CONTROL DEL GENERADOR ASNCRON DE ROTOR DEBANAT PEL SISTEMA DE DOBLE ALIMENTACI Introducci: Possibles muntatges del generador

asncron de rotor debanat en aerogeneradors:

- Controlant la crrega elctrica connectada al circuit elctric del rotor incidint sobre el lliscament:

- Generador dinducci de rotor debanat doblement alimentat

Aquest tipus de funcionament s el que tractarem en aquest tema

Principi de funcionament del generador asncron de doble alimentaci

Un generador asncrono de rotor bobinado puede generar una tensin de valor eficaz y frecuencia constante aunque su eje gire a velocidad variable. Para ello se alimenta el rotor de la mquina con un convertidor de frecuencia compuesto por dos convertidores electrnicos CA/CC reversibles (ver Figura). A diferencia de los sistemas del apartado anterior, con el convertidor conectado al rotor del generador, CG, se puede regular la amplitud, frecuencia y fase de la tensin aplicada al rotor, lo cual permite realizar un control vectorial de la mquina para regular el par electromagntico y el factor de potencia del generador en un amplio margen de velocidades de giro, tanto por encima como por debajo de la velocidad de sincronismo. De forma semejante, el control vectorial del convertidor conectado a la red ,CR, hace que sea posible realizar una regulacin independiente de las potencias activa y reactiva , lo que permite extraer o inyectar la potencia activa generada en el rotor de la mquina y controlar la potencia reactiva intercambiada entre este convertidor y la red. En resumen, la capacidad de regulacin de los sistemas de generacin que aplican esta tecnologia, permite conseguir un control de la energia inyectada a la red similar al obtenido con los generadores sncronos convencionales con la ventaja de que la velocidad de giro de la mquina puede variar en un amplio margen, tanto por encima como por debajo de la de sincronismo. Adems, la potencia del convertidor electrnico necesario es reducida (tpicamente entre el 20 y el 30% de la potencia del generador). Por ests razones, este sistema cons-tituye una solucin muy atractiva para ser utilizada en aerogeneradores de velo-cidad variable; debido a el lo el generador asncrono de doble alimentacin es uno de los sistemas mas utilizados en aerogeneradores de velocidad variable, y muchas casas comerciales (Gamesa, Ecotecnia, Dewind; Vestas, Enron , etc) disponen de este tipo de mquinas.

En una mquina asncrona cuyo estator est conectado a una red trifsica de frecuencia fs se tiene un campo magntico giratorio de velocidad

Si se alimenta el rotor con un sistema trifsico de tensiones de frecuencia fR/ tambin crear un campo magntico que girar a velocidad

el rotor

Si el rotor est girando a velocidad n, la velocidad del campo rotrico respecto a un observador fijo ser n + nR. Para que una mquina desarrolle un par con un valor medio distinto de cero se precisa que los campos magnticos de estator y de rotor giren a idntica velocidad. De lo anterior se deduce, que la relacin entre la frecuencia estatrica, la frecuencia rotrica y la velocidad es

La velocidad n puede ser mayor o menor a ns. En el caso de que ns sea mayor a n la velocidad nR debe ser positiva, sin embargo, en el caso de que ns sea inferior a n, nR debe ser negativa. Debe tenerse en cuenta que el sentido de giro del campo magntico creado por un devanado depende de la secuencia de fases aplicada al devanado, con lo que si se desea que la velocidad del rotor sea mayor a la velocidad de sincronismo se ha de aplicar al rotor un sistema trifsico de secuencia inversa respecto de la del estator. Por el contrario, para conseguir que la velocidad del rotor sea menor a la del campo se debe alimentar el rotor con un sistema trifsico de la misma secuencia que la tensin aplicada al estator.

EXPERINCIA EN EL LABORATORI: Treball de la mquina dinducci de rotor debanat en la zona II: generador per sota del sincronisme.

Balan de potncies
ESQUEMA EQUIVALENT EN RGIM PERMANENT DE LA MQUINA DINDUCCI DE ROTOR DEBANAT

Esquema equivalent a rotor parat, n m = 0 En el rotor duna mquina dinducci trifsica de rotor debanat hi ha un debanat trifsic amb accs elctric mitjanant el conjunt dels tres anells lliscants i les corresponents escombretes. Esquemticament podem representar aquesta mquina segons la segent figura:

A rotor parat tenim clarament un efecte transformador (comparable al transformador trifsic), tenim unes bobines en lesttor i unes bobines en el rotor que estan creant uns fluxos i tenim un acoblament magntic entre elles. Podem definir igual que en un transformador uns coeficients dinducci de dispersi, un coeficient de inducci mtua i unes resistncies hmiques de bobinat desttor i de bobinat de rotor: Lds , Lrdr , L m , R s , R r ( Nota: r i una resistncia R p per les prdues en el ferro.
Lrdr , R r r estan referides al rotor ).

