AlaróDiag

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat
NDEX
1. 2.
DOCUMENTS DE LAGENDA LOCAL 21 METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT 2.1 Introducci 2.2 Procs delaboraci de la Diagnosi de Sostenibilitat 2.3 Estructura de la Diagnosi de sostenibilitat DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT DE LAL-21 DALAR 3.1 Generalitats del municipi. Demografia 3.2 Medi fsic 3.3 Ordenaci del territori i habitatge 3.4 Activitats econmiques, ocupaci i atur 3.5 Equipaments, organitzaci i gesti municipal 3.6 Mobilitat i transport 3.7 Medi social 3.8 Vectors ambientals: aigua 3.9 Vectors ambientals: energia 3.10 Vectors ambientals: residus 3.11 Vectors ambientals: emissions atmosfriques i renous TENDNCIA ACTUAL I SITUACI DESITJABLE PER AVANAR CAP A LA SOSTENIB. 4.1 Generalitats del municipi; demografia 4.2 Medi fsic 4.3 Ordenaci del territori i habitatge 4.4 Activitats econmiques, ocupaci i atur 4.5 Organitzaci i gesti municipal, equipaments i infraestructures 4.6 Mobilitat i transport 4.7 Medi social 4.8 Vectors ambientals: aigua 4.9 Vectors ambientals: energia 4.10 Vectors ambientals: residus 4.11 Vectors ambientals: emissions atmosfriques i renous
3 5 5 6 7 10 10 12 16 22 28 31 35 39 42 47 51 54 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64
3.
4.
Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial
1.- DOCUMENTS DE LAGENDA LOCAL 21
1.
DOCUMENTS DE LAGENDA LOCAL 21
Aquesta Diagnosi de Sostenibilitat s un document de lAgenda Local 21 dAlar elaborat per part del Gabinet dAn lisi Ambiental i Territorial (GaaT), pel Consell de Mallorca (Conselleria de Cooperaci Local) i la Mancomunitat del Raiguer de Mallorca. A ms dAlar, aquest treball inclou els municipis de Binissalem, Bger, Campanet, Consell, Inca, Mancor de la Vall, Santa Maria del Cam i Selva. Els treballs siniciaren al darrer trimestre de lany 2002 i finalitzaren a linici del 2004. Per a cada municipi shan entregat els segents documents: Document 1: Memria Descriptiva, que inclou un arxiu fotogr fic i una collecci de pl nols. Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat del municipi. Document 3: Pla de Participaci Ciutadana. Document 4: Pla de Seguiment de lAgenda Local 21 i sistema dindicadors de sostenibilitat. Document 5: Proposta de Pla dAcci Municipal. Document 6: Document de Sntesi. Annexos de Participaci Ciutadana.
2.- METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT
2.
2.1
METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT

Introducci
Dins la implantaci de lAgenda Local 21 la fase de recerca i an lisi dinformaci, tant de fonts dinformaci escrita i dades tcniques com de lopini de la poblaci dun municipi, mitjanant la participaci ciutadana, culmina en lelaboraci i laprovaci de la Diagnosi de Sostenibilitat del municipi. La recerca de informaci queda reflectida al document de Memria Descriptiva, que s una recopilaci de totes les dades que es consideren rellevants per tal diniciar lAgenda Local 21, informaci que queda limitada per lexistncia i laccessibilitat daquesta informaci. La Memria Descriptiva en principi no incorpora cap valoraci de les dades que shan pogut localitzar i elaborar, noms el que shagi trobat i, si s possible, la comparaci amb altres dades de referncia. Ben al contrari, la Diagnosi de Sostenibilitat ha daportar una valoraci de tots el aspectes que afecten a la sostenibilitat del municipi. Aquesta valoraci surt de lapreciaci dels tcnics que estan elaborants els documents, de lopini de lequip municipal, lder de lAgenda Local 21, i de la percepci de la ciutadania que ha participat a aquesta fase, mitjanant els diversos mecanismes establerts per a la participaci. La Diagnosi s el document dan lisi ambiental, social i econmic del municipi, que defineix la situaci actual, la tendncia i la situaci desitjable. La Diagnosi tamb aporta una proposta de prioritzaci dobjectius de soluci, que es concretar en la segent fase delaboraci del Pla dAcci Municipal, en que aquesta proposta de prioritzaci sofrir un aprofundiment en tcniques i poltica (pressupostos, fonts de financiaci) per tal destablir la prioritzaci daccions definitiva. Els punts ms caracterstics de la Diagnosi de Sostenibilitat, que la diferencien daltres tipus de diagnosi territorial, sn els segents: - Un objectiu final de sostenibilitat i millora de la qualitat de vida dels ciutadans. - Una apreciaci conjunta de les qestions que afecten al municipi, siguin socials, econmiques, culturals o ambientals, assumint que accions a uns aspectes sinteraccionen amb daltres, que en una primera apreciaci poden semblar distants. - La participaci, es a dir, la integraci de la percepci de la ciutadania en la interpretaci de les dades existents. La Diagnosi de Sostenibilitat s el primer document propi de lAgenda Local 21 del municipi. Prviament sha aprovat per Ple de lAjuntament dAlar ladhesi a la Declaraci dAalborg (15 de mar de 2001), que actua com una expressi de la voluntat poltica de lAjuntament de liderar un procs dAgenda Local 21. La Diagnosi de Sostenibilitat no s una declaraci general, sino que ja s un document propi i exclussiu de cada municipi i expressa una visi futura i una voluntat dactuaci sobre les qestions aparegudes. Per tot aix la Diagnosi sha daprovar per part del Frum ciutad i presentar al Comit Especialitzat Insular de les Agendes Locals 21, que depn de la Comissi Balear de Medi Ambient, per tal de deixar const ncia daquesta voluntat i de la correcci del procs iniciat. Aix mateix s important que el municipi sintegri en la Xarxa Balear de Sostenibilitat.
Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial 5
Aix no vol dir que la Diagnosi sigui un document fix i inamovible; qualsevol punt pot ser ampliat o modificat, sempre que sigui aprovat per un frum o representaci similars al que ha aprovat les versions prvies. 2.2 Procs delaboraci de la Diagnosi de Sostenibilitat
La Diagnosi de Sostenibilitat del municipi dAlar sha elaborat intentant combinar al llarg de tot el procs els aspectes tcnics amb la participaci ciutadana. En primer lloc es va fer una presentaci general sobre el que s una Agenda Local 21, oberta a totes les asociacions i entitats del municipi, aix com a qualsevol ciutad interessat. Ja en aquesta ocasi es va demanar, entre daltres coses, lopini sobre quins sn els problemes principals del municipi, classificats en qestions ambientals, socials i econmiques. En segon lloc, es va fer una enquesta telefnica en que una srie de preguntes tancades han aclarit molts daspectes la informaci dels quals no s possible determinar per altres mitjans. Aquests aspectes eren de satisfacci, de comportament ambiental i de mobilitat, especialment. A la vegada que siniciava el procs de participaci, lequip redactor recopilava tota la informaci rellevant i accessible per tal de elaborar la Memria Descriptiva. El detall de lorigen daquesta informaci s al mateix document de la Memria Descriptiva. A partir daquest document es va elaborar el document de Prediagnosi. Aquesta Prediagnosi s un resum de la Memria Descriptiva, amb les dades ms rellevants per tal de difondre ente la poblaci les dades b siques del seu municipi. Una vegada elaborada la Prediagnosi es va convocar la segona reuni del Frum ciutad . Prviament se va entregar als assistents un exemplar de la Prediagnosi, per tal de poder estudiar-la en detall. Durant aquesta segona sessi del Frum es va demanar als assistents que aportassin la seva opini sobre els Punts Forts i Punts Febles del municipi dacord amb la seva percepci, a la vegada que sanava repassant el document de Prediagnosi. En acabar aquesta sessi lequip redactor tenia una important aportaci dels ciutadans participants. Amb la informaci obtinguda fins aquest moment, tant de la recopilaci de dades com dels mecanismes de participaci, lequip redactor elabor una proposta de Punts Forts i Punts Febles del municipi. Aquesta proposta es present a la tercera sessi del Frum en un estat quasi definitiu. Durant aquesta, els participants pogueren aclarir, afegir o corregir qualsevol aspecte i, sobre tot, atorgar prioritats als Punts Febles, indicant aix les qestions que, per ells, eren ms urgents quant a la seva resoluci. En conclusi, la Diagnosi de Sostenibilitat que aqu es presenta s el resultat dun estudi tcnic combinat amb lopini de lequip municipal i, especialment, daquells ciutadans que han volgut participar del procs, en qualsevol de les seves fases. Al document 3 del Pla de Participaci Ciutadana hi ha recopilats els documents principals, aix com la informaci detallada, del procs de participaci per lelaboraci de la Diagnosi de Sostenibillitat del municipi dAlar.
El lideratge duna Agenda Local 21 correspn al govern municipal. s important que lequip de govern municipal demostri la seva voluntat daplicaci de lAgenda Local 21, no noms donant suport, sino tamb assumint les conclusions. Per aix conv que la Diagnosi de Sostenibilitat o, al menys, els seus trets b sics, siguin aprovats per part del Ple Municipal. La participaci ciutadana s un aspecte fonamental de laplicaci duna Agenda Local 21, per tamb un dels ms complicats de desenvolupar. Cal una difusi adequada de tot el procs i dels documents elaborats per tal de donar a conixer lAgenda Local 21 al m xim de ciutadans i permetre la seva participaci. Aix mateix, la participaci ciutadana sempre es pot anar millorant, tant en el grau de aportacions dels ciutadans, com en lextensi de la participaci a tots els collectius socials afectats. A partir de la Diagnosi de Sostenibilitat i la resta de documents elaborats, sha de posar en marxa el procs delaboraci del Pla dAcci Municipal, que s leina dexecuci de les accions que permetran lavan cap a la sostenibilitat. 2.3 Estructura de la Diagnosi de sostenibilitat
La Diagnosi de Sostenibilitat consta de 11 captols ms una sntesi final. Al primer captol sexposa la situaci geogr fica i, sobre tot, demogr fica, del municipi, i no saporten punts forts i punts febles. Cada captol, llevat del primer, t la segent estructura: - Situaci actual - Punts Forts - Punts Febles A la situaci actual sexposen els trets principals del captol en qesti, acompanyats de figures i gr fiques si cal. Es fa un resum de la informaci recopilada a la Memria Descriptiva i sinclouen els trets ms importants per tal de poder entendre la Diagnosi, els Punts Forts i Punts Febles i la Tendncia. Els Punts Forts i Punts Febles sn aquells aportats, discutits i valorats al procs de participaci. Aix mateix sindiquen aquells Punts Febles que, dacord amb el procs de participaci, sn prioritaris (estan ombrejats). El detall de prioritzaci dels Punts Febles apareix al document 3 del Pla de Participaci Ciutadana, aix com taules en que sordenen aquests punts febles de diverses maneres per tal de facilitar la seva interpretaci. Al Punts Forts sindiquen aquells aspectes que tenen un estat ptim o suposen una potencialitat de millora per a la sostenibilitat del municipi. En total hi ha 49 punts forts a la Diagnosi de Sostenibilitat del Municipi dAlar. Als Punts Febles sassenyalen aquells aspectes que tenen un estat crtic o suposen una potencialitat de risc per a la sostenibilitat del municipi. En total hi ha 69 punts febles a la Diagnosi de Sostenibilitat del Municipi dAlar. La sntesi final mostra la Tendncia actual i la Situaci desitjable per avanar cap a la sostenibilitat, ordenat dacord amb els captols precedents. La Tendncia actual informa de levoluci de laspecte considerat en el cas de que no es faci cap tipus de actuaci.
La Situaci dessitjable indica breument quina hauria desser la tendncia, sempre des de el punt de vista de la sostenibilitat del municipi. La situaci dessitjable expressa el punt de dest que, en principi, es pretn aconseguir. Aquest punt no s definitiu, sino que pot cambiar al llarg dels anys, depenguent de factors externs o interns al municipi.
3.- DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT DE LAL-21 DALAR
3.
3.1
DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT DE LAL-21 DALAR

Generalitats del municipi. Demografia
Localitzaci i generalitats Municipi situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. Limita amb els termes municipals dEscorca, Mancor, Lloseta, Binissalem, Consell, Santa Maria i Bunyola. T una extensi de 45,63 Km2 i una poblaci de 4.683 habitants (mar 2003), amb una densitat de 102,63 hab/km2 els quals es concentren al nucli urb . Hi ha una clara diferenciaci entre la meitat nord del terme, dorografia plenament muntanyenca, on es troben els principals relleus i les majors pendents, sovint per damunt del 40 % i la meitat sud. En aquesta, trobam el nucli urb , a terrenys plans (amb pendents inferiors al 10 %) i cultivables. Tamb trobam una zona planera a lanomenat clot dAlmadr . Els principals relleus, i els que tenen una import ncia paisatgstica de primer ordre a nivell insular, sn els puigs del castell dAlar (821 m) i el puig de sAlcadena (816 m). Tamb sn importants altres elevacions que trobam a la parti del terme: puig dAms (832 m) al nordoest del terme, es Pinetons (746 m) al nordest, el puig de sa Creu (669 m) al lmit amb Mancor i Lloseta, sa Tossa (772 m), Talaia de Cals Reis (752 m), mola de Lluc (626). Aquests darrers amb la parti amb Bunyola. Relleus menors sn els que trobam a la parti amb el terme de Santa Maria (penyal de Son Guitard 526 m-, puig de Son Agulla 390 m-) i amb el terme de Binissalem (penyal des Bous 407 m-, puig de Bellveure 392 m). El terme s drenat principalment pels torrents de Solleric i de na Marranxa, i en un curt tram pel torrent dAlmadr . Entre les possessions destaquen Solleric, Son Fortesa, Son Curt, Son Ordines (al clot dAlmadr ) i B nyols. Poblaci Alar t a lactualitat (2003) una poblaci de 4683 persones.
evoluci de la poblaci total (1950-2001)

4200
4121
4000
poblaci
3800
3812
3600 3400 3200 3000 Pob_50
3725
3662
3645
3256
Pob_60 Pob_70 Pob_81 Pob_91 Pob_01
anys
Evoluci de la poblaci durant el perode 1950-2001.

