IESM JOSEP SERRAT I BONASTRE CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN SISTEMES ELCTRICS I AUTOMATITZATS M02: SISTEMES ELCTRICS I AUTOMATITZATS

CURS 2011-2012

UF-1 :AUTOMATITZACI CABLADA II

PROFESSORS : MIQUEL ANGEL SAIG ALBERT CASAS

DEPARTAMENT ELCTRIC

UF1:AUTOMATITZACI CABLADA_II

7.-PNEUMTICA
7.1.-INTRODUCCI La pneumtica, s la tcnica que utilitza laire comprimit i elements pneumtics com cilindres, vlvules, electrovlvules etc... per a lautomatitzaci de processos. La tcnica pneumtica constitueix un complement de molts processos de producci. En molts casos la pneumtica ha aconseguit simplificar les mquines fent ms senzills els moviments mecnics Lenergia pneumtica prov de laire comprimit, i aquest sha de subministrar dalguna forma per a poder fer funcionar el sistema. Per a tal funci existeixen motors generadors daire comprimit (compressors) i dipsits on es pot emmagatzemar aire per ser utilitzat posteriorment. Alguna de les limitacions que t lenergia pneumtica sn: -La fora mxima, que no hauria de sobrepassar els 30.000 N (3.000 Kp) de fora directa. -El soroll que genera per aplicacions on el poc soroll sigui important. Per al disseny dun circuit pneumtic, s necessari passar per un procs previ en el qual selabora prviament un esquema del mecanisme, mostrant el treball que es far i la funci encomanada a cada cilindre o actuador. Posteriorment es representa la seqncia de moviments a travs dun diagrama de moviments o GRAFCET. Per a representar esquemticament els mecanismes que sn accionats pels elements pneumtics existeixen smbols normalitzats que es poden utilitzar, per tamb es poden utilitzar smbols editats pel propi dissenyador del sistema, sempre i quan siguin interpretables per personal ali al propi projecte. 7.2.-SIMBOLOGIA PNEUMATICA Aquesta simbologia ha estat normalitzada per les entitats ISO i UNE, concretament sn les UNE101, UNE149 i UNE86 i les ISO1219 1 i ISO1219 2. Altres normes que complementes les altres son: -UNE 101 101 85: gamma de pressions UNE 101 149 86: Smbols grfics UNE 101 360 86: Dimetres dels cilindres i dels vstags UNE 101 362 86: Cilindres de gamma bsica de pressions normals UNE 101 363 86: Srie bsica de carreres de pist UNES 101 365 86: Cilindres, mesures i tipologia de rosca dels vstags del pist

Les vlvules de regulaci i control, es nomenen i representen d'acord a la seva constituci, de manera que s'indica en primer lloc el nombre de vies (orificis d'entrada o sortida) i a continuaci el nombre de posicions:

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

La seva representaci segueix les segents regles: 1 .- Cada posici s'indica per un quadrat. 2 .- S'indica en cada casella (quadrat), les canalitzacions, el sentit del flux i la situaci de les connexions (vies). 3 .- Les vies de les vlvules es dibuixen en la posici de reps. 4 .- El desplaament a la posici de treball es realitza transversalment, fins que les canalitzacions coincideixen amb les vies a la nova posici. 5 .- Tamb s'indica el tipus de comandament que modifica la posici de la vlvula (senyal de pilotatge).Pot ser manual, per molla, per pressi ...

DEPARTAMENT ELCTRIC

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

La norma estableix la identificaci dels orificis (vies) de les vlvules, ha de seguir la segent norma: Pot tenir una identificaci numrica o alfabtica.

Es mostren a continuaci com es representen les canalitzacions i els elements de mesura i manteniment.

DEPARTAMENT ELCTRIC

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques ACTUADORS

DEPARTAMENT ELCTRIC

10

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

11

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

12

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

13

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

VLVULES DIRECCIONALS

DEPARTAMENT ELCTRIC

14

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

15

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

ACCIONAMENTS:

DEPARTAMENT ELCTRIC

16

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

VLVULES DE BLOQUEIG I FIXES:

DEPARTAMENT ELCTRIC

17

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

18

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

DEPARTAMENT ELCTRIC

19

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

7.3.-CARACTERSTIQUES APLICABLES.