Lesquema equivalent a rotor parat ser idntic al dun transformador, sense perdre de vista que estem parlant duna mquina dinducci trifsica i que lesquema equivalent s un esquema per fase. Donat que la mquina dinducci treballa amb alterna ens els esquemes equivalents indicarem les tensions i intensitats en forma de vectors o fasors. - Esquema equivalent en rgim permanent i amb trafo ideal corresponent a la mquina dinducci trifsica de rotor debanat:

En aquest esquema equivalent, totes les variables i components del rotor estan referides al rotor, per aix ho indiquem amb el super-index r. Al igual que feiem amb el transformador, aplicant la relaci de transformaci podem referir totes les variables i components a lesttor.

- Esquema equivalent en rgim permanent referit a lesttor de la mquina dinducci de rotor debanat (per expressar-ho hem tret el super-index r en els elements del rotor)

A partir dara suposarem la mquina dinducci treballant a una determinada freqncia i parlarem de reactncies inductives X ds , X m , X dr en comptes de coeficients dautoinducci. X ds = 2 f s L ds X m = 2 fs Lm X dr = 2 f s L dr s important no perdre de vista la dependncia de les reactncies inductives X ds , X m , X dr de la freqncia de la tensi amb que salimenta lesttor s interessant ressaltar que a rotor parat la mquina dinducci es comporta tal com hem vist com un transformador i que com a tal, la freqncia de les tensions indudes o de les intensitats de rotor (el rotor en aquest cas seria equivalent al secundari) s igual a la freqncia de les tensions dalimentaci. En efecte, per n m = 0 :

n nm ns 0 s= s = =1 ns ns

per tant

f r = s fs = 1 fs = fs

Esquema equivalent amb el rotor girant, n m 0

Quan la mquina dinducci est rodant la freqncia de les f.e.m.s i intensitats del rotor s diferent de la freqncia de les tensions dalimentaci. Per tant la impedncia del circuit rotric ser diferent a la impedncia a rotor parat. Aquesta impedncia del circuit rotric depn del lliscament. Per tant el lliscament interv en lesquema equivalent a n m 0 . Tamb lefecte de la tensi de fase present en els anells lliscants Vr queda afectada pel lliscament. Es demostra que lesquema equivalent en rgim permanent de la mquina dinducci trifsica de rotor debanat s el segent:

Normalment conv representar lesquema equivalent de la segent forma:

Significat de la resistncia R r

1s 1s , i de Vr , potncia mecnica interna s s

Considerem el segent esquema equivalent:

Veiem que en situaci de rotor parat en que el motor no lliura potncia mecnica, 1 s 1 s "desapareix" la resistncia R r . Aix vol dir que la suma de la i el generador Vr s s 1 s 1 s i la potncia sobre el generador Vr representa la potncia absorbida per R r s s potncia mecnica "interna" lliurada [motor] o absorbida [generador] per la mquina dinducci de rotor debanat. Com que lesquema s per fase haurem de multiplicar per tres:
Motor: potncia mecnica interna que la mquina lliura a leix:
1 s 2 1 s Pmec.i = 3 R r I r.ef + 3 Vr I r.ef cos R s s Generador: potncia mecnica interna que el generador rep pel seu eix: 1 s 2 1 s Pmec.i = 3 R r I r.ef 3 Vr I r.ef cos R s s Si denominem PCu.r: potncia dissipada per efecte Joule en els debanats del rotor.

PVr: potncia de la font dalimentaci rotrica Tenim

PCu.r = 3 R r I 2 r .ef

PVr = 3 Vr I r.ef cos R Per tant tamb podem expressar la potncia mecnica interna aix: s 1 1 s 2 1 s (PCu.r + PVr ) Pmec.i = 3 R r I r.ef 3 Vr I r.ef cos R = s s s Pmec.i = s 1 (PCu.r + PVr ) s

BALAN DE POTNCIES EN EL FUNCIONAMENT COM A GENERADOR DE LA MQUINA DINDUCCI DE ROTOR DEBANAT

Nomenclatura: - Potncies disponibles (de dreta a esquerra): Pmec.eix : potncia mecnica aportada per la mquina motriu a leix del generador.