En lnies generals el resultat de levoluci de la poblaci als darrers 50 anys s el dun creixement absolut de la poblaci: la poblaci ha augmentat en 309 persones. Aix suposa un increment relatiu del 8,1% respecte a la poblaci de 1950, el que fa un increment mitj anual del 0,16%. Dins el periode 1950-1981 es produeix un constatnt descens de la poblaci, els habitants dAlar es redueixen un 14,58% respecte 1950. El major descens es produeix entre 1970 i 1981. A partir de 1981 comena la recuperaci demogr fica dAlar fins tenir ms poblaci que a lany 1950, entre 1981 i 2001 la poblaci augmenta en un 26,56%. Els percentatges de cada un dels grups dedat apareixen a la segent taula. 2003 Joves (menys de 16 anys) Adults (16-64 anys) Majors (Ms de 64 anys) TOTAL 712 3.072 899 % 15,2 65,6 19,2
Distribuci de la poblaci per grans grups dedat
La poblaci menor de 15 anys representa un 15,2 % del total. s una xifra semblant a la corresponent a lilla de Mallorca per a lany 2001, la qual era de 15,1 %. La poblaci major de 64 anys representa un 19,2 % del total. s una xifra major a la corresponent a lilla de Mallorca per a lany 2001, la qual era tamb del 15,1 % i reflecteix un cert envelliment de la poblaci. Immigraci Dels 4.683 habitants de Alar al mar de 2003, 3967 (84,72 %) sn espanyols, 716 (15,28 %) sn estrangers. Poblaci Immigrants estrangers 444 630 716 Taxa immigraci estrangera 10,74 14,6 15,28 Ciutadans daltres CCAA 474 484 Taxa immigraci nacional 11,5 11,2
2001 2002 2003
4.121 4.320 4.683
Sest produint un increment notable del percentatge de poblaci estrangera. En poc ms dun any el percentatge sha incrementat en quasi un 5%, espcialment comunitaris i no europeus. 2001 3677 444 345 13 86 4121 % 89.23 10.77 2003 (mar) 3967 716 472 15 229 4683 % 84.72 15.28
Espanyols Estrangers Comunitaris Europeus no comunitaris No europeus TOTAL
100
100
11
3.2
Medi fsic
Gran part del municipi de Alar no permet els conreus. Dins del municipi dAlar, el 44% (2.033 Ha) de la seva superfcie est ocupada per sls que no sn aptes per a conrear i el 30 % ( 1.299 Ha) sn sls improductius i que com a m xim serveixen com a reserva natural. Per tant, el 74% del municipi no s conreable i correspon a les zones del municipi ms muntanyoses i amb un tipus de litologia dura, aix com al nucli dAlar. Tan sols un 10,5 % (150,6 Ha) sn aptes per a aplicar sistemes dexplotaci de conreu permanent i les trobam a les zones ms planeres i amb un tipus de litologia corresponent a dipsits de tipus al.luvial: es localitzen en la part meridional del municipi, exceptuant una petita vall situada al comellar des Pou, al nord del terme municipal. Hidrologia La xarxa higrogr fica consta de dues grans unitats. La unitat ms important t el seu eix al torrent de Solleric. La zona que drena cap aquest torrent ocupa gran part del territori municipal. El torrent Solleric neix al municipi de Bunyola, al nord i sendinsa dins territori dAlar a la zona de la possessi de Solleric. El torrent avana en direcci sud dins el comellar des Pins, entre el puig de sAlcadena i el puig dAlar. A partir de Son Bergues sobri pas a la vall dAlar. Tota aquesta xarxa surt al municipi de Consell des de el pont Trencat. La segona unitat est formada pel torrent dAlmadr , que drena la conca del clot dAlmadr al nord del municipi i que a partir de Son Coc sendinsa dins territori de Lloseta. El municipi dAlar abarca tres unitats hidrogeolgiques. La superfcie afectada s Estremera (24,5 %), Ufanes (4,8 %) i Alar (70,6 %). SEstremera es situa en el sector central de la Serra Tramuntana limitant al sud amb el pla de Palma i amb el dInca-sa Pobla. Aquesta unitat es troba actualment amb un problema de sobreexplotaci. Laigua de sEstremera s potable i pot ser utilitzada sense problemes per a labastiment urb . Ufanes Reb el nom de les fonts intermitents (Ufanes) que sn la principal via de drenatge daquesta unitat. Es situa entre el Pla Inca Sa Pobla, sEstremera, Alar i la unitat Almadrava. Per ara no presenta risc de sobreexplotaci. Laigua procedent de les Ufanes s potable i pot utilitzar-se sense problemes per abastiments urbans, industrials o agrcoles La Unitat dAlar s la ms important per al municipi. Es situa en el sector central de la vessant sud de la serra Tramuntana. Limita al nord amb la Unitat Ufanes, a loest amb sEstremera i al sudest amb el Pla dInca-sa Pobla. Aquesta unitat es trobi actualment amb un problema de risc de sobreexplotaci. La qualitat de laigua s potable i pot utilitzar-se sense problemes per abastiments urbans, industrials o agrcoles. Sistemes naturals El municipi dAlar t una diversitat dh bitats important, degut a la seva situaci, amb una gran participaci de la Serra de Tramuntana. De fet, participa dels usos habituals de les zones planeres de Mallorca, com ara els cultius de sec , dels usos comuns a la serra, com ara els oliverars, aix com certes tipologies dh bitats naturals o gaireb naturals, com ara els alzinars o els penya segats dinterior. Aquesta varietat dusos, reflexe de la varietat morfolgica del territori permet al territori la presncia duna varietat dambients i fauna i flora associats, que no trobam a altres zones de Mallorca.
Aquesta varietat es reflecteix en primer lloc en els nombrosos tipus dh bitats presents. Actualment els alzinars queden ben representants a les zones muntanyoses i qualque parcella a les zones planeres. A Alar estan ben desenvolupats sobre tot envoltant els puigs, com ara el dAlar, el dAlcadena, el Puig dAms o la Mola de Lluc. La superfcie aproximada suposa un 179% del municipi (81781 Ha). Pinars i matollars ocupen 118719 Ha (26% de la superfcie). En el cas de pinars amb fen s (llistonars) es tracta de pinars amb un sotobosc pobre, amb pocs arbusts, a llocs a on el sl ha quedat bastant degradat. Sovint es troben entre lalzinar i les zones conreades o les margades. Un altre tipus de vegetaci amb pins, bastant freqent, presenta moltes ms espcies de arbusts. Tot i que no s predominant, tamb hi trobam a Alar zones amb garriga dullastre. A continuaci es citen dos tipus ms que tenen una extensi molt ms petita, per que representen uns h bitats molt interessants i escassos. Als penyals de Mallorca, especialment a la Serra de Tramuntana, es poden trobar moltes de les plantes endmiques de la nostra illa, especialment a les vessants exposades al nord, ms humides i ombrvoles. A Alar podem trobar aquesta vegetaci, especialment als espadats del Puig dAlar i el Puig dAlcadena, per tamb a quasevol penyal vertical dels altres puigs o barrancs de torrents. La vegetaci associada a laigua representa una superfcie molt petita a Mallorca, llevat de les albuferes. Tot i aix aporta bastant diversitat a la vegetaci de certes comarques com s el Raiguer. En primer lloc es pot trobar vegetaci caracterstica de petites fonts i degotissos, de presncia puntual. A Alar hi ha aprop de 20 fonts, algunes delles en estat seminatural. En segon lloc a Alar cal destacar la presncia de bosc de ribera, amb nombrosos i esponerosos fleixos (Fraxinus angustifolia) que apareixen al llarg de gaireb tot el tram del torrent de Solleric dins el terme municipal dAlar. Els boscos de ribera sn molt escassos a Mallorca i aquest bosc de ribera de fleixos s el que es troba ms al nord de lilla. A certs trams dels torrents, especialment el de Solleric o el dAlmadr , hi ha joncars importants, permanents, aix com creixenars, temporals i que depenen del rgim de plujes de lany en qesti. Els ambients caverncoles sn ambients molt localitzats. A Mallorca aquests ambients tenen un gran inters, ja que shi ha trobat nombroses espcies, moltes delles endmiques. El fet de que el municipi dAlar sigui part de les estructures calices de la Serra de Tramuntana fa que hi trobem 24 cavitats inventariades, qualcuna amb un gran inters, com s el Bufador de Solleric. Fauna A Alar niuen fins a 45 espcies de aucells. De fet es tracta duna de les zones amb ms aucells nidificants comprovats. A ms de les espcies nidificants, hi ha moltes daltres que poden apareixer com a invernants o migrants als diferents ambients del municipi. Entre aquests aucells destaquen els rapinyaires (esparver, voltor negre, falc), i especialment la milana. La milana ha niuat a Alar fins fa poc, tot i que ara no ho fa. Aquest rapinyaire ha esdevingut molt esc s a Mallorca. Lnica zona a on aquesta espcie encara es mant a Mallorca com a nidificant s el conjunt de pinars de Bunyola, Santa Maria i Alar. La zona preferent de activitat s Bunyola, Santa Maria, Consell, Alar, Santa Eugnia, Marratx i Palma. Quant a la resta de vertebrats, shi troben les espcies ms comunes a tota lilla de Mallorca, Entre el invertebrats cal destacar els segents: Trechopsis ferreresi. Colepter (escarabat) endmic de Mallorca. Habitant de la cova anomenada Bufador de Solleric, conegt noms a 9 coves ms dEscorca i Pollena.
Henrotius jordai. Colepter endmic de Mallorca. Habitant de la cova anomenada Bufador de Solleric. La seva distribuci sestn per la meitat nord de la Serra de Tramuntana a 18 cavitats ms. Dins del municipi dAlar hi ha 17 punts dinters cientfic, deu dells dinters paleontolgic, sis dinters zoolgic i un dinters bot nic. Aix mateix hi ha un Arbre Singular, el Pi de Son Guitart. Daquestes zones amb vegetaci natural un total de 3.205 ha (71% del terme) foren declarades rea Natural dEspecial Inters (ANEI) per la Llei dEspais Natural (LEN). Riscos naturals El 44,77 % del municipi dAlar (2045,5 Ha) t un risc extremadament alt. Les zones amb aquest grau de risc dincendi es siten principalment a zones dalzinar i pinar de la serra Tramuntana. Les zones de garriga, aix com dues taques dalzinar situades al nordest del puig de sant Miquel tenen un risc dincendi molt alt. En total ocupen 77,51 Ha que suposen nicament el 1,70% del terme municipal. Com a zones de risc moderat trobam la major part de les rees de la serra Tramuntana ocupada per oliverars, i la resta d rees de vegetaci natural que es troben fora de l mbit de la Serra. Ocupen 853,6 Ha (18,68 % de la superfcie dAlar). El 17,6 % del municipi dAlar (804,3 Ha) t un risc desllavissament alt. Aquestes zones corresponen als relleus de la serra Tramuntana amb major pendent i altres amb menor pendent per amb materials blans, f cils derosionar. Els relleus amb menors pendents i amb materials ms durs tnen un risc desllavissament mitj . Ocupen en total 1669,28 Ha (36,5 % del municipi) i es localitzen a la major part dels relleus de la serra Tramuntana dins del municipi. El 12,69 % del municipi dAlar (579,62 Ha) t un risc derosi alt. Aquestes zones corresponen als relleus de la serra Tramuntana amb major pendent i altres amb menor pendent per amb materials blans, f cils derosionar. Els relleus amb menors pendents i amb materials ms durs, les capceleres dels torrents i les zones amb risc desllavissament alt per amb una cobertura vegetal de pinars, alzinars o oliverars, tnen un risc derosi mitj . Ocupen en total 1036 Ha (22,6 % del municipi). La superfcie del municipi dAlar amb risc dinundaci s 69,481 Ha, cosa que suposa nicament el 1,52 % del municipi. Aquestes zones amb possible risc dinundaci sn les rees que envolten el torrent de sEstret, el torrent de Solleric i el torrent de na Marranxa en els seus trams que es siten en la meitat meridional del municipi. Paisatge La qualitat paisatgstica s excepcional, degut a la seva localitzaci dins les muntanyes. Les zones de millor qualitat paisatgstica queden situades al nord del terme on es troben els gran relleus de la serra de Tramuntana, on laltura i les fortes pendents fan delement caracterstic del paisatge. Dins aquestes zones tamb subiquen les grans extensions de vegetaci natural. Daltra banda trobam a aquestes zones els puigs emblem tics del castell dAlar i de sAlcadena els quals tenen un valor paisatgstic excepcional. La zona del terme amb una pitjor qualitat del paisatge correspon al nucli urb dAlar i als seus voltans. A ms dels nuclis urbans laltre element que disminueix la qualitat del paisatge s lelevada presncia dedificacions a sl rstic, que se situen entorn del nucli principal i sexten sobretot cap el sud en direcci a Consell.
PUNTS FORTS Gran diversitat de sistemes naturals i espcies rellevants. Lorografia dAlar i la vegetaci naturals permeten una gran diversitat de sistemes naturals. Un 71% del municipi s rea Natural dEspecial Inters. Lalta qualitat paisatgstica i natural del terme fa que una part majorit ria estigui protegida de la urbanitzaci. El paisatge s molt destacat i variat, especialment quant a vegetaci natural i oliverars. Marc paisatgstic i natural privilegiat. El bosc de ribera del torrent de Solleric est protegit. Els valors paisatgstics i naturals del torrent de Solleric estan protegits a les noves Normes Subsidi ries. Riquesa arqueolgica del terme municipal.
PUNTS FEBLES La principal unitat hidrogeolgica, la dAlar (70% de la superfcie) t risc de sobreexplotaci. Alar es nodreix sobre tot de laqfer del mateix nom, que t perill important de sobreexplotaci. Hi ha diversos Punts dInters Cientific sense protegir. No tots els punts dinters classificats com a tal estan inclosos a qualque zona ANEI. Les zones protegides no tenen Plans Especials (ANEI). Tot i que la Llei dEspais Naturals aix ho indica, ara per ara, als ANEI no es fa cap tipus de gesti. Risc molt alt dincendi a gran part del municipi (45% superfcie). Degut a la vegetaci natural, estesa a gran part del municipi, el risc dincendi tamb s alt i extens. Introducci dusos urbans residencials a les zones rstiques en detriment de la qualitat paisatgstica. Com a gran part de Mallorca, un dels problemes paisatgstics principals s que es traslladen usos urbans a les zones rstiques i naturals. Hi ha punts negres de paisatge davora el poble i carretera (pedreres,...). Pedreres i activitats constructives provoquen certs impactes paisatgstics. Shan de retirar els arbres enmig del llit dels torrents que provoquin riscos. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Manca Pla dIncendis Forestals. No hi ha un Pla dIncendis Forestals en l mbit local. Construccions a zones inundables. Hi ha edificacions a zones que tenen un gran risc dinundaci.
15
3.3
Ordenaci del territori i habitatge