DE

LAIRE

COMPRIMIT.

CONSIDERACIONS

GENERALS.

LLEIS

Laire comprimit utilitzat en la indstria s aire de latmosfera, sotms a pressions de fins a uns 12 bar (12 Kp/cm2) aprox. -s una energia fcilment transportable, per no es recomana grans distncies per a la seva distribuci per les prdues originades. -Es pot emmagatzemar en dipsits per no sobrecarregar i desgastar els compressors (font denergia). -Laire s un gas compressible, fluid, elstic. La compressibilitat i la velocitat de moviment s el que el diferencia dels elements hidrulics.

compressibilitat

elasticitat

Aquesta compressibilitat i elasticitat pot ser beneficiosa o negativa en alguns casos. El comportament de laire dins un cilindre es pot assimilar al duna molla, que retorna fins al seu origen en deixar daplicar la fora que lha comprimit. -Laire s antideflagrant (apte per ambients amb risc dincendi i explosi). -Es pot regular el flux daire segons la necessitar de variar o no la velocitat de reacci, amb un dispositiu destrangulament o un regulador de pressi que actu directament sobre el receptor:

7.3.1-Unitats utilitzades Les principals unitats utilitzades, bsicament de fora, pressi, temps, longitud i sn: El Newton (N): 1 N = 1 Kg m/s2 1 Kgf = 1Kp = 9,81 N

La unitat ms utilitzada en pneumtica s el bar, encara que tradicionalment se nhan utilitzat moltes altres: Pascal (Pa) ; Kp/cm2 ; mm de Hg ; m de columna daigua 1 bar = 100.000 Pa

DEPARTAMENT ELCTRIC

20

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Les pressions pneumtiques es defineixen per sobre de la pressi atmosfrica normal : 1.013 bar o aproximadament 1 Kp/cm2 Les pressions de buit sn aquelles que estn per sota de la pressi atmosfrica normal. Les pressions mesurades en linterior dun cilindre o conducte es mesuraran sempre tenint com a referncia la pressi atmosfrica. Conversions dun sistema a un altre:
1N =1 / 9,81Kgf =1 / 9,81Kp 1Kgf =1Kp =9,81N 1J =1 / 9,81Kgm 1Kgm =9,81J 1 W =0,102 Kg m / seg 1Kgm / seg =9,81 W 1 W =0,00136CV 1CV =736W

7.3.2- LLEIS FSIQUES UTILITZADES Les lleis utilitzades en pneumtica relacionen la pressi, volum i temperatura. -Llei de Boyle Mariotte: a temperatura constant, la pressi absoluta s inversament proporcional al volum:

P 1 V1 = P 2 V2 = P 3 V3 = const .
P1, P2, P3 : Pressions absolutes i V1, V2, V3 : volums a aquestes pressions. Aquesta llei pot ser aprofitada per aconseguir un amortidor on la fora no sigui proporcional al desplaament, sin que sigui constant:

-Llei de Gay Lussac: a pressi constant, el volum ocupat per un gas perfecte s directament proporcional a la temperatura absoluta del gas.

V2 / V1 = T2 / T1
-Efecte Venturi : (secci Velocitat) Si fem circular un fluid per una conducci a la qual redum la seva secci en un tram, podem observar que la pressi s diferent en el tram ample de la del tram estret