Pmec.i :

potncia mecnica interna: s la part de potncia mecnica lliurada per la mquina motriu que interv en el procs de conversi de lenergia electromagntica

Pelmg.r s : potncia electromagntica transmesa per inducci del rotor a lesttor

Pelec.s : potncia elctrica en borns de lesttor.

- Potncies de prdues (de dreta a esquerra):

Pmec. : prdues mecniques. PCu.r : prdues en el coure en el rotor. PFe : prdues en el ferro. PCu.s : prdues en el coure en lesttor.

- Altres:

PVr: potncia de la font dalimentaci rotrica Part de la potncia mecnica interna Pmec.i provinent de la que aporta a leix la mquina motriu, es dissipa per efecte Joule en els debanats del rotor (PCu.r), una altra part es lliura a la font rotrica (PVr) i una altra part s transferida a lesttor a travs del camp magntic ( Pelmg.r s ) Pmec.i = PCu.r + PVr + Pelmg.r s Igualant aquesta expressi amb lexpressi de la potncia mecnica interna deduda en el apartat anterior: s 1 (PCu.r + PVr ) s Dedum que la potncia electromagntica transmessa per inducci del rotor a lesttor s: Pmec.i = Pelmg.r s =

PCu .r PVr s

La potncia que la mquina lliura a la xarxa per lesttor ( Pelec.s ) resulta de descomptar a la potncia transferida entre el rotor i lesttor ( Pelmg.r s ) les prdues en el ferro ( PFe ) i les prdues per efecte Joule a lesttor ( PCu.s ): Pelec.s = Pelmg.r s PFe PCu .s La potncia elctrica total generada per la mquina ser la suma de la generada per lesttor (present en els borns de lesttor) i la generada pel rotor (present en els borns de les escombretes del rotor): PTOTAL.G = Pelec.s + PVr Per fer una anlisi que ens permeti comprendre lessncia de molts fenmens s suficient fer un balan de potncies aproximat. Per tant en els expressions
Pelec.s = Pelmg.r s PFe PCu.s PCu.r PVr s menyspreem les prdues en el ferro i en els coure i tenim: Pelmg.r s = Pelec.s Pelmg.r s PVr s Pelmg.r s i per tant la potncia elctrica total generada per la mquina s aproximadament PTOTAL.G = Pelec.s + PVr Pelec.s (1 s ) o sigui: PTOTAL.G Pelec.s (1 s ) PTOTAL.G = Pelec.s + PVr PVr 1 s s i

1 s s Si menyspreem les prdues en lesquema equivalent, la potncia total generada per la mquina PTOTAL.G coincideix amb la potncia mecnica interna Pmec.i PTOTAL.G PVr Pmec.i Pelec.s (1 s ) Pmec.i PVr 1 s s

o sigui:

Aix el repartiment de la potncia generada entre els diferents bobinats s: Pmec.i 1 s Pmec.i Potncia generada en el rotor: PVr s 1 s Potncia generada a lesttor: Pelec.s La mquina asncrona doblement alimentada pot funcionar com generador tant per velocitats de gir superiors a la de sincronisme com per velocitats de gir inferiors a la de sincronisme. Del balan de potncies aproximat (les aproximacions seran ms assumibles en grans mquines) i analitzant lexpressi: PVr s Pmec.i 1 s

tenim: Generador a velocitats de gir inferiors a la de sincronisme ( 0 < s < 1): el signe de la potncia en la font del rotor (PVr) s negatiu >> LA MQUINA ABSORBEIX ENERGIA DEL CONVERTIDOR ELECTRNIC CONNECTAT AL ROTOR
Generador a velocitats de gir superiors a la de sincronisme ( s < 0): el signe de la potncia en la font del rotor (PVr) s positiu >> LA MQUINA LLIURA ENERGIA A LA XARXA PEL ROTOR A MS DE PER LESTTOR.

Amb aquesta estructura:

Podem treballar en la zona II i la zona III:

ZONA I: motor per sota del sincronisme ZONA II: generador per sota del sincronisme ZONA III: generador per sobre el sincronisme ZONA IV: motor per sobre del sincronisme