Coneiximent Del Medi

3
PRIMRIA
REFOR I AMPLIACI
Coneixement del medi

Fitxes de refor
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 El cos hum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ossos, msculs i articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Creixem i canviem. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La vista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Loda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lolfacte, el gust i el tacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La relaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La reproducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els mamfers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els rptils i les aus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els peixos i els amfibis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Terra, el Sol i la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els moviments de la Terra i de la Lluna. . . . . . . . . . . . . . . La representaci de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els estats de laigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laigua en la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El cicle de laigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les mquines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus de mquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El temps i el clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El temps i les estacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els paisatges de muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els paisatges de planura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els paisatges de costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els rius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els pobles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 La poblaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lagricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La ramaderia i la pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La indstria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El comer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els transports i els mitjans de comunicaci . . . . . . . . . . . Lajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els serveis municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El pas del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els records del passat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La localitat a travs del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45
Fitxes dampliaci
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ 46 48 50 52 54 56 58 60 62 64 66 68 70 72 74
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Refor i ampliaci Coneixement del medi 3 s una obra collectiva, concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila. Illustraci: El ojo del huracn Correcci: Juli Capilla, Laia Miralles Edici: Mar Garca
2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per
CP: 915762 Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Refor
1
Nom
Recorda
El cos hum
Data
Les parts del cos hum sn cap, tronc i extremitats. En linterior del nostre cos es troben els rgans que el fan funcionar.
1. Escriu el nom de cada part del cos en el lloc corresponent. cap tronc extremitats
2. Observa el dibuix i escriu un exemple en cada cas. cervell pulm cor bra estmac cama Un rgan que es troba en el cap. Un rgan que es troba en el tronc. Una extremitat inferior.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
F F F
3
Refor
2
Nom
Recorda
Ossos, msculs i articulacions

Data
Els ossos sn els rgans rgids i resistents que formen lesquelet. Les articulacions sn els llocs en qu suneixen els ossos. Els msculs sn elstics i fan que es moguen els ossos.
1. Acoloreix segons la clau.
groc
ossos
roig
msculs
2. Completa amb les paraules segents.
Lesquelet est format pels

msculs articulacions ossos
. .
Els ossos suneixen entre si en les Els

sn uns rgans elstics
que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen.
3. Completa els noms de les articulacions assenyalades en el dibuix.
c m m g t
Refor
3
Nom
Recorda
Creixem i canviem
Data
Al llarg de la vida, les persones canviem molt i passem per diferents etapes: la infncia, ladolescncia, ledat adulta i lancianitat.
1. Relaciona. adolescncia ancianitat infncia edat adulta
Ara, escriu les etapes de la vida en lordre correcte. 1a 2a 3a 4a
2. Encercla la caracterstica que correspon a cada etapa de la vida. infncia Cauen les dents de llet i nixen les definitives. Els xiquets tenen la veu ms greu. s la primera etapa de la vida. El nostre cos es prepara per a ser adult. El nostre cos canvia rpidament. El nostre cos est preparat per a tindre fills. El nostre cos s ms frgil i tenim menys fora. En aquesta etapa es creix molt.
5
adolescncia
edat adulta
ancianitat
Refor
4
Nom
Recorda
La vista
Data
El sentit de la vista ens permet conixer el que ens envolta per mitj de la llum. El seu rgan sn els ulls. Lull capta la informaci i lenvia al cervell a travs del nervi ptic. En el cervell es crea la imatge que veiem.
1. Relaciona. pestanyes
crnia
parpella
pupilla
iris
2. Completa les frases. Les p protegeixen els ulls. La llum entra en lull a travs de la p Li El c La r El n . , les c i les p
s un anell de color que envolta la pupilla. s una lent transparent situada en linterior de lull. s la part de lull que capta la llum. porta la informaci
captada per lull al cervell.

6
Refor
5
Nom
Recorda
Loda
Data
El sentit de loda ens permet captar els sons. Les orelles sn els rgans del sentit de loda. Lorella capta la informaci i lenvia al cervell pel nervi auditiu.
1. Acoloreix les paraules que estan relacionades amb el sentit de loda. cristall retina timp ulleres
llum
sons
vibraci
orelles
2. Escriu cada nom en el seu lloc. timp orella ossets de lorella mitjana caragol
3. Relaciona. timp vibra quan hi arriben els sons.
caragol ossets de lorella mitjana nervi auditiu

porta la informaci dels sons al cervell.
capta els sons.
es mouen quan vibra el timp.

7
Refor
6
Nom
Recorda
Lolfacte, el gust i el tacte

Data
El sentit de lolfacte ens permet captar les olors. El seu rgan s el nas. El sentit del gust ens permet captar els sabors. El seu rgan s la llengua. El sentit del tacte ens permet conixer com sn les coses que toquem. El seu rgan s la pell. 1. Completa el quadre. Olfacte El seu rgan s Ens permet captar o conixer Gust Tacte
2. Relaciona les tres columnes. papilla gustativa pitutria rgan del tacte pell llengua nas percep els sabors nota la calor o el fred capta les olors
3. Ratlla en cada cas els sentits amb els quals no es poden percebre els objectes segents. vista oda olfacte gust tacte
vista
oda
olfacte
gust
tacte
vista
oda
olfacte
gust
tacte
Refor
7
Nom
Recorda
La nutrici
Data
La nutrici consisteix a aconseguir energia i materials per al cos. Els animals salimenten daltres ssers vius. Poden ser carnvors, herbvors o omnvors. Les plantes fabriquen els seus aliments.
1. Acoloreix lopci correcta. Desprs, copia loraci. electricitat La nutrici consisteix a aconseguir energia i materials per al cos.
2. Observa lesquema de la nutrici de les plantes. Desprs, contesta.

Llum
Qu necessiten les plantes per a fabricar els seus aliments?
Dixid de carboni
Per on prenen les plantes laigua i les sals minerals?
Aigua
Sals minerals
Per on prenen les plantes el dixid de carboni?
3. Relaciona. carnvors herbvors omnvors salimenten danimals i plantes. salimenten danimals. salimenten de plantes.
9
Refor
8
Nom
Recorda
La relaci
Data
La funci de relaci consisteix en el fet que els ssers vius capten informaci de lexterior i actuen en conseqncia. Per a realitzar la funci de relaci, els animals utilitzen els rgans dels sentits, el sistema nervis i els msculs.
1. Escriu s o no segons corresponga. Els animals Tenen sentits? Es desplacen? Realitzen la funci de relaci? Les plantes
2. Completa lesquema. La funci de relaci en els animals utilitzen els rgans dels sentits que sn la vista els el
la part ms important del qual s el cervell
10
Refor
9
Nom
Recorda
La reproducci
Data
La funci de reproducci consisteix en el fet que els ssers vius tenen descendents pareguts a ells. La reproducci pot ser sexual o no sexual.
1. Explica de quines dues maneres poden reproduir-se les plantes.
2. Escriu davall de cada dibuix ovpar o vivpar segons corresponga.
3. De quina funci es tracta? Escriu relaci o reproducci segons corresponga.
11
Refor
10
Nom
Recorda
Els mamfers
Data
Els mamfers sn animals vertebrats. Respiren per pulmons, sn vivpars, alimenten les cries amb llet i tenen la pell coberta amb pl. La majoria t quatre potes.
1. Encercla en la sopa de lletres les paraules segents relacionades amb els mamfers. Desprs, completa el text amb elles.
V E R T E B R A T S O pl I W Q Y A S D B I M A vivpars
V A Q P U L M O N S E potes L A O I S A P N X C pulmons
P L T B A L E M A A aletes A T A E U P O S Z W L R A S S L L E T E M E vertebrats S S R D S L K J B A S O A L E T E S X S Z I ales llet
Els mamfers
Els mamfers sn animals columna vertebral. Respiren per de i sn , tenen la pell coberta , perqu les cries , ja que tenen
es formen i creixen en linterior del cos de sa mare fins el dia del seu naixement. Les mares alimenten les seues cries amb La majoria es desplaa amb quatre nhi ha que naden amb amb
12
. , encara que
, com ara les balenes, o volen , com les ratapenades.

