CINCIES NATURALS

Unitats estructurals Si observem un mapa fsic de Catalunya, veiem que t forma de triangle. El costat nord s la serralada dels Pirineus, de direcci E-O, i el costat de llevant s la serralada costanera catalana, formada per un conjunt de petites serralades de direcci NE-SO i de menor rellevncia. Al mig daquest triangle hi ha una zona mplia de relleus suaus que anomenem conca de lEbre. Per si observem amb ms detall aquesta zona, ms o menys plana, podem observar que al lmit sud hi ha uns petits relleus que destaquen en el paisatge: Sant Lloren, Montserrat i el Montsant. Cada masss t una morfologia particular, especialment Montserrat. Les serralades tpiques estan originades per grans esforos tectnics compressius, els quals disminueixen lescora terrestre i donen lloc a un engruiximent, que es manifesta a la superfcie amb els relleus abruptes de la serralada. En canvi, aquestes muntanyes no formen part duna serralada tpica sin que tenen un origen peculiar. Autor: Albert Martnez Rius Per saber com es van formar cal recular uns quants milions danys enrere i veure quina va ser la histria geolgica de Catalunya. Les roques de Catalunya Les roques ms antigues de Catalunya corresponen a lera primria (paleozoic) i poden tenir entre 250 i ms de 500 milions danys. Aquestes roques van ser deformades durant lorognesi herciniana, fa uns 300 milions danys, i van generar uns relleus importants. poc a poc aquests relleus es van anar erosionant fins a formar zones ms o menys planes per sobre de les quals es van dipositar els materials mesozoics. A la zona de Montserrat, els primers sediments mesozoics que es van dipositar sobre aquesta superfcie derosi van ser s del trisic (240 milions danys). Primer foren grans extensions de rius les que van donar lloc a les roques vermelles del Buntsandstein, posteriorment el mar va envair la terra i va retirar-se diverses vegades, i aix va donar lloc a roques marines carbonatades del Muschel-

A la regi dels Ecos ressalten els relleus dagulles i pitons, que sn el resultat de la combinaci de lerosi dels conglomerats i la xarxa de diclasis per on sinfiltra laigua.

i ha muntanyes que no formen part duna serralada tpica i tenen un origen diferent. Un bon exemple s el masss de Montserrat, que amb la seva morfologia peculiar s el resultat de lerosi diferencial dels sediments i duna xarxa atapeda de diclasis.
Mapa esquemtic de la geologia de Catalunya amb les unitats principals.

