P E R l O D l C QUISZENAL.

I
h pessetes
n

A N Y I1
SEGONA

T o r r o e l l a d e Montgr, 1 S a c iuny tic 1953. PREUS D E SUSC:I?;:;

Torroella. u n any Fora, u n a n y . Estranger, u n any

EPOCA

. .

fi'ril

Nm. 230
,

h'YI

L L E U S

C 0 M E N T A R I . S

E V O L U C I O N S
Als pares, ens costa d'adonar-nos dels canvis i de la c r e i x e n ~ a dels nostres fills. 'porser, per un excs d'observoci; potser perqu els tenim massa a la vora, o perqu esrem massa atents esguardanr-10s fir a fit per ral de qu no se'ns escapi cap detall del seu proces evolutiu, del seu desenrotllament fsic i moral que la naturalesa opera en la nostra vida orgnica; i per obrir els ulls a la realitat necessitem una separaci llarga, o b e i retorn d'un familiar absent que ens digui en retrobar-nos: I com han crescut aquests infants! Quins p l a n ~ o n s ! Si semblen homes! 1 aleshores, ah! remirem els nostres fills, ens mirem a nosaltres mateixos i ens donem compte, que realment, han passat una srie d'anys i aquesta srie .d6anys ha' transformat considerablement, radicalment els sers i les cos e s ms estimades. Zn,: cos,^ semblilnt passa amb la vida colIzc;:va: (1n11) les idees dels homes i amb la rransfo~macici dels pobles.. .Ara nialsix, en pocs dies d'intrval han re' la vila dos volguts coterranis despres torna: 1 d'una i ~ l ) s k ~ ~molt c i a llarga, lluny de la patria, en rzrrcs d1America. I en tenir el goig d'esrrinvcr les seves mans hem copsat dels seus lia~.;.; . aq~lestesprimeres paraules: I com ha can-

liai aiso, i~mic! Torroella s u n altre poble!

***
Si p ~ ~ s s i s s i ren n el camp de les idees r o ta-izm ril~l~l)e les mateixes transformacions, ara sobre ro^ ~ I I C tothom s'esforqa d e definir-se amb el-+mors convencionals de dretes i esquerres. Hi ha, perd,que en el camp de les idees els factors que intervenen sn ben diferents d'aquells alrr2s qllc prc)voquen la creixen~a dels nostres filis o el millorament dels pobles. En aquests, els canvis sn sempre realment guanys: positi-

EMPORION mateix mati, doncs s cosa urgent.- Corregir: Lliura (o, dna) el paquet a la Senyora Tuies aquest mateix mati, puix que s cosa urgent.Posarbs damunt el sobre la direcci i un sello. - Corregir: posaras damunt el sobre I'adreca isun segell (o, timbre d e correus). [Norem aqu: la paraula s o b r e (d'una carta) s perfectament correcta. EI subsritut plica que proposava un senyor des d'un important diari catala, t6 la significaci una mica distinra d'allo que entenem generalment per sobre. Vegi's el diccionari de Pompeu Fabra ] El senyor Besteiro ha referit als periodistes el tractar en la consulta amb-el senyor President de la Repblica.- Corregir: el que e s tracra en la consulta.- Tens un tractat d'ortografia? -(Esta b)- No entenc el tractat en el. llibre.- Corregir: No entenc a110 que en el Ilibre e s tracta (o, no entenc el que en el llibre etc.)- Bueno, adios. - Corregir: B, adu.Noi, porres un fardo molt gros.- Corregir: un farcell molt gros.- Com ms m'ho expliques, menos h o entenc.- Corregir: com ms m ' h expliques, menys (o, ms poc) ho entenc.- La mare t un carinyo molt gran al seu fill.- Corregir: t un afecte (o, estimaci).- E s molt carinys. - Corregir: s molt afectus (o, amable). - En el cine d e can Coll han projectat una pel licola interessantissima.- Corregir: En el cinema de can Coll han projectat una pel'lfcula (o, film; tamb: una cinta). [Nota: El mot cine, que en bon catala deuria pronunciar-se s i n a , no e s troba en el diccionari de Pompeu Fabra; i pel'licula hi s escrita amb u.]