DEPARTAMENT ELCTRIC

21

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Segons l equaci de la continutat, si la secci en el punt 1, (S1), s ms gran que la secci (S2) en el punt 2, llavors tamb la velocitat del fluid en el punt 1 (V1) s ms petita que la velocitat en el punt 2, (V2) Si S1 > S2 , llavors V1 < V2 aix porta com a conseqncia una variaci de les pressions en aquests punts, s a dir: p1 > p2 que comporta com a resultat lanomenat efecte Venturi La pressi dun fluid en una conducci s tant ms petita quant ms gran s la velocitat del mateix, per efectes de la disminuci de secci Aquest efecte comporta una baixada de pressi (depressi) en el punt ms estret de tub, arribant fins i tot a lextrem de resultar una pressi negativa i, per tant, provocar una succi. 7.3.3-CARACTERSTIQUES GENERALS I CONSIDERACIONS SOBRE EL CABAL Considerant temperatures normals dutilitzaci, les caracterstiques ms importants dels aparells pneumtics sn la pressi i el cabal admissibles. La pressi no representa un problema perqu en general, els aparells pneumtics estan concebuts per a suportar pressions de fins a 10 bar aproximadament. El cabal s que s variable perqu por circular a travs de conductes de diferent secci: amb una secci ms gran, ms cabal i a linversa. Cal, doncs arribar a un equilibri entre pressi cabal per escollir el tamany dels elements pneumtics a utilitzar. El cabal que circula per un conducte s la quantitat daire que pot circular per unitat de temps. Sexpressa en l/min o m3/h. En tot circuit pneumtic o hidrulic hi haur unes prdues de crrega que caldr considerar. El cabal nominal du component pneumtic es defineix com la quantitat daire per unitat de temps que pot circular per 6 L, amb una pressi absoluta dentrada de 7 bar, i una pressi absoluta de sortida de 6 bar, amb una temperatura del medi de 20C. 7.3.4-APLICACIONS DE LA PNEUMTICA La pneumtica s fora utilitzada en multitud dindstries i pel funcionament de mecanismes de diverses tipologies. Els cilindres sn els elements actuadors ms utilitzats e n pneumtica per les diverses maneren en qu pot transformar el treballa lineal que generen.

Una mquina simple pot ser la mostrada a la figura en que el vstag dun cilindre empeny una pea o una premsa comandada per un polsador manual:

DEPARTAMENT ELCTRIC

22

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Es mostren, en imatges, a continuaci algunes aplicacions pneumtiques:

Algunes aplicacions en la indstria sn: -Agricultura i installacions de bestiar: Dispositius delevaci i giratoris en diferents mquines, distribuci de pinsos... -Fusteria metllica: Dispositius auxiliars de muntatge, estampat i tall, mecanismes de taladro, sistemes de puliment... -Impremtes: DEPARTAMENT ELCTRIC

23

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Dispositius per al desplaament de rodets, apliat, tall, plegat, empaquetat... -Indstria alimentaria: Empaquetat, transport intern, dispositius dosificadors i de selecci, dispositius domplert dampolles, etiquetat... -Indstria automovilstica: Manipuladors diversos, elevadors, eines pneumtiques, regulaci de seients i suspensions... -Indstria de la construcci: Mescladores, comandaments de tancament per als sils, premses, aparells de transport, perforedores de roca... -Indstria de la fusta i mobles: Accionaments de serres, dispositius de subjecci, taladres, fresadores, dispositus daven de taules... 7.4.- REPRESENTACI ESQUEMTICA DELS MECANISMES Un comandament pneumtic sorgeix de la necessitat de realitzar un procs, un treball i la manera ms convenient de fer-ho s amb un sistema pneumtic. Els cilindres, en general sn els encarregats de realitzar els moviments precisos i de transmetre lesfor necessari per completar lautomatisme. Malgrat aix, sempre existir un element o mecanisme mecnic final que far la funci final de subjectar, tallar, estampar... Prviament al muntatge de la installaci caldr fer un disseny de lautomatisme i aconseguir lesquema adequat i determinar les fases o etapes, per aconseguir la funci desitjada. Es mostra a continuaci un esquema duna mquina estampadora, de la qual sen far el posterior disseny pneumtic:

