTI DEL PLA

ESPECIAL DE LES HORTES DE SANTA EUGNIA (AJUNTAMENT DE GIRONA)

132 REGLAMENT DE RGIM DS

DELS HORTS DE TITULARITAT MUNICIPAL I PER LATORGAMENT DE LLICNCIES DS PRIVATIU DEL DOMINI PBLIC (AJUNTAMENT DE SABADELL)

147 MODEL TIPUS DE CASETA DHORT

Prleg
En la ms immediata postguerra hi havia galliners als terrats. La penria i el racionament desvetllaven frmules imaginatives. En els mateixos terrats creixien tomaqueres en testos i en algun bid ms gran agafaven alada una o dues plantes de blat de moro. Tot era una mica primari i molt precari. Per la gana feia crrer la imaginaci. La imatge dun hort i un galliner al terrat ens pot suggerir algunes de les raons bsiques per la tendncia reiterada de la humanitat a gratar la terra i treuren productes que fructifiquen estacionalment. s una qesti de supervivncia i manutenci, per s tamb, amb tota seguretat, una qesti tellrica, darrels molt profundes i de ressonncies atviques, i podrem afegir-hi tamb una voluntat natural dexpandir-se i evadir-se del rebombori urb i de retrobar en loci i el treball un contacte directe amb la natura. Totes aquestes raons sajunten en la massiva invasi, pacfica i anrquica, dels espais intersticials, en els entorns periurbans, en els sobrants de via pblica, en els darreres de les vies dels trens, en les feixes abandonades de les muntanyes periurbanes, en les lleres inundables i frtils dels rius. Noms cal una visita directa i aproximada dels entorns dels nostres sistemes urbans per trobar una referncia a la varietat i multiplicitat de solucions elementals per esgarrapar una collita a la terra, des de quatre regues mal comptades. Aquests espais shan anat configurant per acumulaci i per sedimentaci en un procs espontani i anrquic daprofitament i reciclatge de tota mena delements impropis per a tancaments amb somiers, cobertes de plstic, bidons reutilitzats, recipients heterogenis de plstic multicolor, volums disconformes, emergncies i excrecions de la terra, lluny de qualsevol patr cultural i de qualsevol ordenaci reglada. Hi ha un nic ordre essencial: les regues, el planter, les canyes, la geometria del conreu delicat amb elements de jardineria elemental. Emparrats diversos, penies, hortnsies, clavells moros, petnies, roses mstiques acompanyen les rengleres de cebes i porros, dapis i enciams, de faves i alls, de psols, de pebrots, dalbergnies i dalguna mata de menta o alfbrega. Aquest mn multicolor i residual no s fcil dordenar, de regular, de controlar. No hi ha pauta, control ni disciplina possible.

Hi ha, aix s, una orientaci, un ajut elemental, una guia, una tnue insinuaci, unes idees de materials i de colors, unes propostes dintegraci paisatgstica i de selecci de lespai. Una orientaci cultural que noms pot ser efica si s flexible i subtil. Un ordre de coses que no pot ser la lli dels urbans que dicten el gust i la moda als periurbans que transiten pels intersticis. Lnim daquesta guia rep lherncia daquells Orti per anziani, que vrem veure per primera vegada a Reggio Emilia la tardor de 1981 quan, amb entusiasme dAjuntament de sinistra, els regidors i lalcalde ens introduen a les teories de les escoles bressol de Loris Malaguzzi i ens ensenyaven els horts urbans de promoci i tutela municipal vinculats a les associacions de la tercera edat i que desprs assajarem a Catalunya i, ms especficament, a les hortes de Santa Eugnia de Girona. Aquesta guia esmenta els referents francesos, holandesos i anglesos, i passa per alt el fil conductor dels precedents italians ms remots i vius, vinculats a lantiga tradici doctrinria del Partit Comunista dItlia. Per traspua un esperit similar, parteix dun exercici moderat de respecte de la llibertat i dinsinuaci de les pautes de conducta, i apunta al component paisatgstic de limpacte dels horts i de tantes altres coses en les perifries urbanes. Repassa els materials, els espais, els sistemes de reg, lestratgia territorial, lorientaci topogrfica dels horts, preveu un ordre elemental, discret, civilitzat, neteja les imatges decadents i una mica degradades dels entorns dels horts, ms enll de la seva realitat estrictament hortcola, aporta consell i guia, s una bona introducci i un bon estmul a unes prctiques molt esteses i que requereixen una certa ordenaci flexible. Noms que mheu de permetre que, tornant al principi, afegeixi als usos socials, pedaggics i culturals, al gust esttic, a la voluntat de dictar les pautes i les modes, el component bsic i essencial del complement atvic a la supervivncia deconomies precries, amb dificultats per arribar a final de mes i amb dificultats per anar a comprar les verdures inspides als frigorfics dels supermercats.

Joaquim Nadal i Farreras

Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques

Introducci

Aquesta guia forma part duna collecci de carcter tcnic i divulgador elaborada pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques per promoure la integraci dactivitats amb una incidncia paisatgstica rellevant. Aquest segon nmero, sobre els horts urbans i periurbans, ha estat elaborat conjuntament amb lAjuntament de Girona, i amb altres municipis catalans, tamb capdavanters daquesta prctica. La guia t com a doble objectiu millorar la qualitat dels horts existents i fomentar la creaci dhorts socials la producci dels quals es destina a lautoconsum. No s un manual dhorticultura, sin que aborda aquests espais des de la dimensi paisatgstica. Igualment, la guia es dirigeix tant als ens locals com a la societat civil organitzada que es proposin crear i gestionar horts amb finalitats diverses, i tamb als hortolans, responsables de la configuraci daquests petits paisatges quotidians. El primer captol de la guia se centra en els aspectes generals de la integraci paisatgstica. El segon tracta els diferents elements que configuren la imatge de conjunt dels horts: fa una diagnosi de la problemtica habitual i presenta solucions i estratgies dactuaci tils. El tercer captol aprofundeix en els aspectes normatius i de gesti, essencials per al manteniment de la qualitat paisatgstica. La sntesi exposa en dotze idees clau les idees principals i clou la primera part, terica. A la segona part saporten exemples de bones actuacions en forma de fitxes sinttiques, illustrades amb imatges i cartografia, per tal de fornir una srie de referents. Finalment, a lannex sinclouen exemples de normativa i informaci diversa dinters.

El procs dintegraci paisatgstica: aspectes generals

A les darreres dcades, a Catalunya el paisatge urb ha sofert una profunda transformaci: shan rehabilitat antics elements arquitectnics i se nhan construt de bell nou, shan renovat els vells teixits urbans i sha millorat de manera generalitzada la qualitat de lespai pblic. En contrast amb aquesta evoluci favorable, als nostres pobles i ciutats, hi romanen rees desendreades o de carcter marginal, especialment als lmits urbans i a les rees perifriques. s en aquestes rees on habitualment trobem els horts urbans i periurbans. La presncia dels horts sol ser una resposta espontnia al dficit despais verds i a la manca de contacte directe amb la natura. En molts casos, per, presenten un estat fora precari i un aspecte marginal. Hi ha nombroses denominacions per a referir-se als horts segons que es vulgui destacar concretament una de les mltiples funcions que desenvolupen. En aquesta guia sentn que els horts urbans i periurbans sn espais agrcoles vinculats als nuclis urbans (ja sigui als espais lliures limtrofs, als espais intersticials o els mbits propers) que combinen les funcions productives associades al consum familiar amb finalitats socials i ambientals, tant o ms importants que les primeres. Aquesta guia promou la creaci i el manteniment dhorts integrats paisatgsticament al lloc que contribueixin a millorar la qualitat de vida i del teixit social dels municipis. En aquest captol, desprs de presentar la diversitat de funcions dels horts urbans i periurbans, es defineixen els objectius de qualitat que es pretenen assolir i es tracta el procs dinserci dels projectes dordenaci dels horts en relaci amb el seu emplaament particular.
11

EL CONCEPTE DINTEGRACI PAISATGSTICA

Duna manera general la noci dintegraci paisatgstica sassocia a les idees dharmonia, ordre, respecte, coherncia... s, per, el lligam amb la restauraci ambiental all que durant els darrers anys ha assolit ms projecci. Des daquesta perspectiva, la integraci es relaciona principalment amb la idea de renaturalitzaci, s a dir, amb laproximaci a una imatge prvia o a un suposat estadi original dels llocs. Aquest concepte dintegraci no s estrictament aplicable a espais antropitzats com els horts, on no es tracta de retornar a cap estadi natural sin de crear un paisatge humanitzat, basat en el treball intens i la cura de la terra: modelar el terreny, assegurar el reg i el drenatge, controlar el creixement dels conreus i, en definitiva, dirigir tots els esforos a una finalitat de producci per a lautoconsum. Al llarg de les darreres dcades i per mltiples causes, el paisatge meticulosament cuidat, que transmetia una imatge de coherncia i harmonia amb lentorn, ha sofert un procs de degradaci paisatgstica notori. Per aix s important conixer la diversitat destratgies dintegraci existents, descrites a continuaci, i aplicar-les eficament en el procs de creaci o de millora dels horts urbans i periurbans.

Naturalitzaci. s la concepci ms bvia de la integraci paisatgstica; pretn recuperar la imatge de naturalitat dels llocs. Lestratgia per a aconseguir-ho consisteix a potenciar la presncia dels components naturals (sl, vegetaci, aigua, etc.), la supressi o limitaci delements artificials i lafavoriment de lequilibri ecolgic. Pot resultar interessant per al tractament dels espais naturals presents a linterior dels horts (cursos fluvials, masses boscoses, etc.) o a lhora de definir les prctiques de manteniment de recs i squies. Contextualitzaci. Busca lestabliment duna continutat entre els
elements preexistents i els nous. Aquest objectiu sassoleix mitjanant la referncia a determinades pautes (tipolgiques, volumtriques, esca-

12

lars, etc.) que permeten que lobservador estableixi una relaci lgica entre ambds tipus delements. s imprescindible en el disseny dels eventuals edificis o de les casetes i les tanques de lmit de parcella.

Ocultaci. Pretn amagar, totalment o parcialment, la visi de certs

elements que es consideren poc desitjables des dun o diversos punts de vista. En aquest cas lestratgia ms emprada consisteix a interposar elements propis del paisatge (vegetaci, motes, estructures, etc.) entre lobservador i els elements que es volen amagar. s til per a limitar la visi despais impactants com les rees de dipsit de residus o per a suavitzar la imatge delements construts com edificis i murs.

Mimetitzaci. T per finalitat fer confondre els elements propis del

projecte amb els elements preexistents. Lestratgia ms freqent en aquest cas s la del camuflatge mitjanant la repetici o emulaci de patrons existents al lloc (cromtics, materials, formals, etc.), de manera que la percepci allada dels elements sigui poc evident. Pot aplicarse com a estratgia per a decidir els colors i les textures dels materials de bidons, casetes, canalitzacions daigua superficials, etc.

Singularitzaci. Consisteix a establir noves relacions entre els elements del paisatge a partir del protagonisme atorgat a un nou element o elements. Es pot fer a partir de la seva monumentalitzaci o concedint-los tractaments diferenciats i particulars. Lestratgia emprada en aquest cas s la utilitzaci del contrast com a recurs expressiu dels projectes. Cal limitar la singularitzaci a casos justificats, com la creaci duna imatge de marca de lespai, la posada en valor dun element patrimonial o la construcci dequipaments comunitaris distintius. Hem vist que hi ha ms duna estratgia dintegraci paisatgstica. Lxit depn de la tria que sen faci, de saber escollir la ms adequada per a cada objectiu i lloc. En tots els casos, per, la qualitat intrnseca del projecte i una gesti adequada acaben assolint una gran rellevncia i contribueixen positivament a la integraci.

13

TIPUS I FUNCIONS DELS HORTS URBANS I PERIURBANS

Els horts sn espais oberts que poden complir una gran diversitat de funcions. Conixer aquestes funcions potencials permet que lordenaci i la creaci dhorts compaginin el mxim nombre de beneficis derivats de la seva presncia. Entre les funcions ms habituals destaquen: La funci productiva dautoconsum: s la ra de ser dels horts. Tradicionalment ha suposat una adaptaci mtua entre el lloc i les prctiques agrcoles per tal dassolir-hi la mxima productivitat. La funci ambiental: relacionada amb el potencial dels horts per conservar els valors i les funcions ecolgiques, culturals i paisatgstiques dels espais lliures, especialment als mbits periurbans. La funci urbanstica: associada a la contribuci que fan els horts al manteniment dels sistemes despais lliures urbans o periurbans. La funci social: vinculada al potencial de cohesi social dels horts a travs dactivitats de caire educatiu, ldic, teraputic, etc., que expliquen en bona mesura el renovat inters social que hi ha per aquests espais. La funci salutfera: derivada dels nombrosos efectes beneficiosos dels horts sobre el benestar personal, la salut i lalimentaci. La funci cultural: la tradici hortcola es troba profundament arrelada tant en poblacions rurals com urbanes darreu del mn i forma part de la cultura popular, el mode de vida i fins i tot el genius loci o carcter de cada lloc. La funci esttica: malgrat la diversitat formal dels horts en les diferents cultures, generalment constitueixen un referent de varietat, riquesa i harmonia i tenen un paper destacat en limaginari collectiu de les societats urbanes.

14

Segons com es combinen les diverses funcions i el protagonisme relatiu de cada funci s possible parlar de tipus dhorts diferents. Pel que fa a la intervenci de lAdministraci sobre els horts existents o quant a la creaci de nous horts de propietat pblica, s especialment til distingir tipologies dhorts segons les funcions socials que compleixen o que poden complir. En aquest sentit, es poden distingir els tipus dhorts segents, amb funcions no excloents entre si: Horts familiars, tradicionalment orientats a complementar els ingressos familiars o creats recentment arran de linters creixent per lagricultura ecolgica i loci lligat a la natura i la salut. Horts per a la gent gran, creats els darrers anys com a alternativa de lleure i prctica saludable per a les persones de la tercera edat, en molts casos amb experincies vitals lligades a un passat rural. Horts educatius, que inicien els infants en el coneixement del cicle natural de les plantes, els apropen als ritmes i temps de les estacions, els fan conscients de la procedncia dels aliments i els eduquen en la sensibilitat ambiental i en lalimentaci saludable. Horts teraputics, dirigits a recolzar processos teraputics adreats a collectius amb determinades problemtiques mdiques o socials (desintoxicaci daddiccions, reinserci de persones amb dificultats de socialitzaci, tractaments mdics fsics o psicolgics, etc.). Horts per a la integraci social, concebuts per a afavorir processos dintegraci social en comunitats amb risc dexclusi (desenvolupament de comunitats marginals, inserci per mitj de leconomia solidria i foment de la creaci dun teixit social).

15

ELS OBJECTIUS DE QUALITAT

Histricament els horts han estat un component habitual dels espais interiors i de lentorn dels nuclis urbans del nostre pas. La majoria estaven associats a la proximitat de cursos fluvials o a la presncia daigua a poca profunditat. Al llarg del segle XX aquests horts tradicionals han anat desapareixent al mateix temps que han proliferat els horts de carcter marginal, gaireb sempre caracteritzats per una imatge de precarietat i descassa qualitat formal. Aquesta dinmica respon, duna banda, a limpacte del procs urbanitzador que ha confinat els horts als espais residuals, temporalment en dess o abandonats. Tamb est lligada a la globalitzaci del mercat alimentari, que ha allunyat les zones de producci hortcola dels punts de consum i ha convertit molts horts productius en petits reductes dirigits a lautoconsum. De laltra, aquesta desaparici obeeix a una abundncia sense precedents de residus i materials de rebuig, de naturalesa majoritriament artificial, laprofitament dels quals contribueix a crear una imatge dels horts urbans i periurbans de poca qualitat i menys integrada en lentorn. Aquesta tendncia en part ha estat contrarestada per diverses iniciatives que, des de la segona meitat del segle XIX, han reivindicat la funci social i ambiental dels horts per als ciutadans urbans. A Alemanya, per exemple, va assolir una gran popularitat el moviment dels Schrebergarten, que va promoure la creaci dhorts urbans com a espais pedaggics, de lleure i descans, especialment tils i segurs per als nens. En aquell pas, lany 1919 sen va redactar una llei de regulaci especfica, i actualment aquests horts urbans constitueixen una superfcie verda de dimensi important dins les ciutats. Tamb Frana va ser pionera en la popularitzaci del concepte dhorts familiars, especialment en lentorn obrer, concepte que va assolir un reconeixement i una regulaci legal el 1952. Avui els jardins familiaux sn habituals a les ciutats franceses mitjanes i grans i en urbanitzacions residencials. El Regne

16

Unit i els Pasos Baixos tamb es compten entre els pasos europeus amb una llarga tradici pel que fa a la creaci dhorts urbans i periurbans de qualitat, i aquests hi tenen un ampli reconeixement, tant per part de les instncies pbliques com per part de la ciutadania i la societat civil organitzada. Al nostre pas, durant els darrers vint anys i en la lnia de les tendncies europees, shan promogut nombroses experincies pilot dordenaci dhorts existents i shan realitzat projectes de creaci de nous horts amb funcions ldiques i socials. La preocupaci dels municipis i dels ciutadans per la millora de la qualitat de vida ha esdevingut una exigncia i els horts es revaloren com un element destacat en aquest sentit. Els espais hortcoles poden contribuir a la formaci duna imatge de qualitat adaptada a la identitat local i poden aportar beneficis socials de diversa ndole. Aix aconsella establir uns objectius de qualitat que permetin que els ens gestors i els actors implicats defineixin processos eficients dirigits a la creaci dhorts urbans i periurbans integrats paisatgsticament i socialment tils. En aquest sentit, tot seguit indiquem alguns dels principals objectius de qualitat daquests espais: 1. Constituir uns espais dhorts que estiguin ben inserits al lloc, que alhora siguin respectuosos amb els elements del medi natural i tamb coherents amb els valors paisatgstics de lentorn. 2. Promoure-hi bones prctiques dagricultura ecolgica basades en criteris de sostenibilitat ambiental que redundin en un augment de la biodiversitat, en un ms bon coneixement dels processos naturals i en una alimentaci ms saludable. 3. Ordenar-ne els usos i les activitats, configurant un espai multifuncional i endreat on lactivitat productiva dirigida a lautoconsum pugui coexistir amb les activitats de carcter social, ldic o educatiu.

17

4. Definir uns criteris formals i materials coherents, tant per a aquells elements propis de lactivitat productiva com per als que sassocien als usos ldics i socials. 5. Garantir la connectivitat externa i laccessibilitat interna dels horts mitjanant una xarxa de camins integrada al sistema urb. 6. Fomentar una utilitzaci pblica responsable dels espais dhorts, basada en la valoraci de lespai per part dels ciutadans i la prevenci dactes de vandalisme. 7. Fomentar la gesti comunitria dels horts, tot garantint la participaci activa tant dels usuaris com de lAdministraci. 8. Promoure lassociacionisme entre els usuaris i el foment duna cultura cooperativa. 9. Impulsar estratgies participatives per a implicar diferents agents socials en els projectes dhorts i per a promoure aliances entre els propietaris dels terrenys, els usuaris i les entitats dusuaris. 10. Recuperar, quan sigui possible, les infraestructures agrries i les prctiques hortcoles tradicionals. 11. Fomentar ls educatiu de lespai entre les escoles, associacions i altres collectius, cosa que facilitar la valoraci, el coneixement i lapreciaci social daquest espai.

18

19

El procs dintegraci paisatgstica: elements de lordenaci i el projecte

Malgrat que es pugui considerar una problemtica menor en termes docupaci del sl, des del punt de vista paisatgstic limpacte que tenen uns horts urbans o periurbans desordenats en la fesomia del territori i en la percepci de lespai urb s ben significatiu. Els processos dintegraci paisatgstica dels horts urbans i periurbans tenen per finalitat minimitzar els impactes ecolgics, visuals i socials dels horts mitjanant la seva reubicaci o reordenaci, tot afavorint-ne ls social, ldic i educatiu. Dins daquests processos, el projecte paisatgstic esdev el principal instrument conceptual per a assolir la integraci dels horts. En aquest captol sexposen els principals components dels projectes dordenaci o reordenaci dhorts a lhora de facilitar-ne el plantejament i la resoluci. Sempre des del punt de vista paisatgstic, per a cada tema sesmenten les problemtiques habituals o potencials i es presenten sintticament els criteris dintervenci i les estratgies ms idnies per a assolir uns resultats satisfactoris. Tanmateix, conv fer mfasi en la necessitat que el projecte conjumini tots els aspectes apuntats i realitzi una aproximaci global, de manera que la intervenci sigui tan coherent i completa com sigui possible.

21

UBICACI
La ubicaci de les zones dhorts ha estat lligada histricament a factors naturals (un sl frtil, una topografia plana o un accs fcil a laigua) i a factors culturals o antrpics (fcil accs des de les poblacions o proximitat a lhabitatge familiar). Durant les darreres dcades, el creixement continu de les poblacions ha fet que els horts es desplacessin cap a espais residuals o marginals, no sotmesos a una pressi docupaci forta. En aquests mbits els horts ocupen sovint espais de risc i generen impactes importants en el medi i el paisatge. En altres casos, el deteriorament de lespai ha estat motivat pel seu progressiu abandonament, derivat duna prdua de competitivitat dhorts que originalment havien estat dirigits a la producci i la comercialitzaci. En el cas dhorts ja existents, la primera tasca s efectuar-ne una regulaci especial des de lAdministraci. Quan els impactes sn crtics, lestratgia ha de consistir a resituar les zones dhorts en espais ms adients, amb el doble objectiu deliminar els impactes ecolgics i de restaurar el paisatge propi del lloc. Quan els impactes sn menors, cal procedir a reordenar un paisatge que pateix indicis de marginalitat. En el cas dhorts de nova implantaci, tant si sn de titularitat privada com de titularitat pblica, s convenient planificar-ne la ubicaci des de quatre punts de vista: els requeriments hortcoles, el programa previst, la imbricaci en el teixit urb i els aspectes jurdics vinculats a lespai. Una bona localitzaci s un factor de partida estratgic per a garantir una correcta integraci paisatgstica de la nova pea en lentorn.

22

UBICACI

PROBLEMES

Generaci de paisatges degradats, caracteritzats

per lacumulaci de residus, el desordre i la presncia dactivitats descontrolades i fins i tot illegals.

Colonitzaci espontnia despais urbans residuals o en dess, com solars no

edificats o rees denudades, que pot comportar laparici despais conflictius o de baixa qualitat al bell mig de les ciutats.

Aprofitament de terrenys adjacents a infraestructures de comunicaci, on

augmenten els riscos per a la salut a causa del trnsit i la contaminaci, aix com limpacte visual a causa de lalta visibilitat i freqentaci de les vies.

Aparici de casos dinseguretat i marginalitat,

ats que els horts poden esdevenir espais de segregaci espacial i exclusi social.

Ocupaci despais de risc,

no aptes per a lhorticultura, com els peus de talussos, amb el consegent perill desllavissades.

Ocupaci illegal despais,

amb els consegents problemes jurdics, possibles afectacions a tercers i dificultats afegides dintervenci i gesti per a ladministraci competent.

Ocupaci de la zona fluvial,

la qual cosa pot suposar un impacte greu sobre lecosistema fluvial i un augment dels riscos ambientals i personals.

Els espais periurbans presenten una gran varietat i juxtaposici dusos i sovint shi produeix una proliferaci dhorts de carcter marginal.

Lespai dimplantaci dhorts urbans o periurbans ha de tenir una superfcie suficient i oferir una accessibilitat adequada.

24

UBICACI

CRITERIS

Regular la situaci dhorts illegals. Cal regular-ne la situaci, i si no es pot procedir a legalitzar-los o no s convenient fer-ho, cal procedir a reubicar-los, a desmantellar-ne les installacions i a restaurar ls que correspongui a la zona afectada. Promoure models de gesti favorables al manteniment de lespai en bon estat. La recerca
de mecanismes de gesti que impliquin associacions ciutadanes o entitats de custdia, propietaris dels terrenys i usuaris dels horts s positiva per a garantir que espais erms o desordenats no esdevindran un espai dactivitat descontrolada.

Definir el programa funcional per a assolir els objectius perseguits. En funci dels objectius
perseguits i el potencial dusuaris, shan de definir les caracterstiques generals de lemplaament i se nha de preveure la superfcie mnima necessria. Cal garantir que es disposar dun nombre de parcelles suficient i duna accessibilitat adequada. Quan es tracti dhorts existents, cal respectar la topografia i la parcellaci histrica del terreny. Quan siguin imprescindibles, cal tenir en compte la disponibilitat de serveis tcnics, com abastament daigua potable per al consum dels usuaris o llum per als equipaments.

ESTUDIS DEL SL Els estudis edfics han de ser efectuats per professionals. Cal prendre mostres de punts significatius de lespai on es planifica ls hortcola per a avaluar parmetres com la textura (proporci de les diferents fraccions granulomtriques), lestructura (disposici de les partcules i porositat entre elles) i la qualitat agronmica (riquesa en nutrients essencials del sl i fertilitat general daquest mateix sl). Si la qualitat no s suficient, s imprescindible implementar mesures de millora abans de linici de lactivitat. Es poden introduir esmenes de textura o estructura del sl (addici de sorres, palla o matria orgnica, subsolatge, llaurat o escarificat) dirigides essencialment a millorar lairejament, la permeabilitat i el drenatge de lhort o aplicar un sistema de millora de la fertilitat del sl (addici de terra vegetal, humus, adobs qumics).

Escollir espais amb sl de prou qualitat, ats que s un dels factors fonamentals per a assegurar la viabilitat de la zona dhorts. Duna banda, s convenient mantenir ls dhorts ja existents als terrenys de ms qualitat i, de laltra, s necessari fer estudis edfics previs a la implantaci de nous horts per tal de verificar la idonetat de les terres per al conreu. En tots els casos, s necessari garantir un gruix mnim de terra vegetal de bona qualitat de 35 cm.

25

Dimensionar adequadament les parcelles.

El conreu de les parcelles no ha de donar lloc a la comercialitzaci dels productes que shi cultivin perqu, si no, esdevindria una activitat econmica no autoritzada. Per a garantir que la producci daliments es dirigeix a lautoconsum, saconsella definir parcelles dun mxim de 150 m2. El dimensionament i la delimitaci sobre el terreny han de respondre tamb al potencial dusuaris previst i a la configuraci topogrfica de lmbit.

Evitar impactes negatius sobre lespai fluvial.

Cal seguir les directrius de lAgncia Catalana de lAigua i distingir entre les possibilitats dactuaci sobre la zona fluvial i el sistema hdric. La zona fluvial ha de restar lliure de qualsevol possible actuaci antrpica. Ocupar-la suposaria un impacte crtic sobre lecosistema i el funcionament hidrodinmic del riu i comportaria la destrucci peridica de lespai i un risc per als seus usuaris. Els horts permeten fer un s compatible del sistema hdric (definit per la cota dinundaci de lavinguda amb perode de retorn de cent anys), sempre que sassumeixi el risc peridic dinundaci (i el beneficis augment de fertilitat que comporta) i no shi colloquin edificacions ni installacions rgides de cap tipus (casetes, tanques, etc.) que alteren el rgim natural dels corrents.