ves millores. En potitica, el canvi d e jeia no sempre s produent i de vegades, d e vegades qui m s h i fa m s h i perd, com diu la veu del poble. JOSEP CASTELLS

Llicons vulgars d e Llengua Calalana

N O T E S En aquesra secci ens han passat algunes errades, que cal esmenar, i que tamb comeien alguns escriptors: Enrre altres notarem: esplicar (devem escriure explicar). Deixeple (cal escriure aeixeble). d r e n r a t s (cal escriure a r e m p ~ a r s ) A . mer a Du (deu dir a m a r Du). La paraula enrregar, ran usual en la conversa, deu traduir-se per Niurar, remelm; i aquest mot lliurar no deu introduir-se en el significat de desliiurar, dliberar. Tamb remarcarem que I'expressi del Crea'o (<baixel deu corregir-se per ccsora poder de Pons Pilat>> el poder de Ponc Pilatn.

C O R R E C C ID ~E M O T S USUALS:

EXERCICIS
Tira'rn una carta al. busson i compra'm una entrada a la taquilla. - Corregir: Tira'm una carta a la bstia i compra'm una entrada a la finestreta.- S'inserta a la Gaseta un decrer en el que e s disposa la creaci d'un institut de segona e n s e n y a n q a . ~Corregir: S'insereix B la Gaseta un decret en'el qual (o, en que) e s disposa..: - De primer escriu la fetxa i debaix hi posaras la firma.- Corregir: De primer escriu la data i sota posaras la signatura (o, .firma).Enrrega el paquer a la Senyora Tuies aquest
'

La primitiva barca d'En Barrancot, reina de la Resclosa, que tanta fama agafa entre els verns de Torroella, Ulli i Gualta, e s feu vella, i ja s e s a p que abarca vella bony o forat,. Aix fou que va sser arreconada per inservible. Podia .en Barrancot viure sense barca? Podia ell, --. Geni de la Resciosa, passar sense anar els dies de festa a la caca de les carpes, anguiles i altres pobladors del riu, sense barca? No. En . Perer menrre visqui ha de tenir la seva barca que,arniscieservir-iipera~apesca.~~ofereix generosament als concorrenrs a les berenades de la Resclosa, per a passar-10s a I'altra ,. ,-c.=ti~-;j/ n l Cinema Monrpr!'. Visira o e banda de riu. I aquest hivern' de les mans d'En de Pirrir, G ~ ~ ugu,.a ~ ~i ~ Barrancor ha sorgit una nova barca ms gran i de f O.-L-ci Torroellenc. ms formosa que la primera. Fa pocs dies fou E' diunienge, dia 4 d e Icacrual, organitzat botada solemnement. Tal com s e fa amb els per dii-crses entitats va celebrar-se un festival grans cuirassats, va sser apadrinada per. una' esrreordi11nl.ien el teatre del Cinema Montgrf i gentil darniselbla,la qual, acompanyada de ]es ' en eI qu.11 virn prendre par1 els orfeons, c<Canrs belles fadrines del seu faller, lrencb la consabude Pirriav de Girona i <<Orfe Torroellencs, I'ada ampolla de xampany, de ritual en aquests grupacil; reatrai c<Jovenruts i la cobla <<La Princasos, imposant a la barca el nom de Oistiana -. c i ~ a i ,dz Torroella, La festa va acabar amb una beneracia, com 6s A ics 4 dc la tarda arribaven els cantaires gi. natural. ronics. rcunini-se seguidament a la placa de la Que Nept protegeixi en Barrancor i la s e v a . Repblica on, davant de la casa de la vila, exebarca per a que pugui vogar molts anys per Ics .- tranquiles aiges de la Resclosa. curtrzn dues composicions com a salutaci a la nosire \.la. *** .A les 10 del vespre. amb I'espais s a l ~ d ' e s Pluja i tramuntana en el mes de juny. Dies pecie~les del Cinema Montgr ple de gom a gom. freds.Dies en que sembla qire ens han d'anunciar va comencar eI.festivaI. la representacio d e <<DonJuan T e n o r i o ~ ,i.hem L'obcr~urade la festa va anar a crrec de la de veure el fum d e les torradores de castanyes. cobia <La Principal,. la qual executi una airosa : Hi ha qui diu que I'atmbsfera e s t i trasbalsada sardana. I . pels agents electrics d'un invent modern, alD2spri.s la Secci Dramtica <<Joventut, re-