Refor
11
Nom
Recorda
Els rptils i les aus

Data
Els rptils respiren pels pulmons, naixen dous, tenen la pell coberta descates i la majoria t quatre potes. Les aus respiren pels pulmons, naixen dous, tenen dues potes i dues ales i tenen la pell coberta de plomes.
1. Completa la taula.
Respiren per
El seu cos Es desplacen est cobert de amb
Naixen de
Rptils
escates
Aus
pulmons
2. Contesta. Els rptils sn ovpars? Per qu?
Les aus sn animals vertebrats? Per qu?
Tenen escates les aus? On?
Com tenen cura les aus de les seues cries? I els rptils?
13
Refor
12
Nom
Recorda
Els peixos i els amfibis

Data
Els peixos sn animals aqutics que respiren per brnquies, naixen dous, tenen la pell coberta descates i es desplacen amb aletes. Els amfibis naixen dous, tenen la pell nua i posseeixen quatre potes. Quan naixen viuen en laigua i respiren per brnquies. Quan sn adults poden viure en la terra i respiren per pulmons.
1. On viuen? Respon. peixos
amfibis
2. Completa les fitxes.
Grup: Pell: Desplaament: Respiraci: Reproducci:
Grup: Pell: Desplaament: Respiraci: Reproducci:
14
Refor
13
Nom
Recorda
Els animals invertebrats

Data
Els animals invertebrats sn els que no tenen ossos ni columna vertebral. Hi ha molts grups diferents, com ara les meduses, els cucs, els molluscos i els artrpodes.
1. En qu se semblen tots els animals invertebrats? Explica-ho.
2. Ratlla la paraula falsa. Desprs, copia loraci correcta. Els cucs tenen el cos dur/tou i de forma allargada/esfrica.
Les aranyes tenen huit/sis potes.
Els molluscos tenen el cos dur/tou i cobert amb una closca/escates.
Les meduses tenen tentacles/peus i el seu cos s gelatins/dur.
3. Quins grups danimals invertebrats coneixes? Escriu-ne els noms.
15
Refor
14
Nom
Recorda
Els insectes
Data
Els insectes sn el grup ms nombrs dinvertebrats. Sn ovpars i tenen dues antenes i sis potes. La majoria posseeix quatre ales. El seu cos t tres parts: cap, trax i abdomen.
1. Completa el dibuix amb les paraules dels requadres. cap trax pota abdomen antena ala
2. Contesta. Com sanomenen les parts en qu es divideix el cos dels insectes?
Quantes potes tenen els insectes?
Quantes ales solen tindre els insectes?
Com naixen els insectes?
16
Refor
15
Nom
Recorda
La Terra, el Sol i la Lluna

Data
La Terra s un planeta i en la seua superfcie hi ha oceans i continents. El Sol s lestrela ms propera a la Terra. Emet llum i calor sense parar. La Lluna s lnic satllit de la Terra i gira al seu voltant.
1. Escriu-ne els noms.
2. Observa els dibuixos i escriu davall de cada un planeta, estrela o satllit segons corresponga.
3. Acoloreix segons la clau. blau clar blau fosc marr latmosfera els oceans els continents
17
Refor
16
Nom
Recorda
Els moviments de la Terra i de la Lluna

Data
La Terra t un moviment de rotaci, que origina el dia i la nit; i un moviment de translaci, que origina les estacions. La Lluna t quatre fases: lluna plena, lluna minvant, lluna nova i lluna creixent.
1. Escriu translaci o rotaci segons corresponga.
2. Relaciona. lluna plena lluna minvant lluna creixent lluna nova
3. Uneix. El moviment de rotaci de la Terra dna origen a La Terra tarda a girar sobre si mateixa El moviment de translaci de la Terra dna origen a La Terra tarda a girar al voltant del Sol
18
les estacions. 365 dies. el dia i la nit. 24 hores.
Refor
17
Nom
Recorda
La representaci de la Terra
Data
Un globus terraqi s una representaci esfrica de la Terra. Un mapa s una representaci plana de la superfcie de la Terra o duna part della. Quan representa tota la Terra sanomena planisferi o mapamundi.
1. Relaciona. Pol Nord Pol Sud equador hemisferi nord hemisferi sud
2. Escriu el nom dels oceans i dels continents. Continents A A E O A G G P

19
Oceans
Refor
18
Nom
Recorda
Els estats de laigua

Data
Laigua es pot trobar en tres estats: slid, lquid i gass. Quan laigua es gela o es calfa passa dun estat a un altre. Els canvis destat de laigua sn: fusi, solidificaci, evaporaci i condensaci.
1. Completa les oracions amb les paraules segents. slid El vapor daigua s aigua en estat La neu s aigua en estat Laigua dels rius s aigua en estat . . lquid gass .
2. Relaciona. evaporaci
solidificaci
fusi
3. Qu faries? Tria i escriu. calfar aigua Per a fer vapor daigua. Per a fer gel. congelar aigua F F fondre gel
Per a aconseguir amb gel aigua lquida. F

20
Refor
19
Nom
Recorda
Laigua en la naturalesa
Data
En la Terra hi ha aigua en molts llocs diferents. Per exemple: En els oceans o en els mars, en els rius, rierols i llacs. Davall de la superfcie terrestre, formant-hi rius subterranis o aqfers. En les muntanyes altes i en les zones properes als pols, on laigua es troba en estat slid. En els nvols, en forma de gotetes daigua.
1. Observa el dibuix i acoloreix de blau els llocs en qu hi ha aigua.
Ara, completa el dibuix amb les paraules del requadre.

neu aqfer mar riu llac
2. Observa el dibuix de lactivitat anterior i escriu un lloc en qu laigua estiga en estat lquid i un lloc en qu estiga en estat slid. aigua en estat lquid aigua en estat slid
21
Refor
20
Nom
Recorda
El cicle de laigua
Data
El cicle de laigua s el recorregut que realitza laigua per la naturalesa canviant dun estat a un altre.
1. Observa el dibuix. Desprs, ordena les fases del cicle de laigua. 3
1 4 5 Els rierols i els rius porten laigua fins a la mar de nou. 1 Laigua del mar sevapora. Laigua dels nvols cau a la terra en forma de pluja, neu o pedra. El vapor daigua es condensa i forma els nvols. Part de laigua penetra en el terreny i forma les aiges subterrnies.
Ara, copia en ordre les fases del cicle de laigua.
22
Refor
21
Nom
Recorda
Les mquines
Data
Les mquines sn objectes que serveixen per a realitzar les nostres activitats duna manera ms fcil, i ens estalvien temps o esfor. Les mquines funcionen amb energia.
1. Encercla segons la clau. roig funcionen amb electricitat blau les impulsen les persones
2. Tria dues mquines de lactivitat 1 i explica per a qu susen. susa per a
susa per a
23
Refor
22
Nom
Recorda
Tipus de mquines
Data
Les mquines poden ser simples o compostes. Les mquines simples sn les que estan formades per una o molt poques peces. Les mquines compostes sn les que estan formades per moltes peces.
1. Completa lesquema amb les paraules dels requadres. compostes poques moltes
Estan formades simples per Tipus de mquines Estan formades per peces. peces.
2. Observa el dibuix i encercla amb roig les mquines simples i amb blau les mquines compostes.
24
Refor
23
Nom
Recorda
Laire
Data
Laire s una mescla de gasos que encercla la Terra i forma latmosfera. Els gasos ms abundants en laire sn: nitrogen, oxigen, dixid de carboni i vapor daigua. Encara que laire s invisible i no t forma prpia, ocupa un lloc, t pes i es mou.
1. Encercla el que necessita aire per a viure o per a funcionar.
2. Relaciona.
laire no t forma prpia
laire ocupa un espai
laire pesa
3. Escriu V, si s vertader, o F, si s fals. Laire s un lquid. Amb absncia daire es perceben millor els sons. En les capes baixes de latmosfera hi ha aire per a respirar. En laire hi ha nitrogen.
25
Refor
24
Nom
Recorda
El temps i el clima
Data
La temperatura, les precipitacions i el vent ens indiquen com s el temps atmosfric. El clima s el temps que sol fer en un lloc al llarg de diversos anys.
1. Completa lesquema amb les paraules segents. vent temperatura Els elements del temps sn pluvimetre
precipitacions que es mesura amb el termmetre que es mesuren amb el que es mesura amb lanemmetre i el penell
2. Ratlla la paraula que no corresponga en cada cas. El clima en les zones de muntanya t temperatures elevades/baixes, sobretot a lhivern, i precipitacions freqents/escasses en forma de neu.
El clima en les zones de costa t temperatures suaus/baixes tot lany. El clima en les zones dinterior t temperatures molt baixes/altes a lhivern i baixes/altes a lestiu. Les precipitacions sn escasses/abundants.
26
Refor
25
Nom
Recorda
El temps i les estacions

Data
El temps s diferent en cada estaci de lany. A lhivern fa fred i les precipitacions poden ser en forma de neu. A la primavera les temperatures sn suaus i les pluges freqents. A lestiu fa molta calor i quasi no plou. A la tardor les temperatures sn moderades i les pluges freqents.
1. Observa els dibuixos i escriu el nom de lestaci de lany que est representada.
2. Completa la taula amb les caracterstiques de cada estaci. Precipitacions Hivern Primavera Estiu Tardor
Temperatures
27
Refor
26
Nom
Recorda
Els paisatges de muntanya

Data
En els paisatges de muntanya hi ha muntanyes i valls. Les muntanyes sn terrenys elevats i en pendent. Les valls sn els terrenys plans que estan situats entre les muntanyes. 1. Observa el dibuix i escriu els noms segents en el lloc corresponent. serra muntanya cim aiguavessant peu vall
2. Completa amb les paraules del requadre. muntanyes serra valls i per valls.
Els paisatges de muntanya estan formats per Les
sn terrenys plans situats entre muntanyes. .