LESPAI FLUVIAL LAgncia Catalana de lAigua (ACA) ha establert una concepci de lespai fluvial dividit en tres zones associades a les seves funcions, que resulta molt til per a lordenaci posterior dels usos admissibles i s recollida amb aquest objectiu per la legislaci urbanstica vigent. La zona fluvial abraa el llit, la riba i una mnima ribera funcional des del punt de vista ecolgic, s a dir, correspon a lespai susceptible de ser inundat freqentment. El sistema hdric s la zona de lespai fluvial necessria per a preservar el rgim de corrents en cas davinguda, i que t com a referncia la lnia de cota dinundaci de lavinguda de perode de retorn de cent anys. La zona inundable s la part de lespai fluvial ocupada per avingudes extraordinries, que sesdevenen amb una freqncia molt baixa. T com a referncia la lnia de cota dinundaci de lavinguda de perode de retorn de cinc-cents anys i a priori no comporta restriccions dusos.

Ubicar els horts en espais ben comunicats.

s important poder accedir a lmbit dhorts amb facilitat, tant si s dins una poblaci com si se situa a la perifria. Cal preveuren una connexi fcil mitjanant transport pblic, per tamb hi ha dhaver una mnima disponibilitat destacionament als voltants. Daltra banda, s important protegir els horts del trnsit i de les molsties que genera (contaminaci, soroll, olors) i conv evitar localitzacions adjacents a les vies de comunicaci de ms trnsit.

26

Ribera Zona inundable

Riba

Llit Llera

Riba

Ribera Zona inundable

Zona de servitud Zona de policia

Font: ACA

5m

Zona de mximes crescudes ordinries Domini pblic hidrulic

5m

100 m Zona Zona Fluvial fluvial (ZF) (ZF) Sistema hdric (SH)

Zona de servitud Zona de policia 100 m

Zona inundable (ZI)

Considerar la visi del paisatge hortcola des dels punts rellevants de lentorn, tant per a decidir
loportunitat de mantenir horts existents com a lhora descollir nous emplaaments. Cal considerar sempre les vistes properes i llunyanes des dels punts ms rellevants com vies de comunicaci o poblacions. s preferible que els horts no comportin ruptures dels patrons paisatgstics dominants, modificacions topogrfiques substancials o alteracions inharmniques del cromatisme.

Preveure els possibles problemes dinseguretat

i cercar espais amb el mnim risc dactes de vandalisme o delinqncia. Cal evitar que aquests espais lliures esdevinguin punts marginals i que perdin la seva funci social. Aix depn en gran mesura duna localitzaci adient i dun model de gesti adequat, dacord amb la realitat social de lespai.
Lordenaci del permetre dels horts i el tractament vegetal daquest tenen una incidncia rellevant en la percepci des de lentorn i afavoreixen la integraci paisatgstica dels horts.

27

ELEMENTS HIDRULICS I SISTEMES DE REG

La fertilitat del sl i la disponibilitat daigua sn dos factors naturals primordials per al bon funcionament dels horts. Labastament daigua i la seva distribuci amb els elements hidrulics condiciona el modelat del terreny i la disposici de les parcelles i constitueix lestructura vertebradora del conjunt. A les zones dhorts tradicionals, aquest conjunt delements t un valor paisatgstic i patrimonial important. Shi solen trobar antigues infraestructures de reg (nivells, comportes, ulls, cisternes, pous, recs, etc.), simples per al mateix temps amb un funcionament sofisticat. En molts casos aquestes peces denginyeria presenten un estat de deteriorament ms o menys acusat que es deriva de labandonament de les bones prctiques hidruliques i de manteniment. Aquest fet comporta la prdua de les normes interiors de funcionament de les comunitats i en lactualitat provoca conflictes entre els usuaris per a accedir a laigua. Altres vegades, els elements hidrulics shan alterat amb materials no fidels als originals. Quan sigui possible, i compatible amb una eficincia de ls de laigua, s convenient restaurar els elements de la xarxa hidrulica. Pel que fa als horts de nova implantaci, cal tenir en compte el punt dabastament daigua i la xarxa de distribuci com a elements projectuals de partida. El disseny ha de prioritzar ls de sistemes de reg a pressi eficients amb ls de laigua i ha desdevenir un element de cohesi del conjunt (secci tipus dels recs, materials, elements de fbrica, etc.).

28

ELEMENTS HIDRULICS I SISTEMES DE REG

PROBLEMES

Impacte visual de lelement hidrulic de captaci o abastament daigua, ja sigui

una squia, un rec principal, una peixera, un pou, una cisterna, un dipsit o una canalitzaci daigua potable, quan presenta una localitzaci, un traat o uns materials inadequats.

Problemes lligats a la presncia daiges estancades, com laparici

del mosquit tigre o leutrofitzaci.

Deteriorament de la qualitat de laigua per ls incontrolat dadobs i pesticides, que pot generar
la contaminaci dels aqfers, una eutrofitzaci de les aiges superficials, un deteriorament de lestat dels conreus i problemes sanitaris en els consumidors.

Malbaratament daigua
per ls de sistemes de reg no eficients, com ara el reg a manta, que sn una prctica poc sostenible en paisatges mediterranis amb escassesa daigua.

Utilitzaci de materials de rebuig o artefactes de mala qualitat per a construir arquetes i controlar el pas de laigua, tant si es tracta
de recs a laire lliure com de canalitzacions.

Problemes derosi, prdua de sl i deteriorament de la imatge, a causa duna mala

gesti de laigua i dels sistemes de reg i drenatge.

Emmagatzematge de laigua en contenidors de formes, mides, materials i colors heterogenis,

que suposen un impacte paisatgstic notable.

La proliferaci desordenada de mnegues, bidons, garrafes i altres elements relacionats amb el reg t un impacte visual elevat, especialment perceptible en espais sensibles com les vores de les carreteres.

Els elements de captaci, emmagatzematge o distribuci daigua poden ser objecte dun disseny acurat, que contribueixi a dotar de personalitat lespai dhorts, com aquest dipsit dels horts de Gallecs (Mollet del Valls, el Valls Oriental), que segueix la pauta de les basses tradicionals.

30

ELEMENTS HIDRULICS I SISTEMES DE REG

CRITERIS

Rehabilitar les antigues infraestructures de reg i promouren un s actiu, si s possible, i convenient.

Si existeixen i sn recuperables, utilitzar-les per a la seva funci original s la millor estratgia per a garantir-ne la conservaci. Quan es trobin en mal estat, cal procurar fer servir els mateixos materials originaris a lhora de reparar-les o triar materials nobles com la pedra, la cermica o el ferro forjat. Cal rehabilitar amb les tcniques adequades i vetllar pel manteniment de la integritat del conjunt. s important efectuar un manteniment adequat que en redueixi el deteriorament.

Definir el sistema de reg ms adequat, tenint en

compte la quantitat daigua disponible i lobjectiu doptimitzaci del seu consum perqu sigui un mtode de reg eficient. Com a criteri general s convenient prioritzar el reg gota a gota abans que el reg a manta o per inundaci. Cal preveure tamb la incidncia que el sistema escollit tindr en la imatge global, per exemple homogenetzant el traat i les dimensions dels recs a les parcelles o optant per colors de tubs de degoteig mimtics amb el color del sl.
LABASTAMENT DAIGUA Laigua de reg pot tenir diferents orgens. Ha de complir uns parmetres de qualitat diferents de laigua de boca, que cal analitzar abans que es faci servir i revisar tamb peridicament. A lhora de dissenyar el sistema de reg cal tenir presents les diverses possibilitats dabastament, com per exemple: construir un pou de bombament daigua de la capa fretica, amb dipsit dacumulaci (aquesta opci requereix el vistiplau de lACA) o sense. recuperar laigua de pluja amb petits dipsits per als diferents usuaris, preferentment per mitj daljubs soterrats. dissenyar un sistema de recs que transportin laigua a partir dun riu o canal principal. establir una connexi a la xarxa daigua potable.

Evitar lartificialitzaci dels recs. Mantenir la llera

i els marges sense canalitzar, a fi de permetre que es vegi la terra i la vegetaci, bviament sense que aquesta esdevingui un obstacle per a la funci de distribuci. Si s necessari, per a evitar prdues daigua es poden incorporar sistemes dimpermeabilitzaci amb un impacte visual mnim (argiles, lmines de butil, etc.), controlant que sen faci una collocaci correcta.

Evitar la contaminaci de laigua. Cal protegir

el sistema de transport i emmagatzematge daigua de la contaminaci derivada dun s incorrecte o excessiu de pesticides

reutilitzar aiges residuals (tenir en compte els criteris de qualitat de laigua regenerada segons els diferents usos establerts per lACA).

31

i adobs qumics, a fi devitar impactes negatius en els conreus, en la qualitat de laigua i en la salut dels ecosistemes associats o fins i tot en la salut dels consumidors mateixos. En aquest sentit, s positiu incentivar el cultiu ecolgic als horts per mitj de la formaci i promovent ajuts.
ELS SISTEMES DE REG SUPERFICIAL Reg per inundaci (en parcelles sense pendent) - continu (com larrs) - discontinu: a manta (cobertura total) o amb solcs (cobertura parcial) Reg per abocament (en parcelles amb pendent) - discontinu: a manta (cobertura total) o amb solcs (cobertura parcial i el ms propi del cultiu hortcola) Reg a pressi - aspersi - difusi - degoteig Les antigues infraestructures funcionaven generalment amb el sistema de reg per inundaci a partir dun finssim treball de la topografia. Si es vol rehabilitar-les i reaprofitar-les, cal tenir en compte que sn sistemes molt menys eficients pel que fa a ls de laigua que el reg a pressi, ms sostenible. En qualsevol cas, per a maximitzar leficincia de ls de laigua s convenient: 1. Avaluar les necessitats daportaci daigua, segons les demandes evaporatives del sl i de la planta. 2. Avaluar la dosi de reg, en funci de la qualitat de laigua, de la capacitat de retenci del sl, de lespcie cultivada i de la fase de desenvolupament. 3. Determinar la freqncia de regs, que s la relaci entre la quantitat daigua que sha daplicar al terreny en un determinat perode i la que el terreny admet.

Adoptar un criteri homogeni i funcional per a les infraestructures de reg noves. A lhora descollir models
i materials, cal tenir en compte avantatges funcionals com el fcil maneig i manteniment o la resistncia davant dactes vandlics, per tamb cal evitar que generin impactes visuals negatius per causa de la diversitat o el cromatisme. s bo que siguin formalment unitaris i que la naturalesa i el color dels materials harmonitzin amb lentorn.

Unificar el tipus delements demmagatzematge daigua. Ats que la seva repetici en lespai ser un tret
definidor de la imatge dels horts, conv optar per models senzills, colors no estridents i materials que sintegrin fcilment en lentorn (preferentment materials naturals, presents en el paisatge, o meteoritzables, que amb el temps adquireixen una ptina que en redueixi la preeminncia visual).

Partir de les prctiques tradicionals i dels coneixements locals per a definir estratgies
de gesti sostenibles. Les tcniques tradicionals sn un bagatge valus i solen assegurar un bon estat dels horts. Generalment estan adaptades a les peculiaritats locals i garanteixen un manteniment adequat. Per tant, s bo recuperar-les, excepte si comporten un malbaratament daigua o si ho desaconsellen les modificacions recents del medi (contaminaci de laqfer, salinitzaci del terreny, etc.).

32

La conservaci delements del sistema de reg tradicional amb valor patrimonial, com els canals i les squies, s compatible amb sistemes de reg moderns ms eficients, com ara el gota a gota o els recipients (dipsits, bidons, regadores, etc.).

Promoure el conreu hortcola de sec.

La recuperaci de varietats locals ms adaptades a les condicions climtiques particulars, que no requereixen rec, o de varietats ms resistents a la sequera permet alhora estalviar aigua, diversificar els productes dels horts i conixer i recuperar un patrimoni hortcola propi.

Establir mecanismes consensuats de gesti de laigua. LAdministraci ha dincentivar lorganitzaci

dels propietaris i usuaris i ha de participar en la definici de les directrius de gesti i distribuci de laigua. Establir mecanismes participatius que involucrin tota la comunitat des de linici s un element clau per a garantir-ne una gesti adequada que eviti els conflictes entre usuaris.

33

VEGETACI
A part de la vegetaci cultivada (els conreus), als horts se solen trobar altres tipus de vegetaci: vegetaci espontnia (marges, boscos i bosquines, comunitats de ribera, etc.) i vegetaci ornamental (arbres allats, plantacions de les zones comunitries, tanques vegetals de lmit, etc.). La combinaci daquests tres tipus de vegetaci s lelement estructural i formal ms evident dels horts i t una incidncia determinant en la configuraci de la imatge del conjunt. Per la vegetaci tamb compleix funcions productives (forniment de fruits, llenya, canyes o altres matries tils per als horts), ambientals (reservori de biodiversitat, regulaci trmica i lumnica) i socials (ombreig de les casetes, creaci despais de convivncia, delimitaci de parcelles) que cal conixer, potenciar i dirigir a lhora dintervenir en aquest tipus despais. A les parcelles, els hortolans exerceixen un intens treball de control de la vegetaci que consisteix a eliminar tota vegetaci espontnia i a afavorir el creixement de les espcies hortcoles per a assolir la mxima productivitat. Com a resultat daquesta feina, la presncia ubiqua i canviant dels conreus singularitza i dna identitat al conjunt, amb les seves variacions estacionals de textura i cromatisme. Daltra banda, la presncia allada, en alineaci o en massa darbres i arbusts sol destacar i els converteix en fites visuals i elements estructurals que contribueixen significativament a lordenaci i a lhabitabilitat de lespai.

34

VEGETACI

PROBLEMES

Tala indiscriminada dels arbres existents a les parcelles feta per

a facilitar el conreu mecnic, prescindint de les seves funcions ecolgiques i paisatgstiques.

Eliminaci de la vegetaci natural dels espais connectors associats als horts (cursos daigua,
marges, etc.), la qual cosa redueix la diversitat ecolgica i paisatgstica.

Abs de la presncia despcies de jardineria i de plantacions ornamentals singulars,

que alteren la naturalesa fonamentalment rural de lespai dhorts.

Proliferaci de vegetaci bioinvasora, que pot crear

desequilibris ecolgics i un empobriment paisatgstic. Tot i que sovint forneixen materials per als conreus, s rellevant la presncia descontrolada dels canyars.

Plantacions molt denses, desordenades o irregularment repartides

a les parcelles, que contribueixen a crear una imatge excessivament heterognia del conjunt.

Manca de manteniment de la vegetaci, que comporta

un augment del risc dincendi, un mal estat de salut dels individus o un aspecte descuidat de les plantacions.

El creixement descontrolat dels canyars, tradicionalment lligats als paisatges hortcoles, pot causar impactes ecolgics i constituir barreres fsiques i visuals.

La imatge duns horts ben mantinguts saproxima a la dun jard familiar, com aquest de Sant Mart dEmpries (lAlt Empord), o a la dun espai verd pblic i, de fet, pot formar part del sistema despais verds dun poble o ciutat.

36

VEGETACI

CRITERIS

Conservar al mxim la vegetaci de ribera lligada als cursos fluvials i reservar prou espai per a garantir que
assoleix una estructura i una estabilitat adequades. El respecte per la hidrodinmica dels cursos fluvials s un requisit sine qua non per a garantir el desenvolupament de la comunitat ripria. Per tant, cal impedir els endegaments artificials del curs, cal minimitzar les obres que lafecten (passos, rescloses, ponts) i cal controlar la freqentaci daquests espais.
LA BIODIVERSITAT EN ELS HORTS La biodiversitat en els horts urbans no es limita a les espcies de conreu. Els horts solen acollir gran quantitat despcies vegetals i animals. Shi poden trobar valuoses comunitats arvenses prpies dels espais agrcoles i comunitats ruderals prpies dindrets transitats que de vegades no sn conegudes ni apreciades, i fins i tot errniament combatudes. Es tracta de petites comunitats adaptades a condicions peculiars, dalt valor ecolgic i paisatgstic, i que a ms aporten beneficis productius. s especialment important el paper dels elements connectors: vores dels camins, lmits entre parcelles, marges i talussos, ribes dels recs i basses, etc. Per mantenir la biodiversitat es pot, per exemple: alterar el mnim els elements connectors. mantenir sense conrear franges d1 m damplada mnima a banda i banda dels camins. fer el manteniment dels marges i les vores per trams per a conservar zones menys alterades. esporgar arbres i arbustos fora de lpoca de nidificaci dels ocells (de febrer a agost). netejar els recs noms per una banda. utilitzar espcies vegetals prpies de la zona en les plantacions perimetrals o interiors dels horts. fer plantacions de diferents espcies vegetals. no combatre les considerades males herbes excepte on realment competeixin amb els conreus. evitar lafectaci de fertilitzants i pesticides fora de lmbit de conreu.

Mantenir larbrat vinculat als espais comunitaris i les alineacions arbries al llarg dels camins.
Si per motius de seguretat o malaltia sha de tallar algun arbre, caldria substituir-lo per un de nou. Daquesta manera sen garanteix la pervivncia en el temps, es conserva la pauta formal de les plantacions i es contribueix a consolidar el patrimoni arbori associat als horts.

Implantar una estructura arbrada als horts de nova creaci i reforar la dels horts existents.
La plantaci darbres i arbustos per a resseguir parcelles i camins, acompanyar volums construts o condicionar espais destada i zones dombra organitza espacialment el conjunt i en potencia la imatge acollidora i rural. Cal conixer, per, les caracterstiques i requeriments de les espcies i dissenyar acuradament les plantacions (arbres allats, alineacions, masses irregulars, trames) per a aconseguir lefecte formal desitjat.

Compatibilitzar lactivitat de conreu amb la presncia darbrat. bviament cal vetllar perqu larbrat
no afecti negativament els cultius en la competncia per laigua i els nutrients o en la creaci dombra. No obstant aix, la presncia darbres a linterior de les parcelles tamb aporta

37

beneficis: fruits comestibles, matries primeres com escora o llenya, ombra per al descans, ocultaci de zones demmagatzematge o construccions, etc.

Definir un patr despcies arbustives i arbries recomanades que contribueixin a crear una imatge coherent
del conjunt i a dotar-lo duna identitat. s convenient basar-se en la vegetaci autctona, climticament adaptada i formalment integrada. Tamb es poden incloure arbres fruiters o arbres que tinguin alguna utilitzat hortcola. El patr es pot acompanyar dindicacions respecte de les interdistncies adequades en les alineacions, de les distncies als lmits de parcella, camins o casetes i de lpoca de plantaci adequada.

En zones rurals, on sovint els horts se situen a cavall entre les poblacions i els espais lliures, sestableixen relacions harmniques entre la vegetaci dels horts i la de lentorn.

Evitar la proliferaci despcies bioinvasores.

Quan una espcie incideix negativament sobre altres espcies, comunitats o processos ecolgics, i a criteri dels tcnics responsables, es poden aplicar mesures de control (preferiblement lluita biolgica o mitjans mecnics en lloc de productes qumics). Cal vetllar sempre per no eradicar les espcies prpies de la zona. No shan de plantar canyes com a cultiu, per es poden mantenir de manera controlada si tradicionalment sutilitzen en les prctiques hortcoles.

Fomentar ls de tanques vegetals que no constitueixin obstacles visuals ni impediments per a la fauna, en lloc doptar per la construcci de murs
Cal considerar factors esttics, funcionals i de manteniment a lhora de dissenyar tanques vegetals: nombre despcies, altura, persistncia de la fulla, presncia de flors, aroma o espines, adaptaci a la climatologia, etc.

o la collocaci de tanques artificials. Els tancaments i separacions entre finques i parcelles dhort shan de fer preferiblement amb espcies arbustives autctones de la paleta vegetal recomanada i daltura inferior a 1,2 m. Tamb s recomanable acompanyar les tanques construdes de vegetaci que en suavitzi la duresa.

38

Fomentar les bones prctiques agrcoles i incentivar-ne el manteniment adequat. Ls de

productes fitosanitaris est regulat per una estricta normativa sectorial. Els agricultors professionals han de disposar del carnet daplicador fitosanitari per poder manipular aquests productes. Per els hortolans afeccionats no els poden aplicar i noms poden utilitzar els productes autoritzats per a la jardineria domstica. Daltra banda, conv tenir present el perode i les tcniques ms adequades per podar els arbres i arbustos, segar els marges dels camins com a mesura contra incendis i dur a terme altres mesures de manteniment dirigides al material viu.
Les plantacions arbries, arbustives o fins i tot herbcies visibles en aquesta imatge de les hortes de Santa Eugnia (Girona i Salt, el Girons) mostren les mltiples possibilitats de la vegetaci per a configurar un espai ric en textures vegetals.

EXEMPLES DE TANQUES ARTIFICIALS

a. Canyes

b. Mur de pedra seca

c. Pal de fusta amb malla quadrada

d. Fustes o metall vertical

39

XARXA DE CAMINS I ACCESSOS

La xarxa de camins i accessos condiciona la circulaci de persones i vehicles cap a lexterior i per linterior dels horts i est estretament lligada a la topografia i a la parcellaci. La seva configuraci depn tant de lespai en si com del seu entorn, i de vegades, pot presentar una jerarquitzaci funcional i una diversitat formal. Pel que fa a laccessibilitat externa, cal vetllar perqu aquesta xarxa estigui correctament connectada amb lentorn, tant si s urb (transport pblic, espais pblics, embocadures de carrer) com si s rural (nuclis de poblaci propers, xarxa de camins, carreteres). Daquesta manera els horts sinseriran amb facilitat en el teixit construt i la seva xarxa despais lliures o en el mosaic agroforestal. Una bona accessibilitat evita alhora problemes dinseguretat. s convenient que els usuaris puguin arribar als horts a peu o en bicicleta i tamb preveure-hi laccs rodat imprescindible si ms no per a la descrrega deines i productes. Pel que fa a la xarxa interior s important minimitzar els trams pavimentats i que els camins tinguin caracterstiques harmniques amb la naturalesa rural dels horts. Els instruments urbanstics i els projectes dordenaci de lespai han de definir les mides dels vials (amplada, distncia de tanques, casetes, hivernacles o altres elements construts), el seu tractament constructiu (materials, mobiliari urb, illuminaci) i el tipus de manteniment (problemes de drenatge, erosi, compactaci). Daquesta manera es garanteix que les vies i senders interiors sn funcionals i proporcionen una bona accessibilitat al conjunt, per contribueixen tamb al gaudi dels que hi passegen i a la integraci paisatgstica en lentorn.

40

XARXA DE CAMINS I ACCESSOS

PROBLEMES

Accessibilitat deficient a la zona dhorts, per manca

de camins adequats, en bon estat i ben connectats.

Conflicte dusos entre els diferents usuaris (vianants,

hortolans, vehicles) que es produeix quan les necessitats especfiques de cada tipus dusuari entra en contradicci amb les de la resta.

Efecte barrera dels horts, que afecta la mobilitat de la fauna silvestre de lentorn o que impedeix laccs dels vianants a espais ds pblic que es troben a linterior o contigus als horts. Artificialitzaci de camins i corriols amb mitjans de
pavimentaci que contribueixen a la impermeabilitzaci del sl.

Manca de manteniment dels camins provocada

pel desconeixement o aband de les bones prctiques tradicionals per part de propietaris i usuaris.

Drenatge deficient o problemes derosi

generats per un disseny incorrecte o per un manteniment escs dels camins que en causen la degradaci creixent.

La precarietat i la impermeabilitat visual dels tancaments pot convertir els camins en corredors lineals daspecte marginal i desolat.

La xarxa de camins i la xarxa de drenatge de laigua sovint avancen en parallel i reforcen la imatge geomtrica caracterstica dels horts.

42

XARXA DE CAMINS I ACCESSOS

CRITERIS

Assegurar una bona connectivitat interna i externa. A partir de lanlisi de la connectivitat a escala local,
cal planificar els camins perqu estructurin la mobilitat de lentorn. En espais extensos conv jerarquitzar els camins, vetllant especialment per la limitaci dels llocs per on poden passar vehicles, bicicletes i gossos. s possible definir una xarxa bsica, que mantindr lAjuntament, i una xarxa secundria, ds restringit als hortolans.

Definir seccions tipus dels camins amb criteris unitaris. Per a cada rang o tipologia de cam sha despecificar
lamplada, la situaci dels drenatges, els marges, la presncia de vegetaci, etc. En general, lamplada mxima no ha de superar els 5 m i cal senyalitzar els camins aptes per a la circulaci de bicicletes i vehicles. Preveure sobreeixidors o pous dinfiltraci de graves a les cunetes contribuir al bon estat dels camins. s millor optar per paviments tous i drenants i evitar laglomerat asfltic, propi de les vies de circulaci rodada. EL DISSENY DE LA XARXA Accessibilitat: facilitat daccs, possibilitats darribada sense obstacles. Connectivitat: Grau de connexi interna dels vrtexs duna xarxa territorial. Laccessibilitat no est determinada noms per lexistncia duna connectivitat adequada (un enlla entre dos punts), sin que tamb depn de lestat de conservaci de la via, lexistncia de transport pblic o aparcament, el trnsit, etc., que poden comportar un augment o una disminuci relatius del temps de desplaament. A lhora de definir la xarxa de connexions internes i externes de lespai dhorts, doncs, cal vetllar perqu sadeqi la secci, els materials i altres elements de disseny a variables que afectaran la seva funcionalitat com el nombre estimat dusuaris o la climatologia. Aix permet dotar cada punt duna accessibilitat suficient.

Utilitzar la vegetaci com a element estructurador per tal de senyalar els camins principals,
llocs destada o aparcaments i per tal de protegir o separar lespai dhorts de lespai urb i formar un espai verd de transici. Cal emprar espcies autctones adequades a la funci (densitat de capada, velocitat de creixement, port) i que tinguin un manteniment fcil.

43

Definir franges de separaci entre els camins i les parcelles per permetre prou privacitat
i per no fer necessria la construcci de murs o tanques. Sovint es pot garantir una intimitat i seguretat a linterior de cada parcella si en lordenaci es deixen entre 3 i 5 m des dels camins fins a lespai de conreu. Aquest espai es pot utilitzar per al drenatge o per a la plantaci de vegetaci, i cal evitar que es degradi o que hi proliferi la vegetaci ruderal.

Garantir laccs permanent als camins de connexi amb espais ds pblic. La jerarquitzaci
dels camins i lestudi de la seva connectivitat ha de permetre definir els que shan de mantenir sempre oberts perqu constitueixen lnic accs a espais pblics interiors o adjacents als horts. Noms es poden definir recintes tancats restringits als hortolans all on no es produeixin disfuncions en la mobilitat local i on no sallin llocs ds ciutad generalitzat.

Deixar franges enherbades, a leix dels camins, o deixar crixer franges arbustives a les seves vores ajuden a formar una imatge rural i acollidora.

44

Crear espais daparcament per als usuaris.

Conv minimitzar la necessitat del transport privat fomentant ls del transport pblic o laccs a peu i en bicicleta, encara que s necessari disposar racionalment daquest equipament. Aquests espais shan dintegrar a la imatge rural global i, per tant, cal mantenir criteris tous de pavimentaci i generalitzar ls de vegetaci de condicionament de lrea.

Incloure criteris clars de manteniment dels camins en el pla de gesti de lmbit, que identifiquin
les tasques que shan de realitzar, que determinin un calendari i un finanament i que especifiquin clarament els drets i deures de totes les parts implicades.
La mobilitat per linterior dels horts en rees extenses requereix la jerarquitzaci i definici duna secci diferenciada dels camins.