La seqncia de moviments s la que es mostra: DEPARTAMENT ELCTRIC

24

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Si imaginem que la estampaci es fa sobre una pea de xapa metllica, cal una persona que colloqui la pea al seu lloc i doni la ordre de comenar el cicle destampaci. Els 3 cilindres de doble efecte tenen la missi de fer els moviments necessaris per completar la estampaci: El cilindre A haur de comenar el moviment amb un polsador manual que ser accionat per loperari. Posteriorment la seqncia de moviments s la que apareix a la quadrcula: A+ B+ B- A- C+ COn + i indica aven o retrocs. 7.4.1 DIAGRAMA DE MOVIMENTS Els moviments que fa cada un dels rgans actuadors es poden reflectir amb ms detall en diagrames on es mostra cadascuna de les fases de treball pels circuits seqencials. Cal que quedi ben clar, en el grfic, per poder analitzar els moviments i les posicions de cada cilindre en un determinat moment. El diagrama espai-fase, es mostra que en lestat inicial, tots els vstags dels cilindres es troben en linterior del cilindre. El cicle comena amb el desplaament del vstag del cilindre A que recorre lespai 0-1. Un cop acabat el recorregut de A, arriba la ordre de comenar el recorregut de B, que fa un moviment daven 1-2 i la de retrocs 2-3. A continuaci retrocedeix el vstag del cilindre A 3-4. Acabada aquesta acci avana en vstag del cilindre C i seguidament retrocedeix.

El cicle finalitza aqu. Torna a comenar un cop loperari ha collocat una pea nova i dna la ordre de marxa. 7.4.2 ESQUEMA PNEUMTIC DEPARTAMENT ELCTRIC

25

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Desprs de definir els principis de funcionament de cadascun dels elements motrius (cilindres), es passa a dissenyar lesquema pneumtic. Es reflexa aqu el funcionament de cada component i el del circuit general. Fins aqu noms ens hem fixat en els cilindres, per aquests han de ser governats dalguna manera. Per aix cal integrar en un esquema les vlvules distribudores, que sn les responsables de que el vstag avanci o retrocedeixi en funci de laire injectat. Desprs cal tenir en compte els elements captadors de senyal, com els finals de carrera, elctrics, temporitzadors etc... Finalment cal completar aquest esquema amb les vlvules de control de velocitat, reguladors de pressi, silenciadors, etc... Cal tenir en compte les referncies del circuit i que lusuari no ser el mateix installador.

7.4.3 SISTEMA DE REPRESENTACI DE LA SEQNCIA AMB GRAFCET El sistema de representaci en GRAFCET s un procediment cada vegada ms extens, ja que permet mostrar de forma grfica, senzilla i precisa, el cicle de funcionament duna mquina automatitzada a travs dun cicle seqencial. Amb aquest mtode de representaci, abreviatura de Graphique Functionnel de Comande Etapes-Transitions, es mostra la evoluci de cadascuna de les etapes que forma el cicle complert. Cada etapa ha de ser precedida duna o varies accions que han de complir-se per passar a la segent. No noms es representen els elements motrius sin els elements (o transicions) que cal complir per passar a la segent etapa. Aquest sistema de representaci comporta lavantatge de poder realitzar canvis en un futur i detectar avaries.

7.8 ELEMENTS PNEUMTICS DEPARTAMENT ELCTRIC

26

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

7.8.1 UNITAT DE MANTENIMENT La unitat de manteniment t la missi de preparar laire que ve del grup compressor, abans dutilitzar en una installaci o mquina. Els elements bsics que formen aquest conjunt sn els segents: Filtre, regulador de pressi, manmetre i lubrificador.

a) FILTRE Sn els elements que purifiquen laire comprimit, eliminant totes les partcules o brutcia i tamb recollir gran part de laigua o humitat existent. b) VLVULA REGULADORA DE PRESSI Tenen la missi de mantenir constant la pressi de treball amb independncia de la pressi primria. La pressi dentrada s ms elevada que la de sortida, disposant dun comandament dajust fent que augmenti ms o menys el cabal per tal de mantenir la pressi constant, el qual es regula automticament fins el valor ajustat. c) LUBRIFICADOR Encara que en lactualitat no s necessari per als components pneumtics moderns, ja que estan prelubrificats per a tota la seva vida, en moltes installacions existeixen components vells o accessoris que necessiten una lubrificaci encara que sigui moderada. La lubrificaci consisteix en aportar partcules de lubricant a laire comprimit que ha de circular per tota la installaci, fet que afavoreix el funcionament de tots els components i disminueix el desgast; sobretot en mquines que hagin de treballar en condicions extremes, per exemple de temperatura o tamb que hagin de realitzar molts de cicles. d) VLVULA LIMITADORA DE PRESSI Sn vlvules que sutilitzen per a limitar les sobrepressions en les installacions pneumtiques. Una excessiva pressi en la installaci far que sobri la vlvula i descarregui laire