Hi ha una pedrera del terme (Can Negret) que ha tramitat ladaptaci al Pla Director Sectoriar de Pedreres. Moltes de les inactives (13) no tenen pla de restauraci. Lavan del Pla Territorial de Mallorca (no aprovat encara definitivament) permet un creixement residencial de 10,30 hectrees pels 10 anys en vigor del Pla Territorial (actualment la superfcie urbana s dunes 84 Ha.). Aix suposa un increment de ms dun 12 % en 10 anys. Alar t el seu planejament territorial actualitzat i adaptat en data recent. Alar es regeix per unes Normes Subsidiries que foren adaptades a les DOT labril de 2003 i aprovades per la Comissi Insular dUrbanisme a loctubre de 2003. Les principals caracterstiques de les noves NNSS es presenten a continuaciEls objectius generals sn els segents: 1.- Conservaci del paisatge actual existent en el sl rstic. 2.- Creaci de nou sl urb adequat a les tendncies actuals. 3.- Desenvolupament de tipologies dhabitatges acords amb els models socials tradicionals existents als pobles. 4.- Creaci de les infraestructures pbliques necess ries per satisfer les demandes socials. El fil conductor de tot aquesta normativa s ladaptaci a les Directrius dOrdenaci del Territori (DOT). A sl urb es distribueix el sl que transitriament permeten les DOT (el 2% del sl urb i urbanitzable existent) ms una srie de redistribucions de sl urb existent. Les actuacions sn les segents: Es creen una xarxa despais destinats a aparcaments pblics. Es crea una xarxa de zones verdes i petits parcs amb un gran parc pblic al centre del poble. Es marquen previsions de creixement per zones de serveis municipals. Es destina una reserva de sl per possibles ampliacions del poliesportiu. Es consolida l rea dampliaci del cementeri. Es fixen com a usos dequipaments de caire socio-cultural les cases de Son Tugores i la f brica de Can Beia (ms de 2.000 metres quadrats). Es deixa una reserva de sl per una possible i desitjada connexi ferroviria amb la xarxa existent. Es mant una reserva de sl per poder desenvolupar-hi un polgon de serveis per empreses del municipi.
En quant a la tipologia constructiva del poble, el barri de Los Damunts mereix els m xims graus de protecci i conservaci. Per aix es preten poder declarar-lo rea de Rehabilitaci Integral i mantenir les condicions urbanstiques de major restricci. Les mesures esttiques proposades a la zona de casc antic sn ms restrictives amb lobjectiu dacotar al m xim les tipologies i laspecte de les faanes, per evitar la prdua de les caracterstiques actuals dels edificis existents i laparici de construccions que rompin amb una imatge ms o manco homogenea.
Dacord amb la proposta de revisi de les Normes Subsidi ries de Planejament es considera que la capacitat de poblaci real (de les Normes en vigor) s de 4.623 habitants. A aquesta xifra shi pot afegir la poblaci m xima que preveuen els nous creixements (la nova proposta de Normes) que s de 615 hab. La capacitat poblacional del nucli urb dAlar es situaria en 5.238 hab. La densitat mitja de poblaci amb el sl existent consolidat al 100% i amb els nous creixements desenvolupats al m xim, sestabliria en 1hab/141m2, xifra per sota de 1/100 que marquen les DOT (Directrius dOrdenaci del Territori). Tot i ladaptaci recent daquestes normes, hi ha que tenir en compte que la tramitaci del nou Pla Territorial de Mallorca (aprovat inicialment el desembre del 2003) afectar al municipi. Al segent quadre es resumeixen les superfcies de les qualificacions de les distintes classes de sl, segons ladaptaci de les NNSS el 2003.
Tipus de sl
Denominaci
Superfcie (hes) 69,49 18,02 87,51
rees de desenvolupament urb
Sl Urb Sl Urbanitzable Sub-total desenvolupament urb
1,52 0,39 1,91
rees sostretes del desenvolupament urb
Sl Rstic AANP Protegit ANEI* ARIP SRF (Forestal) Sub-total Protegit Sl Rstic
707,9 2.504,3 114,7 114,8 3.441,7
15,47 54,75 2,07 2,5 75,23
Sl Rstic AIA (rea Com dinters agrcola) SRG Sub-total Sl Rstic Com Sub-total Sl Rstic Total terme
537,7
11,75
507,4 1.045,1 4.486,8 4574,31
11,09 22,84 98,15 100
Tamb sn sl rstic protegit, encara que no shan comptabilitzat a la taula, les rees de protecci territorial (APT) de carreteres, segons larticle 19 de les DOT.
* Noms es comptabilitzen les rees que no siguin ja alzinar protegit. A sl rstic saugmenta de forma considerable la parcel.la mnima a les zones menys consolidades i en aquestes es lliga ls de vivenda amb lagrari i es mantenen els mnims que marquen les Lleis autonmiques a les zones ja degradades paisatgsticament. La directriu quasi nica que sha seguit ha estat la de mantenir el paisatge actual. La parcella mnima s major a la normativa general: 14 quarterades (102.200m2) a Area dInters Agrcola. El ritme de lactivitat constructora sha incrementat molt en els darrers anys. El fet de gaudir de bones comunicacions tant per carretera com per ferrocarril ha perms al municipi captar una part de la demanda que neix entre els habitants de la capital per tal de sortir del nucli. Aix ha motivat un augment important de la demanda de llicncies dobra en els darrers anys, coincidint amb la bonana econmica. Laugment ha estat molt important tamb al sl rstic, tal com passa a tota lilla. Aix t les seves repercussions sobre el preu i la manca dels materials de construcci, la manca de ma dobra especialitzada. El preu de lhabitatge, com passa a pr cticament tota lilla, s inaccessible per una part important de la poblaci El major nombre dhabitatges visats dobra nova es produeix a lany 2000 amb un total de 90 habitatges nous. Podem dir que al darrer any registrat sha produ t un increment molt marcat en la construcci dhabitatges, molt superior a la demanda indu da pel creixement de la poblaci. Aix sobserva si comparam el nombre dhabitatges nous multiplicat per lestructura mitjana de la llar dAlar i lincrement absolut de la poblaci. Daquesta forma tenim que la poblaci ha crescut en 89 habitants entre 2000 i 2001 i el nombre dhabitatges visats s de 92, que multiplicat per 2,68 persones per llar fa una capacitat de poblaci nova de 246,56. s a dir, 2,7 vegades les necessitats produ des per lincrement poblacional. Aquest procs implica un augment dels habitages buits o de segona residncia al terme dAlar.
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 any90
any91
any92
any93
any94
any95
any96
any97
any98
any99
any00
unifamiliar
plurifamiliar
total
Evoluci dels habitatges visats (1990-2000). Font: Llibre Blanc de lhabitatge de les Illes Balears. Desembre 2001.
Una manera dobservar el potencial de creixement del nucli s analitzar la quantitat de sl urb vacant que hi resta, i segons els par metres dedificaci que proposa el planejament vigent es calcula el nombre de places residencials que es poden construir. Tot i el fort creixement en la
construcci, existeix un sl vacant amb capacitat per acollir 916 habitatges (SITIBSA, any 2000), equivalent a uns 2.720 habitants. Segons el Cens de 2001 Alar tenia una proporci dhabitatges buits del 22 %, menor que molts dels altres municipis del Raiguer, que superen el 30%. Un percentatge molt alt del sl rstic est protegir urbansticament (75,23%). A Alar un gran percentatge (75,23 % amb les normes en vigor) de territori est protegit urbansticament. Usos del sl La delimitaci dels diferents usos del sl de Alar sha elaborat a partir de la fotografia aria que correspon a un vol de mar de 1997. Es tracta dels usos reals que shan pogut detectar a la fotografia aria i poden no coincidir amb les categories urbanstiques. Les superfcies dusos del sl del terme de Alar es resumeixen a la taula segent:
Tipus ds FRUITER DE SEC OLIVERARS ALZINAR GARRIGA PINAR SEC SENSE ARBRAT URB ARBRAT DE REGUIU USOS URBANS A SL RSTIC REGUIU
Usos del sl a Alar
Hect rees 1283.95 992.01 817.81 692.22 494.97 136.52 64 37.44 25.61 23.97
Ls predominant s el fruiter de sec , sobretot ametllers, que suposen un 28,1% del terme. Aquesta zona sestn a la meitat sud del terme, dins la vall dAlar, on es troben les zones ms planeres i aptes per al conreu. Loliverar s un conreu amb una extensi important al terme dAlar, ja que hi trobam vessants amb certa pendent orientats cap el sud, zones on normalment es troben aquests conreus. Loliverar ocupa un 21,7% del total municipal. La resta de conreus t una extensi poc important, destaca en certa manera el conreu de sec sense arbrat, amb un 3% de la superficie. El reguiu, amb arbrat i sense arbrat, tan sols ocupa l1,3% del territori. La vegetaci natural s molt important a Alar, ja que al municipi trobam importants relleus muntanyosos que formen part de la serra de Tramuntana. Dins aquesta zona muntanyosa trobam molts vessants orientats al nord i valls amb ambients ombrvols que permeten la formaci despais apropiats per al creixement de lAlzinar, que representa el 17,9% del territori municipal. La resta de la zona muntanyosa no conreada est ocupada per garriga (15,2%) i pinar (10,8%).
Els usos urbans tenen un import ncia territorial relativament petita, ja que els sls urbans ocupen un 1,4% corresponents al nucli dAlar. Tamb es pot trobar usos urbans dins sl rstic, els cuals suposen un 0,6% del territori, aquests sn la pedrera de Can Negret i ses Mines. Sobre aquesta delimitaci dusos del sl cal assenyalar que es basa en els aspectes morfolgics i que algunes de les hect rees agrcoles corresponen a lactualitat a finques on es troben residncies en sl rstic (tan principals com secund ries) essent lexplotaci agrcola una reminiscncia del passat. Es pot destacar una distribuci b sica dels usos del sl; per una part tenim la zona central i meridional del terme, que correspon a la vall plana dAlar i on trobam la major part dels usos antrpics, ja siguin nuclis urbans o conreus. Per altra banda tenim les superficies de vegetaci natural i els oliverars, que es troben a les zones muntanyoses amb vessants de forta pendent, ja siguin als grans relleus del nord o als serrals que fan parti amb el terme de Binissalem. En resum podem dir que la vegetaci natural ocupa un 43,9% del territori, i els conreus un 54,1%. PUNTS FORTS Noms un 1,91% del municipi s urb o urbanitzable. 75,23% del sl est protegit. Gaireb de la superfcie rstica del terme t molt limitada la construcci dedificacions. La parcella mnima s major a la normativa general: 14 quarterades (102.200m2) a Area dInters Agrcola. A ms de la superfcie protegida, a zones rstiques comuns hi ha forts lmits a la construcci. Sl vacant superior a necessitats actuals. Encara hi ha cert marge de creixement amb el sl urb encara no desenvolupat. Sacaben daprovar les noves NNSS. Lany 2003 shan aprovat les noves Normes Subsidi ries, amb el que suposa dadaptaci a les circunst ncies actuals. Polgon de serveis previst. La capacitat poblacional del nucli urb dAlar es situa en 5.238 hab., menor als 8.339 hab.prevists amb la normativa anterior. Les noves NNSS rebaixen la capacitat poblacional, donant resposta a les inquietuds actuals. Hi ha catleg de patrimoni.
20
PUNTS FEBLES Falta destil a certes construccions. No totes les construccions existents sadapten a la tipologia del poble. Preu de lhabitatge inaccessible per una part important de la poblaci. Aquesta s una qesti habitual a les Balears en aquests moments. Creixement edificaci constant. Hi ha la sensaci, entre una part dels ciutadans dAlar, que sest edificant massa. Nova construcci molt superior a les necessitats poblacionals. Gran part de les noves construccions no responen a necessitats poblacionals locals. Percentatge dhabitatges que no sn de 1 residncia s alt (35%). Laprovaci recent de les noves NNSS sha fet sense consens/ ha provocat certa tensi poltica-social. Les NNSS varen ser dissenyades per un equip municipal que va canviar amb les eleccions municipals del juny de 2003. El nou equip municipal no hi estava dacord amb tot el que plantejaven aquestes normes. Tot i aix, la Comissi Insular dUrbanisme ha aprovat les NNSS en el seu estat original i sha creat una situaci de certa tensi poltica. Moltes pedreres sense pla de restauraci. Hi ha molt poques pedreres actives al terme, per s bastantes dabandonades que no tenen pla de restauraci, amb el que suposa dimpacte paisatgstic i risc de convertir-se en abocadors illegals.
21
3.4
Activitats econmiques, ocupaci i atur
El nivell econmic a Alar sha mantingut durant lany 2001 respecte lany anterior. Dacord amb lestudi de lAnuari Econmic de la Caixa el nivell econmic (renda familiar disponible per habitant) de lany 2000 era de 7 (entre 10.650 i 11.500 euros) i va quedar igual lany 2001. El nivell 6 s la mitjana de lestat espanyol i la mitjana de Balears est situada en el nivell 8. 2000 2001 7 7 10 10 7 7 5 4 4 5 2 3 6 6
Nivell econmic Quota de mercat ndex industrial ndex comercial Index de restauraci i bars ndex turstic ndex d'activitat econmica
La quota de mercat i els ndexs econmics (industrial, comercial, turstic i dactivitat econmica) fan referncia a la participaci (en tant per 100.000) que correspon a cada municipi sobre una base estatal de 100.000 unitats. Dels ndexs es desprn la import ncia del sector industrial al municipi ja que gaireb duplica a lndex comercial. Per la seva banda lndex turstic mostra la gaireb inexistncia daquest sector. Lndex dactivitat econmica s superior als dels municipis ve ns de Consell (4), Bunyola (6) per inferior al de Binissalem (8), Lloseta (14) i al dInca (49). Destaca el fet de qu Lloseta amb una poblaci inferior tengui un ndex dactivitat econmica superior. Una possible explicaci la podem trobar a la localitzaci de la cimentera de Valenciana de Cementos al seu municipi. Una aproximaci a la distribuci de la riquesa la constitueix lImpost de la Renda de les Persones Fsiques. (IRPF). El nombre de declarants del IRPF a lany 1999 fou de 1.410. Per trams es distribu ren de la segent manera i s semblant a la mitjana dels municipis del Raiguer: Trams (en euros) Fins 6.010,12 Entre 6.010,12 i 12.020,24 Entre 12.020,24 i 21.035,42 Ms de 21.035,42 Nombre declarants 439 384 331 256 Percentatge 31,15 27,23 23,47 18,15
Nombre de declarants IRPF per trams(1999). Font: Agncia Tributria
Segons lenquesta, daquells que fan feina, noms un 34% fa feina a Alar mateix, que s un percentatge semblant a poblacions de la mateixa magnitud al Raiguer (Campanet, Consell). A Alar hi ha una certa diversitat sectorial. A primera vista, es pot comprovar com el sector serveis s el que t major pes a lestructura laboral del terme, per en el cas dAlar aquesta preponder ncia del sector serveis no s tan marcada com a les Illes Balears en conjunt. A Alar, el sector secundari conserva un cert pes i
en concret la construcci s lactivitat que ocupa a ms gent, ja que si desglossam el sector serveis en activitats ms concretes cap delles t una import ncia com la construcci. Lagricultura resta com el sector econmic que menys participa en la creaci de feina al municipi dAlar.