45

ELEMENTS CONSTRUTS
Als horts solen trobar-se nombrosos elements construts, alguns imprescindibles per al seu funcionament, altres que proporcionen serveis o comoditats complementries. Els ms importants sn les casetes dhorts, espais a recer de la pluja destinats a emmagatzemar eines i llavors, que poden adoptar mltiples formes i organitzacions: des de mduls individuals fins a equipaments collectius amb armaris personals i serveis comunitaris. Altres construccions presents als horts inclouen tanques, porxos, hivernacles, barbacoes, magatzems o edificis de serveis. La visi daquest conjunt delements construts adquireix una gran importncia en un paisatge pla, obert i horitzontal com el dels horts. Sovint sutilitzen i combinen per a construir-los restes de materials de tota mena (somiers, uralites, neveres, banyeres, plstics), que degraden la imatge del paisatge dels horts. Malgrat que el reciclatge s una prctica que cal fomentar en general en els horts laprofitament de desferres i dobjectes amb altres funcions dna lloc a construccions febles, de baixa qualitat constructiva i de gran impacte visual. Per a garantir un entorn harmnic s necessari que les construccions segueixin criteris unitaris quant a tipologia, materials, colors, mides, alades i collocaci. Daquesta manera sassegura la preeminncia de la imatge rural dels horts, i la percepci de la seva harmonia, que ens remet a la imatge prpia dels jardins (no en va en francs els horts sanomenen jardins potagers i en angls, community gardens).

46

ELEMENTS CONSTRUTS

PROBLEMES

Collocaci delements construts rgids dins el sistema hdric,

que constitueixen un obstacle al rgim de corrents i augmenten el risc aiges avall en cas de crescudes i inundacions.

Baixa qualitat arquitectnica i falta dintegraci en lentorn dels equipaments i serveis collectius, com magatzems,
lavabos, etc.

Impacte visual dels contenidors i espais de compostatge, provocat

per ls de materials heterogenis i colors estridents en la seva delimitaci o per lacumulaci de residus impropis a linterior.

s de tot tipus de materials de rebuig com a elements constructius, que no ofereixen

la solidesa ni la qualitat esttica mnima.

Presncia de tanques i construccions que impedeixen la visi

del conjunt dels horts tant des de linterior com des de lexterior.

Acumulaci de deixalles al voltant de les construccions, que provoquen

una imatge de deixadesa i brutcia.

Localitzaci desordenada de les construccions,

que genera una percepci catica dels horts.

Heterogenetat tipolgica, material i esttica

de les casetes dhort, els porxos, els hivernacles i altres construccions, que forma un conjunt precari i degradat.

La utilitzaci de tota mena de materials de rebuig en construccions precries crea uns entorns de molt baixa qualitat, que sadiu poc amb la imatge pulcra associada als horts.

Els edificis comunitaris, siguin casetes o armaris deines, afavoreixen lordenaci de les activitats hortcoles i la creaci despais de qualitat.

48

ELEMENTS CONSTRUTS

CRITERIS

Ordenar la presncia de construccions i installacions als horts. Cal definir normativament

parmetres que limitin alades i superfcies mximes docupaci i que determinin els glibs dels equipaments, els serveis, les casetes o els hivernacles aix com la seva distncia a camins i recs, que orientativament pot ser de 5 m. s convenient que la normativa del conjunt limiti la pavimentaci de superfcies a lentorn de les construccions, nimpedeixi ls com a habitatge marginal o de cap de setmana i fomenti prctiques de construcci sostenibles (energies renovables, reciclatge de materials).

Definir el tipus de construccions per a la prestaci de serveis als hortolans. Els hortolans
necessiten uns mnims espais a cobert on guardar materials, llavors o adobs i espais a lombra on descansar. Segons els casos, tamb s convenient que disposin dequipaments com lavabos, armaris per a la roba, espais de reuni, local de primers auxilis...

Dissenyar els edificis comunitaris duna manera harmnica amb lentorn. Cal vetllar perqu la situaci
i accessibilitat de les noves construccions destinades als equipaments sadeqi a la seva funci i tingui en compte la imatge que es veu des de lexterior. Per a reduir limpacte visual cal minimitzar laltura i la superfcie ocupada per les noves construccions (la superfcie mitjana per a un grup de trenta usuaris oscilla entre els 17 i els 30 m2). Conv optar per dissenys austers i funcionals que no atorguin protagonisme ni singularitat a aquestes construccions.

La construcci de casetes dhort o dedificis comunitaris sol ser un requeriment associat als projectes de creaci o dordenaci dels horts urbans i periurbans.

49

Dissenyar les casetes hortcoles de manera unitria. La superfcie mitjana necessria oscilla entre
els 2 i els 4 m2 i no pot haver-nhi ms duna per parcella. s recomanable establir un model nic de caseta o, com a mnim, determinar normes comunes quant a dimensions, materials i colors. s millor escollir materials naturals (fusta, pedra, ma vist) o amb una funcionalitat clara (acer galvanitzat, alumini, fibrociment), tons inorgnics (ocres, marrons, grana) i dissenys modulars i desmuntables. Sovint s necessari proporcionar ajut econmic als hortolans per canviar o adquirir les casetes preceptives.
Loriginalitat del disseny, la qualitat dels materials i una pauta de localitzaci adequada contribueixen a embellir els horts a Trlaz (Departament de Maineet-Loire, Frana).

Unificar els elements construts o les diverses installacions necessaris per al funcionament dels horts. Els magatzems de maquinria, els hivernacles
o els espais de compostatge tamb constitueixen elements de la imatge de conjunt dels horts. En termes generals, cal vetllar

AGRUPACIONS DE CASETES DHORT I LA SEVA INCIDNCIA EN LA IMATGE GLOBAL

En aquesta caseta dhort a Olot (la Garrotxa) sha buscat un disseny molt sobri, basat en una forma geomtrica simple i un tractament cromtic que la relaciona amb els colors foscos de la roca volcnica de lentorn.

Casetes alineades al lmit de parcella, individuals o en grups de dues (encarades a banda i banda del cam de circulaci interior), equidistants.

50

per la mxima homogenetat, i definir models estandarditzats consensuats, que tinguin en compte el context histric i les tradicions locals. Si s necessari es poden destinar fons pblics a substituir els elements discordants.

Definir un model de tanca homogeni. Si s necessari restringir laccs, cal prioritzar el tancament perimtric del recinte per a evitar la proliferaci de tancaments a linterior de lespai. Catalogar les tanques existents amb valor natural, patrimonial i histric i substituir-ne la resta per un model unitari, que permeti el pas de fauna i eviti ombres excessives sobre la superfcie conreada tamb s un objectiu bsic. Caldr limitar laltura de les tanques entre 0,90 i 1,20 m i optar per models visualment permeables. Quant a materials, sn recomanables models a base destaques de fusta i filat metllic o de corda, o pedrissos. Proporcionar el material o donar ajuts econmics als usuaris pot contribuir a la implementaci efica daquestes mesures.

Aquest exemple de tanca construda amb simples barres dacer corrugades, mostra com la qualitat als projectes no sempre requereix inversions importants. La tanca evoca laspecte vinclads i les vores ondulades dels canyars propis de lentorn dels horts de Salt (el Girons).

Mduls de dues casetes perpendiculars al cam separats entre ells per no formar grans grups.

Casetes disposades seguint el permetre, tant vora el cam com al fons de parcella. Models individuals i dobles.

51

Tenir presents factors hidrolgics i hidrogeolgics en el disseny de les construccions. s necessari garantir que les construccions
no generen canvis en el nivell fretic que podrien comprometre el funcionament de la infraestructura hidrulica existent i alterar el reg de totes les parcelles. Tamb s recomanable recollir i aprofitar per al reg laigua de les cobertes i els espais exteriors no rodats mitjanant el disseny delements de drenatge i emmagatzematge (si s possible, dipsits soterrats) connectats amb la xarxa de reg.

La simplicitat esdev una qualitat en els elements construts destinats als usos hortcoles, com en aquesta caseta dissenyada per a lmbit de les hortes de Santa Eugnia del municipi de Girona (el Girons).

Dissenyar les installacions i obres de serveis tcnics per a garantir el mnim impacte paisatgstic. Pel que fa al sanejament daigua, s necessari
connectar les edificacions i installacions a la xarxa general de clavegueram municipal o b installar un sistema devacuaci de les aiges negres fins a una fossa sptica amb filtre biolgic o una bassa de llacunatge. Si sn necessries i s possible, conv soterrar les lnies elctriques i telefniques o, com a mnim, optar pels traats amb un impacte visual menor, i concentrar-les en corredors parallels a camins i lmits parcellaris.

Es poden inscriure les parcelles dhorts urbans, delimitades per tanques i equipades amb casetes, entre blocs de pisos, com es fa en aquest projecte del paisatgista francs Jacques Simon a Plessis Robinson (Departament dIlede-France, Frana).

52

EL DISSENY DE LES CASETES Lelecci correcta de materials i colors s un tema clau per a una bona integraci de les casetes en lentorn. s convenient escollir materials naturals (fusta, pedra, ma vist) que ja es troben a lentorn i que han estat tradicionalment utilitzats per a aquest fi. Si els materials tradicionals ja no sn idonis, es poden utilitzar materials moderns amb unes propietats adequades i una funcionalitat convenient (acer galvanitzat, alumini...). Cal atendre especialment perqu es disposin duna manera acurada, a fi que el carcter ms nou no els converteixi en un element artificial visualment impactant. El paisatge s un ens dinmic per cal vetllar perqu la seva evoluci no sigui massa rpida ni desatengui els valors esttics. Lelecci de colors sha de basar en una anlisi cromtica del lloc, que prengui com a referncia fonamental el color del sl i avalu la varietat i els matisos aportats per la vegetaci, el cromatisme estacional dels conreus o el fons escnic. No obstant aix, com a criteri general cal tenir en compte que la gamma de colors potencialment ms harmnica amb lentorn s la gamma dels tons inorgnics (ocres, marrons, grana). La gamma dels verds difcilment assoleix la varietat i riquesa de les tonalitats vegetals, per la qual cosa es pot percebre excessivament artificiosa i si es vol utilitzar cal estudiar-la amb una cura especial. Els colors estridents, vius o molt saturats shan dutilitzar amb moderaci i justificadament per a evitar la saturaci visual de lespai.

53

ELEMENTS DURBANITZACI
Dins dels horts, shi solen trobar elements durbanitzaci com la senyalitzaci, el mobiliari urb i ms ocasionalment lenllumenat. Sovint els caracteritza la diversitat de models i materials utilitzats i la manca de coherncia pel que fa a la ubicaci o disseny, cosa que genera una sensaci de desordre i de poca qualitat. Per a obtenir una imatge ordenada i integrada del conjunt, cal aplicar-se en lestudi daquests elements i fer-ne una selecci amb criteris de coherncia i unitat. Aix proporciona una percepci dharmonia entre tots els components, contribueix a millorar la qualitat de lespai i promou un s ms generalitzat dels horts per part de la ciutadania. Tamb s possible plantejar la convenincia de dotar lespai duna imatge de marca, basada en la definici dun logotip, uns models i materials de mobiliari propis o el disseny duns elements de senyaltica particularitzats. Aix pot afavorir una identificaci i apropiaci del lloc per part dels ciutadans, la qual alhora contribuiria a incrementar-ne la sensaci destima i la voluntat de protecci, per cal vetllar perqu no es tematitzi excessivament un espai de naturalesa fonamentalment no artificial. A lltim, cal reflexionar particularment respecte de la presncia denllumenat. Els horts sn espais ds dirn. Per a respectar-ne el carcter eminentment agrcola i rural i per a assegurar-ne el funcionament dels ecosistemes presents, generalment s preferible no incloure-hi enllumenat. Aix evita que sen facin usos no desitjables durant les hores nocturnes, i tamb atacs de vandalisme.

54

ELEMENTS DURBANITZACI

PROBLEMES

Diversitat de models, materials, colors dels elements de mobiliari urb,

que crea una imatge de conjunt heterognia i inharmnica.

Illuminaci inadequada,
tant per manca de llum en espais de pas la qual cosa genera inseguretat com per excs de claror la qual cosa s ms prpia despais urbans.

Senyalitzaci deficient, excessiva o poc integrada,

que no sadequa a les caracterstiques dun espai que t una naturalesa rural i que respon a un intens s social.

Manca de criteris unitaris de localitzaci dels elements de mobiliari i enllumenat, que redunda
en una percepci catica i desendreada de lentorn.

Presncia dinfraestructures elctriques amb un elevat impacte visual, no noms

derivades de les installacions aries sin tamb delements com armaris i casetes de comptadors, transformadors, etc.

La presncia delements de mobiliari de plstic i artefactes diversos com electrodomstics poden tenir un impacte visual elevat i fins i tot estar associats a usos impropis dels horts.

Lordenaci dels elements durbanitzaci i dels serveis comunitaris s un requisit imprescindible per a assolir una imatge endreada dels horts.

56

ELEMENTS DURBANITZACI

CRITERIS

Definir un catleg de mobiliari urb, delements de senyaltica i denllumenat. Cal escollir una gamma
limitada de models que identifiquin i donin unitat a lespai. Es pot optar per una lnia personalitzada sempre que es mantinguin criteris dintegraci i simplicitat pel que fa al disseny. En qualsevol cas, s convenient optar per models senzills, materials naturals i colors neutres que no constitueixin un reclam visual innecessari.

Definir criteris unitaris quant a la localitzaci dels elements durbanitzaci necessaris (bancs, fanals,
papereres, taules de pcnic, senyals, etc.). Cal dotar els diferents espais dels elements imprescindibles per a un correcte desenvolupament de les seves funcions (conreu, descans, passeig, reuni, etc.) i alhora shan de planificar tots els elements amb una visi de conjunt i definir uns criteris homogenis per a la collocaci i installaci final (distncies entre fanals, ubicaci de papereres, disposici dels grups de bancs, etc.).

Desmantellar, soterrar o integrar les infraestructures tcniques que generin un impacte visual indesitjable. Conv desmantellar
els elements obsolets o en dess i enterrar les infraestructures en servei o de nova factura sempre que sigui possible. Quan shagin dinstallar en superfcie, cal minimitzar-ne la presncia: concentrar-les en lespai, disposar-les ordenadament i respectant els eixos compositius marcats per camins i parcellari, utilitzar materials i colors neutres i acompanyar-les de filtres visuals vegetals.

Minimitzar la illuminaci. Dacord amb la legislaci de protecci del medi nocturn, la illuminaci dels espais agrcoles i rurals sha de limitar a les hores dactivitat; als espais hortcoles

LAMBIENT LUMNIC A lhora de definir la illuminaci, cal optar per elements energticament eficients i prioritzar ls de lmpades de vapor de sodi dalta pressi (VSAP, de color taronja i eficcia lluminosa molt alta) i de baixa pressi (VSBP, color groc monocromtic i eficcia lluminosa excellent) davant de ls de lmpades de vapor de mercuri (de color blanc i deficcia lluminosa menor). Aix permet cobrir les necessitats funcionals dilluminaci, que no fan necessria una bona reproducci dels colors.

57

ds dirn, s innecessria. Quan raons de seguretat ciutadana o lexistncia de camins, vials i llocs de pas aconsellin el contrari, lenllumenat ha de ser mnim, sha dinstallar duna manera ordenada i estratgica i cal evitar lexcs de claror, ms propi dun entorn urb.

Senyalitzar els espais amb criteris dausteritat, claredat i unitat. Cal minimitzar el nombre de cartells, establir
models unitaris i optar per materials i colors discrets. La creaci duna imatge prpia basada en un disseny grfic singular sha de limitar a casos justificats. s bo identificar els accessos i mostrar un plnol on aparegui la distribuci dels espais i camins. Una illustraci tridimensional facilita la comprensi de lespai i la collocaci de panells amb informaci dinters ecolgic, hortcola o paisatgstic pot contribuir a la formaci i sensibilitzaci dels visitants. Cal garantir el manteniment dels elements de senyaltica o no collocar-ne.

Delimitar espais de recollida de residus i compostatge. Els espais de recollida de residus shan
demplaar en punts poc visibles i allunyats de les entrades, preferentment al permetre, a fi devitar que els vehicles de serveis circulin per linterior dels horts. Tamb shan de dimensionar perqu permetin una recollida selectiva dels residus domstics de tots els horts i shan de distribuir adequadament per facilitar-ne ls. Cal disposar els contenidors amb ordre i plantejar possibles mesures docultaci, com ara la construcci de recintes de fusta o la plantaci de vegetaci. Daltra banda, cal fomentar la prctica del compostatge, tant a linterior de les parcelles com habilitant espais comuns daportaci de matria orgnica sobrant.

La collocaci de papereres, tanques i cartells per numerar les parcelles amb un disseny unitari ajuden a definir una imatge coherent de tot lmbit.

58

Una construcci senzilla de fusta tractada pot ser molt efica per a camuflar les installacions.

Amb algunes adaptacions els horts poden ser utilitzats per collectius de discapacitats, per exemple, mitjanant la collocaci de jardineres alades.

Vetllar per una mxima accessibilitat dels espais que sigui compatible amb el manteniment del carcter rural. Els horts sn espais ds ciutad, de cultiu,
de convivncia i de contacte amb la natura. Per aix cal vetllar especialment per laccessibilitat de persones amb discapacitats o mobilitat reduda. Tanmateix, cal evitar la construcci generalitzada dinfraestructures daccessibilitat (rampes, baranes, escales...) i es poden limitar els espais totalment accessibles a les rees ms ben connectades amb lexterior amb la voluntat de mantenir el carcter hortcola de lespai.
La integraci dels collectius de discapacitats en els espais comunitaris pot incloure mobiliari adaptat com aquesta taula a Salt (el Girons).

59

PRCTIQUES HORTCOLES
Els hortolans sn els protagonistes de la gesti dels horts: el seu esfor i saviesa sn claus per a garantir que es mantenen nets, cuidats i ordenats, dacord amb la seva doble condici despai de conreu i entorn acollidor. Les bones prctiques hortcoles inclouen un seguit de mesures i tcniques de conreu, gesti i manteniment que contribueixen molt positivament no noms a la productivitat dels conreus, sin tamb a la integraci paisatgstica dels horts. Sovint es tracta de coneixements i tradicions adaptats i arrelats al lloc, derivats de lexperincia i lacumulaci dhbits i prctiques al llarg del temps. La interrupci de la transmissi de coneixements de pares a fills i la prdua de la cultura hortcola vernacular pot generar una prdua de la qualitat dels horts i problemes de convivncia, com ara desavinences entre hortolans a llocs on el maneig i la cura despais i infraestructures comunes es basava tradicionalment en lacord i la participaci de tots. Tanmateix, el renovat inters dels ciutadans per lagricultura ecolgica, lligat a la salut i al contacte amb la natura, s una oportunitat per a recuperar els coneixements tradicionals, per a difondre les noves tcniques i prctiques respectuoses amb el medi ambient i harmniques amb el paisatge i per a revitalitzar el teixit social vinculat a la gesti daquests espais. Uns objectius comuns i una identificaci en una comunitat i en un entorn que van ms enll de la prpia parcella sn claus perqu les persones simpliquin a lhora de tenir cura de lespai que ocupen i es protegeixin i ajudin mtuament.

60

PRCTIQUES HORTCOLES

PROBLEMES

Acumulaci de materials de rebuig de tota mena

(mobiliari, deixalles domstiques i hortcoles, ferralla, contenidors, runa, etc.).

Plantaci de vegetaci allctona o invasora, que

pot alterar els equilibris ecolgics i les formacions vegetals del paisatge propi del lloc.

Crema incontrolada de restes vegetals i residus,

que provoca molsties i genera risc dincendi.

Vandalisme, que suposa danys

econmics, productius i materials i deteriora la qualitat del paisatge hortcola.

s de les construccions hortcoles com a habitatge

espordic o fins i tot permanent, la qual cosa crea problemes dhigiene, residus i molsties diverses.

s de productes contaminants no autoritzats a hortolans.

Ls de productes exclusius de lagricultura professional o labs de pesticides i adobs qumics tenen conseqncies ambientals i paisatgstiques negatives i fins i tot poden afectar perillosament la salut.

Tinena danimals, que

provoca problemes higinics i sanitaris i molsties a la resta dusuaris de lespai per incompatibilitat dusos.

Laprofitament de materials urbans de rebuig en les prctiques hortcoles s una prctica habitual. Tot i que el reciclatge s una prctica recomanable, el seu s generalitzat i com a nic recurs contribueix a la proliferaci de residus i a la degradaci de la imatge dels horts urbans.

La proximitat de lentorn fluvial, la vegetaci de ribera i un mobiliari funcional contribueixen a la creaci dun ambient acollidor en aquesta rea de pcnic.

62

PRCTIQUES HORTCOLES

CRITERIS

Restaurar els espais degradats o de carcter marginal. Cal vetllar perqu es millori radicalment laspecte
despais puntuals dins els horts on es registrin processos de deteriorament i aband. Aix evita que es generin i es generalitzin dinmiques negatives. Aix doncs, shan de restaurar els punts dabocament incontrolat, netejar el sotabosc de plantacions arbrades o zones boscoses amb la finalitat devitar-ne lespessement i eliminar les construccions illegals.

Adequar el disseny dels nous horts a la gesti prevista. Per a realitzar un bon disseny dels horts, tamb
s important preveure els mecanismes de gesti i les accions de manteniment. Aix condiciona el projecte de partida; per exemple, la retallada mecanitzada dels marges requereix una amplada mnima dels camins, la circulaci de vehicles de serveis i manteniment per a zones pavimentades fa necessari que els camins tinguin prou resistncia, el dimensionament de les zones dabocament de residus depn de la freqncia de recollida, etc.

El treball meticuls dels hortolans i les bones prctiques hortcoles sn a la base de laspecte de jard familiar que ofereixen els horts ben gestionats.

Evitar ls de les casetes com a habitatge.

Als horts no sha de permetre dhabitar-hi excepte si es tracta de masies existents o habitatges lligats a explotacions rstiques que sadeqen a la normativa urbanstica. Tampoc no s recomanable permetre construccions justificades per a usos puntuals (barbacoes, festes, reunions familiars), que constitueixen habitatges intermitents de facto.

El maneig de laigua ha estat una de les prctiques hortcoles tradicionals i ha destar adaptat a les necessitats de gesti dun recurs escs.

63

s convenient evitar la creaci de grans esplanades daparcament enmig dels horts, que esdevenen espais buits i inhspits. En tot cas, conv fomentar-hi la plantaci darbrat.

Redactar un instrument normatiu detallat i vinculant que defineixi els usos i la gesti dels horts. Laprofundiment en els diversos instruments de
gesti possibles saborda al captol segent, per s fonamental remarcar que per a mantenir una qualitat paisatgstica ptima durant el funcionament dels horts, cada zona ha de disposar dun instrument regulador que en defineixi les prctiques permeses i les actuacions de manteniment mnimes.

Fomentar el sentiment de comunitat i lapropiaci de lespai per part de la ciutadania, a fi de millorar la seguretat i evitar el vandalisme.
La clau per a crear un espai segur no s tancar-lo sin inserir-lo adequadament a lentorn i, sobretot, implicar el venatge en el seu gaudi i conservaci. En aquest sentit, s bo explorar instruments com els que ofereix la custdia del territori. Tamb es pot senyalitzar lespai per a indicar que pertany a una comunitat. s positiu organitzar activitats i actes collectius ldics i pedaggics.
La utilitzaci dels residus orgnics per a la fabricaci de compost s una bona prctica hortcola que sha ests els ltims anys.

64

Evitar la presncia danimals estabulats. En general,

conv impedir la cria danimals en captivitat o la presncia danimals domstics no controlats en els horts. El bestiar pot ocasionar problemes sanitaris i afectar negativament altres usuaris (a causa dels sorolls, les olors o conductes molestes). Daltra banda, els animals presenten una problemtica especfica pel que fa a lalimentaci, neteja, tractament sanitari o eliminaci de residus. En tot cas, els animals domstics han danar acompanyats dels seus propietaris i han destar lligats amb corretja o subjectats dins les parcelles.

Ls social i ldic dels horts complementa la seva funci productiva. Sn un lloc molt adient per a celebracions com aquesta a lespai rural de Gallecs (Mollet del Valls, el Valls Oriental).

Promoure les prctiques dagricultura biolgica entre els hortolans i proporcionar-los formaci sobre qestions de seguretat i salut. Als horts, cal
vetllar perqu shi implantin les prctiques ms respectuoses amb el medi ambient i la salut dels consumidors. Ls inadequat de productes com adobs i pesticides t efectes sanitaris i ambientals molt perjudicials i s sovint problemtic. s recomanable condicionar la llicncia per a conrear una parcella dhort a lassistncia a cursos especfics de manipulaci dels productes qumics autoritzats per a hortolans, que sn, exclusivament, els que tamb sutilitzen en la jardineria domstica.

s desitjable evitar la utilitzaci de plstics en les prctiques hortcoles quan sn fcilment substitubles per materials menys impactants.

65

La cultura hortcola vernacular sovint es basa en un aprofitament eficient dels recursos del medi natural. Un clar exemple ns la tradicional utilitzaci de les canyes de les proximitats dels horts.

LA CUSTDIA DEL TERRITORI s una estratgia per a conservar i gestionar els valors naturals, culturals i paisatgstics dun determinat espai. Les entitats de custdia sn organitzacions sense nim de lucre que participen activament en la conservaci del territori:associacions de vens, ens conservacionistes, fundacions, ajuntaments, consorcis o altres agents pblics i privats. La custdia del territori es plasma en un acord de custdia (verbal o escrit) entre lentitat de custdia i el propietari, que fixa el model de conservaci i gesti dun espai i estableix obligacions i beneficis per a ambds. s sempre voluntria i requereix una collaboraci continuada. Aquest mecanisme pot ser til a les entitats interessades a promoure horts urbans. A lhora de reordenar-los o crear-ne de nous cal estudiar la possibilitat ms adient a cada casustica entre lampli ventall existent.

Preveure accions formatives de recuperaci de la cultura hortcola vernacular. Els cursos,

conferncies i demostracions prctiques de les tcniques tradicionals permeten divulgar un patrimoni immaterial de gran valor i, alhora, en promouen ls entre les noves generacions. La participaci de persones de la tercera edat amb aquests coneixements en aquesta mena de prctiques formatives fomenta la integraci i valoraci daquest collectiu dins la comunitat. A lltim, la recuperaci de moltes daquestes prctiques, generalment ms adaptades al medi i ms respectuoses amb lentorn, t beneficis tant ecolgics com paisatgstics.

Difondre coneixements i tradicions hortcoles foranes en procs dincorporaci a la cultura local. El paisatge s una realitat dinmica que canvia
constantment. Tamb en el medi hortcola es detecten processos devoluci lligats als fenmens dimmigraci o a la globalitzaci. La introducci de noves espcies (sense un impacte ecolgic o paisatgstic negatiu), de varietats de conreu particular o de prctiques hortcoles diferents pot enriquir el paisatge hortcola i afavorir la cohesi social.

66

MECANISMES DE CUSTDIA MS HABITUALS

EFICCIA PER CONSERVAR VALORS COST ECONMIC COMPROMS PER A LENTITAT PARTICIPACI / IMPLICACI DE LA PROPIETAT

Compravenda Donaci, permuta, llegat

Acords amb transmissi de la propietat

Promoure els horts urbans i perirubans com a espais de qualitat, organitzant-hi actes de difusi
de lactivitat que shi fa. Iniciatives com lorganitzaci dactes populars i visites guiades a lespai contribueixen a fer que la poblaci local els preservi i els identifiqui amb estima.