ALBERT MARTNEZ

32

ROGER ROVIRA

MUNTANYA 864 04/2006

04/2006 MUNTANYA 864

33

les quals en apilar-se unes sobre les altres generen relleus importants. Lorognesi alpina va donar lloc a una srie de serralades de muntanyes arreu del mn, com lHimlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, etc. En aquella poca, la placa Ibrica va collisionar amb la placa Europea, el xoc no va ser a gran velocitat (uns millmetres per any), per tenint en compte que va durar uns 50 milions danys, el resultat va ser un desplaament de ms de 100 km que va originar serralades de muntanyes. La ms espectacular va ser la dels Pirineus, una serralada de direcci E-O situada entre la placa Ibrica i lEuropea. Al mateix temps, per es va formar una altra no tan important, de direcci NE-SO, que actualment coneixem amb el nom de serralades costaneres catalanes. Els Pirineus meridionals estan formats per estructures que es desplacen cap al sud, mentre que les serralades costaneres catalanes tenen una vergncia cap a nord-oest. Breu histria geolgica A principis del terciari (eoc inferior, fa uns 50 milions danys), Catalunya tenia uns relleus emergits al nord (zona pirinenca) i a lest (costa actual), per el centre estava ocupat per un mar que comunicava amb lAtlntic i que a poc a poc es va anar tancat. Aquest mar formava la conca de lEbre, que sanava colmatant amb els sediments que provenien de lerosi de les muntanyes que sanaven alant. Al vorell sud de la conca de lEbre, hi desembocaven diversos rius que provenien de relleus situats a la zona on actualment hi ha el mar (vegeu la figura de levoluci geolgica). Aquests rius no eren gaire llargs, i per aquest motiu no desenvolupaven deltes tpics amb materials sin que van donar lloc a ventalls alluvials. En aquests ventalls shi acumulaven centenars de metres de cdols, a les parts ms prximes a la costa; i a les parts ms llunyanes, shi dipositaven els materials ms fins , que progressivament passaven a ser materials marins. Aquest procs va durar tot leoc i loligoc (50-23 milions danys) amb ms o menys intensitat segons el lloc de Catalunya. Als inicis del neogen (23 milions danys), el moviment de collisi de les plaques es va aturar i, a la zona oriental de la pennsula, es va iniciar un moviment de separaci entre plaques que va originar lobertura del golf de Lle. Daquesta manera, les illes de Crsega i Sardenya, que estaven molt prximes a Catalunya, es van desplaar fins a la ubicaci actual. Aquest fet va originar esforos destirament i va donar lloc a la disminuci de lescora, i per tant el mar ocup els llocs on abans hi havia relleu. Durant aquesta poca es van originar un gran nombre de falles normals que donaven lloc a fosses tectniques, com la zona del Valls i del Peneds, i van delimitar la costa actual. Aquestes fosses tectniques van modificar els relleus de les serralades costaneres catalanes i les van separar en dues subunitats: la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Amb aquesta nova situaci la conca de lEbre deix de ser tancada, el riu Ebre es va obrir pas a travs daquestes serralades i, a partir daquell moment, els sediments es van dipositar al fons del Mediterrani.

kalk inferior i superior, separades per un nivell de roques continentals de color vermell del Muschelkalk mitj. Podem observar aquestes roques les a la serra de Rubi (carretera de Collbat a la cova del Salnitre) o a lautopista de Terrassa a Manresa. Desprs del Muschelkalk, la sedimentaci va continuar durant milions danys, i es van anar acumulant, en diversos llocs de Catalunya, milers de metres de roques diverses. La formaci de les serralades A finals de lera secundria cretaci superior, fa uns 72 milions danys els moviments de les plaques tectniques que formen la litosfera van donar lloc a lorognesi alpina. Quan les plaques convergeixen entre si, produeixen una disminuci de lescora que es manifesta amb una forta deformaci de les roques, que es pleguen i es trenquen tot formant encavalcaments i mantells de corriment. Aquestes estructures permeten que conques de sediments senceres es desplacin desenes i, fins i tot, centenars de quilmetres,

Els conglomerats montserratins, que sn roques dures en erosionar-se, produeixen aquestes formes tpiques, com podem veure als Flautats.

34

MUNTANYA 864 04/2006

ALBERT MARTNEZ

Figura 1 Evoluci geolgica de la formaci de Montserrat.

ROGER ROVIRA

CINCIES NATURALS
El modelatge del paisatge montserrat A poc a poc, les roques que formen part de Catalunya es van modelant a causa de lacci dels agents externs (aigua, gel, vent, etc.) fins a configurar el paisatge actual. Les roques ms toves i poc deformades
Figura 2 La infiltraci de laigua a travs de les diclasis va modelant poc a poc la morfologia montserratina.
ALBERT MARTNEZ