tres g;'::nrc~i que el mn e s fa vell i e s gasta en el Sau rir;nc ~liilenari, S i g ~com i sigui, la qesti c qur snr l~ioiesrael mai temps a I'estiu. A i'h~\,crri fins ens agrada un xic de mal remi-5 zn dies de fesra, per a110 de: aix6 h o farem ur .iirlrrtcn~eque plogui. Pz:;. i I'esri~lnecessirem sol, molt de sol. I\;ec~ssit~ d'ell r ~ l encara que ens torri. La nos. no i esla : , acostumada : a la falla de blau. tra \ Pe- eili) c ~ iilqllests dies grisos de juny, sembis C : C 211s fIllla alguna cosa. E. V.

D'Espectacles

presenta el sainet de Rusinyol <<El triomf de la carn,, interpretat per les simptiques damise!.lzs Rosalia Negra i Joaquima Vias; i els aficionats senyors Mas, Bou, Vilella, Ballester, Yonrroig, Negra i Garriga. <<El Triomf de la Carn,> s una stira vegeteriana que respon a una poca C n la qual. el seu glorios auror e s prodiga amb excs produint obretes semblants. Recordem: <<Lalepra, L'Homenatge, <<A cal anriquari~ etc. Aquesta modelilat teatral de I'il'lusrre auror de <<LC?lare>> traspua tanta simparia que e s reveu amb verirable goig i amb la mitja rialla als llavis, oi ms, quan -com en el cas que comenrem-Rusiol s interpretat amb I'encerr i amb la traca que als nostres aficionats els s ja reconeeguda. Acabat aquesr nmero teatral el nou Orie Torroellenc e s presentava a I'escenari i la seva presencia era rebuda amb un esclat d'apiaudimenrs. Fet el silenci, cl subdirecror de lLOrie senyor Jaume Puiggl.s, dirig la paraula a pblic i amb mors escaients feu la presentaci de la nova corporaci artstica tot excusanr ja presencia del mesrre direcror senyor Joaquim Vallespi Seguidament, nosrres cantaires execuraren la celebrada composici musical, a 6 veus, <<San1 Josep i S a n Joan,,, original de1 mzstre Prez Moya El gros pblic congregat aquella nit al sal del cinema, havia esperat I'acruaci dels nostres cantaires arnb visible expectaci, i en escolrar les veus fresques i ben timbrades de les noies en mig del veritable conjunr que oferien es dems seccions, recolzades -en gran parr- en I'experincia de vells cantaires, un silenci concentrat i una emoci pregona enva la saia. Les veus matirzaren i seguren fideis fa batuta del senyor Puiggrs fins a la ltima nora L'ovaci que esclata, llavors, fou tan xardorosa que per acallar-la e s tingu d e repet la magnifi-