Usdefruit* Arrendament de la finca Cessi ds (gratuta i a precari)

Acords on lentitat nassumeix la gesti

Efectuar un control peridic des de lAdministraci per a assegurar el correcte manteniment de lespai i el compliment de les normes. s positiu definir un coordinador o responsable
de lespai que pertanyi a lAdministraci local. Les visites freqents, el contacte amb els usuaris i les reunions amb lassociaci dhortolans que els representi permeten detectar possibles irregularitats, deficincies o necessitats i actuar-hi en conseqncia. Els usuaris mateixos i, preferentment, les associacions que els representin tamb poden actuar de manera activa: informar, denunciar, demanar i proposar.

Adquisici,* cessi gratuta o arrendament de drets ds de la finca Assessorament tcnic Contracte de custdia** Acord verbal

Acords on el propietari en mant la gesti

Drets reals: vinculats a la finca, no a les persones. Ms estables en el temps Contracte atpic: no sistematitzat pel dret civil, per igualment vlid

**

Font: Xarxa de Custdia del Territori i Fundaci Territori i Paisatge

Suport tcnic Reconeixement Educaci

Altres mecanismes (sense acord)

67

Els horts poden esdevenir espais dintegraci social si es tenen en compte les necessitats dels diversos collectius. Aquestes jardineres, per exemple, estan adaptades per a persones discapacitades.

La gesti

La clau del bon desenvolupament i funcionament dels horts urbans i periurbans s la gesti integral de tot el projecte, s a dir, la gesti entesa com a procs en el qual intervenen tots els actors implicats i en qu es tenen en compte totes les variables. Lassoliment dels objectius marcats i la satisfacci de les expectatives generades, tant poltiques com socials, paisatgstiques, urbanes, mediambientals, educatives, etc., depenen de la bona gesti dels horts, tant pel que fa a la seva implantaci com al seu manteniment al llarg del temps. Aquest captol tracta de la gesti dels horts, no tant des del punt de vista de lhortol que treballa dia rere dia una parcella, sin ms aviat des del punt de vista procedimental. En primer lloc es presenten els principals actors que estan implicats en aquest procs i tot seguit se sintetitzen els mecanismes ms habituals per a reordenar una zona dhorts ja existent o per a crear-ne una de nova. Finalment, es presenten les principals caracterstiques de la gesti i el contingut bsic dels instruments de gesti ms habituals i tils.

69

ELS PRINCIPALS ACTORS IMPLICATS

El procs de creaci o ordenaci duna zona dhorts urbans o periurbans implica sempre diversos actors, amb interessos i prioritats compartits per tamb variats: LAdministraci, que pot ser o no propietria dels terrenys, t un paper clau en la gesti dels horts. En molts casos s qui en promou la restauraci o creaci, ja sigui per iniciativa prpia o recollint la demanda de la ciutadania. A lAdministraci correspon promoure la redacci dels plans, projectes o ordenances i sobretot fomentar i coordinar la participaci de tots els actors. La societat civil, a travs de les seves entitats, que pot iniciar processos dordenaci o reordenaci despais degradats, sense s o simplement disponibles, per a aprofitar els nombrosos beneficis que ofereixen. Associacions de vens, institucions per a la inserci social, escoles, entitats de custdia del territori, organitzacions ambientals o agrupacions de jubilats sn entre molts altres collectius que poden estar-hi interessats. Els propietaris dels terrenys. Quan els ens impulsors de lactuaci ja siguin ajuntaments o entitats de la societat civil organitzada no siguin propietaris dels terrenys, s imprescindible que arribin a acords amb els propietaris, amb o sense transmissi de la propietat i/o la gesti. La participaci dels propietaris privats s imprescindible per a assolir lxit dels objectius dels plans dordenaci dels horts.

70

Els usuaris, siguin o no propietaris dels terrenys, tenen un paper essencial en la gesti dels horts perqu, amb el seu esfor diari per conrear la terra, en sn els responsables del manteniment. Per a garantir lxit de la reordenaci dhorts existents cal promoure un procs de participaci des del principi de lactuaci, a fi de conciliar les necessitats i demandes dels usuaris amb els objectius generals de lordenaci. La ciutadania, que en molts casos s la que estimula lAdministraci per tal que procedeixi a la protecci o ordenaci dels horts urbans, i que s la beneficiria indirecta daquests espais. Tamb s molt convenient que sen fomenti la participaci en el procs de gesti a travs de les entitats ms representatives.

71

EL PROCS DE REORDENACI DUN HORT URB O PERIURB

Quan els horts urbans o periurbans es localitzen en espais marginals o es troben fora de la legalitat amb tots els inconvenients i riscos que aix comporta, s necessari ordenar-los o tornar-los a localitzar. En els casos en qu lrea dhorts ocupa un lloc adequat i lobjectiu s la reordenaci s a dir, la millora del seu estat, cal iniciar el procs amb un coneixement exhaustiu de la situaci fsica i de la problemtica global de lespai. Un cop ben identificada la casustica particular de lespai, sen pot comenar el procs de regulaci a travs dels instruments ms adients. Aquest procs s el que es tracta a lapartat segent. Si sha de procedir a una nova localitzaci dels horts existents, perqu es troben en situaci illegal o en zones de risc, cal preveuren la clausura i, si sescau, la restauraci del lloc. En aquest cas s convenient informar els afectats amb antelaci, a fi que lavs permeti reduir els perjudicis ocasionats, i tamb cal informar acuradament de la necessitat de lactuaci, atendre les peticions i problemtiques individuals i cercar solucions consensuades que contribueixin a minimitzar els conflictes eventuals. Per a agilitar el procs tamb s convenient facilitar als afectats una parcella de conreu al lloc on es cren els nous horts, sempre dacord amb els criteris i els mecanismes definits en el pla dusos i gesti corresponent.

72

EL PROCS DE CREACI DUN NOU HORT URB

Per iniciativa prpia, o com a resposta a una demanda ciutadana, els ajuntaments solen ser els promotors de la implantaci dels nous horts en espais urbans o periurbans. Lempenta tamb pot procedir dentitats de la societat civil organitzada. De manera sinttica, quan el sl s de titularitat municipal, es poden definir les etapes segents en la implantaci de lespai dels horts: 1. Selecci duna ubicaci apropiada, que reuneixi les exigncies legals, funcionals, paisatgstiques i daccessibilitat. 2. Protecci de lespai mitjanant la classificaci de lmbit escollit com a sl no urbanitzable en el planejament general. La redacci i tramitaci del pla dordenaci urbanstica municipal (POUM) s competncia municipal, mentre que la seva aprovaci definitiva correspon a la Comissi Territorial dUrbanisme (CTU) o al conseller de PTOP si el municipi t ms de 100.000 habitants. 3. Elaboraci dun estudi previ de la zona dhorts, que ha dincloure la descripci de lespai i lanlisi de les variables que defineixen el seu estat: paisatge, patrimoni natural i cultural, usos existents, aspectes socials i econmics, cens dusuaris, mobilitat, serveis, edificacions, impactes, etc. 4. Promoci de la participaci pblica per a consensuar els objectius amb els usuaris potencials i la ciutadania. Cal tenir en compte en el plantejament inicial la viabilitat econmica de les propostes. 5. Elaboraci i tramitaci dun pla especial urbanstic per al desenvolupament de lmbit (o impuls daltres mecanismes de gesti com arrendaments o acords voluntaris). El pla especial s la figura de planejament derivat idnia per a definir lordenaci despais de molta complexitat o dimensi. El pla especial pot estar previst o no al POUM, per en virtut de la jerarquia nor-

74

mativa sempre sha dajustar a les directrius que shi estableixen. Es pot redactar per iniciativa del lAdministraci o dels interessats. Atesa la repercussi social de lactivitat hortcola, cal que la participaci sigui efectiva per a consensuar al mxim les propostes amb els collectius implicats. La tramitaci del pla especial urbanstic correspon a lAjuntament, i laprovaci definitiva a la CTU o els ajuntaments mateixos si disposen dun programa dactuaci urbanstica municipal (PAUM) que els atorga competncia per a aprovar el planejament derivat. 6. Redacci dun projecte de creaci dhorts que defineixi les obres que shan de fer amb prou detall, a fi de fer-ne una correcta execuci. Si lmbit s relativament redut o de poca complexitat, lespai dhorts es pot desenvolupar directament mitjanant un projecte, sense necessitat de redactar un pla especial previ. En qualsevol cas, tamb s necessari un projecte per a aplicar el pla especial urbanstic. Es tramita davant lAjuntament, que s lorganisme amb competncia per a atorgar la llicncia dobres tant en el sl no urbanitzable, quan es tracta dactuacions lligades a lactivitat agrcola, com en el sl urb. 7. Establiment dun pla de finanament i un pla detapes, que incloguin els compromisos que assumeix cada part. En qualsevol dels casos, per permetre la implementaci i la gesti de les propostes s molt important assegurar els fons econmics i programar un desplegament de les actuacions en el temps. Aquests dos documents, que ja formen part dels plans especials, tamb shaurien dadjuntar quan lactuaci noms requereixi un projecte. 8. Elaboraci i aplicaci dun pla dusos i gesti dels horts. Aquest pla determina les normes dutilitzaci de lespai, dacord amb el que estableix el pla especial. Laprova definitivament lAjuntament, fet que facilita introduir-hi les modificacions o ajustos necessaris.
MECANISMES SENSE TRAMITACI URBANSTICA Per a assegurar la permanncia indefinida dels terrenys en qualitat dhorts urbans, cal utilitzar la via de la seva classificaci urbanstica com a sl no urbanitzable. Aquest pot ser un procs llarg en el temps i eventualment difcil. No obstant aix, hi pot haver altres vies per a promoure la presncia dhorts en terrenys classificats com a sl urbanitzable, delimitat o no delimitat. Mentre aquest sl no visqui un procs de transformaci urbana, pot acollir horts. A aquest efecte es poden utilitzar simplement arrendaments temporals o acords de custdia amb els propietaris.

75

En general, el manteniment i la gesti dels espais assignats (parcelles de cultiu, alguns camins, etc.) i dels elements propis de ls individual de lhort corresponen als usuaris, mentre que el manteniment i la gesti dels elements comuns corresponen a lAdministraci o a altres entitats com ara comunitats de regants o associacions dusuaris. 9. Elaboraci duna ordenana o reglament de rgim ds dels horts de titularitat municipal. Aquest instrument s elaborat per lAjuntament i aprovat pel ple. Shi poden incloure clusules relatives als usos admesos, a les actuacions de manteniment obligatries, etc. En aquest sentit, s un instrument que pot complementar o reforar el pla dusos i gesti. Si no nhi ha, el reglament pot ser el document que reguli directament aquestes qestions. 10. Implementaci dun programa de seguiment i avaluaci del bon estat dels horts. s imprescindible preveure mecanismes davaluaci continuada que garanteixin el manteniment de la qualitat paisatgstica de lmbit i el compliment dels objectius fixats.

76

En els casos en qu la propietat del sl s privada, tant si s de particulars com daltres administracions o entitats, a ms dels requisits descrits cal:
Font: POUM de Granollers

11. Establir un contracte de lloguer o un conveni de collaboraci entre la propietat i lentitat promotora, sigui lAjuntament o una associaci cvica. El conveni pot tenir formes diferents com ara un acord de custdia, una cessi temporal, etc.

HORTS EN SL URB En alguns casos s possible destinar un espai incls dintre del sistema despais lliures o equipaments de titularitat municipal a ls dhorts ciutadans. En aquest cas, caldr establir un contracte amb els usuaris en rgim de concessi administrativa de lespai per a aquest fi i, per tant, caldr efectuar un concurs pblic per a adjudicar-lo.

77

PRINCIPALS FIGURES I INSTRUMENTS DE GESTI

A continuaci es detallen les principals figures urbanstiques i els instruments de gesti que poden resultar tils per a la creaci o ordenaci dhorts urbans i periurbans. Es tracta duna sntesi de les caracterstiques dels instruments esmentats fins ara amb qu es pretn concretar-ne la finalitat i el contingut essencial, amb el benents que no existeix un nic procediment per a assolir lobjectiu fixat. Normalment hi ha diverses estratgies i mecanismes possibles, i en cada cas particular sha de valorar quines sn les opcions ms apropiades. ESTUDIS PREVIS AL PLA ESPECIAL URBANSTIC Abans de procedir a la redacci del pla especial urbanstic s important dedicar bona part dels esforos a realitzar lestudi previ del lloc que sha de transformar. Cal conixer profundament la realitat de lmbit en si, les caracterstiques del seu entorn, els actors implicats, els processos de deteriorament de lespai, etc. En definitiva, cal avaluar els pros i els contres de la situaci inicial abans de procedir a concretar les propostes de millora. Aquesta base de coneixement sha de fonamentar en un treball de camp exhaustiu, que permeti confeccionar propostes raonades de futur. PLA ESPECIAL URBANSTIC El pla especial urbanstic s una figura de planejament derivat molt flexible, que pot tenir diferents finalitats com recuperar o millorar els espais agrcoles, el medi natural o el paisatge urb o rural. Per tant, s linstrument ms adequat per ordenar els espais dhorts urbans. El pla especial urbanstic defineix lordenaci de lmbit fsic i jurdic i estableix determinacions en els aspectes segents: delimita lespai dactuaci, si no est previst pel POUM fixa les directrius daplicaci, ambientals, paisatgstiques o daltra ndole

78

qualifica els espais en funci de diferents usos (espai agrcola, sistema fluvial, xarxa de camins, etc.) assenyala els accessos rodats i els de vianants defineix els camins i els recorreguts interns preveu actuacions dadaptaci topogrfica regula les possibles construccions auxiliars defineix materials i tractaments de tots els elements que ho requereixen preveu les xarxes de servei necessries per a dur a terme lactivitat hortcola La documentaci del pla especial ha destar est integrada per:
CONTINGUT DELS REGLAMENTS MUNICIPALS

Memria: descriu la morfologia, les caracterstiques i els usos existents de lmbit i el seu entorn. Plnols dinformaci: reflecteixen lestat original de lmbit segons la topografia, els usos del sl i les preexistncies. Plnols dordenaci: defineixen lordenaci prevista en tots els aspectes indicats anteriorment. Normativa: regula duna manera articulada lordenaci i els usos que es volen implantar. Documentaci complementria: pot incorporar estudis socials, histrics, ambientals, paisatgstics, agronmics, de riscos o altres de rellevants segons el cas.

Els reglaments municipals sn instruments tils i flexibles per a regular la gesti quotidiana dels horts. La seva normativa ha de preveure: Condicions dels particulars per a lobtenci dun hort Obligacions dels titulars de les llicncies Actuacions i usos permesos i exclosos: aigua, gesti de residus i compostatge, tinena danimals, foc, s deines i productes de jardineria, etc. Termini de la llicncia Motius dextinci de la llicncia Rgim econmic de la llicncia (taxes, fiana, etc.) Sistema dadjudicaci dels horts. Sistema dorganitzaci dels usuaris

79

PROJECTE DE CREACI DELS HORTS El projecte defineix les obres que shan dexecutar i les quantifica en termes materials i econmics. Sha dajustar al pla especial, quan nhi ha. En general, el projecte detalla les actuacions fsiques, com ara: moviments de terres plantacions disseny dels espais comuns situaci, mides i tractament de camins o tanques volumetria i materials de les construccions auxiliars traat de les xarxes de servei i escomeses imprescindibles mobiliari urb La documentaci del projecte ha destar integrada per: Memria: descriu les obres que shan de realitzar. Plnols: detallen les obres fsicament. Estat damidaments: calculen els materials necessaris per partides dobra. Pressupost: calcula els costos econmics, aplicant els preus de les partides. Plecs de condicions: recull les normes legals, generals i especfiques, que han de complir els materials i la seva posada en obra. PLA DUSOS I GESTI DELS HORTS Un pla dusos i gesti s el document adient, la finalitat del qual s regular especficament els usos i establir les regles bsiques del bon hortol. Tamb serveix per a indicar com portar a terme el procs de desenvolupament dels horts en el temps: estableix un pla detapes i marca prioritats dactuaci.

80

Aquesta normativa de regulaci sha dadequar a cada cas. Per aix, s convenient tenir en compte els criteris exposats al captol 2 i consensuar el pla amb els agents implicats en els horts. La participaci ciutadana i la incorporaci de les entitats interessades s clau per a assegurar lxit de la iniciativa i la pertinncia de la gesti prevista. El pla dusos s aprovat per lAjuntament. s preferible que sigui un document independent per poder ajustar-ne amb ms agilitat el contingut en funci de levoluci de la situaci dels horts en el temps i en funci de lobservaci de la realitat quotidiana. s molt important que el pla dusos estableixi una entitat de representaci dels propietaris o usuaris per a assegurar un funcionament correcte dels horts. Aquesta coordinar les necessitats i demandes dels usuaris, centralitzar la comunicaci amb lajuntament, vetllar pel bon manteniment de lespai, distribuir les tasques comunes, etc. REGLAMENT O ORDENANCES MUNICIPALS DE RGIM DS DELS HORTS Quan es tracta dhorts de nova creaci, generalment promoguts per lAdministraci en terrenys municipals, cal establir un mecanisme per a atorgar llicncies ds als hortolans. Per a aix s til confeccionar un reglament o ordenana de rgim ds dels horts, que estableix el mecanisme datorgament de les llicncies, les seves condicions i els drets i deures tant de lusuari com de lAdministraci. Es pot preveure un mecanisme extraordinari dadjudicaci de llicncies per als hortolans procedents de zones dhorts que shan clausurat o per als hortolans que ja sn en lespai. En el cas que sopti per un acord de custdia per a implantar una zona dhorts, larticulat tamb hauria destablir el rgim ds dels horts.

CONTINGUT DEL PLA DUSOS I GESTI Tal com indica el seu nom, el pla dusos i gesti s un document que regula els usos de lespai dhorts. El seu contingut, entre altres, sha de centrar en els aspectes segents: Laigua i el reg Marges i lmits de les parcelles Vegetaci i fauna de lentorn Camins Edificacions i tanques Tinena danimals Residus i compostatge s de lespai pblic Manteniment i neteja dels diferents indrets Rgim dusos agrcoles i de cultiu Educaci ambiental Coordinaci amb municipis vens Creaci dhorts pblics de lloguer Organitzaci dels usuaris

81

Conclusions 12 idees clau per a la millora paisatgstica dels horts urbans i periurbans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Adaptar la disposici de les plataformes de conreu i les parcelles a la topografia. Dissenyar la xarxa de reg dacord amb la morfologia natural del terreny i utilitzar sistemes de regatge eficients. Integrar en lordenaci dels horts els espais i el patrimoni construt tradicional.

naturals, els recursos naturals

Planificar les noves plantacions de manera que reforcin la coherncia del conjunt i relacionin els horts amb els valors del lloc. Crear una xarxa

de camins que vertebri lespai interiorment i connecti amb lentorn. Evitar la construcci de tanques i, quan siguin imprescindibles, collocar
un tancament perimetral nic i visualment permeable. Localitzar les construccions (casetes, equipaments, hivernacles, etc.) de manera racional, ordenada, i vetllant perqu tinguin un disseny harmnic amb lentorn. Minimitzar limpacte visual de les installacions

i serveis complementaris. Evitar la proliferaci de materials desordenats i ls de materials de rebuig

per a fer construccions i tanques o com a elements auxiliars del cultiu. Redactar i implementar instruments la protecci i lordenaci de lespai.

urbanstics i de gesti que garanteixin

Constituir associacions dhortolans que coordinin els usuaris i assegurin el manteniment i la bona gesti de lespai. Potenciar els horts com a espais

didentitat collectiva i coneixement.

83

Experincies prctiques

La implantaci o reordenaci dhorts urbans i periurbans s una actuaci que ha de ser atenta a les caracterstiques de cada lloc i situaci concreta. Per aix, a ms dels criteris i estratgies generals pot ser til conixer-ne referents prctics. A continuaci es presenta una selecci destudis de cas que tenir inters a lhora de plantejar noves intervencions. No es tracta dun recull exhaustiu, sin que s una compilaci dexperincies prctiques pioneres i representatives. La major part sn de Catalunya, per hi ha alguns exemples dEspanya i daltres pasos, que permeten constatar que aquestes iniciatives tenen una mplia difusi arreu del mn i un inters generalitzat en tot tipus despais urbans i periurbans. Els estudis de cas es presenten en forma de fitxa, amb informaci escrita i documentaci grfica. El text recull de manera sinttica i sistemtica les dades bsiques de cada cas, els seus antecedents, les actuacions realitzades i les caracterstiques de gesti establertes. Les imatges i la cartografia permeten situar espacialment els horts i obtenir una primera lectura del paisatge que configuren.

85

1. BARCELONA (Barcelons)

HORT DE LA MASIA DE CAN MESTRES

2 12 9 4 3 8 5 11

1 Can Mestres. Sants-Montjuc

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Can Soler. Horta-Guinard LHort de Turull. Grcia LHort de lavi. Grcia Hort de la Trinitat. Sant Andreu Can Cadena. Sant Mart Hort de Sant Pau del Camp. Ciutat Vella Hort del Cam de la Torre Melina. Les Corts Hort urb de Pedralbes. Les Corts Hort de la Sagrada Famlia. Eixample Casa de lAigua. Nou Barris Hort Collserola. Sarri-Sant Gervasi

10

1
7

CONTEXT Horts situats al districte de SantsMontjuc de Barcelona. Per un costat limita amb edificis dels barris de Can Clos i la Marina i, per laltre, amb el vessant sud de la muntanya de Montjuc DIMENSIONS Extensi: 1 ha Nombre de parcelles: 52 Mida de les parcelles: 40 m2 PROPIETAT Municipal GESTI Ajuntament de Barcelona

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Construcci duna granja de gallines, conills, necs, oques, ovelles i arnes dabelles negres catalanes. Objectius del projecte: Recuperar un espai ds poc definit. Proporcionar un tros de terra als majors de seixanta-cinc anys per al conreu de verdures i hortalisses. Acostar la poblaci escolar a la realitat agrcola.

lespai lliure al voltant de la masia de Can Mestres, de propietat municipal i cedida a lInstitut Municipal de Parcs i Jardins el 1997. La massa arbria de lentrada i la masia constitueixen lavantsala dun espai hortcola situat en un terreny deprimit i visualment allat respecte de lentorn. Topografia: Terreny lleugerament inclinat i esglaonat, parcialment enfonsat respecte del vessant de la muntanya de Montjuc. Aigua: Connexi a la xarxa daigua potable. Treballs en curs de restauraci dun pou. Vegetaci dacompanyament: Petita massa de vegetaci arbria i arbustiva mediterrnia a lentrada del recinte i plantacions de jardineria complementries.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts de la masia de Can Mestres constitueixen un reducte de paisatge rural a cavall entre la trama urbana i la muntanya de Montjuc. Ocupen

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Concurs pblic i sorteig entre majors de seixanta-cinc anys

86

residents al districte, que no convisquin en el domicili dalgun adjudicatari ni hagin estat privats duna parcella mitjanant un expedient. Duraci de la llicncia: 5 anys. Rescissi de la llicncia: Per renncia, defunci, canvi de residncia o absncia del districte superior a 3 mesos, sotsarrendament o cessi a tercers, implantaci de construccions o plantaci darbres, prctica dusos no autoritzats, requeriment de les autoritats municipals, venda dels productes conreats, no pagament de limport del consum daigua abans dun mes des de la recepci del crrec, etc. Obligacions: No shi poden installar construccions de cap tipus ni hivernacles ni gbies per a animals, plantar arbres, limitar la parcella amb murs, canyes, fustes o altres, utilitzar la parcella com a dipsit

de materials, tenir gossos, construir-hi pous, sobrepassar els lmits de la parcella, regar amb aspersors o sistemes que puguin envair les altres parcelles, vendre els productes obtinguts, implantar usos que produeixin molsties, males olors o altres inconvenients. Cal mantenir la parcella neta i lliure de plantes espontnies. Gestionar adequadament les deixalles, separant-ne les restes orgniques, el paper i cartr, el vidre, els metalls i plstics, i dipositant aquests materials als contenidors de recollida selectiva corresponents. Drets: Conrear plantes hortcoles. Equipaments i serveis: Vestidor amb dutxes, lavabos adaptats (tamb per a nens/es), armaris individuals d1 m2 i una aula didctica. Eines i estris de conreu en prstec per als qui en necessitin. Quotes: Gratut.

Normativa existent: Reglament de rgim intern i funcionament de la Xarxa dHorts Urbans de Barcelona.

87

2. BARCELONA (Barcelons)

HORT SAGRADA FAMLIA

2 12 9 4 3 8 5 11

10
1 7

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Can Mestres. Sants-Montjuc Can Soler. Horta-Guinard LHort de Turull. Grcia LHort de lavi. Grcia Hort de la Trinitat. Sant Andreu Can Cadena. Sant Mart Hort de Sant Pau del Camp. Ciutat Vella Hort del Cam de la Torre Melina. Les Corts Hort urb de Pedralbes. Les Corts

10 Hort de la Sagrada Famlia. Eixample

11 Casa de lAigua. Nou Barris 12 Hort Collserola. Sarri-Sant Gervasi
ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Manca despais disponibles en una ciutat molt urbanitzada i compacta. Objectius del projecte: Recuperar un espai ds poc definit. Proporcionar un tros de terra als majors de seixanta-cinc anys per al conreu de verdures i hortalisses. Acostar la poblaci escolar a lhorticultura. textures caracterstica dels horts i un sistema reticular de camins de saul. Hi apareixen com a nics elements construts el mdul dels armaris deines i el tancat per als contenidors de residus, amb un acabat cromtic vists. Topografia: El terreny s pla i assolellat. No shi han fet moviments de terres. Aigua: Connexi a la xarxa daigua potable. Vegetaci dacompanyament: Plantacions perimtrics amb espcies habituals de jardineria pblica.

CONTEXT Horts situats enmig del teixit urb del barri de lEixample, entre els carrers de Consell de Cent, Padilla i Enamorats DIMENSIONS Extensi: 0,2 ha Nombre de parcelles: 20 Mida de les parcelles: 30 m2 PROPIETAT Municipal GESTI Ajuntament de Barcelona

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts de la Sagrada Famlia constitueixen una zona lliure de carcter singular enmig de la trama urbana. El recinte tancat per visualment permeable presenta la diversitat de

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Concurs pblic i sorteig entre majors de seixanta-cinc anys residents al districte, que no convisquin en el domicili dalgun adjudicatari ni hagin estat privats duna parcella mitjanant un expedient.

88

Duraci de la llicncia: 5 anys. Rescissi de la llicncia: Per renncia, defunci, canvi de residncia o absncia del districte superior a 3 mesos, sotsarrendament o cessi a tercers, implantaci de construccions o plantaci darbres, prctica dusos no autoritzats, requeriment de les autoritats municipals, venda dels productes conreats, pagament de limport del consum daigua abans d1 mes des de la recepci del crrec, etc. Obligacions: No shi poden installar construccions de cap tipus ni hivernacles ni gbies per a animals, ni plantar arbres, ni limitar la parcella amb murs, canyes, fustes o altres, ni utilitzar la parcella com a dipsit de materials, ni tenir gossos, ni construir-hi pous, ni sobrepassar els lmits de la parcella, ni regar amb aspersors o sistemes que puguin envair les altres parcelles, ni vendre els productes obtinguts, ni implantar

usos que produeixin molsties, males olors o altres inconvenients. Cal mantenir la parcella neta i lliure de plantes espontnies. Gestionar adequadament les deixalles, separant-ne les restes orgniques, el paper i cartr, el vidre, els metalls i plstics, i dipositant aquests materials en els contenidors de recollida selectiva corresponents. Drets: Conrear plantes hortcoles. Equipaments i serveis: Lavabo adaptat i armaris individuals d1 m2. Eines i estris de conreu en prstec per als qui els necessitin. Quotes: Gratut. Normativa existent: Reglament de rgim intern i funcionament de la Xarxa dHorts Urbans de Barcelona.