7.8.2 ACTUADORS PNEUMTICS DEPARTAMENT ELCTRIC

27

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Sn actuadors pneumtics tots els mecanismes que proporcionen un moviment. Depenent del tipus de moviment es poden classificar en: Moviment rotatiu : - Motors pneumtics. Moviment lineal : - Cilindres de Simple Efecte (SE). - Cilindres de Doble Efecte (DE). Moviment giratori : - Cilindres de gir daletes i de cremallera. 7.8.2.3 CILINDRES PNEUMTICS Els cilindres pneumtics sn mecanismes que proporcionen moviments lineals i es poden diferenciar dos tipus bsicament, depenent de lalimentaci: simple efecte i doble efecte.

a) Cilindres de Simple Efecte: Els cilindres de S.E. noms realitzen fora en sentit de sortida, per acci de laire comprimit. El retrocs sefectua automticament en deixar daplicar pressi, retornant per lacci duna molla. Tenen linconvenient que en lacci de retrocs noms proporciona fora per lefecte de la molla, per per altra banda, t lavantatge que el consum s inferior comparant-lo amb el cilindre de doble efecte, ja que no cal aplicar aire en la cursa de retrocs.

DEPARTAMENT ELCTRIC

28

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

b) Cilindres de Doble Efecte Els cilindres de D.E. tenen dues cambres per aplicar aire, tant per avanar com per a retrocedir. Sha de tenir en compte que la fora davan s superior a la de retrocs, ja que sha de descomptar la superfcie que ocupa la tija (vsteg) de lmbol de la cambra de retrocs. Aquest tipus de cilindres tenen lavantatge respecte als de simple efecte, que proporcionen fora en els dos sentits de moviment, per per altra banda tenen linconvenient que el consum s superior, aproximadament el doble.

DEPARTAMENT ELCTRIC

29

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

d) Cilindres de doble vsteg Sutilitzen en aplicacions en que s necessari tenir una cursa molt llarga, o tamb quan han destar igualades les forces davan i de retrocs.

7.8.2.4 VLVULES Les vlvules sn dispositius que controlen els sistemes pneumtics: els comandaments dels cilindres de sortida i dentrada (marxa i parada), la regulaci de la velocitat i la regulaci de la fora. Les caracterstiques principals de les vlvules pneumtiques sn: la funci que han de realitzar i la forma daccionament. Segons la funci que realitzen les vlvules es poden classificar en: Vlvules distribudores o de vies. Vlvules de bloqueig o anti-retorn. Vlvules reguladores de pressi. Vlvules reguladores de flux o de velocitat. Elements de buit. Tipus de vlvules distribudores Les vlvules ms utilitzades segons el nombre de vies i de posicions sn les segents:

DEPARTAMENT ELCTRIC

30

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

VLVULA 2/2 N.T. (VLVULA DE PAS) VLVULA 2/2 N.0. (VLVULA DE PAS) VLVULA 3/2 N.T. VLVULA 3/2 N.O. VLVULA 4/2 VLVULA 5/2 VLVULA 4/3 CENTRES TANCATS (E) VLVULA 4/3 APLICACCI A ESCAPAMENT (J) VLVULA 5/3 CENTRES TANCATS

Vlvula 2/2 (N.0.)

Vlvula 3/2 (N.T.)