Agricultura 4%
Indstria 11%
Serveis 54% Construcci 31%
Llocs de feina segons el sector econmic. Font: Ministeri de Treball.
Llocs de treball per sector dactivitat a lany 2000 Tipus d'activitat Llocs de feina Agricultura 23 Indstria 69 Construcci 193 Serveis 341 Total 626 Fins ara hem analitzat lestructura de leconomia del terme segons la generaci docupaci dels diferents sectors dactivitat. Lanuari de La Caixa ens dona el nombre dactivitats existent per sector, per sense tenir en compte el sector primari, lan lisi daquesta activitat es troba ms desenvolupada a segents apartats. A lany 2001 hi predominen les activitats relacionades amb lindstria, amb un 53,3%, per sha de marcar que la construcci s la que genera la major part de les activitats. El comer al detall s el sector que es troba ms fragmentat a diferents activitats, en relaci a locupaci generada.
23
Nombre dactivitats per sector Activitats industrials Energia i aigua Extracci i transf. Mineral, energtica; ind. Qumica Ind. Transf. de metalls; mec nica precissi Ind. manufactureres Construcci Activitats comercials majoristes Activitats comercials minoristes Activitats de restauraci i bars
114 4 3 5 14 88 5 43 27
Nombre dactivitats per sector. Font: Anuario econmico de Espaa 2002. La Caixa
Activitats de restauraci i bars 14% Activitats comercials al detall 23% Activitats industrials 60%
Activitats comercials a l'engrs 3%
Distribuci de les activitats econmiques no agraries. Font: Anuario econmico de Espaa 2002. La Caixa
120 100 80 60 40 20 0
114
43 27 5 Activitats industrials Activitats comercials a l'engrs Activitats comercials al detall Activitats de restauraci i bars
Nombre dactivitats econmiques no agraries a lany 2001. Font: Anuario Econmico de Espaa 2002, La Caixa.
En el sector primari definit en aquest captol hem considerat tant les explotacions agrcolaramaderes, com les explotacions de recursos naturals, aix s, b sicament pedreres. A Alar hi havia 23 empleats al sector primari, dels cuals el 100% es dedicaven al conreu i la ramaderia, no hi ha actius a les activitats dextracci de recursos. Si tenim en compte les dades del Cens Agrari de 1999 hi ha 260 explotacions agrcoles a Alar. La major part de les explotacions dAlar es dediquen al conreu en sec . El reguiu t una extensi menor per est molt repartit a diferents explotacions, ja que de les 253 explotacions llaurades 95 comptaven amb superficie de reguiu, cultiu que ocupa un 2,2% de la superficie llaurada i s present al 37,5% de les explotacions.
Terres conreades
amb sec amb reguiu amb terres llaurades
Explotacions
252 95 253
Hectrees
2301 52 2353
Respecte de la ramaderia el ramat ms important s lov amb 4.033 caps i 93 % del total. La resta de ramats presents no suposen proporcions rellevants. El sector industrial, sense tenir en compte la construcci no t molta import ncia a Alar. El sector del cuiro i la confecci ocupa a la major part dels actius industrials, aquesta activitat s molt representativa del sector secundari del Raiguer. Lelaboraci de productes alimentaris ocupa el 8,7% dels actius industrials i s el tercer subsector en import ncia. Activitats del sector industrial Tipus d'activitat Llocs de feina Productes alimentaris 6 Confecci 8 Cuiro 37 Resta 18
Locupaci al sector industrial. Any 2000. Font: Ministeri de Treball.
Construcci i activitats relacionades. La construcci ha estat durant els darrers anys lactivitat que ms sha desenvolupat no sols a Alar, sin tamb a la resta de les Balears. Aquesta bonana del sector de la construcci es reflecteix en el fet que s el que t un major nombre dactivitats i ocupats. Cal aclarir que quan parlam de construcci tamb incloem aquelles activitats que estan ntimament relacionades amb aquesta, aix s installadors delectricitat, llanterners... La construcci suposa un 71,4% de les activitats industrials del municipi i ocupa al 73,6% de la poblaci activa industrial. El sector serveis. Actualment s el que ocupa a ms poblaci activa (54,5%) i el que t ms perspectives de creixement. Lactivitat daquest sector es troba molt diversificada, per, les activitats comercials sn les que ocupen ms poblaci activa. Aix, el 20,8% dels actius al sector serveis el feia al comer al detall i un 7,6% estava ocupada dins el comer a lengrs. Lhosteleria amb un 18,2% dels ocupats s un dels subsectors ms importants on predominen les activitats de bars i restaurants. Ladministraci i leducaci tenen cert pes a locupaci del sector terciari. La resta docupats es divideix en diverses activitats. Principals activitats del sector serveis segons ma dobra ocupada Comer minorista 71 Comer majorista 26
Hosteleria Educaci Administraci resta
62 36 34 112
Locupaci al sector serveis. Any 2000. Font: Ministeri de Treball
Dacord amb lenquesta elaborada per al present estudi en quant a les compres ms habituals, un 74% les fa a Alar, un 22% a Palma i la resta a altres poblacions del Raiguer. Aquest tipus de compres habituals es fa dues vegades per setmana per un 47% dels enquestats, setmanalment per un 28%, di riament per un 16% i quinzenalment pel 5%. Restauraci, hosteleria i activitats relacionades. Alar no s una zona estrictament turstica i per tant aquestes activitats donen servei a la poblaci local, excepte els establiments turstics i els dedicats a loci, que en tot cas sn escassos. El nombre dactivitats daquesta tipologia sn 46. Els ms nombrosos sn cafs, bars i restaurants (41 establiments). A Alar noms hi ha 1 hostal residncia, un hotel de turisme rural i un agroturisme. El nombre total de places s de 83. Ms dun 37% dels treballadors donats dalta a la seguretat social sn autnoms, i s una proporci alta comparada amb altres municipis propers. A Alar hi ha 2 empreses amb sistemes de gesti de qualitat i cap amb sistemes de gesti ambiental. Tant els sistemes de qualitat ambiental com els de qualitat sn importants, per que mostren la iniciativa empresarial, tant en el camp de la gesti ambiental, de ms inters ambiental, com en el camp de la qualitat, de ms inters econmic. 1 empresa agroalimentra t marca dorigen (producte balear). Aquesta dada informa sobre inters de les empreses agroaliment ries del municipi per assolir certs nivells de qualitat i submissi a controls externs. Atur Latur, com a gran part dels municipis de linterior de Mallorca, tendeix a ser bastant major que la mitjana balear. A loctubre de 2003 lndex datur sobre la poblaci activa registrada era major que 9,3 %, bastant major a la balear. Aquest percentatge varia al llarg de lany, per sl acostarse ms a la mitjana nacional de vegades fins i tot la supera- que a la mitjana balear. Si observam les dades datur durant tot lany, es pot observar que Alar presenta un comportament tpic, hi ha una estacionalitat hivern/estiu. Els m xims de desocupaci es produeixen a lhivern, al mes de desembre i gener, els mnims els mesos de primavera i tardor. Aix implica que tanmateix Alar no sigui un nucli especialitzat en activitats turstiques, el seu cicle econmic segueix en certa manera les pautes de leconomia balear. Com mostra el segent gr fic, la major part de latur es registra al sector serveis, el que t una estructura laboral ms feble i ms sensible a lestacionalitat econmica de les Balears.
26
Sense ocupaci anterior 6%
Indstria 21%
Serveis 64%
Construcci 9%
Atur registrat per sectors docupaci. Alar. Any 2001. Font: Base de Dades Municipal 2001
PUNTS FORTS Hi ha una certa diversitat sectorial. Tot i que menor que altres municipis del Raiguer, Alar presenta certa diversitats laboral sectorial. Les possibilitats de creixement turstic sn importants. Les possibilitats de creixement turstic de caire naturalstic i rstic sn molt importants. Gran varietat dactivitats industrials i de construcci. Una varietat important en les activitats econmiques es bona per la seva estanbilitat. Les activitats econmiques no sn massa impactants sobre el medi ambient (a part de construcci). Alar no compta amb indstries amb impactes potencials sobre el medi ambient importants. Una part important de les compres habituals es fan a Alar (74%). El fet que un percentatge molt important compri els queviures habituals a Alar s molt important per mantenir lactivitat comercial. Presncia dactivitat turstica. Ja comena a haver-hi activitats turstiques (agroturisme). Empreses certificades en qualitat (2). Aquest fet reflecteix un inters de les empreses en millorar la seva competitivitat. PUNTS FEBLES Declivi de lagricultura, tot i que hi ha subsectors amb certes perspectives de futur (vinya). Aquesta tendncia s general arreu de gran part de Mallorca. Forta estacionalitat de locupaci, especialment al sector serveis. Noms un 34% de poblaci activa fa feina a Alar. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. La taxa datur s alta, major que la estatal. Els municipis de linterior de Mallorca, especialment el Raiguer, presenten taxes datur molt superiors a les costaneres.
27
3.5
Equipaments, organitzaci i gesti municipal
A Alar hi ha un bon nivell dequipaments. En el camp de leducaci, Alar compta amb dues escoles per a tots els nivells infantils i secund ria. Dacord amb lenquesta, un 91% dels nins van a escola al mateix Alar. Aix mateix hi ha dues escoletes infantils. Lequipament esportiu consisteix en un poliesportiu. Lequipament cultural es considera adequat, especialment amb Son Tugores. Tamb cal comptar amb lantic escorxador i Es Cercle i la biblioteca. Actualment hi ha el projecte de recuprar el Teatre Municipal. Per altra banda, lAjuntament intenta fer una recuperaci i gesti daquest del Castell dAlar, el lloc amb ms rellev ncia histrica i cultural del municipi. En quant a lequipament sanitari cal citar el Centre de Salut (Punt dAtenci Continuada, PAC que pertany a lEquip dAtenci Prim ria de Binissalem) i la Farm cia. A la fase de participaci aquest serveis sn els que es demana millorar. Lequipament social consta dun Club de Majors i els serveis socials, amb personal contractat pel municipi. Tamb hi compta amb un Punt dInflomaci Juvenil, davora lAjuntament. Els serveis de seguretat estan constituits per la Policia Local, amb 7 agents. Pels transports pblics, Alar compta amb una estaci de tren a mitja dist ncia entre Consell i Alar, serveis regulars dautocar i el bus llanadera, que facilita laccs a lestaci de ferrocarril. La poblaci t tres espais verds, destacant els jardins de Son Tugores. Organitzaci i gesti municipal El personal est constituit per 15 funcionaris, 18 laborals i 10 eventuals (2002), dedicats a diverses funcions, especialment serveis administratius (8), policia (7), serveis socials (8), neteja (5), educaci (5) i serveis (6). No hi ha personal tcnic qualificat en matria de medi ambient. Els principals serveis relacionats amb el medi ambient sn gestionats de la segent forma: Prove ment dAiges. Gesti privada. Sha elaborat, per part de SOREA, SA un Pla Director dAiges per al prove ment de la poblaci dAlar, presentat recentment (2003). Xarxa de clavegueram. Gesti privada. Recentment lempresa SOREA, SA ha guanyat la concessi per a la gesti. Depuraci dAiges Residuals. La depuradora, amb tractament de llacunatge, s de propietat municipal, gestionada per SEAR,SA (empresa privada). Hi havia el projecte denviar les aiges residuals a la depuradora de Consell i pasar la gesti a lIBASAN (Empresa pblica), per sembla que es far una nova depuradora a Alar, amb lajuda de lIBASAN. Residus. Gesti privada. Lempresa FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) sencarrega de la recollida de residus i el contracte s mitjanant un conveni de la Mancomunitat del Raiguer i el Consell Insular. Neteja viria. Gesti de lAjuntament. Parcs i jardins. Personal propi. Seguretat. Hi ha 7 policies locals, que suposa 781 habitants per policia.
28
A Alar ni hi ha normativa que fa referncia detallada a qstions ambientals. Noms una Ordenana Municipal en qu sespecifica la qualitat de les aiges residuals per tal de poder abocar-les a la xarxa de clavegueram. Per altra banda hi ha diverses ordenances fiscals amb incidncia ambiental. No hi ha gesti ambiental municipal explcita. La gesti ambiental de lajuntament i els seus serveis s millorable. Organitzaci poltica municipal Les rees en les quals es divideix la gesti de lajuntament (a mitjans de 2003) es presenten a lorganigrama poltic segent, detallant especialment els aspectes que afecten a la sostenibilitat del municipi. LAjuntament dAlar est organitzat en 6 rees. Obres, serveis, festes i promoci empresarial i turstica. Encarregat, entre daltres, dels serveis municipals daiges, residus, Urbanisme, medi ambient i llicncies dactivitats. Encarregat, entre daltres, de lordenaci del territori. Educaci i cultura. Esports i joventut. Serveis socials i sanitat. Aquesta delegaci dirigeix tots els programes i serveis socials del municipi, aix com les relacions amb lassistncia sanit ria. La Batlia sencarrega, entre daltres temes, de la coordinaci del procs dAgenda Local 21.
Les competncies sobre aspectes ambientals estan repartides entre les rees dObres i serveis i dUrbanisme i medi ambient. L rea dObres Pbliques i Manteniment de Serveis gestiona els serveis generals. Les competncies de caire social sn controlades per l rea Serveis Socials i Sanitat. Hi ha un rea dedicada a la promoci econmica. Pressupost municipal Els trets principals de la despesa municipal recent en quant a la sostenibilitat del municipi sexpressen a continuaci. Sintenta recollir : Lincrement de les inversions en general. Les inversions en diferents funcions davan cap a la sostenibilitat, ordenades en tres grups: qestions socials, promoci econmica i medi ambient i serveis.
Qestions socials: sanitat, educaci, cultura, festes, esports i esplai, serveis socials,... Medi ambient i serveis: residus, neteja, aigua, jardineria i zones verdes, energies renovables, medi natural, educaci ambiental, AL21. Promoci econmica: mercats, camins,... .
29
Euros Medi ambient i serveis Activitats socials Promoci econmica TOTAL SOSTENIBILITAT TOTAL MUNICIPI % Sostenibilitat
2.002 Despeses 265.412 877.877 74.948 1.218.237 2.190.058 55,63
% 12,12 40,07 3 55,63
Despeses de lAjuntament de Alar. Font: elaboraci prpia a partir dels pressupostos