89

3. BESCAN (Girons)

HORTS DE BESCAN

CONTEXT Bescan s enmig duna zona agrcola que ocupa un eixamplament de la plana del Ter. Lespai dhorts familiars est situat adjacent al nucli urb, entre el riu Ter i la via Verda (antic traat de FEVE Ferrocarriles Espaoles de Va Estrecha) DIMENSIONS Extensi: 3,8 ha Nombre de parcelles: 50 Mida de les parcelles: Unitat mnima de 300 m2 i mxima de 1.000 m2 PROPIETAT Privada GESTI Associaci dUsuaris de les Hortes de Bescan

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Manca dhomogenetat entre els elements estructurals. Acumulaci de tota mena de residus. Males condicions higiniques. Objectius del projecte: Protegir el medi ambient, el paisatge i els usos agrcoles. Afavorir la continutat de les activitats agrcoles productives professionals existents. Regular els bns naturals i culturals associats als horts. Regular les caracterstiques dels elements construts (casetes, tanques, etc.). Regular i ordenar els usos de lmbit destinat a horts familiars.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts es disposen longitudinalment a la banda nord de la poblaci, entre el riu i lantic traat del tren. Duna banda constitueixen una de les faanes de la poblaci i, de laltra, un espai de passeig i de lleure molt freqentat. Topografia: Zona que forma part de la plana alluvial del riu Ter. Aigua: El sistema de reg emprat pels hortolans s el tradicional per inundaci i fins ara no se nha implantat cap altre de ms efica pel que fa a loptimitzaci de laigua. Vegetaci dacompanyament: A causa de la proximitat del riu, la vegetaci existent s la caracterstica de ribera. Dins de lespai dels horts cal destacar la presncia de fruiters.

90

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Noms en el cas de les casetes dhort reglamentries. Duraci de la llicncia: Indefinida. Obligacions: Complir la normativa i altres condicions del rgim de funcionament. Sestableix una unitat mnima de parcella de 300 m2 per a evitar lexcessiva fragmentaci del paisatge i es prohibeixen les divisions i segregacions de finques en superfcies inferiors. Drets: Subvenci del 50% del cost de la caseta dhort. Normativa existent: Normativa del Pla dusos.

91

4. EL PRAT DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)

HORTS LDICS MUNICIPALS DEL PRAT DE LLOBREGAT

CONTEXT Zona dhorts municipals situada al sud del nucli urb, a prop de laeroport del Prat, al marge del canal de la Bunyola i accessible des de la carretera de la platja del Prat. Els horts sn al lmit del nucli urb, a lespai de transici cap al paisatge agrari de la plana deltaica del Llobregat DIMENSIONS Extensi: 0,7 ha Nombre de parcelles: 112 Mida de les parcelles: 60 m2 PROPIETAT Privada GESTI Ajuntament del Prat de Llobregat (contracte de lloguer per a 15 anys)

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Presncia dhorts illegals en diversos indrets del municipi. Demanda especfica dhorts per part de sectors importants de gent gran de la ciutat. Objectius del projecte: Proporcionar un servei cultural, ldic, de relaci social i teraputic arrelat al territori i adreat a persones grans de ms de seixanta-quatre anys i persones dentre seixanta i seixantaquatre anys sense activitat laboral. Establir un equipament municipal funcionalment i paisatgsticament coherent amb lentorn agrcola. Recuperar les parcelles afectades per abocaments de terres i runa.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Es planteja una trama de cintes, paviments i desguassos que dibuixen lestructura dels horts i resolen un tema delicat: la definici dels lmits de cada parcella. Els horts es distribueixen en dos mbits, separats per una zona daccs al llarg de la qual es disposen trens de construccions que resolen tot el programa edificat: serveis, punt dinformaci, magatzem i armaris personalitzats. Aquestes edificacions shan resolt amb unes peces prefabricades i una coberta de metacrilat sobreposada. Topografia: Es recupera la topografia de lemplaament (utilitzada recentment com a abocador de terres) lleugerament deprimida als camins. Aigua: Tots els horts disposen de boques

92

de reg. Laigua procedeix duns dipsits que capten laigua del canal de la dreta del Llobregat durant la nit. El sistema de drenatge de tots els horts retorna les aiges pluvials cap al canal de la Bunyola. Vegetaci dacompanyament: Replantaci sobre la squia vena de pltans procedents daltres obres que reforcen les alineacions preexistents. Plantaci de totes les tanques amb espcies autctones del delta: tamarius, ginestes i canyes. Plantaci a linterior de lespai de salzes i figueres.

Revocaci (incompliment de les condicions de la llicncia) o fi del termini. Obligacions: Mantenir en perfecte estat de conservaci tots els elements de les installacions. Conrear lhort i fer-ho personalment. Dipositar totes les deixalles produdes als contenidors de residus controlats. Satisfer la taxa anual que lAjuntament estableix a les ordenances fiscals municipals, en concepte de les despeses per al manteniment i la conservaci de les installacions, tant de les individuals com de les collectives. Drets: Conreu de plantes agrcoles i de jardineria. Clau dentrada dels banys i les installacions darmariets. Aigua. Espai per a canyes. Equipaments i serveis: Installacions accessibles a persones amb mobilitat reduda. 110 horts individualitzats de 60 m2. 4 horts per a entitats de 30 m2. 29 taules

de cultiu elevades del terra regulables (12 per a persones amb mobilitat reduda i cadira de rodes). Centre dinformaci (encarregat dels horts). Zones destada. Installaci de lavabos per a homes i dones. Installacions per a eines amb armaris individuals. Cavallets per a canyes. Dipsit daigua. Contenidors de recollida selectiva. Quotes: Taxa anual (any 2008, 100 ). Normativa existent: Bases reguladores de les condicions de latorgament de les autoritzacions ds de les installacions dels horts ldics municipals ubicats al cam de la Bunyola (gener de 2007).

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Sorteig pblic entre els sollicitants. Duraci de la llicncia: 1 any prorrogable fins a 5 anys. Rescissi de la llicncia: Renncia. Defunci del titular de lautoritzaci.

93

5. GIRONA (Girons)

HORTES DE SANTA EUGNIA

CONTEXT Franja no urbanitzada entre el barri de Santa Eugnia i el riu Ter DIMENSIONS Superfcie: 41,42 ha Nombre de parcelles: Aproximadament 400 usuaris Mida de les parcelles: Gran diversitat de mides de parcelles, amb un predomini de les compreses entre 200 i 1.000 m2 PROPIETAT Mixta (Ajuntament de Girona i privada) GESTI Dacord amb el Pla especial de les hortes de Santa Eugnia i el seu Pla dusos i gesti

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Existncia dhorts familiars privats amb problemes dintegraci i de gesti. Degradaci i marginaci del paisatge dhortes tradicional. Degradaci dels elements patrimonials i naturals existents. Manca dhomogenetat en els elements hortcoles construts. Absncia de gesti municipal o autogesti dels usuaris. Inseguretat i vandalisme creixents. Desconeixement ciutad de lespai. Objectius del projecte: Protegir i recuperar el paisatge dels horts i el seu s actiu. Definir criteris unitaris dactuaci per

a rehabilitacions, noves construccions, mobiliari, senyalitzaci, vegetaci, etc. Definir criteris per a intervencions amb inters ecolgic i paisatgstic. Conservar el recurs daigua quantitativament i qualitativament. Promoure una gesti compartida entre ajuntament, usuaris i propietaris. Crear hortes municipals de lloguer. Facilitar les prctiques deducaci ambiental als horts.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Establiment duna superfcie mnima de parcella per poder construir una caseta. Regulaci i substituci de tanques i casetes per models subvencionats per lAjuntament.

94

Manteniment dhortes, camins i recs. Contribuci a la creaci de lassociaci dusuaris dels horts i de la comunitat de regants de la Squia Monar. Organitzaci peridica de cursos. Creaci de les hortes de lloguer municipals. Construcci del parc dels aiguamolls, en una finca fora degradada. Reparaci dun tram de la Squia Monar, conjuntament amb lajuntament de Salt. Contractaci, durant els dos primers anys, dun tcnic agrcola i un vigilant.

Topografia: Lmbit se situa sobre les terrasses alluvials del riu Ter. Hi ha un sistema de microparcelles distribudes en 88 unitats cadastrals de 63 propietaris. Aigua: El curs dalimentaci primari s la Squia Monar des don els recs principals transporten aigua al riu Ter. Els recs secundaris i terciaris distribueixen laigua cap a les diferents finques i parcelles. Vegetaci dacompanyament: Les niques comunitats vegetals naturals sn les dels marges de parcelles i recs i el bosc de ribera adjacent al Ter. Cal destacar exemplars darbres allats: fruiters, salzes, pollancres i nogueres.

anualment fins a un mxim de 5 anys ms. Rescissi de llicncia: Venciment del termini o renncia de ladjudicatari. Obligacions: No shi poden installar hivernacles o edificacions, plantar-hi arbres, limitar la parcella amb murs, canyes o altres materials, sobrepassar els lmits, utilitzar la parcella com a magatzem de materials, tenir-hi animals, construir-hi pous, regar sobre parcelles venes, etc. Drets: Cultivar lhort amb verdures, hortalisses, flors. Equipaments i serveis: Casetes dhort habituals entre 2 i 9 m2 (la majoria de 3-4 m2). Quotes: 50 /any.

DESCRIPCI DE LESPAI
Descripci dels horts: A les hortes de Santa Eugnia es combinen el cultiu dhorts familiars, lhorta professional i usos extraagrcoles (18% de la superfcie).

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de llicncia: Sorteig pblic entre majors dedat empadronats a Girona. Duraci de llicncia: 5 anys prorrogables

Normativa existent: Pla especial de les hortes de Santa Eugnia (que inclou un Pla dusos i gesti) i Reglament de rgim intern i funcionament de les hortes de lloguer.

95

6. MOLLET DEL VALLS (Valls Oriental)

HORTS DE GALLECS

CONTEXT Zona dhorts municipals situada al centre de lespai rural de Gallecs, territori agroforestal de 774 ha situat a uns 15 km de Barcelona de valor estratgic per la seva posici dins de lrea metropolitana DIMENSIONS Extensi: 4 ha Nombre de parcelles: 198 Mida de les parcelles: 200 m2 PROPIETAT Pblica (Institut Catal del Sl). Cessi prevista de la titularitat al Consorci del Parc de lEspai dInters Natural de Gallecs (CPEING) GESTI CPEING

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Complexitat de gesti dun espai agrcola periurb actualment protegit pel seu valor territorial i ambiental. Necessitat doptimitzar les actuacions de consolidaci del seu carcter obert i agrcola. Inexistncia dhorts de titularitat pblica al nucli urb de Mollet del Valls. Objectius del projecte: Mantenir i millorar els valors agrcoles, ecolgics i paisatgstics del lloc. Contribuir a la gesti autosuficient i sostenible de lespai rural de Gallecs. Proporcionar un servei ldic i agrcola als ciutadans de Mollet.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts es troben al centre de Gallecs, envoltats dun paisatge agrcola que contrasta fortament amb lambient urb i industrial adjacent. Situats a prop del cam rural de Gallecs i creuats per la riera del Caganell o de Gallecs, es troben envoltats de camps de conreu de cereal de sec. Les parcelles es distribueixen entre una plataforma central, on tamb hi ha els equipaments comunitaris, i algunes terrasses a laltra banda de la riera. Topografia: No hi ha hagut moviments topogrfics significatius. En estar a prop duna riera, lemplaament escollit s una zona potencialment inundable. Aigua: Bassa general a lentrada de lespai, abastida per pous. Sistema de rec per

96

gravetat, per torns. Lescassetat daigua, per, fa plantejar el canvi a un sistema ms adequat i sostenible, basat en un rec a pressi localitzat. Vegetaci dacompanyament: Es permet conrear nicament plantes hortcoles. No sautoritza la plantaci darbres ni la tinena danimals.

Equipaments i serveis: Edifici comunitari amb armaris deines compartits, comptador daigua individual, compostadors. Quotes: Sense quota municipal. Cost de manteniment de les installacions i consums a crrec de la comunitat dhortalans. Normativa existent: Normativa dautoritzaci dels horts familiars a Gallecs, aprovada per lIncasol i lAjuntament de Mollet el 1995. Conveni dencomana de la gesti dels horts a lAjuntament de Mollet i revisions i renovacions anual, prvia supervisi dels tcnics municipals.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Per ordre de petici, prvia sollicitud al Consorci. Duraci de la llicncia: Renovacions anuals. Rescissi de la llicncia: Incompliment de les condicions de llicncia o de conservaci de lhort. Obligacions: No tenir animals, no plantar arbrat, mantenir les parcelles netes i conreades.

97

7. OLOT (Garrotxa)

HORTS DE CAL TARUT

CONTEXT Zona dampliaci del Parc Nou dOlot, a la finca de Cal Tarut. El Parc Nou s un jard romntic i pintoresc situat en una antiga finca senyorial. El horts de Cal Tarut sn dins la zona dampliaci, en un espai de mosaic agroforestal DIMENSIONS Extensi: Aproximadament 0,6 ha Nombre de parcelles: 60 Mida de les parcelles: 90 m2 de mitjana PROPIETAT Pblica (Ajuntament dOlot) GESTI Museu dels Volcans

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Neteja de lespai: retirada de bidons, construccions marginals i hivernacles. Objectius del projecte: Mantenir i millorar els valors agrcoles, ecolgics i paisatgstics del lloc. Proporcionar un servei ldic i agrcola als ciutadans dOlot.

tanques de paret seca, formades per pedres retirades dels camps pels antics pagesos, les quals ressegueixen la topografia i augmenten linters paisatgstic de la zona. Topografia: No hi ha hagut moviments topogrfics importants. Aquest espai ja era un espai dhorts i shi ha matingut el mateix s. Aigua: Es condueix laigua de la font de Cal Tarut fins a dos dipsits situats a lespai dhorts. Aquests dipsits alimenten quatre punts daigua distributs per lespai. Vegetaci dacompanyament: Petits fragments de roureda de roure pnol.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts sn enmig dun mosaic de bosquets de roure pnol (de gran valor i raresa, tant des del punt de vista ecolgic com paisatgstic) i despais oberts distributs en funci del relleu i del substrat (que histricament han estat destinats a lhorticultura). Hi ha nombroses

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Mitjanant sollicitud. Es dna prioritat als jubilats. Duraci de la llicncia: 1 any prorrogable.

98

Rescissi de la llicncia: Incompliment del reglament ds. Obligacions: Mantenir lespai net i cultivat, no construir casetes dhort, ni tanques ni cap tipus dobra, no tenir animals, no plantar-hi arbres i no comercialitzar les hortalisses obtingudes. Drets: Cultivar lhort. Equipaments i serveis: Aigua de reg i casetes per a les eines. Quotes: Gratut. Normativa existent: En el moment de signar el contracte de cessi de lhort es lliura a lusuari el Reglament ds dels horts del Parc Nou.

99

8. SABADELL (Valls Occidental)

HORTS DEL RIPOLL

CONTEXT Zona dhorts municipals situada a les terrasses adjacents al Ripoll, que travessa el terme municipal, de nord a sud, al llarg de 7 km i constitueix un espai de transici entre Sabadell i el medi natural. Bona part dels horts histrics han perdurat fins avui DIMENSIONS Extensi: 32 ha Nombre de parcelles: 200 Mida de les parcelles: Uns 300 m2, les preexistents, i 100-120 m2, les noves PROPIETAT Mixta (Ajuntament de Sabadell i privada) GESTI Comissi de Gesti de lAjuntament de Sabadell

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Horts illegals i amb gran impacte visual a la ribera del riu Ripoll, amb ocupaci parcial de llera i presncia de talussos. Objectius del projecte: Eliminar els horts illegals (shan eliminat 516 horts i 628 construccions). Ordenar els horts existents i reconeguts legalment. Crear nous espais dhorts (un dels quals per a entitats de discapacitats, sense barreres arquitectniques i amb lavabo adaptat). Substituir les tanques perimetrals per tanques ecolgiques. Arranjar les squies i construir un assut per al reg dels horts histrics.

Regular les condicions dexplotaci (formals i dusos) de les parcelles de titularitat municipal.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Horts situats a la terrassa fluvial inferior del Ripoll, dominats per la presncia de talussos laterals i la visi de la faana de la ciutat que dna al riu. Disposats al llarg del seu curs, alternen sectors que han estat objecte dordenaci amb sectors ms precaris. Les parcelles shi disposen formant el tradicional mosaic ortogonal dels horts vallesans. Topografia: Terrasses fluvials protegides. Aigua: Pous i squies a part del riu, de cabal variable.

100

Vegetaci dacompanyament: Plantes hortcoles i de jardineria. Vegetaci de ribera als marges de riu i vegetaci arbria.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Valoraci de mrits entre els sollicitants. Duraci de la llicncia: 5 anys. Rescissi de la llicncia: Incompliment de les condicions de llicncia, raons dinters pblic. Obligacions: No fer obres, ni posar tanques, ni fer barbacoes. No modificar les casetes existents excepte en determinades condicions. No tenir bestiar. Drets: Conrear exclusivament per a consum privat.

Equipaments i serveis: Caseta individual per a armaris deines. Les casetes noves sn d1,20 m2 i les preexistents shan de reduir a un mxim de 9 m2. Quan sen recupera lusdefruit, senderroquen i sadapten a la nova tipologia. Quotes: 0,33 /m2 de terra i 6 /m2 de caseta. El cost de laigua i el manteniment a crrec de lhortol. Normativa existent: Reglament de rgim ds dels horts de titularitat municipal i per latorgament de llicncies ds privatiu del domini pblic, aprovat el 25 de febrer de 2008.

101

9. SALT (Girons)

HORTES DE SALT

CONTEXT Restes de la zona agrcola irrigada per la Squia Monar que antigament sestenia per Bescan, Salt, Santa Eugnia de Ter i Girona. Actualment es troba prcticament englobada dins lrea urbana de Girona, a cavall dels termes de Salt i Girona DIMENSIONS Extensi: 103,5 ha Nombre de parcelles: 304 finques cadastrals subdividides en horts Mida de les parcelles: Uns 1.200 m2 les professionals i 500 m2 les familiars PROPIETAT Privada GESTI Privada, emmarcada pel planejament

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Urbanitzaci difusa dels espais periurbans amb criteris allunyats de lentorn rural. Degradaci de la xarxa de regadiu. Prdua de lagricultura tradicional. Objectius del projecte: Organitzaci dels usuaris dels horts. Acostar la ciutat i el riu, ja que els horts fan un paper de frontissa important. Revalorar el patrimoni agrcola. Ordenar lespai.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts ocupen una franja parallela al Ter, entre arbredes i el nucli urb, estructurada per la divisi poligonal de les parcelles. Lelevada variabilitat cromtica estacional, labundor daigua, els arbres allats, els camins elevats i les petites construccions de carcter rural sn elements que contribueixen significativament a conferir un carcter agradable i acollidor a lespai. Topografia: El terreny, sobre terrasses fluvials del Ter, s prcticament pla, noms solcat per alguns marges baixos corresponents a antics cursos fluvials. Aigua: Procedent del Ter a travs de la Squia Monar. La primera referncia dun rec a la zona s de lany 833. La xarxa de recs s molt extensa i shan de mantenir segons la tipologia tradicional.

102

Vegetaci dacompanyament: Els horts es troben situats en un domini de boscos de ribera i bosc mixt de plana. Hi destaquen els canyars. Els herbassars dels marges sn variats segons els diferents graus dhumitat a causa de lexposici i la proximitat dels recs. La trencanua, lvol, els margalls, els morrons o els amarants, sn plantes caracterstiques dels marges. Esparsos pels horts hi ha nombrosos fruiters i alguns salzes que serveixen alhora per a ombrejar i aprofitar-ne els vmets.

a ponent de la parcella, regulat per la comunitat de regants de la Squia Monar. Equipaments i serveis: Guarda, tancament nocturn del parc, punts de recollida de deixalles i assessorament per a la implantaci de prctiques ecolgiques. Estan pendents dexecutar la creaci dun centre cvic del parc o la implantaci duna estaci agrometeorolgica, entre altres. Normativa existent: Pla general dordenaci urbana de Salt i Pla especial del Parc de les Deveses-Parc de les Terres i Aiges del Ter, aprovat inicialment.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Cal perms municipal per a construir les casetes dhort i les tanques. Obligacions: Manteniment dels recs que passen per la finca. Drets: s de laigua del rec que circula

103

10. SANT BOI DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)

HORTS LDICS DEL POLGON LES SALINES. FASE I

CONTEXT Polgon industrial les Salines DIMENSIONS Extensi: 0,66 ha Nombre de parcelles: 44 Mida de les parcelles: 80-100 m2 PROPIETAT Ajuntament de Sant Boi de Llobregat GESTI Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Demanda ciutadana dhorts ldics. Substituci dhorts illegals assentats en domini pblic. Objectius del projecte: Reubicar lhorticultura dels espais de la llera fluvial i als marges de les infraestructures viries. Condicionar dues zones verdes del poligon les Salines mitjanant la creaci dels nous horts familiars, la rehabilitaci de la nau existent i la implantaci duna plaa pblica.

una zona verda. Un 50% de lespai es destina als horts ldics, amb la previsi del tancament i els serveis necessaris. El projecte t dues fases. En la primera es crea una plaa pblica en una illa urbana i simplanten 42 parcelles dhort a lilla vena, disposades segons lalineaci del parcellari i els carrers. En la segona es completa lordenaci daquesta segona illa amb la construcci dun umbracle i 24 parcelles dhorts ms. Topografia: Plana deltaica. Aigua: Sutilitza aigua de companyia per a rec a lespera de la segona fase del projecte, que preveu utilitzar aigua de pou per a regar els horts. Vegetaci dacompanyament: Sintegra en el projecte larbrat existent (una petita bosquina dlbers). La vegetaci dacompanyament de nova plantaci inclou vegetaci arbustiva plantada amb una

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: La urbanitzaci del sector industrial de les Salines preveu

104

densitat alta, amb la finalitat de crear un lmit dens fragmentat entre les parcelles, arbres fruiters als espais interiors dels horts i vegetaci de mitja ombra (Ficus elastica i bambs) a lumbracle.

Equipaments i serveis: Aigua, magatzem i lavabos amb dutxa. Dues de les parcelles es destinen a activitats socials, pedaggiques o teraputiques. Normativa existent: Plec de condicions per a regular latorgament de llicncies per a locupaci temporal.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Concurs de mrits amb sorteig. Duraci de la llicncia: 5 anys, prorrogables a 10. Rescissi de la llicncia: Abandonament del conreu per un perode superior a 1 any, engany en la presentaci de mrits, delegaci de les tasques a tercers per part del titular. Obligacions: Seguir les disposicions establertes al Plec de condicions. Drets: Conrear la prpia parcella i utilitzar lespai dels horts.

105

11. TERRASSA (Valls Occidental)

HORTS MUNICIPALS DE LA FINCA DE MOSSN HOMS

CONTEXT Zona dhorts municipals al nord-est del nucli urb, localitzada prop del torrent de la Grpia enmig dun paisatge agroforestal periurb. Shi accedeix des del cam vell de Sant Quirze a Matadepera DIMENSIONS Extensi: 3,16 ha Nombre de parcelles: 86 Mida de les parcelles: 70 m2 aprox. PROPIETAT Ajuntament de Terrassa GESTI Ajuntament de Terrassa (llicncies docupaci i s temporal de les parcelles per a 5 anys)

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Alternativa a la proliferaci dhorts marginals en el terme municipal al llarg dels anys setanta i vuitanta. Ocupaci de terrenys de domini pblic o molt propers al lmit de la zona urbana. Insuficincia de les parcelles dhorts municipals existents des dels anys vuitanta a la finca de Ca nAlavedra. Eradicaci dels horts illegals al torrent de la Grpia. Objectius del projecte: Donar un servei ldico-agrcola a tots els ciutadans. Restaurar el torrent de la Grpia. Reubicar els hortolans illegals del torrent de la Grpia.

Crear uns horts formalment exemplars i pedaggicament tils.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts estan dins un recinte tancat, a lentrada del qual hi ha lespai comunitari, ledifici de serveis i una zona daparcament. Les parcelles es distribueixen en plataformes a tres cotes diferents, amb un cam central per a la circulaci de persones. Topografia: Anivellament del terreny en tres plataformes en les quals es distribueixen les parcelles, amb la presncia de talussos perimetrals i interiors. Petits moviments posteriors efectuats pels hortolans per tal devitar entollaments puntuals.

106

Aigua: Disposen dun dipsit de 150 m3 que distribueix laigua per gravetat, amb un comptador i clau de pas per parcella per controlar el consum daigua i una aixeta. Es permeten dos bidons blaus estandaritzats, com a mxim, per parcella. Vegetaci dacompanyament: Manteniment de dues petites pinedes existents. Enjardinament dels talussos generats pels moviments de terres amb arbust mediterrani.

Obligacions: No fer obres ni posar tanques, no tenir-hi animals i no plantar arbrat en les parcelles. Drets: Conrear plantes agrcoles i de jardineria, elaborar compost, tenir dos bidons daigua de color blau, collocar aspres de canya o de ferro. Equipaments i serveis: Edifici central amb dos mduls amb vuitanta-sis armaris deines de 2-3 m3, lavabos (la neteja dels quals corre a crrec dels mateixos usuaris), espai comunitari d'aixopluc amb alguns bancs i comptador daigua individual. Quotes: Taxa anual (el 2008, 4660 ), ms cost de laigua consumida i el manteniment a crrec de lhortol. Normativa existent: Plec de clusules per a regular les condicions de latorgament de llicncies per locupaci i s temporal dels horts de la finca de mossn Homs

(23 de novembre de 2004): normes detallades respecte de les condicions dexplotaci i les activitats permeses i amb les condicions tcniques de planters, vivers i suports per a canyes.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Sorteig pblic entre els sollicitants. Duraci de la llicncia: 1 any prorrogable fins un mxim de 5. Rescissi de la llicncia: Incompliment de les condicions de la llicncia o fi del termini.

107

12. VALLADOLID (Valladolid, Castella-Lle)

HUERTOS ECOLGICOS DE VALLADOLID

CONTEXT Els horts se situen prop de Valladolid, en una finca de lEscola Universitria dEnginyeria Tcnica Agrcola (INEA) on es cultiven espcies de fusta i conreus de regadiu adjacent al riu Pisuerga DIMENSIONS Extensi: 4,7 ha Nombre de parcelles: 450 Mida de les parcelles: 105 m2 PROPIETAT INEA GESTI Conveni de lany 2005 que estableix el finanament a crrec de lAjuntament de Valladolid i la gesti a crrec de lINEA

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Definici de normes de funcionament de lespai. Garantia dassistncia tcnica per a la prctica de lhorticultura ecolgica (contractaci de tcnics externs). Dotaci dinfraestructures de reg i daccessos. Objectius del projecte: Oferir a ciutadans majors de seixanta anys una forma de lleure que contribueixi a preservar-ne la salut fsica i psicolgica mitjanant la feina i les relacions amb altres persones. Proporcionar-los formaci en horticultura ecolgica. Oferir-los participaci en activitats solidries i festives.