Diverses muntanyes alineades formen una

28
Refor
27
Nom
Recorda
Els paisatges de planura

Data
En els paisatges de planura hi ha extensos terrenys plans.
1. Observa el dibuix i marca amb una X les oracions vertaderes. Desprs, contesta.
Hi ha carreteres. Passa el tren. Hi ha muntanyes.
Hi ha camps de cultiu. Un riu recorre terres planes. Hi ha una ciutat.
Quin tipus de paisatge s: de muntanya o de planura? Per qu?
2. Qu pots vore en cada paisatge? Encercla A o B segons corresponga. A B
Un paisatge de muntanya. F A Un paisatge de planura. F A Una serra. F A

B B B
Una vall. Camps de cultiu. Un cim nevat.
F A F A F A
B B B
29
Refor
28
Nom
Recorda
Els paisatges de costa

Data
Els paisatges de costa sn els terrenys situats prop de la mar. La costa pot tindre platges o penya-segats.
1. Escriu cada nom en el lloc corresponent. cap badia illa platja penya-segat
2. Relaciona. Terreny que est envoltat daigua per totes parts tret duna. Porci de terra envoltada daigua per totes parts.
illa
badia
Entrada de la mar en la terra.
cap
30
Part de terra que entra en la mar.
pennsula
Refor
29
Nom
Recorda
Els rius
Data
Un riu s un corrent continu daigua que naix en les muntanyes. El llit s el terreny afonat pel qual corren les aiges dun riu. El cabal s la quantitat daigua que porta un riu. El curs s el recorregut del riu des del seu naixement fins a la seua desembocadura. Shi diferencien tres zones: curs alt, curs mitj i curs baix.
1. Observa el dibuix i escriu els segents noms on corresponguen. curs alt curs mitj curs baix
2. Completa amb les paraules segents. llit cabal curs
El terreny afonat pel qual discorren les aiges dun riu s el .
El recorregut que fa un riu des del seu naixement fins a la seua desembocadura s el La quantitat daigua que porta un riu s el
. .
31
Refor
30
Nom
Recorda
Els pobles
Data
Els pobles sn localitats xicotetes en qu viuen poques persones. Les cases sn baixes i els carrers sn curts i estrets. Els pobles poden ser de muntanya, de planura o de costa.
1. Escriu muntanya, planura o costa segons corresponga.
2. Llig, pensa i marca amb una X. Poble Poble Poble de muntanya de planura de costa Les cases tenen teulades inclinades perqu la neu hi esvare. Els habitants poden dedicar-se al turisme i a la pesca. Moltes persones treballen en la ramaderia i en la cura dels boscos. Les carreteres sn estretes i amb molts revolts. Els carrers i les carreteres sn rectes. Molts dels habitants es dediquen a lagricultura.
32
Refor
31
Nom
Recorda
Les ciutats
Data
Les ciutats sn grans localitats en qu viuen

moltes persones.
Els edificis sn alts i els carrers sn llargs i amples. Les ciutats es divideixen en barris: el centre, leixample
i la perifria. 1. Llig, pensa i marca amb una X. Ciutat Poble
s una localitat menuda. T carrers amples i llargs. Hi viuen moltes persones. Els carrers sn curts i es distribueixen al voltant duna plaa.
2. Marca lopci correcta.
El barri antic o centre:

els carrers sn estrets i t edificis histrics. els carrers sn amples i els edificis sn alts i moderns.
Els barris moderns o eixample:

els carrers sn amples i els edificis tenen unes sis plantes. els carrers sn amples i els edificis tenen poca altura.
Els barris de la perifria:

conformen la part ms antiga de la ciutat. hi ha zones residencials, centres comercials, polgons industrials
3. s un barri antic o modern? Observa el dibuix i explical.
33
Refor
32
Nom
Recorda
La poblaci
Data
Les persones que viuen en una localitat sn els seus habitants

i formen la seua poblaci.
La poblaci, segons la localitat en qu visca, pot ser rural o urbana. La poblaci, segons ledat, pot classificar-se en poblaci jove,
adulta o anciana.
1. Llig el que diu cada personatge. Desprs, completa la taula posant una X on corresponga.
El meu nom s Adri. Tinc 78 anys i visc en la ciutat lleidatana de Balaguer. Em diuen Iolanda. Tinc 48 anys i visc en un poble dAlacant. Sc Carles. Visc a Palma i ahir vaig fer 15 anys.
GRUPS DE POBLACI Per edat Per localitat Jove Iolanda Carles Adri Adulta Anciana Rural Urbana
2. Relaciona. Nombre de persones que naixen en un any. Nombre de persones que moren en un any.
34
mortalitat natalitat
Refor
33
Nom
Recorda
Lagricultura
Data
Lagricultura s el treball de la terra per a obtindre aliments i altres productes. Lagricultura pot ser de sec o de regadiu. Els cultius de sec sn els que creixen sols amb laigua de pluja. Els cultius de regadiu sn els que necessiten aigua abundant per a crixer i es reguen amb aigua de squies i canals.
1. Escriu davall de cada dibuix sec o regadiu segons corresponga.
2. Completa lesquema amb les paraules segents. regadiu la que no es rega la que es rega
Lagricultura pot ser de
sec que s que s
35
Refor
34
Nom
Recorda
La ramaderia i la pesca
Data
La ramaderia s la cria danimals per a obtindre aliments i altres productes. Pot ser intensiva o extensiva. Hi ha diferents tipus de ramat, per exemple: bov, ov o porc. La pesca s la captura de peixos i mariscs en els rius i en la mar. La pesca martima pot ser daltura o de litoral.
1. Ratlla la paraula incorrecta en cada cas.
Captura de peixos i mariscs en els rius

o en la mar.
F pesca F bov F ramaderia F altura F extensiva
ramaderia ov agricultura litoral intensiva
Tipus de ramat format per ovelles. Cria danimals per a obtindre aliments
i uns altres productes.
Tipus de pesca que es realitza en alta mar. Tipus de ramaderia que es realitza
en granges o estables.
2. Observa els dibuixos. Desprs, respon.
Quins dos tipus de pesca martima hi ha?
En qu es diferencien?
Amb quina creus que es capturen ms peixos? Per qu?
36
Refor
35
Nom
Recorda
La indstria
Data
La indstria transforma les matries primeres en productes elaborats. Segons les matries primeres que utilitzen i els productes que fabriquen, les indstries poden ser bsiques, de consum o tecnolgiques.
1. Relaciona cada matria primera amb el producte elaborat corresponent.
2. Ordena aquest procs industrial amb 1, 2, 3 i 4.
3. Ratlla el producte elaborat que no correspon en cada cas. Indstria bsica. Indstria de consum. Indstria tecnolgica.
F F F
ciment conserves corbates
plstic vidre ordinadors
medecines sabates telfons

37
Refor
36
Nom
Recorda
Els serveis
Data
Els serveis sn els treballs dedicats a atendre les necessitats de les persones. Segons qui ofereix els serveis, aquests poden ser pblics o privats.
1. Observa els dibuixos i encercla les persones que presten serveis.
2. Ratlla lopci incorrecta en cada cas. Betlem s conductora dautobs en lajuntament. Treballa en lagricultura/el sector serveis. Realitza un servei pblic/privat, perqu s gestionat pel govern dun territori/per una empresa privada. El trasllat de persones s un servei doci/de transport.
3. Completa la taula amb les professions del requadre. infermer msic electricista periodista cirurgi Tipus de servei Empresarial Sanitari De comunicaci Cultural actor locutor enginyer
38
Refor
37
Nom
Recorda
El comer
Data
El comer s lintercanvi de productes i serveis per diners. En lactivitat comercial intervenen els productors, els comerciants i els consumidors. El comer pot ser a lengrs o al detall.
1. Respon. En qu consisteix el comer?
Quines persones intervenen en el procs comercial?
Quins tipus de comer hi ha?
Quines modalitats de pagament hi ha?
2. Completa lesquema del procs comercial amb les paraules dels requadres. detallista productor transportista majorista
El procs comercial
Elabora el producte i el ven al majorista.
Ven el producte al detallista.
Fa arribar el producte al detallista.
Ven el producte al comprador o al consumidor.

39
Refor
38
Nom
Recorda
Els transports i els mitjans de comunicaci

Data
El transport s el trasllat de persones i mercaderies dun lloc a un altre. El transport pot ser pblic o privat. Els mitjans de comunicaci serveixen per a intercanviar informaci entre les persones. Poden ser individuals o socials.
1. Escriu el nom del mitj de transport al qual es refereix cada oraci.
s privat i circula per les carreteres. s pblic, circula per les vies frries i ix i arriba a les estacions. s pblic i circula per les rutes aries. s pblic i ix i arriba als ports.
F F F F
2. Uneix les peces i escriu dues oracions. Els mitjans de comunicaci individuals, porten informaci duna persona a una altra. com la premsa, la televisi o Internet,
transmeten informaci a moltes persones.
com el telfon, la carta o el correu electrnic,
Els mitjans de comunicaci social,
40
Refor
39
Nom
Recorda
Lajuntament
Data
Lajuntament s la instituci que sencarrega de governar la localitat i dorganitzar els serveis municipals. Lajuntament est format per lalcalde i els regidors. Lajuntament es tria cada quatre anys en les eleccions municipals.
1. Encercla lopci correcta. Desprs, copia loraci. Lajuntament/municipi sencarrega del govern de la localitat.
Els vens/alcaldes trien els regidors en les eleccions municipals.
Lalcalde/regidor presideix lajuntament.
2. Observa lesquema i explica com es tria el govern municipal.
En les eleccions municipals, que se celebren cada quatre anys, els

Alcaldessa
Regidors
Vens
41
Refor
40
Nom
Recorda
Els serveis municipals

Data
Els serveis municipals sn les activitats que organitza i dirigeix lajuntament per tal que les persones visquen amb major comoditat en les seues localitats. Els serveis municipals poden ser de provisi, de protecci, de sanejament, durbanisme i trnsit i de cultura i oci.
1. Respon. Qu sn els serveis municipals?
Quins tipus de serveis municipals hi ha?
2. Observa el dibuix i encercla tres problemes que hi ha en aquesta localitat.
Ara, marca la resposta correcta.

