Está en la página 1de 1

el de vuit DIVENDRES, D’ABRIL DEL

Opinió
El futur de l’escola
Dolors Piera
El 24 d’abril de 20I3 la Direcció
de l’escola Dolors Piera va con·
vocar els pares i mares coordi·
nadors a una reunió extraordi·
nària per informar·nos que els
Serveis Territorials de Barce·
lona comarques té previst que
l’escola Dolors Piera sigui l’es·
cola que assumeixi una tercera
línia de P3 pel curs 20I3·20I4.
Vilafranca, com a zona única
d’escolarització, té 47S places
ofertades mentre que la de·
manda d’aquest curs és de S04
places. Això significa crear un
nou grup de 29 alumnes que
s’ha de situar en alguna de les
escoles públiques.
Actualment a Vilafranca hi ha
6 escoles públiques. D’aques·
tes 6, només dues ja tenim una
tercera línia i les altres quatre
només tenen una o dues línies.
L’únic motiu que ens dóna
Serveis Territorials per decidir
que la nostra escola ha de ser la
que assumeixi aquesta nova lí·
nia és que, tot i no sent l’escola
més triada en primera opció, sí
que és la més triada en segona,
tercera i quarta opció.
És evident que aquest no és
un argument de pes, tenint en
compte que obrir una tercera
línia de P3 a la nostra escola
derivaria a:
Ocupació d’una classe que ac·
tualment s’utilitza per a músi·
ca o anglès.
Pèrdua del desdoblament de
classes per poder atendre en
grups reduïts els alumnes en
les assignatures de matemà·
tiques i llengua, en contra del
que recull el projecte educatiu
del nostre centre.
Augment de la massificació
de l’escola que comportaria
una baixada en la qualitat de
l’educació.
Pèrdua gradual d’espai ja que
les nostres instal·lacions són
més petites que altres escoles.
Alteració del funcionament
del centre cosa que no pas·
saria si aquest grup es col·
loqués en una altra escola
que sí que disposi d’espai
suficient.
És evident que els nostres
motius tenen fonaments de
prou importància com per no
Cartes
dels lectors
eldevuit@eldevuit.cat
el de vuit: C. Papiol,
Vilafranca del Penedès
La redacció d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes
adreçades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de
. caràcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les
planes d'opinió ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça,
DNI i un telèfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms
del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del col·lectiu, entitat o empresa
legalment constituïts que n’assumeixi l’autoria.
Se suposa que la finalitat
dels anuncis és potenciar la
venda dels productes creant
un corrent de simpatia amb
els consumidors. Les grans
empreses dediquen molts
diners a elaborar “estudis de
mercat” que identifiquin els
trets dels potencials compra·
dors, de manera que els pu·
blicitaris sàpiguen com han
d’estimular·los.
Si aquesta teoria és certa,
per què tants i tants anuncis
semblen fets per a estúpids?
Formem una societat tan es·
túpida o els estúpids són els
publicitaris?
Es tracta d’una plaga que
afecta tothom. Tant és que el
producte estigui pensat per a
homes o dones, nens o vells,
persones humils o acomoda·
des. Tret d’algunes excepci·
ons, el món que reflecteixen
els anuncis està poblat en ge·
neral per una multitud d’és·
sers aparentment humans,
però que per la manera en
què parlen, riuen i actuen
semblen més a prop dels pei·
xos o, sent generosos, de les
cacatues o els pingüins.
Qui es pot identificar amb
aquella pobra gent que es re·
fia més del Manolo Escobar
o de l’Indurain que del met·
ge i es pensa que prenent un
Danacol recuperarà la salut
arterial?
Què dir de la llegendària
cursileria dels anuncis de
compreses?
A qui li pot agradar la família
d’aquell nen malcriat que es
dedica a embrutar·se siste·
màticament la cara i la roba
amb la xocolata del pastís,
mentre els pares, en lloc de
corregir·lo com seria la seva
obligació, se’l miren embada·
lits perquè amb l’Ariel no hi
ha taca que es resisteixi? Què
no farà aquesta bestiola quan
sigui gran?
I digui’m, sisplau, qui es po·
dria sentir emmirallat en
aquella altra família, la dels
porcs del bany on arriba el
senyor calb de Don Limpio i
amb una passada de l’espon·
ja canvia el color de les rajo·
les? Qui pot tenir pebrots de
comprar Don Limpio sabent
que corre el risc que els veïns
l’enxampin amb l’ampolla i
pensin que té el bany igual
de fastigós que el de l’anunci?
La relació d’anuncis idio·
tes seria interminable, però
aquest dies Danone ha en·
gegat una campanya que, al
meu parer, supera de llarg
els nivells de falsedat, car·
rincloneria i tonteria a què
estàvem acostumats. O pot·
ser es tracta d’un producte
nou, d’un breu film de terror
encobert?