Oferir-los participaci en projectes de recuperaci de llavors antigues i autctones en collaboraci amb bancs de llavors.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts limiten al nord amb una franja de vegetaci de ribera consolidada, a loest amb el cam daccs senyalat per una alineaci arbrada i al sud amb ledifici de lescola. Enmig dun paisatge pla, dominat per les textures dels conreus agrcoles de producci, apareix un mosaic de gra petit, organitzat amb una trama regular de camins de terra, que t com a fons escnic la vegetaci de ribera i la silueta urbana que apareix al seu darrere. Topografia: Parcella de regadiu al terme municipal de Valladolid amb bons accessos

108

en bicicleta, autobs i autombil. Aparcament espais. Cam daccs com a totes les parcelles. Aigua: Cada parcella t una presa daigua individual fins al riu. Vegetaci dacompanyament: A les parcelles cada hortol hi pot plantar all que vulgui, excepte espcies llenyoses (ja que ladjudicaci s temporal). Cal utilitzar tcniques dagricultura ecolgica. Al voltant de la zona dhorts, duna banda hi ha camps de conreu diversos de lescola: ametllers, vinyes, pins, etc. De laltra, hi ha una franja de vegetaci de ribera ben desenvolupada al llarg del tram del riu Pisuegra que travessa la finca.

(com a mxim, un hort per cada unitat familiar). Ladjudicaci es fa per sorteig, sense valorar caracterstiques individuals. Duraci de la llicncia: 2-3 anys. Rescissi de la llicncia: Per abandonament superior a un mes es determina la fi de la llicncia. Obligacions: Conrear amb mtodes ecolgics, no plantar conreus llenyosos ni plurianuals, no fer installacions permanents, respectar lhorari, no malbaratar aigua, dipositar les deixalles als llocs habilitats, no comercialitzar els productes. Drets: Tenir cura de la parcella (individualment o entre diverses persones), gaudir de les facilitats formatives. Equipaments i serveis: Formatius: cursos sobre cultiu ecolgic, accs en horari especfic a la biblioteca

de lINEA, panell informatiu a lentrada amb notcies rellevants (plagues, remeis indicats, consells de conreu, etc.), dos tcnics assessors en horari laboral. Equipaments: lloguer deines, lavabos, bagul de plstic verd a cada parcella tancat amb un candau, dues preses daigua a cada parcella (una per a installar una mnega de reg i una altra per a eventuals installacions de reg per gota a gota). Quotes: Gratut. Normativa existent: Normes de funcionament intern establertes per lINEA amb el vistiplau de lAjuntament: en rebre una parcella, ladjudicatari a precari signa un document on es compromet a complir-les.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Persones majors de seixanta anys empadronades a Valladolid

109

13. VITRIA-GASTEIZ (laba, Pas Basc)

HUERTAS DE OLARIZU

CONTEXT Els horts sn dins lanella verda de Vitria, un continu despais verds connectats per espais de gran valor ecolgic i paisatgstic que formen una corona al voltant de la ciutat i que sn el resultat dun treball de restauraci de la perifria. Estan envoltats de camps de conreu i limiten al nord amb la ciutat de Vitria i a lest amb la carretera A-2124. Al sud es contemplen els monts de Vitria i el tossal dOlarizu DIMENSIONS Extensi: 5,8 ha Nombre de parcelles: 98 PROPIETAT Ajuntament de Vitria-Gasteiz GESTI Centro de Estudios Ambientales (CEA)

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Eliminaci dhorts illegals als marges dels rius Errekaleor i Zadorra. Transformaci duna rea ocupada per camps de conreu, prats degradats i abocadors incontrolats. Objectius del projecte: Proporcionar als habitants de VitriaGasteiz un espai dactivitats doci a laire lliure relacionades amb lhorticultura ecolgica. Crear un espai per a desenvolupar activitats deducaci ambiental.

Gasteiz, els horts ocupen un recinte tancat de 58.700 m2, format per diferents parcelles individuals, espais comuns i edificis dirigits a la formaci i aprenentatge prctic dactivitats relacionades amb lhorticultura, la jardineria i lagricultura ecolgica. Topografia: Planera. Aigua: En lmbit dels horts, hi ha basses de reg dobra amb arrebossat de color groc, que les integra cromticament a lentorn. Els usuaris utilitzen regadores per a racionalitzar-ne el consum. Hi ha un petit estany, sobre el qual sha construt un hivernacle accessible per una passera de fusta, que esdev una clara referncia visual i un focus datracci del lloc. Vegetaci dacompanyament: Dins els horts hi ha espais amb vegetaci diferenciada: un viver forestal de producci, manteniment i aclimataci despcies

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Dins el Parc Ambiental dOlarizu al sud de Vitria-

110

autctones alabeses, un hort de fruiters on es conreen pomers, perers, cirerers, presseguers, pruners, codonyers, figueres, avellaners, nogueres, vinyes, gerderes i grosellers, una rocalla amb una collecci de plantes que requereixen poc sl, un arbortum amb una representaci dels boscos autctons del municipi (roureda, bosc de ribera, bedollar, alzinar, fageda i bosc mixt), un hivernacle bioclimtic enmig de lestany amb colleccions de plantes de temporada. Els lmits de parcella entre camins i horts es defineixen amb jardineres plantades amb espcies aromtiques com la lavanda, la santolina, el roman o la slvia.

ecolgica i en la cessi posterior de parcelles de cultiu. Sadrea a persones majors de cinquanta-cinc anys no actives professionalment. Duraci de la llicncia: La cessi s per a 1 any i es podr prorrogar per perodes successius d1 any de manera indefinida sempre que no hi hagi llista despera. Obligacions: Sha de complir la normativa establerta pel CEA. Drets: Conrear la parcella adjudicada segons la normativa establerta, utilitzar les installacions collectives i accedir als cursos daprenentatge i reciclatge. Equipaments i serveis: Un edifici bioclimtic destinat a donar servei als usuaris dels horts. Disposa darmaris deines, vestuaris, lavabos i un magatzem de maquinria i eines. Tamb t una petita oficina datenci al pblic i una estaci

meteorolgica que proporciona informaci sobre temperatura, precipitaci, vent, humitat i radiaci solar. Normativa existent: Reglament establert pel CEA.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Seguiment del programa dagricultura ecolgica, consistent en un curs teric i prctic dhorticultura

111

14. VITRIA-GASTEIZ (laba, Pas Basc)

HUERTOS DE URARTE (ABETXUKO)

CONTEXT Els horts, com els anteriors, sn dins lanella verda de Vitria. Se situen en un antic meandre del riu Zadorra, a prop del nucli dAbetxuko, al nord de VitriaGasteiz, en terrenys que eren camps de futbol. Al nord limiten amb el nucli urb i a la resta del permetre estan envoltats de bosc de ribera DIMENSIONS Extensi: 6 ha Nombre de parcelles: 240 (60 dindividuals i la resta collectives) Mida de les parcelles: 75 m2 PROPIETAT Ajuntament de Vitria-Gasteiz GESTI Centro de Estudios Ambientales (CEA)

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Eliminaci dels horts illegals als marges del riu Zadorra. Regeneraci del bosc de ribera en estat de degradaci. Transformaci dun camp de futbol en zona dhorts. Objectius del projecte: Proporcionar als ciutadans de VitriaGasteiz un espai dactivitats doci a laire lliure relacionades amb lhorticultura ecolgica. Crear un espai per als collectius interessats en el desenvolupament de lhorticultura ecolgica a partir de leducaci ambiental, la formaci o senzillament lactivitat dhorta en el temps lliure.

Millorar la xarxa de camins per a vianants i bicicletes periurbans, enllaant els recorreguts interiors amb els de lentorn. Construir un espai amb alta qualitat esttica, en consonncia amb el paisatge rural de lentorn.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Enmig dun paisatge agroforestal ondulat, lantic meandre del riu Zadorra allotja un bosc de ribera que avui es troba en bon estat. El bosc va perdent densitat cap a linterior: desapareix primer lestrat arbustiu, sesclarissa larbori i, finalment, apareix una faixa de prats al lmit amb lespai hortcola. El paisatge ordenat i geomtric dels horts, format per diferents parcelles, espais comunitaris i edificis, forma un tot unitari i ordenat, visualment

112

molt obert ats que no hi ha tanques interiors de cap tipus i que larbrat sha situat estratgicament. Topografia: Dacord amb la naturalesa fluvial de lmbit, la topografia s totalment plana. Aigua: Hi ha una pou de captaci daigua del fretic que omple diferents basses de reg, fetes dobra i arrebossades de color groguenc. En una de les zones destada hi ha una bassa-font i una prgola, que donen ombra i frescor. Vegetaci dacompanyament: La vegetaci dacompanyament dels horts s majoritriament arbustiva i es planta en jardineres de fusta entre parcelles. Hi ha dos sistemes: el sistema de carrers i el sistema de places. Als carrers es fan plantacions lineals monoespecfiques: arbusts de flor i olor a leix est-oest (carrer de les lavandes, de les slvies, dels

grosellers, dels cotonesters, etc.) i arbusts perennifolis a leix nord-sud (llorer, marfull, evnim, etc.). A les tres places, on se situen les basses de reg, es fan plantacions arbries. Sha escollit una espcie de fruiter ornamental especfica per a cada espai i sen planten tres exemplars al costat de cada bassa.

Rescissi de la llicncia: Per incompliment de la normativa establerta. Si hi ha molta demanda es rescindeixen les llicncies ms antigues. Obligacions: Complir la normativa establerta pel CEA. Drets: Conrear la parcella adjudicada segons la normativa, utilitzar les installacions collectives i accedir als cursos daprenentatge i reciclatge. Equipaments i serveis: Magatzem central de productes i eines ds com. Magatzem amb armaris individuals per a les eines on hi ha els serveis necessaris. rees de lleure, jardins i barbacoes. Hivernacles i edifici de serveis dirigits a la formaci prctica relacionada amb lhorticultura ecolgica i la jardineria. Quotes: Anuals. Normativa existent: Reglament del CEA.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Els sollicitants han de fer un curs de formaci tericoprctica dhorticultura ecolgica, signar un comproms ds de la parcella i pagar una quota estipulada en funci del tipus de parcella. Duraci de la llicncia: 1 any, prorrogable per perodes successius d1 any de manera indefinida sempre que no hi hagi llista despera.

113

15. AUXERRE (Dpartement de lYonne, Frana)

JARDINS FAMILIAUX DAUXERRE

CONTEXT Lespai dels horts se situa sobre un vessant dexposici sud-est, limtrof amb el barri de Brichres. Limita al nord-oest amb un antic traat de ferrocarril habilitat com a corredor verd i al sud-est amb els blocs dhabitatge protegit DIMENSIONS Extensi: 4 ha aproximadament Nombre de parcelles: 84 Mida de les parcelles: 250 m2 PROPIETAT Ajuntament dAuxerre GESTI Comit Local de la Fdration Nationale des Jardins Familiaux et Collectifs creat a propsit

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Renovaci urbana del barri dhabitatge de protecci oficial de Brichres. Encaix dels horts en un entorn amb valor paisatgstic. Objectius del projecte: Proporcionar un servei als habitants del barri. Habilitar un espai verd adjacent al corredor verd. Aprofitar laigua de pluja com a aigua de reg. Minimitzar la presncia i la singularitat de les construccions hortcoles necessries.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Lespai est estructurat per tres camins parallels perpendiculars a la lnia de mxim pendent. A la part superior se situa laccs principal, lequipament collectiu i una rea daparcament, aix com tres basses artificials naturalitzades. Sobre el vessant salternen franges de parcelles hortcoles i faixes de plantacions de fruiters. La disposici regular i lhomogenetat formal dels elements construts, principalment tanques i casetes, dna una gran unitat a un espai visualment molt exposat. Topografia: El disseny del parcellari sadapta a les corbes de nivell. Aigua: A la part superior de lmbit hi ha tres basses de retenci on semmagatzemen les aiges pluvials

114

dun sector poc o gens urbanitzat de 3 ha, que es depuren per decantaci. Tenen una capacitat total de 600 m2, equivalent a quatre mesos de consum. Des de les basses, laigua es transporta a travs de canalitzacions enterrades i per gravetat fins a dotze punts de distribuci situats al llarg de les tres avingudes principals. Els hortolans shi desplacen per omplir les regadores. El sistema est connectat a la xarxa daigua potable per a fer front a situacions de manca daigua emmagatzemada, per fins avui no shan donat. Vegetaci dacompanyament: Al voltant de la zona hi ha masses forestals consolidades. A linterior dels horts, les plantacions de vegetaci shan concentrat a lrea daparcament per a ombrejar els vehicles i shan disposat en bandes formades per fruiters distributs

en retcules regulars inspirades en lagricultura de la zona.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obligacions: No ampliar ni transformar les casetes. Equipaments i serveis: Una caseta per a guardar les eines a cada parcella formada per un espai cobert de 3,36 m2 i una petita terrassa que salla visualment per un dels laterals quan la porta oberta es fixa als suports previstos per a complir aquesta funci. Coberta exempta per a assegurar una ventilaci correcta. Normativa existent: Reglament interior de funcionament.

115

16. TRLAZ (Dpartement de Maine-et-Loire, Frana)

JARDINS FAMILIAUX DE TRLAZ

CONTEXT La ciutat de Trlaz, que forma part de laglomeraci urbana dAngers, histricament est vinculada a lactivitat minera: lextracci de pissarra (ardoise) ha estat la base de la seva economia i nha modelat el paisatge. Els horts se situen en un barri al permetre de la ciutat i toquen amb una gran rea dextracci on apareixen immenses piles de restes de material DIMENSIONS Extensi: 50 Mida de les parcelles: Variable, 150-200 m2 GESTI Comit local

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Reubicaci dels horts del barri de Plaines a causa de la remodelaci urbanstica que lafecta. Objectius del projecte: Crear una zona verda mixta, habilitada parcialment com a parc i parcialment com a espai dhorts. Integrar el recorregut a travs de lespai verd amb la trama verda de la ciutat. Adaptar el projecte al context (teixit urb, espais dextracci de pissarra). Respectar les preexistncies (arbrat allat, construccions patrimonials). Adaptar algunes parcelles per a persones discapacitades.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Els horts limiten al nord amb el rierol Lapin, que els separa de lrea dextracci de pissarra, al sud, amb un barri dhabitatge unifamiliar, a lest, amb una arbreda, i a loest, amb un mur a laltra banda del qual hi ha camps de conreu i arbredes. Sorganitzen al voltant de tres elements estructurants: el rierol i el bosc de ribera associat que fa de lmit fsic amb lrea dextracci que presideix visualment el conjunt, el passeig central que centralitza la circulaci i disposa la trama hortcola a banda i banda i un aflorament desquist a la part central, al voltant del qual es disposa ledifici de serveis collectiu i lmbit destada comunitari, que fa alhora despai pblic de barri. Les construccions contribueixen de manera molt significativa a integrar

116

lmbit en el paisatge i a donar-li carcter: lequipament collectiu, situat al centre, s un volum simple i sobri, amb uns acabats i uns materials cuidats (coberta de xapa de color pissarra, faanes dacabats consonants amb lorientaci). Les casetes individuals, disposades soles o en grups de dos, tenen un disseny modern. Sinspiren en les cabanes dels treballadors de la indstria de la pissarra i es fan amb materials de lentorn (fusta i pissarra). Topografia: La zona s plana i no ha calgut fer moviments de terra. Aigua: Hi ha una estaci de depuraci de les aiges residuals dels lavabos. Cada agrupaci de parcelles sabasteix a partir dun punt daigua (fins a un total de cinc), alimentat per una captaci de pou. Vegetaci dacompanyament: A la part exterior de les tanques que delimiten les parcelles es planten arbustos. El cam

principal t una alineaci simple de roures i els transversals sacompanyen de fruiters. A lespai central destada shan plantat arbres despcies presents a lentorn.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obligacions: No modificar ni ampliar les casetes. Drets: Conreu de la parcella en lhorari daccs establert. Equipaments i serveis: Edifici collectiu (magatzem de llavors i eines compartides), caseta individual de 5 m2 fabricada als tallers municipals, jardineres elevades adaptades a la prctica de lhorticultura de persones amb mobilitat reduda, aparcament, lavabos, accessibilitat a tots els edificis i recorreguts. Normativa existent: Reglament intern.

117

17. NOVA YORK (Nova York, EUA)

HORTS DE LONG GREEN GUERRILLAS

CONTEXT Ms de 700 espais enjardinats o ocupats per horts a tota la ciutat DIMENSIONS Extensi: Variable, en general reduda Nombre de parcelles: Depn de les dimensions del lloc. A tall dexemple, a United Herkimer hi ha 10 parcelles i a New Vision, 30 Mida de les parcelles: Uns 1,2 x 2,4 m PROPIETAT New York City Parks Department o b fundacions privades, segons els casos GESTI Jardiners de la comunitat. Eventualment ajut de tcnics de fundacions

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Conversi despais abandonats i solars erms en espais de verd urb. Lluita contra lespeculaci urbanstica i la urbanitzaci dels espais lliures. Objectius del projecte: Treballar llocs abandonats per treuren un profit hortcola. Habilitar-los com a espais de lleure. Donar un servei al venat dels volltants. El moviment, creat lany 1973, va ser iniciat per lartista Liz Christy. Ha incorporat intellectuals, professionals liberals, jubilats, mestresses de casa, estudiants i ciutadans de tot tipus interessats per lhorticultura i la defensa dels espais verds. Avui lorganitzaci no governamental Green Guerrillas t 200 socis i 800 voluntaris. Es finana mitjanant

donatius, una festa benfica anual i aportacions daltres fundacions. A cada espai, hi treballen entre dues i quinze persones.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: Les fotografies sn del barri de Brooklyn. Cada una de les peces habilitades com a espai collectiu t les seves caracterstiques fsiques particulars. Per, en general, sn espais molt viscuts i apreciats, que generen sentiment de pertinena a una comunitat i esdevenen un espai com carregat de significats personals i collectius. Topografia: En general, en tractar-se de solars urbans, la topografia s planera, tot i que hi pot haver runes i deixalles abundants, que cal retirar de la superfcie.

118

Aigua: En general, sutilitzen boques daigua dincendis i sistemes privats de bombament. Vegetaci dacompanyament: Pel fet de ser zones ermes, la vegetaci existent sol ser principalment ruderal. El tractament consisteix en una neteja i desbrossada que dna lloc a un posterior condicionament de lespai, ja sigui com a lloc desbarjo o com a espai de conreu. En tot cas, les plantacions sn un element fonamental.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Equipaments i serveis: Lassociaci organitza tallers, proporciona assessorament als encarregats actuals i futurs de cada espai, dna serveis enfocats a la gesti material i humana i ofereix cursos sobre tcniques de cultiu. Generalment hi ha magatzem deines, que subiquen als darreres dels horts.

119

18. VANCOUVER (Colmbia Britnica, Canad)

MOUNT PLEASANT COMMUNITY GARDEN

CONTEXT Els horts estan situats enmig de Vancouver, a la 8 Avinguda, entre els carrers Fraser i Prince Albert DIMENSIONS Extensi: 0,088 ha Nombre de parcelles: 55 parcelles individuals, 6 parcelles comunitries Mida de les parcelles: Aprox. 1,8 x 6 m PROPIETAT Ajuntament de Vancouver GESTI Mount Pleasant Neighbourhood Association (lloguer de lespai a lAjuntament de Vancouver). Urban Diggers Society (gesti quotidiana de lespai)

ANTECEDENTS
Problemtiques afrontades: Inexistncia dhorts al barri de Mount Pleasant. Dificultat de cultivar personalment aliments orgnics. Objectius del projecte: Oferir als residents del barri loportunitat de conrear hortalisses, flors i plantes aromtiques. Promoure lagricultura orgnica. Facilitar un espai on celebrar activitats hortcoles, socials, educatives i la interacci entre els hortolans i els ciutadans en general.

DESCRIPCI DEL PROJECTE. ACTUACIONS PRINCIPALS

Descripci dels horts: El recinte se situa enmig dun barri residencial de baixa densitat, format per cases plurifamiliars de planta i pis. Est delimitat per una simple tanca de fusta d1 metre dalada on la porta dentrada es remarca amb una petita prgola plantada amb enfiladisses. El cam principal es recobreix amb escora i els secundaris estan enherbats. Lespai, malgrat la diversitat de materials utilitzats per a delimitar les parcelles, mant una bona qualitat paisatgstica grcies a la inexistncia de barreres fsiques i visuals i la combinaci harmnica de flors i hortalisses. Topografia: Les parcelles ocupen un terreny pla situat a cota de carrer, excepte en un dels laterals, on un tals amb vegetaci herbcia fa despai de transici.

120

Aigua: Dos punts de connexi a la xarxa daigua potable amb les dues mnegues corresponents, de longitud suficient per a abastir les diferents parcelles. Diversos cubells comunitaris. Vegetaci dacompanyament: Al permetre shan respectat diversos arbres preexistents. Tant a lespai dentrada com a lespai destada comunitari shan plantat massissos amb plantes aromtiques, roses, lliris i flors. A les tanques shan plantat arbustos de fruit o de flor i plantes enfiladisses.

4 mesos, fer servir pesticides, no complir la normativa ds. Obligacions: Mantenir la parcella neta i en bon estat de conservaci, no collocar tanques superiors a 30 cm als lmits, no collocar estructures que facin ombra a les parcelles venes, no utilitzar pesticides, participar en el manteniment dels camins i de les zones comunitries, notificar la cessi temporal de la parcella a tercers. Drets: Conrear la parcella, collocar lmits de parcella de fusta, pedra o filat, utilitzar les zones comunitries, participar a les dues o tres reunions anuals i votar en la presa de decisions que concerneixen la gesti de lespai, obtenir la revista mensual, participar en els actes ldics i socials. Equipaments i serveis: Espai destada amb banc i armari deines comunitari. Plaf informatiu dactivitats, reunions i altres.

Dos punts daigua. Quatre contenidors de compostatge comunitaris. Eines hortcoles per a ls a linterior del recinte. Quotes: 15 $ (1998). La quota individual anual es complementa amb donacions particulars. Normativa existent: Sadopta voluntriament la Community Garden Policy (poltica de jardins comunitaris) establerta per la Parks Board (Oficina de Parcs) de lAjuntament de Vancouver. Hi ha set comits de gesti: Parcelles comunitries, Disseny, Compostatge, Finanament i Admissi, Publicaci mensual, Activitats socials i Poltica general.

CARACTERSTIQUES DE GESTI
Obtenci de la llicncia: Llista despera de voluntaris. Duraci de la llicncia: Anual. Renovaci automtica amb confirmaci expressa de linteressat abans de mitjan mes dabril. Rescissi de la llicncia: No cultivar durant

121

Annex

EL MARC NORMATIU

Ajuntament de Girona rea de Medi Ambient

Pla dusos i gesti del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia
Document per a laprovaci definitiva. Setembre 2005

NDEX
1. 2. 3. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. 3.7. 3.8. 3.9. Introducci Objectius Regulaci dusos Creaci de lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia Recs Squia Monar Tanques Casetes dhorta Camins Tinena danimals Recollida de residus Compost i residus orgnics 3.10. s de lespai pblic 3.11. Neteja dels espais pblics 3.12. s dels marges entre parcelles 3.13. Rgim dsos agrcoles 3.14. Compravenda de productes 3.15. Leducaci ambiental 3.16. Control i punts daccs 3.17. Vegetaci i fauna de lentorn natural 3.18. Coordinaci amb municipis vens 3.19. Creaci dhortes pbliques de lloguer

116

1. INTRODUCCI Aquest document s la conseqncia derivada de lexecuci del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia, marc normatiu de carcter urbanstic, sobre lordenament de lespai dhorta situat entre el riu Ter, el Pla parcial del parador del Gell, la Squia Monar i el lmit amb el municipi de Salt, amb una superfcie de 41,42 hectrees i amb qualificaci de parc fluvial i parc agrcola. 2. OBJECTIUS Aquest document pretn fer un seguit de propostes per a la gesti de lespai dhorta incls dins lmbit del Pla especial. 3. REGULACI DUSOS 3.1. Creaci de lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia LAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia tindr un paper fonamental per a la gesti i aplicaci del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia. LAjuntament en poten-

ciar la creaci mitjanant accions dinformaci pblica i adreant documentaci concreta als diferents propietaris i tamb usuaris de lespai. Aix mateix, lAjuntament dotar dun punt dinformaci, amb una persona de contacte, que coordinar i ajudar a la creaci i consolidaci de lAssociaci dUsuaris. Un cop formada lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia, shauran de coordinar les accions entre ladministraci local i els hortolans, mitjanant un programa i un calendari que caldr que siguin establerts entre les dues parts, en els quals es definir una freqncia de reunions dels usuaris, de trobades entre lAjuntament i lentitat i, en termes generals, el rgim de funcionament de lAssociaci. En cas de conflictes concrets pel que fa a aspectes previstos al Pla especial (tanques, camins, barraques...) per part dusuaris de lespai que no segueixin les normatives pre-

vistes en aquesta figura urbanstica, els usuaris mateixos o, si s possible, lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia mateixa podran comunicar a lAjuntament lincompliment detectat, i aquest nhaur dexigir el pertinent compliment i ladaptaci a la normativa vigent. Sestima convenient que en el procs de tramitaci fins a laprovaci definitiva del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia es constitueixi lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia, per a facilitar el seu funcionament i tamb la participaci i la presa de decisions i accions concretes derivades del Pla especial. LAjuntament, de com acord amb lAssociaci dUsuaris i Propietaris de les Hortes de Santa Eugnia i en virtud de les normatives que preveu el Pla dusos i gesti del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia, vetllar per al compliment daquest pla. Les hortes

117

pbliques de lloguer permetran garantir larrendament de parcelles i, si escau i sempre en funci de la demanda existent, es podria acordar, juntament amb lAssociaci dUsuaris i Propietaris de les Hortes de Santa Eugnia, posar en marxa altres mesures per al foment del lloguer dhortes que tinguin com a finalitat mantenir els usos actuals i els previstos al Pla especial. 3.2 Recs El conjunt de recs que formen la xarxa hdrica de les hortes de Santa Eugnia s definit pel plnol 8 incls al document del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia. Daquest plnol, sen deriven dues tipologies de recs: els principals, considerats xarxa bsica, els quals seran mantinguts i conservats per lAjuntament de Girona, i una xarxa secundria, amb recs de menys amplada i de cabal menor, que hauran de ser mantinguts per part dels hortolans i usuaris a travs de lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia. Aix mateix, cadascuna de les parcelles que obtingui laigua a travs dels recs secundaris haur de fer-se c rrec de mantenir en condicions el tram de linterior de les parcelles, per a la qual cosa sevitar al mxim ls de pesticides nocius per al medi ambient en el proc s de manteniment dels respectius marges. Laigua necessria per a ls de cada parcella dhorta sempre sagafar del rec ms proper situat a ponent (oest), tal com tradicionalment sha fet al llarg danys dhistria a lespai de les hortes de Santa Eugnia.