ca composici coral de Prez Moya. Alrra,vegada e s destaca I'encerr de direcci i la veu clara i neta de I'aprofitat solista, el noi Josep Gonzlez, al qual ' felicitem aix com als altres intrprets, per mitja d'aquestes ratlles. Segui pel mateix Orfe <<LaCanq del Taper>> de C. Casademonl, interpretada per la secci d'homes i cobla. I finalment, la popular sardana del mesrre Morera a ~ ' ~ m ~ o r d combi>> nada amb veus blanques. Ambdues composicions mereixen tamb llargs aplaudiments, si b pe1 nostre gusr, ens agrada molt ms I'Orfe interpretant la primera peqa. L'impressi que produ I'Orfe6 Torroellenc no podia pas sser ms falaguera. El comentari general dins i fora del teatre ha estat aquest: fra una verradera Ilsima que s'abandons una tasca iniciada amb tan bons auguris. La darrera parr de la vetllada fou confiada a I'Orfe <<Cantsde Patria>, de Girona, integrat per un cenrenar de vells i dirigit pel prestigis mestre i composi~orempordanes senyor Josep Bar Gell. La presencia del nombrs orfe giron amb la senyera brodada - o r i vermell - blat i roeIles- dona de sobte . a I'espectacle un ambient de solemnirar. Ja la batuta del mestre t sospe, s e s cenr gorges; cenr veus estan a punt de rompre el sileuci imposant. <<ElCant de la Senyera,> arrona I'espai i els cors s'acceleren i les mans s'apleguen, s'obren i e s tanquen fren2ticament. Els cantaires s'arboren: I'ovaci perdura la tonada vibra, e s perfila i penetra per rots els sentits. Renovadors! No cerqueu ms himnes! <<El Cant de la Senyera,, s el millor himne a la Ptria dels caralans! Gloria a Millet! Gloria als Orfeons de Catalunya; que ens fan sentir com a homes i ens fan plorar com a infants. C a r per damunt de tot Cata1unya.~ aix: una cancd; un cor; una bandera!

L'entusiasme desbordant no defall durant tota laverllada. enfilall d e canqons escoIlidssimes en mig d e . les diverses tendncies d e composici, de rcnica, d'harmonia ... posa una vegada ms d e manifest la riquesa de la nostra msica orfenica, la qual cosa mantingu tivant la sensibilitat d e I'audirori que .no e s cansava d'aplaudir al final de cada una d e les composicions programades. Desprs encara, i a prec general, <<ElsS e gadors,, remaraven I'espectacle ,devingut espon-taniamenr un acte amerar del nrs alr i del ms pur parrlotisme. Ens fra dificilssim d e seguir pas a pas la tasca desenrotllada per I'oI-fe0 giron -era ran intens i extens el programa que desgrana diumenge passar davant del nosrre pbiic! Direm noms,.sense por d'equivocar-nos, que feia relarivament pocs anys que el mestre Bar amb els seus canraires havia visitat la nostra vila i que durant aquests pocs anys, I'Orfe (<Cants d e Pairia>, s'ha situat en un primer pla, e n un lloc preferenrssim dins el conreu d e la msica orfebnica. Girona pot estar sarisfera i orgullosa d e posseir una instituci que tant I'honora
X
?

**

Abans de deixar Torroella, la joventut gironina f o i obsequiada amb un ball d e comiat per la Societat del mateix Cinema . . . PALET

S E C C I O DE JOVENTUT

C I N E M A
Em sembla que parlar de! cinema s una cos a necessaris en aquest temps que, ms o menys, cada petit poblet ha arribat a posseir el
fi