Lassignaci detallada, desprs dun estudi detallat dels pressupostos. Amb tota seguretat variaria. Les xifres aqu aportades noms volen donar una idea de les dimensions dels pressupostos i els percentatges aproximats que es dediquen als grups de despeses que es puguin diferenciar amb facilitat. La voluntat de lequip de govern municipal davanar cap a la sostenibilitat mitjanant laplicaci duna Agenda Local 21 queda palesa amb lassignaci a la batlia de la funci de coordinaci a posta. El consistori es va adherir a la Carta dAalborg el 15 de mar de 2002 i des de setembre del 2002 lidera la realitzaci de la Diagnosi de Sostenibilitat del municipi, amb la collaboraci de la Conselleria de Cooperaci Local del Consell de Mallorca i la Mancomunitat del Raiguer. PUNTS FORTS Hi ha un bon nivell dequipaments. Ordenana daiges abocades al clavegueram. LAjuntament es preocupa de exigir certes qualitats mnimes daiges residuals. Una part rellevant dels pressupostos es dedica a sostenibilitat. Coneixement detallat de la gesti de laigua. Lempresa SOREA, SA, concession ria del prove ment daiges a Alar, t un alt coneixement del sistema daiges. Butllet municipal amb informaci oficial i dactivitats. Recuperaci teatre municipal. Recuperaci i delimitaci equipaments del Castell. El Castell dAlar s un dels llocs amb ms rellev ncia histrica i cultural. Malgrat les complicacions lAjuntament intenta fer una recuperaci i gesti daquest espai. PUNTS FEBLES Els mitjans de lAjuntament sempre sn escassos (personal, organitzaci,...). La mancana de mitjans en l mbit municipal s un fet molt evident, especialment si ha daplicar un procs com s el duna Agenda Local 21. La gesti ambiental de lajuntament i els seus serveis s millorable. Cal ajudar als Ajuntaments per que vagin introduint criteris de sostenibilitat en la seva gesti i en les seves contractacions. Serveis sanitaris millorables (horaris, tipus,...). Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Necessitat dactualitzar ordenances.
30
3.6
Mobilitat i transport
El parc mbil s elevat. A la gr fica segent es queda reclectida levoluci del nombre total de vehicles al municipi de Alar.
3200 3000
vehicles
3054 2784 2630 2476 2927
2800 2600 2400 2200 2000 Total_97
Total_98
Total_99
anys
Total_00
Total_01
Evoluci del nombre total de vehicles al municipi Alar (1997-2001). Font: Base de Dades Municipal 2002
Creixement interanual de vehicles i turismes Alar 97-98 98-99 99-00 00-01 % turismes 5.81 5.54 4.44 3.82 %vehicles 6.21 5.85 5.13 4.33 Illes Balears % turismes 6.12 5.89 3.15 5.02 %vehicles 5.91 5.88 3.55 4.79
Quadre comparatiu del creixement interanual del vehicles i turismes. Alar i Illes Balears.
Hi ha un creixement dels vehicles matriculats entre 1997 i 2001 duns 578 vehicles. Les xifres daugment interanual sn molt semblants al conjunt de les Illes Balears. Aquesta similitut tamb sobserva a la tendncia daquest creixement. El nombre absolut de vehicles s cada vegada major, per el creixement va disminuint passant dun 6,21% entre 1997 i 1998 a un 4,33% entre els anys 2000 i 2001. Al quadre anterior shan diferenciat els turismes, ja que sn el tipus de vehicles ms nombrosos i els que ms reflexen la incidncia del creixement econmic dins les economies domstiques, aquestes sn el principal mercat daquest tipus de vehicles. El quadre mostra que per a les Illes les Balears els turismes tenen un major creixement que el conjunt, sobretot als anys de major creixement. Pel contrari Alar t un creixement menor de turismes que del conjunt, aix suposa que el nombre de vehicles no comercials s el que ms ha augmentat, com camions, autobusos, tractors i altres.
31
Habitants per vehicle i turisme Alar 1998 1999 2000 Hab/ vehicles 1.45 1.37 1.37 Hab/ turismes 1.81 1.72 1.73 Illes Balears Hab/ vehicles 1.23 1.20 1.20 Hab/ turismes 1.62 1.58 1.57
2001 1.34 1.70 1.18 1.56
ndex de motoritzaci, Alar i Illes Balears. Font: elaboraci prpia a partir de dades de la Base de Dades Municipal 2002.
Lanterior an lisi tamb es pot realitzar fent la divisi entre el nombre dhabitants i el de vehicles, daquesta forma podem veure lincidncia del creixement del parc de vehicles dins la poblaci del terme. En trets generals el creixement dels vehicles ha estat major que el de poblaci, 1,45 habitants per vehicle en 1998 i 1,34 a 2001. Si destriam els turismes es confirma que el augment daquests vehicles s ms feble que la resta en el cas dAlar, aix sobserva a les dades de 1999 i 2000, on la poblaci ha crescut ms que el nombre de turismes. Es important remarcar que Alar t un index de motoritzaci inferior al de les Illes Balears, 1,34 front a 1,18 a lany 2001. Tant Balears com Alar tenen uns ndex de motoritzaci molt elevats. Tipologia de vehicles 2001 Motocicletes Camions Autobus 240 373 0
Total 3054
Turismes 2416
Tractors 2
Altres 23
Tipologia de vehicles al terme de Alar. Font: Base de Dades Municipal 2002.
Motocicletes 8%
Camions 12%
Altres 1%
Turismes 79%
Parc mbil de vehicles a Alar, any 2002. Font: Base de Dades Municipal 2002.
Els vehicles destinats al desenvolupament de activitats econmiques sn menys nombrosos, predominen els camions amb un 12,2% del total. La xarxa viria interurbana ofereix una bona cobertura La xarxa interurbana existent a Alar ofereix conexi amb totes les poblacions veinades rellevants. Les carreteres que arriben al poble sn PMV-202 que uneix Alar amb Consell i s la principal via de comunicaci ja que el connecta amb la C-713, PMV-202-1 que uneix Alar amb Santa Maria i la carretera PM-211 que uneix Alar amb Lloseta. Cap al nord, parteix la PM-210, carretera eminentment turstica que accedeix a Orient i desprs a Bunyola.
Les carreteres secund ries i camins es troben en mal estat. La xarxa vi ria urbana, estreta i densa, provoca conflictes de circulaci i daparcament. Es de difcil soluci degut al conflicte entre el disseny urb del casc histric i els h bits de la poblaci dutilitzar el cotxe. Lalta concentraci de cotxes i els carrers estrets i llargs al centre histric fa que la sensaci sigui la de manca daparcaments i massa tr fic. No existeixen vies de mobilitat alternativa al municipi. Actualment no hi ha cap via que es promogui com a preferent per vehicles no motoritzats. Transport pblic Ferrocarril Alar est comunicat mitjanant la lnia ferrovi ria Palma-Inca-Sa Pobla. Aquesta lnia, gestionada per lempresa pblica Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), compta amb aturades a 14 estacions. Hi ha 29 trajectes diaris cap a Inca-Sa Pobla/Manacor i 29 cap a Palma, entre les 6:25h i les 22:25. Lestaci s al terme de Consell, a ms de 2km de la poblaci, la qual cosa dificulta el seu s. Autobusos Hi ha un servei regular de viatgers per carretera que dona servei al municipi dAlar. Es tracta de la lnia IB-10, que tamb dona servei al municipi de Consell. Litinerari (26 km) discorre entre Alar i Palma de Mallorca (3 sortides i 3 arribades di ries), passant per Consell, amb un ramal de desviaci entre els km 8,7 i 9,6 de la C-713 per la urbanitzaci Can Farineta, es Figueral i centre comercial Alcampo. Durant lany 2002 sha posat en marxa un servei de transport que combina lautobs i el tren (bus llanadera). Per utilitzar el servei Bus+Tren noms sha dadquirir el billet a linici del trajecte. Un 60% dels enquestats no proposen res per tal de millorar el tren, un 24% no el fa servir i noms un 8% milloraria els horaris. Un 2% minvaria el preu i un altra 2% milloraria el vehicles. El gran percentatge de persones que no hi canviarien res no vol dir que lemprin habitualment, de fet noms lempra un 10% dels enquestats per anar a la feina. Aix mateix, un 6% dels enquestats emprarien ms el transport pblic (autocar ) en el cas de millorar els horaris. Comportament i mobilitat Dacord amb lenquesta, un 45% dels ciutadans tenen 2 cotxes per casa, mentres un 36% t un cotxe. Al 9% hi ha tres o ms cotxes i a un 10% de les cases no hi ha cotxes. Com a resultat de lenquesta, de les persones que fan feina fora de casa, un 41% fa feina a Palma, mentres que un 34% fa feina a Alar mateix. La resta fan feina a altres poblacions del Raiguer (18%), municipis del nord de Mallorca com ara Alcdia o Pollena (3%) i a altres llocs (4%). Quant a laccs a la feina, un 67.5% es desplaa en cotxe, un 22.5% hi arriba a peu i noms un 10% fa servir el tren per anar a la feina. Un 91% dels nins en edat escolar van a Alar, mentres que noms un 6% van a daltres escoles del Raiguer i un 3% va a Palma. Hi arriben a peu el 73%, en cotxe el 24% i en bicicleta el 3%. Quant a les compres ms habituals, un 74% les fa a Alar, un 22% a Palma i la resta a altres poblacions del Raiguer. Els desplaaments es fan a peu fins a un 64% i un 36% en cotxe.
Aquest tipus de compres es fa dues vegades per setmana per un 47% dels enquestats, setmanalment per un 28%, di riament per un 16% i quinzenalment per el 5%. PUNTS FORTS Xarxa adequada de carreteres dins el municipi. Les principals conexions de la poblaci amb els municipis veins estan cobertes. Bus llanadera. Actualment hi ha una connexi amb lestaci del tren per bus. Tren. A pesar de que es troba a dist ncia, s un altra possibilitat de transport important que no tenen altres municipis.
PUNTS FEBLES L ndex de motoritzaci s molt elevat (1,34 hab/vehicle). Com a totes les Balears, el nombre de vehicles s molt alt. Mal estat carreteres secundries i certs carrers. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Problemes daparcament i trfic. Al casc antic sn difcils de solucionar. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. No hi ha zones peatonitzades ni vials per mobilitat sostenible. La gran majoria del ciutadans van a la feina en cotxe (67%). Com que la majoria de la poblaci que fa feina ho fa lluny del poble, s llgic que ls per accedir-hi sigui alt. El transport pblic s millorable. s de transport pblic baix. Noms un 10% dels ciutadans que fan feina fan servir el tren. Estaci del tren lluny del poble i insegura. El fet de que lestaci quedi a ms de 2km i no tengui vigil ncia desincentiva ls del tren. El mateix passa a Consell. Problemes amb accesos a camins de muntanya. Al terme dAlar hi ha moltes excursions classiques per la Serra de Tramuntana. El tancament de camins a finques privades i, de vegades, la privatitzaci dels camins pblics crea conflictes. Massa trfic i velocitat dins el poble. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci.
34
3.7
Medi social
No hi cap sistema estructurat de participaci ciutadana. LAjuntament convoca a les parts interessades per accions o activitats concretes, per no hi ha cap sistema de participaci ciutadana estructurat i formal. Actualment la batlia inclou la coordinaci de lAgenda Local 21. Hi ha grups dautoajuda organitzats des de Serveis Socials de lAjuntament. Al registre dassociacions de la Conselleria dInterior hi ha 21 associacions censades, de les tipologies que apareixen a la taula segent:
Associacions Pares i mares dalumnes Mestresses de casa Tercera edat Veinats Cultural Musical Ajuda social Excursionisme Races autctones Defensa animals Penyes esportives Lleure-festes TOTAL
Nombre 2 1 2 2 6 1 1 1 2 1 1 1 21
Associacions de Alar (2002). Font: Conselleria dInterior
Poc ms de la meitat dels enquestats no perteneixen a cap tipus dassociaci (53%), mentres que de la resta (47%), les associacions ms freqents sn les de gent gran i culturals. Tamb hi ha associats a associacions esportives, dajuda social, ecologistes i ve nals. En el moment de fer lenquesta, un 85% dels enquestats no havien sentit parlar de lAgenda Local 21 (inicis 2003). En quant a la voluntat de participaci, un 40 % estaria disposat a fer-ho per tal de prendre decisions sobre l municipi. Cultura Alar est ben equipat en quant a centres per activitats culturals. Hi ha una biblioteca, un parell de centres culturals (especialment Son Tugores) i un teatre, en vies de reapertura. Tots aquests centres promouen diverses activitats en els camps musical, formatius, cultural i artstic. Hi ha una biblioteca i sedita una revista local, la Revista del Cercle, que surt bimensualment. Tamb sedita un Butllet informatiu de lrea deducaci, cultura i festes de lAjuntament, que informa sobre les activitats que tenen lloc al poble cada mes: teatre, festes, mostres, concerts, presentacions de llibres, conferncies, cinema, excursions, exposicions, dinars, sopars i berenars... En quant a mitjans de comunicaci, Alar t una TV i una radio locals. Tensi social
La seguretat no sembla ser una de les principals preocupacions. Hi ha certa preocupaci per una possible ruptura social, per diferncies econmiques o poltiques, i per la integraci dels immigrants. Sembla haver-hi una major preocupaci per la joventut (activitats, manca de iniciativa o participaci, prevenci de drogues) que de la tercera edat, en que sembla que les qestions b siques de qualitat de vida estan ms o manco satisfetes. Serveis socials Les activitats dels serveis socials a Alar estan promogudes pel Consell de Mallorca, en colaboraci amb lAjuntament. Els Serveis Socials dAlar tenen els segents mitjans: despatx local municipal de la 3 edat 2 habitatges tutelats treballadora social
Tamb hi ha programes en colaboraci amb el Consell de Mallorca, amb la aportaci dun sicleg per hores. Sha elaborat un Pla de prevenci de Drogues (anomenat ODISEA). Educaci Les dades no sn de la poblaci de Alar, sino dels centres a Alar. Cal esperar una coincidncia important entre els alumnes de Alar i les dades dels centres al poble. No hi ha dades dalumnes de Batxillerat per que no hi ha Institut de Secund ria al poble, no perque no hi hagi alumnes daquest nivell. Es detecta una disminuci a lESO (Educaci Secund ria Obligatria), per no necess riament ha de reflectir un abandonament de leducaci, ja que la causa pot ser que lalumnat ha passat a un altre centre fora de Alar.
Infantil
Primria
ESO
Batxillerat
Universitat (UIB+UNED)
1999/2000 2000/2001
110 136
228 236
106 99
Sense dades Sense dades
69 + 10 77 + 4
Alumnat a centres de Alar. Font: IBAE
No hi ha cap centre deducaci ambiental al municipi de Alar. El camp daprenentatge ms proper es localitza a Orient (municipi de Bunyola) i depn de la Conselleria dEducaci i Cultura. Enquesta de satisfacci Aquesta informaci sobre la satisfacci dels ciutadans respecte de distints aspectes del muncipi prov duna enquesta realitzada per telfon. Aquesta informaci ha estat molt til, per sha de tenir en compte que respon al perfil dels entrevistats. Els detalls de lenquesta sn al document 3, Pla de Participaci Ciutadana daquesta Agenda Local 21. Lenquesta sha fet a 87 persones a finals de 2002 i inicis de 2003.
Els resultats es resumeixen a la gr fica segent:
Satisfacci al municipi d'Alar
Paisatge rural Paisatge urb Habitatge al municipi Feina al municipi