Es prioritzar, all on sigui possible, el manteniment de lespai dels marges a banda i banda dels recs principals, per la gran vlua ecolgica que representen i com a espais hbils per a corriols i per a afavorir la fauna prpia dels espais dhorta. El Pla especial, dins del seu informe ambiental, aconsella la reducci del consum daigua de rec, i aix saconseguiria amb la utilitzaci de tcniques de regatge gota a gota (i no amb el regatge manta o per inundaci), per al qual es podran installar dipsits (preferentment comunitaris i darquitectura i materials consonants amb les tanques i barraques), la ubicaci dels quals ser acordada entre lAjuntament i lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia. No obstant aix, es podr continuar fent servir el regatge per inundaci. 3.3. Squia Monar La Squia Monar s la columna vertebral daportaci daigua i vida a les hortes de Santa Eugnia. La incertesa actual sobre quina s la seva titularitat fa que la regulaci de la Squia Monar sigui complexa, per la qual cosa lAjuntament iniciar els trmits per a acordarne una resoluci entre totes les parts implicades, amb la voluntat daclarir les responsabilitats del seu manteniment. Daquest fet deriva tamb la necessitat de crear la Comunitat de Regants de les Hortes de Salt i Santa Eugnia de Ter, que ser impulsada per part de lAjuntament, amb lassessorament tcnic i la implicaci poltica necessaris per a fer-la possible en un futur.

LAjuntament de Girona vetllar per garantir un cabal mnim per al regadiu tot mantenint converses amb lACA i altres ens implicats. 3.4. Tanques En correspondncia amb les propostes del Pla especial sobre la tipologia de tanques que defineixin mbits parcellaris concrets i unitats dusos definides, els usuaris hauran de substituir les tanques existents (a excepci de les que estiguin catalogades pel seu valor natural, histric o patrimonial) per altres previstes al Pla especial, en un termini mxim de tres anys a partir de laprovaci daquest pla. Daquesta manera, saconseguir un paisatge agrcola de carcter ordenat i homogeni, respectus alhora amb lentorn natural. Per a facilitar aquesta tasca i com a mesura de subvenci, lAjuntament proporcionar el material necessari per a realitzar-ne la substituci, el qual podr ser aconseguit aportant la documentaci necessria que acrediti ls de lespai dhorta. En tot moment, les tanques sadequaran al model previst al Pla especial per a evitar les tanques dalada excessiva que podrien provocar problemes dombra a les parcelles venes. Aquestes tanques seran permeables a la fauna. 3.5. Casetes dhorta De la mateixa manera que amb les tanques i en correspondncia amb les propostes del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia sobre la tipologia de casetes dhorta permeses en lespai, els usuaris hauran dadaptar-les a la

118

normativa proposada. La finalitat de les casetes dhorta, imprescindibles per a lexercici de lactivitat agrcola en lespai, no s ms que la de guardar el material necessari per al conreu de lhorta, per la qual cosa les mides, la parcella mnima de conreu per a disposar-ne, la tipologia i els materials shan establert a la normativa del Pla especial. No es permet de pernoctar en lespai ni emmagatzemar-hi objectes i materials impropis del conreu. Els usuaris que disposin en lactualitat de casetes dhorta no adequades a les que permet el Pla especial de les hortes de Santa Eugnia, les hauran de substituir (a excepci de les que estiguin catalogades pel seu valor natural, histric o patrimonial) per les que es fixen al Pla especial dins dun termini mxim de tres anys. Daquesta manera, saconseguir un espai agrcola de carcter ordenat i homogeni, respectus alhora amb lentorn natural i paisatgstic. Per a facilitar aquesta tasca i com a mesura de subvenci, lAjuntament proporcionar el material necessari per a realitzar-ne la substituci, el qual podr ser aconseguit aportant la documentaci necessria que acrediti ls de lespai dhorta. 3.6. Camins El conjunt de camins que formen la trama despai viari de les hortes de Santa Eugnia s definit als plnols 7.1 a 7.7 inclosos al document del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia. Tal com succeeix a lapartat referent als recs, del plnol de la xarxa de camins, sen deriven dues tipologies: els camins principals,

considerats xarxa bsica, que seran mantinguts i conservats per lAjuntament de Girona, i els corriols o xarxa secundria, de menor amplada i ds restringit als usuaris de les parcelles on aquests porten, que hauran de ser mantinguts pels hortolans i usuaris a travs de lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia. Per a la tasca de manteniment dels marges daquests camins, sevitar al mxim ls de pesticides nocius amb el medi ambient. El Pla especial preveu el tancament de la xarxa de camins i corriols durant la nit i alhora la prohibici de circular-hi amb vehicles motoritzats, exceptuant-hi els usuaris de lhorta que, malgrat tot, estaran subjectes a certes restriccions. Tanmateix, els aspectes ms concrets de la gesti dels camins, lhorari de tancament i el rgim de funcionament es podran modificat a petici de lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia. 3.7. Tinena danimals Per tal devitar problemtiques sanitries o dincompatibilitat dusos, i per a mantenir el carcter nicament agrcola de les hortes de Santa Eugnia, no es permetr la tinena danimals a les hortes. La presncia, doncs, de petites construccions destinades a guardar bestiar (vacum, cabrum, aviram, porc, equ, etc.) no es permetr, i noms seran permeses les edificacions que serveixin per a guardar eines, estris o material de carcter agrcola, en cap cas ramader, tot segons fixa la normativa del Pla especial. Tampoc no es permetr tenir gossos a lespai durant la nit, encara que s que podran estar a les parcelles dhorta durant el dia quan estiguin acompanyats de

119

lusuari en lexercici de la activitat agrcola. Aquesta prohibici no afecta els masos i construccions catalogades com a habitatges existents a lactualitat, on es permetr la tinena danimals sempre en carcter de consum i s propi, aix com la presncia danimals de companyia, com ara gossos o gats. Es permetr el passeig danimals domstics sempre que es respecti la normativa que regeix per al conjunt de la ciutat, s a dir, duent lligat lanimal, recollint-ne els excrements, passejant sense sortir de lespai pblic i seguint la resta daspectes que preveu lordenana de tinena danimals domstics aprovada per lAjuntament de Girona. 3.8. Recollida de residus LAjuntament ubicar diversos punts daportaci selectiva de residus, prxims a les zones dactivitat agrcola, per sempre en indrets aptes per a laccs dels vehicles necessaris per a fer-ne leliminaci peridica, per tant

quedaran als lmits daquest Pla especial, a fi devitar lentrada dels vehicles de recollida dins lmbit. Tanmateix, la ubicaci exacta daquests punts de recollida sacordar entre lAjuntament i lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia. LAjuntament ser lens responsable del buidatge peridic de residus. 3.9. Compost i residus orgnics Amb la finalitat de gestionar la recuperaci dels residus orgnics de petites dimensions, i alhora de possibilitar-ne la revaloraci, es potenciar la producci de compost per part dels usuaris. LAjuntament proporcionar als usuaris formaci i material necessari per a la producci de compost dins de les prpies parcelles, sense perjudici que, si lAjuntament i lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia ho creuen convenient, es cren punts verds o rees daportaci de matria orgnica sobrant, procedent nicament de lactivitat agrcola.

3.10. s de lespai pblic Lespai pblic de les hortes de Santa Eugnia pot ser utilitzat per a diferents usos, ja sigui per a passejar, anar en bicicleta, fer esport, observar la natura, passejar el gos, etc. Aquest s pblic ha de permetre que lespai sigui un parc ms de la ciutat de Girona, encara que, en aquest cas, incls en una tipologia diferent, ats que s un parc agrcola i per part dels usuaris que no sn hortolans cal un mxim respecte per les activitats agrcoles. Els seus habitants hauran de seguir les normatives aplicades a aquest espai i les ordenances de convivncia ciutadana de carcter general. Tanmateix, caldr tenir present per part dels visitants els usos i la tipologia despai pblic de les hortes, gran part del qual est destinat als conreus i usos agrcoles tradicionals. Amb la finalitat de permetre la convivncia entre ambdues activitats, lAjuntament mantindr nets i en bon estat els principals camins

120

de la xarxa bsica i instar el Consorci de les Vies Verdes a mantenir en condicions el tram de carril-bicicleta que passa per les hortes de Santa Eugnia. Aix mateix, dotar lespai de zones de reps, papereres, bancs, punts dinformaci, rtols i cartells informatius i tamb duna rea de pcnic. 3.11. Neteja dels espais pblics Amb la vocaci de convertir les hortes de Santa Eugnia en un entorn pblic ms de la ciutat, la neteja dels espais pblics daquest parc agrcola ser assumida per part de lAjuntament, mitjanant un contracte de manteniment com els que ja hi ha per a la resta de parcs i jardins de la ciutat. Aquest manteniment far referncia al buidatge de les papereres, la neteja dels camins pblics, la plantaci darbres i reposici darbres morts, la sega i poda dels marges situats vora els camins pblics, etc. 3.12. s dels marges entre parcelles Els marges interiors (entre la parcella de conreu dhorta i el lmit del cam o corriol) sn punts de gran importncia per a mantenir un entorn endreat i net i un paisatge agrcola en bones condicions. Aix mateix, sn espais bsics per al manteniment dels camins i per a evitar-ne aix lerosi o degradaci amb el pas dels anys. Per a garantir-ne aquest s correcte, no es permetr plantar entre la tanca (sigui vegetal o de fusta) i el cam o corriol, ni mantenir brut de vegetaci espont nia aquesta franja, la qual haur de ser netejada peridicament per part de lusuari; si es pot, es far sense s de pesticides nocius per a lentorn natural.

Aix doncs, aquests marges de les parcelles de conreu dhorta hauran de ser mantinguts pel propi usuari, amb la possibilitat que lAjuntament en requereixi i ninsti lactuaci o que procedeixi a lexecuci subsidiria. 3.13. Rgim dusos agrcoles La vocaci daquest Pla de gesti pel que fa a ls principal de les hortes de Santa Eugnia s mantenir-hi el carcter agrcola de petites parcelles de regadiu. En conseqncia, caldr evitar la presncia de grans parcelles homognies de conreus despcies imprpies de la zona, per la qual cosa, de com acord amb lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia, es podran regular els tipus de conrus i les dimensions mximes de les plantacions. Tanmateix, preferentment es mantindr la plantaci despcies prpies de lhorta de regadiu, sense s de transgnics, i alhora es fomentar ls de lhorticultura ecolgica i la seva implantaci progressiva. Aix mateix, es preveu la possibilitat de mantenir parcelles ermes, que actun com a guarets, amb el benents que no estiguin mai en aquest estat ms de dos anys, temps suficient per a desenvolupar les funcions del reps. 3.14. Compravenda de productes Les hortes de Santa Eugnia, a ms de conservar un paisatge nic a la ciutat, un mosaic fragmentat de parcelles dhorta, contribueixen a la producci de gran quantitat dhortalisses i altres productes agrcoles. Com a complement de lactivitat familiar i ldica,

lAjuntament estudiar, conjuntament amb lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia i amb el Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, la possibilitat de potenciar aquest producte local a travs de la seva venda en un rgim concret dubicaci i freqncia. La venda daquest producte propi, a poder ser elaborat de manera ecolgica, ajudar a finanar lactivitat dels qui ho desitgin, a augmentar la percepci social i ciutadana sobre la importncia agrcola de la zona i, alhora, a fer viable de cara al futur el manteniment de lactivitat dhorta a la ciutat. 3.15. Leducaci ambiental Les hortes de Santa Eugnia constitueixen un espai de gran valor ecolgic i paisatgstic per a la ciutat, per a la qual cosa cal potenciar-ne i mantenir-ne els usos, a ms de divulgarne lexistncia i el funcionament especfic. Per aquesta ra, des de lAjuntament es crearan recursos educatius per a les escoles i seditaran tamb llibrets ditineraris per les hortes destinats al pblic en general, i alhora sinstallaran plafons, cartells i altres informacions als espais pblics de les hortes de Santa Eugnia. Per la seva banda, els usuaris de lhorta hauran de ser conscients de lexistncia daquestes activitats, perfectament compatibles amb el manteniment de lagricultura dhorta a la zona. Daltra banda, com a tasques deducaci ambiental destinades als usuaris mateixos de les hortes de Santa Eugnia, lAjuntament, de com acord amb lAssociaci dUsuaris de

121

les Hortes de Santa Eugnia, preparar cursos, conferncies i assessorament sobre tcniques dhorticultura ecolgica, permacultura i altres aspectes de lhorta. Aix mateix, lAjuntament fomentar altres prctiques socials molt apropiades per a ser implementades en un espai dhorta amb usuaris heterogins, amb orgens, edats i tipologies socials molt diferents, com sn leducaci intergeneracional o el banc de temps, entre altres. Per a aix, lAjuntament assumir el cost de pagar una persona que algunes tardes a la setmana proporcioni aquest tipus dassessorament, informaci o realitzaci dactivitats. 3.16. Control, seguretat i punts daccs Tal com es recull a lapartat referent als camins i corriols i com sobserva al mapa de xarxa viria del Pla especial, lespai de les hortes de Santa Eugnia, es mantindr tancat durant la nit per mitj de pilones i portals ubicats als principals accessos (parador del Gell, ponts sobre la Squia Monar...). Aquesta iniciativa es coordinar amb el municipi de Salt i sestablir un acord previ sobre el rgim de funcionament que ha de seguir entre lAjuntament i lAssociaci dUsuaris de les Hortes de Santa Eugnia. Aix mateix, el Pla preveu que la policia municipal de Girona vigili les hortes. Tanmateix, mentre no sapliqui aquest tancament (el qual es comunicar a lAssociaci dUsuaris i Propietaris de les Hortes de Santa Eugnia), no se sancionar la presncia de gossos. Juntament amb el tancament de nit, un seguit daccions diverses permetran augmentar-hi la seguretat: les rondes freqents de la patrulla

de policies municipals, la contractaci dun tcnic que assessorar i alhora tindr coneixement de les incidncies que es registren a lespai i la contractaci duna brigada de serveis que mantindr les zones pbliques en condicions i sencarregar de tancar i obrir els accessos durant la nit i a primera hora del mat, respectivament. 3.17. Vegetaci i fauna de lentorn natural Les hortes de Santa Eugnia sn una important reserva de biodiversitat per a la ciutat de Girona, ja que acullen , en un hbitat agrcola, un gran nombre despcies de plantes i animals salvatges cada vegada ms escassos en els nostres territoris. Per aquesta ra, fer compatible ls de lhorta amb la conservaci de la vida animal i vegetal de les hortes s una premissa daquest pla de gesti, especialment pel que fa als marges, recs, espais naturals fluvials, marges arbustius, etc. Com a complement de lactivitat agrcola, es podran tenir espcies vegetals com ara fruiters o altres arbres que ajudin a lactivitat agrcola, com els saules o les vimeteres i canyes, encara que caldr fer atenci a lalada que assoleixin per evitar que facin ombra a les parcelles venes. Aix mateix, sevitar lexistncia i sobretot la propagaci despcies vegetals allctones i invasives, les quals sn nocives ambientalment parlant i creen greus problemes ecolgics en lentorn natural. La vegetaci autctona existent als recs, ecolgicament molt valuosa, no podr ser eliminada, a excepci daquells casos que en provoquin un deteriorament o un mal funcionament.

Pel que fa als nombrosos animals presents a la zona, sevitar eliminar-los (invertebrats aqutics, papallones, petits peixos, amfibis, rptils, petits mamfers, nius docells, etc.), a excepci que causin problemes per als conreus, moment en el qual sintentar utilitzar productes o tcniques ecolgiques que evitin els danys sobre lhorta, i sempre amb la supervisi de lrea de Medi Ambient de lAjuntament. Es fomentar la installaci de refugis per a la fauna a les edificacions existents, especialment per als ocells associats a les cases de lhorta. Amb aquestes premisses, lAjuntament executar el projecte de creaci dun parc daiguamolls al sector del parc fluvial, vora el marge dret del riu Ter al seu pas per les hortes de Santa Eugnia, que far compatible la preservaci dels valors naturals existents, la recuperaci dhbitats escassos, la creaci decosistemes naturals amenaats i ls pblic, especialment enfocat al gaudi i leducaci ambiental. Lespai destinat a parc fluvial t una clara vocaci de reserva de fauna, flora i biodiversitat en general; alhora, ha dactuar com a corredor biolgic i connector ecolgic del tram mitj del Ter a Girona entre els espais fluvials de Girona i la rodalia, i tamb com a corredor de la prpia fauna i flora de les hortes, ra per la qual ha de garantir la permeabilitat ecolgica amb lentorn. 3.18. Coordinaci amb municipis vens Pel fet que les hortes de Santa Eugnia presenten una unitat paisatgstica i ecolgica, i alhora un rgim dusos continu amb el tram del municipi de Salt, proper al riu Ter, caldr

122

establir criteris unitaris a lhora de gestionar aquest espai. Per aquesta ra, abans de laprovaci definitiva del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia, els ajuntaments de Salt i Girona procuraran haver consensuat les lnies bsiques dactuaci i aplicaci dels respectius plans especials, aix com la gesti de lespai, un cop aquests estiguin aprovats. 3.19. Creaci dhortes pbliques de lloguer Finalment, lAjuntament recuperar el projecte de creaci dhortes municipals de lloguer per a ser ubicades en espais pblics de linterior de les hortes de Santa Eugnia, sigui en lmbit dafectaci del Pla especial de les hortes de Santa Eugnia o en terrenys dels espais lliures de cessi del sector del parador del Gell. LAjuntament vetllar perqu els usuaris que facin s de les parcelles dhorta, tant si sn de lloguer com de titularitat privada, segueixin la normativa que el Pla dusos i gesti que saprova dins el mateix Pla especial

preveu. Tanmateix, a les hortes pbliques de lloguer, els contractes darrendament preveuran especficament aquestes normatives i altres condicions del rgim de funcionament que puguin sorgir fruit dels acords entre lAjuntament i lAssociaci dUsuaris i Propietaris de les Hortes de Santa Eugnia.

EQUIP REDACTOR:

Oficina del Pla / Urbanisme Pere Sol i Busquets, arquitecte, cap de lOficina Clara Jimnez Xiberta, arquitecta i paisatgista Pep de Sol-Morales Capdevila, arquitecte Col.laborador: Jordi Figueras i Bosch, coordinador Agenda 21 Local

Girona, setembre de 2005

123

Ajuntament de Sabadell

Reglament de rgim ds dels horts de titularitat municipal i per latorgament de llicncies ds privatiu del domini pblic
Aprovaci definitiva pel ple de 25 de febrer de 2008

NDEX
Condicions generals Objecte Naturalesa jurdica de la llicncia Normativa general i carcter supletori Article 4 Termini Article 5 Tractament de les preexistncies Article 6 Rgim econmic de les llicncies TTOL II Obligacions dels titulars de les llicncies Article 7 Garanties sanitries i de seguretat Article 8 Rgim ds de les parcelles dhort Article 9 Actuacions no permeses Article 10 Manteniment, obres i danys en el domini pblic Article 11 Els pous i ls de laigua Article 12 Armaris deines TTOL III Rgim especfic de les associacions i entitats Article 13 Associacions i entitats TTOL IV Extinci de les llicncies ds privatiu Article 14 Causes genriques dextinci TTOL I Article 1 Article 2 Article 3 Article 15 Caducitat de la llicncia ds privatiu Article 16 Revocaci de la llicncia per part de lAjuntament Article 17 Efectes de lextinci de lautoritzaci Article 18 La Comissi de Gesti TTOL V Rgim dadjudicaci i formalitzaci de les llicncies ds privatiu Article 19 Procediment de selecci Article 20 Publicitat Article 21 Termini de presentaci de sollicituds Article 22 Tramitaci Article 23 Sorteig i llista despera Article 24 Adjudicaci Article 25 Formalitzaci de les adjudicacions Article 26 Lliurament de les adjudicacions DISPOSICI TRANSITRIA DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICI FINAL ANNEX 1 ANNEX TCNIC

124

TTOL I CONDICIONS GENERALS Article 1. Objecte Aquest Reglament t per objecte regular el rgim jurdic de les llicncies ds privatiu del domini pblic atorgades per lAjuntament sobre horts de titularitat municipal al terme de Sabadell, exclusivament per al seu conreu agrcola amb destinaci a lautoconsum, el contingut dels drets i obligacions a complir pels beneficiaris daquestes llicncies i el rgim de licitaci i adjudicaci de les mateixes. Article 2. Naturalesa jurdica de la llicncia Les llicncies municipals atorgades en virtut daquest Reglament tindran la naturalesa ds privatiu del domini pblic, regulat per larticle 57.2 del Reglament del patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 doctubre. Aquesta llicncia satorga salvant el dret de propietat i sense perjudici daltri, i per tant,

no suposa la transmissi del domini de la parcel la d hort utilitzada, que continuar essent propietat de lAjuntament de Sabadell, tant pel que fa al terreny com a totes les instal lacions existents en el moment datorgament de llicncia i tamb de les que els diferents usuaris o associacions dhortolans que es constitueixin realitzin, que quedaran unides de manera permanent a la parcella. Ladjudicatari solament tindr la possessi precria de lhort municipal que se li assigni pel termini que es determini i en els termes que preveu la llicncia o document de formalitzaci de ladjudicaci i resta darticles daquest reglament. Les llicncies atorgades tenen carcter personalssim, i en cap cas els titulars no podran cedir, alienar, gravar o disposar, a tall oners o gratut, els drets que es derivin de lautoritzaci ds, ni transmetre-la a tercers.

Article 3. Normativa general i carcter supletori 1. Constitueixen normativa i prescripcions aplicables al procediment de formaci i daprovaci de lexpedient, licitaci, adjudicaci, formalitzaci de les llicncies ds privatiu del domini pblic regides per aquest Reglament, a ms de les disposicions que aquest preveu, les establertes a: - el Plec de clusules administratives generals aplicables als contractes de consultoria i assistncia, de serveis i subministraments, a altres contractes administratius i als privats que faci lAjuntament de Sabadell, aprovat pel ple municipal en sessi celebrada el 22 de febrer de 2006. - el Text refs de la Llei de contractes de les administracions pbliques, aprovat per lRDL 2/2000, de 16 de juny, el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions pbliques i la resta

125

de disposicions que els despleguin, modifiquin o afectin. - la Llei estatal 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local i les disposicions que la despleguin, modifiquin o afectin, aix com la normativa autonmica de desplegament que, en el marc daquella, sigui vigent. 2. Constitueixen normativa i prescripcions aplicables al contingut de la llicncia, a la seva extinci i altres potestats de ladministraci sobre el domini pblic, a ms de les disposicions daquest Reglament, les establertes a: - La Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions pbliques. - el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 doctubre. Les ordenances i els reglaments de la corporaci, els acords i les resolucions sobre el rgim datribuci de competncies i les bases dexecuci del pressupost. 3. En tot all no previst a les anteriors, seran aplicables la resta de normes de dret administratiu, i, en darrer terme, les de dret privat. Article 4. Termini Les llicncies ds privatiu dels horts satorgaran per un perode mxim de cinc anys. En el cas que un hort quedi sense treballar ms de sis mesos per part de ladjudicatari, sense que hi hagi una comunicaci expressa

i motivada a lAjuntament de Sabadell, aquest quedar lliure i podr ser adjudicat novament, una vegada resol el ttol administratiu, segons preveu aquest Reglament. Article 5. Tractament de les preexistncies Actualment, a les zones dhorta municipal dedicades a cobrir la finalitat de conreu agrcola amb destinaci a lautoconsum hi pot haver ocupacions dhorts procedents de: a) situacions preexistents a lobtenci de la titularitat del terreny per part de lAjuntament, o b) reubicacions dusuaris dhorts promogudes per lAjuntament de Sabadell mateix. Les persones que actualment ocupen aquestes parcelles hauran dacreditar documentalment que formen part duna de les dues situacions anteriors si es volen beneficiar de ladjudicaci directa duna nova llicncia ds privatiu del domini pblic de lhort que ocupen, sense haver de participar en el sistema de sorteig pblic dadjudicaci de les noves parcelles. Les noves llicencies ds privatiu extingiran els ttols anteriorment atorgats des de la formalitzaci de ladjudicaci segons larticle 25 daquest Reglament. No obstant aix, des de lentrada en vigor daquest reglament administratiu, les persones usuries hauran de complir les noves obligacions que aquest estableixi. Les llicencies ds privatiu per a aquests interessats preexistents satorgaran a tall perso-

nal i seran intransferibles fins a la renncia o mort de ladjudicatari o lincompliment del Reglament, prvia tramitaci dexpedient contradictori, la qual cosa significar la recuperaci de lhort per part de lAjuntament de Sabadell, segons els articles 15 i segents daquest Reglament. Article 6. Rgim econmic de les llicencies Els adjudicataris de les parcelles dhorts quedaran obligats a satisfer la taxa establerta per les ordenances fiscals i reguladores dels preus pblics en concepte dutilitzaci privativa del domini pblic, que es meritar anualment durant la vig ncia de la llic ncia. La manca de pagament de l esmentada taxa dins el termini establert per a la seva realitzaci facultar lAjuntament a exigir-la per la via de constrenyiment, de conformitat amb la Llei general tributria i la resta de normativa de desenvolupament, sense perjudici de la potestat de revocaci de la llicncia que t lAjuntament de conformitat amb la base tretzena. LAjuntament repercutir simultniament amb aquesta taxa la resta de conceptes que ha de fer front ladjudicatari, que es regulen ms detalladament als article especfics daquest reglament, per satisfer el preu dels serveis que lAjuntament posa a la seva disposici, com s lassegurana de responsabilitat civil o el consum daigua per a regar. Els usuaris de lhorta hauran de dipositar una fiana de 100 , que hauran dingressar a la Tresoreria Municipal, com a requisit previ al lliurament de la parcella i subscripci de la for-

126

malitzaci de ladjudicaci que preveu larticle 25, dins dun termini de quinze dies des de la notificaci de ladjudicaci de la llicncia. Limport daquesta fiana sexecutar per a cobrir possibles danys o desperfectes, si sescau, i es retornar quan acabi el termini de la llicncia ds privatiu de la parcella dhorta. TTOL II OBLIGACIONS DELS TITULARS DE LES LLICNCIES Article 7. Garanties sanitries i de seguretat Recau sobre ladjudicatari la plena responsabilitat de: - Ladequaci de lhort, de les seves installacions i els productes obtinguts a les condicions dhigiene, salubritat i sanitat que siguin exigibles conforme a la normativa vigent. - El compliment de la normativa referent a fer foc i a la protecci civil. - Noms es podran aplicar productes fitosanitris que disposin de lautoritzaci ds en jardineria domstica i no estiguin classificats con a s professional. nicament, en el cas de disposar de carnet daplicador de fitosanitaris (Ordre ARP 455/2006, de 22 de setembre), es podran aplicar productes de la categoria nocius (Xn). En cap cas no es podran aplicar productes fitosanitris txics (T) o molt txics (T). LAjuntament de Sabadell concertar una assegurana de responsabilitat civil per a fer

front a possibles danys i perjudicis a tercers que puguin esdevenir com a conseqncia de la llicncia ds privatiu dels horts municipals. El cost anir repercutit anualment a cada adjudicatari en forma proporcional als metres quadrats de lhort adjudicat en el mateix moment que es liquidi la taxa municipal per a ls privatiu del domini pblic. Article 8. Rgim ds de les parcelles dhort Els adjudicataris dels horts estan obligats: a) A crear una associaci dhortolans per a cada zona dhorta, o b a associar-se a les ja existents, i a escollir un representant per a cadascuna. b) A complir lordenana municipal reguladora de laplicaci dels residus orgnics amb destinaci agrcola, o qualsevol altra normativa aplicable en matria mediambiental. c) A informar, en compliment de larticle 15 del Decret 64/1995, de 7 de mar, pel qual sestableixen mesures de prevenci dincendis forestals, de la crema de restes vegetals que es generin durant el perode comprs entre el 15 doctubre al 15 de mar de cada any. La resta de lany, no es podr cremar cap resta vegetal de lhort. d) A facilitar lentrada als horts a grups escolars que, sota direcci de monitors, vulguin conixer els treballs agrcoles o les produccions que shi fan.