El servei municipal encarregat de resoldre el problema del trnsit s el
servei durbanisme i trnsit. servei de cultura i oci.
El servei encarregat de recollir el fem s el

servei de neteja. servei de provisi.
El servei encarregat darreglar la vorera s el

servei denllumenat.
42
servei durbanisme.
Refor
41
Nom
Recorda
El pas del temps

Data
El temps es divideix en passat, present i futur. Per a mesurar perodes curts de temps, utilitzem els dies, les setmanes, els mesos o els anys. Per a mesurar perodes llargs, utilitzem la dcada, el segle o el millenni. Coneixem el passat a travs de documents escrits, grfics o materials.
1. Recorda i escriu dues coses que vas fer en els perodes de temps segents. Fa una setmana
Fa un mes
Fa un any
2. Escriu de quin tipus de document es tracta. grfic escrit material
43
Refor
42
Nom
Recorda
Els records del passat

Data
Les tradicions, les festes, els smbols i els monuments ens ajuden a recordar el passat de la localitat en qu vivim.
1. Observa els dibuixos i escriu les paraules segents en el lloc corresponent. En lactualitat Fa centenars danys Fa milers danys
2. Relaciona. castell bandera ball tpic esttua
tradici
monument
smbol
3. Pensa en la teua localitat i completa. Una tradici. F
Un monument. F Una festa. Un smbol.

44
F F
Refor
43
Nom
Recorda
La localitat a travs del temps

Data
La localitat canvia amb el pas del temps. Podem conixer com va ser a travs de les seues construccions i de la forma de vida de les persones que lhabitaven.
1. Encercla segons la clau. roig Fa milers danys. verd blau En lactualitat. Fa centenars danys.
ON VIVIEN?
COM ES DESPLAAVEN?
45
Ampliaci
1
Nom Data
El nostre esquelet
Lesquelet s una caracterstica de tots els animals vertebrats. Lesquelet hum est format per 206 ossos i t funcions molt importants: 1. Donar forma al nostre cos i sostindrel. 2. Protegir nombrosos rgans vitals, com ara el cor o el cervell. 3. Servir de suport a la majoria dels nostres msculs. Els ossos del nostre esquelet tenen grandries i formes molt variades. Hi ha ossos llargs, ossos curts, ossos plans El ms llarg s el fmur, los de la cuixa. Alguns dels ms xicotets sn el martell, lenclusa i lestrep, que es troben en lorella interna.
1. Escriu els segents noms dossos en el lloc corresponent. fmur tbia frontal costelles hmer maxillar clavcula estern nasal cbit peron
radi
columna vertebral pelvis rtula
46
2. Classifica els ossos segents segons pertanyen al cap, al tronc o a les extremitats. frontal rtula nasal estern clavcula radi pelvis tbia maxillar
Cap
Tronc
Extremitats
3. Completa el text segent. El nostre esquelet est format per 206 i t funcions molt importants. Lesquelet sost el nostre i li dna forma. Les el cor i els pulmons; el protegeix el cervell, i la protegeix la medulla espinal. Els ossos tenen distintes formes i grandries. El s los ms llarg, i el l i l , , protegeixen rgans com ara
situats en lorella, sn els ossos ms menuts.

47
Ampliaci
2
Nom Data
Com veiem
La informaci que rep lrgan de la vista s processada pel nostre cervell. Aquest sentit funciona de la manera segent: Primer, els ulls capten un estmul de lexterior. Desprs, els ulls converteixen aqueixa informaci en impulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos sn xicotets corrents elctrics que recorren els nostres nervis. A continuaci, els nervis porten la informaci fins al cervell. Per ltim, el cervell rep la informaci, lanalitza i s, llavors, quan veiem. Tanmateix, hi ha ocasions en qu el cervell interpreta de manera distinta la informaci que rep dels ulls; es produeixen llavors les illusions ptiques.
1. Llig el text, observa els dibuixos i ordena el procs de funcionament del sentit de la vista.
Ara, explica amb les teues prpies paraules com funciona el sentit de la vista.
48
2. Observa els dibuixos i marca la resposta correcta.
Quina lnia s ms llarga? Quin cercle s ms gran?
A A
B B
3. Mira atentament els dibuixos. Desprs, explica qu veus en cada un.
4. Acosta, a poc a poc, la cara al paper, fins que toques la lnia vertical amb la punta del nas. Desprs, contesta. On est lespelma?
49
Ampliaci
3
Nom Data
De pressa, de pressa
Encara que hi ha animals que no es desplacen, com les esponges i els percebes, que viuen sempre enganxats a les roques, la majoria es desplaa dun lloc a laltre i ho fa de diferents maneres: Volant, com les aus, les ratapenades i els insectes. Nadant, com els peixos, les balenes o les tortugues marines. Arrossegant-se per terra, com les serps. Caminant, com els ssers humans, lestru o el ratol. Per no tots els animals es desplacen a la mateixa velocitat. Alguns animals recorren en una hora el que altres en un any. Vegem-ne alguns exemples: VELOCITAT Els ms lents ANIMALS En terra El peress recorre 12 m per hora. El guepard pot recrrer 100 km per hora. En laire Una xicoteta mosca recorre 35 m per hora. El falc arriba a volar fins als 300 km per hora. En laigua La perca recorre 2,10 km per hora. El peix vela es trasllada a 110 km per hora.
Els ms rpids
Perqu ten faces una idea, lsser hum, caminant a pas normal, recorre en una hora entre 5 i 6 quilmetres.
1. Uneix cada animal amb la seua manera de desplaar-se.
vola
nada
camina
50
2. Dibuixa aquests animals. cltxina cangur serp
Escriu davall de cada un com es desplaa. 3. Respon. Amb quina funci vital dels ssers vius relacionaries el desplaament dels animals? Per qu?
Quins ssers vius no poden desplaar-se? Com realitzen la funci de relaci?
4. Completa amb dos noms dssers vius que pugues trobar en el pati del collegi o en un jard. Desprs, explica com realitzen la funci de relaci.
51
Ampliaci
4
Nom Data
Els animals combaten el fred

Quan arriba lhivern i les temperatures baixen, molts animals es veuen en la necessitat de buscar la manera de combatre el fred. Una manera de fer-ho s hibernant. La hibernaci no s ms que lestat dendormiscament en el qual entren alguns animals els mesos ms freds de lany. Per exemple, els lirons, els ssos, les tortugues, les ratapenades i les granotes hibernen i romanen adormits tot lhivern. Per a combatre el fred, altres animals migren, la qual cosa significa que recorren llargues distncies per a localitzar llocs amb un clima ms clid. Les cigonyes, els antlops, les balenes, les oronetes o les oques sn alguns exemples danimals migratoris. 1. Llig el text i explica qu signifiquen aquestes paraules. Migrar:
Hibernar:
2. Encercla segons la clau. blau migraci roig hibernaci
52
3. Observa i escriu tres caracterstiques de cada un daquests animals.
Quina caracterstica tenen en com aquests tres animals? Pensa i respon.
53
Ampliaci
5
Nom Data
Peus al cap
Els cefalpodes sn animals que viuen en la mar. El seu nom significa peus al cap, i es refereix al fet que els peus daquests animals en realitat sn els seus tentacles, que parteixen del cap, tot envoltant la boca. Sn exemples de cefalpodes els calamars, les spies i els polps. Per cert, el polp est considerat com un dels animals invertebrats ms intelligents del mn mar. El seu cos tou sassembla a una enorme bossa, t huit tentacles i els seus moviments els realitza reptant, nadant o per propulsi. Es defensa dels enemics de dues maneres: cegant-los amb la tinta que els llana o canviant el color de la pell per a confondres amb el lloc on est i aix ocultar-se.
1. Contesta. Qu significa la paraula cefalpode?
Els cefalpodes, sn vertebrats o invertebrats? Per qu?
Tots els animals marins sn invertebrats? Per qu?
Quins altres animals coneixes que es desplacen nadant? Escriu-ne tres exemples.
54
2. Classifica aquests animals invertebrats. abella clossa medusa eruga arna
cuc de terra
calamar
libllula
escorp
Animals invertebrats Daire Daigua De terra
3. Completa amb dades danimals invertebrats que conegues. Animal F F F F Aix es desplaa F F F F Lloc on viu
4. Troba tres polps en aquest dibuix i acoloreix-los.
55
Ampliaci
6
Nom Data
Redona o plana?
Hui, tot el mn sap que la Terra t forma desfera. Tanmateix, aquesta idea no sempre va estar en la ment dels ssers humans i va ser acceptada universalment fa uns cinc-cents anys. Si es mira cap a lhoritz s fcil imaginar que el nostre planeta s pla i que el Sol, les altres estreles i la resta dels planetes giren al voltant de la Terra. Per aix, aquesta creena es va mantindre durant tant de temps. Tanmateix, grcies als navegants del segle XVI, especialment al portugus Ferno Magalhes i a lespanyol Juan Sebastin Elcano, que van aconseguir donar la primera volta al mn en vaixell, hui sabem, sense cap mena de dubte, que la Terra s esfrica.
1. Quina s la principal idea del text? Decideix i marca amb X. La Terra s plana. El Sol, les estreles i els planetes giren al voltant de la Terra. Grcies als navegants del segle XVI, hui sabem que la Terra s redona. s impossible saber quina s la forma del planeta Terra.
2. Imagina com es veu la Terra des de lespai i descriu-la. Pensa en la forma del planeta, en el color dels continents i dels oceans
56
3. Si la Terra fra plana, podrem donar la volta al mn en vaixell? Qu succeiria? Pensa i explica-ho.
4. Esbrina a qu es refereixen les definicions segents i encercla-les en la sopa de lletres. Satllit que es mou al voltant de la Terra. Moviment de la Terra sobre el seu eix. Moviment de la Terra al voltant del Sol. Estrela del Sistema Solar molt important per a la vida en la Terra. Tercer planeta del Sistema Solar. Capa daire que envolta la Terra. Planeta ms gran del Sistema Solar. F F F F F F F
T R A N S L A C Q O W R T Y U P
J K
A T M O S F E R A L D A H K M N B S X L Z C V M T R Y S H U T I T E R R A O P N J P I T E R M X S F R W L Q A A P E
5. Escriu els noms dels planetes del Sistema Solar.
57
Ampliaci
7
Nom Data
Com arriba laigua fins a les nostres cases?