Categories
Molt instatisfactori Insatisfactori Poc satisfactori Satisfactori Molt satisfactori
Cultura, esports i oci Seguretat ciutadana Serveis socials Serveis sanitaris Centres d'enseyament
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% Percentatge 100 %
Satisfacci sobre distints aspectes del municipi de Alar. Font: Enquesta Agenda Local 21
En general hi ha una satisfacci important en qestions paisatgstiques, cultura, esports i oci, seguretat ciutadana, serveis socials i centres densenyament: ms dun 50% es declara satisfet en aquests temes. La satisfacci ja no s tan generalitzada als temes de serveis sanitaris i habitatge, en qu la satisfacci no supera el 40%. El major grau de insatisfacci apareix a lapartat de feina al municipi, en qu la satisfacci no supera el 15% dels enquestats. Aquesta resposta reflecteix una possible instatisfacci en la qualitat de la feina i, especialment, el fet de que una gran majoria de ciutadans ha de fer feina fora dAlar. Dacord amb altres apartats daquesta enquesta, noms un 34% dels enquestats actius fan feina al mateix municipi.
37
PUNTS FORTS Lassociacionisme est ests i hi ha diversitat dentitats. Aquest s un punt com a tots els municipis del Raiguer. El grau de satisfacci general s considerable: serveis socials, 3era.edat, serveis sanitaris, ensenyament. LAjuntament sovint fa campanyes dirigides als ciutadans per implicar-los en les seves actuacions. Gran varietat de mitjans de comunicaci locals. Hi ha diverses publicacions i una TV local. PUNTS FEBLES Preocupaci integraci nous vinguts (immigrants, 2ona.resid.). Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Lincrement de poblaci els darrers anys, causat per la immigraci, suposa un repte dintegraci. Certa insatisfacci en habitatge i serveis sanitaris i molta a feina al municipi. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. La manca de feina a la poblaci i els preus dels habitatges sn una part daquesta insatisfacci. Cert envelliment de la poblaci. Preocupaci de tornar-se un poble dormitori. Si sincrementa la poblaci, per no la feina i els serveis, es pot provocar aquest fenmen. Joventut conflictiva i amb poques activitats. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Hi ha cert clima de tensi social per causes poltiques, econmiques, territorials. Poca participaci ciutadana. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Vida cultural millorable.
38
3.8
Vectors ambientals: aigua
Captaci: el subministre s suficient i est assegurat Actualment, la gesti del subministrament de laigua a la poblaci dAlar la realitza lempresa concession ria SOREA, SA. La facturaci de laigua es separa en s industrial i s domstic. Hi ha comptadors independents a gaireb tota la xarxa i tant les tases de subministrament daigua com les ds de clavegueram tenen tant un component fix com tarifes progressives. El sistema de subministrament sorigina en tres pous al mateix municipi dAlar: pou de Son Fuster, pou de B nyols i pou de ses Escoles. Aix mateix hi ha aportacions, cada vegada menors, de la font de Ses Artigues, drenatge natural de laqfer Alar. Laigua del pou de Son Fuster passa a un dipsit de Can Menescal i daqu una part seleva al dipsit de Son Perdiu per tal de subministrar a la part alta dAlar. Saltre part va directament a la part baixa del poble. Les aiges dels pous de ses Escoles i B nyols subministren a la part baixa del poble i la zona de B nyols, desprs dels corresponents depsits. Consum A continuaci es presenten les dades de consum daigua del municipi dAlar als darrers anys. La dotaci per c pita daigua sobt a partir de dividir les extraccions (pous ms font) pel nombre total dusuaris (poblaci) del municipi. Per tant la dotaci per c pita seguint aquesta metodologia se suposa que s homogeni entre tots els usuaris, quan en realitat no tots els usuaris consumeixen la mateixa quantitat daigua. Per altra banda, del volum subministrat pels pous i la font, no tot saprofita realment. Sempre hi ha una part de laigua subministrada que no es factura o aprofita de forma controlada. Aquesta diferncia sassigna a prdues de la xarxa, imprecisions del mtodes de mesura, etc. El desitjable s que aquesta proporci sigui mnima. A Alar, des de 1998 el percentatge aprofitat realment sha anat incrementant, des de un 71.9 a un 74.9%. El consum mitj als municipis no turstics de Mallorca s de 217 l/hab/dia. 1998 302.717 217.956 71.9 3.834 216,3 1999 323.380 229.014 70.8 3.834 231,08 2000 315.107 227.456 72.1 4.032 214,1 2001 325.255 244.016 75.02 4.121 216,2 2002 304.035 227.710 74,9 4.320 192,8
Subministre (pous ms font) (m3) Consum controlat (m3) % aprofitament Poblaci total Consum (l/hab/dia)
Font: SOREA, SA
Un 79% dels enquestats declara fer servir qualque mesura destalvi daigua. Daquestes mesures la ms comuna (75%) s el comportament, mentres que un 16% declara tenir mecanismes destalvi als grifons i w ters, un 5% declara fer servir electrodomstics de baix consum, un 1% rega per goteig i un 10% daltres mesures. La qualitat de laigua s correcta La qualitat de laigua de subministre s correcta, amb certa duresa, cosa per altra banda molt com a les aiges de Mallorca. Sanejament i depuraci
39
LEstaci Depuradora dAiges Residuals (EDAR) dAlar no est gestionada per lIBASAN (Institut Balear de Sanejament) sino per SEAR,SA. El funcionament no ha estat correcte i no hi ha dades concretes per aportar en aquest document. Est en projecte la construcci duna nova depuradora. La gesti daquesta construcci ha passat a la responsabilitat de lIBASAN (empresa pblica del Govern de les Illes Balears encarregada de la depuraci de les aiges residuals). Hi ha una ordenana que detalla la qualitat de les aiges que es poden abocar al clavegueram. El mal funcionament de la depuradora i el problema de les aiges residuals s un dels principals problemes citats dins lapartat de qestions ambientals. Contaminaci de torrents i aqfers La depuradora municipal ha funcionat malament durant molts dels darrers anys. A la mateixa vegada, shan produit denncies de contaminaci daqfers aiges avall del punt dabocament de les aiges de la depuradora al torrent de Solleric. Actualment hi ha una demanda a lAjuntament dAlar per contaminaci dels aqfers per mal funcionament de la depuradora. Gesti de laigua LAjuntament, per mitj de lempresa SOREA, SA, t un grau alt de coneixement de la gesti de laigua a la xarxa municipal. Aquesta empresa ha presentat (2003) un Pla Director dAiges per la poblaci dAlar. PUNTS FORTS El subministre s suficient i est assegurat. Tot i que laqfer principal (unitat Alar) t risc de sobreexplotaci, el sistema de subministre sembla correcte, i t diversos punts de captaci. La qualitat de laigua de prove ment s correcta Pla Director de Gesti de lAigua. s molt interessant que el municipi es plantegi un Pla per tal dassegurar el subministre. Hi ha un coneixement alt de la gesti de laigua per part de lempresa gestora. SOREA,SA du uns quants anys gestionant la xarxa i controla molt acuradament les dades de subministre. El consum daigua per persona i dia va minvant any rera any. Les dades mostren cada any una minva del consum per persona i dia. La tendncia del consum i les prdues daigua s a minvar.
40
PUNTS FEBLES Hi ha una prdua excessiva daigua de xarxa (25% a 2002). Aquest par metre encara es pot minvar. Es produeixen oscilacions importants al llarg de lany. Poques mesures domstiques destalvi daigua installades (16% enquesta). Hi ha molt poques installacions que estalvien aigua aplicades. Mal funcionament de la depuradora i moltes molsties. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Contaminaci del torrent causada pel mal funcionament de la depuradora. Les qestions relacionades amb el mal funcionament de la depuradora sn constants entre les rees de millora. Fa molts danys que aquest problema no es soluciona. Les aportacions a la xarxa de la Font de Ses Artigues no estan comptabilitzades ni sintegran a la gesti general del poble. Una part de les aportacions a la xarxa de subministre sn irregulars i incontrolades, la qual cosa pot provocar interpretacions errnies de les dades. La xarxa de clavegueram t punts amb deficincies. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Desaprofitament aiges depurades. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci.
41
3.9
Vectors ambientals: energia
Hi ha una dependncia quasi absoluta dels combustibles fssils i dels derivats lquids del petroli. La central trmica dEs Murterar genera lenergia a partir del carb i la de Son Reus a partir del gas-oil. Dacord amb les estimacions, noms un 0,003% de tota lenergia consumida a Alar s renovable. Noms pot haver una certa millora en limpacte de lenergia consumida en arribar, en un futur, el gas natural, tal com est previst. Lestimaci del consum energtic total a Alar (en tones equivalents de petroli, TEP) i la taxa per habitant i any es presenta a la segent taula.
ENERGIA CONSUMIDA en TEP Energia elctrica (prdues) Energia elctrica (consum municipal) Energia elctrica consumida en TEP a Alar TEP energia elctrica/ habitant i any Gasos licuats del petroli (prop , but ) Productes petroliers lleugers per calefacci i altres Productes petroliers lleugers per transport terrestre Energies renovables Energia total consumida en TEP a Alar Habitants TEP energia total/ habitant i any
2001 184,26 965,01 1.149,26 0,23 416,21 654,49 2.662,35 0,13 4.882,44 4.121 1,18
2002 151,10 1.091,94 1.243,04 0,25 433,48 744,52 2.878,82 0,20 5.300,07 4.320 1,23
Els majors usos denergia sn lelctric i, sobre tot, el transport, seguits de la calefacci i altres sos directes del gas-oil. Per donar una idea, a Mallorca i entre lany 1989 i 1999, la mitjana del consum denergia total per c pita (en TEP/hab i any) era d1,98 (Font:El Tercer Boom), per cal dir que els mtodes de c lcul no sn similars. El mtode que sha fet servir aqu queda explicat al Pla de Seguiment o a la Memria Descriptiva. Des de fa molts danys hi ha un constant i fort increment del consum denergia, ralentitzat lany 2002, tot i que no a Alar. Lenergia elctrica sha incrementat en un 11,63 %, entre 2001 i 2002.
42
A continuaci es presenta levoluci del consum delectricitat que sha produit al municipi de Alar des de 1995 fins al 2002. Sobserva un augment progressiu en el consum denergia elctrica des de lany 1996, llevat del 2001.
14.000.000 13.000.000 12.000.000 11.000.000
11.493.000 11.221.000 12.697.106
MWh
10.000.000 9.000.000
8.264.000
10.513.000 9.446.000 8.398.000 7.402.000
8.000.000 7.000.000 6.000.000 1.995 1.996 1.997
1.998
1.999
2.000
2.001
Any
Evoluci de la energia elctrica facturada (1995-99). Font: El Tercer Boom
Segons GESA, el municipi de Alar va facturar al 2001 un total de 11.220.967 MWh que varen incrementar a 12.697.106 MWh al 2002, el que suposa un augment del 11,63 %. Aquest increment s molt superior al creixement de poblaci (4,82 %) i al creixement econmic (a Mallorca aquest fou del 3,2 % al 2001 i del 0,7 % al 2002).
2.002
43
A la taula segent es detalla el consum per sectors i la variaci entre els anys 2001 i 2002. 2001 MWh AGRICULTURA ENERGIA INDSTRIA CONSTRUCCI SERVEIS I AIGUA USOS DOMSTICS TOTAL 224.541 717 309.286 114.032 3.729.173 6.843.218 11.220.967 2002 MWh 240.607 1 292.879 240.330 3.638.043 8.285.246 12.697.106 % increment 6,68 -71.600,00 -5,60 52,55 -2,50 17,40 11,63
Energia facturada per sectors al municipi de Alar. Any 2001 i 2002. Font: GESA
El creixement del consum elctric triplica el que sha produ t a Mallorca (perode 2001-2002). Alar 11,63 Mallorca 3,5 Balears 3,9
Percentatge de creixement del consum elctric (2001-2002). Font: GESA
Aquestes dades denergia facturada per sectors es presenten al gr fic segent en percentatge per lany 2002.
44
AGRICULTURA 2%
INDSTRIA 2% CONSTRUCCI 2%
SERVEIS I AIGUA 29%
USOS DOMSTICS 65%
Percentatge denergia facturada per sectors al municipi de Alar a lany 2002. Font: GESA
Els majors consumidors denergia elctrica sn domstics (65%) molt per sobre dels altres, seguit de serveis/aigua (29%). Els serveis i laigua inclouen: comer i serveis, transports, administraci i serveis pblics/captacin i distr. daiges i enllumenat pblic. A Alar la contribuci de la indstria al consum denergia elctrica s molt petit. Les oscillacions freqents de subministrament elctric s una de les queixes a Alar. El consum elctric per persona arriba als 0,36 TEP/hab i any TEP 1.149,26 1.243,04 Poblaci 4.121 4.320 TEP / hab i any 0,23 0,25
2001 2002
Consum elctric per persona. Font: Elaboraci prpia
Segons les dades contingudes als Indicadors de Sostenibilitat del Turisme (any 2000) elaborat pel CITTIB el consum delectricitat al perode 1998-2000 a Mallorca i a Balears s el segent: Tep / habitant i any Mallorca Balears 0,27 0,27 0,29 0,29 0,30 0,29
1998 1999 2000
45
Dacord amb lenquesta, la majoria dels habitants, un 83%, declara fer servir qualque mesure destalvi denergia, tot i que noms un 36% admet que aquestes mesures sn amb ladquisici daparells estalviadors del consum (bombetes, electrodomstics,...). Lenquesta tamb mostra com els ciutadans de Alar sn dels que ms electrodomstics tenen als seus hogars: aire condicionat (24%), assecadora de roba (29%), calefacci elctrica (61%), cuina elctrica (30%), forn elctric (75%), rentavaixelles (49%), sobre tot en els quatre darrers. Hi ha un cert inters en installar energies renovables. Hi ha un augment en la instal.laci denergies renovables com es desprn de les sol.licituds per a instal.lacions denergies renovables presentades a la Conselleria de Medi Ambient durant els anys 2000-2002. Les sol.licituds de subvenci per a les instal.lacions fotovoltaiques en el perode 2000-2002 es detallen a continuaci indicant la potncia total instal.lada: Any 2001 2002 Potncia (W) 170 1640
Sol.licituds de subvenci per a instal.lacions fotovoltaiques. Font: Conselleria de Medi Ambient
Per a subvenci dinstal.lacions trmiques en el perode 2000-2002 hi ha una sol.licitud, de lany 2002, amb una superfcie total de col.lectors de 170 m2 . Es tracta duna installaci de grans dimensions. En qualsevol cas dacord amb les estimacions, noms un 0,003% de tota lenergia consumida a Alar s renovable. PUNTS FORTS Cert inters en installar energies renovables. Les installacions amb energies renovables sincrementen any rera any. LAjuntament promou les energies renovables als seus equipaments i al municipi. PUNTS FEBLES Increment del consum denergia elctrica (11% 2001-2002), per damunt increment poblaci. Independentment de levoluci econmica, hi ha un fort increment del consum elctric. Falten dades dhidrocarburs. Sha fet una c lcul del consum total denergia a Alar, per els resultats sn noms una estimaci, per la manca de dades especfiques pel municipi. Dependncia quasi absoluta de combustibles fsils. Laportaci al consum total denergia per part de les energies renovables s irrisria. Els majors consumidors denergia elctrica sn domstics (65%). Oscillacions freqents de la corrent. Sembla que el subministre pateix de certes oscillacions, relativament freqents. Poques mesures domstiques destalvi energtic aplicades (36%).
46
3.10 Vectors ambientals: residus A continuaci es presenten les dades de producci de Residus slids urbans al municipi de Alar. Aquestes dades han estat facilitades per la Mancomunitat del Raiguer que s lorganisme encarregat de la gesti i la recollida daquest tipus de residus. La gr fica segent presenta levoluci de la producci de RSU dAlar des de 2000 a 2002. Sobserva un increment des del 2000 a 2001 en un 1,46%, per aquesta tendncia canvia radicalment des del 2001 al 2002 ja que la producci de residus disminueix en un 5,80 %.
1960000 1940000 1920000 1900000 1880000 1860000 1840000 1820000 1800000 1780000 1760000
1934205 1906327
Kg
1820808
2000
2001 Any
2002
Evoluci de la producci de RSU de Alar. 2000-2002. Font: Mancomunitat del Raiguer
Aquesta mateixa tendncia daugment de producci de RSU des del 2000 al 2001 i de descens de 2001 a 2002 coincideix amb la tendncia que sha produit en la producci de de RSU per habitant i dia.
1,4 1,38 1,38
Kg/hab/dia
1,36 1,34 1,32 1,3 1,28 1,26 1,3 1,36
2000
2001 Any
2002
Evoluci de la producci de RSU per habitant. 2000-2002. Font: Mancomunitat del Raiguer
47
El municipi de Alar tenge a lany 2001 una producci de residus per c pita (1,3 kg / hab / dia) semblant a la mitjana dels pobles del Raiguer (sense tenir en compte Lloseta ni Marratx). Segons les dades contingudes als Indicadors de Sostenibilitat del Turisme (any 2000) elaborat pel CITTIB la producci de residus per habitant durant el perode 1998-2000 a Mallorca i a Balears fou el segent. kg / habitant / dia Mallorca Balears 1,41 1,45 1,49 1,51 1,47 1,52
1998 1999 2000
Els darrers anys hi ha hagut una disminuci de la recollida selectiva. Dacord amb lenquesta, un 93% dels enquestats declara que separa els fems, especialment el vidre (93%) seguit del paper (83%) i el pl stic (envasos) (75%). Les dades de reciclatge des de 1999 al 2001 han estat facilitades pel Consell Insular de Mallorca i es presenten a continuaci. Cal assenyalar, que les dades de les fraccions segregades (vidre, paper-cartr, envasos) de lany 2001 shan obtingut amb un mtode diferent als anys anteriors; en conseqncia, les diferncies poden ser degudes a les diferncies del mtode. Cal registrar levoluci dels propers anys per tal de fer una an lisi ms ajustada a la realitat. Sobserva la fluctuaci durant els darrers anys en la recollida de vidre.
103954
120000 100000
53952 63800
80000 Kg 60000 40000 20000 0 1999 2000 Any 2001
Recollida selectiva de vidre(1999-2001) Font: Consell Insular de Mallorca
La gr fica segent representa levoluci de la recollida selectiva de paper-cart al municipi de Alar des de 1999 fins al 2001. Sobserva limportant descens en la recollida de paper-cart des del 1999 i un lleuger increment lany 2001.
48
133790
140000 120000 100000 kg 80000 60000 40000 20000 0 1999 2000 any 2001
64747 73224
Recollida selectiva de paper-cart (1999-2001). Font: Consell Insular de Mallorca
De tots els residus slids urbans (RSU), noms un 8,13 % sn segregats lany 2000 i aquesta proporci minva fins a 7,08% lany 2001, el que mostra una tendncia molt poc sostenible en el comportament vers els residus domstics. El municipi disposa dun Punt Verd a la carretera de Consell en arribar a Alar i de nombrosos contenidors per a la recollida selectiva. LAjuntament sencarrega de la recollida de residus voluminosos (per part de Fomento) i ferralla i electrodomstics (ADALMO). Els enderrocs i restes de poda sentregan a un altra empresa, que ho du a un abocador autoritzat. Tot i aix, els contenidors es saturen massa sovint (freqncia de recollida baixa). Hi ha magatzems de xatarra expedientats. Hi ha dos magatzems de xatarra, un al cam des Botadors i un altre dins el casc urb . Els dos tenen un expedient dinfracci i de tancament en tr mit. Noms hi ha 1 empresa donada dalta al Registre de Petits Productors de Residus Perillosos. Cal sospitar que els residus perillosos de moltes de les empreses no estan correctament gestionats. A Alar noms hi ha una empresa registrada com a petita productora de residus perillosos, i es tracta duna empresa de calat. Conseqentment no es coneixen les dades de generaci de residus perillosos. Manquen dades daltres tipus de residus: agraris, de construcci i demolici,... PUNTS FORTS Sha produit una disminuci absoluta de producci de residus el darrer any. Aquesta s una circunst ncia excepcional que caldria investigar en detall per tal de destectar la causa. Tamb sha produit una disminuci de producci de residus per persona. Gran percentatge declarat de separaci de fems (fins a 93% en vidre, 83% paper i 75% envasos). Aix mostra una important conscienciaci en aquest tema, tot i que no es tradueix en resultats Es fan campanyes de recullida selectiva i de la situaci dels contenidors. Bons equipaments de recollida selectiva.
PUNTS FEBLES Ha minvat la recullida de paper-cartr i vidre durant el darrer any. Aquesta s una circunst ncia molt generalitzada, que pot tenir a veure amb el mtode de reculir les dades. El residus perillosos de les empreses no estan correctament gestionats (1 empresa registrada). Moltes empreses no estan registrades com productors de residus perillosos. No hi ha dades de generaci de residus perillosos. Els contenidors es saturen massa sovint (freqncia de recullida baixa). Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Neteja viria millorable. Aquest punt sempre apareix, ja que s realment difcil mantenir els carrers suficientment nets com per no demanar una millor neteja.
50
3.11 Vectors ambientals: emissions atmosfriques i renous En principi, tot i que no hi ha punts de control de qualitat de laire es pot considerar que la qualitat de laire s bona. Els punts ms propers de control sn a Inca i a Palma i no es poden extrapolar a Alar. A Alar no hi ha cap empresa donada dalta com Activitats potencialment contaminadores de latmsfera (APCA). s evident que hi ha moltes daltres empreses (industrials, extractives,...) que poden produir emissions atmosfriques. De totes aquestes no hi ha cap tipus de control. La producci de gasos que contribueixen a lefecte hivernacle sincrementa. Quant a lefecte hivernacle, el 40% est provocat pel CO2. A continuaci es presenta lestimaci de CO2 de les estimacions denergia consumida. Hi ha un fort increment lligat a lincrement de consum energtic. Aquest c lcul t moltes mancances i shauria de consensuar un mtode adequat daplicaci a l mbit municipal. Les estimacions aplicades aqu, a partir del consum energtic, shan de afinar molt ms.
CO2 EMS en Tones Energia elctrica Gasos licuats del petroli Productes petrolfers lleugers per calefacci i altres Productes petrolfers lleugers per transport terrestre Energies renovables CO2 EMS en Tones a Alar Habitants CO2 EMS en Tones / habitant i any
2001 12.852,65 1.146,37 1.835,53 7.466,62 0 23.301,17 4.121 5,65
2002 14.066,68 1.193,93 2.088,04 8.073,72 0 25.422,36 4.320 5,88
Els majors emisors de contaminants sn el sector elctric (produit a partir de carb i gas-oil) i el transport, seguits de la calefacci i altres sos directes del gas-oil. Per donar una idea, a Mallorca i entre lany 1989 i 1999, lemissi mitjana de tones de CO2 per c pita va de 7,75 a 10,86 (Font: El Tercer Boom), per cal dir que els mtodes de c lcul no sn similars. El mtode que sha fet servir aqu queda explicat al Pla de Seguiment o a la Memria Descriptiva. No hi ha dades de contaminaci acstica, per es registren queixes.
51
PUNTS FORTS La qualitat de laire s bona. No hi ha cap senyal que indiqui que, llevat de llocs concrets o episodis puntuals, la qualitat de laire no sigui bona. PUNTS FEBLES No hi ha cap empresa donada dalta com a contaminant atmosfrica. Manca conscienciaci per part de les empreses. Manquen dades demissions locals (indstries, extractives,...). Manquen dades per calcular aportacions de contaminants i de gasos efecte hivernacle. Al igual que amb lenergia, el c lcul sha dafinar molt ms. Gran s transport privat. A pesar de les bones comunicacions pbliques que hi ha al poble, ls del transport pblic s molt minoritari. Cal deduir una gran emissi gasos efecte hivernacle. Com a tota lilla, la contribuci a lefecte hivernacle es va incrementant any rera any. Massa renous al poble degut a motos i cotxes. Falta control. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. La depuradora provoca males olors. Aquesta qesti ha estat escollida pel Frum ciutad com una de les de m xima urgncia per a la seva soluci. Contaminaci lumnica.
52
4.- TENDNCIA ACTUAL I SITUACI DESITJABLE PER AVANAR CAP A LA SOSTENIBILITAT
53
4.
TENDNCIA ACTUAL I SITUACI DESITJABLE PER AVANAR CAP A LA SOSTENIBILITAT

