Está en la página 1de 82

http://drogues.gencat.

cat

Guia de recomanacions per a la implementaci del

PROTOCOL DE PREVENCI SOBRE DROGUES


ASA
Alternativa a la sanci administrativa

Programes educatius alternatius a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat

01
Equip redactor Snia Alguer Mireia Ambrs Joan Colom Mariona Corbella Maria Estrada David Pere Martnez Or Gemma Ruiz Eullia Sot Equip collaborador Aid Almirall Otger Amatller Jordi Bernabeu Gemma Calvet Marta Capdevila Rafael Carmona Llusa Conejos Llus Cucurull M de la Serra Campdepadrs Anna Maria Garca Nria Garca Imma Garrs Elvira Guilaa Anna Guitart Assumpta Lluch Sergi Marbella Xesco Montaez Nria Puentes Judit Ramos Carme Romera Assumpta Snchez Carles Sed Maribel Serra Generalitat de Catalunya Agncia de Salut Pblica de Catalunya Edita: Agncia de Salut Pblica de Catalunya Subdirecci General de Drogodependncies Primera edici: Barcelona, 2012 Dipsit legal: B. 21953-2012. Assessorament i correcci lingstica: Secci de Planicaci lingstica Disseny: Collage comunicaci

Els continguts daquesta obra estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que sen citi lautor i no sen faci un s comercial. La llicncia completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

02

NDEX

1. Prleg

03

2. Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 04

3. Els protocols de prevenci sobre drogues com a alternativa a la sanci administrativa (PPD-ASA) 4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA

08

12

5. Referncies bibliogrques

58

6. Annexos

60

Vegeu ndex complert de la guia

03

PRLEG
Molts professionals de la prevenci i les drogodependncies no vam viure positivament laprovaci de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, ja que semblava que no facilitava el treball preventiu. No obstant aix, lexperincia en el territori ha demostrat que, malgrat el carcter sancionador de la llei, s possible aprotar loportunitat que ens dna de contactar amb joves consumidors per dur a terme un abordatge preventiu, aix com per detectar de forma preco possibles problemtiques. En aquest context van nixer els programes educatius com a alternativa a la sanci administrativa. Actualment a Catalunya hi ha ms de trenta programes daquesta tipologia en funcionament, tots amb resultats molt satisfactoris. Les dades ens demostren que en els darrers anys sha produt un increment signicatiu del nombre de menors atesos des dels programes educatius, malgrat que no ha augmentat el nombre de denncies. Per tant, podem armar que hi ha una tendncia a consolidar aquests programes com una bona estratgia dintervenci preventiva en menors. La Guia de recomanacions per a la implementaci del Protocol de prevenci sobre drogues ASA (alternativa a la sanci administrativa) vol ser una eina dajuda per als professionals. Aquesta eina no ofereix una frmula nica, sin que presenta diferents propostes perqu cada municipi pugui adaptar-les a la seva idiosincrsia. El funcionament del Protocol s un model de collaboraci i coordinaci entre els diferents agents implicats, que es pot fer extensiu a altres mbits, com ara leducatiu, per oferir aix una intervenci integral de labordatge en menors. La realitzaci daquesta Guia ha estat possible grcies a la collaboraci dun grup de professionals (mossos desquadra, policies locals, tcnics en prevenci i drogodependncies i assessors jurdics), que han compartit el seu coneixement i experincia. Tamb hem dagrair el suport de la Fundaci Esportsalus en tota la gesti daquest procs. Esperem que us sigui til.

Joan Colom Farran Subdirector general de Drogodependncies Agncia de Salut Pblica de Catalunya

04

PRESENTACI
2.1. Quins sn els objectius daquesta guia? 2.2. Com sha elaborat la guia? 2.3. Com sha de fer servir aquesta guia?
05 06 07

05
Quins sn els objectius daquesta guia?

2. Presentaci
2.1. Quins sn els objectius daquesta guia? 2.2. Com sha elaborat la guia? 2.3. Com sha de fer servir aquesta guia?

Aquesta guia de recomanacions sha elaborat amb lobjectiu dobtenir un document marc que ofereixi les recomanacions necessries per a la implementaci i avaluaci dels protocols de prevenci sobre drogues (PPD) a qualsevol municipi de Catalunya, com a mesura alternativa a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat dentre 14 i 17 anys. La guia descriu els criteris mnims i bsics per a la implementaci dun PPD-ASA, i ofereix recomanacions que permetin prou exibilitat per poder ser adaptables a la realitat i la idiosincrsia de qualsevol municipi que el vulgui implementar. La guia tamb proposa una metodologia contrastada per a lavaluaci dels PPD-ASA, i aporta les eines per poder mesurar leccia dels objectius del programa. Lavaluaci individual de cadascun dels PPD-ASA sota els mateixos parmetres donar loportunitat de poder fer, en un futur, una avaluaci global sobre levoluci i leccia en el territori.

06
Com sha elaborat la guia?

2. Presentaci
2.1. Quins sn els objectius daquesta guia? 2.2. Com sha elaborat la guia? 2.3. Com sha de fer servir aquesta guia?

Aquesta guia s el resultat dun procs de participaci i collaboraci, desenvolupat durant un any, en el qual han estat representats diferents entitats i organismes. En el grup de treball hi ha participat un equip multidisciplinari format per vint-i-tres professionals de referncia en el procs dimplementaci del PPD-ASA: del Cos de Mossos dEsquadra, policies locals, assessors jurdics i tcnics en prevenci. A travs de diferents sessions presencials, les persones que hi han participat han aportat la seva experincia, coneixement i reexi en la prevenci al consum de drogues i en la implementaci, desenvolupament i coordinaci dels PPD-ASA existents. El treball del grup presencial sha reforat amb la participaci, des dun espai virtual, de diferent personal tcnic i professional vinculat al camp de la prevenci de drogues que ha aportat suggeriments, valoracions, consideracions, recomanacions o comentaris que han enriquit els continguts de la guia. Aquesta guia, impulsada des de la Subdirecci General de Drogodependncies, sha pogut dur a terme grcies a la participaci i collaboraci de tots aquests professionals i al suport de la Fundaci Esportsalus.

Vegeu lannex nm. 1 Relaci dintegrants del procs participatiu (espai presencial i virtual)

07
Com sha de fer servir aquesta guia?

2. Presentaci
2.1. Quins sn els objectius daquesta guia? 2.2. Com sha elaborat la guia? 2.3. Com sha de fer servir aquesta guia?

Lestructura de continguts de la guia segueix el procs dimplementaci i execuci dun PPD-ASA. Es deneixen i es donen les recomanacions oportunes per a cadascuna de les parts del procs, saporten les explicacions necessries per contextualitzar les accions i sofereixen les recomanacions pertinents perqu cada municipi pugui prendre les seves prpies decisions en funci de cada realitat. La guia no es planteja com a document marc per a un model nic de programa. Lexperincia prpia en el territori demostra que els PPD-ASA actualment en funcionament presenten diferncies en alguns aspectes, per tots ells sn efectius. La guia presenta un model com dactuaci a tots els PPD-ASA, per no una frmula nica: per a cadascuna de les fases saporten propostes exibles, recomanacions i reexions perqu cada municipi pugui adaptar les decisions a la realitat prpia de la poblaci i dels recursos disponibles.

ELS PROTOCOLS DE PREVENCI SOBRE DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA SANCI ADMINISTRATIVA (PPD-ASA)
3.1. Justicaci terica dels PPD-ASA 3.2. Experincies en el territori

08

09 11

REFLEXI
Ladolescncia s un moment molt important en el desenvolupament de les persones. Els joves senfronten a una etapa vital de creixement personal on experimenten canvis molt importants, tant fsics com psicolgics, que afecten tots els seus mbits. Aquesta situaci fa que els adolescents estiguin exposats o siguin ms vulnerables davant duna srie de conductes de risc, entre les quals lexperimentaci amb les drogues. Per els consums experimentals en aquesta edat no han de derivar necessriament en consums problemtics. s important poder retardar ledat dinici del consum experimental i prevenir els riscos associats a aquest consum, i per aix existeixen els programes de prevenci universal. Per en aquells casos en qu els joves estan exposats a situacions de risc associades al consum, calen programes de prevenci selectiva i indicada que ofereixin accions educatives per minimitzar els factors de risc i potenciar els factors de protecci dels adolescents, i evitar aix els consums problemtics. Els PPD-ASA semmarquen dins un nivell de prevenci selectiva i indicada.

09
Justicaci terica dels PPD-ASA

3. Els protocols de prevenci sobre drogues com a alternativa a la sanci administrativa (PPD-ASA)
3.1. Justicaci terica dels PPD-ASA 3.2. Experincies en el territori

Els PPD-ASA aborden el consum de drogues en joves no noms des dun punt de vista legal, sin des duna perspectiva de salut (EMCCDAb, 2008; Wandersman, Florin, 2003; Arthur, Blitz, 2000).

Faciliten la responsabilitat dels menors (EMCDDA, 2009; Sussman et al., 2004; Smith, 2000) vers els seus actes. Des de lAdministraci, fa anys que sha comprovat que el pagament de la sanci econmica sovint recau en els pares, tutors o representants legals de la persona infractora, que sovint no t recursos econmics propis per motius dedat.

Com que sn programes que permeten fer un abordatge educatiu (McGrath et al., 2006; Roe, Becker, 2005; Allot, Paxton, Leonard, 1999), possibiliten una exploraci individualitzada del consum i daltres factors de risc dels menors, i activen una derivaci si escau a altres recursos especcs. Les intervencions es duen a terme des dun model dabordatge educatiu, considerant cada cas de forma individual i creant un pla de treball personal per tal diniciar un procs reexiu orientat al canvi del comportament de risc. Model de promoci de la salut, adoptat per lOrganitzaci Mundial de la Salut lany 1986 (OMS, 1986), model daprenentatge social (Bandura, 1980, 1983, 1987), model transteric del canvi (Prochaska, DiClimente, 1982, 1994) (Prochaska, Prochaska,1993) i entrevista motivacional (Miller, Rollnick, 1999).

Sn efectius com a programes de detecci preco (EMCDDA, 2008a; Zonnevylle-Bender et al., 2007; Toumbourou et al., 2007; Canning, 2004) i derivaci, ja que ajuden a identicar els menors que puguin estar en situaci de risc pel que fa al desenvolupament de problemes relacionats amb les drogues.

Lexistncia dels programes alternatius permet contactar amb joves als quals daltra forma seria difcil daccedir i obre loportunitat de crear espais de reexi tant per a ells com per a la famlia.

Ofereixen als menors i a la seva famlia un espai de reexi amb la nalitat dincorporar noves formes de relaci que fomentin els factors de protecci. La vinculaci de la famlia (Toumbourou et al., 2007; Kumpfer et al., 2003; LovelandCherry, 2000) s un tema clau i imprescindible en el treball amb els menors.

CONTINUA

10
Justicaci terica dels PPD-ASA

3. Els protocols de prevenci sobre drogues com a alternativa a la sanci administrativa (PPD-ASA)
3.1. Justicaci terica dels PPD-ASA 3.2. Experincies en el territori

El programa permet el treball en xarxa dels diferents agents socials implicats (EMCCDA, 2008a). La coordinaci i collaboraci dels cossos de seguretat amb els serveis que habitualment tenen relaci amb els adolescents s essencial a destablir estratgies i criteris per detectar i intervenir de forma preco amb adolescents en risc. A part, el programes en si tamb sn una oportunitat per als professionals de crear circuits de collaboraci amb els recursos comunitaris i de poder crear xarxes de treball coordinat.

La presncia i lexperincia dels PPD-ASA en el territori representa una referncia de bon funcionament. Per trobem levidncia deccia daquest tipus dintervencions en diferents estudis internacionals i programes europeus avaluats i reconeguts com a exemple de bones prctiques per lobservatori europeu EMCDDA (European Monitoring Center for Drugs and Drug Addiction - Examples of evaluated practices: EDDRA), com ara FreD: Early Intervention of rst time noticed drug users a Alemanya, The Invisible Space a Itlia o Way Out a ustria.

11
Experincies en el territori

3. Els protocols de prevenci sobre drogues com a alternativa a la sanci administrativa (PPD-ASA)
3.1. Justicaci terica dels PPD-ASA 3.2. Experincies en el territori

Actualment hi ha en funcionament diferents PPD-ASA distributs pel territori de Catalunya (vegeu lannex nm. 2 Mapa dels PPD-ASA). Alguns estan plenament implementats des de fa anys i daltres sacaben de posar en marxa o estan encara en procs dimplementaci: els PPD-ASA sn una lnia de treball en evoluci i creixement. Lexperincia dels programes ha estat, i s, una pea clau en la transferncia dinformaci entre municipis per a la implementaci, el desenvolupament i la coordinaci de nous PPD-ASA. La distribuci territorial dels PPD-ASA no s uniforme ni homognia. Els PPD-ASA es desenvolupen, es coordinen i simplementen a travs de marcs i estructures molt diverses de lAdministraci local (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, altres estructures supramunicipals), el Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya, aix com altres rgans que participen en la gesti i lexecuci dels PPD-ASA. Les caracterstiques i realitats socials dels municipis que posen en marxa aquests programes sn molt diferents. Cada municipi ha buscat frmules prpies per resoldre la situaci com a resposta a una inquietud per aquest tema i com un acte de responsabilitat vers la seva ciutadania. Tot i aix, tots els PPD-ASA segueixen un model com de circuit i coordinaci, i noms difereixen entre si en aspectes relacionats amb la idiosincrsia del municipi i amb els recursos dels equips involucrats. El SIPD (Sistema dInformaci en Prevenci de Drogues i Salut Mental) permetr tenir un coneixement actualitzat de la presncia daquests programes al territori.

12

PROCS DIMPLEMENTACI DELS PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
13 14 42

13
Recomanacions generals

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Per posar en marxa un PPD-ASA s imprescindible comptar amb la implicaci i el suport poltic i tcnic de totes les institucions que intervenen en el procs. s important que el programa semmarqui dins una acci ms global, en lmbit municipal o supramunicipal, pel que fa a la prevenci del consum de drogues. Hi ha dhaver un lideratge municipal clar i un pla de prevenci o pla de drogues que doni al programa un marc dactuaci ms ampli. s molt important conixer la realitat del municipi pel que fa al consum de drogues en menors dedat. Abans diniciar qualsevol acci dimplementaci, es recomana analitzar la situaci de la poblaci, per ser conscients de la necessitat real dimplementar el PPD-ASA i tamb per poder dimensionar el possible volum dintervencions (vegeu Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA). Viabilitat del programa: s important ser conscient de les possibilitats reals del municipi o territori on es vulgui posar en marxa un PPD-ASA. Cal que hi hagi els recursos humans adients per executar el protocol. Tant per a la posada en marxa dun programa com per poder garantir-ne la continutat, shaur de disposar de professionals que puguin dur a terme aquest programa o b disposar deines i recursos per aconseguir-los.

14
Elaboraci i desenvolupament

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball

15 16
17 19 20 22

Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

15
Coordinaci prvia

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

Tant el funcionament del programa com el seu procs dimplementaci es basen en la coordinaci i collaboraci dels agents implicats. Per aquesta ra s un element clau lestabliment dun grup de treball per garantir la coordinaci i el seguiment del procs, la collaboraci dels diferents canals i la transversalitat.