Laigua dels rius semmagatzema als embassaments. En aquests embassaments laigua cont substncies perjudicials per a la nostra salut i, per tant, no es pot beure. Laigua es tracta i es fa apta per al consum en les plantes potabilitzadores. Laigua potable es canalitza a travs de canonades subterrnies que arriben fins a les nostres llars. Laigua usada a les cases es transporta a travs dunes canonades anomenades desguassos a les clavegueres i, dall, fins a les depuradores, on es torna a tractar. 1. Respon. On semmagatzema laigua dels rius?
Per on arriba laigua a les cases?
On es fa laigua apta per al consum?
On va a parar laigua bruta?
2. Explica qu s laigua potable i on podem obtindre-la.
58
3. Encercla segons la clau. Desprs, contesta. roig blau Les canonades que porten aigua neta. Les canonades que porten aigua bruta.
Quines habitacions sn les que tenen entrada i eixida daigua?
4. Laigua s un b necessari i escs. Qu faries per a estalviar aigua? Escriu-hi tres idees.
59
Ampliaci
8
Nom Data
La roda a travs del temps

Un dels invents que van revolucionar la histria del transport va ser, sense cap mena de dubte, el de la roda. La roda, que s una pea redona que gira entorn dun eix, aparegu fa uns 5000 anys. Les primeres rodes eren de fusta massissa. Amb el pas del temps, se li van afegir radis. Desprs, es van fabricar rodes metlliques, cosa que va facilitar el transport de grans pesos. Posteriorment, les rodes metlliques es van recobrir amb una cambra de goma o cautx. Aquestes rodes sn les que sutilitzen en lactualitat, ja que sn ms lleugeres i resistents. 1. Observa els dibuixos i encercla la roda ms antiga.
Explica per qu creus que la roda que has encerclat s la ms antiga.
2. Com creus que es transportaven els objectes pesats abans de la invenci de la roda? Pensa i respon.
60
3. Localitza en la sopa de lletres cinc mitjans de transport que utilitzen rodes. R B I C I I C L E T A I L I
W A P
P A Z F G W I X D O I
S A U T O M B C U E P L G Y L M K A
J Q Y X
T R E N O V B M L S H B A R D M I F U R G O N E T A P Coneixes algun tipus de transport que no utilitze rodes? En cas afirmatiu, escriu-ne el nom i explica com es desplaa.
4. Completa el dibuix de la roda amb les paraules segents. llanda cambra pneumtic radi
61
Ampliaci
9
Nom Data
El mapa del temps

En un mapa del temps es representa, mitjanant smbols, el temps que es preveu que far al llarg dun dia en un lloc determinat. En la llegenda sexplica el significat dels smbols que apareixen en el mapa. Per exemple, el smbol clar i lluir el sol. significa que el cel estar
El smbol vol dir que al llarg del dia hi haur moments en qu lluir el sol i daltres en qu el cel estiga nvol.
1. Observa els mapes. Desprs, respon. 6 dagost 6 de gener
Nvols i clars
Clar
Vent
Pluges
Cobert
Boires
Neu
En quina data ha plogut ms? En quina data ha nevat? En quina data fa un temps ms assolellat? En quina data el temps ha sigut ms calors? Per qu ho saps?
62
2. Observa els mapes, llig el que diu cada personatge i dibuixa el smbol en el cercle corresponent. assolellat boira pluges
neu
vent
tempesta
N O S E
Hui sespera neu en el nord, que estiga assolellat en loest, que hi haja boira en el sud i que en lest ploga.
N O S E
Dem sesperen tempestes en el nord, vent fort en lest, boires en loest i en el sud estar assolellat.
3. Pensa en la teua localitat i explica quin temps va fer ahir.
63
Ampliaci
10
Nom Data
Islndia
Al nord dEuropa es troba un pas que s una gran illa, per aix sanomena Islndia. Els vkings hi van arribar fa uns quants centenars danys. Lilla va nixer duna erupci volcnica. De fet, a Islndia hi ha ms de trenta volcans actius. s normal trobar-shi glaceres, brolladors daigua calenta i guisers, que sn dolls daigua i vapor molt calents que ixen de linterior de la Terra i que pugen a gran altura. El paisatge dIslndia s sorprenent. Diuen els astronautes que sassembla al paisatge de la Lluna pels crters, els deserts de lava i les planures cobertes de cendra que hi ha. Per a Islndia hi ha rius, cascades i camps de molsa verda, i a la Lluna no. Els islandesos viuen sobretot de la pesca, ja que les terres no sn bones per al conreu.
Islndia
Espanya
1. Respon. Per qu Islndia sanomena aix?
On est Islndia?
Qu sn els guisers?
Com s el paisatge dIslndia?
Per qu lagricultura no t importncia a Islndia?
64
2. En qu sassemblen i en qu es diferencien els paisatges dIslndia i de la Lluna? Explica-ho.
Sassemblen en
Es diferencien en
3. Encercla en la sopa de lletres tres illes de larxiplag de les Balears i tres illes de larxiplag de les Canries.
Illes Balears Canries
L A N Z A R O T E A F Q W P X S E M G H V
Lanzarote
Menorca La Palma Tenerife
I M S A N V
O C T Q B S L E M E N O R C A R S E I V I S S A I I R R A R E V S F U
Mallorca Eivissa Cabrera Formentera
La Gomera El Hierro
Fuerteventura Gran Canria
A F O X Q R O E L D M A L L O R C A
4. En cada fila ratlla la paraula que sobra i explica per qu. A Sobra cap golf cim pennsula
, perqu
B Sobra
cim
bermudes
falda
peu
, perqu
65
Ampliaci
11
Nom Data
Pobles i ciutats
Moltes localitats espanyoles existeixen des de fa milers danys. Tanmateix, no totes han crescut igual. Algunes han crescut rpidament i shan convertit en prsperes ciutats, amb amples avingudes i grans edificis que acullen milers de persones procedents de distints llocs. Altres han canviat molt poc al llarg del temps i fins i tot hi ha pobles que shan quedat quasi buits ja que la majoria dels seus habitants els han abandonat a la recerca de millors oportunitats.
1. Contesta. Per qu augmenta la poblaci dun lloc?
Per qu hi ha ms poblaci en les ciutats que en els pobles?
2. Qu hi ha en les ciutats que no hi ha en els pobles? Acoloreix. aparcaments hospitals collegis cinemes
universitats
66
parcs
platges
horts
3. Observa el plnol.
C
Biblioteca Ajuntament Estadi Catedral Estaci
D
Universitat
Ara, escriu el nmero i la lletra on estan localitzats els llocs segents. Catedral Estadi Universitat F F F C-4 Estaci Ajuntament Biblioteca F F F
4. Fixat en el plnol i marca les segents rutes segons la clau. roig blau verd De la biblioteca a lajuntament. De lestaci a lestadi. De la universitat a lajuntament.
5. Don creus que s aquest plnol: dun poble o duna ciutat? Per qu?
67
Ampliaci
12
Nom Data
Un producte americ
La crella s un dels aliments que ms es consumeixen en el mn. s molt saborosa i pot ser deliciosa, fregida, cuita o torrada. Per aquesta planta, tan habitual i tan til hui dia, era desconeguda a Europa fa 600 anys. La crella s originria dAmrica i van ser els primers exploradors espanyols que arribaren a aquell continent els qui la introduren al nostre pas. Per a conrear-la s necessari realitzar de manera ordenada les tasques segents: Preparar la terra. Consisteix a deixar el terreny net dherbes i pedres. Es fa al final de lhivern i sol utilitzar-shi una aixada. Adobar. Es tracta de llanar fertilitzants, fem, a la terra per tal que les plantes cresquen ms i millor. Es fa al principi de la primavera. Llaurar. Consisteix a remoure la terra i fer-hi solcs. Es fa al principi de la primavera. Sembrar. Consisteix a depositar la llavor en els solcs. Es fa a la primavera. Recollectar. Una vegada que les plantes han crescut i les crelles tenen la grandria adequada, amb lajuda duna aixada, es desenterren i es recullen. Aquesta tasca es fa a lestiu.
1. Marca amb X la resposta correcta. La crella s originria de Espanya. Europa. Amrica. La crella se sembra a la primavera. a lhivern. a la tardor. La crella es recollecta a lestiu. a la tardor. quan plou.
68
2. Observa el dibuix.
On creix la crella?
Quin tipus de tija t aquest tipus de planta: herbcia o llenyosa? Per qu?
3. Observa els dibuixos i escriu davall de cada un el nom de la tasca que representa. preparar la terra adobar sembrar recollectar
4. Per qu no es menjaven crelles a Europa fa 600 anys? Pensa i explica-ho.
69
Ampliaci
13
Nom Data
Ciutats Patrimoni de la Humanitat

LOrganitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura (Unesco) s lorganisme dependent de les Nacions Unides encarregat de promoure la pau, la solidaritat, el desenvolupament i el progrs a travs de leducaci, la cincia, la cultura i les comunicacions. La Unesco sencarrega, entre altres coses, de concedir el ttol de ciutat Patrimoni de la Humanitat als llocs del mn que tenen un especial inters i que es volen preservar per a futures generacions. A Espanya, 13 ciutats han rebut aquest ttol. Ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat
RIA GALCIA ASTRIES PAS TB N CA Santiago BASC NAVARRA de CASTELLA Compostella LA RIOJA I LLE
CATALUNYA ARAG Salamanca vila Cceres Mrida EXTREMADURA Segvia Alcal de Henares MADRID Conca C. VALENCIANA Eivissa R. DE MRCIA ILLES BALEARS Tarragona
Toledo CASTELLALA MANXA
Crdova ANDALUSIA
Ceuta CANRIES San Cristbal de la Laguna Melilla Ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat
1. Observa el mapa i escriu el nom de les ciutats espanyoles que sn Patrimoni de la Humanitat.
70
2. Imagina que has de viatjar a una de les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat i completa la fitxa segent. Nom de la ciutat.
Comunitat Autnoma a la qual pertany.
Marca el mitj de transport que utilitzaries per anar-hi. cotxe tren vaixell avi
On buscaries informaci sobre aqueixa ciutat? Marca dues opcions. Internet guies de viatge On tallotjaries? Marca una opci. hotel cmping apartament televisi enciclopdies
Marca dos llocs que tagradaria visitar. museus parcs datraccions monuments zoo
3. Ara, explica per qu has triat aqueixa ciutat i qu tagradaria fer-hi.
4. El turisme s un servei? Per qu? Respon.
71
Ampliaci
14
Nom Data
Els ajuntaments
Tots els municipis espanyols tenen un ajuntament. En els ajuntaments treballen les persones que fan que el municipi funcione. La mxima autoritat ns lalcalde, que representa el municipi i coordina el treball que realitzen els regidors. Els regidors sn triats pel conjunt Regidor a de la poblaci del municipi cada idor Reg Alcalde quatre anys mitjanant unes eleccions municipals. Per a votar en les eleccions municipals, els ciutadans han destar registrats en el padr municipal i ser majors dedat, s a dir, tindre ms de dhuit anys.
Reg idor
1. Respon. On hi ha ajuntaments?
Qu sn les eleccions municipals?
Qu significa ser major dedat?
2. Qu s el padr municipal? Investiga i explica.
72
3. Observa quin s el procs de les eleccions municipals. Campanya electoral
Recompte
Votaci
Ara, relaciona cada paraula amb el seu significat. persona que es presenta a unes eleccions. urna electoral vot collegi electoral candidat lloc al qual els ciutadans van a votar. papereta en qu apareixen els noms de les persones que es presenten a unes eleccions. caixa en qu els ciutadans introdueixen els seus vots.
4. Per qu les urnes sn transparents? Pensa-ho i respon.
73
Ampliaci
15
Nom Data
Una pinacoteca
Una pinacoteca s un museu dedicat a exposar pintures. Normalment, les grans pinacoteques del mn es troben en les grans ciutats. Per exemple, el museu del Prado est a Madrid; el Louvre, a Pars; el British Museum, a Londres, i el Museum of Modern Art, a Nova York. En els museus de pintura es guarden, es protegeixen i sexposen quadres dinters histric o cultural. En aquests grans centres de lart solen treballar moltes persones que realitzen diferents tasques, per exemple: El director, que s el mxim responsable del museu i s lencarregat de coordinar els altres professionals que hi treballen. Els conservadors, que sn les persones que tenen cura que les pintures del museu es troben en perfecte estat. Els restauradors, que sencarreguen de reparar els quadres del museu. Els vigilants, que sn els responsables de protegir les pintures exposades en les sales del museu.
1. Investiga i completa les preguntes per a les respostes segents. Qu es una s un museu de pintura. Qu s una b s un lloc on es guarden i conserven llibres. Qu s una h ? ? ?
s un lloc on es guarden i conserven revistes i peridics. Qu s una d s un lloc on es guarden i conserven discos.
74
2. Busca en la sopa de lletres el nom de quatre professionals que treballen en un museu. V I G I L A N T G N N J K K
Q O W R T Y U P
C O N S E R V A D O R D A H K M N B S X L L Z C B M T R Y S H U U R E S T A U R A D O R M O X S F R W L Q A A A N E D I R E C T O R
3. Observa aquest edifici i llig el text.
El museu Guggenheim
El museu Guggenheim es troba a Bilbao i el va dissenyar Frank O. Gehry. Es va comenar a construir en 1998 i en la seua construcci es va utilitzar acer, titani, pedra, aigua En aquest museu es realitzen exposicions de pintura, escultura, fotografia, vestits
Ara, informat sobre un museu de la teua Comunitat Autnoma i completa la fitxa segent. Nom del museu: Lloc en qu es troba: Data de construcci: Autor de ledifici: Per a qu sutilitza: .
. . . .
75
Lesquelet
76
La musculatura
77
Laparell digestiu
78
Solucions
Refor 1: El cos hum 1. Resposta grfica (R. G.). 2. Resposta model (R. M.): Un rgan que es troba en el cap: el cervell. Un rgan que es troba en el tronc: el cor. Una extremitat inferior: la cama. Refor 2: Ossos, msculs i articulacions 1. R. G. 2. Ossos. Articulacions. Msculs. 3. Colze. Muscle. Monyica. Genoll. Turmell. Refor 3: Creixem i canviem 1. R. G. Infncia. Adolescncia. Edat adulta. Ancianitat. 2. Infncia: cauen les dents de llet i nixen les definitives. Adolescncia: el nostre cos es prepara per a ser adult. Edat adulta: el nostre cos est preparat per a tindre fills. Ancianitat: el nostre cos s ms frgil i tenim menys fora. Refor 4: La vista 1. R. G. 2. Pestanyes, celles, parpelles. Pupilla. Iris. Cristall. Retina. Nervi ptic. Refor 5: Loda 1. Timp, sons, vibraci, orelles. 2. R. G. 3. Timp: vibra quan hi arriben els sons. Caragol: capta els sons. Ossets de lorella mitjana: es mouen quan vibra el timp. Nervi auditiu: porta la informaci dels sons al cervell. Refor 6: Lolfacte, el gust i el tacte 1.
Olfacte El seu rgan s Ens permet captar o conixer el nas Gust la llengua Tacte la pell com sn les coses que toquem
les olors
els sabors
2. Papilla gustativa llengua percep els sabors. Pitutria nas capta les olors. rgan del tacte pell nota la calor o el fred. 3. Tomaca oda. Bal olfacte, gust. Radiador oda, olfacte, gust. Refor 7: La nutrici 1. La nutrici consisteix a aconseguir energia i materials per al cos. 2. Necessiten aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum del sol. Per larrel. Per les fulles. 3. Carnvors salimenten danimals. Herbvors salimenten de plantes. Omnvors salimenten danimals i plantes.
79
Refor 8: La relaci 1.
Tenen sentits? Es desplacen? Realitzen la funci de relaci? Els animals s s s Les plantes no no s
Grup: peix. Pell: amb escates. Desplaament: nada. Respiraci: per brnquies. Reproducci: ovpara. Refor 13: Els animals invertebrats 1. Tots els animals invertebrats se semblen en el fet que no tenen ossos ni columna vertebral. 2. Els cucs tenen el cos tou i de forma allargada. Les aranyes tenen huit potes. Els molluscos tenen el cos dur i cobert amb una closca. Les meduses tenen tentacles i el seu cos s gelatins. 3. Les meduses, els cucs, els molluscos i els artrpodes sn grups dinvertebrats. Refor 14: Els insectes 1. R. G. 2. Cap, trax i abdomen. Tenen sis potes. Quatre ales. Naixen dous. Refor 15: La Terra, el Sol i la Lluna 1. R. G. 2. Estrela, satllit, planeta. 3. R. G. Refor 16: Els moviments de la Terra i de la Lluna 1. Translaci, rotaci. 2. R. G. 3. El moviment de rotaci de la Terra dna origen a el dia i la nit. La Terra tarda a girar sobre si mateixa 24 hores. El moviment de translaci de la Terra dna origen a les estacions. La Terra tarda a girar al voltant del Sol 365 dies.
2. Els msculs el sistema nervis. La vista, loda, lolfacte, el gust, el tacte. Refor 9: La reproducci 1. Les plantes poden reproduir-se de manera sexual, quan intervenen la part femenina i la masculina de la flor, o no sexual, quan no intervenen les flors ni les llavors, com els ocorre a les oliveres que es planten mitjanant esqueixos. 2. Vivpar, ovpar. 3. Reproducci, relaci, relaci. Refor 10: Els mamfers 1. R. G. Vertebrats, pulmons, pl, vivpars, llet, potes, aletes, ales. Refor 11: Els rptils i les aus 1.
Respiren per... pulmons pulmons El seu cos Es desplacen est cobert amb... de... escates plomes potes potes i ales Naixen de... ous ous
Rptils Aus
2. S, perqu naixen dous. S, perqu tenen esquelet. S, en les potes. Les aus alimenten les seues cries fins que aquestes poden valdres per si mateixes. Els rptils no solen tindre cura de les cries. Refor 12: Els peixos i els amfibis 1. Els peixos viuen en laigua. Els amfibis viuen en laigua quan naixen i quan sn adults poden viure en la terra. 2. Grup: amfibi. Pell: nua. Desplaament: nada i salta. Respiraci: pulmonar. Reproducci: ovpara.
80
Refor 17: La representaci de la Terra 1. R. G. 2. Continents: frica, Amrica, Antrtida, sia, Europa, Oceania. Oceans: Atlntic, Glacial Antrtic, Glacial rtic, ndic, Pacfic. Refor 18: Els estats de laigua 1. Gass. Slid. Lquid. 2. Plat evaporaci. Gel fusi. Glaonera solidificaci. 3. Calfar aigua. Congelar aigua. Fondre gel. Refor 19: Laigua en la naturalesa 1. R. G. 2. R. M.: Aigua en estat lquid: riu, mar, aqfer, llac. Aigua en estat slid: en les muntanyes. Refor 20: El cicle de laigua 1. 4, 1, 3, 2, 5. 1. Laigua del mar sevapora. 2. El vapor daigua es condensa i forma els nvols. 3. Laigua dels nvols cau a la terra en forma de pluja, neu o pedra. 4. Els rierols i els rius porten laigua fins a la mar de nou. 5. Part de laigua penetra en el terreny i forma les aiges subterrnies. Refor 21: Les mquines 1. Funcionen amb electricitat: lordinador, lequip de msica i el ventilador. Les impulsen les persones: les tisores, la grapadora i la maquineta de fer punta. 2. Resposta lliure (R. L.).
Refor 22: Tipus de mquines 1.