seu cincmcr. Primz-arilent cal 1loarl'obr:a del cinema pels seus noliciaris, els quals, ens porren. tors els esde\.enirncrrls rccentmenr ocurregurs i les magnifiques visrcs i descripcions del> ms llunyans paysos. Podel~rdir que aquestes pel:licules sn verirabiss pc~~itidics il'lusrrars -i pensar que aix i ro:. sncara hi ha persones que no en fan c a s i solzrncnr olw-en I'ull quan s u r t la Garbo o la Dicrrich! No saben. o no volen corliprendre, que ie ~c:'iiculadocumenral i la revista sn les que rzncn Itn vdlor ms positiu perqu ensenyen i ens izn \*c.llrccoses que f i n s ara ens havem d'a:on:cnrl~r llegint-les al diari. A Br~rceionahi ha do3 c i ~ ~ c n l que.es es ded'quen exclussivamenr a aqucs!$ pcrlcres de pel'licules i arriben a una peri.--'6 i o un grau ran fi d'acrualita~ que presenren al pill)lic fers que encarada .premsa en parla com o rema del dia. No x r i n res d'estrany que renips a venir els alumnes de les escoles modernes fossin e d u c a ~ s per miiii de pel'licules semblants. Pz:quP, digueu-me: hi ha cap llibre de text, cap geografia -per exemple- que u s pugui ensenyar millor que aquestes peI'licu.les? Aquestes pel'ii~ulcson e s pot veure amb els propis ulls la la \sida dcls parsos ms llunyans i et fan comprendre i ct fan veure coses que no podies desxifrar davilnl del llibre! Per aix tal com u s dic, no rindrb res d'estrany que d'aqui a poc temps s'ariibi R ensenyar per aquest sistema. Es clar, que tamb compta el cinena amb els seus incovenienrs, apart dels avantatges que a cabzm de nombrar ara. Elolrs xicots s'han empapat tant i tant de cine que a I'ullim,. enlluernats per la gloria, el benestar i la riquesa aparent dels arrisres (per cerr. n'hi ha ben pocs que ho posseeixin) fugen de la llar pairal, abandonen la famlia per trobar la manera d'arribar a ser artistes. Torn.en,.perb.

com el fill prdig, als braqos dels seus pares amb tot el castell d'il'lusions enderrocat. Recordem en un dels passars nmeros d'Emporion, la vida accidentada del cfasoletx explicada tan humorsticament amb un fons d e verisme trgic. Aquells dies llargs que no renia res per menjar i que els passava amb pa i figues al mati, figues i pa al vespre, i molres altres vegades els devia passar sense aix i tot. Amb aix e s demostra I'influ6ncia perniciosa del cinema puix que desperra en els cors i en el

cervell dels joves el deliri de grahes\es. He fet I'esplicaci concreta d e 1a.cara i la creu del cinema sota el meu punt d e vista. EI cinema I'espectacle d e moda i el de ms prestigi en el segle aclual, la qual cosa cap torroellenc pot desconixer, aqui, on tenim diversos cinemes i un d'ells a I'altura dels primers d'una capital.

Barcelona, Juny.

AVIS D E REDACCJO.= N o e n s consid e r a r e m o b l i g a t s a parlar d e c a p m e n a

d ' e s p e c t a c l e , s i n o h e m e s t a t a b a n s convid a t s e x p r e s s a m e n t p e r l e s respectives empreses o entitats organitzadores. EXCURSIO INTERESSANT.= Sembia que sera un fer I'estrena d e la comhdia <<Horei n'. 1)) en un dels primers rearres de la ciutat de Vic. La representeci teatral rindra lloc el mes enrranr i allira a carrec de la Secci Dramatica c~lovenrur>> d e la noslra vila, Com que sn moltes les persones que s'han inreressar en acompanyar a la nostra joventut teatral, s criteri dels organilzadors donar a aquest viatge el caracrer d'una excursi col'lecti,va, i a ral fi, es prega als que desitgin inscriure's que es dirigeixin a Miquel Crisrfol o a Teodor Carreras eis quals tindran cura de I'organitzaci. En el proper nmero donarem detalls ms concrets d'aquesta interessant excursi a la capital vigatana. TROBALLA.La setmana passada un amic

nosrre trob en una finca d e Ia seva propietat els restos d'un globus de g a s d'aquests que solen aixecar-se amb motiu d e revetlles o altres festes populars. Els trocos de coberta del mental globus permetien IIegir clarament el nom d'un establiment de Vic. Citem aquest cas per la particularitat que ofereix el fet casual de tractar-se de Vic, la ciutat germana amb ia qual cada dia surgeixen nous vincles d'aproximaci i d e fraternitat.

