Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
PROCESSOS ADAPTATIUS DE
L’ENTRENAMENT
Característiques (contingut)
Components (naturalesa)
Dinàmica (organització)
Característiques de la càrrega (contingut)
- Potencial d’entrenament: nivell teòric per provocar reaccions funcionals en l’organisme.
Disminueix amb la millora del rendiment (principi de progressió i varietat per evitar estancament).
Viru classifica segons aquest criteri entre càrregues excessives, de desenvolupament
(sobrecompensació), de manteniment, de recuperació i ineficaces.
- Magnitud: Càrrega = volum x intensitat i pot ser baixa, mitja, gran i màxima.
Components de la càrrega
(naturalesa envers l’objectiu i QQ.FF’s)
- Durada: temps efectiu total (esp. cíclic) i temps efectiu de treball (esp. acíclics) d’un estímul.
- Volum: quantitat estimulació o durada acumulada (temps, longitud, pes) en repeticions i series.
Relatiu: TT + T.R + T. Trans. (tot) / Absolut: T.T + T.R (real) Exp. + graf.
- Freqüència: volum de treball dins un període concret (rptns per sèrie o sessió / sessions per...)
- Intensitat: valor de la qualitat de la càrrega. Pot ser expressada de 2 formes:
Absoluta: potencia, vel., accions/min., alçada, longitud, pes, Fc, Lac.,...
Relativa: % Intensitat = Intensitat actual / Intensitat màxima Ia = (Im x %) / 100
Passiu: vel., cord., tèc., competició. / Actiu: F. resist., Res. ana. Lac., Inic. Esp. / Canvi act.: recup. psico. / Ext.
Velocitat
Força 2.- Distribució en els
diferents cicles temporals.
R. anaer. alàctica
R. Anaer. làctica
R. Aeròbica
----------
TEORIA ADAPTACIÓ
L’adaptació a l’esforç es un procés dinàmic en constant
activació i evolució, que tracta d’una modificació funcional
i morfològica dels sistemes orgànics davant estímuls
eficaços de càrrega. ZINTL (1991)
TIPUS D’ADAPTACIÓ:
La constància en els processos d’adaptació, pot provoca dif. velocitats d’adaptació:
• Adaptacions immediates: reaccions de l’organisme davant un exercici
concret, mesurables a partir de paràmetres com Fc, Consum d’O, VMC, VMR.
• Adaptacions a llarg plaç: apareixen com a suma de les adaptacions
immediates organitzades i estructurades amb una finalitat concreta (dis. Fc
repòs, aug. massa musc., aug. tol. lactat,...)
FACTORS D’ADAPTACIÓ:
a) Endògens: factors inherents a l’individu, segons les seves característiques:
edat, sexe, grau d’entrenament, somatotipus, característiques psicològiques,...
b) Exògens: factors externs a l’individu (càrregues d’entrenament, nutrició, mitjans recup)
LLEI DEL LLINDAR
Relaciona els nivells d’intensitat dels estímuls amb la possibilitat que aquests
provoquin adaptacions.
---gràf.---
SÍNDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ
Fase d’alarma
Fase
Fase de resistència
d’esgotament
PRINCIPI DE SOBRECOMPENSACIÓ
La teoria d’adaptació aplicada a l’àmbit esportiu ha donat lloc al principi de la
sobrecompensació, com a procés que permet augmentar les reserves funcionals de
l’organisme compensant en excés la pèrdua inicial de les mateixes que provoca una
determinada càrrega física, constituint la base per la qual es millora
el rendiment físic i funcional de l’esportista. Solé, J. (2003).
Però hem de tenir en compte que l’efecte acumulat es dóna mitjançant l’aplicació
de càrregues amb recuperació incompleta.