LEMPIRISME DE HOBBES A HUME

Lempirisme s un corrent de pensament que es va desenvolupar durant el segle XVII i part del XVIII a les Illes Britniques. Mentrestant, a lEuropa continental continuaba dominant el pensament racionalista, iniciat per Descartes. Ambdues corrents filosfiques comparteixen la seva admiraci per la cincia; encara que pel Racionalisme el model a seguir s linductiu de la matemtica i lEmpirisme es basar en el mtode deductiu de la cincia emprica. En la teora del coneixement, tenen el mateix punt de vista cartesi: la primera cosa que coneixem sn les idees, per els filsofs empiristes negaran lexistncia de les idees innates i afirmaran que les nostres idees procedeixen de lexperincia. Hobbes, Locke, Berkeley i Hume sn els principals representants.

AMBIENT SOCIOCULTURAL LES NOVES CIRCUMSTANCIES POLITIQUES En contrast amb labsolutisme poltic i conservador continental, trobem a Anglaterra un ambient ms tolerant i lliure que afavoreix el progrs cientfic, tcnic i ecnonmic. Aquesta situacin s propiciada per lenfrontament entre el Parlament i el rei que desprs dun periode dinestabilitat culmina amb labolici de la monarqua i la dictadura de Cromwell, que acaba amb una revoluci pacfica i la instauraci dun nou rgim en el qual el poder del rei sequilibra pel del Parlament. Ens trobem davant de la monarqua parlamentria, que precedeix la democracia liberal. EL DESENVOLUPAMENT ECONOMIC, SOCIAL I DE LES CIENCIES Com a fruit daquest context es va produir un desenvolupament econmic notable, aix afegit amb el progres colonial a lindia i Amrica del Nord, continuaba afavorint la burgesia. A ms, Anglaterra durant aquest perode t la millor situaci comercial dEuropa. Una poblaci jove i dinmica alimenta la industria incipent, van posar les bases de la Revoluci Industrial. En lmbit cultural, pren una gran importancia la investigacin de la natura, que permetr el desenvolupament de la fsica i dels mtodes inductius. Igual que a la resta dEuropa, sorgeixen les Acadmies, centres dinvestigaci i de debat cientfic en ela quals predominava una llibertat intel.lectual. Al segle XVIII les cincies naturals reben un nou impuls com a continuacin de lobra de Newton, la fsica avana en diverses branques

(dinmica, magnetisme, electricitat). Aquests avenos cientfics es tradueixen en importants aplicacions practiques en tots els mbits que sapliquen i sexprimeixen en la Revoluci Industrial.

LA TEORIA EMPIRISTA DEL CONEIXEMENT Lempirisme s un corrent de pensament que insisteix a reconixer lexperincia sensible com a nica font del coneixement hum.

EL MATERIALISME MECANICISTA DE HOBBES Thomas Hobbes s un pensador empirista i constitueix un precedent immediat de les idees de Locke i Hume. Hobbes afirma que la sensaci s el principi del coneixement i la cincia s tota sencera derivada de la sensaci. La fsica de Hobbes est basada en una concepci materialista de la realitat. Tot all que existeix s de naturalesa corpria. Aquest materialisme saplica tamb a lsser hum, el qual queda redut a la seva dimensi corporal. Hobbes contrari al dualisme cartesi afirma que som nicament cos, que pensa i exeerceix totes les accions

EL CONEIXEMENT COM A SENSACIO El coneixement es redueix a sensaci i aquesta es defineix com el contacte entre dos cossos en moviment: el cos percebut i el cos hum. En veures afectats pels moviments dels cossos exteriors, els sentits sn posats en moviment i transmeten aquest moviment al cervell. La sensaci s la reacci del cervell a aquest moviment rebut pels sentits. Hobbes tamb defensa el carcter subjectiu de les qualitats sensibles (colors, olors, sons, etc). Aquestes qualitats sn nicament modificacions del subjecte afectat. La subjectivitat de les qualitats sensibles o secundries ser defensada ms tard per Locke. A partir de la sensaci sexplica la resta de procesos cognitius: la memoria s la continuacin del moviment sensitiu en absncia de lobjecte que lha produt -, la imaginaci s una associaci o lligam que estableix lexperincia entre dos moviments sensitius. Hobbes concloy que lexperincia, grcies a lassociaci didees que produeix la imaginaci, ens permet de fer induccions sobre el futur. Es tracta dun coneixement probable, basat en les regularitats obsrvades, que cal afirmar amb prudncia.