Tipus de mquines compostes simples Estan formades per poques peces. Estan formades per moltes peces.
2. Amb roig: filaberqu, pala, tirabuix i martell. Amb blau: bicicleta, despertador i telfon mbil. Refor 23: Laire 1. Gall, beb, globus, rodes de la bicicleta, planta. 2. Roda laire no t forma prpia, laire ocupa un espai. Globus laire no t forma prpia, laire ocupa un espai, laire pesa. 3. F, F, V, V. Refor 24: El temps i el clima 1.
Els elements del temps sn
temperatura
precipitacions
vent
que es mesura amb que es mesuren amb que es mesura amb el termmetre el pluvimetre lanemmetre i el penell
2. El clima en les zones de muntanya t temperatures baixes, sobretot a lhivern, i precipitacions freqents en forma de neu. El clima en les zones de costa t temperatures suaus tot lany. El clima en les zones dinterior t temperatures molt baixes a lhivern i altes a lestiu. Les precipitacions sn escasses. Refor 25: El temps i les estacions 1. Tardor, primavera, hivern, estiu.
81
2.
Hivern Primavera Estiu Tardor
Precipitacions Poden ser en forma de neu Freqents Escasses Freqents
Temperatures Baixes Suaus Elevades Moderades
Les carreteres sn estretes i amb molts revolts poble de muntanya. Els carrers i les carreteres sn rectes poble de planura. Molts dels seus habitants es dediquen a lagricultura poble de planura. Refor 31: Les ciutats 1. s una localitat menuda poble. T carrers amples i llargs ciutat. Hi viuen moltes persones ciutat. Els carrers sn curts i es distribueixen al voltant duna plaa poble. 2. Els carrers sn estrets i t edificis histrics. Els carrers sn amples i els edificis tenen unes sis plantes. Hi ha zones residencials, centres comercials, polgons industrials 3. s un barri modern, perqu els edificis sn alts i actuals. Refor 32: La poblaci 1. Iolanda: adulta, rural. Carles: jove, urbana. Adri: anciana, urbana. 2. Nombre de persones que naixen en un any natalitat. Nombre de persones que moren en un any mortalitat. Refor 33: Lagricultura 1. Regadiu, sec. 2.
Lagricultura pot ser de sec que s regadiu que s la que es rega
Refor 26: Els paisatges de muntanya 1. R. G. 2. Muntanyes. Valls. Serra. Refor 27: Els paisatges de planura 1. Hi ha carreteres. Hi ha camps de cultiu. Passa el tren. Un riu recorre terres planes. Hi ha una ciutat. s un paisatge de planura, perqu s un extens terreny pla. 2. A, A, B, B, A, A. Refor 28: Els paisatges de costa 1. R. G. 2. Illa: porci de terra envoltada daigua per totes parts. Cap: part de terra que entra en la mar. Badia: entrada de la mar en la terra. Pennsula: terreny que est envoltat daigua per totes les parts tret duna. Refor 29: Els rius 1. R. G. 2. Llit. Curs. Cabal. Refor 30: Els pobles
la que no es rega
1. Costa, muntanya, planura. 2. Les cases tenen teulades inclinades perqu la neu hi esvare poble de muntanya. Els habitants poden dedicar-se al turisme i a la pesca poble de costa. Moltes persones treballen en la ramaderia i en la cura dels boscos poble de muntanya. Refor 34: La ramaderia i la pesca 1. Sha de ratllar: ramaderia, bov, agricultura, litoral, extensiva. 2. La pesca daltura i la pesca de litoral. La pesca daltura es fa en alta mar amb grans vaixells i la de litoral, prop de la costa amb embarcacions xicotetes.
82
Amb la daltura, perqu les embarcacions sn ms grans i es passen molt de temps pescant. Refor 35: La indstria 1. Peix llanda de conserva de peix. Flor de cot tela. Llet formatge. 2. 3, 1, 4 i 2. 3. Sha de ratllar medecines, vidre, corbates. Refor 36: Els serveis 1. Sha dencerclar el professor de matemtiques, el metge, el bomber i el msic. 2. Sha de ratllar: lagricultura, privat, per una empresa privada, doci. 3.
Tipus de servei Empresarial electricista enginyer Sanitari infermer cirurgi De comunicaci periodista locutor Cultural msic actor
Els mitjans de comunicaci social, com la premsa, la televisi o Internet, transmeten informaci a moltes persones. Refor 39: Lajuntament 1. Lajuntament sencarrega del govern de la localitat. Els vens trien els regidors en les eleccions municipals. Lalcalde presideix lajuntament. 2. En les eleccions municipals, que se celebren cada quatre anys, els vens duna localitat trien els regidors. Desprs de les eleccions, els regidors es reuneixen i nomenen un dells com a alcalde. Refor 40: Els serveis municipals 1. Els serveis municipals sn les activitats que organitza i dirigeix un ajuntament per tal que les persones visquen amb ms comoditat en les seues localitats. Els serveis municipals poden ser de provisi, de protecci, de sanejament, durbanisme i trnsit, de cultura i oci 2. Servei durbanisme i trnsit. Servei de neteja. Servei durbanisme. Refor 41: El pas del temps 1. R. L. 2. Postal escrit. Escultura eqestre material. Pintura grfic.
Refor 37: El comer 1. El comer s lintercanvi de productes i serveis per diners. En el procs comercial intervenen els productors, els comerciants i els consumidors. El comer pot ser a lengrs o al detall. Hi ha dues formes de pagament: amb bitllets i monedes i amb targetes de crdit. 2. Productor, majorista, transportista, minorista. Refor 38: Els transports i els mitjans de comunicaci 1. Autombil, tren, avi, vaixell. 2. Les dues oracions sn: Els mitjans de comunicaci individuals, com el telfon, la carta o el correu electrnic, porten informaci duna persona a una altra.
83
Refor 42: Els records del passat 1. Fa milers danys. En lactualitat. Fa centenars danys. 2. Castell monument. Bandera smbol. Ball tpic tradici. Esttua monument. 3. R. L. Refor 43: La localitat a travs del temps 1. Sha dencerclar de roig la cabana i el grup de persones desplaant-se a peu. Sha dencerclar de blau el castell i la caravella. Sha dencerclar de verd lavinguda amb edificis moderns i lavi. Ampliaci 1 1. R. G. 2. Cap: frontal, nasal, maxillar. Tronc: estern, pelvis, clavcula. Extremitats: rtula, tbia, radi. 3. Ossos, cos, costelles, crani, columna vertebral, fmur, martell, enclusa, estrep. Ampliaci 2 1. 3, 1, 2. R. M.: La informaci que recullen els nostres ulls arriba al cervell a travs del nervi ptic. Desprs, el cervell rep la informaci i la interpreta. 2. Les dues lnies sn iguals. Els dos cercles sn iguals. 3. R. L. 4. R. L. Ampliaci 3 1. El peix i el dof naden, la papallona vola i el tigre camina. 2. R. G. 3. Amb la funci de relaci, perqu per a desplaar-se els animals utilitzen els rgans dels sentits, que envien informaci al cervell. El cervell desprs
danalitzar la informaci, decideix qu fer i envia ordres als msculs de les potes perqu lanimal es desplace. Els ssers vius que no poden desplaar-se sn les plantes, que realitzen la funci de relaci de distintes maneres; per exemple, creixen cap a la llum, les arrels creixen cap on hi ha aigua, etc. 4. R. L. Ampliaci 4 1. Migrar: recrrer els animals llargues distncies per a localitzar llocs amb un clima ms clid. Hibernar: passar lhivern alguns animals com si estigueren adormits. 2. Blau: cigonya, balena. Roig: granota, s. 3. R. M. Ratapenada: T un esquelet format per ossos. Respira amb pulmons. T el cos cobert de pl. Granota: T la pell nua. Quan naix respira per brnquies i dadulta respira per pulmons. Es ovpara. Tortuga: Respira per pulmons. Es ovpara. T quatre potes. Aquests animals tenen en com que sn vertebrats, s a dir, que tenen un esquelet format per ossos. Ampliaci 5 1. Cefalpode significa peus al cap. Els cefalpodes sn invertebrats perqu no tenen un esquelet format per ossos. No, perqu els peixos i els mamfers marins sn vertebrats. R. L. 2. Daire: abella, arna, libllula. Daigua: clossa, medusa, calamar. De terra: eruga, cuc de terra, escorp. 3. R. L. 4. R. G.
84
Ampliaci 6 1. Grcies als navegants del segle sabem que la Terra s redona. 2. R. L. 3. R. M.: Si la Terra fra plana, no podrem donar la volta al mn en vaixell, perqu quan el vaixell arribara a un dels seus extrems, cauria. 4. Lluna. Rotaci. Translaci. Sol. Terra. Atmosfera. Jpiter. 5. Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Ampliaci 7 1. Laigua dels rius semmagatzema en els embassaments. Laigua arriba a les nostres cases a travs de canonades subterrnies. Laigua es fa apta per al consum en les plantes potabilitzadores. Laigua bruta va a parar a les depuradores, on es torna a tractar. 2. Laigua potable s laigua que es pot beure. Laigua potable es troba en els rius, llacs, rierols i aqfers. 3. R. G. La cuina i el bany. 4. R. L. Ampliaci 8 1. Sha dencerclar la tercera roda. Perqu aquesta roda est construda en fusta, s massissa i no posseeix radis. 2. Abans de la invenci de la roda, els objectes pesats es transportaven arrossegant-los. 3. Bicicleta, autombil, furgoneta, tren, cami. R. M.: Trineu, es desplaa relliscant per la neu o el gel.
XVI,
hui
Vaixell, es desplaa surant per laigua impulsat pel vent, si s un vaixell de vela, o per un motor. Naus espacials, es desplacen per propulsi. 4. R. G. Ampliaci 9 1. 6 de gener. 6 de gener. 6 dagost. 6 dagost, perqu hi ha pocs nvols i els rajos del sol hi arriben directament. 2. R. G. 3. R. L. Ampliaci 10 1. Perqu s una illa. En el nord dEuropa. Els guisers sn dolls daigua i vapor molt calents que ixen de linterior de la Terra i que pugen a gran altura. Hi ha crters, deserts de lava, planures cobertes de cendra i, tamb, hi ha rius, cascades i camps de molsa verda. Perqu les terres no sn bones per al conreu. 2. Sassemblen en: a la Lluna i a Islndia hi ha crters, deserts de lava i planures cobertes de cendra. Es diferencien en: Islndia posseeix rius, cascades i camps de molsa verda i la Lluna no. 3. Sha dencerclar Lanzarote, Tenerife, La Gomera, Mallorca, Menorca i Eivissa. 4. Sobra cim, perqu aquesta paraula indica la part ms elevada duna muntanya. Sobra bermudes, perqu aquesta paraula no t res a veure amb les parts duna muntanya.
85
Ampliaci 11 1. La poblaci dun lloc augmenta per la immigraci i la natalitat. Perqu en les ciutats hi ha ms oportunitats, per exemple, per a estudiar, per a treballar, per a rebre assistncia mdica, per a realitzar activitats doci 2. Cal acolorir: aparcaments, hospitals, cinemes, universitats. 3. Catedral: C-4. Estaci: A-9. Estadi: C-8. Ajuntament: A-5. Universitat: B-7. Biblioteca: C-2. 4. R. G. 5. R. M.: Aquest plnol s duna ciutat, perqu t edificis que sn propis de les ciutats, com ara lestaci, lestadi o la universitat. Ampliaci 12 1. Amrica. A la primavera. A lestiu. 2. La crella creix per davall de la terra. Herbcia, perqu la planta de la crella s una herba. 3. Adobar; preparar la terra; recollectar, sembrar. 4. No es menjaven crelles a Europa fa 600 anys perqu no es coneixia aquesta planta, que s originria dAmrica. Van ser els primers exploradors espanyols que arribaren al continent americ els que van introduir la crella a Europa. Ampliaci 13 1. Alcal de Henares, vila, Cceres, Crdova, Conca, Eivissa, Mrida, Salamanca, San Cristbal de la Laguna, Santiago de Compostella, Segvia, Tarragona i Toledo. 2. R. L. 3. R. L.
4. El turisme s un servei perqu atn les necessitats de les persones que es desplacen a un lloc per a conixer-lo, descansar o divertir-se. Ampliaci 14 1. Hi ha ajuntaments en tots els municipis espanyols. Les eleccions municipals sn les eleccions en qu es trien els representants dun ajuntament. Ser major dedat significa ser major de 18 anys. 2. El padr municipal s el registre on apareixen tots els vens dun municipi. 3. Urna electoral: caixa en qu els ciutadans introdueixen els seus vots. Vot: papereta en qu apareixen els noms de les persones que es presenten a unes eleccions. Collegi electoral: lloc al qual els ciutadans van a votar. Candidat: persona que es presenta a unes eleccions. 4. Sn transparents perqu es una manera dassegurar-se que les eleccions sn netes i que a cada persona li correspon nicament un vot. Ampliaci 15 1. Qu s una pinacoteca? Qu s una biblioteca? Qu s una hemeroteca? Qu s una discoteca? 2. Sha dencerclar vigilant, director, conservador, restaurador. 3. R. L.
86