El primer que sha de fer s identicar, des de lorigen, tots els agents implicats. Les peces clau perqu el programa funcioni sn: Responsable del programa: sha didenticar un tcnic o tcnica de referncia en consum de drogues que lideri el programa, independentment del departament o servei des del qual operi (Salut Pblica, Serveis Socials, Joventut, Benestar Social). Cossos de seguretat operants en el municipi (Policia Local i Mossos dEsquadra). Professional que far el seguiment (intervenci educativa). Grup de treball: comissi de representants de cadascun dels agents i recursos implicats en el procs. s important la creaci daquest grup de treball interdisciplinari per tal de fer una intervenci global i per tenir ben denides les actuacions en funci de les competncies de cada servei. Aquesta comissi es pot reunir tres cops lany. Disposar duna comissi de treball afavoreix que no es confonguin les competncies dels diferents serveis. La comissi de treball haur de denir i redactar el document marc del programa que inclou el protocol dactuaci. Cal una coordinaci mxima entre totes les persones que intervenen en el programa, ats que qualsevol disfunci pot demorar molt el procediment xat: - Sha de fer un seguiment individualitzat de cadascun dels expedients. - Sha de controlar el volum de menors que sacullen al PPD-ASA per garantir el servei. Recursos i serveis de la xarxa comunitria: sha de realitzar un treball conjunt amb tota la xarxa comunitria existent i garantir un objectiu compartit. Shan destablir unes bases de collaboraci entre serveis i recursos de la xarxa comunitria. Sha de consensuar la manera dintervenir i els possibles acompanyaments als recursos concrets (protocols de derivaci). Sha de formalitzar per escrit el conveni de collaboraci entre les parts implicades: ajuntament, Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya, aix com altres rgans que participin en la gesti i execuci dels PPD-ASA (vegeu lannex nm. 5 Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra).

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

16
Pla de treball

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

Els diferents punts que saborden a continuaci sn els aspectes que shan de tenir en compte a lhora de denir el pla de treball i establir els criteris per a cadascuna de les fases del PPD-ASA. En els apartats segents es presenten les explicacions i recomanacions necessries perqu un municipi, en funci de les seves caracterstiques sociodemogrques i els recursos propis, estableixi els criteris bsics dactuaci concreta que quedaran denits en el document marc del programa. Aquest document haur de recollir la fonamentaci del programa, els objectius, la denici de tots els processos, els agents implicats en cada fase, els criteris bsics del programa i tots els aspectes operatius, i ser el marc tcnic que formalitzar el PPD-ASA.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Lestructura i els continguts del document que es proposa sn els segents: Introducci: breu descripci del programa i de la seva nalitat. Marc dactuaci en el qual sintegra el programa (Pla municipal de drogues). Situaci actual del municipi respecte al consum de drogues en menors. Marc legal: establiment dels fonaments de dret Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi denits per determinar qui pot accedir a la mesura alternativa a la sanci Protocol dactuaci: Diagrama del circuit de procediment Recursos i professionals implicats: identicaci i descripci de les funcions Descripci del circuit dissenyat Avaluaci Planicaci per a la implementaci: calendari dexecuci de les fases dimplementaci. Annexos: documents del procs

Aquest document lha delaborar la comissi de representants dels agents i recursos implicats en el procs (grup de treball).

17
Marc legal

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

El document marc del programa, que inclou el protocol dactuaci, ha de denir de forma clara quin s el marc de referncia legal en el qual es fonamenta el PPD-ASA. El procediment previst en el protocol ha de ser aplicable als menors dedat dentre 14 i 17 anys denunciats per una presumpta infracci de larticle 25.1 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o transports pblics, aix com la tinena illcita de drogues txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques i labandonament destris o instruments utilitzats per al seu consum. A lesmentada infracci li correspon una sanci de multa de 300,52 euros a 30.050,61 euros. No obstant aix, si sesdevenen els requisits establerts en el protocol dactuaci corresponent, cada menor pot acceptar, de forma voluntria, desenvolupar un programa alternatiu a la incoaci del procediment administratiu sancionador corresponent.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

El document marc del programa ha de recollir els fonaments de dret segents: Convenci dels drets del nen (1989). Referncia jurdica, poltica i social per protegir el desenvolupament i la dignitat de tots els menors de 18 anys com a subjectes de drets i com a orientaci de les actuacions i decisions administratives i penals, que han danar sempre orientades a salvaguardar linters superior del menor (art. 3). Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana. Recomanaci 1121 del Consell dEuropa, relativa als drets dels nens i a la Carta dels drets del nen de 1992 del Parlament Europeu. Llei catalana 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia. Llei orgnica 15/1999 de protecci de dades de carcter personal (LOPD). Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya. Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

REFLEXI

Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador daplicaci als mbits de competncia de la Generalitat de Catalunya. Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

s possible que algunes poblacions tinguin ordenances municipals que facin referncia a consum de drogues o consums en espais pblics. Si es volen incloure en el marc legal, s important valorar que estiguin en sintonia amb els objectius educatius daquests programes.

CONTINUA

18
Marc legal

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

En la idonetat dels PPD-ASA i la seva signicaci preventiva, s daplicaci la Recomanaci REC (2000)20 del Consell dEuropa, sobre el rol de la intervenci psicosocial preco en la prevenci de comportaments criminals. En aquesta recomanaci sassenyalen els principis sobre els quals ha de descansar la intervenci psicosocial administrativa. En el text de la Recomanaci es demana que els programes selaborin de manera que responguin el millor possible als interessos dels infants, de les seves famlies i de la societat. Es prioritza el respecte a la privacitat i la integritat dels menors, amb especial insistncia en la necessitat de proporcionalitat, no-estigmatitzaci i no-discriminaci.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Els principis inspiradors daquests programes sn: a) El principi deccia. Les intervencions han datendre les necessitats dels menors adaptant el programa a la seva necessitat real. b) Intervenci mnima. Les intervencions han de ser adequades i el menys intensives possible. c) Proporcionalitat. Les intervencions sn a mesura de la gravetat del risc. Shan de graduar i no actuar de forma generalitzada. d) No-estigmatitzaci. Les intervencions no han de promoure el rebuig dels menors, ni a les seves famlies en lmbit comunitari. No sha de fomentar la culpabilitzaci. e) No-discriminaci. Les intervencions es fan sense distinci fonamentada sobre sexe, raa, color, llengua, origen cultural, etc.

En loferta dels PPD-ASA hi regeixen els principis inspiradors de la recomanaci esmentada.

19
Objectius del programa

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

Els objectius del programa han destar clarament denits. Sn la base a partir de la qual es desenvolupa el protocol dactuaci del programa que articula les funcions dels diferents agents implicats. A part, seran la base per avaluar el programa, ja que tota avaluaci ha de permetre mesurar leccia del procs. Es recomana incloure un prembul dins de lapartat dobjectius on es faci una declaraci dintencions del programa des dun punt de vista general que quedi exempt davaluaci. Prembul La nalitat daquests programes s poder oferir una intervenci datenci, seguiment i prevenci als menors que han estat denunciats per una infracci administrativa relacionada amb consum o tinena de drogues, que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanci administrativa, a canvi de la suspensi de la sanci econmica (sempre que la mesura alternativa es compleixi satisfactriament). Aquesta resposta ha de poder ser una intervenci integral des de diferents serveis municipals amb la nalitat de disminuir els riscos associats al consum de drogues. El programa tamb es pot considerar una estratgia de detecci preco (per evitar o disminuir riscos associats al consum). Es recomana que el document marc estableixi lobjectiu general segent: Objectiu general Aconseguir que els menors, presumptes autors duna infracci administrativa prevista a larticle 25.1 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o transports pblics, aix com la tinena illcita de drogues txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques, puguin optar a una mesura alternativa a la sanci per evitar o disminuir riscos associats al consum. Es recomana que el document marc estableixi els objectius especcs segents: Objectius especcs Detectar situacions de risc i fer la derivaci que escaigui a altres recursos de la xarxa sociosanitria. Orientar en relaci amb les necessitats personals detectades en el menor objecte de la denncia. Assessorar la famlia en relaci amb el consum de drogues i altres riscos associats. Vetllar perqu la mesura educativa es compleixi satisfactriament. Garantir una ptima coordinaci entre tots els agents implicats. Garantir la qualitat del servei.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

20
Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

s molt important denir aquests criteris dacord amb les possibilitats reals dactuaci del municipi (sobre els criteris 2 i 3). En el cas de municipis amb una densitat de poblaci important, els criteris dinclusi o exclusi han de ser una frmula per determinar i planicar el tipus i volum dintervencions en funci dels recursos disponibles per al programa.

1. Edat de la persona infractora


Dacord amb el marc legal denit: La poblaci que pot accedir a un PPD-ASA com a alternativa a la sanci sn els menors amb una edat compresa entre els 14 i 17 anys.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

2. Municipi de residncia de la persona infractora


Aquest s un criteri dinclusi o exclusi que sha de denir en funci de les caracterstiques especques del municipi que estigui implementant el programa.

Una opci s oferir lalternativa als menors que hagin coms la infracci en el municipi i que siguin residents en el municipi.
Per hi ha aspectes demogrcs propis del municipi que shan danalitzar: Lexperincia en el territori evidencia que hi ha poblacions grans o capitals de comarca que tenen una elevada auncia de persones provinents de municipis propers, ja que concentren loferta escolar, laboral, doci i de diversi de la zona dinuncia (persones que no estan empadronades per que passen la major part del dia en el municipi).

La mobilitat demogrca pot generar situacions controvertides: Per exemple, dos companys descola cometen la mateixa infracci. Un dells s resident al municipi, per laltre no, tot i estudiar en aquesta poblaci. En aquest cas, noms es podria oferir la mesura alternativa al menor resident i laltre en quedaria excls (tot i passar gran part del seu temps en el municipi on ha coms la infracci).

Per evitar aquest tipus de situacions, si els recursos del municipi garanteixen que poden absorbir un volum ms elevat dintervencions, es podria plantejar una ampliaci daquest criteri dinclusi amb lopci segent:

Oferir lalternativa a la sanci als menors denunciats en el municipi, independentment del seu lloc de residncia. Sha vist que aquest criteri determina el volum de joves que poden accedir al programa. Per tant, s important poder tenir a priori una idea aproximada del grup diana i denir-lo dacord amb la realitat. Finalment, lopci ms recomanable, sempre que sigui possible, seria atendre els menors residents del municipi, independentment don hagin estat denunciats. CONTINUA

21
Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci

3. Repeticions de la infracci

Es recomana que la repetici de la infracci (en menors que ja shagin adherit una altra vegada al PPD-ASA) no sigui, per si mateixa, un criteri dexclusi.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Des dun punt de vista educatiu, una persona jove que ja sha adherit a la mesura alternativa i torna a ser denunciada es podria considerar amb ms factors de risc i, per tant, amb ms necessitat de participar de nou en un programa educatiu. A part, en letapa compresa entre els 14 i els 18 anys, els menors poden experimentar canvis molt profunds (personals, socials, familiars, dentorn, etc.) que poden agreujar els factors de risc. Tamb s cert que un dels objectius del PPD-ASA s reforar la responsabilitat dels menors respecte dels seus actes, prendre conscincia dels riscos associats que comporta el consum i assumir noves conductes.

Larticle 30 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana, atorga a lautoritat sancionadora la possibilitat de graduar la sanci basant-se en la culpabilitat, la reincidncia i la capacitat econmica de la persona infractora per concretar les sancions que calgui imposar i, en el seu cas, graduar la quantia de les multes. Per tant, en qualsevol cas, la consideraci de la reincidncia cal que la tracti prviament qui tingui la competncia sancionadora i concretada posteriorment en el protocol dactuaci corresponent.

Es recomana que quan selabori el document marc del programa sexplorin les possibles opcions per admetre un cas de repetici, com ara: Que hagi passat un mnim dun any entre sanci i sanci.

REFLEXI

Que en la realitzaci del PPD-ASA anterior exists un comproms dels menors, un bon compliment i laprotament del programa. En qualsevol cas, la circumstncia de repetici shauria dincloure com una variable ms de la intervenci educativa.

Les condicions o circumstncies duna persona que va realitzar un PPD-ASA als 14 anys, per exemple, poden haver variat molt al cap de dos anys: canvis en el tipus de consum (experimental, ocasional, habitual o abs) o agreujament dels factors de risc. En un cas aix, les dues intervencions serien necessries i molt diferents entre si.

22
Protocol dactuaci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador Mxim 15 dies

INFRACCI ADMINISTRATIVA Menor dedat


Patrulla actuant Mossos dEsquadra / Policia Local

II

INFORMACI als pares, tutors o representants legals sobre la mesura alternativa


Patrulla actuant Mossos dEsquadra / Policia Local

ACOLLIMENT A LA MESURA

S
III

NO

CONCERTAR VISITA pel procs dacolliment


Pares, tutors o representants legals

Mxim 1 mes

IV

INFORMACI MESURA ALTERNATIVA (PPD-ASA)


Menor acompanyat pels pares, tutors o representants legals

PROCS DACOLLIMENT

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

COMPROMS DADHESI AL PROGRAMA?

S
SIGNATURA DEL FULL DE COMPROMS DADHESI AL PPD-ASA SOLLICITUD DE SUSPENSI TEMPORAL DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR

NO

Mxim 3 mesos

INTERVENCI EDUCATIVA
EIXOS DATENCI: PLA DE TREBALL INDIVIDUALITZAT SEGUIMENT DE LA INTERVENCI EDUCATIVA

VI

INFORME DE TANCAMENT I RESOLUCI DEL PROCS SANCIONADOR


COMPLIMENT DE LA MESURA ALTERNATIVA?

S
Valoraci satisfactria

NO
Valoraci no satisfactria

Sollicitud de la SUSPENSI DEFINITIVA de la sanci

Sollicitud de la CONTINUTAT del procediment sancionador

CONTINUA

23
Protocol dactuaci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Temporalitzaci del protocol dactuaci


Des de la denncia ns a la trucada per sollicitar hora per a la primera visita: Sha de delimitar o denir un temps mxim i informar-ne la famlia (pares, tutors o representants legals).

El perode de temps no ha de ser superior a 15 dies Aquest marge sha de denir tenint en compte lagilitat i organitzaci del procs de cada municipi i les capacitats del servei. Tot i aix, un termini curt genera un efecte dimmediatesa per a les famlies i agilitza tot el procs.

Des de la denncia ns a la primera visita: El temps que pot passar des de la denncia (aixecament dacta) i lactivaci del procediment sancionador ordinari s dun mes.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

La visita sha de programar tenint en compte que no hagin passat ms de 30 dies des de la data de la denncia, ja que aleshores shauria sobrepassat el temps legal per sollicitar la suspensi temporal del procediment sancionador.

Des de la denncia ns a linforme de tancament: Aquest termini ha de ser, com a mxim, de tres mesos.

A la dels tres mesos des de la data de la denncia shauria demetre un informe de tancament, tant si s favorable (fet que generaria una sollicitud de suspensi denitiva de la sanci) com si s desfavorable (fet que generaria una sollicitud de continutat del procediment sancionador ordinari).

Circuit del procediment

Referncies de PPD-ASA en marxa: Alguns tenen el termini denit en 15 dies per daltres lhan redut a una setmana. Hi ha algun cas que, per potenciar aquest efecte dimmediatesa, el termini sha denit en 72 hores.

El punt de partida del protocol dactuaci s lexistncia duna denncia duna infracci administrativa que genera una sanci. A partir daquest moment sactiva el procediment en qu sofereix la possibilitat daplicar una mesura alternativa a la sanci. Els diferents agents implicats en el programa han de seguir el protocol dactuaci que en els propers punts es deneixen.

24
Infracci administrativa

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

La intervenci policial davant la tinena o el consum de drogues txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques est denida dacord amb els procediments propis de la policia (procediment normalitzat de treball o PNT). Un cop detectada la infracci, la policia decomissa les substncies i genera una denncia administrativa per mitj de lacta formalitzada D10. A partir daquest moment, es posa en marxa el procs sancionador, dacord amb la sanci econmica que es determini. Comunicaci del fet denunciat a una persona adulta responsable de la persona menor Com que es tracta de menors dedat, sha dinformar els pares, tutors o representants legals sobre el fet denunciat i limport de la sanci. En aquest cas, segons el PNT de la policia, els menors shan didenticar i donar les dades de contacte dels pares, tutors o representants legals per tal de fer possible aquesta noticaci via telefnica. Tot i aix, els agents poden valorar si es tracta duna situaci de risc dels menors, tenint present ledat, el lloc i lhora del fet, aix com altres circumstncies, i considerar necessari traslladar-los a les dependncies policials o al domicili propi per tal de fer la comunicaci del fet i el lliurament dels menors a una persona adulta responsable.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Recomanacions sobre la comunicaci del fet denunciat per part de la policia a la famlia: - s important que es faci una presentaci clara, amb una comunicaci calmada. - Cal deixar clar el context legal: s important explicar b la llei que descriu lacte illcit i que dna, al mateix temps, loportunitat de desenvolupar una activitat educativa com a alternativa a la sanci. - s important utilitzar les eines del llenguatge adequades per no alarmar excessivament la famlia. Es recomana evitar:

parlar de problemes de drogodependncia criminalitzar el fet fer sentir culpable la famlia

25
Informaci a pares, tutors o representants legals sobre la mesura alternativa

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Un cop comunicat el fet denunciat als pares, tutors o representants legals de la persona menor, la policia informar sobre la possibilitat de desenvolupar el programa de mesures educatives com a alternativa a la sanci, sempre que els menors compleixin els criteris dinclusi denits en el programa.
Full informatiu La informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Descripci de la infracci: referncia a la Llei orgnica 1/1992 i possible sanci econmica. Explicaci de la mesura educativa alternativa a la sanci: procediment del programa. Instruccions per accedir a la mesura: termini per a la programaci de primera visita, contacte... Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: full informatiu.

Per explicar clarament la mesura alternativa, lagent policial entregar (en el cas que tant els menors com els seus pares, tutors o representants legals estiguin a la comissaria) un full informatiu amb la informaci bsica de la mesura i els detalls per adherir-se al programa. En el cas que el contacte amb els pares, tutors o representants legals es faci per telfon, shaur de transmetre la mateixa informaci que cont aquest full informatiu.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Aquesta comunicaci s molt important, ja que s la primera informaci que reben els menors i els seus pares, tutors o representants legals sobre lexistncia del PPD-ASA. Sha dexplicar molt b, amb coneixement dels procediments i nalitats del programa i benecis que aporta tant als menors com a la seva famlia.

s molt important assegurar que en aquest primer contacte la informaci sobre el PPD-ASA arribi de forma clara i efectiva, per tal daconseguir la mxima adhesi al programa. Els representants dels cossos policials al grup de treball han de coordinar els circuits dinformaci per tal que tots els efectius estiguin informats sobre lexistncia del PPD-ASA i que en coneguin el funcionament, les nalitats i els benecis per poder fer una comunicaci completa i efectiva.

REFLEXI

Lexperincia en el territori destaca que el paper dels cossos policials s cabdal per a ladhesi al programa, ja que s el primer agent que activa el circuit.

26
Concertar visita pel procs dacolliment

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Un cop sha informat sobre la possibilitat i la manera dacollir-se a la mesura alternativa, s responsabilitat dels pares, tutors o representants legals dels menors posar-se en contacte amb el servei municipal per tal de concertar data per a la primera visita per iniciar el procs dacolliment.

Tal com sha explicat en la temporalitzaci del procs, els pares, tutors o representants legals han de fer el contacte per concertar la visita en el termini mxim que shagi denit, que es recomana que mai no sigui superior a 15 dies.

Si es vol potenciar el programa, es pot plantejar la possibilitat destablir una coordinaci prvia entre els cossos de seguretat i lrgan municipal o servei encarregat del programa: En el moment que la policia comunica el PPD-ASA i els menors i la famlia mostren inters, la policia pot informar la persona responsable del PPD-ASA i passar les dades de contacte. Daquesta manera, en el cas que sestigui acabant el termini per programar la primera visita, es pot contactar amb la famlia per recordar la possibilitat dacollir-shi i acordar en aquest moment la data per a la visita del procs dacolliment.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

27
Procs dacolliment

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

El procs dacolliment s el primer contacte dels menors i els seus pares, tutors o representants legals amb el programa. En aquesta primera visita han dassistir tant els menors com els seus pares, tutors o representants legals. Tot i que ja estan informats sobre les caracterstiques bsiques del programa, en aquesta acollida sels explicar, fora dun context policial, tota la informaci general del procs i els compromisos que han dassumir per acollir-se a la mesura. Amb la informaci completa, els menors i els seus pares, tutors o representants legals decidiran si denitivament shi volen acollir.

Orientacions sobre la comunicaci


Emmarcar lespai: fer una presentaci del servei municipal dins el qual semmarca el programa i dels professionals que hi treballen. Presentar el PPD-ASA com una oportunitat educativa (al marge de la sanci): involucrar els menors i les seves famlies en el procs educatiu i fer que ho valorin com una oportunitat que han de saber aprotar (la signatura dun document aporta seriositat al comproms que han dagafar: responsabilitat). Transmetre seriositat, condencialitat i professionalitat del procs. Crear un clima de conana i empatia. Desangoixar els pares (que moltes vegades vnen molt desconcertats) per tal dafavorir una actitud positiva envers el procs; aclarir dubtes i neguits que pot generar el fet denunciat o la intervenci policial (els pares vnen preocupats perqu no saben si el fet illcit quedar com a expedient per al seu ll o lla).

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

REFLEXI
s important reduir al mxim possible el temps transcorregut entre lacta de denncia i la primera visita del procs dacolliment, per tal de garantir ms temps per a la intervenci educativa, que haur de nalitzar amb lenviament de linforme de tancament quan es compleixin com a mxim els tres mesos des de la denncia.

Deixar clar que no es tracta de discutir sobre la multa o la sanci, i que en el procs no es pretn jutjar ni buscar la culpabilitat de ning.

CONTINUA

28
Procs dacolliment

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Continguts de la primera visita


Informaci sobre el programa: tant pel que fa al procediment com a les nalitats de la mesura i els benecis per als menors i la famlia. Contrastar la informaci que tenen sobre el programa i saber qu en pensen i com linterpreten. Tranquillitzar tant els menors com la famlia. Si el cas ho permet, cal avanar informaci general del tipus dintervenci educativa que es portar a terme durant el seguiment. Cal garantir la condencialitat del procs. Cal sensibilitzar els pares, tutors o representants legals dels menors en aquesta primera visita, ja que aix potenciar ladhesi al programa i el grau de comproms en el futur.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Es recomana entregar algun tipus de document amb informaci detallada del programa: Document informatiu del PPD-ASA. A diferncia del full informatiu que entrega la policia, aquest material de divulgaci t com a objectiu explicar ms a fons el programa des dun punt de vista educatiu, i comunicar les condicions que shan daconseguir per fer que la intervenci sigui efectiva. Aquest document dna molta seriositat al procs i genera responsabilitat tant dels menors com dels familiars.

Document informatiu del PPD-ASA La informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Descripci del programa: procediment. Breu descripci del format de la mesura educativa: nombre de sessions aproximades, continguts genrics que cal treballar. Aspectes que cal tenir en compte per al bon funcionament de la mesura: puntualitat, importncia de lassistncia a les sessions, condencialitat, carcter voluntari, condicions per poder dur a terme les sessions de forma efectiva, motius pels quals es pot excloure els menors del PPD-ASA una vegada iniciat, etc.

CONTINUA

29
Procs dacolliment

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Acceptaci del comproms dacolliment al PPD-ASA


En el moment en qu els menors i els seus pares, tutors o representants legals decideixen acollir-se al programa, shan de fer els trmits legals per iniciar la suspensi temporal del procs sancionador:

Signatura del full de comproms per part del menor o la menor i els seus pares, tutors o representants legals, on assumeixen de forma voluntria el comproms que suposa acollir-se a la mesura alternativa. Un cop signat el document, la persona responsable del programa en far dues cpies: una cpia per a la persona responsable del programa, una cpia per a la famlia, i loriginal senviar a lABP (rea Bsica Policial) dels Mossos dEsquadra.

Full de comproms La informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Dades de la denncia Dades de la persona menor Dades de la persona responsable del menor Descripci de la situaci que origina la intervenci Professional del PPD-ASA de referncia Redacci del comproms Signatura de la persona menor, de la persona responsable i del professional de referncia Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: full de comproms.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci La informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent:

Sollicitud de suspensi temporal del procs sancionador. Juntament amb loriginal del full de comproms, sha denviar a lABP dels Mossos dEsquadra el Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci. A partir daquest moment, la sanci quedar temporalment suspesa durant un temps mxim de tres mesos a partir de la data de lacta de denncia.

Dades de la denncia Dades de la persona menor Professional del programa de referncia Redacci de la sollicitud de suspensi temporal de la sanci Signatura del professional de referncia Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: full de sol.licitud de suspensi temporal de la sanci.

30
Intervenci educativa

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Els objectius principals de les intervencions preventives, duna banda, se centren a potenciar els factors de protecci que disminueixen la possibilitat diniciar conductes de risc o de mantenir-les. Aquests elements sn caracterstiques que poden ser de caire individual (capacitat de pensar de forma crtica i creativa, habilitats per comunicar-se i relacionar-se, interioritzar valors prosocials, etc.), familiar (vincles familiars estables i positius, posicionaments clars vers el consum de drogues...) o social (vincles positius amb entitats socialitzadores). Daltra banda, amb les estratgies preventives es pretn incidir en els elements que predisposen a iniciar-se en les conductes de risc o a mantenir-les. Parlem dels factors de risc, que tamb provenen de lindividu (baix sentit crtic, impulsivitat, etc.), de lentorn familiar (models de referncia permissius, manca de comunicaci, etc.) i de lentorn social (proximitat amb el consum, el consumisme...). Prevenir consisteix a debilitar els factors de risc i potenciar els factors de protecci. En aquest sentit, anomenem intervenci educativa el pla de treball individualitzat per a cada jove, que t uns objectius preventius denits a partir del coneixement i lavaluaci daquests factors. Es duu a terme amb la nalitat de produir canvis de millora en la qualitat de vida dels joves, fent-los ms responsables i autnoms. La intervenci s una alternativa educativa a la sanci. Per tant, no pot ser interpretada com un cstig i ha de guardar una coherncia amb el fet que ha motivat la sanci administrativa, en aquest cas, el consum duna substncia illegal, ents no des de la perspectiva dun acte delictiu, sin des de lptica de la salut. El marc teric de la intervenci pot variar segons la formaci especca, lexperincia i lespecialitzaci de cada professional. No obstant aix, alguns dels fonaments metodolgics que poden guiar la intervenci sn: Model de promoci de la salut, adoptat per lOrganitzaci Mundial de la Salut lany 1986 (OMS, 1986). Model daprenentatge social (Bandura, 1980, 1983, 1987). Model transteric del canvi (Prochaska, DiClimente, 1982, 1994), (Prochaska, Prochaska,1993). Entrevista motivacional (Miller, Rollnick, 1999).

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

31
Intervenci educativa Objectius

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Els objectius generals de la intervenci educativa sn:

Disminuir els factors de risc detectats que puguin haver provocat linici del consum de drogues i que podrien afavorir un consum ms problemtic. Potenciar els factors de protecci tant personals, familiars com socials del menor per fer front a situacions de risc. Aconseguir que el menor prengui conscincia del consum propi i dels riscos associats a aquesta conducta. Dotar de les eines i estratgies per adquirir capacitat crtica vers el consum i donar les pautes necessries per a un consum de menys risc. Assessorar els pares, tutors o representants legals dels menors en el seu paper educador amb relaci a la prevenci del consum de drogues. Donar informaci objectiva i de forma argumentada sobre les drogues

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Els objectius especcs es deneixen en funci dels compromisos o acords que sestableixin per iniciar un canvi. Aquests compromisos han de quedar molt ben denits i shan de poder assolir a curt termini.

32
Intervenci educativa Estructura de la intervenci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Es poden plantejar entre tres i sis sessions de treball duna hora aproximada, que han de servir per assolir els objectius plantejats tant per als joves com per a la famlia.

La primera sessi es recomana que es destini a valorar els factors de risc i de protecci amb lobjectiu de denir el pla individualitzat de treball per fer una intervenci educativa personalitzada. Aquesta sessi es pot fer coincidir en el temps amb la primera visita (procs dacolliment).

El seguiment o pla de treball, en funci de la formaci dels professionals, es pot plantejar amb sessions familiars o individuals amb cada jove. En aquest darrer cas, es recomana fer una o dues sessions en parallel amb els pares, tutors o representants legals dels menors.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Shaur de fer una ltima sessi conjunta (menor amb els pares, tutors o representants legals) per valorar el procs i el grau de compliment dels objectius marcats.

33
Intervenci educativa Perl dels professionals

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Es recomana que els criteris mnims del perl dels professionals que han de dur a terme la intervenci educativa siguin:

Han de ser professionals amb formaci universitria en lmbit psicoeducatiu o socioeducatiu, que tinguin coneixement i experincia en el treball amb joves i amb famlies, i que tinguin habilitats per comunicar-se amb els adolescents. Han de comptar amb coneixements sobre les drogues i han de tenir experincia i coneixement en lmbit de la prevenci o labordatge de les drogodependncies.

Si hi ha mancances, shan de buscar mecanismes per cobrir-les, coordinant-se amb altres recursos o serveis. s recomanable que tot el procs el dugui a terme una sola persona.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

34
Intervenci educativa Principis que guien la intervenci educativa

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Crear un clima de conana: un espai proper on els joves i la famlia se sentin cmodes. Crear un clima de respecte, comunicaci i serenitat. Per al mateix temps transmetre rigor i professionalitat. Expressar empatia: quan la persona se sent acceptada tal com s, es troba ms lliure per decidir canviar. Cal demostrar que es valora lactitud positiva, participativa, receptiva i de cooperaci dels joves per implicar-los en lactivitat. Condencialitat: actuar amb honestedat si alguna informaci rellevant ha de ser transmesa als familiars o a un altre servei per no malmetre la conana. Evitar valoracions morals i actituds de judici. Crear la discrepncia: crear una dissonncia cognitiva entre el que s i el que voldria ser pot ajudar a avanar en el treball educatiu, per exemple entre el que una persona busca quan consumeix drogues i el que pot trobar. Evitar discussions: ja que creen resistncies. Fomentar lautoeccia: transmetre el missatge que laltra persona s capa dassolir els canvis que es proposa. Fomentar el dileg: evitar plantejar les sessions com un interrogatori; ha de ser un dileg on les diferents parts aportin idees, opinions i solucions. Plantejar objectius o pactes de forma conjunta, fent que els joves se sentin partcips dels acords establerts. Transmetre responsabilitat cap al procs: fer prevaler els aspectes formals i normatius per a ambdues parts (puntualitat, assistncia, formalitat, evitar interrupcions com ara mbils, etc.). Oferir informaci objectiva i realista sobre les drogues i sobre els recursos en qu poden trobar assessorament.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

35
Intervenci educativa Contingut

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Conixer els factors de risc i de protecci dels menors ens ajudar a determinar en cada cas una proposta de pla de treball, fet que permetr que la mesura educativa sigui personalitzada dacord amb les caracterstiques individuals, familiars i socials de cada jove.

Hi ha sis eixos datenci que ens poden ajudar a conixer la situaci personal, familiar i social de cada jove: 1. SITUACI OCUPACIONAL I FORMACI 2. SITUACI FAMILIAR 3. OCUPACI DEL TEMPS DOCI/LLEURE 4. ASPECTES SOCIALS 5. CONSUM DE DROGUES 6. FACTORS DE PERSONALITAT, PSICOLGICS

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

A continuaci, sadjunta una taula on sofereixen pautes per a cadascun dels sis eixos datenci sobre: Factors de risc i protecci de cadascun dels eixos. Estratgies dintervenci dels professionals en funci de la situaci dels joves i la famlia. Recursos i eines de treball que ofereix la xarxa comunitria per dur a terme lactuaci dels professionals durant la intervenci educativa.

CONTINUA

36
Intervenci educativa Contingut

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

SIS EIXOS DATENCI Situaci ocupacional i/o formaci

CONEIXEMENT SOBRE ELS FACTORS DE RISC I DE PROTECCI


Situaci: estudia / treballa / no t
ocupaci. Percepci del menor sobre la seva situaci. Grau de satisfacci. Possibles projectes a curt i mig termini.

