SILS

Gerard Martí Solé Curs 2012-2013 4t B Escola Guilleries

Descripció
Sils es troba al fons de la depressió selvatana. El terme de Sils, amb una extensió de 30,32 Km2, delimita al nord amb el terme de Vilobí d’Onyar; a l’oest, amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes; al sud, amb el de Maçanet de la Selva i a l’est, amb els de Vidreres i Caldes de Malavella.

Relleu i rius
El poble de Sils està en una plana situada entre 100 i 150 m sobre el nivell del mar. L’estany de Sils és el punt més baix, 76 m d’altitud. • A l’oest i al nord-oest, hi té el massís de les Guilleries. • Al nord, la serralada de la Selva Marítima. • Al sud-oest, els turons de Maçanet. La xarxa hidrogràfica consta de: • La conca del riu Onyar i els seus afluents. • La conca de la riera de Santa Coloma de Farners i els seus afluents.

Clima
• Mediterrani i de tendència humida. • Temperatures suaus: estius no massa càlids i hiverns no massa freds. • Precipitacions mitjanes anuals de 700 a 800 mm i presència freqüent de boires.

Vegetació i fauna
• Vegetació mediterrània:
– Al solell: sureres, alzinars, boscos mixtos de roures i alzines o clapes de pins pinyers. – A l’obaga: rouredes i herbassars i una variada vegetació arbustiva i herbàcia: brolles, garrigues o prats de dall.

• Fauna:
– Hi ha unes 84 espècies d’ocells aquàtics i riberencs, per exemple: l’ànec collverd, el bernat pescaire, el martinet blanc i les orenetes. – Mamífers: eriçons, conills de bosc i mosteles.

Ànec collverd
Bernat pescaire

Conill de bosc

Brolles de romaní

Flor de l’estany de Sils

Població
• Població (silencs): L’any 1553: uns 250 habitants. El 2012: 5.702 habitants. El 2013: 5.895 habitants. El major augment de població es va produir a la dècada dels 90 degut a la creació d’un polígon industrial que va oferir molts llocs de treball.

Xarxa de comunicacions
• • • • • • La carretera N-II (BCN-Girona) L’autopista A-7 (BCN-La Jonquera) La carretera de Santa Coloma de Farners-Lloret La C-63 i la GI-555 L’eix transversal L’ estació de ferrocarrils (línia BCN-Girona).

Activitats econòmiques
• SECTOR PRIMARI Obtenció de fusta (arbredes), paper (arbredes) i menjar pel bestiar (conreus de farratge). • SECTOR SECUNDARI Fàbriques d’embotits i mantegues, paper, gènere de punt, productes per a l’elaboració de productes de pastisseria, serradores i d’altres. • SECTOR TERCIARI Turisme i serveis.

Oficis tradicionals
• Esclopeter: feia esclops amb fusta de saule, d’arbre blanc i de pi. • Ferroviari: treballava en els ferrocarrils. Hi havia el responsable de les estacions, els mossos de mercaderies, el revisor... • Cisteller: feia cistells i d’altres objectes de vímet i de jonc (plantes herbàcies). • Agutzil: persona que treballava pel poble. Feia pregons o crides pels carrers del poble (notícies, festes...). • Pagès: treballava al camp i/o a la granja.

Història
• A l’època romana (s. IX aC – s. V dC), hi passava la Via Augusta. • Al s. XI, el senyor de les terres de l’estany també ho era del Castell de Torcafelló (Maçanet). • L’any 1247, hi va haver la primera dessecació de l’estany amb l’objectiu de convertir-lo en terres de cultiu i lluitar contra les malalties derivades de l’estancament de les aigües (el paludisme). • Al s. XIX, es va fer la dessecació definitiva i es repartiren les terres dessecades entre la gent que havia construït la sèquia. • Al s. XX, hi va haver un clar augment de població degut a la construcció de la via fèrria.

Personatges importants
- La investigadora Caterina Bosch i Vidal. - El col·leccionista d’automòbils Salvador Claret i Naspleda. - El ginecòleg Josep Maria Dexeus i Trias de Bes. - El periodista Lluís Lladó i Casellas. - El missioner Josep Sureda i Camps.

Festes i tradicions
• Aplec de les ofrenes a Sils o “El pa i l’empenta” (divendres abans de Rams). La tradició parla d’una terrible pedregada que va devastar les collites de blat. Des de llavors, cada any es fa una col·lecta de blat i diners; els flequers fan pa i un cop beneït, es reparteix entre la població. • Exposició de Flors de Sils, Festa de San Ponç i Fira de Sant Isidre (maig). • Joc dels ous (dimarts de Pasqua). Es juga al trenta-u, un joc popular de cartes, i s’aposten ous en lloc de diners. • Llotja de l’automòbil i de la moto antiga (primera setmana de juny). • Sopar gastronòmic (segon dissabte de juliol). Les cuineres participants han de fer una cassola per a sis persones. El dia del sopar, es sortegen aquestes cassoles i per tant, no saps què menjaràs fins l’últim moment. • Festa Major (finals de setembre).

Edificis importants
• Església de Santa Maria: declarada Bé Cultural d'Interès Local l’any 2011 i situada arran de l’antic estany de Sils. • Església de Santa Eulàlia de Vallcanera.

• Museu de l’Automòbil: col·lecció d’Automòbils de Salvador Claret en el qual es pot contemplar l’evolució de la indústria automobilística i del motor.
• Estació de tren: edifici molt emblemàtic (segle XVIII).El tren va arribar per primer cop a la població l’any 1862.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE SILS •

ESTANY DE SILS

Curiositats
Una curiosa narració diu que a l’estany de Sils hi ha la porta de l’infern: Un pagès de Tordera de nom Pere Porter, per demostrar que el deute que li reclamaven, per no ser embargat, ja estava liquidat i que el document que ho certificava havia estat robat pel notari, va intentar anar a cobrar uns deutes d’uns veïns de Maçanet. Pel camí, es va trobar un noi, que era el dimoni disfressat, i es va oferir a dur-lo davant el notari. En Pere, quan es va adonar que era el dimoni, ja era massa tard, va voler recular, es va precipitar dins l’estany de Sils i va arribar a l’infern. Allà es va trobar el notari. La sortida de l’infern va ser d’allò més estranya i aquesta aventura es va confirmar quan va ensenyar el document.

Bibliografia
• http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=22&apartat=guia &sub=turis • http://ca.wikipedia.org/wiki/Sils • Arxiu històric de Sils, persona de contacte: Joaquim Soler i Subils. • Ruhí Vidal, Albert. “Paisatges vius. Patrimoni natural de les terres gironines”. Ed. Diputació de Girona. Medi Ambient i Territori. • Enciclopèdia catalana. Gran geografia comarcal de Catalunya. Segona edició. Gironès, Pla d’Estany, Selva, Garrotxa.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful