Está en la página 1de 2

Lescanyapolls, lescarabat ms gran dEuropa

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE LESTANY Text: Carles Feo i Quer, bileg Fotograa: Simon A. Eugster (Wikipedia)

Lescanyapolls s un invertebrat singular, no noms pel seu cicle vital associat a boscos madurs, sin per les caracterstiques mandbules dels mascles, semblants a les banyes dun crvol, que li serveixen per a la lluita amb altres mascles per una femella amb qui aparellar-se. La vida de ladult es limita a un mes i, amb una mica de sort, el podem veure volant les nits destiu. Descripci s un colepter, un escarabat terrestre amb aspecte corpulent de sis potes i un esquelet extern dur de coloraci fosca, gai-

reb negre, amb tonalitats marrons a les mandbules i labdomen. Pot assolir mides molt grans, ns a 10 cm els mascles i 6 cm les femelles. Hi ha un marcat dimorsme sexual, s a dir, mascle i femella sn diferents, tant pel que fa a la mida com pel que fa a la forma. En aquest sentit, el mascle disposa de dues mandbules molt desenvolupades semblants a unes banyes que li sobresurten per la part anterior i que sn molt caracterstiques i li donen nom. El nom descanyapolls ve de la creena que aquests escarabats sn capaos dentrar als galliners per escanyar els pollets amb les

seves espectaculars mandbules, una creena popular per desmiticar. Ecologia i hbitat Malgrat que s una espcie molt interessant, hi ha pocs estudis sobre el seu cicle vital i el seu hbitat. En general s una espcie associada a boscos vells: especialment rouredes i boscos caducifolis, com ara boscos de ribera amb verns, freixes, pollancres i salzes. Malgrat aix, sembla que tampoc s que necessiti arbres i boscos vells: el que realment necessita s sucient fusta morta, s a dir, molts arbres caiguts,

32 EL PLA DE LESTANY

morts, i fusta podrida. Si us pregunteu el perqu daquesta dependncia de la fusta, la resposta us pot resultar obvia: aquests animals salimenten de fusta. La curiositat rau en el fet que s la larva qui se nalimenta. Aix doncs, s una espcie saprfaga, que salimenta de fusta en estat de descomposici. No es considera plaga forestal, perqu no mata larbre, per s una eruga molt vora de color blanc i que pot assolir una mida propera als deu centmetres de llarg. Sol ocupar un arbre mort, hi fa galeries, i hi pot viure amagada en estat de larva dun a cinc anys, ns que culmina el lent cicle larval i forma una pupa. Aquesta pupa es forma entre la fusta o enterrada a terra, prop la base del tronc, i s all on es produeix la metamorfosi de larva en adult. Els adults solen sortir entre mitjan juny i mitjan setembre, i la seva abundncia s molt variable dun any a un altre. Salimenten de la saba ensucrada de les ferides dels arbres i de fruites madures, i poden volar per dispersar-se o per buscar les femelles. Atrets per les femelles, els mascles es barallen entre ells per aparellar-se, i per lluitar utilitzen les llargues mandbules. Tot i la seva espectacularitat, les mandbules poden mossegar fort per no fan mal a les persones. Un cop aparellats, el mascle es mor, i la femella pon els ous dun en un dins lescora dun arbre on neixen les larves al cap de quatre setmanes. Distribuci La seva distribuci s molt mplia per tot Europa, des de la pennsula Ibrica ns a Turquia, en tot larc mediterrani. En lmbit de la pennsula Ibrica i a Catalunya es troba a la meitat nord, des de Galcia

ns a Girona. No es tenen sucients dades per valorar-ne la distribuci, tot i que sel considera habitual en llocs com ara la Garrotxa i el Montseny, rees densament forestals. Al Pla de lEstany es tenen poques citacions de lespcie, per shan recollit un conjunt de set observacions entre el 2004 i el 2007, quatre de les quals femelles, vistes en el perode entre el 26 de juliol i l1 de setembre. Les observacions sn dexemplars morts o dbils, principalment al municipi de Porqueres, i tamb al puig de la Fontpudosa de Banyoles. A les colleccions dinsectes del Museu Darder de Banyoles nhi ha dos exemplars del 1929 i el 1934, de Torell i la Floresta (Barcelona), respectivament. s probable que es pugui trobar tamb en altres municipis de la comarca. Estat de conservaci Actualment s una espcie protegida a Catalunya, dacord amb el Decret 2/2008, de 15 dabril, pel qual saprova el Text refs de la Llei de protecci dels animals, aix com segons les normatives europees (conveni de Berna i annex II de la Directiva hbitats de la Uni Europea). s una espcie molt difcil de localitzar, ja que normalment noms es poden observar els adults durant un mes, per la qual cosa hi ha molt poca informaci sobre la seva abundncia. La seva distribuci es pot dir que s prou mplia, per hi ha el risc de lallament de les poblacions i la regressi de lespcie, segons la gesti forestal que es faci en cada lloc. Sembla que en algunes zones del nord de lEstat espanyol habita en paisatges en mosaic amb camps i bosquines, cosa que indi-

ca que pot suportar una certa fragmentaci de lhbitat, per s clar que necessita boscos amb fusta morta i en descomposici, no excessivament nets. Hi ha encara una certa pressi de captura dexemplars per al colleccionisme, per es desconeix si actualment encara hi ha sortida per comerciar amb lespcie, tot i que duna manera totalment illegal. Tamb moren molts exemplars atropellats a les carreteres. Lescanyapolls s una espcie indicadora del bon estat de conservaci dels boscos i lnica manera dassegurar-ne el futur s una bona gesti forestal que tingui en compte que els arbres vells i corcats tamb tenen una funci important en el manteniment de lequilibri ecolgic del bosc.

Nom com: Escanyapolls Noms locals: Ciervo volante Nom cientc: Lucanus cervus (Linnaeus, 1758) Ordre: Colepter Carcter: Autcton / Resident Vida: 30 dies, ladult; mxim 5 anys, la larva Mides: De 7 cm a 10 cm de llargada Hbitat: Ambients forestals amb fusta morta Cria/ous: 20 ous dins la fusta Conservaci: Protegida a Catalunya i Europa

EL PLA DE LESTANY 33