Possibles lnies de treball

ESTRATGIES DINTERVENCI

RECURSOS

Materials divulgatius, recursos i serveis comunitaris de suport per a la intervenci

Identicar aspectes positius


en el jove (aptituds, actituds, motivacions, etc) per tal denfortir-les.

Conixer b els recursos del


municipi en relaci a loferta formativa (cursos, beques, ...) i pre-laboral: conixer b els circuits, qui nest al crrec, quins recursos sn gratuts i quins no, ...

Identicar situacions conictives i


valorar possibles alternatives per afrontar-les.

Si estudia:
Curs que fa i correspondncia amb ledat ; Possible absentisme i/o passivitat. Dicultats dadaptaci i/o poca integraci amb els companys o amb les normes Motivaci / satisfacci per lestudi. Models de referncia (professors / tutors). Rendiment acadmic.

Educadors de Serveis Socials i/o


de Joventut dmbit municipal o comarcal.

Coordinaci amb els centres


educatius.

Orientaci formativa:
assessorament de loferta formativa.

Centres de Promoci Econmica. Serveis Socials del municipi. Punts dInformaci Juvenils (PIJ). Secretaria de Joventut de la
Generalitat de Catalunya.

Orientaci professional (exemples


cerca de feina, com fer un currculum, com preparar una entrevista,...)

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Si treballa:
Tipus de feina. Correspondncia amb la formaci cursada. Motivaci / satisfacci per la feina. Dicultats dadaptaci i/o poca integraci amb els companys o amb les normes. Nivell dautoestima i conana. Relaci amb lautoritat.

Ajudar a buscar all que generi


motivaci.

CONTINUA

37
Intervenci educativa Contingut

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

SIS EIXOS DATENCI Situaci familiar

CONEIXEMENT SOBRE ELS FACTORS DE RISC I DE PROTECCI


Estructura familiar. Amb qui viu. Situaci ocupacional dels pares. Dinmica familiar.
Comunicaci. Conana Afectivitat. Cohesi. Relaci dels pares. Relaci entre germans. Estil educatiu ( permissiu, autoritari, ...) Lmits i normes.

Possibles lnies de treball

ESTRATGIES DINTERVENCI

RECURSOS

Materials divulgatius, recursos i serveis comunitaris de suport per a la intervenci

Abordatge familiar. Orientar i assessorar a la famlia. Evitar la culpabilitzaci i potenciar


la responsabilitat i la implicaci (ells poden fer tamb alguna cosa).

Serveis Socials. Serveis municipals de terpia


familiar.

Catleg de materials i programes


per a la prevenci i la reducci de danys associats al consum de drogues Guia connecta amb els teus lls: com prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc. Llibret 8 equilibris. Pares i mares que consumeixen alcohol i altres drogues.

Fomentar la calma durant procs


educatiu. Tranquillitzar i restar dramatisme a la situaci. Convidar a la reexi.

Donar espai i potenciar que parlin


entre ells.

Facilitar que la famlia arribi a


acords en punts de conicte.

Temps doci amb la famlia. Els pares davant les drogues:


Actitud vers el consum de drogues. Existncia de consum de drogues entre altres membres de la famlia.

Fomentar el temps lliure compartit


amb la famlia.

Web amb idees, comentaris i


consells per a reexionar sobre el consum de drogues en adolescents i el foment de la prevenci en lmbit familiar: www.parlemdedrogues.cat

No centrar-se noms en el tema


de les drogues. Parlar sobre altres temes que puguin preocupar a la famlia, com per exemple les seves dinmiques de relaci i la seva comunicaci.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Informar sobre els diferents


nivells de consum (no tots sn problemtics o de dependncia).

Temps doci

Consum associat la temps doci


(temps lliure).

Motivar la prctica dalternatives


doci saludable: esport, cultura

Recursos del Municipi;


equipaments juvenils (saber si sn gratutes o no).

Activitats doci, acions i esport. Concepte del temps doci i de la


diversi (per exemple sortir de marxa = descontrol?).

Organitzaci del temps de lleure. Organitzaci del temps doci del


cap de setmana.

Esplais, agrupaments... del


municipi.

Temps doci familiar compartit.

Potenciar les motivacions i acions


que el jove tingui.

CONTINUA

38
Intervenci educativa Contingut

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

SIS EIXOS DATENCI Aspectes socials

CONEIXEMENT SOBRE ELS FACTORS DE RISC I DE PROTECCI


Grup damics. Consum en grup. Parella. Consum en la parella. Relaci amb grup diguals. Pertinena a algun grup social. Percepci del consum. Signicat que dna al consum. Tipus de consum: ocasional,
compulsiu, habitual.

Possibles lnies de treball

ESTRATGIES DINTERVENCI

RECURSOS

Materials divulgatius, recursos i serveis comunitaris de suport per a la intervenci

Plantejar activitats grupals (impuls


de nous amics, canvi dentorns).

Equipaments juvenils ... Esplais,


agrupaments... del municipi.

Reforar aquells aspectes socials


positius.

Consum de drogues

Abordar el tema de les drogues


(informaci). Recerca conjunta dinformaci / Utilitzar materials preventius per comentar-ho conjuntament.

CAS de referncia del municipi. Material divulgatiu de prevenci


de drogues.

Serveis Municipals
dassessorament sobre drogues.

Experincies que ha ocasionat el


consum de drogues.

Afavorir els factors protectors que


el menor necessita per evitar o reduir el consum.

Serveis Municipals de salut


adreats a joves.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Temps que fa que consumeix. Drogues que consumeix. Moments en que es dna el
consum.

Dotar dinformaci al menor i la


seva famlia sobre el mn de les drogues.

Catleg de materials i programes


per a la prevenci i la reducci de danys associats al consum de drogues

Diners gastats en el consum. Informaci / Desinformaci sobre


les drogues.

Pactar estratgies per reduir riscos


en el consum.

Orientar al menor en les recursos


que t a la seva disposici (webs sobre drogues adreades a joves, infermeres Programa Salut i Escola, Tarda Jove als CAPs, ...).

Accessibilitat a les substncies. Saber quin coneixement t de les


repercussions legals de consumir drogues.

Saber si t conscincia de la
responsabilitat vers els altres.

Valorar en el cas que existeixi


repetici del PPD-ASA.

CONTINUA

39
Intervenci educativa Contingut

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

SIS EIXOS DATENCI Factors de personalitat, psicolgics i/o conductuals

CONEIXEMENT SOBRE ELS FACTORS DE RISC I DE PROTECCI


Grau dautoestima, dautonomia,
dautocontrol emocional i de conducta.

Possibles lnies de treball

ESTRATGIES DINTERVENCI

RECURSOS

Materials divulgatius, recursos i serveis comunitaris de suport per a la intervenci

Detectar si hi ha actituds de risc:


TDHA, trastorns destat dnim, individualisme, escepticisme, imprudncia, presentisme, irresponsabilitat, desaament a lautoritat, actituds no normatives i antisocials, actituds evasives davant la realitat, impulsivitat...

Serveis Socials. CSMIJ. Serveis Municipals dassessorament


sobre drogues.

Grau dhabilitats de comunicaci i


de resoluci de conictes.

Trastorns / medicaci.

Serveis Municipals de salut


adreats a joves.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

40
Intervenci educativa Derivaci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa Objectius Estructura de la intervenci Perl dels professionals Principis que guien la intervenci educativa Contingut Derivaci VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

En cas de detectar que existeix un problema que requereixi un seguiment ms intensiu o un tractament, els professionals han de derivar els menors i els pares, tutors o representants legals al recurs adient (Vegeu el punt Instruments dinters per a lavaluaci de casos). Cal tenir en compte especialment: Els centres de salut mental infantojuvenil on ser adient derivar els menors en cas que es detecti lexistncia dalgun problema de salut mental (depressi, ansietat, hiperactivitat, etc.). Els centres datenci i seguiment de la Xarxa dAtenci a les Drogodependncies, en cas que detectem algun cas daddicci a les drogues. Els centres datenci primria, en cas dobservar problemes de tipus orgnic. Els equips de Serveis Socials del municipi, si identiquem necessitats socials o factors de risc psicosocial que requereixin un seguiment.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Per tal de poder fer les derivacions de forma ecient, els diferents recursos de la xarxa han destar al corrent de lexistncia i del funcionament del PPD-ASA i cal que sestableixin mecanismes de coordinaci i collaboraci: tenir acords de derivaci establerts des de linici facilita i agilitza el procs de derivaci.

Per poder fer les derivacions a altres serveis de la xarxa comunitria s essencial comptar amb el consentiment informat dels menors, aix com el dels pares, tutors o representants legals, dacord amb larticle 11 de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, perqu qualsevol cessi de dades no consentida pot ser objecte dinfracci administrativa greu.

s molt important que hi hagi una coordinaci i una collaboraci uides entre els recursos de derivaci i els tcnics del programa. Pot ser que aquesta derivaci es faci en parallel al pla individual del PPD-ASA o que el substitueixi. En qualsevol cas, cal que els menors rebin un acompanyament en aquests recursos comunitaris o equipament per part dels tcnics del programa, que sn els responsables de coordinar-ho tot i fer-ne el seguiment.

41
Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament
4.2.1. Coordinaci prvia 4.2.2. Pla de treball Marc legal Objectius del programa Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi Protocol dactuaci I. Infracci administrativa II. Informaci a pares , tutors o representants legals sobre la mesura alternativa III. Concertar visita pel procs dacolliment IV. Procs dacolliment V. Intervenci educativa VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador

Tant si la intervenci educativa es compleix satisfactriament com si no, sha demetre un informe de tancament amb la valoraci nal del seguiment. Aquest informe ha de resoldre de forma satisfactria o no satisfactria el compliment del programa per part de cada menor.

Informe de tancament La informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Dades de la denncia Dades de la persona menor Dades de la persona que representa el menor Professional del programa de referncia Valoraci del compliment: satisfactori o no satisfactori Signatura del professional de referncia Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: informe de tancament del procs sancionador.

Els motius pels quals es pot considerar que els menors no han complert el programa sn diversos i depenen molt de cada cas. Tot i que s difcil presentar una llista que reculli totes les causes, es poden categoritzar de la manera segent: No-compliment dels compromisos, objectius o pactes adquirits entre els menors i els professionals de la intervenci. Falta dassistncia a les sessions. Falta dinters dels menors, mostres de desmotivaci, falta de puntualitat, el fet dassistir a les sessions sota els efectes duna substncia... Si els menors tornen a ser multats durant la realitzaci del programa.

4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

Linforme de tancament shaur de remetre a la persona que ha instrut lexpedient sancionador juntament amb el full de sollicitud de suspensi denitiva o continutat del procediment sancionador, i caldr indicar lopci corresponent a la valoraci nal del seguiment.

Sollicitud de suspensi denitiva o continutat del procediment sancionador La informaci mnima que ha de contenir aquest document s la segent: Dades de la denncia Dades de la persona menor Professional del programa de referncia Sollicitud que es formula (suspensi denitiva o continutat) Signatura del professional de referncia Sinclou un model o exemple a lannex nm. 3: Sol.licitut de suspensi denitiva o continutat.

42
Avaluaci dels PPD-ASA

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA

4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA

43 44
47 50 51 55

Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

43
Introducci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

En els darrers anys, en lmbit de la prevenci de les drogodependncies shan fet esforos per avaluar les intervencions. En aquest sentit, ha augmentat el nombre de guies i manuals davaluaci centrats en la implementaci i lavaluaci dels programes relacionats amb les drogodependncies (Alvira, 2000; EMCDDA, 2000, 2001, 2007, 2010; Errasti et al., 2001; Font-Mayolas, Gras, Planes, 2010; Kroger, Winter, Shaw, 1998), aix com les estratgies de prevenci que utilitzen mtodes davaluaci. En lactualitat, la majoria dels programes de prevenci incorporen activitats davaluaci. No obstant aix, hi ha una gran disparitat destratgies i mtodes davaluaci, fet que pot comportar avaluar-los inadequadament i obtenir resultats amb problemes de credibilitat i transferibilitat. La Subdirecci General de Drogodependncies de la Generalitat de Catalunya ha fet un esfor per impulsar els programes de prevenci amb un sistema davaluaci rigors. En aquest sentit, el Llibre blanc de la prevenci a Catalunya i el Pla dactuaci en prevenci 2010-2016 expressen la necessitat de levidncia i lavaluaci a lhora dimplementar un programa de prevenci. Aquesta guia de recomanacions per a la implementaci dels PPD-ASA presenta una proposta davaluaci que semmarca dins de les lnies estratgiques recollides en els documents esmentats.

Al llarg del segle XX, la necessitat de conixer els efectes dels programes ha comportat avenos en els processos davaluaci (Anguera, Chacn, Blanco, 2008). Progressivament, els programes dintervenci social han incorporat estratgies davaluaci ms rigoroses. Es considera que lavaluaci ha passat de ser un aspecte secundari a ser un aspecte central en laplicaci dels programes dintervenci social.

44
Proposta davaluaci dels PPD-ASA

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

La proposta davaluaci que es presenta es basa en cinc premisses inicials: 1. El procs davaluaci dun PPD-ASA ha daportar coneixement transferible sobre les necessitats, la viabilitat, el procs i els resultats. Aquests han de ser els objectes davaluaci. El coneixement obtingut sobre cadascun ha de tenir diferents implicacions en el funcionament del programa. Aix doncs:

la informaci sobre les necessitats ha de permetre valorar la implementaci o no del programa; la informaci sobre la viabilitat ha de garantir el funcionament correcte i la cobertura del programa; la informaci sobre el procs ha daportar informaci sobre el funcionament del programa i sobre com millorar-lo, i la informaci sobre els resultats sha dobtenir dacord amb uns criteris que permetin emetre un judici de valor sobre leccia, lecincia i lefectivitat de lacci educativa. (Kroger et al., 1998).

Avaluar tots els aspectes del programa ha de permetre conixer, duna manera exhaustiva, tant el procs com els resultats obtinguts. Aquest coneixement ha de ser de vlua tant per millorar el programa com per valorar-ne limpacte en la poblaci destinatria. La utilitzaci de mtodes davaluaci ha dajudar els responsables del programa a interpretar els resultats de les intervencions i a desenvolupar lnies dinvestigaci i prevenci futures (Kroger et al., 1998).

2. Lavaluaci i la planicaci sn dos processos interrelacionats A vegades sha ents lavaluaci com una acci que es duu a terme un cop el programa est en funcionament o un cop ha nalitzat. s idoni planicar lavaluaci des del moment en qu es planteja la possibilitat dimplementar un programa ns al moment de fer un balan anual, ja que els PPD-ASA no tenen data de nalitzaci. Per garantir que es compleixen els objectius del programa (general i especcs), que existeix una bona relaci cost-beneci i que sassoleixen els efectes desitjats, s recomanable efectuar una avaluaci contnua. Aquesta avaluaci permet estalviar inconvenients durant el procs dimplementaci, obtenir informaci sobre ladequaci del funcionament del programa, a ms de detectar les decincies que es puguin evidenciar i introduir les millores oportunes en un curt perode de temps (avaluaci proactiva). En aquest sentit, per a una correcta optimitzaci dels recursos i per garantir leccia, lavaluaci s intrnseca a lexecuci.

CONTINUA

45
Proposta davaluaci dels PPD-ASA

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

3. Els objectius sn els rectors del programa En els objectius, hi descansen la ideologia, la nalitat, el procs dimplementaci i tamb els resultats que shan dobtenir. El disseny duns objectius idonis i pragmtics facilitar, en gran mesura, lxit del programa. Els objectius dels PPD-ASA procuren ser plausibles i acurats a la realitat sobre la qual es vol intervenir. Segons el model de Tyler (Alvira, 1991:12) lavaluaci se centra en els objectius: aquest model proposa una estricta delimitaci duns objectius objectivables i mesurables. Els objectius dels PPD-ASA shan dissenyat per dur a terme una tasca educativa, i aix implica, com veurem ms endavant, una dicultat en lobjectabilitat i la quanticaci. En conseqncia, aquesta proposta davaluaci aporta altres mtodes per superar les dicultats de parametritzaci i, aix, poder obtenir un coneixement vlid per avaluar el programa.