donen lloc a morfologies suaus, i les ms dures i plegades, a morfologies ms abruptes. Als Pirineus lamuntegament destructures dna lloc a muntanyes importants, mentre que a la conca de lEbre, en general, la morfologia s plana i t petits turons, excepte a les zones on es van dipositar els ventalls alluvials. Per en els lmits sud de la conca hi ressalten els relleus de Montserrat. Aquestes petites muntanyes corresponen als ventalls alluvials descrits anteriorment. Els cdols acumulats a la part interna daquests ventalls es van cimentar i es van transformar en conglomerats, unes roques molt ms dures que els materials del voltant. Per aquest motiu, actualment, en plena conca de lEbre destaquen en el paisatge diverses muntanyes, com ara el Montsant, Sant Lloren del Munt i Montserrat. Com acabem de veure, aquests massissos tenen un origen similar, per laspecte paisatgstic de cadascun s diferent. La morfologia montserratina, tant caracterstica amb agulles i pitons, s el resultat de la combinaci entre lerosi dels conglomerats i una xarxa atapeda de diclasis, unes fractures sense desplaament amb dues direccions predominats: la NE-SO i la NO-SE. Per aquestes fractures sinfiltra laigua que, poc a poc, va dissolvent el carbonat clcic del ciment dels conglomerats i les va eixamplant, tot formant cavitats ms o menys mplies. Les cingleres estan estructurades per aquestes diclasis i les agulles sn blocs isolats a causa daquest fenomen derosi i dissoluci associats a la disposici de les diclasis (figura 2). El tall geolgic Un cop coneguda la geologia que aflora a la superfcie, podem fer una interpretaci de la geologia en el subsl, fent-hi un tall geolgic. En la figura 4 es mostra el tall i la separaci dels dos blocs per fer-ne la interpretaci geolgica en profunditat. El tall t una direcci NS i va de la zona de Collbat (sud) a Castellbell (nord). A lextrem esquerre, hi ha una falla normal (A), inclinada cap al sud, la qual ha enfonsat el bloc meridional i sha omplert de materials del plioc (9) que, generalment, sn sediments fins que fan els relleus plans per on passa lautovia

Figura 4 Bloc diagrama amb el tall geolgic.

El pas lateral dels conglomerats a sediments ms fins dna lloc a una morfologia menys abrupta a la zona on hi ha vegetaci. Vista de la regi dAgulles.
ROGER ROVIRA

Figura 3 Vista panormica de Montserrat en qu es veu el pas gradual dels conglomerats als sediments ms tous de tipus mar.

36

ALBERT MARTNEZ

de Barcelona-Lleida. Aquesta s una de les falles negenes que formen la fossa tectnica del VallsPeneds. Continuant cap al nord, afloren els materials (1) del primari (paleozoic), formats per roques amb un cert grau de metamorfisme, deformats durant lorognesi herciniana. Per sobre daquests materials i a travs duna superfcie erosiva, shi troben els materials del secundari, que estan plegats i encavalcats per la falla inversa (B). Aquesta estructura s la que limita les serralades costaneres catalanes amb la conca de lEbre, amb una vergncia cap al nord; en aquest punt, el relleu actual s la petita serra de Rubi. Els materials del secundari que es troben en aquesta zona corresponen al trisic i la seva srie es pot veure a la carretera de Collbat a la cova del Salnitre. Aquesta srie, de baix a dalt, est formada per conglomerats i argiles vermelles del Buntsandstein (2); calcries i dolomies del Muschelkalk inferior (3); argiles i gresos vermells del Muschelkalk mitj (4), i les calcries del Muschelkalk superior. En aquesta zona no hi ha ms materials secundaris i, per sobre del Muschelkalk, shi troben directament els sediments del terciari, a travs duna superfcie erosiva. El nivell ms inferior (6) est format per argiles, gresos i conglomerats vermellosos, per sobre dels quals es troba el conjunt de conglomerats continentals montserratins (7) amb cdols que poden tenir entre 10-50 cm i alguns blocs de mida mtrica. Aquesta unitat continental passa cap al nord, duna manera progressiva i a travs duns materials de transici (8), als sediments marins del centre de la conca de lEbre. Aquest pas dun tipus de materials als altres est representat, en el tall, amb una ziga-zaga que correspon a la indentaci dels materials de litologia diferent. En el cas de Montserrat, per, aquest fet es pot copsar directament si sobserva el seu paisatge, per exemple, des de la zona de Vacarisses. A la fotografia panormica (figura 3) veiem, a lesquerra, que el relleu s ms masss i compacte i, cap a la dreta (nord-oest), que les capes dures de conglomerats es van individualitzant dins de zones ms suaus, corresponents als materials marins, que sn ms tous.

MUNTANYA 864 04/2006

04/2006 MUNTANYA 864

37