Coneiximent Del Medi

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Coneiximent Del Medi

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

3

Coneixement del medi

CP: 915762 Depsit legal:

Ossos, msculs i articulacions

1. Acoloreix segons la clau.

2. Completa amb les paraules segents.

Lesquelet est format pels

Els ossos suneixen entre si en les Els

que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen.

3. Completa els noms de les articulacions assenyalades en el dibuix.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Relaciona. adolescncia ancianitat infncia edat adulta

Ara, escriu les etapes de la vida en lordre correcte. 1a 2a 3a 4a

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

captada per lull al cervell.

3. Relaciona. timp vibra quan hi arriben els sons.

caragol ossets de lorella mitjana nervi auditiu

porta la informaci dels sons al cervell.

capta els sons.

es mouen quan vibra el timp.

Lolfacte, el gust i el tacte

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2. Observa lesquema de la nutrici de les plantes. Desprs, contesta.

Qu necessiten les plantes per a fabricar els seus aliments?

Per on prenen les plantes laigua i les sals minerals?

Per on prenen les plantes el dixid de carboni?

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

la part ms important del qual s el cervell

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Explica de quines dues maneres poden reproduir-se les plantes.

2. Escriu davall de cada dibuix ovpar o vivpar segons corresponga.

3. De quina funci es tracta? Escriu relaci o reproducci segons corresponga.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

P L T B A L E M A A aletes A T A E U P O S Z W L R A S S L L E T E M E vertebrats S S R D S L K J B A S O A L E T E S X S Z I ales llet

, com ara les balenes, o volen , com les ratapenades.

Els rptils i les aus

El seu cos Es desplacen est cobert de amb

2. Contesta. Els rptils sn ovpars? Per qu?

Les aus sn animals vertebrats? Per qu?

Tenen escates les aus? On?

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els peixos i els amfibis

1. On viuen? Respon. peixos

2. Completa les fitxes.

Grup: Pell: Desplaament: Respiraci: Reproducci:

Grup: Pell: Desplaament: Respiraci: Reproducci:

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els animals invertebrats

1. En qu se semblen tots els animals invertebrats? Explica-ho.

Les aranyes tenen huit/sis potes.

Els molluscos tenen el cos dur/tou i cobert amb una closca/escates.

Les meduses tenen tentacles/peus i el seu cos s gelatins/dur.

3. Quins grups danimals invertebrats coneixes? Escriu-ne els noms.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2. Contesta. Com sanomenen les parts en qu es divideix el cos dels insectes?

Quantes potes tenen els insectes?

Quantes ales solen tindre els insectes?

Com naixen els insectes?

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La Terra, el Sol i la Lluna

1. Escriu-ne els noms.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els moviments de la Terra i de la Lluna

1. Escriu translaci o rotaci segons corresponga.