L’anunci de Danone comença
amb un nen d’uns tres anyets
que s’acosta sigil·losament al
llit en què fan la migdia els
seus pares. La mare està em·
barassada i té la panxa a l’aire
-no em diguin que no és un
inici inquietant. Aleshores,
el noi es posa a uns centíme·
tres de la panxa materna -ui,
ui, ui- i inicia un parlament
amb el futur germanet -ara
sí que queda clar que el noi té
un problema. Li explica que
té moltes ganes que arribi
per poder jugar junts -perill,
perill. Compartirà amb ell les
samarretes i els dinosaures,
però quant als iogurts..., ai
las!, els iogurts són seus i no·
més li deixarà tastar·los una
mica. La cosa acaba amb la
inevitable escena del nen do·
nant una cullerada del maleït
iogurt -enverinat, és clar- a la
mare, seguit de l’abraçada fi·
nal, òbvia metàfora d’eros i
thanatos.
Terrible. Tremolo cada vegada
que el veig. No me’n prendré
ni un, d’aquests danones.
Anuncis de por
El cotxe
escombra
César Martín
cmartinn@hotmail.com
Qui pot tenir
pebrots de
comprar Don
Limpio sabent
que corre el risc
que els veïns
l’enxampin
amb l’ampolla
i pensin que té
el bany igual de
fastigós que el
de l’anunci?
Diari des de
Flandes.
Albert
Olaya
Hi ha una inexplicable raó per
la qual els belgues es reuneixen
per veure els partits de futbol.
No obstant això, ho intentaré
raonar. Mai havia vist una cosa
semblant.
Imagineu per un moment que
sou seguidors del (i que no
s’ofengui ningú) Nàstic de Tar·
ragona. Imagineu que us reu·
niu tots per veure un partit de
Champions on s’enfronten l’Ar·
senal i el Milan. Imagineu que
consumiu 3 cerveses i que ce·
lebreu els gols de l’Arsenal com
si fossin tarragonins. Imagineu
que perd el Milan i us sap greu.
Doncs això passa a Bèlgica.
La lliga petita. Deu ser això, és
el raonament més senzill i més
factible. El futbol els agrada com
a la majoria d’europeus. Tenint
una lliga ben pobra com la bel·
ga on el Lovaina juga la màxima
competició nacional, entenc que
busquin altres equips amb qui
poder gaudir de les grans nits.
No és que no siguin seguidors
d’equips estrangers, és que són
autèntics aficionats.
Rondava el minut 80 del partit
entre el Bayern i el Barça. Vaig
veure cares belgues de tristor,
de patiment, de desil·lusió. Però
és que en el mateix grup d’amics
vaig veure eufòria i felicitat.
Després, quan l’àrbitre va xiu·
lar el final, tots se’n van anar a
casa com si allà no hagués passat
res. El dia següent no van llegir
el Marca o l’Sport. És una bona
manera de poder gaudir el fut·
bol. Sense pressions, sense que
ningú et recordi el resultat. No·
més futbol. Només esport.
www.estats.cat
Reciclar ordinadors
amb fins solidaris
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Més o menys tots tenim clar
que cal llençar de forma se·
parada els envasos, el vidre,
el cartró, les piles i la brossa
orgànica. Sovint, però, no
sabem què fer de telèfons
mòbils i d’ordinadors vells
que ja no usem. I aquests ge·
neren molts residus: carcas·
ses, components elèctrics,
bateries, carregadors, etc.
A través del Twitter m’assa·
bento que l’IES Eugeni d’Ors
forma part d’un projecte
de reciclatge d’ordinadors:
Labdoo, una organització
humanitària que vol contri·
buir a reduir l’escletxa tec·
nològica mundial i a la cre·
ació de centres educatius
amb el suport en la provisió
de tecnologia.
En altres paraules, tot aquell
que disposi d’un ordinador
vell, que no en fa cap ús, el
pot lliurar a un Labdoo Hub
(a l’IES Eugeni d’Ors, per
exemple) i allà el repararan,
li introduiran programa·
ri educatiu i es posaran en
contacte amb persones que
viatgen a països on fan falta
aquests ordinadors perquè
els facin arribar. A més, la
persona que lliura l’ordina·
dor sabrà on s’ha destinat i
quins usos se’n fa, i la gent
de Labdoo saben quan un
ordinador lliurat s’ha es·
patllat i busquen la manera
d’arreglar·lo.
La finalitat de Labdoo és, per
una banda, la sostenibilitat
i, per l’altra, l’educació. És a
dir, eliminar els residus que
representen els ordinadors i
reduir la petjada de carboni
fent que persones que visi·
ten els països on reben els
ordinadors els facin arribar;
i, per l’altra, reduir l’escletxa
digital i contribuir amb una
millor educació a través de
la tecnologia.
Una iniciativa social que és
possible gràcies a l’ús d’ei·
nes de xarxa social distribu·
ïdes a un cost molt baix i mi·
nimitzant l’impacte al medi
ambient que actualment ja
compta amb 36 Hubs (cen·
tres on es recullen els or·
dinadors), I30 EdoVillages
(escoles que necessiten or·
dinadors) i més de I.S00 or·
dinadors lliurats. I qui hi ha
darrere d’aquest projecte,
qui és el seu cap pensant?
Doncs en Jordi Ros Giralt,
un enginyer vilafranquí
que actualment està als Es·
tats Units.