4. Avaluar s emetre un judici de valor a partir del coneixement obtingut durant les fases davaluaci Per poder emetre un judici sha destar en possessi duns criteris de referncia sucients sobre lassoliment dels objectius, lecincia i els resultats esperats (Alvira, 1991:19). El coneixement emergeix de les dades obtingudes a partir de laplicaci dinstruments davaluaci, tant de naturalesa qualitativa com quantitativa. Els objectius i les fases del programa sn els elements que delimiten els instruments que cal utilitzar. Una de les dicultats de credibilitat de qualsevol avaluaci s lautoavaluaci. Per diferents factors, s corrent que lavaluaci la facin els mateixos executors. Lautoavaluaci s vlida en diferents aspectes per, per gaudir duns resultats amb credibilitat, sha de comptar amb avaluadors externs en determinades fases. s recomanable que lavaluaci dels PPD-ASA sigui mixta. Una recomanaci a lhora de dissenyar el pressupost del programa s reservar una dotaci econmica per executar una avaluaci externa.

CONTINUA

46
Proposta davaluaci dels PPD-ASA

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Lavaluaci dun PPD-ASA ha de permetre:


Conixer les necessitats dimplementaci dun PPD-ASA. Validar la viabilitat de la implementaci: obtenir el coneixement que permeti emetre un judici de valor sobre la idonetat dimplementar o no un PPD-ASA. Validar el procs dimplementaci: obtenir informaci sobre la implementaci i el procs del PPD-ASA (procs de concertar visita per al procs dacolliment, procs dacolliment, intervenci educativa. etc.). Proposar millores de funcionament en el cas que es detectin desajustos. Validar la qualitat del programa. Conixer la coordinaci idnia entre els agents implicats. Valorar que els menors puguin optar a una mesura educativa. Avaluar lorientaci en relaci amb les necessitats personals dels menors denunciats i lassessorament a la famlia. Avaluar la detecci de situacions de risc, aix com la possible derivaci a altres recursos de la xarxa sociosanitria. Obtenir eines per valorar el compliment satisfactori de la mesura educativa. Valorar leccia (lassoliment dels objectius del programa), lefectivitat (els efectes del programa) i lecincia (relaci cost/resultats) del programa en el seu conjunt.

47
Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Abans dimplementar un programa dintervenci social es recomana valorar la necessitat del programa entre la poblaci. Lavaluaci de les necessitats servir per valorar la idonetat dimplementar el programa, aix com per optimitzar els recursos humans i econmics. Anguera, Chacn i Blanco (2008) proposen una categoritzaci de les diferents necessitats que poden motivar la implementaci dun programa dintervenci social. En el cas dels PPD-ASA, podem entendre les necessitats dimplementaci de la manera segent: La necessitat normativa: estaria motivada per oferir una mesura educativa alternativa a la sanci administrativa, ja que els joves del territori no poden optar a un PPD-ASA en relaci amb la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer. La necessitat experimentada: seria la resposta dels joves a la pregunta dels tcnics sobre si existeix una necessitat dimplementar un PPD-ASA. La necessitat expressada: seria la demanda explcita dels joves, famlies o altres agents socials dimplementar un PPD-ASA. La necessitat comparativa: seria el producte de la comparaci entre el territori on es vol aplicar i loferta de PPD-ASA a la resta de la comarca o provncia.

CONTINUA

48
Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

No obstant aix, a banda de lanlisi de les necessitats, tamb shan de tenir en compte altres aspectes. Tal com sindica en les recomanacions generals presentades en el punt 4.1 daquesta guia, s idoni efectuar una estimaci del nombre dintervencions que shaurien de practicar en un any. Per dur aix a terme, es requeriran els indicadors segents: Poblaci dentre 14 i 17 anys en el territori on es vol implementar un PPD-ASA: aquesta dada lofereix lIDESCAT. A ms de buscar la dada actual, tamb s idoni observar els joves amb edats inferiors per poder preveure un possible augment o una disminuci de la poblaci en la franja de 14 a 17 anys en els propers anys. Aix mateix, sha dobservar la tendncia del ux migratori per saber si sest en procs daugment o disminuci de poblaci. Nombre de denncies a menors: s convenient conixer el nombre de joves denunciats en els darrers anys per veuren la tendncia. Dades epidemiolgiques: a ms de conixer les dades epidemiolgiques nacionals (ESTUDES i EDADES per a Catalunya) que permetran observar la tendncia del consum, s convenient posseir dades del territori concret. Si no es disposa daquestes dades, lavaluaci de necessitats pot ser una bona oportunitat per fer una recerca sobre aquests consums. Dades etnogrques: efectuar observacions i mantenir contactes formals i informals amb els joves permetr conixer ms la dimensi i els signicats associats al consum de drogues (incls el risc de ser sancionat). Consulta a experts: els experts poden ser professors dinstitut, educadors socials, policies, entre daltres. Mantenir contactes amb persones coneixedores de la realitat juvenil possibilita obtenir informaci ms profunda sobre el consum de drogues al territori.

Per estimar el nombre dintervencions, shauran dobservar les tendncies dels cinc indicadors, especialment el nombre de denncies. Amb aquest indicador i els criteris dinclusi al programa es pot obtenir una aproximaci de les intervencions que shauran de fer durant lany. Els tres ltims indicadors sn dutilitat per interpretar la tendncia del consum de drogues.

CONTINUA

49
Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Un cop valorades les diferents necessitats i estimada la demanda, es tindr informaci rellevant per avaluar la implementaci dun PPD-ASA. Per abans de prendre la decisi, cal assegurar la viabilitat del programa (aspecte bsic per poder implementar el programa amb xit). La garantia de viabilitat del programa est formada pels aspectes presentats a les recomanacions generals daquesta guia, que sn: els recursos, la qualitat tcnica, el suport poltic i tenir un pressupost garantit.

Recursos: disposar dels recursos humans necessaris per dur a terme el programa i de les installacions idnies per desenvolupar la tasca educativa s vital per assegurar-ne la viabilitat. Qualitat tcnica: en el punt de la intervenci educativa shan presentat les caracterstiques professionals que cal tenir en compte a lhora de seleccionar un tcnic. Aspectes com el suport poltic i tenir garantit el pressupost sn producte del comproms poltic, en qu lequip tcnic ha de treballar per possibilitar-lo.

Un cop garantida la viabilitat, detectades les necessitats i estimada la demanda, ser el moment demetre el judici de valor per decidir si simplementa el PPD-ASA: Si hi ha la necessitat i est garantida la viabilitat, el judici ser favorable a la implementaci del programa. Si no s aix, sha de desestimar la implementaci dun PPD-ASA pel fet de no poder garantir lxit del procs ni obtenir els resultats desitjats.

50
Avaluaci dun PPD-ASA implementat

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

En el cas dun PPD-ASA implementat, els objectes davaluaci sn el procs i els resultats. Avaluaci del procs

Lavaluaci del procs aporta informaci sobre la implementaci, les accions dutes a terme, la qualitat i la coordinaci. Lanlisi de la informaci ha de permetre valorar amb credibilitat si sha executat el procs adequadament, aix com detectar mancances en el funcionament (i aix, poder introduir les millores que calguin). En el cas dels PPD-ASA, implica analitzar cadascuna de les fases del programa, recollides en el protocol dactuaci. Les fases del circuit del procediment avaluables pels tcnics sn: Concertaci de visita per al procs dacolliment (fase III). Procs dacolliment (fase IV). s tasca dels tcnics assegurar que es compleixin els objectius de la primera visita i que sutilitzi una comunicaci adequada. Intervenci educativa (fases V i VI). Lavaluaci del procs ha de recollir aspectes procedimentals de la intervenci: coordinaci amb els cossos de seguretat (incidncies en les comunicacions o procediments), conixer el nombre danullacions o canvis en la visita, saber-ne les causes, incompareixences, durada de la visita, queixes sobre els horaris... Avaluaci dels resultats Lavaluaci dels resultats s la fase clau de lavaluaci, on sha dobtenir la informaci sucient per valorar:

leccia del programa, s a dir, si sassoleixen els objectius del programa (general i especcs); AVALUACI DEL DISSENY lefectivitat, s a dir, si sha aconseguit que el programa produeixi els efectes desitjats. Els resultats del programa sn de dos tipus: els resultats de tipus procedimental i els efectes de lactivitat educativa. Els primers fan referncia al compliment de lactivitat programa (si sha pogut oferir un PPD-ASA segons el disseny plantejat). Els segons reecteixen si shan aconseguit els objectius de la mesura educativa (oferir informaci, treballar els factors de risc i els de protecci, entre daltres). Aquests ltims sn els que es relacionen amb el canvi dactitud dels menors davant del consum de drogues.

Adoptar el disseny presentat en aquesta guia facilitar la tasca dimplementaci, ja que sha elaborat a partir del treball conjunt de professionals experts en PPD-ASA, els quals han validat la implementaci en el territori. Una vegada implementat el programa, i desprs dun temps en funcionament, es podr avaluar el disseny mitjanant tcniques qualitatives i estratgies davaluaci de la teoria (Birckmayer, Weiss, 2000). Aquesta avaluaci shauria dentendre com lavaluaci de la ideologia subjacent, la idonetat de lestratgia de coordinaci, el pla de treball, el marc legal, els objectius, els criteris dinclusi de la poblaci destinatria i les fases del protocol dactuaci. Es recomana que lavaluaci del disseny la duguin a terme avaluadors externs.

Lavaluaci del procs i els resultats est implcita en lavaluaci dels objectius denits del programa.

51
Sistema dindicadors

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Els objectius del programa sn la clau en lavaluaci, sn el que regeixen el programa i sobre els quals descansa gran part del seu xit o fracs. Per poder avaluar si el programa compleix els objectius plantejats, cal una anlisi exhaustiva de totes les dades obtingudes a partir dun sistema dindicadors.

Objectiu general Aconseguir que els menors presumptes autors duna infracci administrativa prevista a la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, article 25, sobre protecci de la seguretat ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o transports pblics, aix com la tinena illcita de drogues txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques, puguin optar a una mesura alternativa a la sanci per evitar o disminuir riscos associats al consum.

Indicadors Lanlisi dels indicadors segents ha daportar informaci sobre lassoliment de lobjectiu general: Nombre de denncies en els trams dedat (14-17 anys). Nombre de menors denunciats que assisteixen a la primera visita. Nombre de menors denunciats que sacullen al PPD-ASA (signatura comproms). Nombre de menors denunciats que no sacullen al PPD-ASA. Nombre de menors acollits al PPD-ASA amb informe de tancament favorable.
La relaci entre els indicadors 1 i 2 mostra la cobertura del programa i s la garantia que sha assolit lobjectiu general. Si la relaci s igual a 1, es pot entendre que tots els menors denunciats han pogut optar al PPD-ASA. La relaci entre els indicadors 1 i 3 mostra el nivell dinters pel programa. La relaci entre els indicadors 1 i 5 mostra lndex dxit del programa. Si la relaci s igual a 1, es pot entendre que tots els menors denunciats han rebut un informe de tancament favorable.

Lobjectiu general dels PPD-ASA s de tipus procedimental. s el que garanteix la implementaci del PPD-ASA per tal que els joves puguin optar a una mesura educativa. Si el disseny i el procs del programa funcionen correctament i es pot oferir la mesura educativa als menors, es pot parlar de lassoliment de lobjectiu general. No obstant aix, pot ser que shagi implementat el PPD-ASA i que el disseny i el procs siguin efectius per que hi hagi problemes de cobertura, abandonament o informes de tancament desfavorables.

A partir de lanlisi daquests indicadors, els tcnics i el panel dexperts han de tenir sucient informaci per poder emetre un judici sobre la cobertura, ladhesi i lxit del programa, cosa que pot aportar informaci sobre com millorar lexecuci i el funcionament dels PPD-ASA. No obstant aix, els tcnics han de parar esment als casos que no signen el comproms (i les raons per les quals no sacullen al PPD-ASA), que tenen un informe desfavorable o que abandonen el programa. Lassoliment de lobjectiu general garanteix lactivitat del PPD-ASA, per no garanteix lefectivitat del programa en els menors. Lavaluaci dels objectius especcs aportar informaci sobre aquesta efectivitat.

CONTINUA

52
Sistema dindicadors

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

A continuaci es presenten cadascun dels objectius especcs del programa i els seus indicadors, els quals han daportar informaci sobre el seu assoliment. Detectar situacions de risc i fer la derivaci que escaigui a altres recursos de la xarxa sociosanitria.
Indicadors Anlisi de les situacions de risc. Nombre de menors derivats a un altre servei de la xarxa comunitria. Tipus de derivaci (registre). Serveis de la xarxa comunitria on sha fet la derivaci. Nombre de seguiments i no-seguiments de les derivacions.

Orientar en relaci amb les necessitats personals detectades en els menors objecte de la denncia.
Indicadors Valoraci del servei i grau de satisfacci per part de cada jove. Nombre de repeticions: menors que ja havien realitzat un PPD-ASA anteriorment (sempre que el programa no estableixi la repetici com un criteri dexclusi).

Assessorar la famlia en relaci amb el consum de drogues i altres riscos associats.


Indicadors Valoraci del servei i grau de satisfacci per part de la famlia.

Per avaluar aquests dos ltims objectius especcs, una primera aproximaci sobre lassoliment la posseeixen els tcnics, que poden aportar un coneixement sobre els efectes de la intervenci a la famlia. A partir de la seva interpretaci, els tcnics avaluaran lefectivitat de lorientaci als menors i lassessorament a la famlia, i emetran un judici sobre els efectes de la intervenci. Per complementar lopini dels tcnics en lavaluaci de leccia i efectivitat daquests objectius, es podrien plantejar entrevistes individuals en profunditat per obtenir informaci sobre si els menors i les seves famlies han estat assessorats adequadament, i conixer si shan assolit els resultats esperats. Un altre complement de gran vlua s fer un retest de qualsevol dels tests subministrats (tant als menors com a les famlies) a linici de la intervenci. La diferncia entre les dues aplicacions permet avaluar qualsevol canvi i evoluci.

CONTINUA

53
Sistema dindicadors

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Vetllar perqu la mesura eductiva es compleixi satisfactriament.


Indicadors Nombre de menors acollits al PPD-ASA amb informe de tancament favorable. Nombre de menors acollits al PPD-ASA amb informe de tancament desfavorable. Nombre de menors que reincideixen malgrat haver fet el PPD-ASA. Aquest objectiu s la pedra de toc de lavaluaci dels PPD-ASA. A banda dels indicadors presentats, lavaluaci de la intervenci educativa en si tamb sha de fer mitjanant la valoraci dels tcnics. Aquestes persones poden efectuar una valoraci del canvi i levoluci dels menors des de la primera visita ns al tancament del procs. Els aspectes sobre els quals sha dobservar un canvi sn: - Els factors de risc que han provocat linici del consum de drogues i que podrien afavorir un consum ms problemtic. - La presa de conscincia del consum propi i dels riscos associats a aquesta conducta. - Ladquisici de les eines i estratgies per adquirir capacitat crtica vers el consum i per donar les pautes necessries per a un consum de menys risc. - La informaci que es posseeix sobre les drogues.

Per avaluar el canvi en cadascun daquests aspectes, es pot aplicar un test-retest dels tests que shagin passat a linici de la intervenci a de valorar la percepci de risc, les intencions de consumir, les actituds sobre les drogues, les creences sobre les conseqncies, familiaritat i coneixement de les drogues, s a dir, aplicar el qestionari a la primera sessi i tornar-lo a aplicar en la darrera sessi. Lanlisi de les diferncies entre els primers resultats i els ltims permeten conixer el canvi produt durant aquest perode de temps. No obstant aix, sn molts els factors que poden esbiaixar els resultats, com ara lefecte de maduraci i la desitjabilitat social, entre daltres. Per tant, els resultats del test-retest han de ser un indicador sobre el possible canvi produt. El programa pot haver inut en el canvi, per no es pot atribuir el canvi exclusivament al fet de participar en el programa.