127

e) A mantenir en perfecte estat de conservaci tots els elements de la installaci, tant les ds propi com les ds com, especialment les casetes deines o armaris, el sistema de regatge, els lavabos (establint torns de neteja, si cal) i les portes i tanques daccs. Tamb hauran de tenir una actitud de respecte envers la resta dadjudicataris. f) A utilitzar el sistema de rec localitzat (regatge gota a gota, microaspersi i cinta exhudant), sempre que sigui possible, i a establir torns de rec, si fos necessari. g) A mantenir les portes daccs general tancades una vegada sentra o se surt de la zona dhorta. h) A recollir les deixalles generades que no es facin servir per al compost. No estan permeses les acumulacions de deixalles ni daltres materials que no estiguin relacionats amb lactivitat prpia de lhorta.

i) A complir les condicions establertes a lannex tcnic, on es descriuen els models dhivernacles i destructures per acumular canyes. Article 9. Actuacions no permeses No es permet a ladjudicatari: a) El conreu de cap espcie que no sigui per al consum hum, admetent-se com a nica excepci el conreu de plantes de jardineria en una superfcie mxima del 20% de la parcella. b) El conreu de plantes psicotrpiques. c) La comercialitzaci dels productes obtinguts en el conreu de lhort. La collita o productes resultants del conreu ser exclusivament per a consum propi, i en restar prohibit ls comercial. d) La realitzaci de cap classe dobra, i en

concret la installaci de cap tipus de nova tanca o separaci; la construcci de barbacoes; la installaci de taules fixes o bancs; la modificaci interior o exterior de la caseta o de larmari deines, o la construcci i installaci de nous elements o la modificaci dels existents, sense autoritzaci de lAjuntament. e) La installaci de bidons o altres contenidors per a acumular aigua. Com a mxim es podr tenir una reserva dun bid de 50 litres, enterrat i amb tapa. f) Lnic aspre perms per a les colites s la canya natural o la fusta tractada. No es permet ls daltres materials, com tubs de ferro, excepte en els casos indicats a lannex tcnic per als models dhivernacle. g) La tinena i cria de qualsevol mena danimal o bestiar. En cas que lusuari faci servir lhort acompanyat de gossos, aquests

128

hauran danar lligats per no causar molsties o perjudicis a persones o conreus, i no podran restar sols a lhort en absncia de lusuari. h) Passar la nit a lrea dels horts municipals ni fer servir les edificacions existents com a domicili. i) La caa, la captura docells en viu, la tala darbres, leliminaci de marges o talussos arbustius o qualsevol altra activitat susceptible de causar un dany en la fauna i flora de lhort. j) Lacumulaci o abandonament de qualsevol material o deixalla, ja sigui dins o fora de l hort, aix com l aportaci de qualsevol tipus dobjecte (plstics, metalls, contenidors, mobiliari, etc.) ali a la funci de lhort i susceptible dalterar lesttica del lloc. Tampoc no es podran abocar restes vegetals als marges del riu.

Com a nica excepci es permet lacumulaci de residus vegetals per a lelaboraci de compost. La pila de compost en cap cas pot sobrepassar el 5% de lespai de lhort i el metre dalada respecte del nivell del sl. k) Alterar els camins, les zones de pas entre les parcelles caldr mantenir 30 cm lliures de cultiu i les conduccions de rec de lhort adjudicat. Tampoc no es podran canviar els panys i cadenats de les entrades. l) Moure les fites i tanques que delimitin lhort municipal. Ladjudicatari sobliga a executar la seva feina dins dels lmits de lhort adjudicat, sense extralimitar la seva activitat ms enll dels lmits afitats de lhort. m) Plantar arbres, arbustos i plantes plurianuals amb lexcepci de la carxofa, lesprrec i les maduixes, de manera que no puguin envair les finques que toquen. Aquests conreus no seran mai causa de

prevalena per a lallargament del termini de la llicncia ds privatiu, ni causa dindemnitzaci. n) La cessi, prstec, arrendament o subarrendament de lhort a tercers. Ladjudicatari sobliga a executar el seu treball personalment, llevat de casos de fora major que haur dacreditar davant de lAjuntament, i llevat de lajuda mtua entre hortolans. o) Deixar lhort descurat. En cas dimpossibilitat temporal, que no es podr allargar ms de sis mesos, ladjudicatari haur de comunicar aquesta circumstncia a lAjuntament, tal com sespecifica a larticle 4 daquest Reglament. p) Circular per linterior de lhort amb vehicles de motor. Aquesta prohibici queda limitada a la utilitzaci deines agrcoles de motor.

129

q) Estacionar vehicles de motor a linterior de lhort. Article 10. Manteniment, obres i danys en el domini pblic Aniran a crrec de ladjudicatari: - Les despeses generades per la conservaci i el manteniment ordinaris de la terra, pel consum de cabals daigua per a rec o per quotes en associacions dhortolans. - Les obres de conservaci i manteniment ordinries de les installacions, aix com les de simple ornat o embelliment, prvia autoritzaci de lAjuntament de Sabadell. No es podr fer servir morter. - Les indemnitzacions econmiques i les reparacions que es generin derivades dels danys causats a la parcella dhort municipal, a les installacions que li donen servei i a les installacions comunes de rec o altres de la zona dhorta, causades pel mal s que en faci ladjudicatari o pels seus acompanyants. Aniran a crrec de lAjuntament: - Les obres i reparacions de renovaci o reposici delements a lhort o a les installacions degudes a lenvelliment o altres causes en les quals no concorri dany o negligncia. Ladjudicatari sobliga a avisar immediatament lAjuntament de Sabadell en cas que detecti qualsevol dany o desperfecte a lhort o en les

installacions. Tamb haur davisar immediatament de qualsevol incidncia que afecti el sistema de rec, casetes o armaris deines, lavabos o altres elements comuns. Article 11. Els pous i ls de laigua Els pous i les basses sn un element com a tota lhorta, encara que estiguin situats en una parcella ds privatiu. No sutilitzar aigua dels pous existents sense previ consentiment de lAjuntament. LAjuntament de Sabadell preservar els sistemes de reg tradicionals per a fer arribar laigua a les zones dhorta i en regular ls, el cabal i el temps de rec per a cada zona. Tamb installar, quan sigui possible, comptadors daigua a cada parcella i fixar un consum daigua mxim. Es facturar el cost del consum a cada usuari, segons sestableixi a les ordenances fiscals municipals. Article 12. Armaris deines Els horts de nova adjudicaci disposaran dun armari deines per a cada parcella dhorta. Pel que fa a les casetes dhorta existents, lAjuntament de Sabadell podr disposar que es comparteixin entre diferents persones com a armaris deines. TTOL III - RGIM ESPECFIC DE LES ASSOCIACIONS I ENTITATS Article 13. Associacions i entitats Les parcelles de lhorta municipal de Can Roqueta sadjudicaran preferentment a les entitats i associacions que compleixin les con-

dicions requerides a larticle 19 daquest Reglament, mitjanant convocatria pblica, segons el rgim regulat en el Titol V daquest Reglament, en al que els sigui daplicaci. Dins daquesta zona lAjuntament destinar parcelles a lactivitat dhorta escolar mitjanant la subscripci de convenis especfics. Aquestes llicncies ds privatiu satorgaran per un perode de cinc anys, llevat que alguna de les parts ho denunci amb un mes dantelaci abans de cada finalitzaci del termini. Ats lobjectiu pedaggic, teraputic o social daquests horts, cada parcella podr ser treballada per ms duna persona, per en cap cas no es podran establir divisions internes del terreny ni definir nous passadissos fora dels establerts inicialment. Les entitats tindran un programa anual, el qual servir per a la formaci i la divulgaci de les prctiques de lhorta. Finalitzat el perode, les entitats hauran de presentar una mempria que ser avaluada per lAjuntament de Sabadell. Les entitats i associacions actualment adjudicat ries de parcel les d horta hauran de complir aquest Reglament des del moment de la seva entrada en vigor i tindran prioritat en ladjudicaci de les parcel.les de lhorta de Can Roqueta, en funci del programa presentat. En cas de dissoluci de lentitat adjudicatria, la parcel.la dhorta quedar a disposici de lAjuntament.

130

TTOL IV EXTINCI DE LES LLICNCIES DS PRIVATIU Article 14. Causes genriques dextinci Les llicncies ds privatiu del domini pblic sextingiran per les causes previstes a larticle 100 de la Llei del patrimoni de les administracions pbliques i concordants del Reglament del patrimoni dels ens locals i les generals de la normativa sobre contractaci de les administracions pbliques. Article 15. Caducitat de la llicncia ds privatiu En concret, la llicncia ds privatiu caducar pels motius segents: a) Per venciment del termini. b) Per renuncia del titular abans del venciment del termini c) Per mort o incapacitat sobrevinguda de ladjudicatari, abans del venciment del termini. d) Per denncia del titular de la llicncia, amb un termini dun mes dantelaci abans de cada finalitzaci del termini. Article 16. Revocaci de la llicncia per part de lAjuntament En concret, la llicncia ds privatiu podr ser revocada pels motius segents: a) Per prdua de les condicions daccs per ser beneficiari duna llicncia ds privatiu, descrites en larticle 19 daquest Reglament.

b) Per haver deixat de conrear lhort municipal durant ms de sis mesos sense causa justificada, segons preveu larticle 4 del Reglament. c) Per superar el consum mxim daigua fixat per lAjuntament. d) Per incompatibilitat dels usos dels horts amb el planejament o amb la construcci dinfraestructures o equipaments dinters social o general. e) Per raons dinters pblic. f) Per incompliment manifest de la resta dobligacions previstes en aquest Reglament. Article 17. Efectes de lextinci de lautoritzaci LAjuntament de Sabadell iniciar un expedient contradictori amb audincia pblica del titular de ladjudicaci abans de laprovaci de la caducitat o la revocaci de la llicncia ds privatiu. Aquest expedient contindr lacta de comprovaci de lestat de lhort feta pels serveis municipals corresponents, i se ninformar per mitj de la Comissi de Gesti, que elevar la proposta de resoluci i extinci de la llicncia municipal a lalcalde o regidor que delegui. Dins dels vint dies segents a la data de recepci de la notificaci de lacord esmentat, lusuari haur de deixar lhort municipal buit, desembarassat destris i a plena disposici de lAjuntament de Sabadell. En cas con-

131

trari, lAjuntament podr procedir a lexecuci dels acords mitjanant el procs administratiu una vegada transcorregut aquest termini. Les obres i plantacions que tinguin el concepte de millora efectuada per lusuari, i que no puguin ser retirades sense dany al terreny municipal, quedaran en propietat de lAjuntament sense que aix generi un dret a indemnitzaci. Respecte a les collites, davant lextinci de la llicncia ds privatiu per causa de mort o incapacitat sobrevinguda de ladjudicatari, una vegada resol lexpedient administratiu corresponent, els familiars autoritzats per lAjuntament podran recollir els fruits de la collita en curs. Els usuaris no tindran dret a cap tipus dindemnitzaci per prdua de collites, per millores de la parcella o per altres incidncies que es derivessin de lextinci o resoluci de la llicncia ds privatiu, a excepci que es revoqui la llicncia ds privatiu abans del termini fixat per raons dinters pblic o per incompatibilitat dels usos dels horts amb el planejament o amb la construcci dinfraestructures o equipaments dinters social o general. Article 18. La Comissi de Gesti LAjuntament de Sabadell crear una comissi de gesti per a cada horta, la qual estar integrada per: a) Regidor/a del Servei de Sostenibilitat i Gesti dEcosistemes o la persona que delegui.

b) El comissionat per a la gesti del medi natural. c) Tcnic/a del Servei de Sostenibilitat i Gesti dEcosistemes. d) Dos representants de lAssociaci dHortolans per cada zona dhorta. e) Secretari de la Corporaci o la persona que delegui. Les funcions de la Comissi de Gesti seran: a) Elaborar les propostes dadjudicaci de les parcelles. b) Vetllar per ladequat s de les parcelles. c) Imposar les sancions dofici i de revocaci dautoritzaci ds. d) Resoldre problemtiques que no siguin incloses en la normativa i fer propostes de millora. e) Impulsar el foment de lagricultura ecolgica i ls responsable de laigua entre els hortolans prioritzant els sistemes de reg sostenibles, dacord amb el que es preveu a larticle 8 daquest Reglament. TTOL V RGIM DADJUDICACI I FORMALITZACI DE LES LLICNCIES DS PRIVATIU Article 19. Procediment de selecci El sistema dadjudicaci de les llicncies ds

132

privatiu del domini pblic sobre parcelles municipals dhorts es far en rgim de lliure concurrncia mitjanant sorteig pblic, en aplicaci de larticle 92 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions pbliques. No obstant aix, lAjuntament de Sabadell tindr la potestat daprovar una reserva dun 15% del nombre de parcelles que surten a concurs per a adjudicar-les amb preferncia a menors de trenta-cinc anys. Tamb es podr fer una reserva de zones dhorta per a la producci ecolgica. Aquestes reserves, caldr esmentar-les especficament en cada convocatria que sinici. La llista definitiva de persones que participaran en el sorteig pblic estar formada pels participants interessats que compleixin les condicions i els supsits segents: - Ser persona fsica major dedat. Noms

es podr presentar una sollicitud per unitat familiar, entenent-se per unitat familiar les persones que convisquin en un mateix domicili. - A la data de linici del procs de sollicituds, cal estar empadronat a Sabadell amb una antiguitat mnima de cinc anys ininterromputs o acreditar haver-hi estat empadronat un mnim de cinc anys durant els ltims deu anys. - No disposar, a tall de propietari, arrendatari o similar, de cap altre hort o terreny de conreu, ja sigui dins del terme municipal de Sabadell o dins de la comarca del Valls Occidental. Per a ladjudicaci de les parcel.les es tindran en compte els supsits segents: - En el cas que els sollicitants amb ingressos quatre vegades inferiors a lSMI supe-

rin el nombre dhorts a adjudicar, el sorteig es far nicament entre aquests sollicitants. - En el cas que els sollicitants amb ingressos quatre vegades inferiors a lSMI no superin el nombre dhorts a adjudicar, es far un primer sorteig entre aquests sollicitants i un segon sorteig entre els sollicitants que superin quatre vegades lSMI per a adjudicar la resta dhorts. Tamb podran ser adjudicats els horts municipals a les associacions i entitats que figurin inscrites en el registre municipal dentitats, quan sacreditin, mitjanant la presentaci dels seus estatuts, finalitats de caire pedaggic, teraputic o social i presentin un projecte de gesti per a promocionar el treball de lhort. En aquest cas, caldr la designaci duna persona fsica responsable de lentitat, amb la qual es mantindran totes les relacions derivades de ladjudicaci, que es far responsable del compliment daquest Reglament.

133

Article 20. Publicitat Lobertura i convocatria de la licitaci per sorteig pblic s publicar al Butllet Oficial de la Provncia, a lefecte de larticle 78.2 del Text ref s de la Llei de contractes de les administracions publiques. Simultniament a la preceptiva publicaci oficial, es donar publicitat de la convocat ria mitjan ant exposici p blica al tauler d anuncis de lAjuntament de Sabadell, als districtes i a la publicaci en un diari de difusi d mbit comarcal. Article 21. Termini de presentaci de sollicituds Es presentaran les sollicituds dins el termini assenyalat en lanunci de la convocatria al registre de lAjuntament de Sabadell, o b per qualsevol dels mitjans que estableix l article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

Aquesta sollicitud haur dajustar-se al model de sollicitud que saprovar en les bases concretes datorgament de les llicncies docupaci privativa i s temporal dels horts de propietat municipal. Article 22. Tramitaci Una comissi de valoraci constituda a aquest efecte informar de les sollicituds presentades en la licitaci dacord amb els criteris de selecci i emetr qualificaci documental i proposta dadmissi de les sollicituds. Aquesta comissi podr requerir, si cal, aclariments o la presentaci de documentaci complementria a la sollicitud, amb la voluntat que els interessats puguin esmenar els defectes o omissions que sobservin. Article 23. Sorteig i llista despera Una vegada acceptada la sollicitud i en la data i lloc que sassenyali oportunament i en un acte pblic, tindr lloc el sorteig a partir del

qual saprovaran les adjudicacions de les llicncies ds privatiu de parcelles dhorta municipal. Si la quota reservada del 15% de les parcelles objecte de sorteig, que preveu larticle 19 daquest Reglament, no sesgota amb les adjudicacions efectuades, les parcelles no adjudicades passaran a formar part del grup general. Cada sollicitud tindr un nic nmero dordre per al sorteig, segons el registre dentrada de la documentaci. La Comissi de Valoraci reagrupar les sollicituds segons si compleixen els criteris de preferncia per a accedir a ladjudicaci de la reserva de parcelles a menors de trenta-cinc anys. Sefectuar un sorteig independent per a aquesta grup i en cas que no sadjudiquessin les parcelles assignades a aquesta quota de reserva, les disponibles passaran a formar part de la licitaci general.

134

Les persones que no resultin adjudicatries duna parcella, tot i haver estat admeses les seves sollicituds en el sorteig, passaran a formar part duna nica llista despera, que es generar, en ordre ascendent, a partir dels nmeros atorgats en el sorteig a les diverses sollicituds, en previsi de cobrir les possibles vacants que es puguin produir en les diverses parcelles dhorta una vegada resol lexpedient administratiu dextinci de les llicncies ds privatiu vigents en aplicaci de les causes previstes en aquest Reglament. Aquesta llista despera es mantindr en vigor fins a lobertura dun nou procediment administratiu d atorgament de llic ncies municipals. Article 24. Adjudicaci LAlcalde, o regidor delegat, aprovar les adjudicacions de les diverses llicncies ds privatiu del domini pblic dels horts municipals, a partir de la proposta emesa per la Comissi de Gesti, una vegada efectuat el sorteig pblic. La relaci definitiva de les adjudicacions sexposar al pblic mitjanant el tauler danuncis de lAjuntament de Sabadell i dels districtes. Aquesta publicitat no substituir en cap cas la notificaci individual a tots els participants de la licitaci. Article 25. Formalitzaci de les adjudicacions Els documents administratius que formalitzaran les adjudicacions de les llicncies ds privatiu contindran el segent:

- Dades de la persona o entitat autoritzada. - La finalitat de ls, - Mesura, localitzaci i nmero de la parcella. - Drets i obligacions de ladjudicatari (normativa dobligat compliment). - Durada de lautoritzaci. La formalitzaci daquest document suposa el reconeixement formal per part dels adjudicataris del dret de propietat de lAjuntament de Sabadell de la finca que sels assigna, aix com de totes les installacions inseparables del terreny i la total acceptaci del rgim jurdic que preveu aquest reglament. Article 26. Lliurament dautoritzacions Els adjudicataris hauran de recollir els ttols acreditatius del seu dret atorgats per lAjuntament de Sabadell, previstos a larticle anterior, en un termini de trenta dies a comptar des de la notificaci de ladjudicaci. Ser requisit necessari la prvia constituci de la fiana que sha establert. Quan per causes imputables a ladjudicatari no es pugui formalitzar el document administratiu dins del termini indicat, lAjuntament en podr acordar la resoluci, amb trmit daudincia prvia a linteressat. DISPOSICIONS TRANSITRIES PRIMERA.- Les persones que, en horts de propietat municipal, han exercit lactivitat

135

dhorta professional i que sajustin als supsits de situacions preexistents previstes en aquest Reglament podran seguir realitzant aquesta activitat sempre que compleixin amb la legislaci sanitria, laboral i de seguretat social vigent. La finalitzaci daquesta activitat comportar lextinci daquesta situaci transitria i la incorporaci dels terrenys dhorta municipal en el rgim general que preveu aquest reglament. SEGON.- En qualsevol moment i atenent a laprovaci de normatives de carcter general o sectorial dobligat compliment, a levoluci futura de les activitats i a les caracterstiques dels horts, es podran modificar les disposicions daquest Reglament. La modificaci seguir el mateix trmit establert per a laprovaci. DISPOSICI DEROGATRIA Lentrada en vigor daquest Reglament deroga expressament el Reglament de rgim ds

dels horts de titularitat municipal, aprovat pel ple el 29 doctubre de 2003. DISPOSICI FINAL Aquest Reglament entrar en vigor al cap de quinze dies de publicar-sen laprovaci definitiva al Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i regir de manera indefinida fins que no sigui derogat o modificat.

136

EMPLAAMENTS DHORTS URBANS A CATALUNYA

Lescassesa despais oberts en els entorns urbans i periurbans afavoreix la creaci dhorts amb finalitats socials, com es pot constatar en aquest recull dalgunes de les principals experincies dutes a terme a Catalunya.

137

MODEL TIPUS DE CASETA DHORT

2,75

2,40

w w

w w

ALAT B-B

ALAT A-A

Coberta de xapa metllica sobre taulons de fusta w B Estructura de pilars i bigues de fusta 4,25 w w 1,40 2,65 w w w

Moble exterior

2,10

w Llosa de formig amb rid reciclat Cimentaci per mitj de llosa de formig Cubell per a recollida daiges pluvials B A A

SECCI C-C

1,60

Tancament de lames prefabricades de fusta

2,05

PLANTA
139

2,20

w w

BIBLIOGRAFIA

AGNCIA CATALANA DE LAIGUA. Guia tcnica. Directrius de planificaci i gesti de lespai fluvial. Documents tcnics, nm. 3; Barcelona. AUBERT, Claude. El huerto biolgico: como cultivar todo tipo de hortalizas sin productos qumicos ni tratamientos txicos, RBA libros, S.A., Barcelona, 2008. BUENO, Mariano. El huerto familiar ecolgico. La gua prctica del cultivo natural, RBA libros, S.A., Barcelona, 2006. CONSALS, Jean-Nol. Les jardins familiaux de Marseille, Gnes et Barcelone: entre enjeux potentiels et fonctions relles de lagriculture urbaine a Rives nord-mditerranennes. Urbanisation et Environnement sur les littoraux nord-mditrranens, 2 srie, nm. 15, UMR TELEMME, 2003, pg. 21-39. BASORA, Xavier i SABAT, Xavier. Custodia del territorio en la prctica: manual de introduccin a una nueva estrategia participativa de conservacin de la naturaleza y el paisaje, Xarxa de Custdia del Territori i Fundaci Territori Paisatge Obra Social Caixa Catalunya, 2006. CABALLERO DE SEGOVIA, Gaspar. Parades en crestall. Lhort ecolgic fcil. Per a famlies, escoles, espais pblics i finques agrcoles, Gaspar Caballero de Segovia, Palma de Mallorca, 2002. CONSALS, Jean-Nol. La charte agricole dAubagne, modle ou utopie, a Rives nord-mditerranennes: Nature et Urbanisation, 2 srie, nm. 8, UMR TELEMME (Tems, Espaces, Langages, Europpe Mridional-Mditerrane), 2001, pg. 25- 35. FAUS, Pau et al. La ciudad jubilada, Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, Barcelona, 2008. FEDERATION NATIONALES DES JARDINS FAMILIAUX ET COLLECTIFS. Les jardins familiaux au coeur des villes, 34 me Congrs international des jardins familiaux, Lyon, 2005. INGERSOLL, Richard, FUCCI, Barbara i SASSATELLI, Barbara. Agricoltura urbana, dagli orti spontanei allAgricivismo per la riqualificazzione del paesaggio periurbano, Regione Emilia-Romagna, Bologna, 2008. KTTER, Engelbert. El huerto en casa, rpido y fcil, Hispano Europea, LHospitalet de Llobregat, 2005. POCH, Manuel. Les qualitats de laigua, Departament de Medi Ambient, Barcelona, 1999. ROMERO, Jordi. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana, Fundaci Terra, Barcelona, 2002. VALLS, Josep Maria. Lhort urb: manual de cultiu ecolgic als balcons i terrats. Ediciones del Serbal, Barcelona, 2007.

* Com a complement de les obres relatives a la integraci paisatgstica dels horts urbans sha cregut oport afegir alguns llibres bsics dhorticultura que han esdevingut obres de referncia sobre el tema.

WEBS VINCULADES DINTERS

www.ajuntament.gi/urbanisme/planejament/vigent/pe/pe_hortes.phpwww.cityfarmer.org www.canmasdeu.net/cat/horts.php www.ecoterra.org/data/racomesti.pdf www.greenguerillas.org www.horturba.com www.inea.uva.es/web/webs/finca/index.asp www.jardins-familiaux.asso.fr www.laciudadjubilada.net www.mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/espais_fluvials/directrius_planificacio_gestio_espai_fluvial.pdf www.mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/criteris_tecnics/criteris_reutilitzacio_aigues_regenerades.pdf www.mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/ www.mediambient.terrassa.org/scripts/index10.asp?na=1&ns=0&narea=entorn%20natural www.nsalg.org.uk www.permacultura-es.org rives.revues.org/document64.html rives.revues.org/document449.html www.ruaf.org upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/2664/6/36050-6.pdf www.vitoria-gasteiz.org/anilloWeb/es/html/3/56.shtml

Illustracions Clara Jan i Forch: pgs. 22-23, 28-29, 34-35, 40-41, 46-47, 54-55, 60-61 de les fotografies: Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques: pgs. 12 superior, 17 sup., 18, 24, 26, 29, 36, 37, 38, 43, 44 inferior, 45, 51, 53 esquerra, 55, 57, 59 esq. i inf., 62, 73, 75, 76 inf., 77 esq., 81, 101 centre, 125, 127, 133, 134, 135 inf., 136, 138 Ajuntament dEl Prat de Llobregat: pgs. 93, 135 sup. Ajuntament de Girona: pgs. 39, 63 sup. Ajuntament de Salt: pgs. 103 Centro de Estudios Ambientales (CEA) de lAjuntament de Vitria-Gasteiz: pgs. 111, 112, 113 Consorci de lespai rural de Gallecs: coberta i pgs. 44 sup., 65 sup., 97 centre, 117, 129 Fdration Nationale des Jardins Familiaux et Collectifs: pgs. 15, 27, 50 sup., 58 sup., 59, 67, 71 esq. i inf., 74 sup., 78, 114, 115, 116, 117, 138 Green Guerrillas, Nova York: pgs. 118, 119 Mount Pleasant Community Gardens, Vancouver: pgs. 120, 121 Josep Maria Bosch: pgs. 71 sup. dreta Carme Farr: pg. 52 inf. Clara Jimnez: pgs. 31, 74 inf., 138 Ricard Jorquera: pgs. 33 esq., 91, 131, 132, 138 Anna Malleu: pgs. 119 sup. Josep Maria Oliveras: pgs. 1, 6, 12 inf. , 13, 14, 16, 17 inf., 19, 23, 30, 32, 33 dreta i inf., 35, 41, 42, 47, 48, 49, 50 inf., 52 sup., 53 dreta, 56, 58 inf., 61, 63 inf., 64, 66, 70, 72, 76 sup., 77 sup. dreta, 79, 80, 87, 88, 89, 97 dreta, 99, 101 dreta,107, 119 int., 120, 123, 124, 128, 138 Jlia Rubert: pg. 65 inf. Juan Carlos Rodrguez / Flix Revilla: pgs. 108, 109