Vlvula 4/2

DEPARTAMENT ELCTRIC

31

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Vlvula 5/2

Tipus daccionaments Quan ens referim a accionament, volem expressar la forma en que la vlvula canvia destat o de posici, s a dir, la fora exterior que fa variar la posici. El tipus daccionament que la vlvula t acoblat depn de la soluci tecnolgica adoptada i no de la funci de la prpia vlvula. Els accionaments es poden diferenciar de dues formes, els que sn directes o els que es realitzen a distncia. Els accionaments directes sn comandaments que estan situats en la mateixa vlvula: polsador, pedal, palanca, rodet, lleva, ... Els accionaments a distncia permeten realitzar lacci de comandament a distncia, s a dir, lelement emissor de senyal de comandament no est en la prpia vlvula, la vlvula disposa dun/s receptor/s de senyal ja sigui pneumtic o elctric.

DEPARTAMENT ELCTRIC

32

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

7.8.2.5 VLVULES AUXILIARS DE BLOQUEIG I DE FLUX Existeixen una srie de vlvules auxiliars que sutilitzen per a complementar els circuits pneumtics, podent definir el tipus de connexi o el sentit de laire comprimit. Vlvula selectora de circuit (OR): Sn vlvules que disposen de dues entrades i una sortida, de forma que quan arriba aire per una sola entrada noms surt aire per la sortida, restant laltre entrada bloquejada, s a dir, no hi surt aire. Quan arriba aire per les dues entrades alhora tamb surt aire per la sortida. Sutilitza per a realitzar funcions de comandament des de diferents punts daccionament de forma indistinta; des dun o des dun altre punt.

Vlvula de simultanetat (AND): Sn vlvules que disposen de dues entrades i una sortida, de forma que quan arriba aire per les dues entrades surt aire per la sortida. Si arriba aire per una sola sortida, aleshores, no surt aire per la sortida, ni per laltre entrada. Sutilitza per a realitzar funcions de comandament des de diferents punts daccionament de forma simultnia; des dun i des dun altre punt essent necessari accionar el dos comandaments dentrada per a obtenir resposta a la sortida.

DEPARTAMENT ELCTRIC

33

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Vlvula anti-retorn: Les vlvules anti-retorn permeten el pas de laire comprimit en un sentit i en laltre es bloquegen hermticament. Aquestes vlvules tamb reben el nom de vlvules de retenci. Sn mltiples les seves aplicacions i tamb es poden trobar incorporades en altres vlvules com els reguladors de velocitat, etc.

Vlvules descanyament: Sn vlvules que sutilitzen per a regular el cabal de circulaci dels circuits pneumtics. Generalment sutilitzen per a variar la velocitat dels cilindres per efectes de la variaci de cabal de laire comprimit. Lefecte descanyament s efectiu en els dos sentits daplicaci de pressi.

Vlvula descanyament amb anti-retorn: Tamb reben el nom de reguladores de velocitat. Estan composades per una anti-retorn en parallel amb una descanyament regulable. En un sentit de circulaci laire passa a travs de lescanyament, de forma que el cabal es pot regular ja que la vlvula anti-retorn est bloquejada. Quan la circulaci de laire s en sentit invers, laire passa directament per la vlvula anti-retorn sense oposar resistncia la vlvula descanyament. Aquestes vlvules sn molt utilitzades per a variar la velocitat dels cilindres, per efectes de la variaci de cabal i generalment ja van acoblades al cilindre.

DEPARTAMENT ELCTRIC

34

I.E.S.M. JOSEP SERRAT i BONASTRE

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR SISTEMES ELECTICS I AUTOMTICS

CURS 11-12

M02: Tcniques i processos en installacions domtiques i automtiques

Vlvula descapament rpid: La funci principal daquestes vlvules s la dincrementar la velocitat dels cilindres, de forma que laire que sexpulsa per lescapament ho fa rpidament a travs daquesta vlvula oposant la mnima resistncia. Aquestes vlvules funcionen de forma que en un sentit laire passa normalment des de lentrada a la sortida, per quan laire b en sentit contrari, s a dir, entra per la sortida, aleshores sexpulsa directament a lexterior per un conducte de superfcie superior, disminuint molt la resistncia de laire expulsat. Aquestes vlvules shan dinstallar el ms a prop possible dels cilindres, en sentit descapament.

DEPARTAMENT ELCTRIC

35