Está en la página 1de 4

PREGRIA DABRIL

Idees clau: Catalunya/Ptria/Integraci/Cohesi social Can: Pas petit. Cantant: Llus Llach. lbum: Verges 50 (1980) El meu pas s tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no est prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles svies que s per aix que torna. Potser s que exageren, tant se val! s aix com m'agrada a mi i no en sabria dir res ms. Canto i sempre em sabr malalt d'amor pel meu pas. El meu pas s tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar ve. Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! s aix com m'agrada a mi i no sabria dir res ms. Canto i sempre em sabr malalt d'amor pel meu pas. El meu pas s tan petit que sempre cap dintre del cor si s que la vida et porta lluny d'aqu i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. I s aix, s aix com m'agrada a mi i no en sabria dir res ms. Canto i sempre em sabr malalt d'amor pel meu pas. El meu pas s tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no est prou segur d'haver-lo vist.

ELS PATRONS DE CATALUNYA

Sant Jordi i la Mare de Du de Montserrat, els patrons de Catalunya, ens marquen dues dates molt importants en el nostre santoral: el 23 i el 27 dabril. Per a tots els catalans sn importants testimonis i exemples de vida, que amb les seves actituds i valors configuren lesperit i la fora dun poble arrelat a la seva terra i a la seva cultura. Bon dia de Sant Jordi i feli diada de Montserrat! ORACI A SANT JORDI
Senyor Sant Jordi, patr, cavaller sense por. Guardans sempre del crim de la guerra civil. Alliberans dels nostres pecats, davarcia i denveja, del drac de la ira (Salvador Espriu) i de lodi entre germans, de tot altre mal. Ajudans a merixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amn.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI


Sant Jordi, cavaller i mrtir, s l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendries de la Capadcia, (actual Turquia) per que la tradici catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Temps era temps, en un pas molt lluny, hi havia un drac monstrus. Aquella bstia, que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar. El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i tamb homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perqu no fes tant de mal a tothom, el poble decid donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acabaren els bens, li donaren bous i cavalls i altres animals. Per arrib un dia que ja no quedava cap animal i, llavors, el poble acord que, abans que no mats a tothom, cada dia, per sorteig, li donarien una persona perqu se la mengs. Un dia li toc la mala sort a la filla del rei. El rei no en tenia cap ms de filla, i estava desesperat. No volia lliurar-la al drac, per el poble li va exigir que fes com tothom. Si no, el drac se'ls menjaria a tots. Van portar, doncs, la princesa davant del drac... Per quan el drac obr la boca per menjar-se la princesa, aparegu Sant Jordi dalt dun cavall blanc. Sant Jordi mat el drac d'un cop de llana. De la sang del drac, nasqu un roser de roses vermelles. Sant Jordi don una rosa a la princesa en senyal d'amor. Tothom estava molt Sant Jordi puj dalt Aix s una llegenda. content. La gent cridava: del seu cavall blanc i se'n Visca Sant Jordi! va anar somrient.

Les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques! Fins i tot, ens poden inspirar una pregria senzilla: Grcies Jess pel meu cam ple de roses... grcies pels meus pares que macullen a casa, grcies pels molts amics que tinc, grcies per la natura que menvolta, grcies pel bon dia que he rebut, grcies Jess... perqu mescoltes i majudes sempre! GRCIES PER TOT!

ALGUNES PREGUNTES Creus que lautor de la can daquest mes sestima la terra on viu? s evident, no? Quins elements destaca? Sn coses molt importants o aspectes ms aviat senzills? Testimes el lloc on vius? Qu hi destacaries? Com tagradaria que fos el teu pas? I la gent que hi viu? Quins valors haurien de tenir els habitants del teu pas? Com ajudaries a estimar el teu pas a la gent que fa poc que hi viu? Algunes persones shan fet aquestes preguntes i han intentat de donar-hi resposta. Anem a conixer... en FRANCESC CANDEL

En Francesc Candel (1925-2007) fou un home que es va estimar profundament Catalunya, tot i haver nascut en un altre lloc. Va ser escriptor i periodista. Amb llibres com Els altres catalans va fer comprendre a molts el significat de la immigraci i la necessitat dintegrar als nouvinguts per garantir la cohesi social del pas. Va ser regidor de cultura a lajuntament de lHospitalet de Llobregat i va treballar intensament a favor de la cultura catalana. La seva feina fou reconeguda amb la medalla dor de la Generalitat de Catalunya, la mxima distinci que atorga el govern catal. US ANIMEU A TREBALLAR PER LA VOSTRA TERRA?

También podría gustarte