Generalitats del municipi; demografia
4.1
Tendncia poblaci La tendncia de poblaci dAlar s dincrement, especialment els darrers anys, ajudat per la immigraci. Aix mateix sobserva un cert envelliment de la poblaci.
54
4.2 Medi fsic TENDNCIA GENERAL: La protecci i valoraci dels recursos naturals s una tendncia general del nostre entorn socioeconmic, per les pressions cap a la seva explotaci sn fortssimes si no sactua decididament. TENDNCIA ACTUAL SITUACI DESITJABLE PER AVANAR CAP A LA SOSTENIBILITAT Sl. Perill de prdua i degradaci de sl per usos diferents als Localitzar i protegir les zones amb sls ms valuosos per a lagricultura. agraris. Aqfers. La situaci dels aqfers tendeix a la sobreexplotaci o Recuperar els aqfers fins a nivells adequats fins i tot en perodes de sequera. a estar al seu lmit, especialment els perodes de sequera si no es Eliminar els focus de contaminaci de aiges superficials i subterrnies, posen mitjans per tal de minvar lextracci daigua. especialment la depuradora actual. Sistemes naturals. Els espais naturals poden anar degradant-se Afavorir levoluci de les zones naturals de les muntanyes del terme cap a una si no es gestionen adequadament o sabandonen. No es preveu major estabilitat i riquesa ecolgica. lelaboraci de cap pla de gesti per als espais naturals del terme. Afavorir el manteniment o millora de les espcies de flora i, especialment, fauna a les zones rstiques. El torrent t un gran inters naturalstic. Potenciar el Torrent de Sollerich com a corredor biolgic entre la Serra i el Raiguer/Pla. Paisatge. La qualitat paisatgstica pot enpitjorar degut al Eliminar o dissimular els impactes paisatgstics del terme (pedreres, mines,...) manteniment o lincrement de usos urbans i marginals a les Eliminar paulatnament usos urbans i industrials del sl rustic (magatzems de parcelles rstiques. construcci, abocadors illegals,...) Vigilar que noves infraestructures i edificacions minvin o eliminin els seus impactes paisatgstics. Les pedreres sense restaurar i controlar poden tornar magatzems Restaurar les pedreres inactives i altres espais degradats. industrials o de construcci o, en el pitjor dels casos, abocadors illegals.
55
4.3 Ordenaci del territori i habitatge TENDNCIA GENERAL: La pressi edificatria a sl urb i sl rstic sincrementar. TENDNCIA ACTUAL SITUACI DESITJABLE PER AVANAR CAP A LA SOSTENIBILITAT Planificaci supramunicipal. El Pla Territorial Insular Lopini de la poblaci de Alar sha descoltar quan afecta al seu municipi. preveu un creixement molt superior al de les Normes Subsidiries dAlar. Pedreres. Les pedreres actives sadaptaran al Pla Director i Totes les pedreres shan de restaurar. les inactives es degradaran. Urbanisme. Aprovaci de les noves NNSS i obligatorietat Aclarir la visi de futur quant a ordenaci del territori i fer-la arribar al Consell de dadaptaci al nou PTI. El nou Pla Territorial Insular (PTI), si Mallorca. saprova aix com est, preveu ms dun 12% dincrement de sl urb en 10 anys. Tendncia al creixement urbanstic lligat al poblacional Que els ritmes de lactivitat constructora fossin ms moderats que els dels darres (residencial i 2ona residncia o buit), especialment amb les anys. noves propostes del Pla de Carreteres i PTI. Sl rustic. Continuar la pressi edificatrica s obre el sl Seria desitjable congelar el procs dedificaci ds residencial al sl rstic per tal rstic del terme municipal, especialment amb les noves devitar els impactes negatius associats: prdua qualitat paisatgstica, augment de NNSS. ls del transport privat, risc de contaminaci dels aqfers... Habitatge. Increment en el preu de lhabitatge.Increment en Habilitar mesures de contenci de preus o daccessibilitat a la vivenda per part dels la proporci dhabitatges que no sn primera residncia colectius ms desfavorits (joves, immigrants, famlies amb recursos baixos) (2ona.residncia i buits). Tamb hauria de minvar lactual percentatge dhabitatges buits per tal dalleujar la pressi sobre els preus i la disposici dhabitatges.
56
4.4 Activitats econmiques, ocupaci i atur TENDNCIA GENERAL: El sector amb ms perspectives de creixement s el de la construcci, tant per obra pblica com per habitatges, mentres que lindustrial i lagricultura ho tendran difcil per mantenir-se en els nivells actuals.. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Economia. Es preveu un increment de lactivitat econmica comercial i Mantenir lequilibri entre els diferents sectors econmics. Elevar el constructiva. nivell de renda familiar disponible. Indstria. Cal preveure problemes cada vegada majors en la continuitat de Millorar la competitivitat de les activitats industrials. les activitats industrials. Agricultura. Progressiu aband de les activitats agrries, tant les lligades a Mantenir o incrementar lactivitat agrria, cercant cultius o activitats les activitats econmiques com les complementries a altres ingressos que permetin un s poc impactant del sl rstic. Construcci. La construcci s el sector econmic que pot crixer ms per la existncia de nou sl urb i urbanitzable. Serveis i turisme. Mantenir i millorar les activitats comercials Promoure activitats turstiques, culturals i doci adaptades a les possibilitats i a lentorn del municipi. Potenciar els establiments turstics de qualitat. Ocupaci. Increment de la inestabilitat laboral, especialment al sector Minvar inestabilitat laboral, sobre tot al sector serveis serveis. Incrementar els llocs de feina al municipi.
57
4.5 Organitzaci i gesti municipal, equipaments i infraestructures TENDNCIA GENERAL: Les administracions pbliques tendeixen a anar millorant tots els equipaments, tot i que les necessitats de la poblaci detecten les deficincies reals o percebudes molt prest. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Equipaments. Millora dels equipaments educatius i dels Donat el bon nivell dequipaments, i els que shan de construir, conv equipaments esportius. anar filant ms prim quant a la seva gesti i serveis per tal danar adaptat-se als desitgos i necessitats de la poblaci (serveis sanitaris). Organitzaci municipal. Als ajuntaments petits i mitjans hi ha la Conv, dacord amb el Consell de Mallorca i el Govern, sollucionar tendncia a no crear llocs de feina per a qestions ambientals i aquesta mancana. A ms a ms, han de facilitar lintercanvi de sostenibilitat, degut a la manca de personal i recursos. dinformaci i experincies exitoses aplicades a altres llocs. Ordenances. Les ordenances es van adaptant, apart de les s interessant anar homogeneitzant les condicions de control i gesti actualitzacions fiscals, a les noves necessitats de control ambiental en municipis semblants. ambiental. Gesti municipal. La gesti ambiental de lajuntament i els Des del Consell o el Govern, conv facilitar laplicaci duna millor gesti serveis municipals no s prioritari. ambiental. Agenda Local 21. La importncia poltica de la participaci ciutadana sincrementar, sobre tot si savana en lAgenda Local 21. Mitjans municipals. La resposta de les administracions superiors Les millores i els avanos fets en collaboraci amb administracions (Consell, Govern,...) de vegades no sadapta a les necessitats superiors ha de respondre a necessitats reals dels ciutadans del reals o urgncies. Els mitjans de lAjuntament sempre sn municipi. escassos (personal, organitzaci,...). s difcil des dun ajuntament petit difondre les accions fora dels El Consell i el Govern han de facilitar la difusi dels xits i consecucions seus lmits. municipals.
58
4.6 Mobilitat i transport TENDNCIA GENERAL: La tendncia s a un increment constant de ls del vehicle privat, aix com de les necessitat de desplaament fora del poble, especialment per feina. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Vehicles. Levoluci en el nombre de vehicles est molt lligada a Disminuci de la proporci de vehicles per habitant. levoluci econmica general de Mallorca i les oportunitats de feina al municipi. Vies interurbanes. La futura ampliaci de lautopista PM-27 per tal de Adequaci de la xarxa de vies interurbanes a un model de sostenibilitat i canalitzar el trnsit provinent de Manacor reforar encara ms el no exclusivament com a resposta a lincrement dels vehicles i els corredor de comunicacions del Raiguer que ja sha vist potenciat per la trajectes en vehicle privat. Cal definir vies de transport no motoritzat per reimplantaci a lany 2003 del servei ferroviari. tal de fomentar ls de bicicleta pels trajectes dins Alar i als polgons i pobles propers. Vies urbanes. Els problemes de circulaci i aparcament es poden La poblaci sha de conscienciar de que la prioritat a certes parts del incrementar encara ms. poble ha desser pels vianants i que s millor i ms sa anar a peu per les activitats dins el poble. Transport pblic. El servei de transport pblic es mantendr i sanir Caldria anar afinant el servei de tren i bus a les necessitats reals de la millorant. poblaci de Alar. Siniestralitat. Cal esperar lefecte positiu de les noves poltiques en La siniestralitat hauria de minvar fins a la seva desaparici. carreteres i transport pblic sobre la siniestralitat. Comportament. La tendncia general s a emprar ms el transport Seria desitjable una major conscienciaci de la poblaci pel que fa a ls privat per la majoria de desplaaments i per moltes activitats de lleure. del cotxe dins del mateix nucli urb i shauria de prioritzar per part de ladministraci municipal al peat i al ciclista en front del cotxe.
59
4.7 Medi social TENDNCIA GENERAL: La participaci ciutadana, en general, depn en gran mesura de linters que posi el govern municipal. Els serveis socials saniran ampliant, per cal vigilar que lefecte real a lhora de rebaixar la tensi social o la marginalitat sigui davan. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Participaci. La participaci ciutadana a Alar continuar a un nivell Shauria de potenciar lassociacionisme i la participaci en la presa desigual, i laplicaci correcta de lAgenda Local 21 pot incorporar la de decisions. Cal informar a la gent del procs dAL21 i la forma de planificaci estratgica en aquesta participaci. participar. Cultura. El nivell dactes culturals es mant a un bon nivell. Tensi social. Hi ha preocupaci pels conflictes juvenils i la immigraci i Detectar collectius que generen tensi i coordinar les accions per nous residents. minvar-la. Integrar els nous vinguts. Serveis socials Seguretat social. Els serveis a Alar semblen suficients i Oferir les ajudes necessries, especialment en qestions de amb perspectives dampliaci. vulnerabilitat social, drogadicci i tercera edat. Atenci preventiva pel jovent. Educaci. Shauria dinstaurar algun centre dedicat a leducaci ambiental dins del propi nucli. Satisfacci. No cal esperar canvis en la satisfacci ciutadana. Difcilment Cal insistir en la millora de la promoci econmica i lhabitatge a milloraran les qestions de feina al municipi i habitatge, ja que les decissions altres nivells pblics i privats. no depenen, en gran mesura, de lactuaci municipal.
60
4.8 Vectors ambientals: aigua TENDNCIA GENERAL: La tendncia general s a incrementar el consum, minvat noms per la millora de les infraestructures i no per la conscienciaci de la societat. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Captaci. La tendncia s a incrementar-se les necessitats daigua a La captaci daigua sha de mantenir estable. la vegada que sincrementa la poblaci, tot i que a Alar, i amb les dades aqu aportades, aquest increment del consum no s exagerat. La quantitat daigua que no es factura continuar essent massa alta si Laigua de xarxa no controlada ha de minvar fins al 18-20% com a molt. no sapliquen mesures de control. Qualitat de laigua. La qualitat de laigua sha de mantenir en parmetres de potabilitat. Consum. La tendncia s a mantenir un consum baix daigua El consum daigua per persona sha de mantenir o minvar. facturada per persona. Comportament. Les possibilitats de incrementar les aplicacions Conscienciar a la poblaci sobre la necessitat de no tudar laigua. domstiques destalvi daigua sn molt altes, per laplicaci real s difcil. Depuraci. Installaci duna nova depuradora. Cal accelerar la construcci de la nova depuradora, introduir la depuraci terciria i el reaprofitament de laigua depurada. Contaminaci. Els aqfers contaminats sn molt difcils de depurar. Aquest problema perdurar per anys. Gesti de laigua. Lempresa gestora fa una gesti professional del s desitjable un coneixement exhaustiu de tot el cicle de laigua al municipi sistema de provement i t les dades controlades. i sobretot que pugui esser consultat per les persones interessades. Extensi dels comptadors individuals en els edificis plurifamiliars. Cal conixer les dades de captaci daigua de les indstries no conectades a la xarxa municipal i fer una estimaci de laigua captada per lagricultura i ramaderia, per tal de poder calcular el balan hdric del municipi.
61
4.9 Vectors ambientals: energia TENDNCIA GENERAL: Les necessitats energtiques continuaran creixent, tant el consum domstic com el lligat al transport. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Tipus denergia. La dependncia quasi absoluta de combustibles fsils Manteniment del creixement en el consum elctric en paral.lel al continuar. creixement econmic o incls per davall, la qual cosa significaria una major eficincia energtica per unitat de PIB generat. Anlisi per sector. Increment del sector domstic i de sereveis. Incrementar leficincia de lenergia elctrica al sector daigua i serveis. Energia elctrica. La tendncia general s al fort increment, molt per damunt del creixement poblacional. Comportament elctrica. Tendncia a laugment en el consum degut a la Aplicar millors electrodomstics i aparells de consum menor incorporaci massiva de noves generacions delectrodomstics (bombes de denergia. calor, aires condicionats...). Possiblement lincrement no vendr de la part industrial, llevat de que sinstallin ms indstries. Gas i GLP. Benzina i gasoil. Les perspectives actuals de creixement i millora dels Per tal de reduir el consum de benzina i gasoil, cal millorar i transports pblics no podran contrarestar la tendncia a lincrement del incrementar molt ls dels transports pblics. transport privat. Energies renovables. Augment de les instal.lacions denergies renovables Augment del percentatge de les energies renovables sobre el sobretot per al subministrament daigua calenta, per incapa de contrarrestar conjunt de fonts energtiques. Lideal seria arribar al 12 %, lincrement del consum denergia total. percentatge contemplat al Pla Nacional de Foment de les Energies Renovables (2000-2010). Gesti de lenergia. Hi ha una gran dificultat per calcular adequadament el Fa falta dissenyar una metodologia el ms acurada possible per consum energtic corresponent al municipi, especialment en transport privat i deterimar els consums reals denergia per sector i tipus denergia. lequivalent de consums energtics per a tota lilla (aviaci, transport pblic, navegaci,...). Gesti municipal. Les administracions tendeixen a facilitar laplicaci Realitzaci dauditories energtiques al municipi. Major s de les denergies renovables i eficincia energtica a les installacions municipals. energies renovables i de les mesures destalvi energtic a les dependncies municipals. Les oscillacions de subministrament poden continuar. No es detecta cap Exigir a lempresa subministradora que no es produeixin ms senyal de correcci. fallides denergia elctrica.
62
4.10 Vectors ambientals: residus TENDNCIA GENERAL: El normal s que sincrementi la producci de residus i que la porci reciclada quedi estancada. Els residus especials es gestionaran millor, poc a poc, per pressions de les administracions. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Producci residus domstics. La tendncia de producci de Sha de ajustar lincrement de residus a la poblaci en primer lloc i, a residus domstics, tant absolut com per persona, s a lincrement, continuaci, intentar minvar la producci de tots els tipus de residus. molt per damunt de lincrement poblacional, tot i que no ha estat aix a Alar Producci recollida selectiva. La tendncia de la recollida El percentatge de residus segregat (amb lobjectiu del reciclatge) ha desser selectiva s a la disminuci, si no camvia el sistema de recollida. cada vegada major. Cal iniciar la recollida selectiva de matria orgnica. Gesti residus domstics i segregats. Els mitjans de recollida aniran millorant, tot i que la seva distribuci i sistema de recollida influiran clarament en la seva efectivitat. Comportament. La sensibilitat vers la gesti dels residus Els ciutadans han de entregar els residus perillosos i especials a deixalleries augmentar, per la seva eficcia dependr dels sistemes deque les gestionin correctament. recollida. La gesti dels contenidors s fonamental per a la seva efectivitat. Labocament de residus al carrer, carreteres i llocs no adients ha de Si la gesti s correcta, la tendncia ser a millorar desapareixer. Residus especials i perillosos. La gesti correcta dels residus Les empreses han daplicar plans de minimitzaci de residus. Totes les prillosos anir millorant,per a un ritme massa baix. empreses que generen residus perillosos o especials els han dentregar a gestors autoritzats. Residus de construcci/demolici. Poc a poc, la tendncia s a Els residus de construcci/demolici shan de gestionar adequadament. complir la legislaci. Residus agraris. El desconeixement dels residus agraris La majoria de residus de qualsevol mena han de dirigir-se cap al reciclatge. continuar. Els residus agraris shan de reciclar en les mateixes explotacions en la mesura del possible. Neteja viria. La satisfacci en neteja viaria s difcil dassolir. Lnica soluci a llarg pla per la neteja viria s que els ciutadans no embrutin. Abocadors ilegals. Els abocadors illegals saniran tancant, per Els abocadors illegals shan de clausurar i netejar, i els responsables shan quedar el problema dels sols contaminats que queden darrera. dencarregar de les despeses.
63
4.11 Vectors ambientals: emissions atmosfriques i renous TENDNCIA GENERAL: Els episodis o fenmens que perjudiquin la qualitat de laire tendiran a la millora poc a poc, grcies a les pressions de ciutadans i de ladministraci. La producci de gasos que provoquen lefecte hivernacle sincrementar al mateix ritme que el consum denergia, productes i serveis. TENDNCIA SITUACI DESITJABLE Qualitat de laire. No hi ha cap ra per esperar que la qualitat daire Cal conixer els impactes de renous, olors i pols per tal deliminar-los o general empitjori. minvar-los. Emissions de fora del municipi. Les emissions externes ms Les emissions de renous i pols de la cimentera de Lloseta shaurien importants provenen de la cimentera de Lloseta. La tendncia s a deliminar. minvar poc a poc. Emissions originades dins el municipi. Les emissions generades Ls del transport pblic ha dincrementar-se per tal de minvar les emissions a linterior del municipis tendiran a minvar en el cas de les indstries, del transport privat. per presions legals, i a incrementar-se en el cas de les emissions Cal conixer els punts demissions de contaminants atmosfrics (abocadors, originades en el transport privat. pedreres, obres, indstries...) i actuar sobre els ms significatius. Registre Activitats Potencialment Contaminants de lAtmosfera. Les empreses han de complir la legislaci i controlar les seves emissions. Les empreses tendiran a registrar-se i controlar les seves emissons, tot i que a un ritme massa baix. Canvi climtic i forat doz. Les aportacions al canvi climtic Cal fer clculs acurats de les contribucions del municipi al canvi climtic i saniran incrementant, al ritme de leconomia. Larribada del gas forat doz. Les possibles disminucions tenen a veure amb la disminuci del natural donar lloc a certa reducci de les emissions de consum denergia no renovable (apartat 4.9).. contaminants. Renous. Les administracions tendiran a posar els mitjans per Cal fer un mapa acstic del municipi i del poble per detectar els punts ms controlar i mesurar els impactes acstics, per no ser suficient per contaminats i aplicar pantalles acstiques o mesures de reducci dels eliminar limpacte. renous. Olors i pols. Els mecanismes deliminaci de pols i olors sn difcils Cal tancar lactual depuradora i construir una nova i efectiva, que no i no sespera cap millora substancial, llevat de que desaparegui provoqui olors i molsties. lorigen, com s el cas de la depuradora actual.
64