LOCKE EL VALOR DE LEXPERIENCIA Locke representa la sntesi de la tradici empirica britnica i el racionalisme cartesi. Es podra dir que amb ell sorigina la filosofia empirista moderna. Per a Locke , tots els continguts del nostre coneixements soriginen en lexperincia i aquesta s el mitj per assolir la veritat. EL CONEIXEMENT EN LOCKE El problema del coneixement, com en el cas de Descartes, ser per Locke el nucli central de la seva reflexi. Locke afirma que tot el nostre coneixement prov del coneixement sensible. Lexperincia s lorigen i el lmit del nostre coneixement: no poden anar ms enll i noms podem tenir certesa dall que hi ha en ella. TIPUS DE CONEIXEMENT Segons Locke dacord amb el grau ms gran o ms petit de certesa amb qu es presenten, ademet tres tipus o graus de coneixement: Coneixement intutiu. Aporta un grau de certesa absoluta. Consisteix en captar amb levidncia i immediatesa lacord o desacord de les idees. Per mitj dell coneixem la nostra propia existencia. Coneixement demostratiu. Requereix ls de demostracions per establir lacord o desacord entre idees. s un coneixement fiable i sutilitza en matemtiques i en tica. Ens permet de conixer i demostrar lexistncia de Du. Coneixement sensible. Sbt a travs de les sensacions i ens permet coneixer les coses reals. s relatiu i probable (opini). Aquest tipus de coneixement no t la certesa del coneixement intutiu; tanmateix, s lnic que ens permet daccedir al mn dels objectes.

DEFINICIO I CLASSES DIDEES Locke coincideix amb Descartes quan identifica idea amb el contingut de lenteniment hum per es diferencia en lorigen purament empric daquests continguts. Segons Locke lexperincia va escrivint els seus carcters en un full en blanc que s la ment. El concepte didea Entn que idea s tot all que la ment percep per ella mateixa, s a dir, tot el que s objecte de lenteniment hum quan un home pensa. Continuant amb el costum de lpoca Locke porta a terme una classificaci minuciosa de les idees: Idees Simples. Aquelles que la ment no pot descompondr en altres de ms senzilles. Arriben a la ment per separat per mitj dels diferents sentits i aquestes idees no poden ser fabricades ni destrudes per la ment. Segons com arriben a la ment trobem o Idees de sensaci: que procedeixen dels sentits externs, les quals ens informen dels objectes externs i proporcionen idees de les qualitats sensibles.

o Idees de reflexi: que procedeixen dels sentits interns, les quals ens informen de les operacions de la nostra propia ment i proporcionen idees de les diverses activitats que fa. o Idees: que sassoleixen a travs de la sensaci i la reflexi. Idees Complexes. Les elaborades per la ment a partir de les idees simples. Les idees complexes sn de tres tipus: o Modes: que es refereixen a coses que no subsisteixen per si mateixes sin en altres. o Substncies: que sn combinacions didees simples que es preen per representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes. o Realcions: que sn el resultat de comparar una idea amb una alta.

CRITICA DE LES IDEES INNATES Locke considera que un home comena a tenir idees quan t la primera sensaci. Els principis didentitat i de contradicci no sn admesos universalm ent per Locke. Aix com tampoc pot ser innata la idea de Du. Tots aquests sn principis cartesians. En canvi, Locke afirma que tenim la certesa o intuci de la nostra existencia com a ssers racionals capaos denteniment i de lexistncia de Du, que en s ha creat i del qual depenem. Aquestes idees les tenim tan clares en nosaltres que poden proporcionar el fonament de les nostres accions. En refusar les idees innates, locke nega tamb la possibilitat que existeixin principis innats de carcter moral. Les nostres idees morals, com totes les altres deriven de lexperincia.