CONTINUA

54
Sistema dindicadors

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Garantir una coordinaci ptima entre tot els agents implicats.


Indicadors Nombre de millores proposades (panel dexperts). Nombre de disfuncions en la coordinaci (panel dexperts). Puntuacions del servei i grau de satisfacci per part dels joves i de la famlia. Avaluar el procs de coordinaci implica conixer-ne el funcionament. Aix doncs, shan de conixer les diferents incidncies relacionades amb la coordinaci, com ara les dicultats per reunir-se, elaborar missatges poc clars, baixa implicaci dels agents, incompliment dels compromisos, entre daltres. Aquestes incidncies es poden entendre com a lleus, en el sentit que diculten el programa per no ninvaliden lexecuci. Una incidncia greu seria el cas dun menor que per falta de coordinaci no hagus pogut optar al programa. El tcnic ha de recollir en un registre les incidncies relatives a la coordinaci, aix com les respostes derivades dels qestionaris de valoraci per part dels joves i la famlia. En el panel dexperts es pot discutir les diferents incidncies en la coordinaci, tant les detectades pel tcnic com les provinents de les respostes del qestionari, amb la nalitat de proposar millores en la coordinaci. Una ptima coordinaci s aquella en qu es produeixen el mnim dincidncies lleus i cap de greu.

Garantir la qualitat del servei.


Indicadors

PANEL DEXPERTS

Puntuacions del servei i grau de satisfacci per part dels joves i de la famlia. Mitjana de temps des de la denncia ns a lentrada al programa. Mitjana del nombre de visites per intervenci. Durada de les visites. Resultats del panel dexperts.

Es recomana crear un grup de treball format pels diferents agents implicats en el programa. La seva funci ser discutir diferents aspectes del PPD-ASA per garantir-ne el funcionament correcte, aix com proposar les millores que es creguin oportunes (no es tracta duna reuni de coordinaci). Es recomana que el panel dexperts es reuneixi un mnim duna vegada a lany per vetllar pel funcionament correcte del PPD-ASA i discutir sobre els aspectes segents: Funcionament de les fases del circuit de procediment. Resultats, mancances i millores del programa. Incidncies en el procs que afectin la qualitat. Incidncies o disfuncions en la coordinaci. Assoliment dels objectius del programa (cobertura, adhesi i xit del programa).

El panel dexperts tindr en compte elements qualitatius a lhora de fer la seva anlisi (com ara les possibles queixes que shagin anat recollint). La qualitat s un constructe amb signicats diferents per a cadascun dels agents implicats. Per garantir la qualitat del servei, ha destar present en cadascuna de les accions. Avaluar-la implica obtenir una informaci de tipus tcnic, aix com lopini dels usuaris. Des del component tcnic es pot considerar la qualitat del programa com lassoliment del conjunt dobjectius, a ms que la intervenci educativa produeixi els efectes desitjats en els usuaris. Conixer aquests dos components, s a dir, leccia i lefectivitat del programa, s el resultat de lanlisi de lavaluaci de resultats. Per emetre un judici de valor global sobre la qualitat del programa, cal estar en possessi de totes les dades relatives a cadascuna de les fases.

55
Instruments davaluaci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Per recollir tots els indicadors esmentats, els tcnics disposen dels seus registres propis del programa i de les dades
proporcionades pels cossos de seguretat.

Registres dels cossos de seguretat


- Nombre de denncies en els trams dedat (14 -17). - Nombre de menors que reincideixen malgrat haver fet el PPD-ASA.

Registres propis
- Nombre de menors denunciats que assisteixen a la primera visita. - Nombre de menors denunciats que sacullen al PPD-ASA (signatura de comproms). - Nombre de menors denunciats que no sacullen al PPD-ASA. - Raons per les quals no sacullen al PPD-ASA. - Dades sociodemogrques dels menors adherits al PPD-ASA. - Nombre de menors derivats a un altre servei de la xarxa comunitria. - Tipus de derivaci (registre). - Serveis de la xarxa comunitria on sha fet la derivaci. - Nombre dadhesions i no-adhesions de les derivacions. - Nombre de materials repartits. - Nombre de menors acollits al PPD-ASA amb informe de tancament favorable. - Nombre de menors acollits al PPD-ASA amb informe de tancament desfavorable. - Raons per les quals es considera desfavorable. - Nombre de queixes formals. - Nombre de queixes informals. - Dies que ha estat parat un expedient per falta de coordinaci. - Mitjana de temps des de la denncia ns a lentrada al programa. - Mitjana del nombre de visites per intervenci. - Durada de les visites. CONTINUA

56
Instruments davaluaci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

A part, aquesta guia ofereix altres instruments per completar el recull dindicadors per a lavaluaci:

Recomanacions daplicaci dels qestionaris:

Qestionari de valoraci del programa educatiu per part dels joves


Sinclou un model a lannex nm. 4

Qestionari de valoraci del programa educatiu per part de la famlia


Sinclou un model a lannex nm. 4

Els qestionaris presentats sn de tipus autoadministrat, s a dir, la persona hi dna resposta de manera autnoma, sense que una altra li faci les preguntes. El qestionari t una introducci explicativa sobre la seva nalitat i sobre com es tractaran les dades; en aquest sentit, conv recordar que sha de garantir lanonimat. Per a aquest , la persona ha de respondre al qestionari en solitari, per en cas necessari ha de poder demanar ajuda a laltra sense aixecar-se de la cadira. Per tant, la persona entrevistada ha destar a una distncia que es pugui veure amb la que lentrevista, per de manera que aquesta ltima no pugui veure les respostes. Un cop nalitzat el qestionari, la persona entrevistada ha dintroduir-lo en un sobre i tancar-lo. Per obtenir unes respostes tan sinceres com es pugui i, per extensi, vlides, tant els menors com les famlies han de donar resposta un cop sha resolt la mesura educativa. En cas contrari, si encara no se sap si es resoldr positivament, les persones poden respondre sota la inuncia de la desitjabilitat social, s a dir, donar resposta segons all que creuen que s el ms correcte i aix assegurar-se una resoluci positiva. Unes respostes sota la inuncia de la desitjabilitat social estarien esbiaixades i, per tant, no serien tils. En aquest sentit, el qestionari hauria de ser lltima activitat per desenvolupar en el PPD-ASA.

Justicaci dels tems dels qestionaris de valoraci En els dos qestionaris de valoraci que es presenten shi inclouen tems que poden ajudar a avaluar lassoliment de diferents objectius especcs des del punt de vista dels menors i de les seves famlies. Pel que fa a lobjectiu Orientar en relaci amb les necessitats personals detectades en el menor o la menor objecte de la denncia, els tems del qestionari del menor sn: l1, sobre el nivell dinformaci sobre el consum de drogues; el 3, sobre lorientaci segons les necessitats personals; el 4, sobre la informaci dels riscos; el 5, sobre si sap on acudir en cas de tenir dubtes o problemes amb les drogues; el 6, sobre si recomanaria el programa a algun amic; i el 7, sobre la tasca professional. En el qestionari de la famlia, ltem 3 interroga sobre la percepci que tenen els pares i mares sobre lassessorament que ha rebut el seu ll o lla. Pel que fa a lobjectiu Assessorar la famlia en relaci amb el consum de drogues i altres riscos associats, ltem 8 pregunta si consideren que han estat assessorats correctament sobre el consum de drogues i els riscos associats. Les respostes del conjunt de qestionaris aplicats a totes les famlies sn tils per conixer la percepci de la famlia sobre lassoliment de lobjectiu. Les respostes del qestionari poden plantejar problemes de validesa per factors com la desitjabilitat social. Pel que fa a lobjectiu Garantir la qualitat del servei, tenim diferents indicadors en els qestionaris per obtenir lopini des del punt de vista dels usuaris sobre la qualitat. Cadascun dels tems avalua un aspecte del programa, i les respostes en el seu conjunt sn un indicador de la qualitat del programa. Un tem sensible per avaluar la qualitat s el 5 (qestionari per a la famlia) i el 8 (qestionari per als menors), ja que demana una valoraci global del programa. A ms, durant lexecuci del programa els tcnics estan en disposici de recollir el nombre de queixes, el perode despera des de la denncia ns a la primera visita. Aquestes incidncies han de registrar-se i, posteriorment, analitzar-se per poder establir-ne la relaci amb la qualitat del programa. A ms, es poden discutir en el grup dexperts per determinar la naturalesa i la responsabilitat del programa, aix com per intentar buscar solucions per reduir-ne el nombre. Pel que fa a lobjectiu Garantir una ptima coordinaci entre tots els agents implicats, en el qestionari de la famlia, shi inclou un tem sobre la percepci en la coordinaci (tem 13). Aquesta dada s un indicador sobre la coordinaci percebuda, que a ms permet detectar incidncies. Per completar lavaluaci del procs del PPD-ASA es pot utilitzar ltem 11 (qestionari dels menors) i ltem 14 (qestionari de la famlia) sobre la percepci del funcionament correcte del programa. A ms, ltem 9 dels dos qestionaris interroga sobre els aspectes que cal millorar en el programa. Les millores proposades pels usuaris es poden discutir en el panel dexperts i sen pot estudiar la possible incorporaci en el programa. Un cop avaluats cadascun dels aspectes relacionats amb el procs, sestar en disposici demetre un judici global del procs del PPD-ASA.

CONTINUA

57
Instruments davaluaci

4. Procs dimplementaci dels PPD-ASA


4.1. Recomanacions generals 4.2. Elaboraci i desenvolupament 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA
4.3.1. Introducci 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA Avaluaci dun PPD-ASA implementat Sistema dindicadors Instruments davaluaci

Qestionari de percepci de riscos associats al consum de drogues


Sinclou un model a lannex nm. 4

Els resultats daquest qestionari ens han de permetre obtenir diversos ndexs de risc, per exemple, la percepci del grau de risc lligat al consum de drogues legals enfront de les illegals; i tamb lndex a partir del qual la freqncia de consum s un determinant del risc, que es pot aconseguir comparant el consum ocasional i el consum regular de cada droga. La percepci del risc associat al consum duna droga est estretament vinculada amb les creences sobre les conseqncies negatives. No obstant aix, atesa latenci prestada al concepte de risc, es mereix que sen faci un tractament independent. En lescala que inclou el qestionari, sexaminen els riscos lligats al consum freqent enfront dels associats al consum ocasional. Es podria desenvolupar de formes diferents, per exemple, especicant la freqncia o el context ds de les diverses drogues.
Estudis de referncia: Harmon MA (1993) Jessor R, Van den Bos J, Vanderryn J, Costa F i Turbin M (1995)

Instruments associats al consum de drogues: Edat dinici del consum de drogues Intencions del consum de drogues Actituds enfront del consum de drogues Creences sobre les conseqncies del consum de drogues Efectes experimentats en el consum de drogues Consum combinat de drogues legals i illegals Familiaritat amb les drogues i coneixement daquestes Escala bsica BIP

58

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Alvira F. Manual para la elaboracin y evaluacin de programas de prevencin del abuso de drogas. Agencia Antidroga de la Comunidad de Madrid. Madrid: 2000. Anguera T, Chacn S, Blanco A. Evaluacin de programas sociales y sanitarios. Un abordaje metodolgico. Madrid: Sntesis; 2008. Arthur MW, Blitz C. Bridging the gap between science and practice in drug abuse prevention through needs assessment and strategic community planning. Journal of Community Psychology. 2000;28(3):241-255. Allott R, Paxton R, Leonard R. Drug education: a review of British Government policy and evidence of effectiveness. Health Education Research Theory and Practice. 1999;14(4):491-505. Bandura A. Pensamiento y accin social. Barcelona: Martnez-Roca; 1987. Bandura A. Aprendizaje social y desarrollo de la personalidad. Madrid: Alianza; 1983. Bandura A. Modicacin de conducta: anlisis de la agresin y la delincuencia. Mxico: Trillas; 1980. Birckmayer JD, Weiss CH. Theory-based evaluation in practice: What do we learn? Evaluation Review. 2000 Aug;24(4):407-431. Canning U et al. Drug use prevention among young people: a review of reviews. Health Development Agency. London: 2004 Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. EDADES per a Catalunya. Barcelona: 2007. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/ depsalut/html/ca/dir2267/edades07.pdf (consultat el 13 maig de 2011). Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Llibre blanc de la prevenci a Catalunya: Consum de drogues i problemes associats. Barcelona: 2008. Garca Ferrando M, Ibez J, Alvira F. El anlisis de la realidad social: mtodos y tcnicas de investigacin. Madrid: Alianza; 1986. EMCDDA. Guidelines for the evaluation of outreach work. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2001. EMCDDA. Guidelines for the evaluation of treatment in the eld of problem drug use. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2007. EMCDDA. Prevention and evaluation resources kit (PERK). A manual for prevention professionals. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2010. EMCDDA. Drug offences: sentencing and other outcomes. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2009. EMCDDA. A cannabis reader: global issues and local experiences. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2008a; vol. 2. EMCDDA. Drug and vulnerable groups of young people. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2008b. Errasti JM et al. Gua para la evaluacin de programas de prevencin familiares. Colegio Ocial de Psiclogos. Madrid: 2001. Glasser BG, Strauss A. The discovery of grounded theory: strategies for qualitative research. New York: Aldine; 1967. Glasser BG. Theoretical sensitivity. Mill Valey: Sociological Press; 1978. Font-Mayolas S, Gras ME, Planes M. Programas preventivos de las drogodependencias. Gua de evaluacin. Diputaci de Barcelona. Barcelona: 2010. Kroger C, Winter H, Shaw R. Gua para la evaluacin de las intervenciones preventivas en el mbito de las drogodependencias. EMCDDA. Lisboa: 1998. Kumpfer KL, Alvarado R. Family-strengthening approaches for the prevention of youth problem behaviors. American Psychologist. 2003;58:457-65.

CONTINUA

59

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Martnez Or DP et al. Observatori de nous consums de drogues en lmbit juvenil. Informe 2009. Fundaci IGenus. Barcelona: 2010a. McGrath Y et al. Drug use prevention among young people: a review of reviews. National Institute for Health and Clinical Excellence. London: 2006. Miller WR, Rollnick S. La entrevista motivacional: preparar para el cambio de conductas adictivas. Barcelona: Paids; 1999. Muoz-Justicia J. Anlisis de datos textuales con Atlas.ti. 2005. Disponible a: http://psicologiasocial.uab.es/juan (consultat el 15 de febrer de 2011). Loveland-Cherry CJ. Family interventions to prevent substance abuse: children and adolescents. Annual Review of Nursing Research. 2000;18:195-218. OMS. Carta de Ottawa para la Promocin de la Salud. Ginebra: Organizacin Mundial de la Salud; 1986. Prochaska JO, DiClemente CC. Transtheoretical therapy toward a more integrative model of change. Psychotherapy: Theory, Research and Practice. 1982;19(3):276-287. Prochaska, JO, Prochaska JM. Modelo transterico del cambio de conductas adictivas. A: Casas M, Gossop M, editors. Recada y prevencin de recadas. Tratamientos psicolgicos en drogodependencias. Barcelona: Ediciones en Neurociencias; 1993. Prochaska JO, DiClemente CC. The transtheoretical approach. Malabar: Krieger Publishing Company; 1994. Roe E, Becker J. Drug prevention with vulnerable young people: a review. Drugs: education, prevention and policy. 2005;12(2):85-99. Smith L. Take your partners stimulating drugs prevention in local communities. Social Policy Research Centre. Middlesex: 2000. Sussman S et al. The motivation, skills, and decision-making model of drug abuse prevention. Substance Use & Misuse. 2004;39 (10-12):1971-2016. Strauss A, Corbin J. Bases de la investigacin cualitativa. Tcnicas y procedimientos para desarrollar la teora fundamentada. Medelln: Editorial Universidad de Antioquia; 2002. Toumbourou JW, Stockwell T, Neighbors C, Marlatt GA, Sturge J, Rehm J. Interventions to reduce harm associated with adolescent substance use. Lancet. 2007;369(9570):1391-1401. Wandersman A, Florin P. Community interventions and effective prevention. American Psychologist. 2003;58(6-7);441-448. Zonnevylle-Bender MJS, Matthys W, Van de Wiel NMH, Lochman JE. Preventive effects of treatment of disruptive behavior disorder in middle childhood on substance use and delinquent behavior. Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry. 2007;46(1):33-39.