LA FESTA DE CORPUS.= Uns quanrs joves s'emprengueren I'organitzaci de la popular fesra de Corpus celebrada dijous passat. La part musica1 fou confiada a la Banda del Batall de Mnutanya no. 2 de guarnici a Girona. A les 9 de la nit e s feu una passada anunciadora de I'animada banda. Desprs, concert al Caf Coll i seguidament un lluit ball al sal del mateix caf.

EL CONFLICTE DEL CAMP.= Hem rebut

un llarg manifest dirigit a ]'Opini pblica, ava-

lat per la signatura de to'tes les Associacions i Mtues de propietaris de Catalunya. En dit manifest s'exposa la situaci dels conflicres del camp en visres a la Llei que actualment s'esra discutint al Parlament de Caralunya. 1 en comptes de 16'esperadasol.luci hom preveu, amb I'aprovaci d'aquella Llei, un enverinament de relacions entre parcers o arrendadors i propieraris.

va formar por1 de la cobla <<Els Monrgrins>> i mes r a d Jc K L Lira,. ~ Tocava el fiscorn, i sens e arribar a esser un insrrumenrisra brillarlr, no per ais6. rlri els seus bons temps, va deixar de gaudi; d'un cer1 prestigi. Sobretol fou un gran col-iaborador de Faigau en l'organirzaci de coros. l wr Ics festes de Carnaval es disringia semurc ~ c se11 l humor de bona llei. Que en pau repos! e: riinli~g~ranyat msic torr~oellenc.

plomes estilogrhfiques, g a r a n t i d e s , des d e

C.ASAMENT. - En I'Esglsia Parroquial s'har, unit o,atrimonialment el dis~ingit jove bai:? on: I?anron Ochoa i la bella damisel'la 10rroci.cn;,l loacluima Pla. Desitgem a la parella uca dur':doril lluna de mel.

9'50
I

pessetes

Dipbsit nic a T o r r o e l l a d e Montgrl i

comarca:
L

FiiSEl2Al,S.-S'ha11 celebrat a la Parroquia so:cmrles funerals per a.I.'anima de Dolors Serra. torroellenca morta a Valencia.

IMPREMTA P. CASADEVALL
Francesc Macih, 37

SO\',\PLlRLICACI0.- Ha arribar a nostra

recie:cici cl scgon nmero del periodic jquilizena! ~Horirzcil) que publica I'Ateneu Cultural de Ces? dc la Selva. Aquesr nmero s exrraordinari. ES un forms llibre de Fesra Major, moli bc.n presentar i molr interessant, ranr per el rca:, com per la disposici dels anuncis i gra\rars.

i
C

OBITUARI.= A una edad premarura i quan ms podia ajudar al sosrenimenr de la famlia, particularment als dos fills que ha deixar, acaba de morir el conegut torroellenc Josep Sullastres vctima de llarga i cruel malaltia. Acompanyem en e1 dolor a tora la famlia pwticularmenr al primer fill, I'lsidre, el nom del qual ha figurat diverses vegades a les nostres planes com a petir col'laborador d'ccEmporion~.

FzIicircm a 'Ateneu de Cassb, organitzador de ran bell album, i establim gustosos el canvi amb (rHoritzti>). TE.ATRAI.,.-Diumenge passal donb la segont rcprcscntaci al Tearre CoH, ia companyia de coniedies de joaquim Fernndez, represenranr el drama de P. Teixidor Elies <El germi granu i el sainet <Sense gelos no hi ha arnop. EI pblic, forca eschs, premi5 el treball dels inrkrprcts anib a~laudiments. El drama era ja conegut .de . nosaltres per

TRASPAS.= Per la premsa de Girona ens hem informar de la mort del torroellenc Lluis Cul el qual feia uns quants anys que vivia lluny de Torroella. EI pobre Lluis Culi s'havia fet molr popular a Ia nostra vila car era un vell professor de I'poca de Rigau. Durant molts anys

/,.,

8
~

EMPORION
~

...-

P P -

'. - U

haver-lo representar la companyia Querol.