LA CRITICA DEL CONCEPTE DE SUBSTANCIA Els empiristes al acceptar la sensaci com a nica via de coneixement, neguen tamb la possibilitat de conxer alguna cosa diferent de les qualitats sensibles de les coses. Consideren que el concepte de substncia s un concepte buit que noms expressa lenlla o uni dun conjunt de fenmens sensibles. Lnic que podem conixer a travs dels sentits sn les qualitats de les coses i el concepte de substncia representa el substrato n reposen aquestes qualitats. Per a Locke la idea de substncia no s altra cosa que una idea complexa elaborada per la ment a partir de les idees de les qualitats sensibles dels fenmens que lexperincia ens monstra constantment associades. La idea de substncia s incognoscible, la impossibilitat de conixer la substncia significa que hi ha un lmit en el coneixement. Locke se situa aix en una perspectiva realista, de defensa de lobjectivitat del mn fsic, un mn que s la causa ltima de les nostres idees.

HUME: UN ESCEPTIC MODERAT Hume porta fins a les ltimes conseqncies els plantejaments filosfics dels seus predecessors els empiristes Hobbes i Locke. Aix el fa caure en un cert escepticisme. Sobre les dades sensibles, lenteniment noms pot fer operacions com les matemtiques o la lgica, per no pot assolir cap veritat sobre el mn. Cal admetre que el coneixement cientfic s un coneixement probable que noms ens diu sobre les aparences de les coses. s a dir, noms assoleix veritats probables recolzant-se en hiptesis. NATURA HUMANA I CONEIXEMENT Hume parla en el seu Tractat de la natura humana esmentant la importancia que t lestudi daquesta natura per al desenvolupament de la cincia. La lgica explica els principis i operacions de la nostra facultat de raonament, la moral i la crtica artstica tracten sobre els nostres gustos i sentiments, i la poltica considera els homes units en societat i en dependencia mtua. ELS ELEMENTS DEL CONEIXEMENT: IMPRESSIONS I IDEES Tant Locke com Hume coincideixen en que lexperincia s lnica font de coneixement i els continguts de la nostra ment procedeixen de les dades dels sentits. Per a Hume, els elements del coneixement sn impressions I idees. Tant les unes com les alters sn percepcions I les defineix com tot all que pot estar present en la ment humana. Les impressions sn aquelles percepcions que es presenten a la ment amb ms fora i vivacitat. En general sn sensacions, les passions i les emocions. Aquestes impressions sn de dos tipus: de sensaci i de reflexi. Les primeres sn les que sorgeixen a la ment a partir de causes desconegudes com els objectes, el poder de la ment i lautor de la natura; les segones sn les que deriven dels nostres estats inte rns. Les idees sn el resultat duna operacin de la ment sobre les dades prviament obtingudes a travs de les impressions. Les idees sn imatges de les impressions que tenim a la ment en recordar-les o pensar-hi. Per aix les idees sn ms febles que les impressions. Tots dos tipues de percepcions poden ser simples o complexes. Les idees simples corresponen sempre a impressions simples. I les idees complexes poden correspondre a impressions complexes o b poden provenir doperacions amb idees simples. Perqu es puguin formar idees complexes a la ment, cal que les idees simples sassocin. Segons Hume, hi ha tres lleis dacord amb les quals es du a terme lassociaci didees: Semblana Contigitat en temps o lloc Relaci causa-efecte.

La relaci de causalita ts la ms mplia i a la qual Hume dedica ms atenci perqu la considera una importancia capital per al coneixement cientfic.

TIPUS DE CONEIXEMENT Pel que fa a la natura i extensi del nostre coneixement, Hume vareduir totes les operacions de lenteniment a dos: Relacions didees. Aquest tipus de relacions es formulen en proposicions tautolgiques (analtiques i necessries). La seva veritat pot ser coneguda a priori. Poden descubrir-se per la simple operacin de lenteniment. Propia de lmbit de les cincies formals (mates). Qestions de fet. La veritat daquestes proposicions noms s conguda a posteriori i no poden tenir cap altra justificaci que les impressions. Representen el mn dels fets; hi pertanyen les cincies empriques, la filosofia moral i la cincia del comportament hum. No hi ha demostraci sin prova, i en general, probabilitats.

ANALISI DEL CONCEPTE DE CAUSALITAT En la filosofia racionalista la relaci de causa i efecte era necessria en lexplicaci de la realitat. Sentenia que la millor manera de conixer un bojecte era coneixent -ne la causa. Els empiristes critiquen la validesa racional de la relaci causa-efecte i en neguen el valor metafsic. Noms ladmeten com a resultat de lactivita del pensament.