AlaróDiag

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

AlaróDiag

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

1.- DOCUMENTS DE LAGENDA LOCAL 21

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

DOCUMENTS DE LAGENDA LOCAL 21

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

2.- METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

3.- DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT DE LAL-21 DALAR

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

DIAGNOSI DE SOSTENIBILITAT DE LAL-21 DALAR

evoluci de la poblaci total (1950-2001)

Evoluci de la poblaci durant el perode 1950-2001.

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Distribuci de la poblaci per grans grups dedat

2001 2002 2003

4.121 4.320 4.683

Espanyols Estrangers Comunitaris Europeus no comunitaris No europeus TOTAL

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Ordenaci del territori i habitatge

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Superfcie (hes) 69,49 18,02 87,51

rees de desenvolupament urb

Sl Urb Sl Urbanitzable Sub-total desenvolupament urb

1,52 0,39 1,91

rees sostretes del desenvolupament urb

707,9 2.504,3 114,7 114,8 3.441,7

15,47 54,75 2,07 2,5 75,23

507,4 1.045,1 4.486,8 4574,31

11,09 22,84 98,15 100

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Activitats econmiques, ocupaci i atur

Nombre de declarants IRPF per trams(1999). Font: Agncia Tributria

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Serveis 54% Construcci 31%

Llocs de feina segons el sector econmic. Font: Ministeri de Treball.

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial

AGENDA LOCAL 21 ALAR Document 2: Diagnosi de Sostenibilitat

Activitats comercials a l'engrs 3%