60

ANNEXOS
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu
(Espai presencial i virtual)

61 64 65 71 78

Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

61
Annex nm. 1: Relaci dintegrants del procs participatiu

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Espai presencial
Anna Guitart Garcia Tcnica del Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies Elvira Guila Tcnica del SOD (Servei dOrientaci sobre Drogues) Jordi Bernabeu Farrs Psicleg. Servei de Salut Pblica Llusa Conejos Ara Tcnica responsable de lrea de Prevenci de les Drogodependncies Regidoria de Serveis Personals i Salut Pblica Marta Capdevila Ros Tcnica de lrea de Prevenci de les Drogodependncies Regidoria de Serveis Personals i Salut Pblica Assumpta Lluch Cornellas Psicloga. Coordinadora del Pla municipal de drogodependncies Servei de Salut Pblica Xesco Montaez Zarcero Responsable del Programa municipal transversal de prevenci de les drogodependncies Aid Almirall Serra Servei Municipal de Mediaci Ciutadana Ajuntament de Vic Ajuntament de Matar Ajuntament de Granollers Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Ajuntament de Lleida

Ajuntament de Sant Boi

Judit Ramos Pujol Tcnica de Salut. Servei Municipal de Salut Imma Garrs Font Assessorament Jurdic de la Direcci General de la Policia Anna Maria Garcia Rebollo Tcnica facultativa del Cos de Mossos dEsquadra (Escala de Suport) Serveis Jurdics de la Regi Policial Metropolitana de Barcelona M de la Serra Campde-Padrs Lletrada dels Serveis Jurdics de la Regi Policial Metropolitana de Barcelona

Assessorament Jurdic de la Direcci General de Policia

CONTINUA

62
Annex nm. 1: Relaci dintegrants del procs participatiu

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Carme Romera Sanchez Responsable del Programa comunitari municipal de drogues de Santa Coloma de Gramenet

Associaci ASAUPAM (Santa Coloma)

Associaci Educaci per a lAcci Crtica (EdPAC) Carles Sed Luzuriaga Consell Comarcal del Garraf

Llus Cucurull Herreros Tcnic de prevenci en drogues de Canyelles, Cubelles i Olivella - TRACA

Rafael Carmona Fernndez Sergent de la Unitat Central de Proximitat i Atenci al Ciutad Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci Assumpta Snchez Palma Caporala i Coordinadora GAV-ORC i Proximitat ABP Matar

Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra

Maribel Serra Canadell Cap de la Subsecci de Suport Comunitari en Prevenci de les Drogodependncies SPOTT. Centre de Prevenci i Intervenci en Drogodependncies Nria Garcia Rosell Tcnica de la Subsecci de Suport Comunitari en Prevenci de les Drogodependncies SPOTT. Centre de Prevenci i Intervenci en Drogodependncies

Diputaci de Barcelona

Mancomunitat Peneds-Garraf Nria Puentes Estefania Tcnica de prevenci al CAS de Vilanova i la Geltr de la Mancomunitat Peneds-Garraf Otger Amatller Gutierrez Tcnic de prevenci CAS Mancomunitat Peneds-Garraf Policia Local de Santa Coloma de Gramanet

Gonzalo Snchez Policia Local de Santa Coloma de Gramanet Sergi Marbella Alcoceba Policia Local de Santa Coloma de Gramanet

CONTINUA

63
Annex nm. 1: Relaci dintegrants del procs participatiu

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Espai virtual
Xavier Crego Pere Vilaseca Carina Maymi Carme Fornells Andrs Cano Maria Jos lvarez Silvia del Fresno Raquel Gonzlez Ester Romero Patrcia Ros Ester Basart Nria Santrom Ruben Calvo Sara Marin Mireia Luna Jaume Larriba Enric Pelez Concha Garca Eva Lpez Delia Parellada Irina Olasz Cristina Gubau Fran Calvo Eva Mass Manel Roda Carla Fernndez David Sanitjas Eli Aulet Mnica Portillo Ajuntament de Badalona Ajuntament de Blanes Ajuntament de Girona Ajuntament de Rub Ajuntament de St. Sadurn dAnoia Ajuntament de St. Cugat del Valls Ajuntament de Sta. Perptua de la Mogoda Ajuntament de Tarragona Ajuntament de Terrassa Ajuntament de Vilafranca Ajuntament de Vilanova i la Geltr Associaci Gass Associaci PDS

CAS de Matar CAS de Rub - Centre dOrientaci Sanitria Ferran Salsas i Roig CAS de Sabadell CAS Teresa Ferrer de Girona

CAS de Tortosa Pla de prevenci de drogues i promoci dhbits saludables C-17 Programa de prevenci de drogues de la Vall del Tenes Programa DRAC dOsona - Consell Comarcal dOsona Hospital de Valncia

64
Annex nm. 2: Mapa dels PPD-ASA a Catalunya

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Manresa

Vacarisses Berga Vic DRAC (Consell Comarcal dOsona) Consell Comarcal de La Garrotxa Olot La Jonquera Figueres

Palafrugell Consell Comarcal del Pla dUrgell Blanes Lleida C-17: Valls Oriental: La Garriga, les Franqueses del Valls, l'Ametlla, Tagamanent i el Figar-Montmany Vall de Tenes: Bigues i Riells, Lli de Vall, Lli dAmunt i Santa Eullia de Ronana

Es poden consultar les dades dels programes existents i els documents tcnics relacionats a: SISTEMA DINFORMACI EN PREVENCI DE DROGUES I SALUT MENTAL (SIPD) de la Subdirecci General de Drogodependncies http://sipd.gencat.cat

Sta. Maria Alt Maresme: Pineda, Calella, de Palautordera Malgrat i Tordera Granollers Montorns del Valls Argentona Matar Sta. Perptua de la Moguda Alella Sta. Coloma de Gramanet Sant Adri del Bess Barcelona Tarragona CAS Fontsanta: Cornell del Llobregat, Esplugues Reus MUNICIPI de Llobregat, St. Joan dEsp i St. Just Desvern SUPRA-MUNICIPAL Sant Boi del Llobregat Prat del Llobregat Castelldefels Tortosa St. Sadurn dAnoia Vilanova i la Geltr Traca (Consell Comarcal del Garraf): Aquest mapa es complementar mitjanant el
Canyelles, Cubelles i Olivella

Sistema dInformaci en Prevenci de Drogues i Salut Mental (SIPD) de la Subdirecci General de Drogodependncies.

65
Annex nm. 3: Documents del programa

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Document 1. Full informatiu Document 2. Full de comproms Document 3. Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci Document 4. Informe de tancament Document 5. Full de sollicitud de suspensi denitiva o
de continutat del procediment sancionador

66 67 68 69 70

Trobars un enlla per descarregar-te els documents a la mateixa pgina del Canal Drogues on has trobat aquesta Guia

66
Document 1. Full informatiu

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa
Document 1. Full informatiu Document 2. Full de comproms Document 3. Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci Document 4. Informe de tancament Document 5. Full de sollicitud de suspensi denitiva o de continutat del procediment sancionador

Logotip

rea / Servei adrea telfon correu electrnic

FULL INFORMATIU
PROTOCOL DE PREVENCI SOBRE DROGUES
ASA - alternativa a la sanci administrativa
Programes educatius alternatius a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat Si el vostre fill/a ha estat denunciat per una infracci de consum i/o tinena de drogues illegals, pot acollir-se a un programa com a alternativa a la sanci econmica dacord amb el que estableix la Llei orgnica 1/1992 sobre protecci de la seguretat ciutadana.
Larticle 25.1 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana estableix: Constitueixen infraccions greus a la seguretat ciutadana el consum en llocs, vies, establiments o transports pblics, aix com la tinena illcita, encara que no estigui destinada al trfic de drogues txiques, estupefaents o substncies psictropes sempre que no constitueixi infracci penal, aix com a labandonament en els llocs esmentats destris o instruments utilitzats per al seu consum. Aquestes infraccions estan sancionades amb multes que poden anar de 300,52 a 30.050,61 .

Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

La finalitat daquest programa s acompanyar el/la menor per tal de disminuir els riscos associats al consum de drogues. El programa tamb permet que el/la menor assumeixi la seva part de responsabilitat i implicar-hi alhora la famlia. Per accedir al programa, cal que solliciteu hora per a una primera visita a ompliu amb el nom del servei o entitat en un termini mxim de ompliu segons el que estableixi el document marc del programa dies hbils posteriors a la infracci. Si se supera aquest termini, la sanci econmica seguir el procediment ordinari. En aquesta primera visita el/la menor haur danar acompanyat, com a mnim, pel pare/mare/tutor o tutora/representant legal. En aquesta primera visita es valorar el cas i sinformar de les caracterstiques del seguiment educatiu individual i del servei que el realitzar. Si el/la menor i la famlia accedeixen al programa, se sollicitar la suspensi temporal de la sanci. Si a la finalitzaci del seguiment educatiu aquest es valora com a satisfactori, se sollicitar la suspensi definitiva de la sanci econmica. Com sollicitar hora Per telfon al nm. electrnic a ladrea (de a hores,
dies de la setmana

) o per correu

indiqueu ladrea de correu electrnic .

67
Document 2. Full de comproms

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa
Document 1. Full informatiu Document 2. Full de comproms Document 3. Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci Document 4. Informe de tancament Document 5. Full de sollicitud de suspensi denitiva o de continutat del procediment sancionador

Logotip

rea / Servei adrea telfon correu electrnic

FULL DE COMPROMS
PROTOCOL DE PREVENCI SOBRE DROGUES
ASA - alternativa a la sanci administrativa
Programes educatius alternatius a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat Dades de la intervenci
Nmero de la intervenci: Nmero de lacta de denncia: Data de lacta de denncia:

Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Dades del/de la menor


Cognoms: Data de naixement: Adrea: Telfon: Correu electrnic: Nom: DNI: Codi postal: Telfon mbil:

Dades de la persona responsable del/de la menor


(Marqueu amb una creu) Pare Mare Tutor/a Representant legal:

Cognoms i nom:

Situaci que origina la intervenci

Professional de referncia
Cognoms: Servei: Nom:

El/la menor, aix com el seu pare/mare/tutor o tutora/representant legal, es comprometen a realitzar el seguiment del Programa alternatiu a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals proposat per aquesta entitat.
Signatura del/de la menor Signatura del pare/mare/tutor o tutora/representant legal Signatura del/de la professional

Lloc i data
Les dades de carcter personal seran incloses en un fitxer autoritzat de ompliu amb el nom del servei o entitat , el qual adopta les mesures de seguretat necessries, i seran tractades de forma totalment confidencial dacord amb la normativa aplicable qu e disposa la Llei orgnica 15/1999 de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD). Les dades seran tractades per a la finalitat indicada i utilitzades amb finalitat estadstica. Es podran exercir els drets daccs, rectificaci i cancellaci en els termes estable rts en la legislaci vigent, mitjanant petici escrita dirigida a la persona responsable del servei.

68
Document 3. Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa
Document 1. Full informatiu Document 2. Full de comproms Document 3. Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci Document 4. Informe de tancament Document 5. Full de sollicitud de suspensi denitiva o de continutat del procediment sancionador

Logotip

rea / Servei adrea telfon correu electrnic

SOLLICITUD DE SUSPENSI TEMPORAL DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR


PROTOCOL DE PREVENCI SOBRE DROGUES
ASA - alternativa a la sanci administrativa
Programes educatius alternatius a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat

Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Comissaria destinatria daquesta sollicitud:


Dades de lacta de denncia
Comissaria: Nmero de lacta de denncia: Data de lacta de denncia:

Data:

Dades del/de la menor


Cognoms: Nom: Data de naixement: DNI: Adrea: Codi postal: Telfon: Telfon mbil: Correu electrnic: Nom i cognoms del pare/mare/tutor o tutora/representant legal:

Professional de referncia
Cognoms: Servei: Nom:

En relaci amb lacta de denncia referenciada, que va iniciar el procediment sancionador per presumpta infracci de larticle 25 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana en relaci amb substncies estupefaents, Se sollicita la SUSPENSI TEMPORAL del procediment sancionador perqu la persona presumpta infractora sha acollit al Programa alternatiu a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals desenvolupat per ompliu amb el nom del servei o entitat . Sadjunta cpia del full de comproms de lacolliment al Programa.

Signatura de la persona sollicitant

Lloc i data

69
Document 4. Informe de tancament

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa
Document 1. Full informatiu Document 2. Full de comproms Document 3. Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci Document 4. Informe de tancament Document 5. Full de sollicitud de suspensi denitiva o de continutat del procediment sancionador

Logotip

rea / Servei adrea telfon correu electrnic

INFORME DE TANCAMENT
PROTOCOL DE PREVENCI SOBRE DROGUES
ASA - alternativa a la sanci administrativa
Programes educatius alternatius a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat Dades de la intervenci
Nmero de la intervenci: Nmero de lacta de denncia: Data de lacta de denncia:

Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Dades del/de la menor


Cognoms: Data de naixement: Adrea: Telfon: Correu electrnic:
(Marqueu amb una creu) Pare Mare

Nom: DNI: Codi postal: Telfon mbil:

Dades de la persona responsable del/de la menor


Tutor/a Representant legal:

Cognoms i nom:

VALORACI DEL GRAU DE COMPLIMENT

SATISFACTORI, ja que la persona interessada ha finalitzat el comproms adquirit inicialment de seguiment del Programa alternatiu a la sanci administrativa. NO SATISFACTORI, ja que la persona interessada no ha finalitzat el comproms adquirit inicialment de seguiment del Programa alternatiu a la sanci administrativa.

Professional de referncia
Cognoms: Servei: Signatura del/de la menor Nom:

Signatura del pare/mare/tutor o tutora/representant legal

Signatura del/de la professional

Lloc i data

Les dades de carcter personal seran incloses en un fitxer autoritzat de ompliu amb el nom del servei o entitat , el qual adopta les mesures de seguretat necessries, i seran tractades de forma totalment confidencial dacord amb la normativ a aplicable que disposa la Llei orgnica 15/1999 de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD). Les dades seran tractades per a la finalitat indicada i utilitzades amb finalitat estadstica. Es podran exercir els drets daccs, recti ficaci i cancellaci en els termes establerts en la legislaci vigent, mitjanant petici escrita dirigida a la persona responsable del servei.

70
Document 5. Full de sollicitud de suspensi denitiva o de continutat del procediment sancionador

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa
Document 1. Full informatiu Document 2. Full de comproms Document 3. Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci Document 4. Informe de tancament Document 5. Full de sollicitud de suspensi denitiva o de continutat del procediment sancionador

Logotip

rea / Servei adrea telfon correu electrnic

SOLLICITUD DE SUSPENSI DEFINITIVA O CONTINUACI DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR


PROTOCOL DE PREVENCI SOBRE DROGUES
ASA - alternativa a la sanci administrativa
Programes educatius alternatius a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues illegals per part de menors dedat

Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Comissaria destinatria daquesta sollicitud:


Dades de lacta de denncia
Comissaria: Nmero de lacta de denncia: Data de lacta de denncia:

Data:

Dades del/de la menor


Cognoms: Nom: Data de naixement: DNI: Adrea: Codi postal: Telfon: Telfon mbil: Correu electrnic: Nom i cognoms del pare/mare/tutor o tutora/representant legal:

Professional de referncia
Cognoms: Servei: Nom:

En relaci amb lacta de denncia referenciada, que va iniciar el procediment sancionador per presumpta infracci de larticle 25 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutadana en relaci amb substncies estupefaents, i que es troba actualment en suspensi temporal perqu la persona presumpta infractora es va acollir al Programa alternatiu a la sanci administrativa desenvolupat per ompliu amb el nom del servei o entitat , Se sollicita la SUSPENSI DEFINITIVA del procediment sancionador, ja que la persona interessada ha finalitzat de forma SATISFACTRIA el comproms adquirit inicialment de seguiment del Programa alternatiu a la sanci administrativa. Se sollicita la CONTINUACI del procediment sancionador, ja que la persona interessada ha finalitzat de forma NO SATISFACTRIA el comproms adquirit inicialment de seguiment del Programa alternatiu a la sanci administrativa. Sadjunta cpia de linforme de tancament del/de la professional responsable del programa.