La causalitat: hbit i creena Hume fa una crtica ms profunda daquest concepte. Defensa que nmes podrem conixer la relaci de causa i efecte per lexperincia, mai a travs del raonament o la deducci. Per lnic que ens dna lexperincia s la conjunci constant desdeveniments. Quan ens hem avesat a veure que dos esdeveniments, A i B, se succeeixen, diem que un s causa de laltre. Es el costum, lhbit de veure succeir-se dos fenmens, all que ens porta a creure que un s la causa de laltre. La causalitat es redueix, en primer lloc, a una forma dassociaci basada en lhbit o costum de veure dos fenmens successius, sempre en el mateix ordre; i en segon lloc, en la creena que aquesta mateixa associaci de fenmens tornar a repetir-se necessriament.

EL CONCEPTE DE SUBSTANCIA EN HUME Per la mateixa ra que Hume nega la inferencia causal, nega que puguem afirmar lexistncia duna realitat diferent de les impressions: all que anomenem substncia. El concepte de substncia en Hume, s un concepte buit, perqu no correspon a cap impressi sensible sin que tan sols es refereix a un hipottic suport dagrupacions dimpressions.

Aix, la idea de substncia cal interpretar-la com una idea complexa, que s el.laborada per la ment a partir de les idees de les qualitats sensibles que lexperincia ens mostra contnuament associades entre si per semblana o continutat. Una cosa semblant passa amb la idea del jo, la substncia pensant cartesiana. Seria tamb una idea de la imaginaci per donar sentit a la col.lecci de continguts perceptius que succeeixen, per que tampoc no permeten deduir lexistncia duna substncia que els serveixi de suport. Per la mateixa ra no podem afirmar lexistncia de Du.

Escepticisme moderat i crtica a la metafsica Com que Hume no admet la possibilitat de conixer les coses (substncies) ni les seves causes, simposa una posicin escptica respecte al coneixement- Lescepticisme de Hume condueix a un rebuig frontal de la metafsica, lobjecte de la qual (la substncia: espiritual, material o divina) no pot ser conegut de cap manera per la ment humana. El mn hum no s el de les gran i absolutes veritats dogmtiques, sin el de les veritats probables i canviants. Simposa, doncs, la humilitat i la tolerancia.

LA FILOSOFIA POLITICA La necessitat de fonamentar lEstat modern i lautoritat del monarca davant del poder eclesistic i de lImperi va impulsar el desenvolupament de la teora del contracte social al principi del segle XVII. El racionalista Spinoza i els empiristes Hobbes i locke, seguirn aquesta lnia per explicar lorgen de lEstat. Per contra, Hume rebutja el model contratualista i funda la societat en linstint de sociabilitat, inherent a la naturalesa humana. Amb tot, els filsofs soposen a la teora del dret div que feia derivar lautoritat dels monarques dun suposat dret dorgen div.

HOBBES I LABSOLUTISME Hobbes estableix una teora elaborada sobre lorigen de la societat i del poder. El seu pensament poltic sinscriu en la lnia del realisme defensat per Maquiavel. Lestat de natura Hobbes no creu en lexistncia duna llei natural de carcter racional. Per a ella lestat de natura s un estat premoral en el qual paraules com justicia o dret no hi tenen cabuda. Tot i que parteix de ligualtat natural de tots els homes, considera que cadascun est dirigit per legoisme, per la qual cosa persegueix la propia conservaci i el propi plaer. Aquest individualisme ferotge genera un estat natural de guerra de tots contra tots en qu tcada individu

El contracte social Aix, doncs, per garantir la pau i evitar lautodestrucci, els homes moguts per la por, estableixen un pacte o contracte pel qual transfereixen el seu poder i la seva fora a un nic home que el pugui utilitzar com millor li sembli per aconseguir la pau comuna. Dindividus lliures es converteixen en sbdits obedients. El pacte ha de ser iireversible si pretenem evitar la temptaci de recuperar lestat danarquia inicial. El leviatn o Estat absolut No sha dentendre que el sobir designi necessriament un nic individu (el monarca). Encara que Hobbes consideraba aquesta forma de govern com la millor. Amb tot, ja sigui un de sol qui lostenti o uns quants, la sobirania que sobt per aquest pacte resulta absoluta i inalienable. Hobbes justifica la seva necessitat duna autoritat forta que imposi penes dures als qui infringeixin la llei basant-se en la natura conflictiva i insolidria de lsser hum. La seva teora poltica s coherent amb la seva antropologa.