J. C . F.-Diumenge a la tarda, .es celebra a I'Escola Dominical, I'acte d'organitzaci de les donzelles cristianes de la nostra vila. Amb paraula facil i escaient la senyoreta Montserrat Bataller feu la presentaci de les abnegades apbstols de la croada de recristianirzaci de les nostres joventuts, les senyoreres Maria del Roser Sureda i Maria del Carme Comadira, secretaria i presidenta respecrivament de la Comissi diocesana de Joventuts Caroliques Femenines. Aleshores, amb una dicci perfecra i ~ l e n a d'emoci, que captiva tot seguit el nombrs i selecte auditori, comenca la senyoreta Sureda a exposar el vast programa de les recent5 organitzacions, que com a brancal d'Acci6 Carlica, sn compleramenr apoitiques, no renen altre fi que aplegar les joves per a que d ~ s c i ~ i i n a dament i encorariani-se elles amb elles. compleixin estricrament els deures que imposa la condici de crisria Remarca I'eficacia de la croada del bon exemple i les belles eperanqes que el Summe Pontfex gloriosament reonanr r posades en les Joventurs Cristianes iemenines, com ho prova el fet d'sser ell rnareix qui t a Itilia Ilurdirecci. No sn una' nova associaci piadosa, que els imposi cap acre nou de devoci: oraci, acci, cercle d'estudis, heus aqui els mitjans amb qui? e s proposen la iormacio integral de les donzelles per a defensar-se de l'onada imponenr de les carnalitats i superhies paganes que amenacen els mareixos ionaments de la societar actual, per a coopera; a la suggcstiva i noble tasca de retornar la dzsviada socierat a Crisr. Clogu I'icte la senyoreta C o m a d i ~ a ,la qual e s concret6 a llegir els acords de la magna assemblea haguda recentment a Monrszrrat, avalant aix les documentades afirmacions de la Srra. Sureda. Manca ara que la llavor fructifiqui i que a aqui com a arreu del mn la dna cristiana e s desvetlli i rreballi ardidament des de son lloc -. degut per a la salvaci del mn.

"EI Dia Grafico"

DIARI
INDEPENDENT

Eorresponsal .a Torroella: Eduard Viiias

Des del primer de juliol, aquesta important publicaci grafica, estableix el preu de suscripci a 7'50 pessetes trimesire.

REGISTRE
.. .
Mesaemaig

CIVIL
:-:

TORROE[.LA DE MONTGRI

NAIXEMENTS Teresa Navalls i Bruguera, filla de Josep i .Francisca; Joan Vidal-i Hosrench, fill de Salvador i Maria; Merc Rodrguez i Alvarez, iilla de Clodoald i Narcisa; Maria Farro i Mas filla de Melcior i Josepa. CASAMENTS Miquel Paguina i. Porrols amb Carme Solis i Bota; Alexandre Canals i Massaguer amb Rita Radresa i Roig; Joaquim Esquena i Roca amb Carme Cristofol i Planas;. Sebasti Magret i Bardem amb Leonor Ribas i Fornells; Joan Delms i Puig amb Alberta Garcia i Pags; Joaquim Corominas i Calvt amb Emeria Bruguera i Gispert. DEFUNCIONS Joan Llenas i Pags, solrer de 16 anys; Tecla Aguilerai Boada, vdua de 54 anys; Josep Fluvi i Gas, vidu de 82 anys; Joan Costa i Serra, casat de 71 anys.
IMP. P :CASADEVALL,- TORROELLA D E MONTGRI