Signatura de la persona sollicitant Lloc i data:

71
Annex nm. 4: Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum Instruments dinters per a lavaluaci de casos Guies recomanades

72 73 74 75 77

Trobars un enlla per descarregar-te els documents a la mateixa pgina del Canal Drogues on has trobat aquesta Guia

72
Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA
Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum Instruments dinters per a lavaluaci de casos Guies recomanades
7. Considero que els professionals han realitzat la seva tasca correctament.
No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 [ ]

6 [ ]

7 [ ]

8. Com valoraries de manera global el programa?


Molt malament .............................................................................................................. ........... .......... .....................Molt ... ............ b Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 [ ]

6 [ ]

7 [ ]

PPD-ASA
Si us plau, dna-li resposta. A continuaci trobars unes preguntes relacionades amb el programa en qu has participat. Aquestes preguntes serviran als professionals per 9. a millorar el programa. Aquestmillorar document s Com creus que es podria el programa? confidencial, per tant, ning coneixer les teves respostes, ni tant sols els professionals del programa. Les respostes sintroduiran en un ordinador, juntament amb tots els altres _____________ ________ _________________________________________________________________ qestionaris contestats pels joves que, com tu, han participat en aquest programa.. _________________________________________________________________ _____________ ________ Per a donar resposta a les preguntes, encercla el nmero segons la teva opini. _________________________________________________________________ _____________ ________ Recorda que les respostes sn annimes i confidencials. Per tant, ning coneixer les teves respostes.

QESTIONARI DE VALORACI DEL PROGRAMA EDUCATIU - JOVE ha de dona A continuaci et presentem unes preguntes en qu la resposta sha donar per escrit.

Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

10. Consideres que el programa s una bona forma per ev evitar o disminuir els riscos associats al consum de drogues? 1. La participaci en aquest programa ha millorat el meu nivell dinformaci sobre el consum de drogues. Si [ ] No [ ] No ho s [ ]
No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 6 7 Per qu?!! ! [ ] [ ] [ ] ____________________________________________________________ _____________ ________

____________________________________________________________ _____________ ________ 2. En la primera visita sem va informar del procs i dels compromisos que ____________________________________________________________ _____________ ________ havia dassumir per acollir-me al programa.
No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 5 6 7 [ Consideres ] [ ] que[ el ] programa [ ] s'ha realitzat correctament. 11.

No [ ] No ho s [ ] Si [ ] 3. He estat orientat correctament segons les meves necessitats personals.


No estic gens dacord ............................................................................................................................ ! Estic totalment dacord Per qu?!! Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 6 7 ____________________________________________________________ _____________ ________ [ ] [ ] [ ] ____________________________________________________________ _____________ ________

____________________________________________________________ _____________ ________ 4. He rebut la informaci necessria sobre el riscos associats al consum de drogues. !
No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 [ ]

6 [ ]

7 [ ]

5. Si tinc dubtes o problemes amb les de drogues, ara s on em poden ajudar.


No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 [ ]

6 [ ]

7 [ ]

6. En el cas que fos necessari, recomanaria el programa a un amic o amiga.


No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 [ ]

6 [ ]

7 [ ]

73
Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA
Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum Instruments dinters per a lavaluaci de casos Guies recomanades
11. Considera que el programa s una bona mesura educativa per evitar o disminuir els riscos associats al consum de drogues? Si [ ] Per qu? ____________________________________________________________ ____________ _______ _____ _______ ____________________________________________________________ _____________ _____ _______ A continuaci li presentem unes preguntes en qu la resposta sha de donar per escrit. ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ Si us plau, doni-li resposta. aq 6. Qu s el qu valora ms positivament de la participaci del seu fill en aquest programa? 12. Considera que la mesura educativa s'ha complert correctament? ______________ ___________ _________________________________________________________________ Si [ ] No [ ] No ho s [ ] _________________________________________________________________ ___________ ______ Per qu? _________________________________________________________________ ___________ ______ ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ ll en aqu 7. Qu s el qu valora ms negativament de la participaci del seu fi fill aquest PPD-ASA ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ programa? QESTIONARI DE VALORACI DEL PROGRAMA EDUCATIU _________________________________________________________________ ___________ ______ - FAMLIA _________________________________________________________________ ___________ ______ A continuaci trobar unes preguntes relacionades amb el programa en qu ha participat el seu 13. Ha tingut la sensaci que hi havia descoordinaci entre els agents implicats? ents im implic _________________________________________________________________ ___________ ______ fill/a. Aquestes preguntes serviran als professionals per a millorar el programa. Aquest document s confidencial, per tant, ning coneixer les seves respostes. Les respostes Si [ ] No [ ] No ho s [ ] sintroduiran en un ordinador, juntament amb tots els altres qestionaris contestats per les consum de 8. Considera han estat assessorats Per correctament sobre el co qu? famlies daltres joves que tamb han participat en aquestque programa. drogues i els riscos associats. ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ Per a donar resposta a les preguntes encercli el nmero segons la seva opini. Si [ ] No [ ] No ho s [ ] ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ Per qu?!! ! No [ ] No ho s [ ]

Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

____________________________________________________________ ______________ ______ 14. Creu que el conjunt del programa s'ha realitzat correctament? ______________ ______ 1. En la primera visita sens va informar ____________________________________________________________ del procs i dels compromisos que ____________________________________________________________ ______ shavia dassumir per acollir-nos a la mesura educativa. No [ ______________ ] No ho s [ ] Si [ ]
No estic gens dacord ........................................................................................................ .................... Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

Per qu? 3 4 5 6 7 9.[ Com creu millorar el]programa? ] [ ] que es [ podria ] [ ] [ ____________ _____ _______ ____________________________________________________________

___________ ______ _________________________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________ _____ _______ _________________________________________________________________ ___________ ______ 2. El seu fill ha estat orientat correctament segons les seves necessitats ____________________________________________________________ ______________ ______ personals. _________________________________________________________________ ___________ ______
No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 4 5 6 7 [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] s i mares? ma 10. En el cas de ser necessari recomanaria el programa a daltres pares

Si [ ] No [ ] No ho s [ ] 3. La participaci del seu fill en el programa li ser d'utilitat per afrontar correctament el consum de drogues. Per qu?
No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalme nt dacord ______________ ______ ____________________________________________________________ Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 5 6 7 ____________________________________________________________ ______________ ______ [ ] [ ] [ ] [ ] ____________________________________________________________ ______________ ______

4. Els professionals han realitzat la seva tasca correctament.


No estic gens dacord ............................................................................................................................ Estic totalment dacord Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 [ ]

6 [ ]

7 [ ]

5. Com valora de manera global el programa.


Molt malament ............................................................................................................ .............................Molt b Marcar creu

0 [ ]

1 [ ]

2 [ ]

3 [ ]

4 [ ]

5 [ ]

6 [ ]

7 [ ]

74
Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA
Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum Instruments dinters per a lavaluaci de casos Guies recomanades

PPD-ASA
QESTIONARI DE PERCEPCI DELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM DE DROGUES
Respon aquestes preguntes puntuant-les de l1 Cap risc al 4 Risc alt. La resposta Difcil de dir / no ho s es considera com a no contestada.
[1] Cap risc [2] Risc baix [3] Risc moderat [4] Risc alt [5] Difcil de dir / no ho s

Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

1. Segons la teva opini, quin risc hi ha que alg es perjudiqui ell mateix pels motius segents? [1 ] [2 ] [3 ] [4 ] [5 ] a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p) q) r) s) t) u) Prendre haixix ocasionalment Consumir haixix amb regularitat Prendre dissolvents ocasionalment Inhalar dissolvents amb regularitat Fumar cigarretes ocasionalment Fumar un o ms paquets de cigarretes al dia Prendre una o dues copes gaireb tots els dies Prendre quatre o cinc copes gaireb tots els dies Prendre cinc o ms copes un o dos cops cada cap de setmana Prendre LSD ocasionalment Consumir LSD amb regularitat Prendre amfetamines ocasionalment Consumir amfetamines amb regularitat Prendre cocana ocasionalment Consumir cocana amb regularitat Prendre crack ocasionalment Consumir crack amb regularitat Prendre xtasi ocasionalment Consumir xtasi amb regularitat Consumir tranquillitzants amb regularitat Prendre tranquillitzants ocasionalment [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] []

75
Instruments dinters per a lavaluaci de casos

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA
Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum Instruments dinters per a lavaluaci de casos Guies recomanades

A continuaci presentem diferents qestionaris extrets de lEvaluation Instruments Bank (EIB) de lObservatori Europeu de Drogues i Toxicomanies (OEDT). Aquests qestionaris poden ser de vlua per als professionals en diferents moments tant de la intervenci educativa com de lavaluaci del programa. Pel que fa a la intervenci educativa, arran de laplicaci del qestionari, els professionals poden obtenir informaci sobre diferents aspectes relacionats amb el consum de drogues dels menors, com ara ledat dinici, les actituds cap a les drogues i les intencions de consum. I pel que fa a lavaluaci del programa, laplicaci dun mateix qestionari en la primera i en lltima sessi pot reportar informaci sobre el canvi produt en cada menor i, per extensi, sobre lefectivitat del programa. Per exemple, es pot aplicar el qestionari de percepci de risc la primera i lltima sessi per avaluar com ha variat la percepci de risc.

Els hipervincles que presentem a continuaci corresponen a la versi en castell. En cadascun dels qestionaris, el professional trobar informaci referent als aspectes que mesura leina, aix com les instruccions per calcular la puntuaci obtinguda.

Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Edat dinici http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3421EN.html Intencions de consum http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3457EN.html Actituds sobre les drogues http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3426EN.html Creences sobre les conseqncies http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3434EN.html Efectes experimentats en el consum de drogues http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3447EN.html Familiaritat i coneixement de les drogues http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3452EN.html Consum combinat de drogues legals i illegals http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3478EN.html Percepci de suport social http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3238EN.html CONTINUA

76
Instruments dinters per a lavaluaci de casos

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA
Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum Instruments dinters per a lavaluaci de casos Guies recomanades

Percepci de conicte parental http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3356EN.html Percepci daspectes de la vida escolar http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3390EN.html Comportament problemtic http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3249EN.html Qestionari dexperincia personal (PEI) http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index4370EN.html Autoestima http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3267EN.html Habilitat per prendre decisions http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3226EN.html Vincles amb les institucions http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index3216EN.html

Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Avaluaci de casos per a una possible derivaci


Els tcnics, mitjanant lentrevista motivacional durant la intervenci educativa, han de detectar les diferents situacions de risc. Aquestes situacions shan danalitzar i contrastar abans de dur a terme una derivaci. Per complementar el criteri tcnic, es poden utilitzar diferents qestionaris relacionats amb les situacions de risc i el consum de drogues. De nou lOEDT proposa diferents qestionaris per avaluar el risc, per exemple, la percepci de risc en el consum de drogues, edat dinici, intencions de consum, actituds sobre les drogues, creences sobre les conseqncies, efectes experimentats en el consum de drogues, familiaritat i coneixement de les drogues, consum combinat de drogues legals i illegals. A ms, tamb es poden utilitzar tests clnics com ara lAUDIT per detectar el consum problemtic dalcohol, lSTAI per avaluar lansietat tret/estat, lSPV per avaluar valors personals, el MACI o lHSPQ, inventaris de personalitat dirigits a adolescents, lIDER per avaluar la depressi estat/tret, lIA-TP, test davaluaci dels trastorns de la personalitat de leix II del DSM-IV, entre daltres tests de diagnstic clnic. Un cop avaluat el risc a partir de laplicaci dalguns qestionaris, els tcnics han de valorar si efectuen alguna derivaci.

77
Guies recomanades

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA
Document 6. Qestionari de valoraci per part dels joves Document 7. Qestionari de valoraci per part de la famlia Document 8. Qestionari de percepci de riscos associats al consum Instruments dinters per a lavaluaci de casos Guies recomanades

Alvira F. Manual para la elaboracin y evaluacin de programas de prevencin del abuso de drogas. Agencia Antidroga de la Comunidad de Madrid. Madrid: 2000. EMCDDA. Guidelines for the evaluation of outreach work. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2001. EMCDDA. Guidelines for the evaluation of treatment in the eld of problem drug use. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2007. EMCDDA. Prevention and evaluation resources kit (PERK). A manual for prevention professionals. Publications Ofce of the European Union. Luxembourg: 2010. Errasti JM et al. Gua para la evaluacin de programas de prevencin familiares. Colegio Ocial de Psiclogos. Madrid: 2001. Font-Mayolas S, Gras ME, Planes M. Programas preventivos de las drogodependencias. Gua de evaluacin. Diputaci de Barcelona. Barcelona: 2010. Kroger C, Winter H, Shaw R. Gua para la evaluacin de las intervenciones preventivas en el mbito de las drogodependencias. EMCDDA. Lisboa: 1998.

Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

78
Annex nm. 5: Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

6. Annexos
Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya Annex nm. 3. Documents del programa Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra

Trobars un enlla per descarregar-te els documents a la mateixa pgina del Canal Drogues on has trobat aquesta Guia

79

NDEX
1. PRLEG
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 ......................................................................................

2. PRESENTACI

04

2.1. Quins sn els objectius daquesta guia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 05 2.2. Com sha elaborat la guia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 06 2.3. Com sha de fer servir aquesta guia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 07

3. ELS PROTOCOLS DE PREVENCI SOBRE DROGUES COM A ALTERNATIVA A LA SANCI ADMINISTRATIVA (PPD-ASA)

................................

08

3.1. Justicaci terica dels PPD-ASA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 09 3.2. Experincies en el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

4. PROCS DIMPLEMENTACI DELS PPD-ASA

..................................................

12
13 14 15 16 17 19 20 22 24 25 26 27 30 31 32 33 34 35 40 41 43 44 47 50 51 55

4.1. Recomanacions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2. Elaboraci i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1. Coordinaci prvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2. Pla de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Marc legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Objectius del programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Poblaci destinatria: criteris dinclusi o exclusi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Protocol dactuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I. Infracci administrativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. Informaci a pares, tutors o representants legals sobre la mesura alternativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . III. Concertar visita pel procs dacolliment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV. Procs dacolliment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . V. Intervenci educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Estructura de la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Perl dels professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Principis que guien la intervenci educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Contingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VI. Informe de tancament i resoluci del procs sancionador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3. Avaluaci dels PPD-ASA 42 4.3.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2. Proposta davaluaci dels PPD-ASA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluaci de necessitats abans dimplementar un PPD-ASA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluaci dun PPD-ASA implementat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sistema dindicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Instruments davaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CONTINUA

80

NDEX
5. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES 6. ANNEXOS
................................................................

58 60
61 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 77 78

...........................................................................................

Annex nm. 1. Relaci dintegrants del procs participatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex nm. 2. Mapa dels PPD-ASA a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex nm. 3. Documents del programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 1: Full Informatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 2: Full de comproms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 3: Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 4: Informe de tancament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 5: Full de sollicitud de suspensi denitiva o de continutat del procediment sancionador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex nm. 4. Instruments per a lavaluaci dels PPD-ASA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 6: Qestionari de valoraci per part dels joves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 7: Qestionari de valoraci per part de la famlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document nm. 8: Qestionari de percepci de riscos associats al consum de drogues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Instruments dinters per a lavaluaci de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Guies recomanades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex nm. 5. Protocol genric - Cos de Mossos dEsquadra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

81

En collaboraci